Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 6: Misteris i profecies
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 14/02/2009 a les 15:06:26
Última modificació 14/02/2009 a les 15:06:26
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 6: Misteris i profecies

 Aquest capítol és un regal a la Marta 2, segurament un regal que la farà molt feliç: disfruteu-lo!


Capítol 6: Misteris i profecies


-Oh, oh... aquest ha escoltat el que dèiem...

-D'això... Mike... escolta...

-I si calleu una mica?

-Júlia! Què hi fas tu, aquí?

-Jo? Res, estar-m'hi, vinc a veure la Julie. Es pot saber perquè ens mireu amb cara com si us haguéssim de matar?

-Dona, doncs pel que acabem de saber... no seria el més lògic?

-Que què?

-Em sembla que no parlem del mateix...

-D'això... llavors, tot arreglat, oi? Vinga, vinga, deixem-ho estar, tothom cap a la seva Sala Comuna,

i ràpid! Que si ens enxampen...

-Això, deixem estar el tema...

-Només una cosa!- va dir la Júlia.

-Què passa, Júlia? Que tens algun problema?

-Només perquè ho sapigueu... la Laura va al fastigós i pudent Slytherin.




Una noia es va despertar d'un malson espantós. Una noia pèl-roja amb els ulls castanys deia una profecia que parlava de quatre persones de dotze o tretze anys que havien fer alguna cosa...

La noia es va aixecar desanimada. No va despertar ningú, encara que l'habitació es va balancejar. Al llit del seu costat hi dormia una noia amb els ulls verds i els cabells pèl-rojos. Ella tenia els ulls verds, també, i els cabells castany fosc.

Feia dies que tenia aquell malson, que la perseguia dia rere dia.

Va agafar una llibreta i una ploma i es va disposar a escriure tot el que recordava de la profecia. Ja la tenia quasi completa. Quan va acabar es va posar a escriure una carta a les de Hogwarts. Elles havien de saber alguna cosa.




A molts quilòmetres d'allà, un noi amb els ulls blaus i els cabells negres es va despertar del mateix malson. Ja feia dies que estava igual. Bé, dies no, nits. Li feia molta ràbia, aquella noia. Ell podia saber els sentiments de tothom menys els seus (NA no és còpia del Jasper ni la Bella de Crepúsculo, OK? Ja ho vaig pensar fa molt de temps, quan encara no l'havia llegit, si heu descobert qui és aquest... ho podeu consultar a JP 1).

No podia continuar així. Havia de dir-ho a algú. Ja era el 24 d'octubre i feia un mes que tenia aquell malson. Va agafar un paper i una ploma i va començar a escriure una carta direcció: Hogwarts.




A Hogwarts, precisament, una noia dormia molt plàcidament. Somiava que estava fent el nou esport, que encara no tenia nom. De cop, agafava algun objecte del fons i en sortia una veu, una veu de noia que deia una profecia que no havia sentit mai.

Era la primera nit que tenia aquell malson. I el que no sabia era que no seria la última...




El professor Dumbledore estava al seu despatx quan algú va picar a la porta.

-Endavant.

-Professor Dumbledore... haig de parlar amb vostè urgentment.

-I doncs, Severus? Què et passa?

-Aquesta classe de primer... veurà, els alumnes de Gryffindor i Hufflepuff me les fan passar magres... i els de Gryffindor fan despistar els de Slytherin, així com passa amb Hufflepuff i Ravenclaw. Alguna idea?

-Oi que ara tens classe amb Hufflepuff i Ravenclaw? Doncs els poses tots junts dins la mateixa classe. Els de Gryffindor i Slytherin tenen Classe de Vol, pots parlar amb Madame Hook i tot arreglat. Els dius que aquesta serà la última oportunitat que tindran de fer classe a les bones, i els fas una classe que capti la seva atenció. Veuràs com els agradarà...




-Què? Que ens saltem la classe de vol per fer pocions?- la Ginny no s'ho podia creure.

-No és just!- va dir la Núria.

-Doncs és així, senyoretes. Em fa l'efecte que totes vostès tindran una sorpresa respecte a la classe d'avui. Així que ja poden anar tirant cap a l'aula de Pocions.

-Però professora McGonagall...

-Cap allà, he dit! I no les vull sentir queixar-se més!

La Ginny, la Núria i la Laia van anar cap a la classe de pocions. No era just que es saltéssin justament la classe de vol. I menys que la canviessin per la de pocions.

Quan van arribar a l'aula, no s'ho podien creure. Efectivament, com havia dit la professora McGonagall, van tenir una sorpresa. La classe era el doble de gran, les parets estaven pintades d'un verd pastel molt estrany, i al mig de la classe hi havia un munt d'ingredients diferents tots ben ordenats. Les taules que hi havien al voltant estaven agrupades en grups de quatre. Eren les primeres d'arribar. Les tres anaven a seure a una de les taules, però una figura va aparèixer al seu costat a l'instant. Una figura vestida de negre, que desentonava amb tota l'aula.

-Benvingudes a la classe de pocions.

Era una noia bastant pàl·lida, de pòmuls rosats i amb els cabells rossos que li arribaven més avall de la cintura. Tenia els ulls blaus, i una cicatriu que semblava feta de feia poc li travessava la galta esquerre des del costat de l'ull fins al coll.

-Avui faig d'ajudanta del professor Snape, sóc de Ravenclaw, faig cinquè i em dic Maggie. Si us plau, us demanaria que us asseguéssiu una a cada taula. Volem un alumne de cada residència a cada taula.

-Haurem de treballar amb algú de Slytherin?!

-Doncs sí. Va, garbo, que no tenim tot el dia.

En aquell moment va arribar el professor Snape (que també anava de negre, per no perdre el costum) i les va fer acabar de decidir. Totes es van posar a la punta de la seva taula, així el més probable era que el de Slytherin s'assegués a l'altra punta de la taula.

En aquell moment van arribar uns quants alumnes més, que també van seguir les indicacions de l'Snape i la Maggie sense replicar. Dues alumnes de Ravenclaw es van asseure al costat de la Núria i la Laia, i una de Hufflepuff es va asseure al costat de la Ginny.

-Hola, em dic Mònica, i tu?

-Ginny, Ginny Weasley.

En aquell moment, van arribar tres persones que no van entrar i es van quedar a la porta.

-Però què...?

-Des de quan la classe de pocions ens agrada?

-Des que el professor Dumbledore hi posa cullerada- va dir la Maggie-. Va, seieu, una a cada taula.

-Això sí que no. Nosaltres anem en pack. A nosaltres no ens separen ni amb unes tisores.

Una de les tres va anar a seure, però les altres dues no semblava que pensessin fer-ho.

-Anna!

-Ai! Hola, Núria! A vosaltres també us han fet seure en taules diferents?

-Sí. Un de cada residència a cada taula, no ho sabies?

-Doncs la veritat és que no.

-I aquelles dues què? No seuran, no?

-A les Bertes no les separes ni amb unes tisores. Elles mateixes ho diuen.

Una alumna de Ravenclaw es va asseure al costat de l'Anna.

-Hola! Jo sóc l'Airina, i tu?

-L'Anna. Sóc de Gryffindor.

-És teu, aquest paper?

-Quin paper?

-Sí dona, el que hi ha entre les dues taules- i va treure un paper que hi havia entre la taula de l'Anna i la seva.

-Què hi posa?

-No ho sé. Està en un idioma molt estrany. Mireu.

Al paper hi posava:


Bir jaer

Sta m'aj Janna, sta fraj tirza claes ua sta yenna raan zenaar gre Dastaimk.

Fir tra kanni marneu dar, ginna da rai parfeei zat minee ainstiaan.

Fir tra na kanni marneu dar, ginna de rai parfeei zat gre yennei destriaan.

Tra dain ABIM. Tra dain ua tra destri ri huer.

Gain rai Dak.


-No ho sé. Això ho haurem de preguntar a l'Hermione o les Martes, a veure si saben alguna cosa del tema. Jo no hi entenc...

-Quan s'acabi la classe. Encara tenim dues hores...

Totes les taules estaven plenes menys dos pupitres separats. Les Bertes encara discutien amb la Maggie i el professor Snape. No pensaven seure separades.

-Però penseu que és part de la gràcia d'aquesta classe...

-Però...

En aquell moment, una altra figura va arribar a l'aula. Era el professor Dumbledore. En veure'l, les Bertes es van afanyar a asseure's als seus llocs pertinents amb cara de resignació.

-Hola, alumnes de primer! La classe d'avui serà molt especial. Entre els quatre que estan asseguts, hauran de preparar una poció que els permetrà entrar dins seu, veure el que tenen dins.

-Perdoni, professor Dumbledore, i amb tots els respectes- va dir una nena de Slytherin que estava asseguda al costat de la Berta (germana d'en Mike...), encara que no parlava amb gaire respecte- jo no penso entrar dins meu a veure els budells i els pulmons. No, no i no.

-Tu ets tonta o què? Podrem veure el que tenim a dins espiritualment, per dir-ho d'alguna manera, no materialment. Ens autoconeixerem. És clar que ets una Slytherin, aquí no hi arribes...

-Gràcies, senyoreta Pullman. Cinc punts menys per Gryffindor per interrompre la classe. I cinc punts menys per menysprear la senyoreta Stone. Segueixi, professor Dumbledore- va dir el professor Snape dirigint una mirada plena d'irritació a la Berta.

-Com molt bé ha dit la senyoreta Pullman, ens autoconeixerem. Veurem les nostres febleses, els nostres punts forts, com som en realitat per dins, com realment estimem la gent... ara bé, aquesta poció no és fàcil de preparar per uns alumnes de primer. Així que no intentin fer una mala passada als seus companys, ja que vostès beuran de la mateixa poció, i això pot resultar mortal. El grup que faci la millor poció tindrà la nota de final de curs de pocions pujada un 0'5. Ara els donaran un full amb els ingredients i els passos. Poden començar.

La Maggie va passar per les taules a repartir els fulls. Tothom estava en silenci. Encara que molts no ho comprenguessin, aquella mena de viatge podia ser perillós. No només perquè la poció era complicada, també hi havia la qüestió de saber com són. I si no els agradava com eren en realitat? I si descobrien que en realitat el seu subconscient estava enamorat d'algú que no sabien? I si...?




A la torre de Gryffindor, que estava deserta perquè era hora de classe, hi van arribar dos mussols i una òliba. Un venia d'Itàlia, un altre venia de Catalunya i l'última venia de més a prop, de la mansió Malfoy. Tots tres van lluitar per entrar al dormitori de les noies de segon. L'òliba venia amb una ala mig trencada, amb un tall ensangonat fet per unes urpes. Per això es va quedar la última. Els dos mussols es van parar al mateix llit. L'òliba se'n va anar a un altre.

Els mussols van deixar les cartes als llits i se'n van anar. L'òliba, però, es va quedar. No podia volar més. El tall de l'ala era molt lleig i semblava infectat.

L'òliba va tancar als ulls i es va desplomar al llit.




Al llac de l'escola, uns alumnes de segon i tercer estaven practicant pel nou esport.

-Jo no puc més- va dir en Toby-. Marxo.

-Jo també- va dir en Jack-. Ja ens veurem, noies.

Només van quedar les Martes.

-Saps què? Com que tothom marxa, jo vaig un moment al lavabo i torno, d'acord?- va dir la Marta 2.

-Sí, sí, és clar. Jo vaig a fer una immersió. S'hi va molt bé amb aquesta adaptació per a poder respirar.

La Marta 3 va anar cap a dins de l'aigua. Feia dies que practicava. Durant l'últim mes no havia fet res més. Nedar l'ajudava a no pensar. Evitava pensar en en Mike. Durant l'últim mes, havia estat molt estrany. Quan se'n va anar la Júlia va deixar d'estar amb la gent. S'havia distanciat dels seus amics, gairebé no parlava ni menjava: semblava una ànima amb pena. Tan tocat l'havia deixat lo de la Mirella? Alguna cosa més devia haver-hi...

Aquell dia, però, volien fer-li una sorpresa: havien cridat la Júlia perquè vingués a passar una setmana a l'escola. En Mike no reaccionava davant de ningú més.

Per això quan va tornar a pujar no li va estranyar gens veure que es ficava dins de l'aigua, sol, com sempre. No l'havia vista. Normal, s'havia tancat en el seu món interior.

Aquesta vegada, però, l'havia de fer reaccionar. Anava a acostar-s'hi quan, de sobte, es va parar. Una altra persona va aparèixer darrere de'n Mike i li va fer un petó a la galta. La Marta 3 es va quedar glaçada.

Des de quan en Mike s'havia tornat tan imbècil com per tornar amb la Desi?




La Marta 2 va sortir del lavabo. Anava cap al llac, però al sortir dels vestidors, una figura se li va posar davant.

-Hola, Marta. Feia molt de temps que no ens vèiem, oi?

-Què vols, Malfoy?

-Només vull que m'escoltis un momentet. Hem de parlar urgentment.




*Y así el león se enamoró de la oveja.

-¡Que oveja tan estúpida!

-¡Que león tan morboso y masoquista!


A veces gritas des del cielo

queriendo destrozar mi alma

vas persiguiendo como un trueno

para darme ese relámpago azul

Ahora me gritas des del cielo

pero te encuentras con mi alma

conmigo ya no intentes nada

parece que el amor me calma...*



Sí, he tornat, HE TORNAAAAAAAT!!!

Vale, Marta, no t'enfadis per la frase, no em matis...

I els altres, no em mateu per tardar tant, però tenia crisi d'inspiració...

El capi el dedico a les nenes de pastorets: la Berta, l'Aida, l'Adry, la Laura, la Laia i la Ninaaaa!

I a la Marta 2, of course, que sinó em matarà per lo d Crepúsculo... i perquè avui és el seu aniversari!!!! FELICITAAAAAAAATS!!!

I també a tots els que em comentareu aquest capi, que us ho mereixeu, que us he fet esperar molt...

Aaa veure, vull veure MOLTES teories sobre la profecia, qui poden ser els 4, etc., etc., etc. Com sempre, la Marta 2 no pot especular, pq en sap 3... i el quart sap qui és, encara que no sortia a JP1, així que... no pots especular. Sort!

Per cert... pobre del que no feliciti la Marta 2... que això no se li fa a un personatge tan guai!

1 pto


Marta 3


Llegit 1196 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris14/02/2009 a les 19:23:38
#18338Encara no he escrit cap fanfiction

1. Gracies.

2.ET MATO PER LO DE CREPUSCULOOOOOOO

3. Que em vol dir en Malfoy?¿?¿?

Est amolt be!! Traduccio si us plau..

Marta 2




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/02/2009 a les 12:09:18
#18339Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

1. De res

2. Ho has intentat, ho sé. Però no posaràs el meu nom a la Death Note, a q no? Va, q ja saps q jo t'estimo molt... i si ho fas no podré continuar...

3. Ja t'ho he dit: no en tinc ni idea.

4. A q si!? NO et donaré la traducció, sigue soñando.

1 pto

Marta 3




Avatarnathalilupin 181 comentaris15/02/2009 a les 15:41:46
#18340Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


holaaaaaa
primer de tot MOLTES FELICITAT MARTA 2 quants anys fas???
En fi sobre el capi molt bé, els de la profecia ondia mira k penso po no se mecut... suposo k la Julie, el Harry... nuxe pero per altre banda també les Bertes, les Martes... nuxe ja ns ho diras.
Jo vull k m diguis la traducció del full perquè m'he le llegit i m'he quedat igual.
En fi que està molt bé, i que m'ha agradat molt, continua aviat.

nathalilupin




romulus_llopin 3 comentaris15/02/2009 a les 20:26:34
#18342Encara no he escrit cap fanfiction

15




romulus_llopin 3 comentaris15/02/2009 a les 20:33:01
#18343Encara no he escrit cap fanfiction

Per cert...

EN MIKE ES GUILIPO**** O QUE???
HA TORNAT AMB LA PUNYETERA LLENGUA VIPERINA DE LA DESIIIII?!?!?!?!?!?!?!?!?!?

(si flipant que m'en adoni ara....)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris15/02/2009 a les 20:34:53
#18344Encara no he escrit cap fanfiction

Els dos ultims comentaris d'en romulus_llopin esl he fet jo que s'ha oblidat de tancar-ho y jo de mirar que no estigues escrivint amb el seu nom...

li demano perdo a ell y a la marta_ginny per el meu error...




lizzzy 74 comentaris16/02/2009 a les 00:49:44
#18348Encara no he escrit cap fanfiction

eii =) ke bee k hagis continuat!!

felicitats marta 2 enkara k va ser ahir jeje

mmm aixo de la profesiaa dons nose la vritat! jo tamb penso k seran en harry i/o la julie, per els altres 2 o 3 enkara no u se ... =S

speru k continuis aviat!! i ke puguem saber k deia la cartaaa jeje pq no s'entenia res.. =S

un ptoo

monika!




lizzzy 74 comentaris16/02/2009 a les 00:51:38
#18349Encara no he escrit cap fanfiction

x cert! k es el k passava am el crepusculo??? es k ara me enrecordat =S jajaa jo me le llegit i ma encantat!! jaja xDD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/02/2009 a les 19:03:41
#18351Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

nathalilupin: així que la Julie, en Harry, les Bertes o les Martes... no ho sé, ja ho veurem. D'altra banda, per la traducció et quedaràs amb les ganes. XD esq encara vull desenvolupar una mica més l'idioma... que això d'inventar un idioma no és fa en una tarda... a més, si us donés la traducció ja no tindria gràcia...

Marta 2: Felicitats... te n'has adonat... per cert... fixa-t'hi, un de la profecia el vas endevinar a l'acte i als altres no sel's acudeix... U.U

lizzzy: en Harry o la Julie... no ho sé... i pensa una altra cosa: d'on poden ser els altres? Perquè pensa que si arriben cartes i hi ha gent que diu que n'envia... no ho sé, jo crec que un noi hauria d'estar clar.

1 pto

Marta 3

PD gràcies per comentar després de tant de temps, m'ha fet molta iluu... XD




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris20/02/2009 a les 10:22:37
#18355Encara no he escrit cap fanfiction

En serio no els puc dir?¿¿?¿ Encara ets a temps de canvar-ho.... em sento una miqueta discriminada, jo no puc dir res pero ells/ellas si...

Marta 2




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/02/2009 a les 11:23:51
#18362Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Heyaaaaa!

Ja he tornat! Capítol nou i tot! Ara no tinc temps de llegir-me el teu, et prometo que al vespre me'l llegeixo i et faig un comentari més llarg, ok?

Un petonet!




Avatarhpkarina 373 comentaris08/03/2009 a les 13:03:23
#18379Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

beee,, primer de tot felicitats a Marta!

segon,, el capi genial!! com sempre ! =)

i tercer,, qui poden ser els de la profecia?? doncs jo dic que:

1.- Julie

2.- Marta 2

3.- Marta 3

4.- Mike!


segur que no n'encerte ninguna! xDD


i no et preocupis per tadar que jo encara tarde més! xD