Situació: En Draco fa temps que es fixa en l'Hermione i aquest any, al veure que qualsevol altre se la emportarà si no canvia d'actitud, actua. Els dos s'enamoren però en Lucius ho descobreix i en Draco es separa d'ella, deixant-la finalment. Tots són a Beuxabatons, celebrant el torneig dels 3 mags. En Ron segueix enamorat de l'Hermione, i en Harry de la Charlotte (una francesa que a més està de part d'en Voldy, però clar, en Harry no ho sap).

Capítol 10: Demà passat

Era a la biblioteca, amb una carta. L'havia llegit ja unes 20 vegades. L'odiava. Era del seu pare, una felicitació del seu pare, concretament. Va coure els punys tot fent-la una bola.

- Draco, Draco... si se't ha acabat la tinta no fa falta que exprimeixis les cartes per aconseguir-ne, me'n pots demanar a mi...

- Aparta't de la meva vista Charlotte, t'asseguro que no estic en condicions de suportar-te...- murmura ell entre dents.

- Es que he de parlar amb tu...-va dir ella amb veu insegura.

Ell es va girar, aixecant-se increïblement ràpid fent retrocedir la Charlotte fins a la prestatgeria de just darrere.

- Dons m'ho escrius per carta, ja que et sobra tinta!

Gairebé tots els que eren a la biblioteca es van girar per mirar que passava i ella, ella també.

Feia una setmana que ell li havia dit que havien d'acabar amb el que tenien, i havien estat els 7 pitjors dies de la seves vides.

- Malfoy!- cridà una veu madura.- Es pot saber què és aquest comportament!

La McGonagall se'ls acostava en una carrera amb la cara vermella. I arrosegant-lo fora de la biblioteca.

- Espero que tingui una bona explicació, això no es propi de vostè Malfoy!

- I què es propi de mi, eh?! Ficar-me amb una sang de fang?! Perquè es això el que espereu de mi, en Draco Malfoy- escopí amb ràbia- No es això professora? Dons sap què? Odio ser un Malfoy!!!

La dona no va retrocedir ni un pas encara que la veu del noi va resultar terrible.

- Si ja s'ha desfogat, deixi'm dir-li que em referia simplement al seu comportament com a delegat i model d'inspiració.

- Jo ja no puc ser el model de ningú...-digué ell en to lúgubre- tot el que ho era ho he perdut fa uns dies i li asseguro que el que veu, un simple Malfoy, no val com a model...

Després va girar cua ignorant els crits de la professora i un cop va estar segur de que ningú no el veia es posà a córrer es va treure l'abric i la samarreta i es va llençar al llac. L'aigua glaçada li cremava la pell però li era igual.

- Draco!

No, no, no... no podia pensar més en ella, en la seva veu, en quan soneria... Va cridar i l'aigua va ofegar-li el crit i omplint-li la boca d'aigua.

- Draco!

Va treure el cap de l'aigua.

- No! No, no i no! Ja n'hi ha prou!

- Draco no siguis infantil i surt de l'aigua abans que agafis una hipotèrmia!

Ell es va girar, verdaderament sorprès. No eren veus el que havia sentit, realment l'Hermione l'havia cridat. La va mirar als ulls amb la respiració agitada pel fred.

- Granger...

Ella va mirar a terra.

- Granger, és clar...-va dir amargament per a ella mateixa- Es pot saber què ha passat a la biblioteca? I surt de l'aigua.

Ell va sortir i es posar-se la túnica per sobre.

- No t'ha d'importar ni el que ha passat ni que em vulgui congelar tirant-me al llac...-va dir fent un esforç per fer-se passar per un Malfoy.

L'Hermione es va quedar sense paraules, amb els ulls que se li omplien de llàgrimes inevitablement.  

- Si... suposo que és igual... Només venia per... és igual.-ella va girar cua i va començar a caminar.

- Espera!- no ho va poder evitar- Què... què volies?

La noia no es va girar, amb els punys closos.

- La Charlotte m'ha dit que havies de parlar amb mi, suposo que per alguna cosa de delegats, però ho preguntaré a la McGonagall.

La Charlotte? Com? A què estava jugant?

- La Charlotte t'ha dit que parlessis amb mi?- demanà ell incrèdul.

- Crec... que és el que acabo de dir...- la veu li tremolava tan que fins ell ho va notar.

S'hi va acostar i ella seguia d'esquena. De cop ell l'abraçava, embolcallant-la amb la seva túnica. Fent que a l'Hermione li correguessin dues llàgrimes per les galtes.

- No entenc res, Draco... Jo no...

- Shhht... Ara t'ho explico- digué ell eixugant-li les llàgrimes delicadament.- T'estic fallant ara mateix, però sóc humà i necessitava abraçar-te...

- Però si tu em deprecies!

- No! I no sé com t'ho has pogut creure... t'estimo, em sents? M'he enamorat de tu com el que més... Però no puc estar amb tu, no et puc fer córrer aquest perill...

- Quin perill, Draco? Quin?

- No entens lo perillós que pot ser estar amb mi!- va afirmar en un crit ofegat- El meu pare et matarà, o ens matarà als dos!

- I quin és el teu pla? Separar-me de tu per sempre? Tot i saber que això és el pitjor que em pots fer?

En Draco va mirar a terra, torbat però complagut.

- T'havia de donar l'opció d'oblidar-ho tot i fer-te una nova vida lluny de mi, per molt que em dolgués a mi, però sóc tan egoista que no he pogut...

L'Hermione es va girar abraçant-se a la seva cintura congelada.

- No, Draco, just ara em dones la verdadera oportunitat... Si de veritat fos capaç de allunyar-me de tu, ho faria ara, no sense saber res...

Ell va tancar els ulls, desfruitant de la seva escalfor i de les seves paraules. Va acariciar-li la galta amb una mà, besant-li suaument el front.

- I què vols que fem? No podem fugir...

- Per què no?- es queixà ella abraçant-lo amb més força.

- Dons per... per... perquè tu tens amics i família i els necessites i perquè es molt dur fugir per sempre i perquè no, Hermione...

- Em consola pensar que això no és veritat.

Ell sospirà exasperat.

- Què?-demanà ella somrient lleugerament- Mai t'has caracteritzat per tenir raó, Draco...

----------

En Harry va seure al seu pupitre, al costat d'en Ron. Ja era hora de començar la classe de transfiguració i l'Hermione encara no havia arribat. Feia uns dies que estava molt distreta, però se la veia feliç, tant que ningú un s'atrevia a demanar que li havia passat abans.

- Perdó, perdó!- exclamà la noia entrant a la classe vermella com un tomàquet.

- Senyoreta Granger, espero que comprengui que la classe a començat fa 3 minuts.

- Es clar, ho sento moltíssim, professora, de veritat, ho sento, copiaré per demà...

- Pari el carro, es una falta, sí, però no un delicte. Que no torni a passar.

La noia va assentir seient al costat d'en Harry amb les galtes completament enceses que se la mirava interrogant.

- Com és que...?

- Potter, ja sé que la senyora Granger és més atractiva que jo però em sembla que qui l'avalua no es ella.

La Parvati i la Lavander van intercanviar mirades, gairebé ningú sabia qui era la parella d'en Harry tot i que molts sabien pres la molèstia de demanar-li-ho. I per no parlar dels interrogatoris als que havien sotmès a l'Hermione. I per suposat la majoria creia que hi anaven junts. I sens dubte que eren més que una parella de ball si ho amagaven tant.

- Es clar, professora.-va afegir ell amb desgana.

No havia acabat de dir "professora" que la porta de l'aula havia tornat a obrir. Tothom es va girar. La figura d'un noi ros normalment repentinat amb els cabells que li queien suau però desordenadament al front.

- Sóc guapo, però voleu dir que n'hi ha per tant?- digué ell amb to arrogant.

Les noies van riure com ximpletes, més d'una hauria volgut dir que sí però la cara de la professora els va deturar. En canvi, la majoria de nois van reaccionar amb cares d'incredulitat, llargues com barres de pa.

- Dons deixi'm dir-li que tot i la seva... espectacular bellesa, arriba tard. Trauré 10 punts a Slytherin pel seu comportament... si no li sap greu.- va dir la McGonagall amb veu més o menys dolça arrencant ara els somriures satisfets de Gryffindor- I comencem la classe.

L'explicació teòrica de la McGonagall va ser dura de suportar despert. Tant, que al final de la classe els alumnes es van amuntegar a la porta.

- Draco, Hermione, un moment si us plau- va demanar la professora.

Els dos alumnes es van quedar enrere. L'Hermione semblava molt més nerviosa que en Draco, a qui tan sols li faltava posar els peus sobre el pupitre.

- Em podrien explicar què feien junts.

- Vaja, va directa al gra...-rigué en Draco.

- Pe-per-però com...?- va demanar l'Hermione.

La senyoreta es va asseure a la seva taula.

- No es el primer any que exerceixo de professora, Granger. Tan poc temps de marge, la noia més preocupada primer, la recuperació d'en Malfoy...

- Sí, la veritat es que no s'equivoca, estàvem junts i no precisament estudiant. Però sense saltar-nos cap norma- va afegir en veure la cara de l'Hermione- Menys la de la puntualitat i no tornarà a passar.

- M'alegro de saber que no tornarà a passar, possin seny... Un punt mig, Malfoy, un put mig... I per cert, sàpiguen que de la meva boca no en sortirà ni una paraula.

L'Hermione no va poder fer més que assistir a la "conversació". Finalment va assentir insegura.

- Ràpid. Faran tard a pocions. Els veig al ball, suposo.

-----

 En Harry va ser dels primers a sortir, es sentia observadíssim i així era realment. No només havia tingut les mirades de les noies que mantenien l'esperança de que fos la seva parella, si no que en Draco s'havia passat l'hora assassinant-li el clatell ocularment.

- Harry!- va cridar-lo una veu dolça.

- Charlotte! Portes dos dies desapareguda!- comentà ell, recuperant tot el bon humor.

- Ho sento, es que he estat molt enfeinada...- s'excusà ella- Però et trobava a faltar...

Ell li va agafar la mà suaument, emportant-se-la lluny de les mirades de tothom.

- Jo sí que t'he trobat a faltar... Finalment ja tinc el meu súper vestit de gala.- va dir ell fent-se el interessant.

- Umh, vaja, vaja... espero estar a l'altura.- digué ella rient.- Em passaràs a buscar a la meva habitació?

Li va donar un petit mapa de l'escola amb una creu on se suposava que hi havia l'habitació de la noia.

- Oh, però no m'has marcat les passes! Ara com sabré si n'he de fer 103 o 104?!

Ella va riure i li va dipositar un suau petó als llavis.

- No canvis Harry...

- Bé, ho faig cada dia em sembla, perquè cada dia m'agrades més...

- Dons canvia moltíssim.- solucionà ella marxant amb passes delicades- fins dema passat!

Ell va aixecar una mà, acomiadant-se, tot i que ella no el veia.

- Charlotte!- cridà finalment fent que ella s'aturés i el mirés- T'estimo...

Va ser com si li tiressin una gerra d'aigua freda, però es va obligar a somriure.

- I jo...- "només faig que enganyar-te" va afegir per dins perquè no sonés tant mentida al seu subconscient.

Ell li va somriure dolçament i ella va accelerar el pas passadís enllà. Es va estirar sobre el llit enterrant la cara en el coixí.

- No, no, no, no... Perquè plores petita?- demanà una veu freda.

- No suporto fer de novia d'en Harry...

I era veritat, però no precisament com volia fer creure.

- Durarà poc, tan sols fins demà passat...

- Fins al ball...

- I tot s'acabarà, no pateixis.

"Merda...no vull que s'acabi... beneïda oclumència..."

-- --------------------------------------------------------------------------- --------------------

Val, això no torna a passar mai més.

No hi ha perdó, ho sé...

Però perdó mil cops per tardar!!!

---Charlotte---2

• 	nathalilupin	Enviat el 26/11/2008 a les 15:44:01
  	#18021	He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols

  
  
  primeraaaaaaaa
  
  jj
  
  wow m'encanta, és una pasada, i com sempreo us dic escriviu molt bé, m'encanta el fic,vinga ja ns veurem
  
  
  
  nathalilupin
  
  
  
  
  

• 	gemmaevans Anònim	Enviat el 27/11/2008 a les 21:44:15
  	#18037

  
  
  ola!! sta mol b!!
  b et perdonu el retar pq sta mol b ( i io no puc parla =D)
  pos re k continueu aviat ! xp
  
  ~~Gemma~~
  
  
  
  
  

• 	LUN@	Enviat el 27/11/2008 a les 22:51:08
  	#18041	He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

  
  
  Soc la Mireia ( com sempre des de l'usuari de la Charlotte)
  
  Ara et fotrem bronca:
  
  AIXÃ' A DE FUNCIONAR PER PART DE LES DUES PARTS, SI TORNA A PASSAR, EL FIC SERÀ BORRAT O L'ACABRÉ JO SOLA =P.  En serio això no pot seguir així. Jo ja tinc el pròxim capítol fet, te'l passaré i et bombardejaré cada dia amb sms i misatges al msn perquè escriguis i fns que tu no tinguis el capítol fet jo no penjaré el meu.
  
  Deixan't la bronca a part. Esta genial...! per què em compliques tant les coses?
  
  Capicci¿?
  
  
  Mir
  
  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 30/11/2008 a les 17:32:56
  	#18056	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  La McGonagall mola! jajaja
  
  pobres Draco i Heermione... amb la bona parella que fan...
  
  xDD
  
  continua prompte eeh????
  
  
  
  
  

• 	ivi_potter	Enviat el 30/11/2008 a les 23:15:07
  	#18059	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  

  diooss! és genialíssim aquest capitol! M'has fet posar la pell de gallina veient com s'estimen, i també m'ha fet molta pena que el Harry estigui engnyat com ho està però crec que la Charlotte se n'acabarà enamorant, o potser no!

  jajaja, segueix aviaat!

  
  
  
  

• 	lizzzy	Enviat el 15/12/2008 a les 00:27:10
  	#18220

  
  
  ei ja me posat al dia jeje x fi mels he acabt tots fins a aket punt!!! m'agrda molt la vostra ff!! continueu aviat plis!!!