Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 8: Un dia esgotador
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 23/03/2009 a les 20:18:39
Última modificació 23/03/2009 a les 20:18:39
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8: Un dia esgotador

 

Capítol 8: Un dia esgotador


La Nana i l'Agatha van seguir en Mike, que al sortir de la seva habitació es va dirigir ràpidament cap a fora de la Sala Comuna i va anar per un munt de passadissos, semblava que no anés a un lloc concret.

-Aquest sap que l'estem seguint. Sinó no donaria tants tombs per arribar al lloc on vol anar.

-I ara què fem?

-No ho sé. Podem fer una cosa, tu vas a la Sala Comuna i jo continuo seguint-lo. I sobretot, fes soroll quan te'n vagis. Així es pensarà que no el segueix ningú.

-D'acord. Ens veiem després!

-Adéu!

La Nana va mirar en Mike un altre cop. "Molt bé, doncs", va pensar, "Mike, prepara't, perquè no penso fer l'esport amb tu fins que no sàpiga què t'ha passat. Paraula de Nana."




Madame Pomfrey va veure com la Marta 3 es despertava i es va dirigir cap allà.

-Com es troba? Està bé?

-Sí... què m'ha passat?

-Estava nedant al llac, sembla que els seus amics se'n van anar. No se sap com ni per què, però el senyor Pullman la va trobar al fons del llac, inconscient, i la va portar a la infermeria.

-En Mike em va salvar?- va dir la Marta 3 incrèdula.

-Sí, senyoreta. I estaria bé que li agraís, si vol el vaig a cridar, està a veure...

-Qui? Qui més hi ha, a la infermeria?

-La senyoreta Júlia Malfoy.

-La Júlia?! Què li ha passat?

-Res, un desmai, ja que ha vist la seva òliba quasi morta i s'ha desmaiat.

-Ah... quina hora és?

-Només fa deu minuts que el senyor Pullman l'ha portada aquí... Per cert, han arribat tres cartes per vostè. Les té el senyor Pullman.

-Doncs que vingui, que així... podrem xerrar una estoneta.

-Un moment, doncs.

Al cap de mig minut, en Mike havia arribat. La Marta 3 no sabia com començar.

-Diuen que tens unes cartes que són per mi, no?- va dir amb una veu que intentava que sortís normal, però va sonar molt freda i distant.

-Sí, en tens tres. Té- va dir en Mike vacil·lant per la veu que havia fet la Marta 3.

Li va entregar tres sobres. Un era de la seva família, però els altres dos remitents li van estranyar molt.

-I... també diuen que m'has rescatat, no?

-Si ens ho mirem bé... sí, encara que com que portaves l'adaptació t'haguessis pogut quedar viva tranquil·lament al fons del llac.

-La idea no em fa gaire gràcia. Gràcies, de totes maneres. Per cert... on has deixat la Desi?

-La Desi? Què hi té a veure la Desi?

-Mike, sé el que he vist abans de quedar inconscient. T'he vist a tu, al llac. Amb la Desi. I no semblava que us haguéssiu trobat per casualitat...

-Jo i la Desi, veure'ns? Marta, saps perfectament que no puc ni veure-la, la Desi.

-Doncs no era pas el que semblava...

-Marta... estàs segura que no ho has somiat?

-Jo només estic segura del que he vist. I també estic segura que normalment no recordo el que somio, i encara menys em penso que és veritat. Tu diràs el que vulguis.

-Marta, no confies en mi?

La Marta 3 anava a contestar-li una rèplica, però no estava preparada per girar-se i trobar-se amb els ulls d'en Mike, sincers. Si en alguna cosa s'assemblaven ella i en Mike, era en que si els miraves als ulls de seguida veies com estaven: contents, tristos o enfadats, si deien la veritat o no, allò que les àvies en diuen "uns ulls que parlen".

I quan la Marta 3 va veure que en Mike deia la veritat, va pensar que potser, al capdavall, sí que havia sigut un somni. Aquella possibilitat que abans no s'havia plantejat ara ho arreglava tot. En Mike seguia sent normal, normal, encara que es tanqués tant en si mateix.

L'altra possibilitat era que en Mike estigués mentint, que fes temps que mentia, i que per això fes una mirada que semblava sincera però que l'únic que feia era amagar coses.

-És clar, que hi confio... però...

-Però què? Què passa?

-Nosaltres hem de confiar en tu i tu no pots confiar en nosaltres?

-Què vols dir? Jo confio en vosaltres!

-És clar, per això no parles amb ningú, per això estàs tan estrany, per això no ens fas cas... mira, Mike, confia tu primer en nosaltres i nosaltres podrem confiar després en tu.

-Jo no us amago res. Jo us dic la veritat.

-I un be negre! Mike, ara en serio, confia en mi! Digues, què et passa?

-Saps quin és el problema? Que si te n'assabentes tu, li diràs a la Marta 2, i al Toby i al Jack, i aquests a la Casey i a la Loren, i a la Bridget, i aquestes a la Julie, i aquesta al Harry, al Ron i a l'Hermione, i en Ron ho dirà als seus germans, i al cap de dos dies, ja ho sabrà tot Hogwarts.

-Mike, no diré res. Si alguna cosa és veritat és que normalment no trenco les promeses que faig. Paraula de Marta.

-Bé, d'acord... suposo que em puc fiar de tu...

El que ells no sabien era que l'última persona que havia fet una promesa dient "Paraula de (el seu nom) els estava escoltant, i que pensava arribar al fons d'aquell misteri.




Els alumnes de primer es van asseure a la seva cadira. Alguns estaven molt blancs, altres esgotats, i altres semblaven contents. El viatge a dins seu havia sigut esgotador, tan físicament com psicològicament. Havien descobert coses d'ells mateixos que no sabien, i algunes eren dures d'assimilar.

Com que la classe ja s'havia acabat, alguns van començar a sortir per la porta de la classe. Altres van trigar una mica més a sortir, però a poc a poc i en silenci, la classe es va anar buidant.

Del tot? No, una alumna de Ravenclaw es va quedar asseguda al seu pupitre. Tenia un aire despistat i somiador, uns cabells rossos i uns ulls d'un blau molt clar.

-I doncs, que no marxes?- va dir la Maggie acostant-se a ella.

-M'ha agradat, aquesta classe. Ha sigut genial.

Dit això, va aixecar-se de la cadira i, tot saltant, va anar cap a la sortida.

Les alumnes de Gryffindor anaven totes juntes cap a la seva habitació. Ningú va dir res, ni les Bertes, ni l'Anna, ni la Ginny, ni ningú.

Arribaven a la Sala Comuna quan van xocar amb dues noies que corrien.

-Casey! Loren! Què hi feu, aquí?

-Anem a veure la Marta 3. Diuen que està a la infermeria. S'ha ofegat al llac, i en Mike l'ha rescatada.

-El meu germà ha rescatat la Marta 3?- va dir la Berta, incrèdula.

-Això diuen.

-Bé, sigui com sigui, jo vinc amb vosaltres- va dir la Berta (Pullman).

-Jo també- va dir l'altra Berta.

-Jo també vinc- va dir l'Anna-. Però, i la Marta 2?

-No en tenim ni idea. La Bridget, en Toby i en Jack l'estan buscant.

-Va, anem, no perdem temps.

Quan les cinc van arribar a la infermeria, van veure en Mike xerrant amb la Marta 3.

-...suposo que em puc fiar de tu...

-MARTAAAAAA!!!!!

-Noies! Què hi feu aquí?

-Et pensaves que no et vindríem a veure?

-Tan ràpid s'escampen les notícies?

-Ja ho veus. Com estàs?

-Jo estic bé. I la Marta 2? On està?

-No ho sabem. La Bridget, en Jack i en Toby l'estan buscant. Està desapareguda...

En un racó de la infermeria, la Nana va esbufegar. Havia estat tan a punt de saber què li passava a en Mike! Però havien arribat aquelles cinc i ho havien espatllat tot.




-És... és...

-QUI ÉS?!

-La meva germana és tan estúpida i innocent que s'ha enamorat d'en Ron Weasley.

-Una Malfoy enamorada d'un Weasley? Això sí que és un mai vist. I el que encara està menys vist és un mal germà com tu, que no em volies demanar que l'ajudés, sinó que fes que deixés d'estar encapritxada per ell. Segueix somiant en que jo faré una cosa així.

La Marta 2 se'n va anar cap al llac. Tenia coses més importants a fer que xerrar amb en Malfoy.

Però quan hi va arribar va veure que no hi havia ningú, mentre que quan se n'havia anat la Marta 3 encara estava nedant. Va mirar el rellotge: havia passat un quart d'hora des de que se n'havia anat. En Malfoy l'havia entretinguda. I, total, per una cosa que no pensava fer.

Llavors va ser quan va veure tres persones corrent cap a ella.




Aprofitant que les Bertes, la Loren i la Casey ja havien marxat, la Marta 3 va obrir la primera carta, la de la seva família. Era molt curta, no arribava a les deu línies, però el que deia era molt clar.

El seu avi s'havia mort.

El dia 1 de novembre hi havia l'enterrament, per tant, el dia anterior a la tarda l'anirien a buscar.

La Marta 3 va notar que se li feia un nus al coll. Però no va plorar. No va dir res. Va deixar els altres dos sobres a la tauleta de nit i li va dir a Madame Pomfrey si ja podia marxar de la infermeria. Aquesta li va dir que sí, i la Marta 3 va anar cap a la Sala Comuna de Gryffindor, i d'allà a la seva habitació. L'Anna 2 i en Mike la van seguir, però quan van arribar a les escales que portaven a la seva habitació van dubtar. En Mike sabia el sortilegi per poder entrar, però si la Marta 3 no havia dit res era que volia estar sola.

Al final es van decidir per anar a buscar la Marta 2.




En Toby, en Jack i la Bridget van trobar la Marta 2 al llac. Tots quatre van anar a la infermeria, però es van trobar que allà no hi era, la Marta 3. Van preguntar-li a Madame Pomfrey on era, i ella els va dir que havia marxat. No es van adonar que a un altre llit de la infermeria hi havia la Júlia, ni que la Lydia també era allà.

Van anar cap a la Sala Comuna i pel camí es van trobar l'Anna 2 i en Mike. Ells dos els hi van explicar tot el que havia passat. Mentre anaven caminant, es van trobar les Bertes.

-Marta 2, et buscàvem! Has d'anar a buscar la Marta 3 i l'Hermione, ràpid, sou les úniques que ens podeu ajudar.

-Per què?

-Ja us ho explicarem més tard.

La Marta 2 va córrer per anar a la Sala Comuna. Va pujar a l'habitació i va trobar la Marta 3 al lavabo.

-Marta, surt de pressa d'aquí, ens necessiten!

La Marta 3 va sortir del lavabo.

-Què passa?

-No ho sé, les Bertes han dit que busquem l'Hermione i anem a la biblioteca immediatament.

Quan van baixar a la Sala Comuna van trobar l'Hermione, que ja estava amb les Bertes. De camí cap a la biblioteca les Bertes els van anar explicant:

-Hem trobat una carta escrita amb un idioma molt estrany. Estava a la classe de Pocions. Necessitem que ens ajudeu a desxifrar-la. Però hi ha un problema, teniu competència. Un grupet de Slytherin que també pretén desxifrar-la.

-I es pot saber perquè en saben alguna cosa, elles?

-És una història molt llarga. Ja us ho explicarem.

-Espereu un moment...- va dir l'Anna 2-. No serà una carta semblant a aquesta?

Els va donar la carta que havia trobat a la classe.

-Sí, exactament! On l'has trobada?

-A la classe de Pocions, també.

-A veure si sé quin idioma és...- va dir l'Hermione, i la va agafar amb la intenció de llegir-la-. Bir jaer. Sta m'aj Janna, sta fraj tirza claes ua sta yenna raan zenaar gre Dastaimk. Fir tra kanni marneu dar, ginna da rai parfeei zat minee ainstiaan. Fir tra na kanni marneu dar, ginna de rai parfeei zat gre yennei destriaan. Tra dain ABIM. Tra dain ua tra destri ri huer. Gain rai Dak.

-M'he quedat igual.

-A més, amb aquesta súper pronunciació que tens, Hermione, s'entén tot a la perfecció...

Llavors van arribar a la biblioteca. L'Hermione va anar directa cap a un prestatge i va intentar agafar un llibre. Però al mateix moment, una noia de Slytherin de la seva edat també el va agafar.

-Així que vosaltres sou les que també intenteu desxifrar el text, no?




*I've never had a dream come true
'Till the day that I found you
Even though I pretend that I've moved on
You'll always be my baby
I never found the words to say
You're the one I think about each day
And I know no matter where life takes me to
A part of me will always be with you*



Holaaaaaaaaa

Vaig ràpid, que no tinc temps.

Dedico aquest capítol al meu avi, perquè l'estimo molt i mai l'oblidaré.

I a tota la meva família, sobretot a la meva àvia, perquè tinguem forces per seguir endavant!

I a la meva psicòpata i a la meva sàdica, i a tots els freakys del club!!!!

Bé, espero que us hagi agradat i VULL MOOOOOLTS COMENTARIS!

1 pto


Marta 3


Llegit 1082 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/03/2009 a les 22:26:05
#18445Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uo! Sóc la primera? No pot ser...!

Em sap greu pel teu avi, ànims i seguiu endavant. No cal estar trist, ells el que voldrien és que sigueesim feliços pels moments que hem estat junts.

Capítol! Vull saber què li passa al Mike. Tinc una teoris, però no sé si està gaire bé o no... és que ara que he escrit això de la poció de la mutació al meu fanfic, se m'ha acudit que... podria ser que añgú estigués fent-la servir per fer-se passar pel Mike? Potser és el que ha vist la Marta3 al llac...

i les altres dues cartes, xk no les obre?

I de què van els Slytherin aquests dels collons? Què es pensen que poden amb l'Hermione i les Martes, o què? PRINGATS!

Segueix aviat! Petons!

Agatha Black




Avatarnathalilupin 181 comentaris24/03/2009 a les 18:26:24
#18449Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!!

Primer de tot, em sap greu lo del teu avi, però la vida continua, així que ànims!!!
Sobre el capítol mot bé, com sempre m'encanta, però jo vull saber que li passa en Mike, i el missatge jj,

tant sols dir-te que continuis aviat, ara que tens inspiracióxDxD

Nathalilupin




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris26/03/2009 a les 10:57:35
#18459Encara no he escrit cap fanfiction

D'acord...

Molt be... esta genial... et dire la resta del comentari a musica que estic a classe d'angles...

Marta 2




Avatarhpkarina 373 comentaris27/03/2009 a les 19:42:39
#18461Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eeei!! que senc molt lo del teu avi!! va, no decaigues, segur que ell havera volgut que estigueres contenta!!  ^^


respecte al capi,, genial!!! com no??? =)

i a veure que li passa a en Mike!! que ja ho vull saber!!! ;)

continua prompte!!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris28/03/2009 a les 14:25:42
#18463Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Agatha Black: 1. Sí, ets la primera... 2. al Mike? No, ningú no es fa passar per ell, encara que estaria bé... a aquest n'hi ha passat una de grossa. Potser va ser un somni... no ho sé... 3. Perquè en aquell moment no en té ganes, ves. I les hauria d'haver obert, pel bé de tots... 4. Què va... què han de poder amb nosaltres...

nathalilupin: 1. al Mike... que n'hi passa una de grossa està clar, però què li passa no t'ho diré XD. Quina gràcia tindria? 2. la inspiració va venir de cop i forçadament quan em van posar una redacció per al dia següent a primera hora del matí per a participar a un concurs i vaig arribar a casa a les deu, i la vaig esgotar torna. No sé si tornarà aviat o tard. Qui sap?

Marta 2: OK ( ja m'ho has dit pero wenu...)

hpkarina: m'agrada que t'agradi! això del Mike ja ho he dit, no us ho diré, ja s'anirà veient. ho intentaré!

1 pto

Marta 3




AvatarHermione-Ginny 32 comentaris28/03/2009 a les 23:41:59
#18465Tinc 2 fanfictions i un total de 4 capítols

Uau, tia! Està genial!




lizzzy 74 comentaris07/04/2009 a les 15:07:15
#18518Encara no he escrit cap fanfiction

hola wapa, sento molt no aver dit res fins ara pro tot just me llegit el capi ara! e stat una mica liada akets dies =)

ja saps k m'ha agrdat com sempre, pro x variar em kedo am la intriga jeje tink molta curiositat x aixo del mike, pro tambe per akesta aparicio de les bessones malfoy a hogwards!! =) a veure k faran aket parell!

bee spero k continuis aviat i k no desaparegui mai la inspiracio!! =)

un ptuneet!

monika -




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris13/04/2009 a les 20:21:26
#18562Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hermione-Ginny: gràcies! A veure si tu escrius aviat, també, eh?!

lizzzy: 1) no passa res... 2) Bé! Tothom parla d'en Mike, però, i les bessones, què? No les deixarem a l'estancada... segurament al següent capítol no surten gaire, però mai se sap... sobretot fixeu-vos amb la Lydia... 3) Aviat? Pot ser... el tinc quasi acabat, el següent capi, d'acord?¿

1 pto

Marta 3 (decepcionada pels pocs comentaris :(  )