Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 11: Someone's watching over me, aniversaris, tornades i bessones
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 22/05/2009 a les 21:04:42
Última modificació 23/05/2009 a les 17:45:52
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 11: Someone's watching over me, aniversaris, tornades i bessones

A veure, aquest capítol serà molt més llarg perquè les primeres 566 paraules no m'agraden, així que he intentat fer-ne 566 més. El resultat = n'he fet 1136 més. Així és la vida. OK? És un rotllo de capi, jo ja vaig avisar, però wenu... disfruteu-lo!



Capítol 11: Someone's watching over me, aniversaris, tornades i bessones



La Marta 3 es va despertar molt aviat, no havia pogut dormir. Tota la casa estava en silenci. Tothom estava dormint. Va baixar de la llitera, va posar-se les sabatilles i va anar a mirar la televisió. No feien res de bo, així que va decidir anar a despertar la seva mare per a preguntar-li si podia anar a l'ordinador una estona. Li va dir que sí, i ella es va vestir, va baixar les escales i va anar a l'estudi per a engegar l'ordinador. Va mirar la seva llista de música i va posar unes quantes cançons aleatòriament. Al cap de mitja hora va sentir soroll al pis de dalt, així que segur que ja estaven tots desperts.

Va ser llavors quan va començar a sonar una cançó...


I found myself today
Oh, I found myself and ran away
But something pulled me back
A voice of reason, I forgot I had
All I know is you're not here to say
What you always used to say
But it's written in the sky tonight

So I won't give up
No, I won't break down
Sooner than it seems life turns around
And I will be strong
Even if it all goes wrong
When I'm standing in the dark I'll still believe
Someone's watching over me

I've seen that ray of light
And it's shining on my destiny
Shining all the time
And I won't be afraid
To follow everywhere it's taking me
All I know is yesterday is gone
And right now I belong
To this moment, to my dreams

So I won't give up
No, I won't break down
Sooner than it seems life turns around
And I will be strong
Even if it all goes wrong
When I'm standing in the dark I'll still believe
Someone's watching over me

It doesn't matter what people say
And it doesn't matter how long it takes
Believe in yourself
And you'll fly high
And it only matters how true you are
Be true to yourself and follow your heart

So I won't give up
No I won't break down
Sooner than it seems life turns around
And I will be strong
Even if it all goes wrong
When I'm standing in the dark I'll still believe...

That I won't give up
No I won't break down
Sooner than it seems life turns around
And I will be strong
Even when it all goes wrong
When I'm standing in the dark I'll still believe...

That someone's watching over,
Someone's watching over,
Someone's watching over me
Someone's watching over me


Una llàgrima li va caure dels ulls, però se la va eixugar ràpidament i va seguir fent el que feia. Va tornar a posar la cançó, i quan estava absorta escoltant-la algú va trucar a la porta i algú va obrir des del pis de dalt. I algú va entrar a l'estudi. Però la Marta 3 no va veure ni sentir res. La lletra de la cançó atrapava molt, sobretot en un moment com aquell.

-Marta...

La Marta 3 es va girar. I darrere seu, sense creure-s'ho, hi va veure les Bertes, la Marta 2 i en Mike. Era increïble que haguessin anat allà només per estar amb ella. Qualsevol s'hauria posat a plorar al veure-ho, però la Marta 3 no ho va fer. Simplement, es va limitar a aixecar-se i anar-los a saludar com qualsevol altre dia.




Ja tot s'havia acabat i tots havien tornat a casa. Les Martes i en Mike estaven a les escales de casa la Marta 3. Les Bertes havien anat a donar un tomb pel poble.

-Escolteu, jo vaig un moment al lavabo- va dir la Marta 2.

-Vés, vés, ja saps on és.

-Recordes que fa un any hi va haver el Ball de Halloween?-va dir en Mike com si res.

-És clar que sí.

-I que et vaig rescatar del tio aquell de cinquè?

-És clar que sí, ruc. Encara que ens odiïs, nosaltres no t'oblidem tant fàcilment.

I sense fer cas del comentari de la Marta 3, va continuar:

-I que...?

-Mike, si us plau, no continuïs.

-Per què? Només t'anava a dir allò del troll de les masmorres.

-Ah, ja...- va dir la Marta 3, encara que sabia que en Mike no anava a dir allò. Tots dos sabien què volia dir abans que la Marta 3 l'interrompés-. I tu, recordes què era tenir amics? I parlar-hi?

-Sí, oi tant! Com estem fent nosaltres aquí ara, no?

-Mike, saps perfectament què vull dir...

-Sí, ja. Ho sento, he estat una mica distant aquests dies- va dir en Mike sense deixar de somriure.

-Aquests dies? Portes un mes així! I et recordo que m'anaves a dir què et passava, però al final no m'ho vas dir.

La cara d'en Mike va canviar i va passar a posar-se seriosa.

-He canviat d'opinió.

-Ja tornem a ser-hi.

-Mira, només et dic una cosa... has sentit mai la cançó "Dangerous to know" de la Hilary Duff? No? Doncs escolta-la, i escolta bé la primera estrofa, i així potser entendràs perquè no t'ho penso dir.

En Mike es va aixecar i va marxar al carrer. "Perfecte," va pensar la Marta 3 "el millor dia de la meva vida. Per què sempre ho haig de destrossar tot?".




El dia 5 de novembre a les 7 del matí hi havia molt de moviment a l'habitació dels nois de segon de Gryffindor. Hi havien anat totes les noies de segon menys la Hina, la Parvati i la Lavender, també hi havien l'Anna 2, la Ginny, la Núria i la Laia, en Pau Parra, en Mike i en Toby. Tenien planejat de fer una festa per les Bertes. El 5 de novembre era el seu aniversari. De totes dues (NA: quina casualitat, no? XD)

-Ei, escolteu, aquí hi falta gent, oi?

-Li vam dir a la Júlia, però després de que desaparegués la Lydia està molt estranya...

-És normal, acaba de desaparèixer la seva germana bessona, com vols que estigui?

-I en Jack?

-No ho sé, quan ens hem llevat ja no hi era...- va dir en Mike.

-Ei, va, va, s'accepten idees de què podem fer...

-Festa pijama!- va dir la Marta 3.

-Estàs boja??

-Sí.

-No t'hauria d'haver fet aquesta pregunta...

I la Marta 3, fent cas omís del comentari d'en Toby va preguntar:

-Qui hi està a favor?

Totes les noies van alçar el braç, i els nois van saber que per molt que protestessin havien perdut.

-D'acord, si és així serà només per a noies, oi? Oi? I nosaltres no hi anirem, no? Oi?

-Oh, jo no hi tinc cap problema en que vingueu. I vosaltres, noies?

-No...

-No passa res, tranquils, nois... hi haurà una àrea de noies i una de nois, però ja està.

-I on penseu fer això, si es pot saber?

-Podríem fer bivac...

-Ah, no, que això del bivac em recorda el llibre del Decors i, com a conseqüència, a ell...

-Doncs ja parlarem amb en Fred i en George per mirar si trobem alguna sala secreta... a Hogwarts n'hi ha moltes.

-Doncs us hauríeu d'afanyar...

-Ja hi anirem, ja... primer de tot hem de fer la llista de convidats.

-Que no serem nosaltres sols?

-No! Cal convidar la Bridget, la Loren i la Casey, l'Airina, l'Èlia i l'Anna de Ravenclaw, la Cris de Hufflepuff i la Júlia s'ha d'avisar. I no ens podem oblidar, és clar, de la Nana i l'Agatha...

-Ei, ei, tinc una pregunta.

-Digues, Mike?

-No poden venir més nois? És que amb tanta noia ens avorrirem...

-US AVORRIREU???? Per mi que esteu acollonits...

-No, que va...

-Ara en serio, podem convidar algun noi més?

-I qui voleu convidar?

-Doncs...

-A mi?

Tots es van girar per a mirar qui era el nouvingut. Un noi alt, amb els cabells negres i els ulls blaus estava a la porta de l'habitació dels nois. I hi havia gent allà que el coneixia força bé...

-Àlex!

-Àlex, què hi fas aquí?

-Quan has arribat?

-He vingut a fer una visita. Què, no us alegreu de veure'm?

-És clar que sí! Però encara no entenc com has arribat fins aquí i per què t'han deixat fer-nos una visita...

-De fet, no ho sé ni jo. En Dumbledore em va enviar una carta demanant-me que vingués.

-Estàs molt canviat...

I era veritat. Era molt més alt, i moreno, semblava que l'estiu li havia provat. Ja no semblava el mateix noi simpàtic, tímid i insegur que havien conegut. Se li veia a la cara que havia madurat, per alguna cosa que li havia passat, o bé, simplement, perquè havia madurat. Ja no es movia com si estigués nerviós: estava ben quiet. I tots aquells canvis l'afavorien, la veritat. Era més guapo.

-Així, t'apuntaràs a la festa?

-És clar!




-Vosaltres de què aneu?

Les Martes es van girar per a mirar qui tenien darrere.

-Us penseu que podeu quedar amb nosaltres i després no presentar-vos?

-De què esteu parlant?

-El dia 1 a les 6 de la tarda, us sona aquesta data?

-Doncs...

-Ostres!

Llavors hi van caure: havien quedat amb les Slytherins per investigar tot allò de l'idioma estrany.

-Suposo que no ens direu que ho sentiu perquè no podeu rebaixar-vos així i el vostre orgull quedaria per terra, oi?

-Escolta, xata, no sé com ho veus, però nosaltres no som així. Vam fallar a la cita i ho sentim, d'acord? I ja està! Potser vosaltres no serieu capaces de fer-ho. Però nosaltres sí.

-Ja, ja, molt maco, no acceptem les disculpes, però quedem el dia 17 a les cinc, d'acord?

-D'acord. No fallarem.




La Marta 3 va entrar a la seva habitació. Va veure que hi havia la Hina llegint un manga de Death Note. Va mirar al seu llit i hi va veure dues cartes.

-Són per a tu. Van arribar fa dies. Les va deixar aquí la Marta 2.

Eren les cartes que li havien enviat el dia que estava a l'hospital. Encara no les havia obert!

Una era de l'Àlex. Segurament era per avisar que aniria a Hogwarts. Sinó ja li diria personalment, si era alguna cosa important. Per això primer va obrir l'altra. Era d'una noia d'Itàlia que no coneixia gaire. Era molt estrany que li hagués escrit...

Va llegir les poques línies que hi havia a la carta i immediatament li va respondre.

Després va anar a enviar la carta i va anar a parlar amb el professor Dumbledore.




Es va despertar en una cambra grisa i bruta, amb forma de cilindre aixafat. Al costat de la paret hi havia un llit, on estava estirada. Es va incorporar, amb el cap que li donava voltes. Què havia passat? Quin dia era? Va veure un rellotge penjat mirant cap avall just al mig del cercle que formava el sostre. Almenys podria saber l'hora... eren les 12 del migdia. De seguida va veure que a la tauleta del costat del llit hi havia un rellotge digital, que marcava el dia: el 5 de novembre. Tenia els records confusos, no sabia què li havia passat. Poc a poc, va recordar que l'havien portada a un edifici blanc d'alguna ciutat muggle. Allà l'havien atesa unes senyores de fer feines que només parlaven per preguntar-li si necessitava alguna cosa. Llavors una senyora la va agafar...

Segurament devia haver-la adormit amb alguna cosa, i havia anat a parar allà. Va mirar al seu voltant. Hi havia un escriptori amb un llum i un ordinador. Es va acostar per a mirar què hi havia al calaix. Una llibreta en blanc, estoigs i colors. També hi havien un parell de llibres per a llegir. Es va girar i va veure que darrere seu hi havia un armari molt gran i un moble tot ple de calaixos. Al costat hi havia una porta. La va obrir i va veure que hi havia un lavabo amb la dutxa més moderna que havia vist mai. Al costat de la pica hi havia una nota penjada:


Quan et despertis, dutxa't i deixa la roba bruta a la cistella que trobaràs al costat de la porta de l'habitació. Veuràs que a l'armari i als calaixos hi tens roba nova, de la teva talla. Muggle, per cert. A l'habitació hi tens tot el que necessites per a no avorrir-te. No intentis sortir, no podràs. D'aquí poc et netejaran l'habitació i et portaran el dinar.


No hi havia firma. Però li va fer cas. Es va dutxar i va anar a mirar què hi havia a l'armari. Quatre vestits i un parell de camises. També hi havia dues camises de dormir i sis faldilles. El terra estava ple de sabates. Hi havien uns calaixos a un costat. A l'obrir-los va veure cinturons, roba interior i mitjons. A l'últim hi havia un joier amb collarets, braçalets i arracades.

Va anar a mirar el moble gran. El calaix de baix estava ple de pantalons llargs, el següent de pantalons curts i pirates, el tercer estava ple de samarretes i jerseis de màniga llarga i el quart de samarretes de màniga curta, de tirants i de màniga tres quarts. A l'últim hi havien unes quantes jaquetes que va penjar a l'armari. Va decidir agafar uns texans llargs ajustats i una dessuadora. S'ho va posar i es va pentinar. Es va fer dues cues, en contra del seu costum de portar trenes.

Va tornar a l'habitació i va engegar l'ordinador. Es va connectar al seu messenger. Feia dies que no hi anava. Va mirar els contactes connectats i se li va glaçar la sang.

☺☼♫۞~Van essa~۞♫☼☺

a 87;♥♪۝-Verònica-۝♪♥☻

No, no podia ser. Tot aquell temps buscant i estaven allà. De seguida va clicar l'icona per parlar.

[Any dream will do] Vanessa! Verònica! On sou?

No hi va haver resposta.

[Any dream will do] Vanessa! Verònica!

☺☼♫۞~Vanessa~۞♫☼☺ Hola!

[Any dream will do] On sou?

☺☼♫۞~Vanessa~۞♫☼☺ Com que on som? A casa, naturalment.

☻♥♪۝-Verònica-۝♪♥☻ Feia temps que no parlàvem, eh!

[Any dream will do] Ei, però que no us n'adoneu? Se us van emportar, no?

☻♥♪۝-Verònica-۝♪♥☻ Ja... però se'ns van emportar a casa. Això s'ha convertit en casa nostra.

[Any dream will do] Però... nosaltres hem tornat amb la nostra família! I us busquem des de fa mig any! On sou?

En aquell moment la pantalla es va tornar negra i hi van sortir unes lletres de color fúcsia.

AH, NO. PROHIBIT EL MESSENGER. PROHIBITS ELS TEUS CONTACTES. L'ORDINADOR PROCEDEIX A ESBORRAR-LOS I A POSAR-TE'N DE NOUS DE MÉS PRESENTABLES. CONEIXERÀS GENT NOVA. GENT APROPIADA.




Les Bertes estaven amb els seus germans quan aquests els van dir de donar un volt. Van anar al tercer pis, i van obrir una porta que portava a un passadís estret. Van obrir portes i van travessar passadissos sense dir res. Al final, van obrir una porta que portava a una habitació gran i fosca. De cop, es van encendre totes les espelmes i van poder contemplar el panorama: al fons, un equip de música muggle, a la dreta taules plenes de pica-pica i pizzes, a l'esquerra, piles de regals i, al terra, tot de matalassos. De sota de les taules va començar a sortir gent, que corrents i cridant es van tirar a sobre de les Bertes i les van deixar a sota d'una muntanya (NA muntanyaaaaa! XD).

Quan van aconseguir sortir, els van donar els regals i els van explicar què farien aquella nit.

Quan tots estaven sopant les pizzes, en Jack estava al costat de la porta. Va decidir sortir a prendre l'aire. Quan estava a fora va veure dues figures que miraven cap a tots cantons com si s'haguessin perdut... si entraven a la sala i els descobrien... adéu festa. Així que es va disposar a fer-les marxar.

-Ei, què hi feu, aquí...? Hina?

-Ei, hola, Jack!

-Què hi fas per aquí?- va dir en Jack desconfiat mirant cap a la Slytherin que l'acompanyava.

La Hina se'n va adonar, i de seguida es va afanyar a dir:

-És l'Annie, una noia de primer de Slytherin. És l'única que ha tingut prou valor com per acompanyar-me a buscar la festa.

Era una noia pèl-roja amb els ulls de color blau tirant cap a verd, no molt alta i prima.

-Com saps això de la festa?

-Sóc Gryffindor. Només es parlava d'això, avui, a la Sala Comuna.

-No t'han convidat.

-Ja ho sé, però he vingut igualment. M'ajudaràs a entrar?

-Si et veu algú...

-Ja me les apanyaré. De moment el que vull és entrar sense que em vegin.

-No ho hauria de fer. No hauria d'ajudar-te, ho saps, no?

-Sí, però tu m'ajudes, oi? Va, va, entrem, entrem!

-Espera! Ara que estan tots distrets amb el sopar podeu amagar-vos a sota d'algun edredó, alguna manta o el que sigui que hi hagi. I si no, aneu a agafar pizza per sopar. Vosaltres mateixes. Jo miraré si us veu algú a l'hora d'entrar i després me n'aniré, entès?

-Sí, capità.

En Jack va mirar si algú mirava cap allà. Ningú, perfecte. Tots estaven menjant. El que fa una bona pizza... La Hina i l'Annie van entrar i, sense fer cas del que havia recomanat en Jack van anar a sopar. A l'instant, la Júlia es va girar i va dir:

-Què hi fas, tu, aquí?

Tots van callar i la música es va parar sola. Es van girar i van veure la Hina i l'Annie.

-I a vosaltres qui us ha convidat?- va preguntar algú.

-Doncs ningú.

-I com heu entrat?

Llavors la Hina ja no va respondre. De darrere seu, es va sentir una veu:

-He sigut jo.

-Jack! Per què les has deixat entrar?

-Perquè ja que havien arribat fins aquí m'ha sabut greu deixar-les a fora.

-De totes maneres, ens podem quedar?

-Per què no fem votacions?

-Au, va, deixeu-ho, que decideixin les Bertes.

-Ei, ei, sou vosaltres els que heu fet la llista de convidats i heu de decidir si es queden o no.

-Però és la vostra festa, la decisió és vostra.

-MOLT BÉ! CALLEU JA!- va dir la Hina-. Com que veig que no sabeu qui ha de prendre la decisió la prendré jo: ens quedem. Suposo que no hi teniu res en contra, no?

-De fet...

-Jo no...

-Jo tampoc...

-Ei, però...

-No ho sé...

-Què fem..?

-Va, teniu la meva aprovació per quedar-vos.

-I... la meva!

-I la meva!

-I la meva també!

-I la meva també la teniu!

-I la meva també, així que, au!, ens quedem.

Després de la discussió la música va tornar a sonar i es va sentir la cançó "Dangerous to know", i la Marta 3 va sentir, per enèsima vegada, l'estrofa que en Mike li havia dit que escoltés...


*Some secrets need to be kept

Some stories should never be told

Some reasons shouldn't be understood

They just might turn your blood cold

Who needs all the answers?

Who takes all the chances?

Who said the truth's gonna save you?

When the truth could be dangerous?*



Regalito de Navidad!

Bé, que no sé per què, m'avorria fent el treball de naturals, i no tenia ganes d'estudiar per cap dels 8 exàmens de la setmana que ve. Així que m'he posat a escriure.

Ja ho he dit: no és cap meravella de capítol, a mi no m'agrada gaire, però

Dedico el capítol a l'Agatha Black, a l'Hermione-Ginny, a la nathalilupin i a la Marta 2, que em sembla que sou les úniques que seguiu llegint! Almenys les úniques que comenteu! Wenu també a l'hpkarina i la lizzzy, va, que m'han abandonat però tornaran, oi? Oi?

Comentaris! Molts comentaris! Tinc set de comentaris... XD!

Qui és la noia aquella? On ha anat a parar la desapareguda Lydia? Qui és la noia de la sala grisa i bruta? Què li passa a en Mike? Què passarà amb la Hina? I amb en Jack? Per què el Dumbledore ha cridat l'Àlex? Qui és la noia que ha enviat una carta a la Marta 3? Què passarà amb les cartes de la classe de pocions? Podran treballar juntes les Gryffindors i les Slytherins? Quan apareixeran la Nahia, la Soline i el Clément? La profecia... què diu? Qui són les quatre persones de la profecia? I els que hi somien?

Tot això i més... als vostres comentaris! Oi que sí? Oi? Oi?

1 pto

Marta 3


Llegit 1208 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris23/05/2009 a les 00:03:33
#18722Encara no he escrit cap fanfiction

Hola Marta!!!!!!!

1era un altre cooooop!!!!!!!!! Esta molt be!!!!!!! M'encanta, encara em falta qui es la persona de Hoqwarts, encara que jo crec que acabara sent la Marta 3. Bueno, esta molt be!! Molta sort amb l'altre historia!!!

Marta 2




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/05/2009 a les 16:31:04
#18727Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Volia esperar a que comentés algú més per a respondre però vist que m'estimeu tant...

Marta 2: Com q encara et falta la persona de Hogwarts? Però si la vas endevinar al final... i per si no te'n recordes, no, no és la Marta 3. Merxi! Ja tinc uns quants personatges +... Re, 3 i 1 de mig, però almenys és algo...

I escolta, tu també pots respondre a les preguntes que no sàpigues la resposta, eh? Encara que vist com em coneixes les endevinaràs totes.

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/05/2009 a les 20:37:41
#18730Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Pot ser que la Lydia sigui la noia de l'ordinador? Del Miake ja no sé què dir, però està clar que els esta ajudant. Lo del Dumbledore ni idea, i la carta de la Marta 3 tampoc. Estic completament en contra que les Gryffindor s'ajuntin amb la púrria d'Slytherin. Estci convençuda que l'Hermione i les Martes ho podries fer soles. I respecte a les profecies, millor que ho deixem... XD

Merci per dedicar i perdó per comentar tan tard!

Muaks!

G




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris26/05/2009 a les 21:39:16
#18735Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Vist que no comentarà ningú més, responc ja al comentari.

Agatha Black: Mmmm.... molt bé! Jo ho veia bastant lògic, però molt bé! En Mike... la veritat és que em fa pena. Li passa alguna cosa i no ho pot dir. Per què? Va, això m'ho dieu vosaltres. Ja, encara no he dit prou perquè se sàpiga... però si vols et puc donar una pista. Ja te la donaré. Sí. Clar. Però és que una carta la tenen les Slytherin. Els hi va donar la Lucy, aquella de primer. Ei, fixa't que us he posat les descripcions d'almenys tres que somien. I indirectament, d'un altre. Es pot deduir algo... Encara que de personatges coneguts només somien 2. Un altre és inventat. I un altre és bastant secundari.

Dit això, sort amb les especulacions!

1 pto

Marta 3




Avatarnathalilupin 181 comentaris27/05/2009 a les 16:37:05
#18745Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!!
Com sempre fantàstic!!!
La persona de l'oridnador... no ho sé jo diria la Lydia però sincerament ni indea, i en Mike em fa pena el final però la Marta 3 també, perquè quan estan bé, el Mike i ella discuteixen jooooooooo
La cançó és molt maca, jo ja la havia sentit i m'encanta xDxD

nathalilupin




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/05/2009 a les 20:40:25
#18749Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí, sí, és la Lydia, com heu deduït totes. Sí, la veritat és que fa pena. A mi la Marta 3 no, veus? No puc sentir pena per mi mateixa... XD. Això del Mike s'arreglarà. Però seguirà amagant el que li passa. Què hi farem. A que sí? És preciosa.

1 pto

Marta 3




Avatarhpkarina 373 comentaris30/05/2009 a les 11:18:20
#18761Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

que no t'he comentat?! mare meva quin "despiste" més gran!!!

doncs et firme ara mateixa!!!

=D

el capi perfecte digues el que digues!! ^^


i que sapigues que no he dixat  la ff en ningun moment!!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/05/2009 a les 21:25:01
#18764Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí no? És que ja està bé... XD. Nu passa re. Si tu ho dius... millor així. Però passa més sovint per la web!

1 pto

Marta 3




AvatarHermione-Ginny 32 comentaris01/06/2009 a les 23:09:18
#18767Tinc 2 fanfictions i un total de 4 capítols

Thanks!!!!!!

M'encanta!

i gracies per dedicar-me el capi! Jo crec que si algú fa un pas endavant i aconsegueix ajuntar una Slytherin amb una Gryffindor, la resta s'hi apuntaràn, i al final les Gryffindors podran cooperar amb les Slytherins.

(Com que el meu personatge és Slytherin... Jeje)

Bye

Hermione-Ginny