L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 12: Halloween
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 24/02/2009 a les 11:18:24
Última modificació 24/02/2009 a les 11:18:24
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 12: Halloween

Hola!

Ja sé que fa un munt de temps que no actualitzava, vaig deixar un missatge a l'últim capítol explicant-ho. He estat passant una mala temporada a nivell personal i, sincerament, no em venia gens de gust escriure.

Però bé, s'ha de tirar endavant i, com us vaig prometre, segueixo la fic. Com que fa ben bé 2 mesos que vaig publicar l'últim capítol i potser us n'heu oblidat una mica, us faig un petit resum dels últims esdeveniments més importants:

EN EPISODIOS ANTERIORES...

- Programa dels Germans Acadèmics: els nostres magatoties es veuen obligats per la McGonagall (que els amenaça en fer-los fora de l'escola), a participar en el programa del Gran Germà. Al James li toca el fill del Dani Parra, l'Àlex Parra, i a l'Alice una noia de Sly molt desagradable, l'Angela Parkinson.

-Quidditch: noves incorporacions: Albus Potter (porter) i Tom Nicholson (encistellador), el millor amic del Fred Weasley, un noi força atractiu, molt divertit i una mica faldiller.

-Relíquia: els magatotis han decidit tirar endavant el pla de colar-se a les sales comunes, però per això els cal la Poció de la Mutació.

-Rose i Andrea: La Rose ja es torna a portar bé amb tots els seus companys, especialment amb l'Andrea, que té un problema molt gran i li demana ajuda: el seu pare l'ha promès amb un emirat àrab i s'ha de casar d'aquí a pocs mesos.

Doncs ja està, crec que això era el més important. En aquest capítol es toquen molts temes i no sabia ben bé quin títol posar-hi, de manera que n'he posat un de molt genèric tot i que és el menys rellevant:


12- Halloween

 

De vegades, sembla fàcil dur a terme plans. Però quan hi ha tantes coses que poden sortir malament, de vegades la cosa es complica. Per aconseguir la recepta de la poció de la mutació, el Clan de Magatotis va haver d'entrar a remenar llibres a la secció prohibida de la biblioteca (això no va ser gaire difícil, ho van fer de nit amb la capa d'invisibilitat). Però per treure el llibre de la biblioteca necessitaven el permís d'un professor i això ja era méscomplicat.

Per això no se'n van saber avenir de goig quan l'Agatha McGonagall els va firmar l'autorització sense ni tan sols preguntar-los per a què volien ells Pocions molte potente. Però Madame Pince, la bibliotecària, sí que els ho va preguntar. Primer va estar una bona estona comprovant que la firma de l'autorització fos autèntica, i finalment, va semblar que passava el test.

—Vostès són de tercer, no? —va fer, repassant-se'ls de dalt a baix—. Aquest llibre només el voldrien alumnes de cinquè o sisè.

—És que estem fent classes avançades de pocions —va dir ràpidament el Frank, que era conegut a l'escola per ser un geni de les marmites.

Va semblar que allò convencia Madame Pince, i al cap de pocs minuts els va entregar un llibre gros i empolsimat a punt de florir-se. El James el va agafar i tots quatre van marxar procurant no caminar gaire de pressa i sense posar cara de culpabilitat.

Com que la lluna plena del setembre ja havia passat i cap dels quatre no volia que els enxampessin mirant el llibre aquell, van haver d'esperar fins la primera setmana d'octubre, quan es van tornar a reunir amb els rondadors a la sala secreta de ca l'Alfred.

—Mireu, és aquí —va dir el Frank assenyalant un capítol on apareixien uns dibuixos molt gràfics d'unes persones reforçant-se de dolor a causa dels canvis corporals que estaven patint—. A veure, els ingredients... vaja, sembla que ens n'haurem d'empescar alguna... les crisopes, els litxis i els passacamins no tenen problema perquè n'hi ha a la despensa dels alumnes. L'herba de santa Sofia l'haurem de robar dels hivernacles del pare... Alice creus que podries robar-li les claus sense que se n'adoni?

—Suposo —va fer l'Alice encongint-se d'espatlles.

—Ho hauràs de fer demà mateix perquè s'han de collir en lluna plena —va seguir el Frank—. I el problema ve amb el corn de bicorn en pols i pell de serp de corall...

—Això ho haurem de robar del despatx del McNair, oi? —es va témer el James—. Que bé...

—Em sembla que en té a l'aula de pocions, també —va rumiar la Geena—. Allà és més fàcil tenir-hi accés, però vol dir que ho hauríem de pispar durant una de les classes, davant dels nassos del McNair.

—No, si ja es posarà interessant, ja... —va fer l'Alice—. Haurem de muntar un bon xou a la classe per distreure tothom... se us acut alguna idea?

Es van quedar tots callats. Finalment, el James va dir:

—Sou conscients que encara ens queda una caixa de Megabooms, oi?

 

*   *   *

 

L'endemà al matí, els quatre magatotis es van prendre unes bones tasses de cafè per estar ben alerta; tot i que les nits a ca l'Alfred els deixaven més morts que vius, aquell dia havien d'estar ben desperts, perquè la classe de pocions era crucial.

Es van asseure tots quatre al final de la classe per fer la seva poció volatilitzadora, però, amb l'excepció del Frank, no estaven fent gaire bona feina, perquè estaven més pendents d'altres coses. Havien decidit que qui faria el robatori seria la Geena, perquè era la que tenia l'expedient més net i la que es ficaria en menys problemes si l'enxampaven.

Al James, però, li va tocar a sorts fer la feina bruta: sembrar el caos a la classe. De manera que quan el McNair es va cansar de criticar-los la feina i se'n va anar a atacar a la taula de Hufflepuff, el James es va aixecar, es va treure un petard violeta de la butxaca, el va tocar amb la vareta i el va llançar cap endavant. Va fer diana: va anar de cap a la marmita del fill del professor, el Brutus McNair.

—Cinc, quatre, tres, dos, u...

La marmita de la taula d'Slytherin va volar pels aires i va esclatar en mil bocinets. El seu contingut, però, va anar a sobre dels quatre alumnes d'Slytherin: Al McNair i al Montague, que eren l'un els costat de l'altre, els va anar a cada un a un braç, que van desaparèixer a l'acte. Les noies van tenir menys sort: a la Samantha Lestrange li va anar al cap i, en un tres i no res, la seva melena rossa va desaparèixer i es va quedar completament calba, i per suposat, es va posar a xisclar. A la Juliet Montague li va anar als ulls, i els que es van posar a cridar van ser la resta de la classe, de la por que feia amb aquelles dues conques buides a la cara; semblava que acabés de tornar d'entre els morts. 

Aprofitant la confusió, la Geena es va colar per la porteta que tenien just darrere i va entrar a la despensa del professor.

—Calmin-se! Callin! —cridava el professor McNair— Què diantre ha passat?

Va córrer a la taula d'Slytherin amb una ampolleta d'antídot. La classe xisclava i corria, el Frank i el James es van espavilar a unir-s'hi per dissimular, però l'Alice es va quedar tan panxa allà on era, van treure una càmera i es va posar a fer fotos dels quatre d'Slytherin. Semblava que la Juliet Montague li feia especialment gràcia: com que no tenia ulls, s'anava fotent d'hòsties contra les parets i els pupitres, amb els braços estirats cap endavant com una zombi.

Al cap d'un parell de minuts, la Geena va sortir de a despensa amb les mans a l'esquena, després el Frank va córrer a donar-hi el vist-i-plau i s'ho va guardar tot a la seva motxilla. Tot i que tenien clar que el McNair sabia del cert que havien estat ells, esperaven de tot cor que no en tingués mai proves o, en tot cas, al menys, que no descobrís mai que havien desaparegut ingredients de la seva despensa.

Aquella mateixa nit, el Frank i el James estaven tots dos sols preparant la poció. El James havia encès un foc portàtil i impermeable que ara cremava en un pot enmig de la sala de ca l'Alfred, i el Frank ja havia començar a bullir-hi aigua per a fer la poció. L'Alice i la Geena havien anat a aconseguir les herbes de santa Sofia als hivernacles, tot i que no van aparèixer fins a quarts de quatre de la matinada.

—Ja pensàvem que us havien descobert —va dir el Frank quan per fi les dues noies van entrar i es van treure la capa d'invisibilitat.

—Ja —va fer l'Alice, tremolant del fred que feia a fora a aquelles hores, i li va donar les herbes al seu germà—, és que és difícil distingir les herbetes a les fosques... i ens hem hagut de colar dues vegades al despatx del pare mentre dormia per treure-li les claus sense despertar-lo...

—Sí —va assentir la Geena—, perquè coi dorm amb les claus a la butxaca del pijama? Ens hem estat ben bé vint minuts per treure-les-hi i mitja hora més per tornar-les-hi a posar després.

—Bé, doncs ara ja està! —va fer el James amb un badall, quan el Frank va haver afegit tots els ingredients a la poció—. Ara esperar.

I ell i les dues noies es van asseure al voltant de la marmita per observar com borbollejava aquella substancia de color ocre.

—Quan estarà llesta? —va voler saber l'Alice.

—D'aquí un mes —va fer el Frank.

—Què? —van cridar els tres alhora.

—Com que un mes? —va tornar a preguntar el James.

—Les crisopes han de bullir com a mínim durant vint-i-un dies —va explicar el Frank— I hem de deixar la marmita aquí, o sigui que fins la propera lluna plena, res de res.

—Vaja, a mi que em feia gràcia fer-ho ja... —va fer l'Alice, decebuda—. Ara què farem?

—Ara ens hem de centrar en altres coses —va dir la Geena—. Com les classes i el partit del dia de Halloween contra Slytherin. No podem permetre que ens guanyin, no?

 

*   *   *

 

Uns dies després, mentre l'equip de quiddicth de Gryffindor entrenava, la Rose i l'Andrea van picar a la porta del despatx del la McGonagall.

—Endavant —va fer la veu de la directora.

Duien ben bé un mes intentant buscar solucions al problema del casament de l'Andrea. Havien parlat amb el seu pare i a amb la seva mare també, però no hi havia manera de fer-los entrar en raó. També li havien enviat una carta a l'Ahmed, el promès de l'Andrea, per veure si ell també s'hi podia oposar, però el noi semblava entusiasmat amb la idea de casar-s'hi, tot i que no la coneixia de res.

L'única opció que els quedava era la Minerva McGonagall. Quan van entrar al despatx, la directora les va fer asseure a totes dues en dues cadires que tenia davant del seu escriptori i se les va mirar de fit a fit amb la seva mirada severa.

—Ja em diran.

L'Andrea li va exposar el problema seriosament, i quan va acabar d'explicar-ho, les dues se la van quedar mirant amb expectació.

—Miri, senyoreta O'Brien —va dir la McGonagall al final—, ningú no ha dit que ser princesa sigui fàcil. Té moltes avantatges, ja ho crec, però també té inconvenients. Aquest és un d'ells, i crec que té vostè unes responsabilitats. De totes maneres, si vostè ja ha parlat amb el seu pare i no ha aconseguit convèncer-lo, no veig què hi podria fer jo.

—És que no hem vingut perquè el convenci —va intervenir la Rose.

—Aleshores per què?

—Sabem que vostè era advocada abans de fer-se professora —va dir la Rose—. L'any passat va salvar el meu cosí i els Longbottom d'una expulsió segura.

—Podria...  —va començar tímidament l'Andrea—, podria buscar si hi hagués alguna llei o algun decret o alguna cosa per evitar que m'hagi de casar?

La McGonagall se les va tornar a mirar sense dir res i es va encreuar de mans. Si hagués estat fumant, aquell hauria estat el moment perfecte per a fer una calada al cigarret. Però no fumava, de manera que es va limitar a agafar simple aire profundament i a expulsar-lo de nou. Després es va recolzar contra el respatller de la seva cadira i es va quedar mirant els sostre uns instants.

—No els prometo res —va dir al final—. Però m'informaré una mica sobre lleis monàrquiques i lleis dels països àrabs, buscaré casos similars i estudiaré una mica el seu cas.

—Moltes gràcies, professora —va dir l'Andrea, i ella i la Rose es van aixecar per marxar. Abans que sortissin per la porta, la McGonagall va afegir:

—Si tinc alguna novetat, els ho faré saber.

 

*   *   *

 

Però l'octubre va anar passant, aviat l'escola es va començar a omplir de carbasses amb cares fantasmagòriques, d'esquelets que corretejaven pels passadissos i d'estols de ratpenats que volaven per tots els racons del castell, i la McGonagall no deia res sobre el tema.

—No pateixis, Andrea —intentava animar-la la Rose el dia de Halloween a l'hora d'esmorzar—, segur que està buscant coses per ajudar-te, però ja saps que sempre té un munt de feina, tingues paciència... Al! Ja és la tercera vegada que vesses el suc de carabassa, ves amb compte, home!

—Perdó, perdó, perdó! —va fer l'Albus, i es va apressar a eixugar el mullader de la taula—. És que estic molt nerviós... Merda! A sobre m'he tacat! —va afegir mirant-se la taca al seu uniforme de quidditch vermell com la sang.

—Tranquil·la, Grace —va dir-li el James al seu costat—, que segur que des de les grades no es veu.

—I si ho faig fatal, James? —va preguntar-li lAlbus fet un sac de nervis—. El Fred em matarà!

—Recordes com vaig acabar el meu primer partit? —va fer el James.

—Que no va ser aquell —va rumiar l'Albus—, que et vas llançar de l'escombra per agafar la papallona, vas caure 15 mentres, xocant de cap a terra i et vas passar tres setmanes inconscient?

—Justa la fusta! —va exclamar el James amb un somriure, mentre li feia uns copets a l'espatlla al seu germà—. Bona sort!

L'Albus va empassar saliva i es va apartar el plat de davant seu. Al cap de deu minuts el Fred i el seu amic Tom els van anar a buscar per baixar tots junts cap a l'estadi. El Tom va córrer a col·locar-se enmig de l'Alice i la Geena i els va passar el braç per l'espatlla a totes dues.

—Com estan les meves princeses?

Les dues noies van fer una rialleta, mentre el James i el Frank es miraven l'escena emmurriats.

—Tu creus que els agrada? —va murmurar el Frank.

—Qui, el Tom? —va fer el James—. Naaaaa.

 

*   *   *

 

Va xiular l'inici del partit Gryffindor versus Slytherin, i els catorze jugadors van alçar el vol. A les grades dels comentaristes hi havia la parella que havia fet una millor feina durant l'any passat. Com no podien ser altres, allà estaven asseguts el Lorcan Scamander i l'Andrea O'Brien (l'Andrea sobretot havia tingut un gran èxit: des de la seva retransmissió de la final del curs passat de Gryffindor contra Ravenclaw, als de Ravenclaw se'ls havia quedat de per vida el sobrenom de "pollastres") .

—Comença el partit i Tom Nicholson, nova incorporació de l'equip de Gryffindor agafa la bomba —va començar el Lorcan—, surt disparat cap a mig camp i passa la bomba al capità, Weasley, que li torna la bomba pocs metres més endavant, Nicholson la captura, esquiva una bala, llança i... marca! Deu a zero pels lleons!

—Sembla que Nicholson és una bona incorporació —va comentar l'Andrea.

—Sí, sens dubte, però a l'equip n'hi ha un altra d'incorporació, el menor dels Potter, Albus, que ocupa el lloc de porter, que havia estat de l'antic capità, l'Alexis Roure... ara està jugant als Puddlemere United, oi?

—Sí —va assentir l'Andrea—, i sembla que li va molt bé... de Gryffindor sempre en surten bons jugadors...

—Esperem que l'Albus Potter sigui un digne successor.

—Doncs ara ho veurem, —va saltar l'Andrea—, perquè Flint s'acosta a les grades de Gryffindor perillosament, llança i... Potter l'atura, sí senyor!

El James, que havia parat de buscar la papallona durant uns segons per veure l'actuació de l'Albus, va fer una pirueta a l'aire i va seguir buscant i escoltant els comentaristes.

—Sembla que a l'Albus sí que li corre la sang Potter per les venes, —va dir l'Andrea—, per molt que el seu germà gran s'empenyi en negar-ho.

—Doncs sembla que aquest cop el caçador de Gryffindor haurà de fer una bona feina per igualar el seu germà...!

El James, somrient, va saludar i va fer que sí amb el cap.

—Ui, ui, ui —feia el Lorcan—, sembla que els d'Slytherin estan una mica ofesos perquè només estem parlant dels jugadors de Gryffindor...

—És que no tenen cap incorporació nova a l'equip —va contestar l'Andrea—, tenen els mateixos goril·les de sempre... per cert, que ja fa anys que sembla que estiguin tots fent setè, no?

—Ejemejemrepetidorsejemejem —va fer el Lorcan, i tota la grada de Gryffindor es va posar a aplaudir mentre els d'Slytherin xiulaven.

El Flint, el capità, que havia repetit dos o tres anys en total, es va distreure per culpa del comentari i li va anar en plena cara una bala del Frank.

—Òndia! —va cridar el Lorcan— quin mal!

—A Flint li ha colpejat la cara una bala de Longbottom —va segur l'Andrea—, déu n'hi do com li raja el nas!

—Creus que hi ha alguna cosa pitjor que una bala a la cara, Andrea? —va preguntar el Lorcan.

—Un matrimoni concertat?

El Lorcan va fer un petit silenci desconcertat, i després va seguir.

—Bé, en tot cas sembla que el capità d'Slytherin pot continuar... sí, segueix el partit, Geena Thalassinos pren la bomba i fa un dels seus clàssics però infal·libles llançaments des de mig camp... i marca, és clar que sí! Vint a zero per Gryffindor!

—I ara Slytherin té la bomba —va continuar l'Andrea—, Bulstrode s'acosta a les perxes de Gryffindor i llança... vinga, Albus, para-la! 

El James va tornar a parar per mirar el seu germà... però aquell cop el que va veure no li va agradar gens: l'Albus es va llançar amb més embranzida del compte i a la bala, enlloc d'anar-li a les mans, li va anar a al cap i el va deixar inconscient. I va caure de l'escombra. Devia ser a uns 30 metres del terra.

El James va deixar estar la papallona i es va llançar en picat cap on queia l'Albus. De la velocitat que duia, ni tan sols podia distingir els crits d'espant de la gent, va fer una embranzida final i va agafar l'Albus per la cintura a dos metres de terra, i van caure tots dos, el James de cul amb l'Albus inconscient a sobre. Li va donar uns copets a les galtes, però no reaccionava.

—Albus, Albus, obre els ulls! —cridava mentre el sacsejava.

Alguna cosa li havia anat a dins de la màniga, i, sense prestar-hi atenció, va agafar el que semblava un pedra i la va llançar amb força a terra.  Va sonar el final del partit, Slytherin havia agafat la papallona. El James va veure que els seus amics s'acostaven a ell a tota velocitat.

—Què li passa, què li passa, per què no contesta...! —cridava el James.

En pocs segons s'havia format una multitud al seu voltant i Madame Hooch es va obrir pas observar l'Albus. Li va agafar el braç i li va buscar el pols.

—És viu —va dir —però els batecs són dèbils, s'ha donat un cop al cap molt fort. Se li ha de fer urgentment un encanteri de retornament de consciència! Merda, no porto la vareta! Aviseu a un professor, ràpidament!

Però el James s'hi va avançar, es va treure la vareta de la butxaca interior de l'uniforme i va apuntar al pit de l'Albus.

Animo restituo!

Madame Hooch es va quedar parada que no només se sabés el sortilegi, sinó que a més a més fes efecte: l'Albus va resplendir un parell de segons amb un fulgor blau i, després, va obrir els ulls.

—C'a... pa... xat...?

El James es va deixar caure a terra, esgotat, i va deixar que Madame Hooch s'endugués el seu germà a la infermeria. Va notar com la gent s'anava dispersant, fins que al final només van quedar ell i els altres magatotis.

—Menys mal que duies la vareta a sobre —va sospirar l'Alice.

—Sí, i que el sortilegi ha funcionat —va afegir el Frank—. Bé, doncs, felicitats, per les dues coses.

—Què vols dir? —va fer el James.

—Per salvar l'Albus i pel partit.

—Però si hem perdut! —va dir el James.

—Què dius, tio! —va fer el Frank—, si has capturat la papallona sense voler mentre corries cap a l'Al!

El James es va incorporar, sorprès, i va veure que a un metre d'ell, a terra, hi havia la papallona daurada, el que li havia semblat que era una pedra que se li havia ficat a la màniga.

Realment, allò sí que era tenir sort.

 

*   *   *

 

—Molt bé —va fer la McGonagall al claustre de professors—, abans d'acabar la reunió... algú ha anat a veure com està el jove dels Potter?

—Sí, està millor —va fer el Neville—, però haurà de passar uns dies a la infermeria. Aquest quidditch... no és la primera vegada, ni serà l'última.

—Ja, però ens ha donat un bon espant! —la dir la McGonagall—. No sé què hauria passat si el seu germà no l'hagués agafat abans que caigués a terra...

—I que després li fes el sortilegi... —va afegir l'Agatha.

—Sí, sí —va assentir la McGonagall—. Bé, una altra cosa. Si no hi ha cap canvi o res que ho impedeixi, la senyoreta O'Brien de segon de Gryffindor es casarà al mes d'abril.

Tots els professors es van posar a parlar a la vegada.

—Això és legal? —va preguntar la Sinistra.

—Els seus pares ja ho permeten? —va preguntar el Hagrid.

—Que és un matrimoni concertat? —va preguntar el Neville

—M'han invitat al banquet? —va preguntar l'Aberforth Dumbledore.

—A veure —va intervenir la McGonagall—, encara no és segur al cent per cent, però sí, és legal i, de fet, han estat els seus pares els qui han acordat el matrimoni —després va girar els ulls amb paciència—. I, no, Aberforth, no hi estàs invitat, i fes el favor de baixar de la cadira, sí, ja veiem que portes una túnica nova, molt maca. A veure, això de la senyoreta O'Brien ho dic perquè és probable que falti durant uns dies.

—I això —va comentar l'Agatha sense alçar els ulls del paper que escrivia—, compta com vacances laborals permeses o li hem de posar falta? —va aixecar la vista, es va trobar amb la de la seva tia i va afegir—: Perdó, ha estat un comentari de mal gust.

La reunió es va acabar i tots els professors van anar deixant la sala, a excepció de les dues McGonagall. Quan van haver marxat, la Minerva va tancar la porta.

—Ja ho sabies que la senyoreta O'Brien estava compromesa, oi? —va preguntar la directora.

L'Agatha va assentir amb el cap.

—Llavors suposo que ja saps què cal fer —va seguir la McGonagall.

L'Agatha va tornar a assentir.

—Ho deixo a les teves mans, doncs—va acabar la McGonagall.

L'Agatha va assentir per tercer cop, va recollir les seves coses i va sortir de la sala tancant la porta darrere seu.


Apa, ja està doncs.

Espero que us hagi agradat, i que seguiu deixant tants comentaris com abans! Ja sabeu que us els contestaré tots!

Petons de maduixes banyades en xocolata blanca!

Agatha Black


Llegit 1324 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris24/02/2009 a les 15:05:12
#18363Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Primer de tot: per fi ha tornat el Clan de Magatotis! L'havia trobat a faltar tot s'ha de dir! Segon, bon partit el de quidditch tot i que una mica massa curt no? Jajja. El capitol en general ha estat bé, moltes coses interessants ;)

segueix aviat!




Avatarginny loovegod 314 comentaris24/02/2009 a les 17:08:09
#18365Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Ola!

K guai el capítol!Mencanta la ff!

un moment, k mintentaré currar el comentari...




Avatarginny loovegod 314 comentaris24/02/2009 a les 17:15:42
#18366Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Pobre albus! tornarà a jugar després d'això? el james li fumerà molts crits? espro k no, que em cau bé, s'assembla a mi!(en realitat em sembla k soc entre al i lily, xo buenu, k això és la teva ff!=P)

Ja estàs millor? espero k si!!!!!!!!!!

Continua aviat!

ho sento, no m'ha sortit res massa bo, últimament estic sense inspiració...

Laura




Avatarginny loovegod 314 comentaris24/02/2009 a les 17:17:21
#18367Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Per cert, sabies k m'estic empatxant amb tants petons dolços? és bromaXD :P




laia.weasley Anònim24/02/2009 a les 18:11:47
#18368Encara no he escrit cap fanfiction

OOOH!! Sisplauuu, qee béé, ja tornem a tenir l'Exercit de la McGo:P! M'alegru de qe ja estiguis bé i de que puguis tornar a escriure.

El capitol genial, qi cooi seraa l'Agatha? Alguun agent secret o algu raruuuxdd. I els doss nois, qe se m'estan posant gelosos hehehee

continua aviatt




Avatarnathalilupin 181 comentaris24/02/2009 a les 18:37:07
#18369Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!
Bé... m'alegro de que hagis tornat jj
el capitol molt bé, encara que pobre Al, jo després d'això no tornaria a jugar, però ja ens ho diràs tu xDxD
I en James que bona a la classe de pocions jj


nathalilupin




gemmaevans Anònim24/02/2009 a les 19:30:58
#18370Encara no he escrit cap fanfiction

ets una crac.
pos axo k sta mol b! ke tagrada xo d dexa els potter inconcients al seu primer partit oi¿?¿? jjajajajaa
ke es el k a d fe l Agatha¿¿?
continua aviat plis! =DDD

~~Gemma~~




Avatarsempre_cat 47 comentaris25/02/2009 a les 15:31:08
#18371Encara no he escrit cap fanfiction

que bé tornar-te a veure per aquí! anims i segueix, que m'agrada molt!

pd: l'agatha m'intriga..




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris25/02/2009 a les 16:12:29
#18372Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

m'has alegraat el diiaaaa!

Jo estava aquí veient la pila de deures que tenia més examens tota depreee i he entrat a la web i m'he quedat flipant, sincerament.

Què ols que et digui? DOncs que està molt bé, com tots, que és genial, com tots els altres, i que no tardis tant a penjar l'altre (si pot ser)!

Ah, i que em sento fatal veient que tu no escrius per problemes i el meu únic problema per no escriure és falta d'inspiració.

wenu re 1 pto

Marta 3




myre_ginny 93 comentaris25/02/2009 a les 23:05:08
#18373Encara no he escrit cap fanfiction

eeii!! 

per fi as tornat i am un capitol mol boo, com sempre.

magrada q agis seguit i espero k stiguis b.

seguex aviaat!! 

petons

myre




Avatarrodlel14 119 comentaris27/02/2009 a les 15:36:42
#18375Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Hola!!! Ja t'ho he dit al capítol anterior: espero que estiguis bé i que segueixis com fins ara.

I pel que fa al capítol...
Poció de la mutació? És tot?
Bé, suposo que és normal en unes persones de tercer. L'Agatha està massa submisa als altres... la seva reacció amb la McGo no és normal, tenint en compte el seu comportament en altres ocasions.

No estic per teories de criatura, avui. Tampoc passo per el millor moment. Suposo que tot el que se m'acudeix és lo típic : la Agatha McGonagall està ficada en un bon merder, possiblement relacionat amb els Vlads o els Zúrichs (voto més per els segons, ja que no en tenim informació i la poca que podien haver trobat var ser destruida. L'Andrea... pobreta. Encara que trobo que a simple vista pot ser un tema superficial i sense massa sentit, pot donar molt joc... Per exemple, els Zúrichs poden tenir una procedència aràbiga : no oblidem que van ser els àrabs qui van dominar part d'Europa durant set segles. Això demostra que tenen un gran poder, que podem atribuir també als Zúrichs. O també podem pensar que els Vlads, que al cap i a la fi són molt i molt malvats, no siguin res en comparació amb els Zúrichs. Per posar un exemple podríem parlar de diferents sagues de fantasia : a el Senyor dels anells trobem un ser implacable com és el monstre de les mines dels nans, però no és res en comparació amb el gran Sauron. A Memòries d'Idhun hi trobem uns sers fantàstics i gloriosos com són els dracs i els sheks, però tampoc són res en comparació al poder dels déus. Si ens mirem moltes altres històries (crec que ja hem mencionat prou exemples) també ens trobarem a una situació semblant : un ser superior als protagonistes, però insignificant en comparació a uns altres sers.

En definitiva, que avui ja n'he tingut prou.

Enric




Avatarrodlel14 119 comentaris27/02/2009 a les 15:39:16
#18376Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

I no t'entretinguis massa per a respondre : tots sabem que el que acabo de dir és possible, però com a molt en una proporció d'un entre un milió.

Enric




Avatarginny loovegod 314 comentaris05/03/2009 a les 19:33:01
#18378Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hola!

aquests dies he estat pensant en el merda- comentari k et vaig deixar, i he arribat a la fàcil conclusió de k es una merda. així k me l'he currat +!

ha sigut genial tenir nou capítol! la veritat, jo tampoc passo per una temporada massa bona, i sempre va bé divertir-se una mica, quan estàs així. i k millor k la teva fanfiction? si esk em moro de  riure cada cop que penso en el que escrius!

i, tot i que ara estic una mica baixa en inspiració, k sàpigues k sempre el·laboro teories(tot i que molt tontes)sobre el que passarà a la teva fanfic!

bé, la inspiració se m'ha acabat, així k em sembla k fins al seguent capítol no pdré fer res!

segueix aviat!!!

laura  




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris08/03/2009 a les 13:51:47
#18380Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ivi_potter: Sí, jo també tenia ganes que tornés! La veritat és que m'encanta escriure'l, tot i que últimament tinc molt poc temps... I sí, tens raó, el partit és molt curt, però és que realment és molt difícil escriure partits de quidditch i fer que cada vegada siguin diferents! Costa un munt, tot i que m'agrada oncloir-los a la hostòria, perquè la Rowling ho fa i a mi m'encantava llegir-los. ^^

ginny lovegood: Sí, l'Albus trnarà a jugar i el James per suposat no li foterà crits, s'ha endut un bon ensurt quan ha vist que podia ser mort! M'encata k t'agradi la fanfic i que riguis tant! Jo de fet ric molt quan me la imagino, però de vegades trobo que a l'escriure-la moltes coses perden la gràcia, xk jo m'ho imagino al meu cap més com si fos una pel·li, i m'encanta imaginar-me les cares que posa la gent, i les escenes, però no sé si de vegades les descric prou bé. I, per cert, si tens teories, encara que et semblin totntes, posa-les, que m'agradaria saber-les! ^^

laia.weasley: no vas del tot desencaminada pel que fa a l'Anagatha McGonagall. Però la part essencial sobre ella espero que no la descobreixi mai ningú erquè seria un xàfec x mi! Sí! S'este posant gelosos, per fi! A partir d'ara començarà a haver-hi marro. Sobretot pel k fa al James. AL següen capítol encara no ho sé, però a l'altre segur xk ja tinc una escena planejada. I hasta aquí puedo leer.

nathalielupin: Sí, l'ALbus tornarà a jugar però... em sembla que partir d'ara els costara una miqueta més. Recordes que l'any passat tenia por a les alçades? Ja és propens... Sincerament a mi l'escena de l'aula de pocions no m'ha agradat gaire perquè és gairebé igual que la de la Cambra Secreta, quan el Harry, el Ron i l'Hermione roben els ingredients per la seva poció... però, sincerament, no se m'acudia res més, o sigui que ho he fet igual. A més a més, ja se sap que són usn fansd dels Megabooms, o sigui que era el més fàcil.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris08/03/2009 a les 14:09:34
#18382Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

gemmaevans: Gràcies ^^. Sí, ja ho vaig pensar això que tots els potter es queden inconscients el primer partit. Es pot dir que els ve de família, suposo! I el que ha de fer l'Agatha... bé, bàsicament és resoldre el problema de l'Andrea. És clar que la que més hi haurà de posar de la seva part serà l'Andrea mateixa.

sempre_cat: Gràcies, perocuraré penjar de tant en tant, però és que estic de feina fins el cul. Sí, ja, és que si l'Agatha no us intriga, ja plego XD

marta_ginny: ja, bueno, això de la inspiració ja passa, no et pensis que ets l'única... de fer em sento una mica desolada de veure que ja fa gairebé dues setmanes que vaig publicar i que el meu capítol encara està a dalt de tot perquè és el més recent. ¿Què passa amb totes, noies?? XD

myre_ginny: sí, ja estic bé, moltes gràcies per tot i sobretot per seguir la fanfic després de tot aquest temps que us he estat fent esperar.

rodlel14: Ja et trobava a faltar, home! XD Què vols dir si la poció de la mutació "és tot"? Eh, que els hi costarà tres collons esbrinar les cosetes, això és el començament. A més necessito la poció per altrs coses, que diguem. L'Agatha no és submissa, però amb la McGonagall sí, veig que ho has notat. Molt cert. Diguem que la McGonagall sap coses d'ella que la resta no sap (no estic insinuant que li estigui fent xantatge, tot i que seria una possibilitat a tenir en compte... jaja). Vale què més. No, no està relacionada amb el Vlads ni els Zúrichs, però sap més coses de les que diu, això ja ho sabem. Pel que fa als dos clans... jo diria que un no està pas per sobre de l'altre, diguem que són comparables en poder. Bé, la principal diferència, és que molta gent sap de l'existència dels Vlads, encanvi dels Zúrichs no n'hu ha dades enlloc, i de fet no sabrem ni qe existeixen si no fos x la carta anònima que li va arribar a la Geena. Però jo diria que tons els clans són comparables en força. I tenen un pique molt fort, aquests dos clans. Els Vlads ja hem deixat clar que són malvats. Dels Zúrichs no en diré res més. ^^. Però m'encanten les reflexions, com sempre ;)




Avatarullal 129 comentaris08/09/2009 a les 18:01:03
#19593Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

aquesta agatha no es molt sospittosa?




AvatarAntares_Black 374 comentaris13/11/2015 a les 22:07:32
#26329Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

De fet, la professora McGonagall té raó: els matrimonis concertats són part del paper dels membres de la monarquia. És part de la seva feina.

Sí, sí... Ja pots anar dient que en Tom aquest guaperes és tan simpàtic i bon noi, que a mi m'irrita amb el seu posat d'”encantador”. I per què riuen, les ximpletes?

«Creus que hi ha [RES] pitjor que una bala a la cara, Andrea?». Mmm «Un matrimoni concertat?» hahaha molt bona!

Dius: «Slytherin havia agafat la papallona». Si no la va agafar de debò, sinó que li ho va semblar i en realitat l'havia atrapa ell, hauries de posar: «Slytherin devia haver agafat la papallona»

A la reunió del professorat, tothom parlant del matrimoni concertat de l'Andrea O'Brain i va l'Abelforth i pregunta si l'han convidat al banquet! I, per acabar-ho d'amanir, dret sobre la cadira ensenyant la seva túnica nova! hahaha Està fatal, aquest home! Crec que la que ha estat més serena ha estat l'Agatha McGonagall: ha parlat del sortilegi que en James li ha fet a l'Albus i a més exterioritza el seu dubte sensacional: «I això compta com vacances laborals permeses o li hem de posar falta?». Genial! Però... mmm COM QUE JA HO SABIA!!!???? COM QUE JA SAP QUÈ HA DE FER, QUE HO DEIXA A LES SEVES MANS!!??? ÔoÔ

---

Despensa” no, rebost!

Empeñarse” en català és entestar-se.

---

M'encanta l'Agatha. No acabo d'entendre el que diu rodlel14 quan afirma que «L'Agatha està massa submisa als altres... la seva relació amb la McGo no és normal, tenint en compte el seu comportament en altres ocasions». A què es refereix quan diu que és submisa? Bé, crec que sí que entenc què li fa pensar que no tenen una relació normal. (Pel teu comentari-resposta, entenc el motiu de la “submissió”. Em recorda el que té l'Snape per en Dumbledore).

Antares

PD: Suposo que quan en rodlel14 parlar d'«un ser implacable com és el monstre de les mines dels nans» (i afegeix «que no és res en comparació amb el gran Sauron») vol dir el Bàlrog de Mòria? Mmm Potser els sheks i el dracs de Memòries d'Idhún sí que es pot dir que són com dos grups enemistats, però no veig la relació entre el Bàlrog i tot plegat...




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/02/2016 a les 11:11:49
#26578Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahahaha, a mi em fan gràcia, els nois com el Tom, em resulten simpàtics. La veritat és que la majoria de vegades aquesta mena de nois no es mengen un rosco... Però ells ho proven, no hi perden res, i això segons com és digne d'admirar: no els fa gens de por fer ridícul i eh, sempre poden tenir sort! N'hi ha força, de nois així... a la FF també en faig sortir uns quants.

Ah, això de la papallona, he posat que l'havia agafat Slytherin perquè en aquell moment descric els pensaments del James i ell està convençut que Slytherin ha guanyat. és després, que s'adona que no!

La reunió és divertida, oi? XD I l'Agatha, ai, l'Agatha saps mooooltes moltes coses. Lalalala... no puc dir res, pe`ro es descibirà aviat. (Bé, jo ho descobriré aviat, a tu encara et falta!). No és que sigui submissa, és que amb la directora hi té una relació especial, perquè la directora és l'única que sap la seva història, sap que sap coses, sap que pot fer algunes coses, arreglar-ne algunes altres...




irinawatson06 105 comentaris05/09/2017 a les 12:09:31
#27154Encara no he escrit cap fanfiction

Jo ja començo a veure un James gelós de'n Tom...

Em pensava que amb el títol de halloween faries alguna referència a la mort de'n James i la Lily, però bueno l'escriptora ets tuwink