L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 13: L'Exèrcit de la McGonagall
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 09/03/2009 a les 00:09:55
Última modificació 09/03/2009 a les 00:09:55
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 13: L'Exèrcit de la McGonagall

Hola, gent!

Veig que el meu últim capítol (de fa 2 setmanes) continua sent el més recent! Què passa aquí? Que falta inspiració o què? Jo em comprometo a escriure cada dos setmanes, si tinc temps, una mica abans i tot, però usheu d'animar i compremer-vos igual que faig jo, home, que s'ha de ser constant!

Bé, com que és tardet i vull anar al llit, us deixo ja amb el capítol nou! Com haureu notat, es diu igual que el títol de la fanfition, espero que ja no elucubreu més sobre ell, perquè no té més importància que la que sembla a primera vista. ^^

Bon profit!


13- L'Exèrcit de la McGonagall

 

L'Albus va trigar ben bé una setmana a sortir de la infermeria i reincorporar-se a les classes després del seu primer partit de quidditch en el que gairebé l'havia dinyat. Tots s'esperaven que estaria dèbil i amb ganes de repòs, una mica traumatitzat i que no tindria ganes de res. Per això tots els seus amics de segon se'l van mirar estranyats quan va arribar al Gran Saló el dilluns següent amb un munt d'idees eixelebrades al cap, com sortidetes nocturnes amb la capa d'invisibilitat, escapadetes no permeses a Hogsmeade o excursionetes prohibidíssimes al Bosc Prohibit.  Però la millor de totes els hi va deixar anar al final.

—He tingut una idea que us encantarà! —els va anunciar, i es va ofendre una mica perquè els altres no semblaven meravellats amb la notícia. Però no es va donar per vençut i, tot aixecant els ulls al cel i fent veure que emmarcava un cartell lluminós flotant amb les mans va afegir—: L'Exèrcit del Dumbledore.

Tots se'l van quedar mirant sense bellugar ni un múscul, i al final el Lorcan va trencar el silenci.

—El què?

—Hi he estat pensant des que vam arribar a Hogwarts aquest any—va seguir l'Albus sense fer cas, ara decebut perquè els altres no estaven entusiasmats amb la idea—. M'ho va comentar el meu pare al cotxe mentre anàvem cap a King's Cross. Suposo que us sona no, això de l'Exèrcit del Dumbledore?

Tots van fer que sí amb el cap. Per Hogwarts hi havia varies pintures fetes a la paret que s'havien realitzat quan el Neville Longbottom mateix, que en aquell moment feia setè curs, havia estat al capdavant d'aquella organització antivoldemortista.

—La meva mare sempre en parla —va dir el Lorcan—. Li encantava.

—Què és el que planteges, per això? —va preguntar la Rose, que s'hi començava a encuriosir.

—Que el desenterrem i el seguim —va dir l'Albus triomfalment—, com un grup clandestí de la mateixa ideologia antifeixista que es troba en secret a altes hores de la matinada en un lloc misteriós amagat de tot i de tothom quan la lluna és nova al misteriós castell de Hogwarts!

—Està com un llum, eh? —va comentar el Lorcan assenyalant-lo.

—Doncs a part de tota aquesta tonteria de clandestinitat i la lluna nova —va fer l'Andrea—, a mi no em sembla una mala idea.

—Estaria bé intentar-ho —va estar-hi d'acord la Martha.

—Però a veure —va fer la Rose, aguantant-se el front amb dos dits, com si tot allò només fossin bajanades de nens de quatre anys—. Per començar, tot això tenia sentit perquè en aquell moments hi havia una tirania a l'escola. Nosaltres no tenim res en contra de què rebel·lar-nos.

—Home, jo em rebel·laria en contra del McNair —la va tallar el Charlie—, m'ha suspès l'última redacció de pocions...

—A més a més —va seguir la Rose alçant una mica la veu i dirigint-li una mirada reprovadora al Charlie— la idea era que servís per aprendre Defensa Contra les Forces del Mal, perquè els professors al càrrec d'aquesta assignatura no se n'encarregaven prou bé; nosaltres, en canvi, portem un bon nivell amb l'Agatha McGonagall. I, per suposat, no tenim ni un lloc on reunir-nos (ja sabeu que la Sala de la Necessitat es va cremar en aquella època), ni ningú que ens n'ensenyi.

Es van quedar tots muts.

—Collons, Rose —va fer l'Andrea al final— ets una esgarriacries. Seràs una mare terrible.

—Gràcies.

—Vaja, ara que jo m'havia motivat... —va començar la Sandy.

—Sí, jo també...

L'Albus va observar com els seus amics discutien els pros i els contres de la seva idea. Des que havia estat a punt de morir que tenia ganes de fer un munt de coses. S'havia adonat que la vida eren dos dies i que es podia acabar en qualsevol moment o per qualsevol tonteria. Qualsevol dia li tornaria a anar una altra barra al cap i no li agradava la idea de morir sense haver fet res interessant. A més, sempre tenia davant seu la imatge del James, que semblava que visqués tots els moments al límit, i d'alguna manera, no volia ser menys que ell. I, per començar, li havia semblat una bona idea de muntar el seu propi grup VIP "guai i il·legal" en el que, per variar, els magatotis no hi estiguessin implicats d'alguna manera.

Per això li va encantar que al cap de mitja hora, la Rose reconegués que, fos com fos, a cap d'ells no els aniria malament unes quantes hores extra de Defensa Contra les Forces del Mal i que tot era qüestió d'aconseguir una sala buida de la que tinguessin una certa certesa d'intimitat.

—Si ho féssim de nit —va dir la Martha—, podríem ocupar qualsevol aula, tancar-la màgicament i posar-hi uns encanteris silenciadors perquè ningú no ens sentís. I per anar i tornar a la sala... només seria qüestió de fer torns amb la capa de l'Albus i en tres viatges hi podríem anar tots.

—Suposo que sí —va rumiar la Rose— ara només queda el tema de qui ens faria les classes. No té cap gràcia que un faci un professor. Hauria de ser un alumne, però cap de nosaltres en sap prou...

—Però coneixem persones que sí que en saben, no? —la va tallar la Sandy.

—Sí, està claríssim —va fer l'Andrea.

Tots es van mirar amb un somriure.

—Ah, no! —va saltar l'Albus quan es va adonar de per on anaven els trets—. No, no i no! De cap manera! El meu germà aquí no entra! Aquest és el meu grup i ell no té per què ficar-hi els nassos! He dit que no i és que no! PER SOBRE DEL MEU CADÀVER!

 

*   *   *

 

—Que voleu que fem què? —va preguntar el James a l'hora de dinar quan tots els de segon els havien anat a explicar la idea als quatre magatotis.

—A veure —va intentar de treure-li importància la Rose—. Tampoc no seria res de l'altre món, no és que ens estiguem preparant per unes competicions ni res per l'estil....

—Sí —va assentir la Martha—és més simbòlic que una altra cosa, ja sabeu tot això de la porqueria aquesta de la sang pura i aquest rotllo que es porten els d'Slytherin.

—Però no té sentit si no ens serveix de res —va afegir el Lorcan—, i és clar, si tinguéssim alguna cosa per fer durant les estones que ens reuníssim... les classes de Defensa Contra les Forces del Mal li va com un guant al grup. I cap de nosaltres en sap prou. En canvi vosaltres... bé, només feu un curs més, però tothom diu que teniu un nivell molt més avançat que el de la resta del curs.

—Sí, i a més a més és com si hi estiguéssiu predestinats —va fer la Sandy, somiadora—. El Harry Potter era el cor del grup i el Neville Longbottom n'era l'ànima. Vosaltres sou els seus fills, sou idonis.

L'Albus es va aclarir el coll des de darrere, com per fer notar, per si se n'havien oblidat, que ell també era fill del Harry Potter. El James, que ho va notar, va comentar en broma:

—I l'Al hi ha de ser?

El Charlie va haver d'engrapar l'Albus perquè no es tirés a la jugular del seu germà gran.

—A mi em sembla bé —va dir finalment el Frank.

Els altres tres també van assentir, i van quedar que es trobarien aquella mateixa tarda després de les classes a la sala comuna de Gryffindor, per parlar d'on i quan serien les trobades. Tots els de segon vam marxar cap a classe, menys l'Albus, que havia anat més lent menjant i els va dir que ja els agafaria a l'hora en punt.

—Anem tirant cap a Deefensa, també? —va dir la Geena.

—Aneu, aneu —va fer el James—, ja us agafaré, que vull parlar un moment amb l'Al.

Quan els tres van haver marxat, el James es va asseure davant del seu germà, que feia veure que no existia.

—Winifred, estàs enfadada?

—No —va fer l'Albus—, per què ho hauria d'estar?

—No ho sé, em fas morros.

L'Albus va deixar el ganivet i es va mirar el James.

—Doncs, mira, sí, estic enfadat. Però no amb tu, perquè tu no en tens la culpa tot i que ets el problema. Estic enfadat perquè m'he estat a punt de morir i tenia ganes de fer coses per mi mateix, de sentir-me que estava fent alguna cosa genial sense que tu arribessis per treure'm el protagonisme. Ja, ja ho sé —va afegir l'Albus quan va veure que el James anava a replicar—, ja sé que tu no ho has demanat i que han estat els meus amics els que us volien, i això encara em fa més ràbia, perquè pel que sembla t'aprecien més a tu que a mi.

—Però què dius? —va fer el James, traient-li importància—. Ja me n'he adonat que la idea havia estat teva i que no t'entusiasma precisament el fet que jo hi sigui —va callar unes segons, mentre es despentinava els cabells, i després va seguir—. Però escolta, que nosaltres fem de professors no vol dir que siguem els qui portem el club. Vull dir que la McGonagall no fa pas classes però tot i així la directora és ella. És el teu grup, la teva idea. Tu hauries de ser el líder.

L'Albus se'l va mirar, sorprès.

—Sí?

—És clar!Mira, fem una cosa. Tu seràs el que obrirà i tancarà les sessions, el que triarà el lloc i la data de les trobades el qui constarà com a líder del club i el que decidirà el que fem a cada sessió, i nosaltres només ens encarregarem d'ensenyar-vos el que tu hagis triat. Què et sembla?

—Em... em... em sembla bé —va contestar l'Albus, tot procurant que no se li notés la eufòria que sentia.

—Doncs ja està —va fer el James, fent un cop a la taula, i es va aixecar per marxar­—, ens veiem després de classe.

—James! —el va cridar l'Albus, i el James es va girar—. Gràcies. Per salvar-me la vida el dia del partit.

El James va fer un somriure i un gest amb la mà i va marxar.

 

*   *   *

 

L'Agatha McGonagall va aparèixer a classe de Defensa deu minuts després que comencés tècnicament la classe, empenyent un armari més gran que ella per la porta.

—Frank, xato, vine ajudar-me —va dir, i el Frank va anar a ajudar-la a col·locar l'armari al centre de l'aula, després va tornar a seure al costat del James i la McGonagall va dir—: Vaig intentar fer aquesta classe l'any passat però la nostra estimada directora, el cel la beneeixi, ens la va fotre enlaire, i fins aquest matí no he trobat ocasió per poder recuperar-la —els alumnes van riure per la manera que tenia d'expressar-se la professora i després va seguir: —. A veure, vull que deseu els llibres, agafeu les varetes (sí Anne, classe pràctica, yuju), i arraconeu tots els pupitres i les cadires al fons de l'aula que necessitarem espai. Suposo que els més desperts ja sabeu què farem...

—Impostorus! —va cantar tota la classe a cor, entusiasmada.

—Sí, ejem, no us ho passareu tan bé quan obri l'armari...

Un cop van haver enretirat tot el mobiliari, es van col·locar en una fila.

—Alice, tu ves al final, seràs l'última —va dir la McGonagall, i l'Alice, sorpresa, es va arronsar d'espatlles i va anar al final de la cua, deixant el seu germà a davant de tot, seguir del James i la Geena—. Molt bé —va seguir la McGonagall—, vull que tots penseu què és allò que us fa més por i la manera d'aconseguir que sembli una cosa irrisòria. Quan ho tingueu, us ho heu d'imaginar, apuntar amb la vareta cap a l'impostorus i cridar Riddiculus!, entesos? Doncs som-hi, Frank, un pas endavant. —La McGonagall va apuntar amb la vareta el pom de l'armari mentre el Frank preparava la vareta—. No patiu, seré tot l'estona al vostre costat, per si de cas les coses no van bé, entesos? Vinga!

Va fer un moviment amb la vareta i la porta de l'armari es va obrir. Primer va semblar que era buit, però al cap d'una fracció de segon en va sortir una ràfega d'aigua  que es va llançar sobre el Frank i el va aixecar de terra, cobrint-lo del tot i sense deixar-lo respirar. El Frank va començar a bellugar desesperadament els braços i les cames, mentre s'ofegava.

L'Alice, des del fons de tot la classe, va veure-ho i es va disposar a sortir corrent cap al seu germà per salvar-lo.

—Alice, no et moguis! Ho ha de fer ell tot sol! —va cridar la McGonagall.

L'Alice es va preguntar com era que la McGonagall sabia exactament el que anava a fer si estava d'esquenes a ella, però se'n va oblidar perquè estava patint pel Frank, que finalment, va treure la mà dreta amb la vareta fora del remolí d'aigua i va fer aparèixer un foc just a sota seu. L'aigua es va evaporar a l'instant i el Frank va caure a terra, calat fins els ossos i estossegant.

—Frank, aparta't de pressa, i deixa passar al James!

De cop i volta, allà hi va aparèixer una figura esgarrifosa vestida de negre, la llum va marxar i va començar a fer fred, molt fred... alguns dels alumnes van començar a somicar o a cridar... el James es va tornar a veure al terra del camp de quidditch, amb el cos inert de l'Albus entre els seus braços... no obria els ulls, per què no obria els ulls? El James començava a caure...

Va notar una mà a l'espatlla. Era amable però i li va transmetre una calidesa i un benestar que el van sorprendre. Ja havia et allò abans, ho podia tornar a fer. Va apuntar amb la vareta en front seu.

—Riddiculus!

La llum va tornar de cop i els va permetre veure a tots una criatura de pell grisa i arrugada, sense ulls i amb un forat al lloc de la boca que tremolava intentava tapar-se les seves parts íntimes. Tots van esclatar a riure.

—Molt bé, James —li va dir la McGonagall amb un somriure, tot deixant-li anar l'espatlla—. Vinga, Geena!

Tothom va parar de riure de cop. Davant de la Geena hi havia... la Geena. A terra. Morta. Era horrible. Tenia la pell blanca com la cera, la boca i els ulls oberts en una expressió d'horror terrible i els cabells rossos pel terra i la cara.

La McGonagall s'hi va acostar empassant saliva, perquè va veure que la Geena s'havia quedat astorada i no reaccionava.

—A qui t'hagués agradat veure mort, Geena?

La Geena se la va mirar sense entendre, amb els ulls tan oberts com la seva rèplica de terra.

—Què? Què vol dir? A ningú!

—Sempre hi ha algú —va sentenciar la McGonagall.

La Geena va semblar que entenia el que li volia dir, va apuntar amb la vareta a la seva doble esgarrifosa i va dir:

­—Ri... Ri... Riddiculus!

La Geena del terra es va transformar, fins que el mort, en comptes de la Geena era el llegendari Voldemort. La classe, però, no va riure, sinó que encara va fer una passa enrere. La McGonagall, però, s'ho va mirar amb tota divertida.

—Em permets un detall, Geena? —va dir, i tot seguit va fer un moviment amb la vareta i, just al lloc on el Voldemort hagués tingut el nas (si n'hagués tingut), hi va aparèixer un nas de pallasso.

Només amb aquell detall, la imatge va canviar tant que tothom es va començar a recargolar de riure.

—El següent!

I l'impostorus va anar canviat de forma, serps, rates, vampirs, mòmies, homes llop... fins que li va tocar a l'Alice. Es va costar cap al centre de la classe i l'impostorua va prendre una nova forma.

Era un boig. Tenia els ulls fora d'òrbita i es mirava l'Alice amb malícia desquiciada. Duia la boca oberta, i en rajava saliva mentre l'home pronunciava sons incongruents. Duia una camisa de força blanca, però deslligada i estirava els braços cap a l'Alice mentre anava caminant lentament cap a ella. L'Alice estava garrativada de por. No podia apartar es ulls d'aquella mirada desquiciada i les cames no li responien, i molt menys la mà, les cordes vocals i la vareta. Li costava respirar. El boig va arribar fins a ella i li va agafar el braç. L'Alice va notar que el cor se li estava a punt de parar i va buscar la McGonagall amb la mirada, però l'Agatha no era allà. On era? On era? Els havia dit que no els deixaria sols! Va deixar anar un crit i de sobte va notar que un braç fort l'agafava per la cintura i l'apartava del boig, i va reconèixer l'olor del James. S'hi va abraçar i va deixar que el noi s'enfrontés un altre cop amb el dmèntor, i un cop va aparèixer la trista imatge despullada de la criatura grisa, el James va cridar de nou:

—Riddiculus!

I l'impostorus es va convertir en fum i va desaparèixer.

—Alice, estàs bé? —va fer la veu del James, encara abraçat a ella. Aleshores tots dos es van adonar d'on eren, allà abraçadets al mig de tota la classe, i es van apressar a deixar-se anar i a mirar cap una altra banda, amb la cara encesa. L'alice va descarregar contra la McGonagall.

—Es pot saber on era? —li va cridar a ple pulmó—. Ha dit que seria al nostre costat per si de cas no ens en sortíem!

—Ho sento! —es va apressar a disculpar-se la McGonagall—, estava mirant si el Frank es trobava bé, perquè ha empassat molta aigua...

—I una merda! —va cridar l'Alice, i tota la classe va callar de cop, esverada pel que l'Alice li estava dient a una professora. Allò podia significar no només un càstig sinó també una expulsió—. Hi ha hagut moltes persones abans que jo, i no s'ha apartat ni un moment, ho ha hagut de fer quan em tocava mi! Deixa'm James, no em dóna la gana de calmar-me! Per què ho ha fet?

—De veritat que no he fet volent! —es va defensar la professora—, em pensava que te'n sortiries tota sola...

—I una merda! —va repetir l'Alice—. Sabia perfectament que era un sortilegi que no havíem fet mai, i molt menys davant d'un impostorus i no tenia ni idea de en què es convertiria el meu! M'ha estat a punt de donar un atac de cor! Mala puta!

I dit això va arreplegar la motxilla i se'n va anar, donant un cop de porta darrere seu.

—Eh... —va fer la McGonagall—marxeu.

—Però si encara falta mitja hora... —va començar el Montague.

—S'ha acabat la classe —va insistir l'Agatha—. He dit que marxeu. Fora!

 

*   *   *

 

Quan els de segon van arribar a la Sala Comuna i van veure el panorama dels de tercer, no van saber si tornar per on havien vingut o què. La Geena estava blanca i amb cara d'espantada, el Frank tot xop i respirant amb dificultat amb els ulls tancats, el James sense parar quiet a la butaca, vermell com un pebrot i l'Alice... l'Alice semblava emetre una aura d'odi infinita.

—Feu tard —els va dir.

—Ja... perdó —es va apressar a dir la Rose—, és que l'aula de transfiguració queda a l'altra punta del castell. D'això... a classe hem pensat d'anar a donar un cop d'ull a la Sala de la Necessitat. Potser la podem arreglar en uns dies entre tots i no cal que busquem cap altre amagatall.

—Doncs, va, què espereu? —va saltar el James, rabiós, i tots quatre magatotis van sortir a passos ràpids pel forat del retrat sense dir ni piu, i els de segon van haver de córrer per seguir-los.

—Però què ha passat? —va fer l'Andrea.

No van parar fins que no van arribar al setè pis, on els havien dit que era la Sala de la Necessitat i es van trobar una paret buida amb un tapís.

—Crec que eren tres voltes i... —va començar la Rose, però l'Alice la va tallar.

—Sí, sí, ja ens ho sabem, eh?

Tots van callar mentre sense gosar immiscir-se al cercle que havien format els magatotis pel que donaven voltes. Quan en van haver fet tres, una porta es va materialitzar davant d'ells.

—Això estarà fet un fàstig... — va dir el James mentre feia girar el pom i obria la porta.

Tots alhora van sufocar un crit.

La sala estava impecable. Era gran i ben il·luminada, una de les parets estava tota emmirallada, hi havia un racó amb coixins a terra i un prestatge ple de llibres de teoria defensiva i sortilegis.

—Però... —es va estranyar la Rose, mentre tots anaven passant cap dins i van tancar la porta—, aquesta sala no es va destruir?

—Doncs sembla que algú l'ha arreglada... —va dir el Lorcan.

Fins i tot als magatotis semblava que se'ls havia passat la mala lluna de l'impressió.

—És genial! —va exclamar al final l'Albus corrent per la sala—. A partir d'ara, això es dirà la Porta del Coneixement, i allò les Cortines del Destí, i aquells els Miralls de la Realitat Etèria, no, de la Veritat Segura... I tots portarem túniques negres llargues, amb màscara i caputxa, per entrar en l'ambient!

—No trobes que seria millor no dur el mateix uniforme que els Cavallers de la Mort, Cindy? —va suggerir irònicament el James.

—Sí, tens raó —va assentir l'Albus, però de seguida es va revifar— Aleshores anirem de blanc! I aquí al centre, a terra, hi dibuixarem uns símbols místics amb guix i ho omplirem tot de veles i encens...!

—T'hauries pogut estalviar de dir-li que ell seria el líder, no? —li va dir el Frank al James a cau d'orella.

—No, no de cap manera —va fer el James—. Això li feia molta il·lusió i ja li toca una mica de protagonisme, al pobre. I a més a més ha estat punt de morir. O sigui que si vol veles, tindrà veles, i si vol que anem emmascarats i vestits de blanc, hi anirem i punt.

—... I allà hi encendrem una foguera... I farem uns rituals abans de cada sessió...

—James, digues-li que pari —li va suplicar la Martha.

—... I posarem música de clausura de fons i...

—Cindy! —el va interrompre el James— Cindy!

—... i res de noms de noia! Aquí dins em direu tots Gran Mestre Suprem!

—Doncs disculpa, Gran Mestre Suprem, —es va corregir el James—, però avui no hi ha temps de tanta cosa... d'això... t'importaria inaugurar el club perquè puguem anar a fer tots coses tan trivials com sopar?

—Molt bé! Sí! —va fer l'Albus tot emocionat—. Ejem, ejem... declaro inaugurat l'Exèrcit del Dumble...

—Ei, ei, ei! —va fer l'Alice—. Els del Dumbledore eren abans, nosaltres som la nova generació i hem de tenir un altre nom. Els temps canvien, els líders també... el nom del club també.

—Tens alguna proposta, germana Alice? —va preguntar l'Albus posat una veu profunda.

—Sí, la nostra directora.

—Em sembla idoni —va assentir l'Albus solemnement—. Declaro, doncs, inaugurat, l'exèrcit de la McGonagall. I ara en aqesta paret hi penjaré un pergamí que haureu de signar tots...

—Menys mal —va murmurar l'Andrea—, una cosa normal.

—... amb sang.


Ja està! He respost tots els comentaris anteriors a l'altre capítol, com sempre, ok? Mireu-los!

Vinga!! comentaris, teories, crítiques, suggerències... Ja sabeu que tot s'accepta, fins i tot transaccions financeres al meu compte corrent per animar-me a seguir escrivint, ok?

Petons de taronja ensucrada!

Agatha Black 


Llegit 1336 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


gemmaevans Anònim09/03/2009 a les 14:28:11
#18385Encara no he escrit cap fanfiction

ola!!!! k guai! l albus sta cm una cabra!! jajajaja pos re k speru k no e torni mol dictado l'al i k sagueixis aviat! tens rao ets la unica que et molestes a escrkiure! :( pos re , seguex aviat! Gemma




laia.weasley Anònim09/03/2009 a les 15:09:27
#18386Encara no he escrit cap fanfiction

OOOH!! Estic per fundar un club de fans de les anades d'olla de l'Albus, m'encanta, és el meuu iduul!!! I allo de "no es culpa teva pro tu ets el problema" xd

Tot el capitol genial. l'Agatha ja està fen coses rarees...uiii, ui ia nire passant aixóo del seu secret o de quèè es en realitat. Ohh, esceneta Alice-James :P

No ens facis patir i continua aviat.

Laiia.




Avatarrodlel14 119 comentaris09/03/2009 a les 18:46:50
#18387Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Trobes graciós trastocar a l'Al d'aquesta manera???



Doncs jo sí! Jajajajajajajajajaj!

Prou de bestieses; anem al que toca: La Agatha s'ha passat molt amb l'Alice, però no havia pensat en el James. I lo de la excusa del Frank no cola ni de broma: se n'hauria d'haver ocupat just després d'haver-se-la empassat, perquè si s'hagués esperat que acabessin tots el Frank ja s'hauria recuperat (o hauria anat cap a l'infermeria). A més : com ha desaparegut de cop i volta? Realment podem confiar en què sigui humana? Per què hauria de voler matar a l'Alice? Tot això, próximamente en www.harrypottercat.cat
xDxD
Més coses..., com la relació Alice - James : molt bonic, però encara els falta per adonar-se que s'agraden, encara no tenen clar si només hi ha amistat o la cosa va més enllà.
L'Exèrcit de la McGonagall : no me fio ni un pelo. Ja sé que has dit que les elucubracions sobre Ex. McGo ens les podíem guardar, però no me'n puc estar, bàsicament pel que podria suposar (ara és quan ve la paranoia típica): la Agatha també es diu McGonagall, podria ser que es pensés que l'exèrcit es dirigeix a ella, i això li faria pujar encara més els fums! A més, ja ha quedat clar que té un pronto de mala llet (quan es queixen perquè s'acaba la classe, comença a cridar com si estigués pitjor que l'impostorus de la pobra Alice).


Això és tot.
Enric

P.D.:Trobo a faltar (metafòricament, em fa falta per elucubrar sobre el cas) a la amigueta grega de la Geena. No ho podries arreglar per... fer-la aparèixer?




Avatarrodlel14 119 comentaris09/03/2009 a les 18:49:28
#18388Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Per cert, necessito un tema.
Un tema per una ff, vull dir.
Doneu idees (si us ve de gust) aquí, com a PD, o envieu-me un MP.

Està prohibit fer publicitat??




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris09/03/2009 a les 20:04:59
#18389Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'encantaaaaaaaaaa

A veure, respecte al teu comentaride la falta d'escriptors, sí, falta moolta inspiració, no en tinc s'ha esgotat de cop, és depriment, t'ho juro.

Respecte al capi, que no sé què dir-te, que m'encanta, encara que això ja ho tens molt vist, però no hi ha cap altra manera de dir-ho.

L'Albus una miica boig, ja tocava...

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/03/2009 a les 21:31:22
#18390Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

gemmaevans: sí, és veritat, l'Albus està molt p'allà. Està supermotivat amb això de portar el grup, i s'ho agafa amb ganes, el pobre. Seguiuré tan aviat com pugui!

laia.weasley: de veritat que no entenc com pot despertar tantes passions l'Albus. És clar que m'agrada però... no sé, a totes us encanta, ho trobo molt curiós. Jeje, m'encanta que elucubreu sobre l'Agatha... tot i que esperoque mai no resolgueu res! Sí... l'Alice i el James, que monos... al capítol següent tinc pensada una escena mooolt més maca... ^^

marta_ginny: ànims! de vegades més que inspiració el que cal és seure a la pantalla i continuar des d'on estaves, encara que et sembli una tonteria, i anar a fent, perquè a mi molts cops em venen les idees mentre estic escribint. O sigui, jo quan escric ja sé quin serà el tema principal del capítol (en aquest per exemple, vaig pensar, vale, en aquest s'ha de formar l' EM, pero sense ni idea de com enfocar-ho. Tècnica? Res, miro co s'ha acabat l'altre "ah, sí, l'Albus està a la infermeria", agafo el personatge i a partir d'alla va sortint tot, i mentre escric se m'acut què serà el proper que passarà i tal. Prova-ho, a veure què. Merci pel comentari, de fet el fet que us encanti no em cansa, eh? ;)

rodlel14: Pel final, com sempre. Jo també trobo que l'Al està molt bé aixi mortivat, és molt graciós. Tens raó, l'Agatha no és humana: és de Mart! XD Nah, en sèrio, tot té la seva explicació. No havia pensat en el James, dius? No sé, no sé, jo crec que sí que hi ha pensat... ejem, ejem, no vull dir res més. I perquè ha deixat sola a l'Alice? Curiós, molt curiós... XD Pel que fa el tema Alice-James,  tens tota la raó, tot i que trobo que el James ho té una miqueta més assumit que l'Alice. L'Agatha... t'has fixat que té un pronto de mala llet! Molt bé! És un començament molt i molt important (juntament amb el tema dels fums que té) que si estigués ben emfocat et podria donar respostes... no diré més. Però no, amb el tema EM, no anirà més lluny, l'Expercit rep el nom per la directora, no per ella, t'ho juro! Palabrita del nió Jesús! XD L'amiga de la Geena... tinc plans per ella, però lamentant-ho molt va a l'Acadèmia Grega i en tot cas apareixerà (de moment) en els períodes de vacances, més o menys com la Lily.

Ah, i necessitaves temes per una fanfic? No en tenies una començada? què va passar amb ella? Et va deixar d'agradar? De què anava? Sé que la vaig començar però ja no la recordo... no es pot aprofitar res?




Avatarginny loovegod 314 comentaris09/03/2009 a les 22:37:18
#18391Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hola!

Joooo... jo k ahir havia mirat si hi havia cap altre capítol i no n'hi havia cap, avui veig k hi ha capitol i jo tota contenta pensant k seria la primera en comentar i va i em trobo amb aixo!6 comentaris! k guai per tu no?

pos... avui les meves teories son + tontes k mai (encara estic sense inspiració), i no cal k me les contestis, perquè ja en sé jo al resposta.allà van:

1. l'albus està tocat del bolet. mira k  fer escriure amb sang... Resposta: si k ho està però se li passarà la dèria.

2. l'aghata mcgonagall està enamorada del frank. ho sembla... frank por aki, frank por allá... Resposta: NI DE CONYA!

el k t'he dit: ni me les contestis, perquè ja en sé jo la resposta.

Tema alice- james: les parelletes estaven clares des del principi! ho vaig sospitar quan vaig veure que hi havia 2 nois i 2 noies i k dos d'ells eren bessons. i ja va quedar claríssim a partir de quan el frank descobreix lo de la mare de la geena, com la tracta... k bonito! pero no creguis k no m'agrada k ho hagis fet així, al contrari, m'encanta!las cosas claras des del principio! pos a lo k anàvem, k jo dic k no tinc inspiració i després... pos simplement m'encanta! parelletes parelletes!!!! tot i k lalice encara no s'ha donat conta de res... wenu ara potser si!

Aghata mcgonagall: te uns fums... jo crec k podrien competir amb els de l'alice! jo crec k aquesta en trama alguna, pero no sé ben bé k es.... imagino k ja jo descobriré amb + capítols...

Exèrcit de la mcgonagall: ara l'avreviació serà EM, oi? k guai! tot i k espero k no ho deixin en 2 dies... Está molt bé k els profes siguin els del clan de magatotis pk si els pekes aprenen depressa, durant la lluna plena aprenen coses amb els rondadors i després les ensenyen als altres!

tema falta-inspiració: tot i k m'afecta, no escric a la meva ff, "un curs estrany: Harry potter i la cambra desendreçada"[ho sento, pero haig de fer publi, k sinó ningu me la llegeix... (indirecta.. no, es bromaXD)] un dels motius pels k no escric és perquè la comparteixo amb la luna weasley i ella encara no ha enviat el seu capítol, i si no el veig, como k  quedaria una mica rara la fic...

wenu pos, molts petonets, i xau!!!

PD: gràcies pel teu petó! m'encanta la taronja, i amb sucre... mmmmm......( lo se soy rara como yo sola)




Avatarginny loovegod 314 comentaris09/03/2009 a les 22:47:05
#18392Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

per cert, això k he dit de l'aghata mcgonagall de k descobriré k passa amb ella també era una indirecta, tot i k molt directa, almenys per a mi!( normal, la indirecta la he fet jo)

i això k diu el rodlel14 de la fic, jo li recomano k segueixi la k tenia, pk a part de k es molt bona, si vas començant fics, t'oblides de k van les + bones i et quedes amb merdetes. t'ho dic per experiència pròpia! i procura no trigar massa a començar- la pk sinó algú altre té la mateixa idea i la fa abans k tu, i també ho dic per experiència pròpia!

wenu, pos això és tot.( ja era hora...)

molts petons,

Laura




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris09/03/2009 a les 23:20:49
#18393Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

holaa!

i sento no haver comentat en l'altre capi, mel vaig llegir i em va encantar!!

aket a sigut genial, me rigut molt al final. i lu dels impostorus tmb ma gradat pero la agatha mcgonagall amaga algu!!

segueix plis!

ptoons! :))




Avatarivi_potter 512 comentaris09/03/2009 a les 23:53:52
#18394Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Mmmm taronja ensucrada q bonaa *_*

jajja, el capítol molt bé, el James molt mono i a l'Al se li ha anat una mica la castanya noo?

Buf lo de l'Alice m'ha impressinat força, cada vegada és més estranya l'Agatha McGonagall!

Petons!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/03/2009 a les 11:28:21
#18395Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny lovegood: Vale, la 1 no te la contesto perquè ja te l'has contestada tu sola. La dos... ejem ejem, no però... és veritat que tracta el Frank d'una manera... mmm... especial, m'agrada que te n'hagis adonat. I has dit una frase sobre ella que m'he fet entrar el pànic per si descobries el pastel. Crec que ni tan sols te n'has adonat, de manera que em quedaré calladeta. Les parelletes, sí, molt bé, ja veig que les tenoiu tots claríssimes però... poden passar moltes, moltes coses... no doneu res per segur. I l'Exèrcit de la McGonagall, sí, ara serà l'EM, no l'ED, òbviament. Res doncs, que m'encanta que t'agradi!! ^^ Si t'agraden les parelletes t'encantarà el següent capítol. No te'l perdis! ^^

Laura*Malfoy: Tuuuu! Em pensava que ja m'havies abandonat, mala persona, mira que no comentar...! XD ÉS broma, suposo que deus tenir molta feina (més et val, perquè si no.... ¬¬... xd) i no has tingut temps de passar-te gaire sovint. òBviament, sí, l'Agatha McGonagall en trama alguna. Tot i que m'està començant a fer por que algú descobreixi el pastel abans d'hora... no sé si estic donant masses pistes... espero que no, però és que de vegades llegeixo uns comentaris que fan por! XD Bé, ànims i a veure si continues escribint la Shantal! K mola molt, i tinc personatge propi k m'encantaa! ^^

ivi potter: Sí el James és una monada! Jo vull un nòvio com ell... joo *-* I a l'Alice un dia aquesta mala hòstia li sortirà per la culata... veig que ningú no ha comentat el fet que ha insultat deliberadament una professora. Això podria compotar una expulsió ja ho he comentat... però en fi, a veure què passa.




Avatarrodlel14 119 comentaris10/03/2009 a les 18:39:24
#18396Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Així que el pronto de mala llet, ben enfocat, pot donar respostes? Bé, bé. Hi pensaré.

Realment creus que sí hi havia pensat? Bé, tu ets la escriptora, res hi tinc en contra. Però tot i així la jugada li ha sortit diferent de com se l'esperava. Suposo que si dius que hi havia pensat, creia també acabaria sucumbint... No ho sé pas.

Lo de la Elektra (si és que no em falla la memòria), no m'ha agradat la expressió. Això de lamentant-ho molt... no sé si ho has dit així inconscientment o a voluntat, però m'ha sonat a desgràcia. Un estrany pressentiment.

Pel que fa a la fanfic, diguem que la cosa va portar problemes : vam tenir una forta discussió amb un bon amic per culpa d'una malinterpretació. I no vaig voler seguir escrivint, per evitar més casos com aquest. En tot cas, millor oblidar-ho, que "el pasado, pasado es".




Avatarnathalilupin 181 comentaris11/03/2009 a les 14:19:45
#18397Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!
està molt bé, el capi... jj m'he partit amb aixo de gran suprem molt bona... en fi continua aviat, que està molt bé, i com a mínim ara tens inpiració.... pobreta Alice, i allà l'Agatha no l'ajudava m'ha fet pena, sort d'en James xDxD

nathalilupin




Avatarginny loovegod 314 comentaris11/03/2009 a les 14:37:40
#18398Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

hola!

m'he dedicat a llegir els comentaris amb deteniment i he el.laborat una teoria(k no té resposta, però segueixen sent igual de tontes):

1. així k això dels fums de l'aghata conta per a la historia....hum... interesting... pos... podria ser k tingués alguna cosa a veure amb la profecia de la geena i per aixo estigués tan rara? potser quan és amb la geena ho dissimula, no sé perquè, i quan està amb altres persones li costés + dissimular- ho... i potser això de k estigués implicada en la profecia explicaria el fet k estigués al M.I.M, k a mi no em quadra k sigui casualitat. i això de k tracta el frank d'una manera especial podria ser degut al fet de k, al ser "companya" de la geena en la profecia li hagués agafat carinyu i, al no poder manifestar- lo cap a ella perquè sinó s'hagués descobert el pastel d'alguna manera, manifesta el carinyu cap al frank, la parelleta de la geena!

wenu, pos escriu + i així podré el.laborar noves teories tontes!

xau,

laura




myre_ginny 93 comentaris12/03/2009 a les 22:31:54
#18400Encara no he escrit cap fanfiction

ooohhh!!

genial!   mol divertit de debo!

kina revollucio la de l'Al!!

petonets!

myre




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/03/2009 a les 23:36:33
#18401Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

rodlel14: amb l'Elektra no hi ha cap problema. Apqreixerà. Però és a Grècia, tampoc no puc fer miracles! ^^ Pel que fa a l'Agatha... aviam, és que no ho esteu enfocant bé. Ha deixat l'Alice sola davant del perill, molt bé. L'única opció xk això passi és que la vulgui matar o vulgui que sucumbeixi juntament amb el James peralguna cosa? No hi ha més opcions? En el proper capítol proposaré que tothom digui si creu si l'Agatha McGonagall és bona o és dolenta, a veure què passa.

nathalielupin: Merci ^^ jo també m'estava rient molt quan ho escriiat, tot això de l'Al.  L'alice fa peneta, sí, però tampoc no es queda curta, eh? Sí, l'Agatha la deixa sola, però tampoc no en sabem els motius.

ginny lovegood: Sí i no. Sap coses sobre el tema de ña Geena, però no hi està implicada directament. Pel que fa al Frank, no, aquests no són els motius per tractar-lo com el tracta. Ja hi anireu reflexionant. Sé que és difícil. Ho sé.

myre_ginny: Gràcies. Sí, l'Al ha canviat molt, és el que acostuma passar quan es té una experiència propera a la mort. Bé, en veiem al proper capítol.




Avatarrodlel14 119 comentaris13/03/2009 a les 19:48:54
#18404Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

No, no! Si jo crec que és bona! Bé, no ho sé... La tinc en un lloc estil... Snape. No sé del cert si és bona o és dolenta, però aquest mal geni i els fums que gasta li donen uns aires... Potser es creu que és important, vital, imprescindible. I vol treure del mig a aquells que s'interposarien, ni que fos sense voler, en el seu camí.

He tingut una idea, innovadora, interessant..., encara que molt poc desenvolupada. Faré una fanfic titulada : "Els orígens".

Enric

3 comentaris o quatre en un sol capítul. Nou record!




Avatarginny loovegod 314 comentaris19/03/2009 a les 10:29:13
#18423Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Bufff, ja sé k soc pesada pero m'he adonat d'una cosa:

 la geena podrà descifrar coses dels Zúrichs, amb la sala de la necessitat restaurada, oi?

i una teoria +(una mica...bastant.... vale, es de les coses + tontes k se'm podien haver acudit, pero...):

-la Mcgo junior es endevina! no, es broma, pk sinó no m'explico k no hagi sabut k el boig atacaria l'alice, pero podria tenir un poder semblant!

- o sinó podria ser k hagués vist el k passaria i s'ho hagués muntat per ajuntar una mica + el james i l'alice!

el k te dit... bastant tontes pero com tu has dit es difícil...

dew!

*laura*   




Avatarullal 129 comentaris08/09/2009 a les 18:29:56
#19594Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

jo amb l'albus quan es deixa anar te tela vaya puntassos




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:08:49
#26330Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Per fi arribo al capítol que dóna nom a la fic!! Però també he de dir que la Rose té raó. Està molt bé formar un grup secret, això sempre és molt emocionant, però el nom d'”exèrcit” crec que no hi pita perquè, com ha dit la Rose, no hi ha tirania a Hogwarts com en l'època de l'ED. Però m'ha agradat, de tota manera.

M'ha encantat la paraula antivoldemortista!!

Que la Sala de la Necessitat es va cremar!!? I un rave!!

La part que més m'ha agradat és la de l'impostorus. He de dir que m'esperava que a l'Alice li sortissin rates... Suposo que el boig aquest és un dels seus impostorus (ben trobat, per cert). Que estrany que la McGonagall la deixés pel final. Ja s'ho esperava? En James, com un heroi. M'ha agrada el moment heroic (també veig que has aprofitat per atiar el foc de l'amor, eh ;) xD). Jo també m'hauria enfadat molt amb l'Agatha. Vaja, com l'Alice. I va la profe i crida: «He dit que marxeu! Fora!». Què li agafa aquesta??? (m'encanta com has descrit la mala lluna en aquest paràgraf). No deu ser que té el mateix impostorus que l'Alice? Que li fa por el mateix que ella? Seria una explicació, la raó per al qual no l'ha ajudada... La pregunta aquí seria: Com sabia quin era l'impostorus de l'Alice?

Per cert, ja em comença a desesperar que en James no li digui pel seu nom, a l'Albus.

M'encanta com s'hi entusiasma l'Albus! M'apassionen totes les idees que va tenint! La música de clausura ja és el súmmum! «...i res de noms de noia! Aquí dins em dieu tots Gran Mestre Suprem!» M'encanta!! I quan fa «I ara en aquesta paret hi penjaré un pergamí que haurem de signar tots...» i va i, quan l'Andrea fa allò de «Menys mal» (que ha de ser: així rai) «una cosa normal», l'Albus afegeix allò de «... amb sang». Boníssim!!!!!!!!!! hahahaaaa

M'encanta l'Albus! No em sembla gens prepotent el que diu xD, és l'entusiasme que hi posa! Però, això sí, per què me'l pintes tan petit? Que té dotze anys! Sembla que parlis d'un nen de vuit o de nou anys. No sembla que es portin un any amb els del Clan de Magatotis, sinó que sembla que en James es faci el gran i l'Albus el fas actuar com si fos més petit del que és (com la Lily, però de la Lily no te'n diré res perquè ja sabem tots que està pirada xD)

«Ja sabeu que tot s'accepta fins i tot transaccions financeres al meu compte corrent per animar-me a seguir escrivint, ok??» hahhahahaaaa Si t'atreveixes a escriure per aquí el número del teu compte... ;)

Tota la relació entre germans que vas tractant m'agrada. Et centres en la gelosia. Comprenc perfectament l'Albus. Crec que Slytherin li donaria l'empenta que li cal (i ja m'estic protegint amb Salvio Hexia abans que descarreguis contra mi xD). No hauria de deixar que li digués noms que no són el seu tan sovint. És igual que siguin de noia, el que compta és que ni li respecta el nom (d'acord, és una broma, totalment d'acord; però ja cansa, no?). No et critico la relació que tractes entre germans (no em ficaré en si és una relació entre germans normal), perquè no sé si puc opinar sobre això. Es nota que no tens germans (això sí xD), però te'n surts molt i molt bé.

Ostres... en rodlel14 ha dit una cosa que, ara que hi penso... «... comença a cridar com si estigués pitjor que l'impostorus de la pobreta Alice». Mmm, i si el que passa en realitat és que també li fa por el boig de l'Alice? Tindria sentit: la fa posar al final (però no sé com sap el seu impostorus), no l'ajuda (li fa por) i crida (la por també l'ha paralitzada).

Sobre el que comentes a la Marta de com t'inspires. M'ha agradat. A mi m'agrada planificar molt més, per això. Tinc taules i fitxes detallades de cada personatge i de cada lloc, i m'agrada molt trencar-me el cap per trobar-los el nom perfecte. Però tens tota raó: «mentre escric se m'acut què serà el proper que passarà»; «a mi molts cops em vénen les idees mentre estic escrivint».

A mi també em passa. Em poso a escriure i, si estic prou inspirada, els personatges comencen a parlar i a actuar sols. I, moltes vegades descobreixo coses d'ells que ni tan sols jo sabia. I ells mateixos em donen noves idees (de vegades no estic ni escrivint i em parlen). Bé, fins que he de dir prou, però de vegades els personatges s'obliden d'a qui es deuen i es converteix en una olla de cols!!! Has de posar mà dura, que si no et destronen!!! xD

«l'Agatha no és humana, és de Mart!» Molt bona!!! =)

No em diguis que l'Agatha (la McGo) pateix algun trastorn especial i per això la Minerva McGonagall la té a propet. Però si fos perillosa no la deixaria al càrrec de Defensa (vull pensar que no). No és com en Dumbledore, ella es preocupa DE DEBÒ pels seus alumnes.

Apa! La ginny loovegod diu que l'Agatha està enamorada d'en Frank! T'imagines!? Ella diu que «NI DE CONYA», però a mi no em sembla tan descabellat. Podria ser divertit! Però no pot ser el seu gran misteri. El que amaga no pot ser una minúcia. N'ha de ser una de grossa!

Ui, ui, ui!!! Tema Agatha! Els comentaris em donen moltes idees (i m'emboliquen més, també xD). Preguntes si creiem que l'Agatha és bona o dolenta. (comento per aquí i després ja veurem si canvi d'idea i comento en els capítols consecutius). Jo crec que no és estrictament dolenta. Em penso. Abans i a l'anterior fic ho contemplava molt més seriosament. M'he trobat enemics que t'estimes molt perquè van d'amics i acaben sent més dolents que la tinya. I no parlo d'aquells enemics que els agafes afecte, sinó dels que canvien de cara en el moment clau. Aquests són els més perillosos, perquè abaixes la guàrdia i nyaca! I a sobre després encara et ve la síndrome d'Estocolm! Per això vaig amb peus de plom amb l'Agatha McGonagall (a mi que no em digui pel nom de pila!!). Però com que vas dir allò de “vosaltres penseu que posaria el meu nom a un personatge dolent”? Que es digui precisament Agatha (bona) destarota, perquè no saps si creure que li encaixa o que no... Però, amb el que vas dir, suposo que m'he de decantar cap al fet que és bona.

Mantinc allò que he dit del suposat trastorn que podria tenir (motiu pel qual la Minerva McGonagall la vigila tant). I podria ser el motiu pel que es diu que “podria competir amb l'Alice”, vull dir pel mal geni. I l' 'estimació' o cas que sembla mostrar per en Frank... I si l'Agatha coneixia en Frank-avi i li l'hi recorda... I si és de qui estava enamorada. No dic d'en Neville perquè em sona un xic estrany (pare i fill no s'assemblen gaire en la seva trajectòria d'estudiants, oi? Tant Frank-Neville com Neville-Frank). I la “rivalitat” amb l'Alice no sé si podria venir d'aquí també... (?) Tant perquè és se germana i van junts com per recordar-li l'esposa del seu amor (l'Alice-àvia). Tot per una certa enveja nostàlgica. Això sí: ni crec que vulgui matar l'Alice ni que l'hagi deixar sola per això...

Però ara que hi caic és massa jove per haver conegut en Frank-avi així... no? Em pregunto quina relació d'edat podria tenir l'Agatha (sabem que és molt jove però...). Tenint en compte que la Minerva McGonagall passa dels noranta anys i és la gran dels tres germans, creieu que la seva neboda quedaria a edat semblant amb en Frank, amb en Neville o amb el Frank-avi. Mmm... Independentment de l'edat, podria estar enamorada del Frank-nét, però no sé si d'en Frank-avi (no sabem en quines circumstàncies es deuen haver conegut, si és que van arribar a conèixer-se). Segurament és molt boig, això de l'enamorament, però podria ser... Tot i que no crec que li agradi així en Frank-nét, només que li podria recordar l'avi o el pare.

Mmm... Deixem-ho córrer, que ja no sé ni què m'empesco... xD

Tornes a dir “veles”, en comptes d'espelmes. Alerta.

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/02/2016 a les 12:27:55
#26579Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Bé, no va començar com un exèrcit, però mi a mica ho va sent (quan els Vlads ataquen Hogwarts).

La Sala de la Necessitat es va cremar amb el vomifoc del setè llibre, el que conjura el Crabbe. En principi diuen que queda destrossada, així que ho havia d'explicar una mica. La cosa és que, tot i que estava feta pols, algú l'ha arreglat i torna a etsar com nova i al peu del canó! ^^

Impostorus: L'Alice no té por a les rates, ni a les vespes, només als bojos. Els bojos són també el meu impostorus principal. Però no li vaig donar aquesta por per dos motius que no tenen res a veure amb mi. El principal no te'l puc dir, perquè seria un spoiler de més endavant, però el motiu secundari sí: Aquesta por li comporta problemes familiar. Pensa en qui són els avis de l'Alice i en quin estat es troben... Tot això de les pors ho desenvolupo molt a la Crònica dels Tres Germans. Segueix llegint...

Pel que fa a la McGonagall... OMG, has fet unes deduccions molt i motl bones! Vas per molt bon camí! Tot això ho tenia planejat. I m'agrada molt com t'adones que l'Agatha canvia de personalitat en els moments crítics: quan es posa nerviosa, quan la fan enfadar, quan es necessita alguna cosa amb urgència... Pensa en aquests moments. Crec que l'endevinaràs aviat, el seu secret.

Hahaha, a mi també m'encanta això de l'Albus. De nou, idees que he tret del món de Pratchett. Hi ha societats secretes i tal, i de vegades les fa veure ben ridícules amb situacions absurdes. Ho he plasmat amb l'EM! XD (Quantes coses que he tret del Pratchett, mare meva, me n'estic adonant ara repassant... quant de plagi XD... en fi, s'ha d'aprendre dels millors per poder escriure després coses originals... I tampoc no és que n'estigui traient diners ni res, així que no he fet res il·legal. U.U)

Com ja veuràs, l'Albus coqueteja molt amb la seva part Slytherin en aquesta fanfiction, i crec que se'n surt bé de tot plegat. Ja sé que no t'agrada tot això dels noms, però a mi sí, la veritat. La relació entre l'Albus i el James és de gelosia, tots dos es tenen enveja per coses diferents. Però això cada vegada va a menys, i quan són més grans són bons amics. La relació entre l'Albus i la Lily és de molèstia, es fan emprenyar l'un a l'altre constantment, no se suporten gaire. La Lily el James es toleren més, tot i que evidentment el James tampoc no la suporta gaire i de vegades l'envia a passeig quan el treu de polleguera, però moltes vegades ells dos són aliats. Em resulta més guai la relació entre els dos nois, per això, que ha anat evolucionant molt.

Pel que fa a la manera d'escriure i planejar... sí que tinc algunes taules, de alumnes separats per cursos i residències, horaris de cada curs perquè tinguin sentit, etc. El que faig normalment és preparar uns quants capítols amb les escenes que hi vull. Per exemple, no sé:

- Albus a casa.

- Lily va a buscar el James a la feina i el fa enfadar.

- El James va a la Marmita fordada i està amb el Frank.

- La Geena descobreix X cosa i li ho explica a l'Alice.

Després em poso a escriure i vaig modificant. De vegades, si un capítol és molt llarg, passo alguna escena al capítol següent. De vegades sí que tinc pensats alguns diàlegs en detall, però normalment només tinc el tema de l'escena i els diàlegs van sortint sols. Abans era més difícil, però ara que els personatges ja tenen personalitats molt marcades em resulta molt fàcil.

 

M'ha agaradat això que has dit: "

Bé, fins que he de dir prou, però de vegades els personatges s'obliden d'a qui es deuen i es converteix en una olla de cols!!! Has de posar mà dura, que si no et destronen!!! xD". Ja tens raó, ja! És ben bé així!

Argh. Argh. cada vegada vas dient més coses de l'Agatha que... em mossego la llengua! XD No està enamorada del Frank, però veig que notes que hi té una mica de deferència. Està bé, i és encertat. Però no, no està enamorada d'un noiet de 13 anys, pobre! XD Pederàstia, pederàstia! XD No, en realitat... no has dit res descabellat... gens descabellat... però has tirat per la persona errada... I CALLO! De totes maneres, l'Agatha no té res dolent que no tingui perfectament controlat o, evidentment, la McGonagall no la deixaria treballar a Hogwarts, si fos perillosa.

Pel que fa a l'edat de l'Agatha McGonagall, té una edat entremig del Neville i del Frank (els faig servir a ells perquè tot just en parlaves). És filla del germà petit de la McGonagall, que la va tenir quan ell ja era força gran. Posa-li que té uns trenta-i-pocs anys. Pensant-ho bé, crec que hauria hagut de fer que fos néta del germà de la McGo, i que la directora fos la seva tia-àvia, tindria més sentit, em sembla. Però bé, ja ho havia pensat així i, de fet, hi ha gent que té fills de molt grans. Posa que a l'Agatha la van tenir quan el seu pare anava per la cinquantena (igualment els bruixots viuen més temps que el muggles, així que suposo que el temps en què són fèrtils també es deu estirar... jo què sé). Bé, perquè us en feu una idea, ella és jove, es deu portar uns deu anys amb el Harry i companyia, i uns quants més amb els seus alumnes. M'agrada molt tot el que estàs pensant de la mena de relació que té l'Alice amb els personatges. L'has agafat de cara a la família Longbottom, i aquest és un punt molt important.




irinawatson06 105 comentaris05/09/2017 a les 12:26:00
#27155Encara no he escrit cap fanfiction

m'encanten les idees de l'Albus... està ben boig jajajajjajajaja

I m'hagués agradat veure la cara de l'Andrea desrpés dque l'Albus digués: amb sang.