Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 1: L'aniversari comú i en Dobby
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 02/12/2008 a les 22:43:53
Última modificació 04/12/2008 a les 22:23:50
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Capítol 1: L'aniversari comú i en Dobby

Avís: si no heu llegit Julie Potter, que és la primera part d'aquesta ff, no us llegiu aquesta ff, primer llegiu l'altra, vale? Moltes gràcies per llegir i ara, disfruteu el primer capi de la nova ff!!

Capítol 1: L'aniversari comú i en Dobby


-Felicitats, Harry!- va dir la Julie en despertar-se.

-Igualment, Julie!

En Harry i la Julie estaven a la seva habitació, quan va arribar una òliba per la finestra. Es va posar sobre el llit de la Julie, va deixar-hi una carta i va anar a veure la Hedwig i en Ruprecht, que li van tornar la salutació amb un soroll que de seguida va fer que se sentís la veu de la tieta Petúnia.

-Harry i Julie Potter! Quantes vegades us ha de dir que feu callar aquests mussols?

-Ara va, tieta!

Es van mirar i van esclatar a riure.

-Harry, tu saps de qui és aquesta òliba?

-No ho sé, però pel que sembla coneix la Hedwig i en Ruprecht, així que, rarament, deu ser d'algú de Hogwarts. Mira de qui és la carta. Per qui és?

-Per mi.

La Julie va obrir la carta i de seguida va conèixer la lletra.

-És de la Lydia i la Júlia! Les germanes del Malfoy!

-No em diguis?- va dir en Harry altra vegada ensopit-. I què et diuen?


Hola, Julie!

Som la Júlia i la Lydia. T'agrada la nostra òliba nova? Era del nostre germà, però quan vam tornar a ser tots a casa n'hi van comprar una de nova i ens van regalar a nosaltres! Oi que és maca? Ara podrem enviar-nos cartes més sovint! Bé, esperem veure't a l'estació del Hogwarts Express! Ah, i moltes felicitats, felicita en Harry també de part nostra, d'acord? Molt bé, ens veiem!

Molts petons

Lydia i Júlia

-Que mones! Espero que d'aquí un any vinguin a Hogwarts! I que no vagin a Slytherin a pesar de ser de la família que són!

-Jo també ho espero, Julie...

-Va, baixeu o no baixeu?

-Ara baixem, tieta Petúnia!

Van baixar les escales i van observar amb pena l'armari de sota les escales, on hi havia els llibres de text d'en Harry i la Julie, la Nimbus 2000...

-Ja era hora! Que us penseu que és normal que haguem d'escoltar tot el dia aquests mussols que no paren de fer soroll?

-És que no estan acostumats a estar tot el dia tancats!

-Doncs que s'hi acostumin! A veure... aquesta nit és molt important, i no vull que me l'espatlleu, d'acord?

-D'acord, tiet Vernon...

-Avui podria fer la venda més important de la meva carrera professional.

En Harry va sospirar. La Julie va fer el mateix. No havien rebut cap carta d'en Ron, l'Hermione ni les Martes en tot l'estiu, ni de ningú de Hogwarts. La carta que havien rebut avui era la primera de tot l'estiu, i no era de ningú de Hogwarts. Van sortir de la casa i van anar al jardí, on es van passar tota la tarda fins que la tieta Petúnia els va fer entrar per sopar abans no arribessin els Mason. Quan van acabar de menjar van entrar a l'antiga habitació d'en Harry, que com si no fos prou petita hi van haver d'encabir el llit de l'armari sota les escales perquè hi dormís la Julie. Però quan van entrar van descobrir que ja hi havia algú...

Algú que es va agenollar davant seu com si fossin uns reis. Era un elf d'uns ulls grossos com pilotes de tennis i verds.

-Qui ets?- va fer en Harry.

-En Dobby, tan sols l'elf domèstic Dobby. És un honor tan gran, Harry i Julie Potter...

-Au, Dobby, però si tu i jo ens coneixem de fa segles!- va dir la Julie.

-Ah sí?- va contestar en Harry-. De què?

-Era l'elf domèstic que de tant en tant venia al castell...

-Senyoreta Potter, això vol dir que es va fixar en mi? Em commou que s'hagi fixat en un ésser tan insignificant com jo, la senyora és molt amable...

-Dobby, anem al gra- va dir la Julie-. Què vols?

-Bé, jo... no sé per on començar... és complicat, senyors...

En Harry va fer una mirada amable i va dir:

-Seu.

En aquell precís moment, en Dobby es va posar a gemegar.

-Perdona, no et volia ofendre...

-Mai... mai de la vida li havien ofert a en Dobby un seient ni l'havien tractat de tu a tu!

-No deus haver conegut gaires bruixots decents...

-Doncs n... aaaaaahhhhh!- en Dobby va fer un crit i es va començar a clavar cops de cap contra la paret.

-Para, Dobby, para! Què fas?

-En Dobby s'ha de castigar, senyors. En Dobby ha estat a punt de parlar malment de la seva família.

-Dobby, deixa-ho... però què volies?- va dir la Julie que es començava a impacientar.

-Harry i Julie Potter, no heu de tornar a Hogwarts aquest curs!

-Què? Que no hem de tornar a Hogwarts? Hogwarts és casa nostra!

-Aquest any serà perillós tornar-hi! No poden anar-hi!

-Allà hi ha els nostres amics!

-Amics que ni tan sols els escriuen?

-Com saps que no ens escriuen?

-Bé... d'això... és que en Dobby... en Dobby ho va fer pel seu bé...

-Ens vas amagar les cartes?

-En Dobby creia que si en Harry i la Julie Potter es pensaven que els seus amics s'havien oblidat d'ells, no voldrien tornar a l'escola mai més...

-Dobby, l'escola és la nostra casa... no podem quedar-nos aquí...

-Llavors, no em deixen cap alternativa.


Suposo que tots sabreu què va passar, així que m'ho salto


Feia tres dies que havien tancat en Harry i la Julie a la seva habitació, deixant-los sortir dos cops al dia només per anar al lavabo i els donaven menjar per un forat que havien fet a la porta. No podien fer màgia, perquè sinó els expulsarien de Hogwarts, i tampoc sortir. Suposant que no es morissin abans de gana, no sortirien d'allà fins que fossin majors d'edat.

Però aquella nit es van despertar per un soroll de la finestra. I van veure una cara pigallada, amb un nas gran i els cabells pèl-rojos.

En Ron era fora del vidre de la finestra.

-Ron! Com has...? Què has fet?

Es van quedar de pedra en veure que en Ron estava assegut al darrere d'un cotxe vell i tronat de color turquesa que estava aparcat a l'aire. Als seients de davant hi havia dos dels germans grans d'en Ron, en Fred i en George, els bessons.

-Harry! Julie! Us he escrit dotze vegades convidant-vos a venir a casa meva i no n'heu respost ni una! El meu pare em va dir que havíeu rebut un avís per fer màgia davant de muggles! Nois, sabeu de sobres que no podem fer màgia fora de l'escola!

-Mira qui parla! Com és que vola, aquest cotxe?

-No l'hem encantat, és del nostre pare. Vosaltres sí que heu fet màgia...

-QUE NO HEM FET MÀGIA!- van cridar en Harry i la Julie abans de petar-se de riure-. D'altra banda, Ron, pots avisar a Hogwarts que estem aquí tancats i no podem fer màgia perquè sinó ens podrien expulsar? Ens faràs aquest favor?

-Ni parlar-ne. Us he vingut a buscar. On teniu les coses?

-A l'armari sota les escales, tancades amb clau...

-Això ho deixeu per nosaltres! Ja veureu com no tardarem gaire a portar-les!

Al cap d'un moment, en Fred i en George havien aconseguit tirar els barrots de la finestra a terra, obrir la porta, baixar les escales i tornar amb tot el material sense fer gens de soroll. El van posar tot a corre-cuita dins els baguls i van carregar-los juntament amb els mussols al cotxe. Però la Hedwig i en Ruprecht, al veure que els traslladaven, van fer soroll, i de cop es va sentir la veu del tiet Vernon:

-Feu callar aquesta maleïda òliba i aquest maleït mussol d'una vegada!

-Oh, no...

Com que la porta estava oberta, al tiet Vernon no va tardar gens a fer aparició a l'habitació. Primer es va quedar de pedra, però després va deixar anar un crit:

-PETÚNIIIIAAA! QUE S'ESCAPEN DE CASA!!!

El tiet Vernon es va abalançar sobre en Harry i el va agafar pels turmells, mentre la Julie pujava al cotxe i li intentava donar puntades de peu perquè el deixés anar. Els Weasley el van agafar fort pels braços i al final van fer una estrebada que va fer que el tiet Vernon es quedés amb la sabata d'en Harry a la mà. En Fred va prémer l'accelerador i en Harry i la Julie van veure, satisfets, que la casa dels seus tiets es quedava enrere, molt enrere... fins a desaparèixer. Van sobrevolar moltes ciutats, molts pobles i moltes carreteres, fins que van arribar a una casa una mica vella però molt gran, on...

-Ronald, Fred i George Weasley!

-D'això... bon dia, mare...



Desgnomar el jardí no va ser pas una feina agradable, però va servir a en Harry i a la Julie per a trencar la rutina d'estar-se tot el dia quiets a la seva habitació. Després van anar a veure l'habitació d'en Ron, i pel camí van veure dos ulls marrons que sortien d'una altra habitació.

-La Ginny. S'ha passat tot l'estiu parlant de tu- va dir en Ron senyalant en Harry com a resposta per a la pregunta muda d'en Harry i la Julie. La Julie va esclatar en un atac de riure.

-Es pot saber de què rius, tu, ara?- va dir en Harry malhumorat mirant malament a la Julie que seguia rient-se d'ell.

-Increïble...- va dir en Ron-. Tan poc temps i ja us estimeu talment com a germans...


El dimecres següent van anar cap a la ronda d'Alla per comprar el material pel curs següent. En Harry i la Julie es van equivocar amb la pols migratòria i van anar a parar a Ronda Golallop.... era un lloc esgarrifós. Van veure el Draco Malfoy i el que devia ser el seu pare a una botiga anomenada Borgin i Burkes. Sort que en Hagrid els va trobar pel camí... Més tard es van trobar amb l'Hermione, cosa que va servir d'alleujament a la Julie, que a part de la Sra Weasley era l'única noia en una casa d'homes... bé, també hi havia la Ginny, però era com si no hi fos, perquè no deia res en tot el dia. I molt menys si hi havia en Harry. També van conèixer el professor Decors, i moltes més coses que en teoria tot fan de Harry Potter ha de saber.

Aquell dia van recollir una amiga de la Ginny que també estaria a casa seva uns quants dies, també seria nova a Hogwarts i aniria al tren amb ells. Van sentir la veu de la Ginny per primera vegada des que eren a casa dels Weasley.

-Núria!!! Núria!!!

-Hola, Ginny! Ja t'ho has comprat tot?

-Sí, i tu?

-A mi em falta la mascota... tu no en tens?

-No... què et compraran, a tu?

-No ho sé, vaig a veure què hi ha i ja triaré...

-Espera, que pregunto si et puc acompanyar!

Al cap de mitja hora, la Ginny i la Núria van tornar amb un gat molt maco, blanc amb ratlles d'un to marronós a l'esquena. Per estrany que semblés, el gat tenia els ulls d'un color verdós.

-Com li diràs?

-Kai, perquè té els ulls verds (NA: algú ha llegit per casualitat les cròniques de la torre?).


El mes de vacances al Cau es va fer extraordinàriament curt. Els semblava que hagués passat una setmana i ja eren a King's Cross per entrar al Hogwarts Express i retrobar els altres. Haurien canviat molt? La Ginny, en Fred, en George, en Percy i els senyors Weasley van ser els primers a passar per la columna que separava les andanes 9 i 10 per arribar a l'andana 9 i tres quarts.

La Julie havia de ser la següent. Va intentar passar, però...

-Ah! És dura! No es pot passar!

-Julie, t'has vist? Has vist com vas de despentinada?- se'n va riure en Harry.

-Però vols callar, Harry?!- va dir la Julie mentre s'aixecava de terra.

-Es pot saber què heu fet?- va dir un vigilant que hi havia per allà a prop.

-He perdut el control del carretó, senyor.

-Ah! Doncs aneu amb més de compte una altra vegada.

-I ara què fem? No agafarem el tren. Se'n va...- i la Julie va fer una pausa per mirar el seu rellotge daurat- en cinc, quatre, tres, dos, u... ja se n'ha anat.

-És clar, Julie, ets genial! Ves amb la Hilary pel rellotge!

-I deixar-vos a vosaltres dos aquí? Ni boja!

-I llavors què fem?

-És clar! Ja ho sé! Espero que el meu pare no s'enfadi si li agafem el cotxe...


Les Martes estaven a l'andana nou i tres quarts, sort que havien arribat a l'hora... van començar a buscar els altres, però només van trobar l'Hermione.

-Hermione, has vist els altres?

-No... anem a guardar compartiment?

Les tres van pujar (sense tirar-se els plats pel cap, per estrany que sembli) al Hogwarts Express. Van trobar un vagó on només hi havien dues persones que coneixien molt bé...

-Mike! Berta! Com esteu?

-Nosaltres genial, i vosaltres?

-Molt bé! Contentes de tornar a Hogwarts! Ja era hora!

-Sí, jo ja ho trobava a faltar...

-Hola!!!! Martes!!!!

Aquest cop les Martes van estar a punt de caure a terra esclafades per tres noies que estaven buscant compartiment. Una tenia els cabells pèl-rojos i els ulls blaus, l'altra era rossa amb els ulls verds, i l'altra era morena amb els ulls marrons. I també les coneixien molt bé.

La Bridget, la Loren i la Casey.

-Noies! Com ha anat l'estiu?

-Genial... ha anat bé descansar dos mesos!

-Doncs a mi m'ha semblat curt... però tenia ganes de veure-us, això us ho asseguro!

-Em pregunto on s'han ficat els altres tres...- va dir l'Hermione.


*Tu ets així, no has de canviar

estiguis aquí, estiguis allà,

perquè una estrella et guiarà

i jo et donaré la mà

així podrem viure contents

en el camí que junts anem fent

hem d'aprendre a fer-hi front

perquè aquest...

és el nostre món*



Ja torno a estar aquí amb el primer chap! Gràcies pels meu 19 comentaris tan macus a l'últim capi de la 1ra!

Dedico el capi a la Marta 2, com no, perquè aquesta setmana ve a Matinals, a la Neus, perquè torna a venir, i al Gerard, la Berta i la Laura, perquè segur que a l'hora de sopar ens ho passarem molt bé (si es queden).

També a la nuria.potter, a l'Agatha Black, a la lizzzy, a la myre_ginny, a l'hpkarina i a la Ivi_potter!

1 pto!

Marta 3


Llegit 1264 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarnathalilupin 181 comentaris04/12/2008 a les 14:24:40
#18103Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols

woles wpaaaa vaja vec k no soc a la unica que li pasa aixo d que se li borrin tots els capis.

en fi el capi esta molt bé, axi k continua aviat ok??

vinga ja ens veurem




Avatarnuria.potter 115 comentaris04/12/2008 a les 17:38:05
#18106Encara no he escrit cap fanfiction

Em pensava k t havia comentat pero es veu k no ho he fer.
No se k deu haver passat perk a bestanta gent s'he li ha borrat les FF o caitols, a mi per exemple el ultim capitol.
Pero bueno, res, esta tope be la FF!
I afanyat a penjar-los k stic impacient per el que encara no he llegit!!!

PtOneTs!

     &nbs p;             Núria!*




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/12/2008 a les 21:11:57
#18109Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Què ha passat? Si jo ja t'havia comentata qui mateix...! Que se t'han esborrat els comentaris??? O.O




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/12/2008 a les 22:18:41
#18112Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

sí, s'han esborrat els comentaris!!!!¿¿¿¿???? què ha passat? Aquí cada cop passen coses més estranyes...

Per cert, que si no canvio d'idea, em tradueixen la ff a l'anglès i la penjarem a fanfiction.net... així que ja sabeu!

1 pto

Marta 3




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris08/12/2008 a les 15:49:02
#18136Encara no he escrit cap fanfiction

Perfi puc comentar!!!!!!

No se que li passava a l'ordinador que cuan volia comentar aquest capitol no em deixava... estic obsesionada amb Death Note...

Mira aquest video:

http://es.youtube.com/watch?v=rgj6aFu H8Y4&feature=related

Marta 2