Pirinë - 2 - Ponent, El Llop i el Cadell
Escrit per romulus_llopin
Enviat el dia 30/01/2009 a les 18:50:00
Última modificació 12/02/2010 a les 22:18:28
Tots els capítols de Pirinë
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


2 - Ponent, El Llop i el Cadell

Ponent


En Ponent era un mussol grisós, i tampoc va trigar massa a arribar al seu destí, també era el terme del Montseny anomenat el Brull i li portava la carta a en Fèlix Miralpeix de la Riera, si, ho heu sentit bé Miralpeix, descendent directe de l'antic conseller que va ser assassinat misteriosament i l'actual conseller es nega a investigar-ne res. Des de petit en Fèlix havia fet amistat amb una noia rossa del casal de l'altre banda del turó, provenien de dues famílies molt diferents, la família d'en Felix defensava els drets dels Muggles i dels éssers màgics en general, potser era aquesta la raó per la qual no tenien cap elf domèstic a casa. A en Félix li encantava planar amb l'escombra per sobre el bosc i de tant en tant parar-se a escoltar els ocells. El seu avi sempre li havia dit: "Fill meu, tant els bruixots com els Muggles ens devem a la terra, a la nostra terra, la que ens veu néixer, la que ens alimenta i ens veu créixer, la que dona aixopluc als nostres estimats, als nostres amics, als nostres fills i la que ens acull amb els braços sempre oberts quan morim". "Respecta la terra, escolta-la, cuida-la, amanyaga-la amb les teves mans, i sobretot escolta-la doncs sovint observant-la trobem respostes que ni els savis mes savis podrien somiar endevinar". I allà se'l va trobar planant amb la vella Sensepols del seu avi per sobre d'un camp de blat daurat. En ponent s'hi va acostar, va utilitzar el pal de l'escombra per recolzar-s'hi i li va donar la carta. En Fèlix la va agafar, ja s'ho esperava, de lluny varen cridar el nom d'en Fèlix, i una altra escombra s'hi acostava a tota velocitat, acompanyada d'un altre mussol. Els dos mussols van emprendre el vol i van tornar junts cap a Pirinë, tot deixant als joves bruixots amb la seva conversa.


Ei! - va saludar en Fèlix de lluny, que encara no havia vist la cara de preocupació de la seva amiga Anna.


L'Anna es va anar acostant, tampoc volia accelerar massa, no es volia estimbar i haver de donar explicacions al consentit del seu germà.


Va! Alegra aquesta cara que avui es un gran dia! - va dir en Fèlix amb entusiasme - Sospito, pel mussol que et seguia que tu també l'has rebuda! - va afegir.


Si tot fos això - va respondre l'Anna tota moixa. Seguidament es va posar a plorar.


En Fèlix no l'havia vist mai d'aquella manera, plorant desconsoladament, l'Anna no era d'aquelles persones que es posaven a plorar fàcilment. Ella era una dona forta, i se'n havia hagut de fer a la força, almenys havia de poder fer veure que s'ho passava bé fent el que feien els seus pares si no volia acabar al carrer amb una ma al davant i l'altra al darrere, expulsada de casa pel seu pare, però sempre tenia en Fèlix. L'Anna es va eixugar les llàgrimes ràpidament i va fer una forta abraçada a en Fèlix. L'Anna li va acostar les llavis a la orella.


Jura'm que a Pirinë em faràs sempre costat - li va xiuxiuejar - i que tindràs un llit preparat a casa teva per si mai he de marxar per potes de casa esquivant maleficis del suplici - va dir amb una mitja rialla.


T'ho juro - va dir en Fèlix amb aquell to solemne que havia aprés de l'avi quan encara era viu.


I després d'adonar-se de totes les parides que acabaven de dir es van posar a riure.



El Llop i el Cadell


Mentrestant la directora Synera, en Hagrid, el ratpenat Snape i la Maison seguien escodrinyant el cel buscant marques i mirant de vigilar que tots els mussoles arribessin a bon port. De sobte la directora es va treure d'una butxaca una cloïssa bastant gran, la va obrir i va pronunciar el nom de la persona amb la que volia parlar.


Remus - va dir la directora.


El rostre d'en Remus Llopin va aparèixer en una cara de la cloïssa on hi havia un mirall.


Sí, Clàudia? - ve preguntar en Llopin.


Tinc entès que la carta ja li ha arribat al noi, segurament arribarà a casa seva en molta poca estona així que procura estar a punt per donar moltes explicacions - va prevenir-lo la directora.


Per que m'hi envies a mí, em pensava que aquestes coses les preferies fer tu? - realment en Llopin estava molt encuriosit.


Diguem que aquest noi te més en comú amb tu que no pas amb mi - va dir la directora - quan el vegis crec que te'n adonaràs.


La Clàudia va tancar el mirallet de cloïssa.


Amb una mica de sort a partir de l'1 de setembre hauràs de fer doble ració de poció de matallops.


Ja veig que se'm gira feina - va dir la Maison.


No se si la seva escola estarà capacitada per mantenir a ratlla dos homes llop - va dir l'Snape amb desdeny.


Severus, la directora sap el que es fa i tu no ets ningú per discutir-ho - va respondre en Hagrid.


Be, deixem-ho - va dir al directora - i tinguin els ulls ben oberts no se sap mai quan podria aparèixer una Marca.



En Llopin era al carrer, estava recolzat a un arbre davant la porteria del noi, no sabia com dimonis la Clàudia sabia que el noi podia arribar en qualsevol moment. Alló el posava nerviós, va treure el paquet de tabac i es va liar un cigarret, el moviment de liar-los el relaxava i quan se'ls fumava se li anaven tots els mals, no li agradava reconèixer que estava enganxat al tabac però realment ho estava; aprofitava les vacances per fumar. Va treure's la fotografia de la butxaca de la caçadora de cuir negre. Tenia els cabell negres llargs, bastant llargs, tenia pinta de heavy, tenia els ulls castanys i les celles juntes, en aquella foto no aconseguia entreveure el motiu pel qual la Clàudia l'havia enviat. En Llopin va començar una olor familiar, aquella olor que sempre senti quan hi havia dels seus a prop, no era massa intensa però s'anava fent cada cop mes potent, i d'una de les cantonades que tenia a la vista va aparèixer el noi. La olor s'anava fent cada vegada mes forta i el noi s'anava acostant, en Llopin s'estava posant molt neguitós, pel seu cap passa ven les possibilitats més inversemblants, no podia ser que l'Esquenagrisa fos per allà intentant atacar al noi. Peró en Lykos era ja allà mateix.


Noi, entra de pressa al portal i protegeix-te! -va dir en Llopin acostant-se al noi per desprès girar-se i desembeinar la vareta.


En acostar-se al noi però en Llopin hi va caure, no era que algun home-llop estigués intentant atacar si no que ja feia molts anys que l'havia atacat, i per això aquell noi ara n'era també un. Va fer una mitja rialla pensant en la Clàudia. Ara hauria de donar moltes explicacions.


Q-qué és a-això que tens a la mà? Qui ets?- va preguntar en Lykos amb una barreja de por i sorprès.


Au, va! No et facis l'orni! Que no has rebut la carta? - va preguntar en Llopin amb aire desmenjat.


S-sí... - va dir dubtant si el que acabava de dir ho havia d'haver dit o no.


En Lykos va ensumar l'aire, l'olor que sentia també li semblava familiar però no entenia ven be que podia voler dir allò.


I, si!. Aquesta olor que sents es meva, que per cert es semblant a la teva, vaja que de fet tu i jo som el mateix. Em dic Remus Llopin i sóc com tu, un home-llop. - va presentar-se en Llopin.


En Lykos es va quedar astorat. Era la primera vegada que estava cara a cara amb un igual. Pel que semblava havia arribat a l'edat adulta amb el cos sencer, tot i que li havia impactat el tall tant lleig que portava a la cara. També semblava que havia passat els seus estudis màgics si mes no amb suficiència, havia sabut reconèixer la olor d'un home i malgrat que no havia arribat a fer cap sortilegi feia pinte de saber-ne un niu, de màgia. En Lykos estava realment impressionat.


Anaves a pujar a ensenyar-los i la carta als teus pares oi? - va preguntar en Llopin.


S-sí - va contestar en Lykos, que no s'ho acabava de creure.


Et fa res que pugi amb tu i els hi expliqui jo? - va preguntar en Llopin.


No, però procura que diguin que si! - li va demanar amb una rialla en Lykos.


Això esta fet! - va assegurar en Llopin amb rotunditat.


En Lykos i en Llopin van entrar a l'escala i van pujar a l'ascensor, en Lykos es moria de ganes de preguntar-li, però es va contenir.


Van entrar a casa, i va passar en Lykos primer.


Hola Lykos! Com estas? - la mare feia mitja cara d'amoïnada, la nit anterior havia estat de lluna plena.


Bé! Quan era allà un mussol m'ha portat aquesta carta - va dir en Lykos, ensenyant-li el remitent de la carta i el segell blau.


La mare se'l va mirar amb cara estranyada, li va posar la mà al cap per mirar si tenia febre, evident ment no en tenia.


No es preocupi no té febre! - va dir en Llopin amb simpatia encara des del remplà de l'escala.


Aquest senyor us ha d'explicar una cosa - va dir en Lykos amb una mica de morro.


La mare confiava en el fill, havia demostrat sempre ser molt més madur del que li pertocava, suposava que la malatia que patia l'havia fet madurar mes ràpid que li pertocava. La mare li havia sabut sempre greu que el seu fill no hagués pogut tenir una infància usual. Finalment i després de reflexionar-hi una mica va fer passar en Llopin.


Van seure a la sala d'estar, el pare d'en Lykos va aparèixer per un passadís.


Carinyu qui és quest senyor? - va preguntar el senyor Garou tot encuriosit per la fila que feia en Llopin.


Em dic Remus Llopin i ...


Sembla que ens ha d'explicar alguna cosa relacionada amb això - va interrompre la mare i li va ensenyar la carta al seu marit.


El senyor Garou no va semblar massa sorprès. Suposo que despres d'haver vist totes les coses que feia el seu fill allò ja no el sorprenia.


Tots van seure a la sala d'estar. Estaven en silenci.


Ja se que t'he dit que ho explicaria jo, Lykos, però t'agrairia que els llegissis la carta - li va demanar en Llopin.


En Lykos va obrir la carta procurant deixar el sobre intacte, volia conservar-lo com a record del que podria ser el primer dia d'una nova vida. Va desplegar la carta i la va obrir, tenia diverses parts. Va començar pel primer full.


Benvolgut Sr. Garou.


Ens plau informar-lo que ha estat admès l'escola Pirinë de Magia i Bruixeria. En cas que sigui fill de no-bruixots posem a la seva disposició un membre del personal de l'escola per que l'acompanyi a adquirir el material i expliqui la situació als seus pares. En ambdós casos el bitllet esta dins del sobre. Procureu portar-lo doncs sense bitllet no podreu travessar la barrera.


El transport fins a l'escola en territori peninsular es fa mitjançant un tren que surt de l'Estació de França l'1 de setembre. En territori insular haureu de desplaçar-vos al port de Mallorca d'on surt el vaixell fins a Pirinë.


Amb ganes de veure'l pels passadissos de l'escola, el saluda afectuosament.

Claudia Synera, directora de Pirinë i Presidenta del Consell d'Escoles de Màgia i Bruixeria d'Europa.


PS: Darrere trobareu la llista de material que necessiteu per a les assignatures de l'escola. En cas de no poder assumir el cost del material l'escola us en proveirà mitjançant el fons d'ajuda per a alumnes especials.


En Lykos pretenia posar-se a llegir la llista però en Llopin no els volia avorrir amb una llarga llsita de trastos que per a ells no tindrien cap significat.


En resum, que en Lykos porta inscrit a l'escola des del dia que va néixer, perquè es un bruixot.


Però ... vostès saben el que té? - va preguntar el seu pare.

Per sort al mon dels bruixots tenim mitjans per controlar, encara que no eliminar la malaltia que el seu fill pateix, de fet crec que la directora m'ha enviat a mi perquè, jo pateixo la mateixa malaltia, jo també soc un home-llop - va dir en Llopin.


Els dos pares se'l van quedar mirant amb uns ulls com unes taronges. No sabien si el fet que fos un home-llop els tranquil·litzava o els posava mes nerviosos. Peró bé l'home havia dit que tenien mitjans per fer menys traumàtica la malaltia d'en Lykos.


I què se suposa que hem de fer? - va preguntar la mare.


Pirinë és un internat, per tant en Lykos passarà allà la major part de l'any, aquí el tindran durant les vacances d'hivern i setmana santa, encara que en aquestes hi ha la opció de quedar-se a l'escola, i a l'estiu que no hi ha possibilitat de quedar-s'hi. Us asseguro que el cuidarem com un fill i que jo personalment, i a més sent un cadell com és el tindré vigilat.


El pare i la mare es van adonar que era el moment de decidir, els dos es van mirar de fit a fit en Lykos.


Que hi dius Lykos? - va preguntar el pare - se't obra una possibilitat de fer una vida entre gent com tu i d'aprendre més coses del teu mal, acceptes?


Si, hi vull anar - va dir en Lykos amb seguretat.


Fill meu!!! - i la seva mare se li va abraçar, i plorava. Se li va passar ràpidament, sabia que allò era bo pel seu fill.


Bé, doncs a partir d'ara m'hauràs de dir Professor Llopin. Professor titular de Defensa Contra les Forçes del Mal.


Llegit 943 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris30/01/2009 a les 18:55:17
#18321Encara no he escrit cap fanfiction

En defensa, ningu no es perfecte, en Llopin tampoc axis k (marta_ginny) no ens mateu!!!!!!!!




Avatarnathalilupin 181 comentaris30/01/2009 a les 19:33:37
#18322Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


wolessssss
sa'ha de reconeixer k es molt bona aquesta història, així que no tinc que dir gaires coses, que simplemt vull saber com continua...
pobreta Anna xDxD
en Felix, em recorda molt en James Potter xDxD perides meves.

nathalilupin




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris30/01/2009 a les 20:34:51
#18323Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Eeeeeeh... a q ve aket comentari, Marta?

Wenuu deixant-ho de banda, en Llopin no estava mort?

Re q mola molt, avui no em curraré el comentari i només us demanaré que continueu aviat!

1 pto

Marta 3




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris31/01/2009 a les 14:31:19
#18324Encara no he escrit cap fanfiction

Si mireu al primer capitol, us adonareu k axos comensa al 5e llibre de HP, en Llopin no es mort ancara...




romulus_llopin 3 comentaris01/02/2009 a les 00:07:06
#18325Encara no he escrit cap fanfiction

el comentari de lluna_de_plata sobre el nostre amic enllunat (el gran) es pel fet que aparegui fumant XD.

I si per si no queda prou clar aquesta historia comença poc temmps despres de laa resurrecció de Lord Voldemort al quart llibre  i de que els dementors ataquin en harry a little winging




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris01/02/2009 a les 12:23:36
#18326Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

uuuuuh es veritat nu men recordava d q començava al 5è llibre... perdó XD




molly_penedes 2 comentaris01/02/2009 a les 22:42:55
#18328Encara no he escrit cap fanfiction

Be, ja tenim un alumne, enhorabona!!!!!

Ara, a continuar que això està molt interessant. Encara falta saber qui es el Ferran..........




romulus_llopin 3 comentaris02/02/2009 a les 00:00:35
#18329Encara no he escrit cap fanfiction

entre dema a la tarda i dema passat tindreu el seguent i sabreu mes coses del ferran jeje




Avatarivi_potter 512 comentaris02/02/2009 a les 11:13:19
#18330Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Uuu en Remus Heavy! no veaas no? jajaja

bé, que m'agrada molt el capítol, i que segueixis aviaat!




gemmaevans Anònim06/02/2009 a les 21:09:24
#18332Encara no he escrit cap fanfiction

ola!
sta mol b! (tots 2 capis) speru k saguexis aviat!! :)

~~Gemma~~




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris29/07/2009 a les 20:10:34
#19090Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

M'agrada molt aquesta fanfic!!! Està molt currada!