Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 9: Halloween (1a part)
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 14/04/2009 a les 22:05:34
Última modificació 14/04/2009 a les 22:05:34
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 9: Halloween (1a part)

 

Capítol 9: Halloween (1a part)



L'Hermione va mirar la noia d'ulls verds i cabells castanys i arrissats que estava davant seu. No la coneixia gaire, però sabia que també feia segon i que sempre, fos com fos, s'assabentava de tot el que passava a l'escola.

Les Martes, en canvi, van mirar la noia que anava al seu costat. De mida normal, més aviat baixeta, amb els cabells castanys i els ulls marrons, i la pell molt pàl·lida.

La Hina.

En Mike i l'Anna 2 ja se n'havien anat feia una estona.

Fins llavors no es van fixar que una altra persona coneguda estava a la biblioteca: en Jack. Aquest es va dirigir cap a elles, per veure què passava.

-Ei, noies! Algun problema?- va dir mirant a totes les Gryffindors menys la Hina.

-Hem de buscar una cosa a aquest llibre- va dir l'Hermione senyalant el llibre que encara aguantaven ella i la noia de Slytherin-. I resulta que aquestes també el necessiten per a buscar el mateix.

-Eh, nena, aquestes també tenen un nom...

-Doncs ho busqueu juntes- va dir en Jack ignorant el que acabava de dir la Pansy Parkinson.

-Treballar juntes... amb Slytherins? Jack, t'has tornat boig? O potser tens febre? Segur que et trobes bé? Si vols anem a cridar a Madame Pomfrey...- va dir immediatament la Marta 2.

-Estic molt bé, gràcies, Marta. Però si és una cosa important... convindria que la busquéssiu juntes, no? Si uniu les vostres forces ho podreu aconseguir.

-Sí, sí, Jack, molt poètic però em sembla que encara no tens clar que són SLYTHERINS!

-Mengeu-vos el vostre orgull per un dia!

-Bé, bé, d'acord, per mi ho podem intentar...- va dir l'Hermione.

-A la mínima que passi res, s'ha acabat, d'acord?- va dir la Marta 3.

-D'això...- la Marta 2 encara no ho veia clar-. No em mireu amb aquesta cara, d'acord, d'acord! Espera un moment, Jack... quanta estona fa que ets aquí?

-Una mitja hora, per què?

-Per res, per res...- va dir la Marta 2 amb una cara estranya.

-Bé, doncs si us sembla, Gryffindors, quedem el dia 1 a les sis de la tarda.

La Marta 3 va fer una ganyota però va callar.




En Harry estava fent els deures a la Sala Comuna de Gryffindor, encara que fos bastant tard. L'Hermione, en Ron i la Julie estaven qui sap on, i allà no hi havia ningú.

Va tirar el cap enrere per distreure's un moment i, sense adonar-se'n, ja s'havia adormit.

Estava amb el Decors ajudant-lo a contestar les cartes de les seves admiradores com a càstig de la professora McGonagall pel que havia passat al camp de Quidditch amb l'equip de Slytherin quan havia descobert que en Malfoy n'era el caçador i aquest li havia dit sang de fang a l'Hermione (NA: això m'ho salto, se suposa que tots ho sabeu, no?) i, de cop, sentia una veu que deia:

-Vine... Vine a mi... Deixa'm estripar-te... Deixa'm trossejar-te... Deixa'm matar-te...

Es va despertar de cop. Allò havia passat de veritat. En Decors l'havia pres per boig, però ell sabia que el que havia dit era cert...




La Lydia anava caminant pels passadissos de Hogwarts. Ara que la Júlia ja s'havia despertat, necessitava fer un tomb i airejar-se. Va creuar les portes i va anar al jardí. Hogwarts era un castell preciós, i aquells dies les fulles de tots els arbres ja eren marrons i queien, cosa que donava als terrenys de l'escola una imatge molt bonica. La Lydia es va oblidar de tot, va tancar els ulls i va notar l'aire a la cara. Una veu darrere seu la va fer tornar a la realitat.

-Lydia!

-Cindy! Hilary! Quant de temps! Com esteu?

-Molt bé, i tu?

-No ho sabeu? La Júlia està a la infermeria!

-Ah sí? Què li ha passat?

-No res, un desmai.

-Aah... Bé, doncs nosaltres anem tirant, que hem de fer deures.

-D'acord, adéu!

La Lydia es va tornar a abandonar a la sensació de l'aire a la cara. Va recordar els partits de Quidditch amb els seus germans abans de que en Draco comencés el segon curs a Hogwarts... Tot era diferent. El seu germà no estava obsessionat amb Slytherin i la Júlia no estava estranya.

Últimament tots havien canviat, la Júlia des de feia un mes i en Draco des de l'1 de setembre.

Unes veus la van tornar a fer tornar a la realitat. Eren dues persones, un noi i una noia, que estaven al costat del llac. "Segurament que és una parella", va pensar la Lydia. Però quan s'hi va acostar va veure que no era veritat. El noi feia cara d'espantat i no gosava mirar la noia a la cara, però la noia el va agafar per la barbeta i li va obligar a fer-ho.

-I ara, contesta, com coi han descobert tot això?

-Ja t'ho he dit, no t'he dit cap mentida, jo no et mentiria mai...

-Molt bé, doncs t'has d'encarregar de que aquests papers desapareguin, t'ha quedat clar?

-Sí...

El noi i la noia se'n van anar, cadascun per la seva banda.

El que va veure la Lydia feia esgarrifar, el noi estava molt espantat, era horrible pensar en què li havia fet la noia...




En Harry i la Julie tornaven de l'entrenament de Quidditch quan van topar amb la Senyora Norris.

-Millor que ens afanyem. Si el Filch ens veu ens castigarà per embrutar el castell de fang.

-Massa tard, senyoreta Potter...

El Filch els va portar al seu despatx.

-Au, va, però si només és una mica de fang!

-Potser per a vostè sí, però per a mi és una hora més de fregar! Nom... Harry i Julie Potter. Delicte... Embrutar el castell. Sentència...

Bum!

-Aquest cop me les pagaràs, Peeves...

El Filch va sortir del despatx, i en Harry i la Julie van seure per esperar-lo. A la taula només hi havia un sobre que posava: Curs de màgia Màgicràpid.




El dia 31 al matí tots es van llevar tard. Com que era el dia de Halloween no hi havia classe.

En Harry, la Julie, en Ron i l'Hermione aviat es van penedir d'haver promès a Sir Nicholas de que anirien a la seva festa de mortiversari. La resta de l'escola es preparava alegrement per a la festa; com era habitual, el Gran Saló estava decorat amb ratpenats, havien buidat les carabasses gegants del Hagrid per fer-ne uns fanals prou grans perquè tres persones s'hi asseguessin al damunt, i corrien rumors de que el Dumbledore havia llogat un grup d'esquelets dansaires per animar l'ambient.

-I si ens la saltem?

-Harry, no podem, li vam prometre al Nick-de-poc-sense-cap que aniríem a la seva festa...

-Què hi farem...




La Marta 2 va anar al dormitori, on va trobar la Julie i l'Hermione.

-Ei, noies, heu vist la Marta 3?

-No, per què? No saps on és?

-No, m'ha dit que se n'anava un moment a l'habitació i ha marxat corrents, i no he pogut seguir-la... (NA: jeje... XD). Sabeu d'algú que pugui saber on és?

-En Mike, potser...

-En Mike? Però si ahir se'n va anar abans d'arribar a la biblioteca i no l'hem tornat a veure!

-Doncs no ho sé... ho pots preguntar a l'Anna, les Bertes, en Jack, en Toby... ara, que si no ho saps tu veig molt difícil que ho sàpiguen ells...

La Marta 2 va baixar a la Sala Comuna, a veure si trobava algú a qui preguntar. Va veure les Bertes i es va dirigir cap allà.

-Ei, noies! Sabeu on és la Marta 3?

-No, que li ha passat alguna cosa?

-No, no res, nomes és que no la trobo...

-Doncs dona, si no ho saps tu... veig molt difícil que ho sàpiga algú...

-Marta 2!- va dir la veu d'algú que venia corrent-. Això ho has de sentir, ràpid!

-Què passa, Mike?- va dir la Marta 2 mirant en Mike amb cara estranya, semblava que fos molt important, perquè no es comportava com s'havia comportat últimament.

-Has de sentir això: jo sé on és la Marta 3.

En Mike els va explicar tot el que havia passat, i que el professor Dumbledore li havia explicat.

-No... no pot ser. La Marta 3 ho hauria dit! No s'ho hauria guardat per ella mateixa!

-No ens volia preocupar, ho has d'entendre! Bé, ara tenim tota la tarda i tota la nit fins demà per aconseguir els permisos per sortir del país i preparar un pla B per si de cas no els aconseguim...

-Mike, no vols dir que n'estàs fent un gra massa? Demà tornarà, i ja ens ho explicarà ella mateixa. Si vol, és clar...

-És que tu no ho entens, Marta! Fora del castell està en perill!

-Quin perill? Què ens amagues, Mike?

-No us ho puc dir, però us demano que confieu en mi! Si us plau...

-Espero pel teu bé, Mike, que sàpigues el que fas...

-Ho sé, Marta, ho sé. Anem a parlar amb el director.

La Marta 2, en Mike i les Bertes van anar cap al despatx del professor Dumbledore i es van adonar de que no sabien la contrasenya.

-L'any passat... la Marta 3 i jo vam venir per demanar-li al professor Dumbledore que entressis a l'escola, Mike... em sembla... que les escales es van moure soles... el professor Dumbledore ja devia saber que veníem. I ara què fem?

-No ho sé...

-Què hi fan vostès quatre, aquí?- va dir la professora McGonagall, que acabava d'arribar.

-Necessitem parlar amb el professor Dumbledore... urgentment.

-Bé, d'acord... Granotes de xocolata!

La gàrgola es va començar a moure i van poder entrar al despatx (la professora McGonagall va seguir el seu camí pel passadís).

-Professor Dumbledore?

-Hola a tots. Suposo que el que volen és un permís per sortir del país, oi?

-Sí... i vostè com ho sabia?

-Jo ho sé tot, senyoreta Pullman. Ara m'hauran de dir com pretenen fer arribar una carta als pares de la senyoreta Marta i la senyoreta Berta, que torni resposta amb els permisos corresponents i anar cap allà en disset hores.

-Doncs...

-Que jo sàpiga, la carta tardaria unes dotze hores en arribar, els seus pares primer s'ho haurien de pensar, després respondre, la carta tardaria unes dotze hores en arribar i, anant en avió, vostès tardarien unes... dotze hores més? Ara, expliquin-me la genial idea que se'ls ha acudit per a poder fer tot això en disset hores.

-És fàcil- va dir la Marta 2, traient-se un objecte petit i de color lila de la butxaca-. Per això existeixen els mòbils...




La Marta 2 va pujar a l'habitació de les noies de segon de Gryffindor a preparar-se la maleta. Ja havia parlat amb els seus pares, i li havien donat permís per sortir del país. Havia deixat en Mike i les Bertes a la Sala Comuna. Només faltava fer-se la maleta i anar cap a l'aeroport el més aviat possible. L'endemà arribarien a Catalunya i tot s'arreglaria: veurien la Marta 3 i els ho explicaria tot... Era increïble que els hagués ajudat la tecnologia muggle... la veritat és que servia per molt.

Va mirar sobre el llit de la Marta 3, i hi va veure dos sobres sense obrir. Que estrany... la Marta 3 no solia rebre gaires cartes. Va veure un dels remitents... i va somriure. De segur que quan la Marta 3 el veiés li faria molta il·lusió. Feia temps que no es veien...

Va tornar a pensar en el que anaven a fer, s'havia d'afanyar o perdria l'avió. Però això rai... el que li preocupava més era la urgència que tenia en Mike. Deia que la Marta 3 corria perill fora de Hogwarts... S'havia d'afanyar, per si de cas. Havien de descobrir què li passava a en Mike el més aviat possible. Potser el que passava era que no havien parlat amb la persona adequada...

Decidit, doncs. Quan s'hagués fet la maleta aniria a buscar la Júlia.



La Lydia va aixecar-se de la cadira. Feia una estona que la Júlia se n'havia anat de l'habitació que els havien assignat després del que havia passat amb la seva òliba. Va anar a l'armari i va mirar quina roba es podia posar pel ball de Halloween. No tenia gaire cosa, la maleta que havia portat no era gaire gran.

Al final es va posar una túnica de color verd turquesa i va sortir per anar al Gran Saló. No tenia pressa, i per això va agafar un camí més llarg que passava per uns passadissos més estrets, però no tenia ganes de trobar-se ningú. Per això el món se li va tirar a sobre quan va sentir unes veus. Genial, per què ningú no l'escoltava quan pensava que no tenia ganes de trobar-se ningú?

Al cap d'un moment, però, va canviar d'idea. Va veure el noi i la noia que havia vist feia uns dies al costat del llac. S'havia oblidat de preguntar qui eren. De tota manera, no els havia tornat a veure des d'aquell dia.

El noi estava per terra, i semblava que la noia li estigués fent algun malefici, perquè feia cara de dolor, encara que no deia res que el delatés, només murmurava una vegada i una altra:

-Si us plau... no li facis res... si us plau... si us plau...

Aquella noia s'estava passant. Alló ja era massa. La Lydia sabia perfectament el malefici que la noia estava fent sense pietat al noi. Era el malefici del suplici.

El que no entenia era per què el noi intentava no cridar, per què no demanava ajuda. Perquè, realment, la noia era una persona mesquina i cruel...





*Beyond this people, beyond this noise,

beyond night and day, beyond heaven and hell,

beyond you and me. Just let it be,

just take my hand and come with me,

come with me...

Beyond this smoke, beyond this planet,

beyond lies and truths, beyond life and death,

beyond you and me. Just let it be,

just take my hand and come with me,

come with me...*



Hola a tots!!!!

Ja torno a ser aquí!!!

Dedico el capítol al meu germà, que és un geni que resol tots els problemes de les ff!

També a l'Adry, la Berta i la Laura, que avui m'ho he passat molt bé amb elles tres menjant la mona, prenent el sol i fent sandwiches de matalàs- persona- matalàs- persona- matalàs- persona.

I també als del País Basc, a la Sandra, sobretot, que em va acollir molt bé a casa seva, i a la Jaione i la Iratxe, que em van caure molt bé.

I als de l'Intercanvi de fa gairebé un any, l'Eulàlia, la Sara, la Txell i l'Àlex, perquè em vaig recordar d'ells fa uns dies i em fa il·lusió.

Dit tot això, desitjo que us hagi agradat el capi i que us hagi donat una alegria dotze hores abans de tornar a l'insti! (o a on torneu)

1 pto


Marta 3



Quina ràbiaaaaaa! Em van esborrar el capi!!!!! Bé, ja torna a ser aquí, gràcies si algú ho va comentar!


Llegit 1105 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarnathalilupin 181 comentaris15/04/2009 a les 14:00:38
#18570Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


wolessss
PRIMERA (si ningú s'avança)
En fi que el capi està molt bé, m'has deixat amb la intriga de saber qui eren els del llac i el que els hi pot passar a la Marta 3 joooo.


nathalilupin




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris15/04/2009 a les 21:46:13
#18571Encara no he escrit cap fanfiction

Beyoooond!!!!!!!!!!!!! M'encanta el capi! em mataras, em descuartizaras, em faras a trosets en miniatura...... SENTO EL RETART AMB EL MEU COMENTARI!!!!!!!!! De veritat es genial el capiiiii

Marta 2




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/04/2009 a les 15:39:51
#18573Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

La mala puta akesta es la Desiiii? Sorry per no comentar abans! I altra vegada cap a Catalunya, guai!

Si el teu germà és tan bo, espero que no el posis a resoldre la meva ff, i  m'ho descobreixi tot! XD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/04/2009 a les 22:08:25
#18576Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Els del llac... ja es veurà. Vaig dir que vigiléssiu amb la Lydia... En teoria això ja s'havia de veure a aquest, però em quedava llarguíssim.

Marta 2: què, mala amiga?¿ XD ja sapa que és broma, que t'estimu molt... Sip, Beyond... em feia ilu...

Agatha Black: la Desi? No, francament, aquesta tia no té prou mala baba, és tonta, una tonta que va a Ravenclaw... Això del meu germà ho he intentat, però no ha resultat. Ves que hi farem... però ja et dic que he buscat a la wikipedia i crec que sé el de Gryffindor... ara aniré a escriure't un comentari dient-ho.

1 pto

Marta 3 (4 comentaris? On s'és vist? No m'estimeu...)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/04/2009 a les 18:51:15
#18603Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Només dir-vos que tardaré molt a escriure, mala gent, que no comenta quasi ningú i em deprimeixo... XD (no, que és veritat, eh?)

Esperaré un temps més a veure si passa algú i comenta... sinó... què hi farem, però continuaré per vosaltres 3! Gràcies!!!!

Si us puc demanar un favor... poseu teories de tot el que he dit, que entre profecies i Mike teniu moltes coses per pensar! Us he anat clavant indirectes perquè sapigueu qui és el noi que somia en la profecia... però no hi ha manera... Bé, la Marta 2 té prohibit posar teories, ja ho saps, oi? Encara que si no t'ho he dit si que les pots posar...

1 pto

Marta 3




AvatarHermione-Ginny 32 comentaris25/04/2009 a les 11:08:29
#18605Tinc 2 fanfictions i un total de 4 capítols

Ei, està molt bé! Pot ser aquella, ai ara no m'en recordo de com es diu, l'amiga de la Lydia? muaaa




Avatarhpkarina 373 comentaris30/04/2009 a les 11:00:13
#18615Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eeeii!! hm sembla que ja t'havia comentat...

xDD


Bé dona igual,, m'encanta!! com sempre.. xD

continua prompte si us plau!!! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris30/04/2009 a les 21:30:23
#18616Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hermione-ginny: si vols dir l'Airina, no, no és ella. Però està bé que pregunteu i feu teories... m'agrada!

hpkarina: és possible, és que em van esborrar el capi... FES EL FAVOR DE CONTINUAR la teva ff plisss...

1 pto

Marta 3

PD 8 comentaris, anem millorant... suposo que d'aquí poc, si puc aquest pont, penjo el pròxim!

PD2 Marta 2!!! Com es deia el que no tens la foto?¿