L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 19: El primer atac a Hogwarts
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 01/05/2009 a les 13:45:35
Última modificació 01/05/2009 a les 13:45:35
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 19: El primer atac a Hogwarts

Valeeeeee! Ja el tenim! ^^

M'ha costat un munt escriure aquest capítol, he estat molts i molts dies retocant-lo i és el més llarg que he fet mai. Però m'encanta com ha quedat al final, espero que a vosaltres també!

Perdó per haver trigat tant, però és qe ha sigut molt difícil d'escriure. Us deixo llegir ja!

He canviat el títol, aquest molava més


19- El primer atac a Hogwarts

—A veure, Gee, il·lumina'm —va dir l'Alice amb un esbufec—. Torna'm a explicar perquè venim cada dia aquí.

—Per què m'ajuda a pensar —va contestar la Geena—. No em diguis que no és més inspirador saber que ets a sobre d'un lloc tan místic i llegendari.

—Oh i tant que ho és! —va exclamar la veu de la Gemma Gemec—. Per això hi vinc tant sovint.

Feia dies que tots quatre, un cop acabades les classes, es reunien al lavabo de les noies del segon pis, el que els havien explicat que era l'entrada de la Cambra Secreta. Tot i que, és clar, com que no parlaven reptilià, no hi havia forma possible d'entrar-hi. El James i el Frank també van trobar força inspirador el fet d'anar allà a investigar, però el lloc tenia els seus pros i els seus contres. Els contres estaven asseguts a sobre d'una de les piques i no paraven de molestar.

—T'assembles molt i molt al teu pare, James —deia la Gemma, posant-li ullets, cosa que va fer que els James s'apartés uns pams d'ella—. Érem molt amics ell i jo. Ell en sap, de parlar reptilià. Us aniria molt bé, ara, no?

—Ja no parla reptilià —va contestar secament el James—. Parlava reptilià perquè el Voldy també podia. Quan el Voldy va marxar, el reptilià també.

—I no coneixeu ningú més que parli reptilià? —va fer el Frank.

Tots van fer que no amb el cap.

—Voleu dir que al diari d'Slytherin hi torbarem gran cosa? —va seguir el Frank.

—Sí —va assentir el James, convençut—. Unes setmanes després d'haver robat el diari, van robar la relíquia. Segur que allà hi ha de posar alguna cosa. Potserés la pista d'Slytherin.

—No ho crec —el va tallar la Geena—. Per aconseguir la relíquia s'han d'obtenir les quatre pistes, si no, no té sentit. A més, el diari no és res que Slytherin aportés a l'escola. El diari hi deu estar relacionat, però no és la pista. Estic convençuda que la pista és la Cambra Secreta. Té sentit. Això sí que és alguna cosa que es va aportar a l'escola. Però per tenir-ho tot, el diari i la pista, hem d'entrar... per què tot és tan complicat?

—Nois, falten tres quarts d'hora pel partit —va informar l'Alice mirant el rellotge—. Crec que hauríem d'anar tirant.

 

*   *   *

 

A la sala de Gryffindor, el Lorcan va baixar les escales per trobar-se amb l'Albus i tots dos van sortir per anar al camp de Quidditch. Els jugadors i els comentaristes sempre havien de ser al camp mitja hora abans que la resta.

—I l'Andrea? —va preguntar l'Albus.

—No ve —va contestar el Lorcan—. Diu que no es troba gaire bé. En fi, sembla que me n'hauré d'encarregar jo sol del partit...

—Que estrany —va reflexionar l'Albus—. Avui a l'hora d'esmorzar semblava la mar de bé...

 

*   *   *

 

—No em puc creure que m'hàgiu convençut per no anar a veure el partit de quidditch —va dir el Charlie, mentre comprovava si es veia el camp de quidditch des de la finestra de l'habitació dels nois—. Em penseu explicar què hi fem, aquí?

Es va recolzar a l'ampit de la finestra i es va mirar l'Andrea i la Rose, que s'havien assegut al seu llit i estaven totes dues mirant-se'l amb cares d'angelet.

—I bé? —les va urgir el Charlie.

—Charlie —va començar l'Andrea—. Durant una bona estona la sala comuna sencera estarà deserta perquè tothom haurà anat a veure el partit, de manera que és el millor moment per fer-te la proposta indecent que et volem fer.

—Què? —va riure el Charlie—. Voleu fer un trio?

—Per poc —va dir l'Andrea—. Però t'hi acostes.

El Charlie se les va mirar com si s'haguessin begut l'enteniment.

—El que t'explicarem ara et semblarà molt surrealista... jo de tu seuria...

 

*   *   *

 

Madam Hooch va xiular l'inici del partit. Com una exhalació les catorze figures de vermell i groc i es van enlairar en camp. El James estava una mica neguitós, perquè l'any passat, per motius que no volia ni recordar, cap dels magatotis no havia jugat contra Hufflepuff (que els havien aplastat estrepitosament).

De totes maneres, el caçador de Hufflepuff era nou i el James el coneixia molt bé: anava al seu curs, es deia Ephran Diggory i tant l'Alice com la Geena convenien en que era molt atractiu. Toca't els collons, va pensar el James. A ell li semblava una mica tontet i, per cert, un cap més baix que ell.

—De bon rotllo, el partit, eh, James? —li va dir el Diggory amb un somriure. Tenia les dents immaculadament perfectes, el mal parit.

—Des de quan em tuteges, Diggory? —li va preguntar el James.

Amb allò el noi es va quedar una mica tallat.

—Perdona, Potter, no et volia ofendre —i a mes a més es fa l'educat, va pensar el James—. Però és que mai hi ha hagut rivalitat entre les nostres residències. A no ser que consideris com a rivalitat el partit de l'any passat, en el que, per cert, us vam passar la mà per la cara.

—Això és perquè nosaltres quatre no jugàvem —li va contestar el James, arrogant, i com per donar mostra de les seves paraules, la Geena va marcar el primer punt del partit—. I, tenint en compte que vau guanyar el partit per cent punts, deveu ser una mica retardats perquè guanyéssim nosaltres la copa, no? Ho devíeu fer fatal, en els partits que jugàveu set contra set. 

Una altra cistella per Gryffindor, aquell cop del Fred.

—Almenys nosaltres tenim la decència de presentar-nos a tots els partits —el va instar el Diggory.

Ara allò havia fet enfadar al James. I allò volia dir que calia contestar amb una arrogància rondadora. Per sort, hi tenia pràctica.

—La diferència entre nosaltres i vosaltres, Diggory, és que si nosaltres no ens presentem a un partit, és perquè ens ho podem permetre —el James es va quedar satisfet de sentir les seves paraules i, en veure la cara que se li havia quedat al Diggory, va afegir—: Per cert, el meu cosí acaba de marcar un altre cop. Trenta a zero, tuixonets.

Dit això, es va despentinar els cabell tal i com mereixia l'ocasió, va fer virar la seva Raigdefoc, i va volar cap a l'altra banda del camp, no fos que al final el Diggory cometés una falta que deixés al James sense nas, o alguna cosa per l'estil.

 

*   *   *

 

—Esteu pirades —va dir el Charlie quan es va recuperar del xoc.

—Siusplau, Charlie —li va suplicar l'Andrea—. És qüestió de vida o mort! Ets la meva única oportunitat.

El Charlie va sospirar.

—Ho faré amb dues condicions.

L'Andrea i la Rose van fer que sí amb el cap de seguida.

—U —va fer el Charlie, seriós—: no se m'ha de reconèixer a les fotos. No vull que se'm vegi la cara. Ni tampoc la cama dreta; hi tinc una taca de naixement. Això està clar? —Assentiment de l'Andrea i la Rose—. I dos —espectació—: Deixem la finestra oberta perquè vull sentir la retransmissió del partit.

La Rose i l'Andrea es van mirar escèpticament, intercanviant el mateix pensament:

Homes.

 

*   *   *

 

—Però que no miris, t'he dit! —va tornar a cridar l'Andrea, mentre s'agafava el llençol per tapar-se una mica.

—Jo? I tu què, que no pares? —va exclamar el Charlie—. Per no parlar de la Rose... mira-la, està com un pebrot!

Era cert. La Rose estava intentant passar completament desapercebuda darrere d'una càmera de fotos. Tenia la cara tota vermella i les orelles escarlata.

Per la finestra arribaven els comentaris del Lorcan de la retransmissió del partit.

I Tom Nicholson marca de nou! Ja són quaranta a deu a favor de Gryffindor! Ara Hufflepuff té la bomba... però la perd gràcies a la bala de Frank Longbottom! I Thalassinos recupera la bomba i vola cap als cèrcol dels toixons...

—Molt bé, fem una cosa —va proposar l'Andrea—. Concentrem-nos en el partit, d'acord? Res de mirar-nos. Tu no volies que no sortís la teva cara? Doncs vinga, mira cap enrere...

Thompson dispara a les cistelles de Gryffindor i... Albus Potter para la bomba! Ben fet Albus! Llença la bomba a Weasley... ei, ei, ei! Que passa amb els caçadors? Potter i Diggory sembla que s'estan barallant!

—Què? —va fer el Charlie, parant atenció al partit, moment en el qual la Rose va aprofitar per començar a disparar el flaix—. Per què es barallen el James i l'altre?

Caram, quina esbatussada! A Diggory li surt sang del nas!

—Hosti, que bèstia el James... —va dir l'Andrea, ara també distreta.

Dos dels encistelladors de Hufflepuff volen cap a ells per a deturar-los... vaja, no, sembla que hi han anat per a agafar a Potter perquè Diggory el pegui. Però Tom Nicholson hi va de seguida per ajudar-lo! Madam Hooch pita i pita, però ningú no fa cas!

—No em puc creure que ens ho estiguem perdent!

Fantàstic, va pensar la Rose. Ara estaven ben distrets i les fotos estaven quedant força bé.

Frank Longbottom s'uneix a la festa i comença a fúmer cops de bat a tort i a dret per deslliurar el caçador de Gryffindor! Alice Longbottom es posa a llençar amenaces de mort des l'altra punta del camp. Ui, ui, ui, sembla que va cap allà, i mireu quina cara porta... jo de vosaltres m'allunyaria de la Longbottom, tuixonets!

Des de l'habitació dels nois, el Charlie, la Rose i l'Andrea estaven al·lucinant.

Els dos porters s'uneixen a la batussa! Només s'hi mantenen fora dos encistelladors de Gryffindor i els dos batedors de Hufflepuff! Madam Hooch vola cap a la batussa, però un bat surt disparat i li va a la cara i ha de tornar a terra! Caram, sembla que ha estat Alice Longbottom qui ha deixat anar el bat i ara es dedica a escopir i mossegar el personal! Senyores i senyors això és una batalla campal! Els dos capitans de l'equip, que es mantenen fora de la baralla, criden a l'ordre, però aquí ningú no fa cas! El capità de Hufflepuff, que sembla que ja n'està fart, envia una bala directe cap al centre de la batussa i... oh no!Ha anat a la cara d'Alice Longbottom! Ara sí que no saps on t'has ficat, Archibald! Alice Longbottom, amb la cara ensangonada, surt de la batussa directe cap a Archibald, el capità de Hufflepuff. Geena Thalassinos intenta detenir-la, però Longbottom té a Archibald agafat pel coll i sembla que el vulgui estrangular! Weasley intervé, i també l'altre batedor de Hufflepuff, que va cap allà i comença a donar cops a Longbottom... fins que Longbottom n'acaba farta, li pren el bat li fum una hòstia al cap i el deixa inconscient! Weasley aconsegueix arreplegar-lo abans que caigui de l'escombra!

»Què és, això? Madam Hooch pita final de partit! Òndia! Partit nul! Per primera vegada en la història de Hogwarts s'ha d'aturar un partit per les agressions...! Nois! Ei, nois! Que s'ha acabat el partit! Deixeu de pegar-vos! Deixeu de pegar-vos! Nois! Nois?

 

*   *   *

 

Al cal de deu minuts que Madam Hooch declarés el partit nul, encara s'estaven tots pegant, de manera que a la McGonagall se li havien inflat els collons i havia començat a petrificar tothom. A l'Alice l'havia hagut d'estabornir perquè l'encanteri petrificador no li feia efecte.

Ara tots catorze jugadors estaven asseguts al despatx mirant el terra i aguantant l'esbroncada de la directora. Això després que haguessin tornat de la infermeria. Semblaven tots ferits de guerra. Els que havien quedat més malparats eren els de Hufflepuff, per això, va observar el James amb un pèl d'orgull; tot i que el partit s'havia declarat nul, estava clar que, d'alguna manera, havia guanyat Gryffindor. Si no comptava a l'Albus, és clar. Li havien trencat el braç esquerre per tres llocs diferents i Madam Pomfrey li havia dit que abans de reconstruir-li li hauria d'immobilitzar una setmana, i que sobretot havia d'evitar donar-s'hi qualsevol cop més.

A més a més, el James també estava satisfet per una altra cosa. Quan el Diggory l'havia insultat, l'Alice li havia llançat una escopinada a la cara. No li agradava. Estava perdent el fil del discurs de la McGonagall. Devia ser el costum, es va dir, i va intentar captar el sentit de l'última frase.

—... vergonya. Mai de la vida. Per això declaro els seus equips desqualificats.

—Què? —va cridar tothom alhora.

—El que han sentit. Fins a nou avís.

—I quan serà el nou avís? —va voler saber el Fred.

—Quan facin una mostra de bon comportament —va contestar la McGonagall—. Pensin en això i a veure com em demostres que puc tornar a confiar en vostès.

El James i la resta van sortir del despatx de direcció com si els haguessin acabat de dir que aquell any no hi havia Nadal. Desgràcies com aquelles unien fins i tot els pitjors enemics. I els de Hufflepuff eren els seus amics de l'ànima comparats amb Slytherin, per exemple. EL Fred va allargar-li la mà a l'Archibald en un gest de condol.

—En paus? —va fer el Fred, que anava en crosses.

—En paus —va contestar l'Archibald, encaixant-li la mà.

Es van separar i van marxar com soldats desvalguts cap a les seves sales comunes.

Una mostra de bon comportament. Toca't els ous.

 

*   *   *

 

Ja era de nit, i la Torre de Gryffindor estava en silenci, com escoltant les compassades respiracions dels somnis d'una trentena de joves. Al pis de dalt de tot, el James encara seguia mig despert. En part era perquè li feia mal l'esquena; al partit de quidditch s'havia endut un bon cop d'algú. Per altra banda, sentia els roncs del Frank, a qui havien colpejat el nas i li havien trencat el tàbic nasal.

Uns sorolls esmorteïts van entrar per la finestra. Gairebé no es notaven, però si parava atenció cada vegada que el Frank parava de roncar, els podia distingir. Un altre cop. Era com... soroll de passos, sí. Venien del jardí. A aquelles hores?

El James es va aixecar i, procurant no fer gaire soroll, va anar cap a la finestra. Era de nit i no hi havia gaire llum, però... allà semblava haver-hi gent. Força gent, de fet. Hauria cridat algú, la McGonagall, per a què vingués a reunir-se amb ella a aquelles hores intempestives? Alguna cosa secreta, potser? Pel poc que podia deduir de les siluetes, semblava que moltes duien capa i... ara que s'hi fixava, es movien d'una manera estranya... com si llisquessin, més que no pas com si caminessin. Espera un moment... era ell o començava a fer un fred espantós?

De sobte, va tenir un mal pressentiment. Va córrer a la seva tauleta de nit i va obrir el calaix, va agafar el mapa de Magatotis i el va apuntar amb la vareta.

—Juro solemnement que vull fer una malifeta.

El mapa va aparèixer i va anar altra vegada a la finestra. Els estranys havien desaparegut. Va seguir el mapa, buscant, i va trobar un grup vora l'entrada. En algunes de les etiquetes hi havia noms i cognoms estrangers, però en d'antres... posava "Demèntor".

—Frank! —va cridar el James—. Albus, Lorcan, Charlie! Desperteu! Ja!

—Què passa...? —va fer el Frank.

—Hi ha demèntors als terrenys. I més gent, crec que són vlads. Es dirigeixen a l'entrada de l'escola!

—Però què dius, James? —va dir l'Albus mig adormit.

Per tota explicació, va sonar una immensa explosió que venia de varis pisos a baix, i les parets i el terra de la torre van trontollar.

Els quatre nois es van aixecar de cop sense dir res més i van córrer cap a la porta. Molta gen estava traient els caps.

—Què passa? —va fer el Tom Nicholson—. Tenim festa?

—Per aquí baix això no ha sonat a festa... —va contestar la veueta l'Àlex Parra.

—Molt bé, a veure —va cridar el James, com intentant dominar la situació—. No us poseu histèrics, ara, però és molt possible que ens estiguin atacant.

Es va sentir un xisclet i, efectivament, la gent es va posar histèrica i tothom  va córrer cap a la sala comuna. La gent sempre es comporta així. Se sentien un munt de sorolls i una segona sacsejada va recórrer el castell. El James i els altres es van mirar, van fer un sospir, i van baixar també. Tot just havien arribat a baix, que un gat platejat va creuar el forat del retrat de la Senyora Grassa. Era el patronus de la directora.

—Aquesta és una situació d'emergència, però cal que estiguin tots calmats —va dir el gat, amb la veu de la McGonagall—. No es moguin de la seva sala comuna per a res, els professors ens n'encarregarem de tot. Ja saben que sense contrasenya no pot entrar ningú. Mentre no es moguin de les seves sales comunes, no els passarà res —i el gat va desaparèixer.

Tothom es va mirar, espantat, però van semblar tots una mica més assossegats.

—Però si hi ha el doble de vlads i demèntors que de professors! —va xiuxiuejar el James al Frank, mentre sentien una tercera explosió i el clàssic trontoll del castell—. Hem de fer alguna cosa.

Van anar a trobar l'Alice i la Geena, que eren al peu de l'escala amb les noies de segon.

—Alice, Geena,  —les va cridar el Frank— anem a ajudar els professors.

—Nosaltres també venim —va dir el Frank, i la resta dels de segon va assentir, amb valentia.

—No, d'això res —va dir el James—. És molt perillós.

—James, calla —li va deixar anar l'Albus—. Som l'Exèrcit de la McGonagall, no? I això ho estem fent en sèrio. Representa que ens estem preparant per situacions com aquesta, aquesta és la finalitat de l'EM. Nosaltres venim.

El James se'l va mirar i no se li va poder negar. Al cap i a la fi, com més mans i varetes tinguessin, millor.

—Molt bé —va dir al final—. Pel forat del retrat no podem sortir sense que ens vegin, de manera que, Alice i Geena, aneu a buscar les escombres a l'habitació i aneu totes a l'habitació dels nois. Quantes escombres tenim? Cinc. Podem transportar deu persones....

—Som onze, James —li va dir la Geena.

—Doncs jo sortiré pel forat del retrat amb la capa d'invisibilitat. Ens veiem al vestíbul, d'acord? —tots van assentir—. Doncs vinga, sort.

Tots onze van sortir disparats, el James va córrer a l'habitació, va agafar la capa i l'anell i va tornar a baixar deixant enrere els altres. Sense ser vist, i amb compte de no xocar amb ningú a la sala comuna, es va dirigir al forat del retrat i va obrir una mica la porta. De seguida que els alumnes van veure que la porta s'obria sola, van córrer a tancar-la, però el James ja havia sortit.

—Ajut! —va cridar a l'anell.

Automàticament van aparèixer el seus avis, el Sirius i el Remus.

—Els vlads i els demèntors estan atacant Hogwarts —els va explicar—. Anem a lluitar.

—Genial! —va exclamar el Sirius, tot i que va rebre un mirada reprovatòria de la Lily.

—James —li va dir el Remus—, conjura el patronus ara, que serà més fàcil que davant d'una vintena de demèntors.  

I el James i el seu lleó platejat van començar a baixar les escales cap al vestíbul. Se sentien crits i maleficis, tot i que no podia distingir gaire bé les veus. També sentien crits d'horror, que devien ser obra dels demèntors. La temperatura anava baixant i a la vegada cada cop hi havia menys llum.

Quan va arribar a les escales del vestíbul es va trobar una escena horrible. Els vlads tenien agafats a la majoria dels professors, tret de la McGonagall, el Neville i el Hagrid, que continuaven batallen amb les forces que els quedaven. Però al Neville i el Hagrid els estaven arraconant els demèntors contra la paret i la McGonagall s'estava barallant ella sola amb quatre vlads, pel que es va fixar el James, duien varetes. L'únic patronus que encara quedava en peu era el seu gat, que cada vegada era més difús.

Abans que pogués reaccionar, algú li va caure al damunt, i es va girar per trobar-se amb una cara pàl·lida de dona, amb els ulls injectats de sang i els ullals esmolats.

Lumus solem! —va cridar una veu darrere seu, es va veure un flaix de llum i la vlad va caure a terra com desmaiada. Darrere seu es va aixecar l'Agatha McGonagall.

—Estàs bé? —li va preguntar i el James va assentir amb el cap—. Doncs som-hi!

El James va respirar fons i es va posar a córrer per les escales amb ella, i va enviar el seu lleó a alliberar al Neville i el Hagrid. Després va córrer cap a la McGonagall, va apuntar a un dels vlads i va cridar:

Lumus solem! —i dos dels vlads van caure a terra.

—Vaja, vaja, vaja, mira qui tenim aquí... —va fer una veu coneguda. El James es va girar i es va trobar el vlad ros que els havia atacat a casa seva—. El petit Potter, com va, maco....?

—Nosferatu! —va cridar un altre vlad, i el vlad ros es va girar—. És aquí!Mira, l'escultura de la gàrgola! Però em demana una contrase...

Zas!

Una ràfega de llum vermella el va deixar inconscient a terra. El James i el Nosferatu  van mirar a l'entrada i van veure com entraven volant deu alumnes, precedits per un cavall, un falcó i un gran felí  platejats que atacaven .

A partir d'aquell moment van començar a haver-hi una gran batalla. El James es va escapolir del Nosferatu i va córrer cap a la McGonagall que estava estesa a terra. Li va donar uns copets a les galtes per fer-la tornar en si; si la McGonagall queia, s'hauria acabat tot.

—Potter! Què hi fan aquí? Els he dit que es quedessin a les sales comunes!

—Doncs no li hem fet cas —va contestar el James.

—Gràcies a Déu —va dir la McGonagall, per sorpresa del James.

—Això compta com  una mostra de bon comportament? —va riure el James.

—Compte! —va dir de sobte el Sirius.

El James va mirar enrere i va veure un vlad que se'ls llançava a sobre, però abans que pogués agafar la vareta, el Charlie va sorgir d'un racó i el va llançar a terra. Era tan musculós que el vlad no hi tenia res a fer. El Charlie, passant olímpicament de la seva vareta, li va fúmer un bon parell de cops de puny, deixant-lo estabornit. Dos altres vlads ho van veure i se li van voler llançar a sobre, però el Charlie va agafar la llança d'una armadura i la va partir en dos, va saltar per sobre dels dos vlads i els les va clavar al cor. Automàticament, els dos vlads es van convertir en cendres.

—Caram amb el senyor Greenwick... —va fer la McGonagall amb la boca oberta.

—Sí... —va assentir el James—. Professora, sap per què els vlads volen entrar al seu despatx?

La McGonagall va fer que no amb el cap i el James va mirar cap a la gàrgola que obria el pas a direcció. Allà hi havia el tal Nosferatu discutint amb una vlad.

—James, darrere teu, dos vlads! —el va avisar el seu avi.

Massa tard. Dos vlads van agafar-los a ell i la McGonagall, van prendre'ls les varetes i els van immobilitzar. El James va mirar al seu voltant i va veure que tothom estava igual. Al Charlie l'havien hagut d'immobilitzar entre quatre vlads, igual que al Hagrid. També va veure a l'Albus, que ho estava passant fatal perquè el vlad el tenia agafat pel braç que se li havia trencat i que tenia tant delicat.

Els demèntors, però, estaven rodejats pels quatre patronus dels magatotis.

—Silenci! —va cridar el Nosferatu i tothom el va mirar—.Primer de tot, si no voleu que cap dels vostres sigui mossegat per un vlad, els quatre amos dels patronus que els facin desaparèixer. Ara!

Els magatotis es van mirar, però no van fer res. L'únic que havien aconseguit era tenir immobilitzats als demèntors, no perdrien allò.

—Molt bé, així que ens farem els durs, no? —va seguir el Nosferatu­—. Doncs vosaltres ho heu volgut. Tu! —va cridar, assenyalant al vlad que tenia l'Albus, i va somriure—. Mossega'l.

—No! —va cridar el James, però el vlad ja havia clavat els ullals al coll de l'Albus, que va fer un bram descomunal—. Para! Para! Està bé! Ho farem!

El Nosferatu va volar fins on era l'Albus i va donar un cop de puny al vlad perquè parés. L'Albus va caure a terra, inert.

—Pel pèls —va fer el Nosferatu amb un somriure— i ara, maco, treu el teu lleonet i el dels altres.

—Traieu-los —va dir el James, i els altres tres van fer que sí amb el cap. Els quatre patronus es van esvair, i va tornar a fer fred a tot el vestíbul un cop els demèntors van ser deslliurats.

—Bon noi —va dir el Nosferatu—. I bé, Assamita? —li va dir a la vlad que hi havia al costat de la gàrgola—. Ens van dir que hi hauria un cromo. El trobes o no?

—Ja el tinc! —va exclamar l'Assamita—. Però... no sé qui és.

El Nosferatu s'hi va acostar, se'l va mirar i va fer que no amb el cap. El James va poder veure el cromo. Era el Bertie Boot, el dels caramels. Era normal que no el coneguessin, va pensar el James, segur que als vlads no els anaven molt els caramels. Però posava el nom a sota, va recordar després. Per què no el llegien?

—Tú! —va cridar i va agafar el Neville pel clatell—. Llegeix! Què hi posa?

Però el Neville no et va dir res.

—Mira, imbècil —li va deixar anar el Nosferatu—. La directora té al seu despatx una cosa que necessitem. Si ens deixeu entrar, no us passarà res... probablement —tots els vlads van esclatar en rialles—. Però si no llegeixes el que posa aquí i podem entrar, al primer que mossegaré seràs tu.

—Fes el que et doni la gana, fill de puta, no et penso dir res! —li va cridar el Neville.

—Tu ho has volgut.

I li va clavar els ullals.

L'Alice i el Frank es van posar a cridar i l'Agatha McGonagall va fer una estrebada, es va deixar anar del vlad que la tenia agafada i es va llançar sobre el Nosferatu per alliberar-lo.

—No el toqueu!

El Neville va caure a terra, inert, com l'Albus. El Nosferatu va llançar l'Agatha a terra i se li va posar a sobre.

—Molt malament, noia...

Però en aquell moment hi va haver de nou un flaix de llum i a la porta del vestíbul, enlluernador, hi va aparèixer...

—És un cérvol! —va exclamar el Sirius, al costat del James.

—Papa!

El cérvol va envestir els demèntors i darrere d'ell van aparèixer un munt de persones, entre elles el Harry, el Ron, l'agent Rhys, el sergent Columbus i l'agent Belacqua. Eren els aurors del Harry. Els vlads que els tenien agafats els van deixar anar i la batalla va començar de nou.

El Harry va córrer cap a l'Albus, igual que el James.

—Digues-me que no és mort —li va dir el James.

—No... —va fer el Harry amb llàgrimes als ulls, però té el pols molt dèbil—. James, queda't aquí i no et moguis! Que ningú no el toqui!

El James va assentir.

—Com sabíeu...?

—He rebut un anònim d'aquells fa poc —va contestar el Harry, es va aixecar i va carregar contra el primer vlad que va passar per allà.

El James es va quedar on era, però va agafar la vareta i va conjurar el seu patronus de nou, perquè anés a ajudar el cérvol. Els magatotis, la McGonagall i alguns dels aurors també ho van fer.

—James, acabo de tenir una idea —li va dir el seu avi, que acabava d'aparèixer al seu costat—. Per foragitar els demèntors ja teniu els patronus, però per foragitar els vlads necessitaríeu...

—Que es fes de dia —va dir el James—. Però encara falten unes quantes hores. O símbols religiosos, que no n'hi ha o aigua beneïda, que tampoc o... alls!

—Alls —va repetir el Forcat assentint amb el cap.

—Però jo no em puc moure d'aquí i... de totes maneres no hi ha prou temps per anar a les cuines caminant, i a dins de Hogwarts no es pot aparetre...!

—Però hi ha éssers que sí que poden... —li va recordar el Forcat.

—És clar! —va exclamar el James—. Kreacher!

Es va sentir un "crack" i el seu elf domèstic va aparèixer davant seu.

—Què està passant, amo James? —va xisclar amb la seva veueta aguda?

—No hi ha temps, Kreacher, escolta'm. Has d'anar a baix a les cuines i dir a tots els elfs domèstics que agafin totes les ristres d'alls que tinguin i que apareguin aquí al vestíbul. Ho has entès?

El Kreacher va assentir i va desaparèixer amb un altre "crack". El James es va mirar l'Albus i va intentar fer-lo despertar, però no hi havia manera. Havia estat per culpa seva. El Nosferatu els havia dit que fessin desaparèixer els patronus i ells s'havien fet els valents. I ara potser l'Albus... potser l'Albus... No ho volia ni dir. I el Neville estava igual.

El va buscar amb la mirada, i es va topar amb la de l'Alice, que tenia el seu pare agafat igual com ell tenia agafat el seu germà. L'Alice tenia la cara ensangonada i la sang se li barrejava amb les llàgrimes que li queien sense parar. No l'havia vista plorar mai, sempre semblava tan forta...

—Es posaran bé, tots dos —el va intentar animar el seu avi, ja ho veuràs...

Va veure com els demèntors fugien per la porta perseguits per ben bé una desena de patronus. Ara només quedaven els vlads. I aviat hauran de fugir, també, va pensar els James, quan el vestíbul es va començar a omplir de "cracks". L'olor de l'all era cada vegada més forta, i llavors els elfs domèstic es van posar a arrancar alls i a tirar-los als vlads, que xisclaven de dolor.

—Retirada! —va cridar el Nosferatu—. Retirada! Ara!

 

*   *   *

 

Mitja hora després, tots es miraven com havia quedat el vestíbul. La resposta era: un camp de batalla. La majoria dels que quedaven estaven ferits. Al Harry li sagnava una cama, el Ron no podia respirar i li costava posar-se dempeus. Al Frank li havien tornat a trencar el nas i només li quedava un manyoc. La Geena, l'Andrea, el Lorcan i molts aurors i professors estaven inconscients. D'altres, com la Rose, el Hagrid i la Blecqua estaven petrificats. El Charlie estava exhaust, estirat a terra, encara amb una estaca a la mà i rodejat de quatre piles de cendra, que havien estat vlads. L'Agatha tenia una cama trencada. L'Alice i el James, que s'havien quedat a vigilar els dos que estaven pitjor, eren els qui menys mal tenien, però anaven recoberts de ferides i esgarrapades, i sagnaven per tot arreu.

El James, amb la poca esma que li quedava, va conjurar un patronus nou. El lleó, resplendent, se'l va quedar mirant.

—Ves a Sant Mungo —li va dir—. Digues això: Hi ha hagut un atac a Hogwarts, hi ha molts ferits. Necessitem ajuda.

El lleó va assentir i va sortir volant er la porta.

A l'horitzó, van començar a aparèixer els primers rajos de sol, que van banyar de llum vermella el castell de Hogwarts.


Vale, crec que no hi ha res més a afegir. Ja sabeu el que heu de fer! ;)

Petonets de crema cremada!

You know that you love me... xo xo... Agatha Black!

(Vale, sí, estic viciada a Gossip Girl XD)


Llegit 1398 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/05/2009 a les 13:51:16
#18618Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

X cert, acabo de veure un comentari de la marta_ginny...

marta:ginny: estem parlant d'una altra fanfiction que vaig començar fa temps en castellà, però que tampoc és que estigui molt bé, i de tota manera no està acabada, la vaig abandonar xk no la podia seguir d'acord com ho deia la Rowling... pero wenu, si la vols mirar és aquest link:

http://harrypotter.lsf.com.ar/los-merodeadores-mas-gente-t2 0290.html

Però per molt que digui la ginny lovegood, no li arriba ni a la sola de la sabata a aquesta.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris01/05/2009 a les 14:10:25
#18619Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí que la miraré, sí!

Pel que fa al capi... quin patir! L'Albus és gafe, gafe... Els vlads no saben llegir! Com és això?¿

D'aquí poc penjo el meu, d'acord? Almenys ho intentaré...

Ah, i que sàpigues que em fas molta ràbia: tens 18 comentaris i et queixes! Això no és normal... Jo només en tinc 8 (això demostra q la meva ff és una m****...)

PEl que fa als petons... jo m'agafaré la crema, però sense cremar! XD

1 pto

Marta 3




Avatarginny loovegod 314 comentaris01/05/2009 a les 16:57:08
#18620Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

UOOOO!k waiii!!!!

bé, per + emocionant k hagi pogut ser el capi, no+ se m'acudeix lo típic:

1. els vlads volen entrar al despatx de la Mcgo per la cosa k es ** ******.

2. Tu em vas dir que el james salvava al kreacher perquè era guai, pero necessitaves tenir-lo viu per a que el james pogués cridar-lo, ja que els elfs de la cuina només estan a les ordres del director (o això crec).

3. Això t'ho volia dir fa alguns capis, però se m'havia oblidat: en lo k em vas dir que l'alice no sabria ben bé quin és el seu patronus fins que passés una cosa important, es podria referir a quan finalment surti amb el james (k per cert, son lents els tios:encara no s'an adonat de k s'agraden mútuament, només dels seus propis sentiments-Algu és algu- de tota manera és millor k vagin lents perquè així dura +, amb lo k m'agrada XD)

Això k et diré ara és una paròdia(per dir-ho d'alguna manera) que he tingut mentre estava llegint:

Quan estava llegint allò de k la gemma li fa ullets al james, en comptes de GEMMA he llegit GEENA i m'he quedat: Eing?pero,pero,si jo pensava k...el frank.... i ella... jo....Un moment, mu torno a llegir.mu he tornat a llegir i he pensat: AAAAAh, uf. eso simplifica las cosas.... xD.

En lo del l'altra fanfic... A veure, d'acord k aquesta té una trama molt + guai, pero això no vol dir que l'altra ff no sigui bona... especialment la sandy jaja. I per cert, continuala aquí, k sinó et mato: la vas deixar en un punt....

dew!

  ;            &n bsp;             ;            &n bsp;             ;            &n bsp; *laura*




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/05/2009 a les 19:34:36
#18621Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: l'Albus és gafe. Sí, pobret. I no, els vlads no saben llegir, la raó sortirà al proper capítol, però és una raó molt tonta, però és que necessito que no sàpiguen llegir perquè... perquè  ho necessito per la trama, ja ho veuràs. Sí, penja el teu aviat! I encara que no ho sembli, el meu ff cada vegada el llegeix menys gent, el que passa és que tu, la ginny lovegood el rodlel14 i jo estem tota l'estona potsejant. però els meus comentaris semblen un xat entre nosaltres 4... quan la veritat és que abans em comentava moltíssima gent diferent i ara no, sempre sou els mateixos, ja... crec que sou només 5 o 6, de manera que no desesperis perquè la teva fanfic està superbé! Si et llegeixes l'altra fanfic (quina vergonya que em fa, a mi no m'agrada gens...) ja em diràs alguna cosa!

ginny lovegood: sí, els vlads volen entrar per això. La veritat és que el James salva el Kreacher perquè és guai, se m'ha acudit la idea dels elfs i els alls a mida que escribia el capítol, no estava preparat, la idea era que quan arribessin els aurors els vencessin perque serien molts més, però mira, al final m'ha semblat guai que fos el James el qui acabés salvant la situació. I l'Alice sabrà què és el seu patronus... no quan surti amb el James, això no té res a veure amb el seu patronus... serà quan passi alguna altra cosa important. Una cosa important pels quatre magatotis. L'altra fanfic... a veure m'ho rumiaré, però és molta feina perquè la vull retocar força i necessito molt de temps. Petoneeets!




Avatarginny loovegod 314 comentaris01/05/2009 a les 21:05:20
#18626Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Ei, que si vols no comento tant eh?

lo del patronus... Quan aconsegueixin complir la missió relíquia?

I per cert, com que aquests dies m'he estat llegint altre cop la fanfic (la de l'exèrcit, que la dels magatotis me la sé de memòria, fins i tot els meus pares i els meus amics se la saben perquè els hi llegeixo^^. la de l'exècit els ho he comentat algun tros, però no massa,així k .... ) El cas és que per investigar una mica m'he mirat els comentaris, i com que sóc bona persona dic una cosa que vas comentar fa temps i ja ho hem oblidat:

L'AGHATA MCGONNAGALL NO TÉ CAP MENA DE RELACIÓ AMB ELS VLADS I ELS ZHÚRICHS.
(I DEDUEIXO QUE PER TANT TAMPOC AMB ELS DEMÈNTORS, PERÒ L'AGHATA BLACK TÉ UNA MENT MOLT RETORÇADA, AIXÍ QUE POT PASSAR DE TOT)

sobre l'altra ff... digues el que vulguis, però està molt bé!
i si no t'ho creus mira't els comentaris que et posaven.
Per cert, la imatge que tenies dels rondadors l'has fet tu? pk està genial!
I si al final decideixes no fer-la, m'envies un MP o poses un comentari sobre el que volies que passés, ni que sigui per no deixar-nos amb la intriga.

ah, i m'he adonat de que si fas la fanfic igual de llarga que el clan de magatotis només queden 7 capítols! NOOOOOOOOO!!!
per sort havies promès fer una tercera oi?

laura




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/05/2009 a les 21:14:51
#18627Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny lovegood: Noooooo! No deixis de comentar! Si m'encanta que comenteu molt! I molen, els "xats" que fem! Trobo molt fort que llegeixis la fanfic als teus pares i als teus, però diga'ls que es registrin aquñi, que així també em comentaran! Esque mola molt llegir els comentaris... wenu, i què en pensa la gent del teu voltant de la meva fanfic? (a part de que estem grillades les dues, suposo XD) I sí, ja ho vaig dir que l'Agatha no tenia res a veure amb els vlads i els zúrichs. Aquí queda paent que al menys amb els vlads, no. Pel que fa als patronus... no, llavors tampoc. A veure, esk ha de ser alguna cosa relacionada amb els patronus, perquè si sinó, com ho ha de descobrir? Quan aparegui la relíquia sortirà algú que dirà... "Alice, el teu patronus és...". No, no, no. Serà una cosa important pels magatotis però que tindrà a veure amb els patronus. Pel que fa l'altra fanfic. Hi pensaré, de veritat. Però ja ho veuriem, d'acord?




Avatarginny loovegod 314 comentaris01/05/2009 a les 21:56:28
#18628Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Vale, així que tindrà a veure amb els patronus. Jo el que pensava era que el de l'alice  tenia prou potència per combatre els demèntors, pero que no havia trobat un record prou fort i per això no se sabia quin animal era. Per tant, creia que o quan sortís amb el james o quan es traguessin de sobre lo de la relíquia tindria un record tan potent que se sabria l'animal.

Als meus pares els hi llegeixo la fanfic tal com està pk sempre m'estimaran encara que m'agradi Harry Potter tot i que ja que n'estiguin farts (de harry potter, no de la teva fanfic eh? la meva mare, que m'està mirant ara diu que posi que li agrada sobretot lo que diu l'oracle sobre la guerra de troia, i que l'albus està com una cabra) però igualment m'escolten i es parteixen amb les escenes que els hi llegeixo.
Amb els amics és diferent. Exepte a una amiga que no li entusiasma Harry potter pero que li encanta que li llegeixi, els altres avorreixen tant harry Potter [per culpa meva i d'una amiga (que també s'està llegint la fanfic i que quan se l'acabi et comentarà), Tot s'ha de dir] que creuen que les escenes que els hi llegeixo no són de harry potter, sinó d'una web on hi pengen històries de màgia. Així, tots contents, ja que no canvio res, és a dir que elles pensen que va de 4 mags que es diuen  James, Frank, Alice i Geena que van a una escola de màgia ^^. De tota manera, també es parteixen de riure.
En lo de que comentin... no crec que ho facin, però ja t'aniré deixant jo aquí el que diguin, ok?




Avatarginny loovegod 314 comentaris01/05/2009 a les 22:58:25
#18629Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Per cert, m'he tornat a llegir el capítol i m'he adonat d'unes quantes coses:

1. No hi havia pensat abans, però... Perquè Slytherin va fer la cambra secreta al lavabo de les noies precisament? Pervertit... XD

2. l'ephran Diggory és fill dels pares del cedric, oi?

3. La rose Té gens del seu pare! le orelles escarlata!

xD




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/05/2009 a les 10:59:00
#18630Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny lovegood: 1- Seh, pervertit XD. 2- L'Ephran, sí, com el Cedric es va morir i era fill únic vaig pensar qu els seus pares tindrien un altre fill, però molt més endavant, perquè representa que ja són molt grans. 3- Correcte! Ho vaig fer pensant en les orelles del Ron ^^..




myre_ginny 93 comentaris02/05/2009 a les 15:00:10
#18631Encara no he escrit cap fanfiction

wolaas!!

q rapid actuen els cabrons dls vlads! batalla a hogwarts! genial! l'Andrea ja a fet les fotos, a veure si funciona. mol protegonisme pel Charlie, m'agrada akt noi! jaja. un partit curios. segueix aviat!

petons




myre_ginny 93 comentaris02/05/2009 a les 15:08:45
#18632Encara no he escrit cap fanfiction

una cosa, k e stat llegin els comentaris i el patronus d l'Alice, podria se k es descobris kuan comnsesin a ser animagics?¿




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/05/2009 a les 12:02:32
#18639Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

myre_ginny: sí, exactament, és llavors quan se sabrà què és el seu patronus. I respecte als partits... ho he volgut fer diferent perquè em tenen una mica amargada, no se m'ocudeixen idees per fer-los. Ja estic patitnt pel tercer partit, a veure què faig...




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/05/2009 a les 12:37:36
#18642Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Escoolta, avui se m'ha acudit una cosa: podria ser que els vlads no sabessin llegir i fóssin ells els que tenen el diari? Llavors necessitarien algú que els ajudés, i posant pel cas que fóssin els zúrichs i allò que estava observant a en James fos un zúrich, podriem treure la conclusió de que els zúrichs són pacífics, però són com un tipus d'elf domèstic amb els vlads.

Pot semblar una tonteria, però és l'únic que se m'ha acudit.

1 pto

Marta 3




Gemma Evans 51 comentaris04/05/2009 a les 14:47:21
#18643Encara no he escrit cap fanfiction

uooooo! k fort. numes i a una paraula qe pot descriure axo k as fet: PERFECTA. estic d'acord amb tu, es el millor capitul que has escrit mai. es una passada. Tens sort pq m'havia enfadat amb tu pel detras pro... stas perdunada. XdxDXd aixi doncs, ara t'agraden les batalles campals¿¿ jajajjajja la primera batalla, la de quiddich, ma agradat mol, e rigut mol, mauria agredat veure la cara d l'Alice! :D pro trobu k la McGo es pasa una mica am els castigs no¿¿¿¿ la segona batalla campal ma dexat una mica preocupada, qe els i passara al Al i al Nivell?? mmmmmm.... pubrets... vale putse el Nivell els a provucat pro el pobre Al... Wenu speru k ara no es tornin Vlds. I canviant de tema, que passara ara k l'Andrea i en Charlie ja ahn fet les fotos¿ la faran casar¿ mmmmmm, speru k no! ;) Pos re, k sta mol b i k speru k penjis aviat! pts Gemma




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/05/2009 a les 17:51:52
#18644Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Eii, m'estic llegint l'altra ff, i trobo qe està súper bé! Hi ha moltes coses que s'assemblen a aquesta, com ara la cursa de carruatges, la tírria de la McGo, el "està radiant. Preciosa. S'ha fet alguna cosa als cabells?", i altres coses que ara no recordo, però n'he trobat algunes. No l'he acabat de llegir, però.

És veritat que (de moment) no es pot comparar amb aquesta, però és que aquesta és la millor ff que he llegit mai (i no ho dic en broma), i encara que aquella estigui molt bé... jo crec que si la retoques una miica, la tradueixes i la penges aquí, pot tenir un èxit bestial.

1 pto

Marta 3




Avatarginny loovegod 314 comentaris05/05/2009 a les 22:13:39
#18655Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

estic d'acord amb la marta_ginny en 2 coses:
1. la fanfic pot tenir molt d'exit.
2. crec que té raó en la seva teoria dels vlads i els zúrichs. I afegeixo a la seva teoria que crec que has aprofitat l'escena del dobby al 2n llibre. Mexplicaré: El dobby no pot dir res al harry sobre el k passarà amb la cambra secreta, i això es pot aplicar als zúrichs. la bèstia dels ulls grocs, o probablement el zúrich, volia avisar al james de l'atac, però no podia per alguna mena de màgia com la dels elfs. I com que no sabem quins poders mentals poden tenir els zúrichs, podria ser perfectament que el zúrich s'hagués colat al somni del James i l'hagués avisat a la seva manera, o ho hagués intentat però hagués "fallat la conexió" per dir-ho d'alguna manera... alguna d'aquestes coses.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/05/2009 a les 22:56:45
#18656Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: la teva teoria... està bé en part, però no del tot. I pel que fa a l'altra fic... sí, com que la vaig deixar, vaig aprofitar coses que em semblaven gracioses i les vaig fer servir per aquesta, però la trama no té res a veure. Persuposat, si la fes hauria de canvciar moltes coses, ja ho veus. M'agrada que t'agradi, però no em convenç gaire haver de deixar aquesta un mica apartada per tenir més temps per escriure l'altra... a tu k et sembla?

Gemma Evans: Carai, moltes gràcies! Uo, que emotiva, tu. A veure, el Neville i el Albus no es convertiran en vlads, perquè els vlads no converteixen la gent. Respecte a l'Andrea, ja es veurà. I la McGonagall... home, jo trobo que no es passa tampoc, s'han barallat els uns amb els altres i han agredit fins i tot a Madam Hooch. I de fet, només ha dit "fins a nou avís", o sigui que si es porten bé, doncs els torna a posar en marxa.

ginny lovegood: 1- vale, vale, ja m'ho han dit XD. 2- La marta_ginny té raó en part amb la seva teoria, però el que has afegit no és, tot i que és una bona idea. Només diré que els zurichs no en tenen res, d'inofensius. Apa, a rumiar!

En realitat només han comentat 4 persones. Quite sad.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris05/05/2009 a les 23:16:58
#18657Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Quatre persones?¿! A mi 3... XD la veritat és que tens un munt de comentaris encara que només siguin de quatre persones. Superes els del meu nou capi elevats al quadrat, mira què et dic. (No em facis cas, estic amb les mates flipada pq demà em diran si el meu treball va ser un dels 15 millors treballs de Catalunya... no ho crec, però em deixeu somiar, oi?).

Així que els zúrichs no són inofensius... però estan aliats amb els vlads. Perfecte, ja veus. I ara tenen el diari de Slytherin i la còpia de la relíquia (posant que fossin certes les meves teories), així que ja saben què és i quin aspecte té. Però si no està aliada amb ells, què hi pinta, l'Agatha, en tot això? Potser amb els demèntors... sé bastantes coses sobre ella, però no del tot, i no m'encaixa. M'estic liant. Deixem-ho estar.

Continua aviat!

1 pto

Marta 3

PD Ja he penjat la foto de la Mirella a un comentari, no sé si ho hauràs vist...




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris05/05/2009 a les 23:44:25
#18658Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ohh,ohh,ohh!!

no se ke di! ma encantaat XD k raro :P el partit ha sigut molt bo jeje i la batalla final... ens as de fer patir no? aixx.. bno, esperem que se sulucioni tot ^^

molts petoons!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/05/2009 a les 13:37:13
#18675Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: vale, t'he esborrat el missatge perquè ara ja sí que ho tens casi casi casi i no vull que ningú més ho llegeixi i ho acabi de descobrir tot tot to. Però wenu, t'hi acostes moltíssim. ^^ Ben fet.




Avatarginny loovegod 314 comentaris10/05/2009 a les 13:55:36
#18676Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Ho sento, he llegit el missatge de la marta_ginny, però no entenc una cosa:
si l'aghata és parenta biològica de la minerva, com pot ser que sigui *******? si, que jo sàpiga, ella no hi està emparentada! A no ser que t'ho hagis inventat, no hi veig l'explicació.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris10/05/2009 a les 18:56:42
#18677Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Bieeeen! La veritat és que a mi em semblava una paranoia molt gran... em falta algo? Nuse... Al final, quedem que sí, que ho és, no?

Aa i una altra cosa a aquell concurs que vaig comentar que participava he passat a la última fase! 20 de tot Catalunya! Re q em feia ilu dir-ho, ja que ho vaig comentar... =P.

1 pto

Marta 3

PD: has vist q hi ha nou capi de Somiar, no?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris15/05/2009 a les 20:28:09
#18685Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny i ginny_lovegood: no he dit que ho hagués encertat al 100%, tu mateixa veus que hi ha moltes coses que no encaixen, però crec que havent suposat tot el que suposeu aviat ho traureu del tot. No dic més perquè us faria la feina masa fàcil.

X cert, ja sé que vaig tard, però he estat molt atrafegada aquesta setmana amb pràctiques i treballs de la Uni i encara no he escrit res de res del capítol nou, intentaré fer e que pugui aquest cap de setmana, però no prometo res.




Avatarginny loovegod 314 comentaris16/05/2009 a les 00:27:12
#18686Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

A veure... se m'ha acudit una cosa, però vull que consti que avui estic una mica paranoica, pk entre el meu caracter (*parelletes power!*), la peli que acabo de veure i la música que estic escoltant(sí, avui estic empalagosa, normalment no sóc així)

bé, t'ho dic:

Podria ser que de l'aghata sortís una mica més que amistat cap al neville?

Això explicaria lo dels impostorus: Tot i que s'assemblin físicament, el frank, de caràcter és una mica més neville, i L'alice, més Hannah.  A la classe dels impostorus l'Aghata mostra molt més carinyo cap al frank que no pas cap a l'alice, i això podria ser degut a la semblança de l'alice amb el frank. Com que ja sabia el que passaria, va preferir anar a ajudar al frank que a l'alice, ja que de passada ajuntava una mica a l'alice i al james. després no castiga l'alice ni la fa fora de classe per no contestar a les preguntes perquè en el fons també és filla del neville, per molta Hannah que hi hagi pel mig.

llavors ens trobem a la batalla de hogwarts. poso un passatge que m'acabo d'adonar que podria significar alguna cosa:

"—Tu ho has volgut.

I li va clavar els ullals.

L'Alice i el Frank es van posar a cridar i l'Agatha McGonagall va fer una estrebada, es va deixar anar del vlad que la tenia agafada i es va llançar sobre el Nosferatu per alliberar-lo.

—No el toqueu!

El Neville va caure a terra, inert, com l'Albus. El Nosferatu va llançar l'Agatha a terra i se li va posar a sobre."



podria ser que passés una cosa semblant a la del trecer llibre? M'explicaré: al pres d'azcaban el harry creu que és el seu pare qui conjura el patronus, però al veure que ningú el conjura, ho fa ell. podria ser que passés una cosa semblant amb ella. Sabia que el Neville sobreviuria, però fins que no ha vist que realment estava en perill no ha actuat.

tu diràs, tot i que ja t'ho dic, avui estic empalagosa.

adéu!

       ;            &n bsp;             ;            &n bsp;             ;             *Laura*





AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/05/2009 a les 10:48:40
#18687Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny_lovegood: Moooolt i mooolt interessant. De veritat. De fet m'imaginava més que faríeu una suposició més semblant a aquesta que no pas totes les paranoies que heu estat fent fins ara. No esborro el capítol perquè és una teoria molt prometedora, i crec que  segurament força gent pensa el mateix, després de llegir aquest capítol.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris16/05/2009 a les 21:07:37
#18688Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Com que paranoies?¿ D'acord, són paranoies, però has de reconèixer que s'acosten molt a la realitat... encara que no ho tingui tot. Allò ja ho havia pensat, però m'havia semblat... poc rebuscat? No, en serio, ja és una mica de paranoia, allò, però posats a dir, diguem-la ben grossa, la paranoia!

Per cert, ja sé que dius que has estat molt enfeinada... pero pliis, llegeix, que he ampliat una mica el chap de JP pq me l'havien esborrat i només tinc 3 comentaris (1 de meu i 2 de la Marta 2, ja veus) i el nou capi de Somiar, que n'esctic molt orgullosa i només ha comentat la Marta 2... em sento margi. Va, plis, segur que trobes un moment, que és un dels millors capis que he escrit...

1 pto

Marta 3




AvatarAntares_Black 374 comentaris13/11/2015 a les 22:13:59
#26336Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Se m'ha fet curt! Ha estat molt bé! Renoi, tant de bo dominés l'acció com la domines tu! Molt bon capítol! Tot això de la batalla contra els vlads i els demèntors ha estat molt i molt bé! Espero, però que a l'Albus i a en Neville no els hagi passat res greu (vull dir de “morir del cos” -no sé com dir-ho) i que es puguin recuperar. Confiem en Sant Mungo!

Abans d'arribar a tot el que ha estat la batalla contra els vlads i els demèntors (m'ha agradat que l'hagis acabat, juntament amb el capítol, amb l'aurora. Ha estat molt significatiu), el capítol ha resultat prou esbojarrat i divertit!!

M'encanta que la Gemma Gemec surti al capítol. M'agradaria que hi sortissin més els fantasmes!

Davant de “proposta indecent”, en Charlie pensa en un trio! hahahaaa Molt bo! Molt bo i molt real! Pel que sembla que és un pensament/desig recorrent... fa cosa i tot.

M'encanta la resposta: «Des de quan em tuteges, Diggory?»

Això de la taca de naixement a la cama dreta d'en Charlie ha estat bé ;)

Mmm... Crec que per molt gran que sembli en Charlie, a les fotos només es veuran un parell de nens tots conills fent una guerra de coixins sense coixins al llit sense roba per combatre la calor... Si almenys la càmera enfoqués en Charlie celebrant enèrgicament uns punts de Gryffindor, encara podrien simular un orgasme... hahahaaa!!!

He de dir que m'ha agradat molt que intercalessis el partit amb la sessió de fotografies del desflorament reial (com l'acabo de batejar). Però si aquest partit de quidditch sembla una batalla campal! I aquí tothom passa del xiulet de Madame Hooch o què!? I l'Alice escopint i mossegant! Que s'ha trastocat!? xD

Suposo que la McGonagall que estabornia no devia ser la nostra estimada Minerva sinó la misteriosa Agatha, oi? Perquè la nostra estimada està en contra de les agressions i dels càstigs físics!! Això que l'Alice és immune al sortilegi petrificador ha estat divertit!

Em faig un embolic amb les McGonagalls... Em penso que és la Minerva, però fa coses que no són pròpies d'ella, sinó més aviat de l'Agatha.

M'agrada que hagis fet aparèixer el patronus comunicador de la Minerva McGonagall. Només hauria faltat que el conjurés múltiple i que li haguessis fet cridar: Això serà la fi de Hogwarts! xDD

Es diu Nosferatu, el vlad ros? M'agrada.

Per aconseguir l'all només cal un aperopinquet, no? El Kreacher no caldria, ja podria ser mort hahahaa és broma!

De debò penses que uns pares que perden un fill de disset anys els ve per tenir-ne un altre? He de dir, però, sí que he pensat en en Cedric quan he llegit que hi ha un caçador de Hufflepuff que es diu Diggory. Mmm... He al·lucinat perquè em pensava que hi havia com un clon d'en Cedric que venia del passat... xDDD

El que diu la ginny loovegod del que sent l'Agatha per en Neville s'assembla al que vaig dir uns capítols enrere. Tot i que jo deia Agatha-Frank pare, no Agatha-Neville. Però també pot ser una teoria vàlida, oi? Em fa gràcia pensar-hi, perquè seria una mena de Snape-Lily-James, no? Vull dir... l'Agatha seria l'Snape, la Lily en Neville i en James la Hannah... Mmm... quina bajanada més gran! xD

Respecte la gran pregunta («Per què Slytherin va construir la cambra secreta al lavabo de les noies precisament?») de la ginny loovegod, jo tenia una teoria. Slytherin estava enamorat de Ravenclaw (i qui no xD) i, com que volia saber quins secretets s'explicaven amb Hufflepuff, va pensar que posant la cambra sota al lavabo de les noies podria assabentar-se del que es deien. Si no era ell allí baix, el basilisc li explicaria xDDD És una ximpleria! Però sí que és cert que sempre he pensat que Slytherin estava enamorat de Ravenclaw.

Ah, i a mi la teoria de “pervertit” no em resulta gaire creïble. No crec que construint la cambra sota el lavabo pogués veure gaire coses... (si no és que treia el cap per les canonades del si-fon del vàter, que això ja seria de molt mal gust...). A més, Slytherin tenia altra feina, que no pas espiar les nenes al lavabo...

Antares

PD: Ho sento, no veig la relació entre la demanda del Charlie («Deixem la finestra oberta perquè vull sentir la retransmissió del partit») i el pensament de l'Andrea i de la Rose («Homes»).




irinawatson06 105 comentaris05/09/2017 a les 15:46:57
#27161Encara no he escrit cap fanfiction

pfff buah com li passi algo a l'Albus o a en Neville em moro...

No sé què haguéssin fet sense en James (avi), en Sirius i en Remus...




irinawatson06 105 comentaris05/09/2017 a les 15:49:34
#27162Encara no he escrit cap fanfiction

Ah i moolt divertida l'escena quan la Rose ha de fer fotos a l'Andrea i a en Charlie

I tinc una pregunta: en Diggory de qui és fill? Perquè en Cedric era fill únic no? O potser és fill d'algun cosí seu?