Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 10: Halloween (2a part)
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 11/05/2009 a les 18:32:43
Última modificació 11/05/2009 a les 18:33:28
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 10: Halloween (2a part)

 Me'l va esborrar, però torno a penjar, i vull tornar a veure els meus 8 COMENTARIS tan macus que em vau deixar, OK?¿

Enjoy this chap!

Capítol 10: Halloween (2a part)


La va trobar a la festa de Halloween, sola, asseguda al costat de la taula del menjar i picant distretament unes patates esperant a que comencés el ball. Decidida a arribar al fons de la qüestió, va inspirar, va expirar i es va dirigir cap allà.

Mentrestant va mirar el Gran Saló. Les quatre taules dels alumnes estaven més juntes, plenes de plats d'or i coberts de plata, i d'espelmes que feien molta llum, malgrat que eren petites, però n'hi havia moltes, repartides per tot el Gran Saló. L'espai que hi havia al costat de l'última taula a causa d'haver-les ajuntat totes estava destinat a les parelles que volguessin ballar, i hi havia una taula amb pica-pica: allà era on estava la Júlia.

La taula dels professors seguia allà, però al costat hi havien instal·lat els esquelets dansaires que havien d'animar l'ambient, esperant a que comencés la festa per a poder ballar amb la música que havia de sortir dels amplificadors que hi havia situats a molts punts del Gran Saló.

El Gran Saló estava bastant ple, i molta gent estava asseguda a les taules, però també n'hi havia que estava caminant per l'espai buit i xerrant. Alguns anaven vestits de gala; d'altres, com un dia qualsevol, amb una túnica; d'altres, amb roba muggle.

Quan ja estava arribant al lloc on era la Júlia, algú es va escurar el coll des del micro que tenien instal·lats els esquelets dansaires. Era la Desi.

-Bé, alumnes de Hogwarts, professors, elfs domèstics i tot tipus de criatures que esteu aquí, dic tot tipus perquè no us penseu que des de la nostra associació tenim racisme...

Tots els alumnes van fer un somriure mal dissimulat. Era evident que un membre d'aquella associació era la Mirella, i la Desi intentava desmentir, sense èxit, els rumors que corrien sobre que la Mirella era molt racista i intolerant.

-... Ara us parlarà la nostra capitana, suposo que tots la coneixereu, és la Mirella, la noia vinguda d'Itàlia per a ensenyar-nos el seu esport, el Mirellaigua (molts alumnes seguien dient Mirellaigua, els que encara defensaven que s'havia de dir així), que ha estat acceptada a la residència de Ravenclaw. Un aplaudiment per ella!

I, com si tota la sala s'hagués posat d'acord, van aplaudir una vegada, tots al mateix moment, cosa que va provocar una riallada general. Llavors la Mirella va entrar a la sala i es va situar darrere del micro. Tots es van quedar flipant. Bé, tots no, més aviat totes. Als nois... els hi queia la baba. Com es podia anar d'aquella manera pel món? (NA Foto al final del capi! Em fa mandra descriure-ho...)

-Bé, alumnes de Hogwarts, professors...- va dir amb la seva veu melodiosa, fina i educada- vull aprofitar que estem tots reunits per a dir-vos la nostra idea: animadores al nou esport! Cada residència tindria dos equips d'animadores, per si de cas algun dia un equip juga contra un altre de la mateixa residència.

Però què...? Només podia ser idea de la Mirella. Com que no la deixaven participar a l'esport, s'havia de fer notar d'alguna manera...

Era penós.

Tot això va fer distreure la Marta 2 i ja no recordava què anava a fer. Va veure la Júlia a una cadira i va recordar el que li havia de dir, però va decidir que ja hi parlaria una altra hora. Aquell no era un bon moment i tenia pressa.




La Lydia feia un quarta d'hora que havia vist per segona vegada aquell noi i aquella noia tan estranys. I havia estat a punt de sortir a defensar el noi, si no hagués estat per la por que li tenia a la noia... era una por irracional que havia agafat només de veure la mateixa por en els ulls del noi.

Estava a punt d'arribar a un passadís més transitat que el que havia fet servir per anar a prop del Gran Saló, però una mà se li va posar a l'espatlla i la va fer parar. La mà de la persona que la retenia estava molt freda. Tan freda que a la Lydia li va fer venir una esgarrifança. Aquella mà la va obligar a girar-se i, a la fosca del passadís, va veure dos ulls blaus, freds i quasi inhumans que es clavaven en els seus, també blaus però dolços i plens de sentit. Dos ulls blaus, però, que li va semblar que coneixia força bé, encara que no sabia de què.

Va perdre els sentits a l'acte.




En Harry, en Ron, l'Hermione i la Julie es van dirigir a la festa de mortiversari de Sir Nicholas, molt a contracor, deixant enrere l'ambient animat del Gran Saló.

El passatge que duia a la festa estava il·luminat amb espelmes, però feia l'efecte que les seves cares vives semblessin fantasmals. La temperatura anava baixant, fins que van tenir tant de fred que la roba se'ls va cenyir al cos. Van sentir un soroll d'ungles rascant una pissarra enorme. Devia ser la "música" de la festa.

Van tombar una cantonada i van veure Sir Nicholas sota una porta guarnida amb vellut de color negre. El van saludar, ell els va donar la benvinguda i els va convidar a entrar a la Sala. La veritat és que era un espectacle entre divertit i terrorífic, tot ple de gent de color translúcid ballant, parlant o, simplement, mirant el que feien els altres.

-Anem a donar un volt?

El mateix dia que en Harry havia estat castigat amb el professor Decors ajudant-lo a contestar cartes de les admiradores i en Ron havia estat castigat amb el Filch netejant copes de l'escola, la Julie havia estat al despatxde l'Snape, ajudant-lo a ordenar expedients. Mentre caminaven, la Julie els va explicar el que li havia passat al càstig al despatx de l'Snape. Estava ordenant expedients quan, de cop, va sentir una veu que deia:

-Matar... Trossejar... Estripar...




La Rossanna va aixecar-se de sopar. Va recórrer els passadissos de Il Palloncino, però es va aturar quan va sentir una veu d'algú que la cridava.

-Rossanna!

-Simona! Com estàs?

-Estic molt bé, gràcies. He rebut carta de Hogwarts! M'ha escrit la Julie. Què et sembla si ho anem a dir a la Franca i la llegim totes tres juntes?

-Em sembla molt bé!

Al cap d'una estona, la Rossanna es va despedir de la Simona i la Franca i va anar cap a trobar el seu pegàs per arribar al seu globus. Encara que era tard, cap professor no va dir res: era Halloween, tenien dret a anar a dormir més tard. Quan hi va entrar va veure que totes les altres ja dormien: la Mimosa, l'Allegra i l'Irene. Si més no, això semblava. Va entrar al lavabo. Mentre caminava el globus es va balancejar una mica. Es va pentinar els cabells pèl-rojos i es va disposar a posar-se el pijama i anar a dormir. Quan va sortir del lavabo, però, no s'esperava trobar-hi l'Irene, desperta i fent ulleres, amb cara de fer dies que no dormia, murmurant alguna cosa.

-Irene, estàs bé?

-Sí, sí, només és que estic una mica cansada, però em fa mal el cap i no puc dormir...

-Anem a cridar Madame Donnabella, que està de guàrdia?

-No, no cal, gràcies.

Al cap d'una hora, quan ja passava de mitjanit, la Rossanna encara no s'havia adormit, però la Irene ja ho havia aconseguit.

De cop, però va obrir molt els ulls verds i va dir, fluixet, un text tot farcit de paraules estranyes i sense sentit, que la Rossanna no va entendre.

Quan la Irene va callar, a l'habitació es va tornar a fer silenci... i la Rossanna, entre pensaments i reflexions, es va adormir...




En Mike, la Marta 2 i les Bertes van arribar a l'aeroport i van pujar a l'acte a un avió amb els bitllets que havien aconseguit el professor Dumbledore i la professora McGonagall.

-Bé, ara ja hi som. Et dignaràs a explicar-nos d'una vegada què et passa, Mike?

-Berta... és important. No em passa res, a mi. Només és que sé coses que no hauria de saber, però que ara salvaran, possiblement, a la Marta 3.

-I què podria passar-li? Tu ho saps, Mike, i ens ho hauries de dir.

-Ja ho sé. Però no us ho diré. És la meva decisió i punt.

-Però Mike...

En Mike ja no va respondre a cap pregunta durant tot el viatge.

Cap d'ells no va veure una persona que els observava des del final de l'avió.




La Helga es va despertar a mitjanit al sentir un soroll molt estrany que provenia de l'habitació del costat. Era la 1, la dels nens. Tant l'Abigail, com la Monika com la tonta de la Karina estaven dormint. Era algú que estava parlant. Però no era estrany, l'Arnold parlava dormint, sempre. Allò no era cap novetat.

Es va girar per a tornar-se a adormir.

De cop, a l'habitació contigua es va sentir un crit, que va despertar a tota l'habitació, i aquest cop no era la veu de l'Arnold.

-Què ha sigut això?- va preguntar la Monika alarmada.

-Algú de l'habitació del costat, que ha cridat!

-Anem a veure què passa!- va dir l'Abigail.

-Amb pijama?- va preguntar, incrèdula, la Karina.

-Sí, que et fa vergonya o què?- va dir la Helga perdent la paciència.

-Va, no discutiu, que pot haver passat alguna cosa! Voleu callar d'una vegada!?

Les quatre es van posar la bata i van sortir a fora. Van ser les primeres, perquè estaven al costat, però ben aviat molta gent va arribar davant de la porta tancada de l'habitació 1.

-Si us plau! Deixin-me passar!- la veu imponent de l'Otto, el director, els va arribar des de l'ala nord, on estaven situades les habitacions dels professors.

Uns quants professors van arribar a l'acte, tots amb bata, i amb cara d'haver-se despertat sobtadament per culpa del crit. Tan lluny, havia arribat el soroll?

Amb la clau mestra, van obrir la porta de l'habitació. A dins es van trobar tres nois desmaiats a terra, i un altre, amb els cabells rossos i els ulls marrons, que respirava amb dificultat, estirat al seu llit i amb la cara molt pàl·lida, amb els ulls molt oberts com si estigués paralitzat.




-Oh, no- van dir la Julie i l'Hermione alhora-. Gireu-vos, marxem, que hi ha la Gemma Gemec.

-La Gemma... què?

-Un fantasma d'una noia de "més o menys la nostra edat" que viu al lavabo de les noies del primer pis, que ha estat fora de servei tot el curs perquè li venen atacs de plorera i ho inunda tot.

-Viu en un lavabo? S'ha d'estar ben sonat...- va dir en Harry.

-Mireu! Menjar!- va dir en Ron, amb la baba que quasi li queia de la boca abans d'arrencar corrents cap a una taula allargada de l'altra punta de la sala, coberta de vellut negre, (no cal dir que traspassant alguns fantasmes quasi sense adonar-se'n), per a parar-se a l'últim moment abans de xocar contra aquella taula que feia una pudor mortal. Estava plena de peix podrit, formatge ple de fongs, embotit escocès ple de cucs, i un pastís de color gris, on posava:

Sir Nicholas de Mimsy-Porpington

Mort el 31 d'octubre de 1492

Va arribar un fantasma que es va inclinar sobre el salmó pudent i el va travessar amb la boca ben oberta.

-En notes el gust si ho travesses?

-Quasi- va dir, tot tristot (NA: MolinaPolòniaMania!!! XDXD).

Al cap d'una estona, quan Sir Nicholas intentava fer el seu discurs, l'orquestra va deixar de tocar sense que ell ho demanés, perquè es van sentir uns corns de caça que anunciaven l'arribada d'algú. I segurament d'algú important...

-Ja els tenim aquí- va comentar Sir Nicholas als quatre vius de la sala, amb un aire afligit.

Del mur de la masmorra en van sortir dotze cavalls amb els seus corresponents genets sense cap. El que anava davant, a l'arribar al centre de la Sala, va descavalcar, amb el cap barbut a la mà, i va anar a saludar el Nick-de-poc-sense-cap.

Al cap d'un moment, després de la interrupció, Sir Nicholas va tornar a pujar a la tarima per a fer el discurs. Al dir dues paraules va haver de parar, perquè el Club dels Caçadors Decapitats havia començat a jugar un partit d'hoquei-cap.

Entre la gana i el fred, els quatre Gryffindors ja estaven farts de la festa i van decidir marxar discretament. Mentre pujaven per les escales, en Harry i la Julie van sentir aquella veu, la mateixa veu que havien sentit als despatxos dels professors Snape i Decors.

-Estripar... Trossejar... Matar...

-És la veu! La veu del despatx del Decors!

-La veu del despatx de l'Snape!

-Afamat... Tant de temps...

-Afanyem-nos! Vol matar algú!

La veu s'anava afeblint i anava pujant, s'anava enfilant per les parets. En Harry i la Julie es van afanyar i van seguir-la.

-Sento olor de sang... Matar...

-Està a punt de matar algú!- va cridar la Julie.

-Mireu allà!- va dir l'Hermione assenyalant alguna cosa al final del corredor del segon pis.

Amb lletres de dos pams, hi havia un text que brillava tènuament.


LA CAMBRA SECRETA ESTÀ OBERTA.

ENEMICS DE L'HEREU, ANEU AMB COMPTE


-Què és allò... que penja a sota?- va preguntar en Ron.

Tots van dirigir la mirada cap on deia en Ron, i van sufocar un crit. De l'armella de la torxa hi penjava, per la cua, la Senyora Norris, la gata del Filch. Estava rígida com una taula de planxar i tenia els ulls oberts i perduts en l'infinit.

-Marxem d'aquí. Ràpid!

-No hauríem de fer-hi alguna cosa?

-Feu-me cas, no és convenient, que ens trobin aquí amb la gata... morta! O com estigui!

Però no van poder. Els alumnes de Hogwarts que tornaven de la festa de Halloween aviat els van envoltar per totes bandes, i alguns van relliscar amb l'aigua del terra.

Llavors algú va trencar el silenci.

-Enemics de l'hereu, aneu amb compte! Els sang de fang sereu els propers!

Era en Draco Malfoy, que s'havia obert camí entre la gentada. Amb la cara, que normalment tenia blanca, vermella somreia amb el seu somriure de suficiència mirant la gata penjada i immòbil, amb una Júlia amb els ulls esbatanats i horripilada darrere.


*You were everything, everything that I wanted

We were meant to be, supposed to be, but we lost it

And all of the memories, so close to me, just fade away

All this time you were pretending

So much for my happy ending*



No tinc temps, així que em limito a dedicar el capi a la Ivet, l'Adry i la Cris.

També a les meves "companyeres" d'habitació de colònies, l'Alba, l'Anna, la Cris, l'Ariadna i la Neus.

I als d'aquesta segona fase del Fem Mates! The best, the fastest! El Jaume, el Sergi i (una altra vegada) la Neus!

Aquí teniu la imatge de la Mirella:

http://i mg359.imageshack.us/img359/8360/zmirellahalloween.gif

1 pto i comenteu mooolt!

Marta 3



Llegit 1714 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/05/2009 a les 20:58:58
#18681Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

A veure, no per res, però vosaltres voleu que no escrigui més, oi? Us ho posaré amb una fórmula, molt fàcil:

NO COMENTARIS= NO GANES= NO INSPIRACIÓ= NO CAPÍTOL

Així que ja ho sabeu. 8 comentaris. Com a mínim. Sinó... xoxona. Sense capi. Esteu avisades!

1 pto

Marta 3




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris13/05/2009 a les 22:34:13
#18682Encara no he escrit cap fanfiction

HOLAAAA

Devant de tal amenaça no pensabes que em quedaria aqui sentada, veritat? Tingues pressent que m'estic perdent la final de la copa del rei per Julie Potter, axis que si penses que a la gent no li agrada la teva fanfic.... :)

Ets la millor Marta 3!!!!! A por el SOLO!!!!!!!!!!

Marta 2




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris14/05/2009 a les 21:29:13
#18684Encara no he escrit cap fanfiction

Si us plau, lectors de Julie Potter no deixeu que jo sola tingui que omplir els 8 comentaris!!!!!!!!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris16/05/2009 a les 21:30:59
#18689Encara no he escrit cap fanfiction

AQUEST JA ES EL TERCER QUE HE D'ESCRIURE JO!!!! Si a l'altre capitol hi veu posar comentaris, PERQUE NO EN AQUET?????




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/05/2009 a les 23:26:28
#18692Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Tiiia, pero k la gent ja te'l va comentar i se'l llegeix moltissima gent, el teu.

Anda, inspirat i segueix aviat, ok? (més que jo, almenys XD)

Muaaaks!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris18/05/2009 a les 18:26:37
#18697Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta 2: No, sabia que no. Sinó hauries hagut de parar el braç i la meva mossegada li faria costat a la de la Hina... a por el solo? Es q vols q et mati? Em deprimiré pensant que la Julie l'hauria fet mil vegades millor... o més i tot.  I pobra d tu que escriguis un altre comentari només per omplir i demanar que comentin. Te l'esborro. No, això no és just.

Agatha Black: Ja ho sé. Però ho has d'entendre, és que no tenia CAP comentari i estava desesperada...  No hi ha inspiració. Està esgotada. Si em poso a escriure faré un capi tràgic i horrible. Jo aviso. Si vols intento seguir... però no prometo res.

1 pto

Marta 3




Avatarnathalilupin 181 comentaris21/05/2009 a les 18:59:07
#18715Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!
Em sembla que ja t'ho vaig dir (no se si vaig comentar, però si que me'l vaig llegir) k m'encanta, com sempre és fantàstic iespero que renovis aviat i que no te'l tornis a esborrar.

nathalilupin




AvatarHermione-Ginny 32 comentaris21/05/2009 a les 22:59:01
#18716Tinc 2 fanfictions i un total de 4 capítols

Esta molt guai!

Em fa mandra enviar-te la descripció de l'Annie, aixi que te la dic ara: Pot ser pèl-roja o rossa. Té els ulls blaus tirant a verd i és amiga del Draco, però també del Harry i la Julie, i no sap qui escollir d'amic.

És xulisima la ff!

Hermione-Ginny




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/05/2009 a les 15:28:17
#18717Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

nathalilupin: merxi! No, em sembla que no me'l tornaran a esborrar... espero!

Hermione-Ginny: OK! Ja stas a Hogwarts! Conta-hi! D'aquí poc espero fer-te sortir!

1 pto

Marta 3

PD weeeee! 8 comentaris!!! Wenu penjo la setmana q ve segurament OK? No crec que trobi temps abans... tinc 8 examens la setmana q ve... 1 es d tot el curs i 4 de tot el trimestre. Així que ho sento... sorry! De totes maneres, potser trobo un moment!