Somiar: una gran aventura - Capítol 3: El meu ídol? Peter Pan!
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 22/12/2008 a les 20:59:56
Última modificació 23/12/2008 a les 11:06:16
Tots els capítols de Somiar: una gran aventura
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 3: El meu ídol? Peter Pan!

 

Capítol 3: El meu ídol? Peter Pan!




-Que no podràs anar a les proves de Quidditch?

-No, la profe aquesta de Muggleologia m'ha castigat. L'any que ve, potser, l'altre batejador marxa llavors... no hi podem fer res...

-Au, Alex! Impossible que estiguis dient tu això!- va dir la Fly-. M'has defraudat!

-Però no puc faltar al càstig!

-I tampoc pots faltar a les proves de Quidditch! Pensa-hi, Alex!

-Ja...

-En aquesta situació només podem fer una cosa- va dir la Fly.

-I quina és?

La Fly els va explicar el seu pla. Hi van estar d'acord i va anar marxant cap a la Sala Comuna de Gryffindor on les esperaven les úniques persones que les podien ajudar.

I totes quatre sabien qui eren.




En Tim estava a la Sala Comuna de Slytherin. Intentava evitar estar-hi si era possible, però allà hi tenia els llibres i totes les seves pertinences. Els de la seva residència de moment l'estaven tractant bé, però a ell li queien fatal. De fet, la única persona que havia trobat que li caigués bé de Slytherin era la Iris. Li havia explicat que era filla d'en Blaise Zabini, que vivia al mig de Londres i que tenia un germà petit de set anys. Però aquella tarda havia anat a passejar pel jardí amb una tal Joanne.

-Hola, Marley.

-Hola, Malfoy. No tens prou feina i has d'anar a molestar els de primer?

-Oh, no tinc cap feina millor a fer, ara. Bé que la teva germana l'any passat tampoc tenia altra feina que venir-me a molestar a mi...

En Malfoy es va acostar a en Tim, que va recular.

-Fins una altra, perdedor.

I se'n va anar. En Tim va bufar. Si és que l'Scorpius Malfoy era insuportable...




-Hola, nois.

-Així que us heu decidit per parlar-nos!

-Venim a demanar-vos ajuda.

-Si us podem ajudar, endavant. Aquí els genis de la llàntia. Demaneu tres desitjos.

-Mmmm... d'acord. Heu de fer que l'Ethel es converteixi en l'Alex.

-Que què?! Això és impossible!

-Ja... així que els genis de la llàntia no tenen cap solució... bé, doncs anirem a demanar informació a certs Slytherins, que segur que ens poden ajudar...- va dir maliciosament la Fly.

-D'això res! Slytherin no us pot ajudar si Gryffindor no us pot ajudar, així és la vida!

-Doncs llavors ja ens esteu buscant una solució... o anem a parlar amb...

-No ho diguis. Està bé. Louis, ves a buscar el teu llibre. Garbo! Que no tenim tot el dia!

En Louis va anar a l'habitació, i en va sortir amb un llibre negre, molt gruixut, on no posava res, ni a la portada, ni a les pàgines, que també eren negres.

-Ens vols prendre el pèl, amb aquest llibre, o què?

-No, mireu...- en Louis va murmurar alguna cosa i el llibre va canviar una mica. Amb lletres vermelles, a la portada, hi posava: Com un Gryffindor pot aprovar pocions amb uns quants encanteris. A sota hi havia el nom dels autors: Adam i Hilary Kirley.

-KIRLEY? Segur que aquests dos són familiars de l'Astèrix i l'Obèlix...

-Va, afanyem-nos...- en Louis va obrir el llibre i va buscar entre aquelles lletres blanques de l'índex. Al final ho va trobar: Poció de la mutació-. Aquí està... però hi ha un problema... no n'hi ha prou amb una nit. I menys aquesta nit. Hi ha lluna nova. S'ha de posar aigua en una marmita i dir l'encanteri de la poció de la mutació. Llavors has de deixar-ho reposar una nit que sigui de lluna plena. Se n'agafa una mostra l'endemà i es tira a la poció de la mutació que hauràs fet a Pocions... i es pot saber per què voleu que l'Ethel es converteixi en l'Alex? Que potser ho trobeu graciós? Perquè jo trobo que no fa gràcia...

-És evident, no? Demà estic castigada amb la de Muggleologia i vull anar a les proves de Quidditch de l'equip de Ravenclaw, perquè sinó ja hauré perdut l'oportunitat. I ja que ha sigut per culpa vostra, ens podríeu ajudar...

-Ah! Si és això cap problema! Ho deixes per nosaltres i veuràs com demà no estàs castigada...

Es van mirar els cinc Gryffindors que somreien d'una manera sospitosa.




L'endemà a la tarda tenien una altra vegada Futurologia i Muggleologia. l'Alex estava molt nerviosa. I si els nois no havien aconseguit treure-li el càstig? Els mataria si no ho havien aconseguit.

-Ssht! Eh! Louis! Encara estic castigada o ja no?

-Encara estàs castigada- va contestar en Louis amb tota tranquil·litat.

-Com que encara estic castigada? Em vau dir que m'ho solucionaríeu!

-Tranquil·la, encara no ho hem fet, però no estaràs castigada...

-Però el càstig és d'aquí una hora!

-I vindràs, però només caldrà que t'hi estiguis cinc minuts, després tots t'anem a veure a les proves.

-Saps? No em fio ni gota de tu.

-És comprensible, tranquil·la... d'aquí poc això canviarà...

L'Alex se'l va mirar malament i va seguir atenent a la classe.

-Fly...

-Què vols, ara?

-M'han dit que no et vols presentar a les proves de Quidditch... és veritat?

-Per què t'interessa?

-Dona, doncs perquè jo sóc encistellador de l'equip i m'interessa saber qui tindrem aquest any... perquè ha quedat un lloc lliure.

-Ja, doncs que sàpigues que aquest lloc el vol ocupar l'Ethel.

-La Cross??!!

-Es diu Ethel, que ho sàpigues.

-Pufff...

-Com que pufff? Que no t'agradarà tenir-la a l'equip?

-Sí, és clar... però és que en James...

-En Potter, què? Que acabarà mort com es passi un pèl? Això ja ho sé...

-Es diu James, que ho sàpigues.

-Ja ja, que graciós que ets, Mike.

-Ho sé. Tinc aquest do, no hi puc fer res.

-Vostès dos! Els d'allà al fons! Callin, els recordo que segueixen castigats, avui!

-Perdoni, professora. No hi tornarem.




-Així doncs, l'any 1530, a França es va construir el castell de Chenonceau, per ordre d'uns ciutadans rics que eren bruixots, que l'any 1532...

-Sergei! Sergei! Desperta't! Que estem al mig de la classe d'Història de la Màgia! Sergei!

-Albus, vols deixar-me estar? Estic dormint molt bé...

-Res, no em fa cas. Prova-ho tu.

La Soline, des de darrere d'en Sergei, va agafar el llibre d'Història de la Màgia, que devia tenir unes 1000 pàgines i li va estampar al cap.

-Però tu què t'has cregut? M'has fet mal, saps?

-Em sap greu, Sergei. A la pròxima ja et tiraré aigua freda, que això no fa mal.

-Vostès quatre! N'estic fart! Sempre estan xerrant! Que saben què estava dient jo, ara?

-Sí- va dir la Rose tímidament.

-I doncs?

-Estava explicant la història d'un castell de França anomenat Chenonceau i ara estava parlant de Caterina de Mèdicis i Diane de Poitiers, que van passar pel castell i hi tenen uns jardins espectaculars, sobretot el de Diane de Poitiers.

-A la pròxima no els salvarà la senyoreta Weasley. I no crec que calgui, perquè el que els explicaré ara ho seguiran amb atenció. A final de curs es farà un viatge a França per visitar el castell i així podrem estudiar més a fons les construccions de bruixots en el s. XVI a França.

-Genial.

-I, per cert- va afegir- vostès tres, per demà vull una redacció de dos pams sobre el castell, els ha quedat clar o necessiten que els ho repeteixi?




-Senyoreta Sanderson?

-Aquí!

-Molt bé, abans de començar, li dic una cosa: no em va agradar el seu comportament a la classe d'ahir, així que farem uns quants retocs a la classe. En comptes de seure al costat de la senyoreta Cross, anirà a seure al costat de la senyoreta Zabini. Vostè, senyor Marley- va dir la professora de pocions dirigint-se a en Tim-, seurà al costat de la senyoreta Cross, a darrere de tot. De moment ho deixarem així. Però- va afegir clavant una mirada assassina a certs Gryffindor- si els germans Kirley no es comporten, farem que la classe quedi encara més maca.

La professora Rachel Steven era una dona que no tenia res per descriure: no era ni alta ni baixa; ni grassa ni prima; ni vella ni jove. Portava els cabells negres recollits en un monyo alt i tenia els ulls castanys. Era la cap de residència de Slytherin.

-Hola, Lysander- va dir en Tim fluixet quan es va anar a asseure al seu costat.

-Hola, Tim. Com va?

-Bé, estic content de que m'hagi tocat al teu costat. L'Ariel sembla feta a mida per odiar els Slytherin...- va dir amb rancor.

-Va, Tim. No em diguis que encara no has superat lo de Slytherin...

-No! És que ja ho saps, jo volia anar a Ravenclaw, i a Slytherin m'hi trobo més sol que un mussol!

-I aquella tal Iris, què?

-És la única que em fa cas.

-És força guapa- va dir la Lysander amb aire distret.

-Tu creus?

-Home, a mi no m'agraden les noies... però trobo que fa força patxoca.

-Es pot saber què...

Però no va poder acabar la frase, perquè a la taula del davant, l'Addie i la Helen li van preguntar una cosa a la Lysander, i ella no el va escoltar.




-Hola, Robert. Com va?

-Bé, i a tu?

-També.

-Ei, escolteu, en James Potter és una persona, també, i també està al vostre costat. Li podríeu preguntar a ell també com li va, no?

-Així que és una persona? Vaja, quina pena. Jo em pensava que era una màquina que només servia per a atrapar la papallona jugant a Quidditch i per fer bromes penoses.

-Doncs sento decebre't, noia. Tu creus que les nostres bromes són penoses?

-Sí, la veritat és que sí. Prefereixo les de l'Alex i la Fly.

-Bona tarda, estimats alumnes.

-Bona tarda, Firenze.

-Avui necessito que em digueu una cosa necessària per a la classe. Qui és el vostre ídol de ficció? Per exemple, senyoreta Cross, ens pot dir quin és el seu ídol?

L'Ethel es va posar vermella.

-No té de què avergonyir-se, no es posi vermella. I ara, quin és el seu ídol de ficció?

-El meu ídol?- en Firenze va assentir amb el cap i l'Ethel va empassar saliva-. Peter Pan.

Tots els de la classe es van quedar mirant-la amb cara de no creure-s'ho. I en aquell moment, quasi tots es van posar a riure. Se'n reien de l'Ethel assenyalant-la, i ningú no va poder evitar que ella s'aixequés i marxés corrent cap a fora de la classe.

-Professor... podem?- va preguntar en Robert assenyalant la porta per on feia un moment havia sortit l'Ethel.

-D'això...- però no va poder dir res, perquè en James ja havia sortit cap a fora i arrossegava en Robert darrere seu.

-James!- va dir en Robert quan ja havien sortit a fora-. Es pot saber on coi vols anar?

-A on sigui, hem de trobar l'Ethel.

-I com saps on trobar-la?

-No ho sé, seguint el meu instint.

-Sí, el teu instint felí, no? Au, acompanya'm. Crec que sé on trobar-la.

En James va seguir en Robert sense dir res. Van pujar i baixar escales, fins que van arribar al setè pis. En Robert es va posar davant d'un pom que hi havia a la paret. Va passar tres cops per davant i a la paret hi va aparèixer una porta. En Robert la va obrir silenciosament i va entrar a la sala. En un racó hi havia una figura tota arronsada, amb els cabells que li tapaven la cara.

-Ethel?

La noia va aixecar el cap i els va mirar.

-Com... com heu entrat?

-Ethel, et conec prou bé com per saber quin tipus de sala has demanat.

-Eh, eh! Em podeu dir què coi és aquesta sala?

-Seu, James. Em sembla que t'hem d'explicar unes quantes coses abans de res...




-Vostès sis, esperin-se un moment, si us plau. Ja saben que d'aquí una hora tindrà lloc el càstig. Els vull veure a tots aquí. Els ha quedat ben clar?

-Sí, professora.

-D'això... puc parlar un moment amb vostè? En privat.

-Els altres cinc, ja poden marxar. Ens veurem en una estona- i quan se'n van haver anat va afegir-. I doncs, senyor Weasley, què volia dir-me?




-Així que un viatge a França!

-Sí, i en tinc moltes ganes. No ho havies sentit, no? Encara estaves dormint.

-Exacte. I llavors, quins deures tenim, per demà?

-Una redacció de dos pams sobre el castell de Chenonceau, i per culpa teva, carallot.




*Que recordarás las tardes de inviarno

por Madrid, las noches enteras

sin dormir, la vida pasaba

y yo sentía que me iba a morir de amor

al verte esperando en mi portal

sentado en el suelo sin pensar

que puedes contar conmigo...*



Wenu aquí estic, he tornat!!!!! I celebrant data especial, pq fa 1 any que escric Julie Potter!

S'accepten teories sobre com s'ho farà en Louis per treure-li de sobre el càstig a l'Alex!

Aquest capi li dedico a l'Adry, a la Marta 2, a la Hina i a l'Anna 2.

1 pto


Marta 3


Llegit 1240 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarnathalilupin 181 comentaris23/12/2008 a les 15:45:42
#18241Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


woles wpaaaaa
nena me llegit els tres capis tots seguits i son una passada
continua aviat i l'altra història la de la Julie Potter també continua aviat que valen les dos molt i són molt bones, en veiem


nathalilupin

pd: primeraxDxD




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris24/12/2008 a les 12:06:55
#18244Encara no he escrit cap fanfiction

Mola!!!!

Tens rao fa molta gracia...

Pobre Ethel, te dret a tenir a qui ella vulgui d'idol...

Bueno guapa!!

DEW

Marta 2




myre_ginny 93 comentaris24/12/2008 a les 12:12:56
#18245Encara no he escrit cap fanfiction

wolas!

ei ma agradt mol el capi!

seguex aviat :p

petons

myre




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/12/2008 a les 13:13:18
#18247Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

nathalilupin: graxies! Una fan + a la llista! M'alegro que t'agradin! Ens veiem? On? XDXDXD

Marta 2: a q tu vaig dir? ja, pobra Ethel... dw

myre_ginny: mcom dic sempre (que al final acabo rallant) comentaris com aket sempre t'alegren el dia!

1 pto

Marta 3




laia.weasley Anònim24/12/2008 a les 17:28:42
#18250Encara no he escrit cap fanfiction

eiiis! genial, eeh!! ara que ja conec a la gent encara m'agrada més. Continua aviat

Laiia




Avatarivi_potter 512 comentaris27/12/2008 a les 12:34:28
#18254Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

m'agrada!

encara que com l'altre fic tot és molt enravessat! jejeje

segueix aviat, petons!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/12/2008 a les 13:48:09
#18256Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

laia.weasley: m'agrada que t'agradi! XD graxies per comentar

ivi_potter: en serio q ho trobes enravessat? Tan? Wenuu intentarem simplificar-ho una miica...

1 pto

Marta 3




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris29/12/2008 a les 14:04:20
#18262Encara no he escrit cap fanfiction

Hola, passo a saludar i a dirte que encara que no siguem molta gent els que comentem no ens pots deixar axis en ninguna de les dues fanfictions...

Porfa... continua aviat les dues que estic a punt d'un atac d'ansietat!

Marta 2 la ansiosa per mes informacio...




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris01/01/2009 a les 00:45:22
#18274Encara no he escrit cap fanfiction

BON 2009!!!!!!!!!!!

He ja se que m'he retrassat tres cuarts d'hora pero... com diu la meva tieta "mas vale tarde que nunca!"

Marta 2




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris15/09/2009 a les 19:15:08
#19753Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

mola mooolt! marta_ginny et felicito, cada cop m'agrada més la teva fic, és molt guai. Per sert, que mono el James, se'n va l'Ethel i ell la va a consolar. Em cau super bé!

I pobre Ethel, tothom rient-se d'ella, quin mal son!

Per cert moltíssimes gràcies per llegir-te i comentar la meva ff! No saps la ilu que em fa!

Vueno, jo sempre vaig tard, de fet això ho vas penjar fa molt, espero que no hagis deixat la ff, que m'agrada molt.

Per sert, l'Ethel i en James es liaran? és que queden molt bé..