L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 22- Males companyies
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 03/06/2009 a les 15:41:56
Última modificació 03/06/2009 a les 15:41:56
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 22- Males companyies

Hola!

Acabo d'escriure el capítol i estic molt cansada d'escriure, de manera que no comento gaire i us el deixo directament!


22-Males companyies

 

—Ei, què ha passat, aquí?

—On són els nostres punts?

—Però si ahir en teníem 340... què ha passat?

—Això és buit...

—Deu haver-hi un error, segur —va dir al final l'Alex Parra als seus companys de primer, que estaven tots observant els rellotges de sorra del vestíbul—. Li hauríem d'anar a dir a la directora...

Els magatotis s'ho miraven des del final de l'escala, per on acabaven de baixar de la sala comuna.

—Ja us ho vaig dir, que tothom se n'adonaria de seguida... —va dir el Frank—. Els de primer sempre es capfiquen molt amb el tema de la Copa Interresidències.

—Sí, és veritat —va dir la Geena—. Nosaltres quan fèiem primer també estàvem obsessionats pels punts...

—Sí, sempre calculàvem quants ens podíem permetre que ens descomptessin cada setmana —ca riure el James.

—Doncs espera't que s'assabentin que ja no tenim equip... —va dir l'Alice—. Em fa venir ganes de plorar, de veritat.

—Doncs si necessites una espatlla on recolzar-te només m'ho has de dir—va dir el Tom, que baixava les escales amb el Fred.

—Ho trobo molt, molt fort —repetia una vegada i una altra el Fred, que es notava que havia passat tota la nit despert—. No sé ben bé què hauríem de fer per demostrar que som innocents... in menys encara quan l'O'Brien va confessar que havia estat ella!

—Ja se'ns acudirà alguna cosa... —va fer el James—. Au va, anem a esmorzar.

Es van asseure tots a la taula de Gryffindor, amb el Lorcan i el Charlie, que ja estaven acabant.

—Ha vingut un munt de gent de primer de totes les residències a preguntar-nos pels rellotges de sorra —els va dir el Charlie—. Els hem dit que us els havien tret per mal comportament, però no ens hem atrevit a explicar-los això de l'equip... posen uns ullets que sembla que s'hagin de posar a plorar...

—A més a més hem pensat que ho preferirieu anunciar vosaltres mateixos —va explicar el Lorcan.

—Sí, pots comptar —va esbufegar el Fred, deixant-se caure a la cadira—, ja em diràs amb quina cara me'ls miro.

En aquells moments, només estaven al cas de la situació els integrants de l'equip i els alumnes de segon, que eren els companys d'habitació.

—Ens odiarà tothom... —va profetitzar el James.

 

*   *   *

 

La classe d'Història de la Màgia era tan avorrida com de costum. Excepte per a la Geena, que absorbia cada paraula del professor Binns i la plasmava als seus immaculats apunts classificats per colors segons l'ordre cronològic dels fets. El James el Frank i l'Alice jugaven tranquil·lament al penjat perquè sabien que a l'hora de l'examen, la seva estimada Gee en faria fotocòpies per a tots.

 El james va parar l'orella uns segons per pura curiositat. Parlaven de gòblins, així com per variar. Tot sovint es preguntava si de debò mai no havia passat res en la història dels mags de tots els temps que no estigués relacionat d'alguna manera o altra amb els gòblins.

—Al 1920 van començar una nova revolta —deia el Binns—, sota el lema Kr'arjack hirk, s'aklarj blikar. No en sé massa, de goblinès, però això vol dir aproximadament "Si es creuen superiors, els tallarem les cames"...

—Doncs per no saber goblinès —va comentar l'Alice a sotaveu—, no vegis com pronuncia, no?

—No cal saber un idioma per aprendre's un parell de paraules—va fer el James, apuntant el lema, perquè li havia fet gràcia. Caxondos, els gòblins, va pensar—. És només un lema, si t'aprens com sona ja està, encara que no entenguis el que dius... —va callar de sobte, conscient que acabava de fer un comentari crucial.

—James... —va fer el frank, que se n'acabava d'adonar—. La Cambra Secreta...

—És clar! —va exclamar el james, i va fer que la Geena es girés per fer-li una mala mirada per interrompre la classe, i el james va abaixar la veu—. No ens cal saber parlar reptilià, per entrar-hi, només necessitem saber dir "obre't".

—I qui ens ho ensenyarà, si el teu pare ja no el parla? —va voler saber l'Alice.

—El meu pare no era conscient dels sons que feia quan parlava en reptilià —va explicar el James amb un somriure—. Però la gent que el sentia, sí. El meu tiet Ron el va sentir. I sap la paraula, perquè durant la Batalla de Hogwarts va entrar a la Cambra Secreta!

Tots tres es van mirar.

—Li diem a la Geena ara o...? —va començar el Frank.

—No, no, deixa-la —va dir l'Alice de seguida—. Està concentrada. Vull entrar a la cambra, no suspendre Història.

*   *   *

 

A l'hora del pati, el Severus Potter va creuar el claustre central per anar a beure aigua a la font. No havia pogut dormir en tota la nit, per culpa dels remordiments. Era conscient que tampoc no n'hi havia per tant, només es tractava de quidditch i la Copa Interresidències. No era com si hagués entregat la seva família a canvi de diners o hagués fet mal a algú. De fet, si haguéssin volgut, els magatotis haurien pogut fer el mateix als d'Slytherin, ho sabia, però el fet era que ell seguia sent un Gryffindor i s'ho havia fet a ell mateix. Només era quidditch, per l'amor de Déu! En tenir aquest pensament, es va imaginar automàticament la veu del James. «Només quidditch? Què vol dir només quidditch?»

—Ei, Severus! —el va cridar una veu afectada.

El Severus es va girar i es va trobar amb l'Scorpius Malfoy.

—Ja he cist que el rellotge de Gryffindor és buit —va dir-li—. És cosa teva?

El Severus va assentir amb el cap.

—També ens han desqualificat del campionat de quidditch.

—Si? —es va alegrar el Malfoy—. Genial. Ben fet.

El Severus va fer una ganyota i el Malfoy va deixar anar una rialla comprensiva.

—Ja sé que és una putada —va dir-li, posant-li la mà a l'espatlla—. Però eh, ens havíem d'assegurar que estaven amb nosaltres de debò. Va, anima't. Vine amb nosaltres, som allà tots junts —va mirar la cara de vacil·lament que feia el Severus—. Au, va, ànima en pena, vine que et presento la gent...

 

*   *   *

 

—Per què sempre tot el menjar pica? —es va queixar la Geena, fent una ganyota quan va empassar un glop de sopa de carbassa.

—És pel fred, Gee —li va explicar l'Alice—. És que a Grècia esteu molt ben acostumats, saps? El picant escalfa...

—Doncs jo vaig calada fins els ossos des del desembre...

Van callar quan van sentir uns murmuris darrere seu.

—Digues-l'hi!

—S'enfadarà, i ho pagarà amb mi... —deia la Rose—. Digues-l'hi tu.

—I un colló, em trencarà la cara! Tu ets la seva cosina!

—Ei, què passa? —va fer el james al final, cansat que se l'anessin mirant de reüll. Els de segon estaven de peu amb la safata a la mà, dubtant si asseure's amb ells o no.

—Està bé— va sospirar la Rose al final, fent girar els ulls, i va seure al costat del James—. A veure, jo t'ho dic, però tu no t'alteris, que sabem com ets amb aquestes coses d'acord?

—Amb quines coses?

—Tu escolta, però tranquil que potser no vol dir absolutament res...

—Qui està prenyada?

—Ningú no està prenyada! —es va exasperar la Rose—. Vejam, has parlat amb l'Albus, últimament?

—Home, últimament, últimament... —va fer el James—. Va tornar abans d'ahir de l'hospital, crec que hi he parlat el mateix que vosaltres.

—Ja —va assentir la Rose—. Veuràs. És que a classe de Defensa Contra les Forces del Mal... s'ha assegut amb els d'Slytherin.

Silenci.

—Com vols dir? —va arrugar el les celles el James.

—Amb l'Scorpius Malfoy —va seguir la Rose—. Al costat.

—Com al costat?

—I xerraven i tal.

—Quan dius "xerraven" vols dir que s'estaven insultant?

—No, James, no s'estaven insultant —la Rose es va començar a posar nerviosa—. Estaven parlant tranquil·lament, com dos amics.

Un altre silenci.

—Perquè estem parlant de l'Albus el meu germà, no? —va voler matissar el James.

—Sí.

—I de l'Scorpius Malfoy, oi?

—Sí.

—Que va a Slytherin.

—Sí.

Tercer silenci.

—A veure, torna-m'ho a explicar perquè em sembla que no...

La Rose va fer un sospir.

 

*   *   *

 

Quan va arribar el vespre tot Gryffindor estava al cas de l'estat del rellotge de sorra de la seva i casa i en sabien més o menys els motius. Els alumnes més grans no estaven massa preocupats, perquè havien vist Gryffindor guanyar i perdre vàries vegades. Però, és clar, allò era perquè encara no sabien res sobre el tema quidditch, que el Fred anomenava el "Tema Q". De manera que aquell mateix vespre després de sopar, quan la majoria dels alumnes de Gryffindor eren a la sala comuna fent deures o fent-la petar, el Tom es va armar de valor i va pujar a sobre una taula per captar l'atenció de tothom, per parlar del Tema Q. Va fer un xiulet i tothom va callar per mirar-lo.

—Hola, gent —va dir amb un somriure nerviós—. D'això que... ja sé que us heu assabentat que entre tots els de l'equip de quidditch hem fet perdre 350 punts a la nostra residència... Mmm... ens sap molt greu. Però primer de tot, volem deixar clar que se'ns acusa falsament i que estem buscant proves per demostrar que va ser tot cosa dels d'Slytherin, de manera que amb una mica de sort, ens tornaran els punts.

Va fer una pausa per respirar. De moment, la cosa anava bé.

—Podria ser pitjor —va saltar un alumne de setè—. Ens podrien haver desqualificat l'equip. He, he, he.

—Sí, he, he, he... —va fer el Fred, de cop i volta se li va glaçar la sang—. De fet... ara us riureu tots moltíssim, perquè... bé... el fet és que... també... mmm... que també ens han desqualificat.

Pam. Silenci absolut a la sala.

—Com? —va tornar a fer el mateix alumne de setè.

—No m'ho feu tornar a repetir, que cada vegada que hi penso em venen ganes de tallar-me les venes...

—Però a veure —va dir el noi, que semblava ser el portaveu de la part de Gryffindor que no era de l'equip—. Us han castigat sense proves?

—No, sí que hi ha proves... —va començar el Fred.

—Sereu imbècils! —va cridar el noi—. Aleshores sou culpables!

—Què? —es va escandalitzar el Fred—. No acabo de dir que no? No sé com, però va aparèixer una nota a l'habitació dels magatotis, aparentment escrita per mi, que donava ordres de penjar els pòsters del Flint. Però jo no hi vaig tenir res a veure! Està clar que van ser els d'Slytherin.

—Però ens heu deixat sense quidditch! —va exclamar el noi, seguit per molts dels alumnes.

—A veure, capullo —va saltar el Tom—. Primera, no sé qui ets, però suposo que tu sí que saps qui sóc. Això ja diu molt. Segona, els castigats som nosaltres, eh? Els qui no podem fer allò que ens agrada som nosaltres, entesos?

—Ah sí? —va fer el noi, en to irònic—. I què hi ha de l'afició, eh? L'afició és tant important com els jugadors.

—Sí!

—És veritat!

—Té raó!

—Ei. Ei, ei, ei —va calmar el Fred a la gent—. Us penseu que em fa gràcia, o què? Resulta que sóc el capità i l'entrenador de l'equip per primera vegada. I ja és el segon cop que ens expulsen de la lliga. El quidditch és el que m'agrada més en aquest món i aquesta vegada ens estan prohibint jugar per un delicte que no hem comès. Ja em sento prou malament i em sembla que no em mereixo que ara em tireu la carrosseria per sobre.

La gent va callar i es va mirar els peus, una mica avergonyida.

—Vam solucionar el problema de la baralla amb els de Hufflepuff i ens van aixecar càstig, oi? —va dir el Fred—. Doncs no pararé fins que ens l'aixequin un altre cop. Trobaré la manera. Promès.

 

*   *   *

 

—Charlotte! Ei, Charlotte! —va cridar el James, fent que uns quants alumnes giressin el cap per fer-li una mala mirada.

—Eh, que això és una biblioteca! —va exclamar un alumne de Ravenclaw.

—Doncs aleshores calla—li va deixar anar el James, i se'm va anar on era el seu germà—. Tio, que des que has tornat no t'he vist el pèl. Què fas?

—Un treball de Pocions —li va contestar ell.

—Ah, molt bé —va fer el James, i es va asseure al seu costat—. Ei, ja sé que ara riuràs i tot, però és que els teus amics me n'han explicat una de molt bona. Ja sé que és impossible, eh? Però és que saps què m'han dit? Que es veu que ara t'ajuntes amb els d'Slythe...

—Ei, Severus! —va dir una veu darrere seu, i el James a es va girar de cop i va veure el Malfoy, acompanyat dels seus dos amics—. Hem trobat un parell de llibres per la redacció. Dóna'ls un cop d'ull, Severus...

—Eh, tu! —es va escandalitzar el James—. Al meu germà no l'insultis, que et faig la cara nova!

—Tu què hi fots aquí, Potter? —va dir, gairebé escopint l'última paraula.

—Jo? —va fer el James—. Què fots tu aquí ficant-te amb el meu germà?

—James —va fer el seu germà—. En primer lloc, estic aquí treballant amb ells; en segon lloc, són amics meus; i en tercer lloc, no s'estava ficant amb mi, m'ha dit Severus, que per si no te'n recordes és el meu nom i, si no et fa res, m'agradaria que a partir d'ara tu també el fessis servir.

—Què? —va exclamar el James—, què està passant? Què m'he perdut? Per què va amb els d'Slytherin?

Per què li diuen Severus??? Va exclamar la seva consciència amb veu de Sirius. I encara voldrà que tu també l'hi diguis. Ha! Per sobre del meu cadàver.

—Mira, James —va fer lacònicament el Severus—, des que va passar allò amb els vlads... m'he adonat que ja m'he cansat d'estar sempre a la teva obra. Ets popular, intel·ligent, caçador de l'equip, un magatotis... jo no tinc per què ser-ho, estem? Ara estic amb una gent que em cau bé, i si això no t'agrada, doncs et fots.

El James tenia tantes coses al cap que no sabia quina dir primer.

—Però són d'Slytherin! —va exclamar exasperat.

—Senyor Potter! —va cridar madam Pince, que acabava d'aparèixer darrere seu—. Un sol crit més i se'n va de la biblioteca!

El James va engarapar el seus germà pel braç i se'l va endur un parell de prestatgeries enllà.

—És que t'has trastocat o què? Com pots anar amb aquesta gent? Que no veus quina mena de gent són?

—No, no ho veig —va dir el Severus, tot enfadat i amb els braços creuats—. Per què no m'ho dius tu?

—Aquesta gent estava a favor del Voldemort!

—Però què dius, James? —el va renyar el Severus—. No pel fet de ser Slytherin ets automàticament un Cavaller de la Mort.

—No, però en tens molts punts —va fer el James—. No són Cavallers de la Mort perquè el Voldemort és Mort, però si fos aquí ells serien els primers de la llista. I encara que no fossin... tots ells són de sang pura! Tots!

—Nosaltres també ho som.

—Però nosaltres no li donem importància ni reneguem d'aquells que no ho són —va explicar el James—. I per sobre de tot, no creiem que els nascuts de muggles hagin de ser eliminats de la faç de la Terra, perquè només sobrevisqui la raça pura! Com miraràs ara a la Martha? I al Charlie? I la Geena? I què hi ha de la Rose, eh? La tieta Hermione és filla de muggles. El pare del Lorcan és muggle. La teva pròpia mare és una descastada, so imbècil! Amb quina cara els explicaràs això que m'acabes de dir als papes, eh? Albus, reacciona!

—Severus —va dir el seu germà, sense immutar-se.

—Què? —va fer el James sense entendre.

—Que em dic Severus.

Allò el va acabar d'encendre. Li van venir ganes d'apallissar el seu germà allà mateix.

—Mira, fes el que vulguis, idiota, però jo no em penso embrutar la boca pronunciant aquest nom.

El va deixar allà palplantat i va girar cua per sortir de la biblioteca, mentre sentia la seva consciència: Ben dit, sí senyor!

 

*   *   *

 

Els Potter no es van tornar a dirigir la paraula en el que va quedar de dia, i quan el Severus va entrar al dormitori per la nit, no es van dir ni ase ni bèstia.

Ja era ben entrada la nit quan el James va sentir uns copets a la seva finestra. No havia aclucat l'ull en tota la nit pensant en el que faria amb el seu germà, per tant no li va costar gens distingir el sorollet. Decidit, es va aixecar del llit i es va dirigir a la finestra, allà hi havia alguna cosa...

Era una cosa fosca i peluda que no parava d'empotrar-se contra el vidre. Un ratpenat? Sí, sí que ho era. Que idiota, pobret. Però aleshores es va fixar que duia un pergamí lligat en una pota. Allò era molt estrany. Si alguna cosa es podia dir dels mussols era que vivien de nit, i si els bruixots ja els havien adoptat com a missatgers, no entenia perquè algú decidiria utilitzar un ratpenat.

I llavors va veure una cosa que li va cridar l'atenció. Al pit del ratpenat hi havia alguna cosa brillant. Com que no parava quiet, només veia que es tractava d'una placa daurada, però quan hi va fixar la vista hi va veure una A vermella pintada a sobre d'una vareta. Se la coneixia de memòria, aquella placa. No li calia fixar-s'hi més per saber que a sota hi hauria unes paraules minúscules també vermelles sota el lema sirvo et protego "serveixo i protegeixo". O sigui que ara al Departament d'Aurors se'ls havia acudit enviar-se els missatges per ratpenats... Potser el seu pare li enviava alguna carta.

En fi, es va atansar a la finestra i la va obrir. El ratpenat va entrar d'una revolada i es va escapolir de les mans del James. Va sortir per la porta entreoberta i va baixar les escales tot volant, en direcció a la sala comuna.

—Ei, espera! —va xiuxiuejar el James, amb compte de no despertar la resta—. Que això que dus és per a mi!

Va sortir corrent darrere el ratpenat i va baixar les escales cap a la sala comuna. I quan hi va arribar, es va quedar garrativat. Allà no hi havia cap ratpenat.

Allà el que hi havia era una dona alta i esvelta, d'uns vint anys aproximadament, que se'l mirava recolzada en un sofà. El seu cabell llarg i vermell com el foc contrastava enormement amb la seva pell pàl·lida a més no poder i el vestit negre , arrapat i de l'any de la quica que portava. Quan va somriure, li va poder veure uns ullals més llargs del normal.

Estava a punt de posar-se a cridar com un boig quan la dona li va parlar amb una veu preocupada.

—No, no, no crrridis, siuplau! —va exclamar—. Tu ets un dels fills del senyorrr Potterrr, oi?

El fet que una vlad el tractés amb tanta educació i que anomenés al seu pare "senyor Potter" el va deixar una mica desconcertat. Per aquesta raó la veu li va marxar i es va quedar mut, contemplant-la. Aleshores es va adonar que els vlads no es transformaven en ratpenats i que podien volar en la seva forma humana. Aquella dona no era una vlad. Era una vampiressa. Mentre pensava indecís si allò millorava gaire la situació la dona pèl-roja se li va atansar i li va posar la placa d'auror sota el nas.

—Trrreballo pel teu pare —li va dir amb un altre somriure—. Em dic Lizzbell von Überwald, em pots dir Lizzbell si vols.

El James va empassar saliva i va fer una passa enrere. Els vampirs xuclen sang. I aquesta dona tenia uns ullals molt però que molt esmolats.

—No cal que t'espantis... —li va dir la dona, abaixant els ulls—. Mirrra!

Li va plantar el canell a la cara, on hi duia una cinta de color negra brodada. El James se la va quedar mirant amb cara de molt-bonica-on-l'has-comprada, i la Lizzbell von Überwald va fer un sospir.

—No saps què és, oi? —va dir abatuda—. Ningú no ho sap. Me'n faig farrrts d'explicarrr-ho a tothom, semprrre ho comento a les rrreunions de vegetarrrians, i no em fan cas. D'això se n'ha de fer publicitat, perrrquè si no la gent no ho sap i llavorrrs, clarrr, s'espanten i desprrrés...

El James es va relaxar una mica. Si la vampiressa li hagués volgut fer mal ja n'hi hauria fet, no? I... no semblava gaire violenta. I portava la placa del Departament d'Aurors, començava a veure poc probable que l'hagués pispat.

—D'això... —la va treure dels seus pensaments el James—. Què... què representa que és aquest braçalet?

—Oh! —es va alegrar de seguida la Lizzbell—. És una polsera d'abstinència! T'has quedat igual... —va dir abatuda un altre cop en veure la cara de desconcert del James—. Vol dirrr que no m'alimento d'humans. Perrr conviccions morrrals.

—Ah...

El James va respirar alleujat.

—Perrrdona que hagi entrat per la teva habitació, perrrò és que la dirrrectora ha posat un encanterrri antivampirrrs a la finestrrra del seu despatx. Suposo que ho ha degut ferrr pels vlads. El comandant Potterrr em va dirrr que podia passarrr i que en aquest cas pugés a l'últim pis de la torrre norrrd, que algun dels seus fills m'obrrrirrria. Qui ets? James o Albus? —va callar i de cop i volta va semblar una mica escandalitzada—. Oh, Déu meu, ja se m'ha torrrnat a oblidarrr, espero que no t'hagi ofès que et parli de tu... Marrre meva, perrrò que mal educada! D'això... —es va posar en posició de firmes i va fer una salutació marcial—. Disculpi pel meu atrrreviment, senyorrr Potterrr, aquí l'agent interrrina von Überwald, per servirrr-lo.

El James es va posar a riure.

—No passa res —li va dir—. Em pot dir James, senyoreta von Überwald, generalment els aurors em tracten amb força condescendència. El meu pare en especial.

L'agent va fer un sospir.

—Vaja, doncs em quedo més trrranquil·la —va dir—. És que veurrràs, rrresulta que encarrra no m'he acostumat a això del llenguatge militarrr. Prrrovinc d'una família noble, saps, i sempre he trrractat a la gent com m'ha donat la gana... però ja em va dirrr el capità Weasley que allà m'haurrria de comporrrtarrr segons el rrrang que tenia. I desprrrés va venir un paio així tot alt i grrros com una muntanya que em va començarrr a clavarrr crrrits...

—El sergent Columbus —va identificar el James.

—Aquest —va assentir la Lizzbell—. Quina porrr, tu...

—I bé, Lizzbell... —va fer el James—. Així que has vingut a portar-li una carta a la McGonagall? —la Lizzbell va assentir—. I no és més fàcil enviar-li un mussol?

La Lizzbell va negar amb cap.

—De vegades als mussols els cacen. I la inforrrmació confidencial, doncs...

—És clar —va fer el James—. Va, t'acompanyaré al despatx de direcció.

Van sortir tots dos per forat del retrat i van baixar les escales cap el vestíbul.

—I com és això de l'abstinència? Beus sang d'animals? —la Lizzbell va assentir amb el cap—. I té el mateix gust i tot?

—No, és una porrrquerrria —va fer abatuda—. És com donarrr-li farrrina a un cocaïnòman. Perrrò és menjar, saps? I no hi ha necessitat de cometrrre assassinats.

—I no costa deixar la... la sang humana? —es va atrevir el James.

—Al prrrincipi, sí —va assentir l'agent—. Fa molta olorrr, saps? Desprrrés aprens a conviurrre-hi per forrrça de la costum. De totes manerrres... quan algú es fa un tall o sagna... se'm fa rrrealment difícil i he de fer molts esforrrços perrr no llançarrr-me-li al damunt... Perrrò tinc força de voluntat! —va dir tota orgullosa—. I la meva pulserrra, que em dóna forrrces. Ja fa cinc anys que m'abstinc.

—I quants anys tens? —va preguntar el James.

—Vint-i-cinc.

—No, però... quants en fa, que en tens vint-i-cinc?

—Uns quants... —va somriure la Lizzbell—... centenarrrs.

—Ja m'ho esperava —va fer el James—. Bertie Boot.

La gàrgola que duia a direcció els va deixar pas i van començar a pujar les escales de cargol. Encara no havien trucat a la porta, que van sentir la veu de la directora:

—Endavant!

El James es va mirar el rellotge. Eren les tres de la matinada. És que aquella dona no dormia mai o què? Va obrir la porta i va dir immediatament.

—Professora McGonagall, no s'espanti, no és una vlad, és una vampiressa del Departament d'Aurors que li porta una carta.

Va fer bé, perquè la professora McGonagall ja havia preparat la vareta en posició d'atac.

—Oh... —va fer—. Quan el Harry Potter em va dir que m'enviaria un agent en persona no esperava trobar-me un no-mort.

—Encarrra no ho sap ningú... —va explicar la Lizzbell—, a parrt dels agents del deparrrtament, és clar. M'han contrrractat pel tema dels vlads... i perrr missions especials, que rrrequereixen habilitats... especials, com aquesta.

—És clar—va assentir la McGonagall—. Quan se n'assabentin els de la Conselleria posaran el crit al cel. Em van dir que ja ho van fer quan van contractar un gòblin i es va descobrir que l'elefant aquell era mig gegant... Quan la coneguin a vostè serà festa grossa —la Lizzbell li va allargar la carta amb la mà—. Però veig que porta la polsera de l'abstinència. Felicitats.

—Moltes grrràcies! —va exclamar la Lizzbell, encantada que algú reconegués el braçalet—. Ja porrrto cinc anys!.

—Ben fet —va assentir la McGonagall—. Bé doncs, senyoreta...

—Von Überwald.

—... von Überwald —va repetir la McGonagall—, suposo que al senyor Potter no li farà res que a partir d'ara entri a Hogwarts per la seva habitació. Sé que els vlads busquen alguna cosa al meu despatx i no tinc intenció de treure el sortilegi de la finestra.

—És clarrr—va assentir la Lizzbell.

—Cap problema—va dir el James.

De tornada a l'habitació del Jame,s van seguir parlant.

—M'encanta aquesta escola... —va comentar la Lizzbell— no hi admeten no-humans, perrr això, oi?

—No n'estic segur. Fa uns quants anys van admetre un home llop. Però ningú no sabia que ho era...

—Ah, perrr cerrrt... —va dir la Lizzbell—. Em va comentarrr el comandant Poterrr que si parrrlava et tu que et digués que mirrressis d'esbrrrinarrr si els que van atacarrr la casa del prrrofessorrr Dumbledore a l'estiu errren vlads o només erren imaginacions del vell. Ho va dirr així literrralment.

—Ja... —va fer el James—. Digues-li que ja miraré a veure què puc fer.

—I sobrrretot —va dir la Lizzbell—. Que ningú no sàpiga que he estat aquí... no hem d'escamparrr que sóc al Deparrrtament encara.

—Molt bé.

Van callar quan van entrar a l'habitació, que estava en complet silenci. Quan el James va obrir la finestra, però, va fer una mica de soroll i algú es va despertar.

—Què passa...? —va fer la veu del Severus—. James...! —va esclamar en veure la Lizzbell.

—Tranquil·la, Winifred —li va xiuxiuejar el James—. Treballa pel papa, i és un vampir, no un vlad, d'acord? Però no ho diguis a ningú, el papa no vol que se sàpiga.

—Ah... —va fer el Severus mig adormit, i va tornar a caure al coixí amb un cop sord i va deixar anar un ronc.

—Bé doncs... encantada de conèixerrr-te, James. Ja ens anirrrem veient.

—És clar, un plaer —va fer el James, i es va apartar perquè la Lizzbell es convertís en ratpenat i sortís volant per la finestra.


És dels llargs. Bñe, ja podeu anar fent comentaris. Què us sembla tot això de l'Albus. Què tal els Slytherins? Més important, què us sembla el personantge d l'Scorpius...? És que no sé si l'estc plantejant bé o què... vull que vagi sortint més.

I la Lizzbell què tal? Bé, aneu comentant, eh?

Petons de meló fresquet!

You know that you love me... xo xo... (XD)

Agatha Black


Llegit 1343 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarginny loovegod 314 comentaris03/06/2009 a les 16:09:47
#18768Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

primera!
val, ara tai d'estudiar tres exàmens (m'estic escapant de les garres de ma mare i del muermo de socials)així k comentaré demà!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris03/06/2009 a les 16:28:10
#18769Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Vale... tu has llegit Crepúsculo, no?

Segon, el capi està molt però que molt bé. La Lizzbell em cau molt bé. Però l'Scorpius Malfoy no. XD. A mi em sembla molt bé que l'Albus vulgui fer la seva. Però aquesta no és la seva, ja ho vaig dir. Ell no és un Slytherin. Més li val no ser-ho.

Ara a veure quina pista serà la de Slytherin...

I a veure, suposo que estaràs contenta, que no he pogut acabar el comentari del capi 12 de la meva ff perquè he vist que penjaves i l'he deixat tal qual.

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/06/2009 a les 16:37:38
#18771Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: pos no he llegit crepúsculo, no... he vist la peli, però no sé si he posat res... bé, potser el comentari de quan li pregunta l'edat. De tota manera, això de l'abstinència dels vampirs ho he tret d'un llibre del Terry Pratchett que es diu "La Verdad" que hi ha un vampir molt majo que va amb una pulsera d'aquestes i intenta readaptar-se a la sicietat. El pobre és fotògraf i cada vegada que dispara el flaish en converteix en cendra... XD Quina vida. De fet, tinc molts personatges que estan basats en Terry Pratchett, sobretot els aurors del Harry... XD




Laiia Von Llasë 40 comentaris03/06/2009 a les 19:18:09
#18774Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

OOOOoooooh!! capitol geial, com sempree!!

per sert: soc la laia.weasley però l'antic compte se'm va esborrar i ara tinc aquest :)

1.vaia putada lu del equip...soluciona-ho aviat porfaa!

2.Tot i ser de Slytherin, l'Albus em cau béé(rs de picarme pr dir akestes coses, plis), crec qe no s'ha anat a ajuntar amb la millor gent del món peró que ara... es podria dir qe és l'Albus Severus i no, l'Albus-que-sempre-imita-a-algú.

3.M'encanten els vampirs vegeterians(H) Crec que em podrà arribar a caure molt bé la Lizzabell.

4.De l'Agatha...pos res de res...tinc les teories a 0, l'única que se m'acut és qe és alguna agent raraa qe ajudarà al Clan per robalsi la relíquia quan la trobin.

Continua aviat:)

Laiia




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/06/2009 a les 19:26:38
#18775Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laiia Von Llasë: primer de tot, em mola moltíssim el nom nou, d'on l'has tret? 1- saps, la veritat és que no penso solucionar. La raó per la qual vaig fer això de l'equip és perquè se m'han aabat completament les idees pels partits de quidditch, ja sñe que normalment quedaven guais, però és que de veritat que se'm fa molt difícils escriure'ls. 2- Bueno, a mi l'Albus no em cau molt bé, però el seu personatge m'agrada molt més que no pas abans. 3- A mi m'encanta, seguirà sortint sovint. 4- Ok... XD. Seguiré aviat, i tant!




Gemma Evans 51 comentaris03/06/2009 a les 23:16:53
#18779Encara no he escrit cap fanfiction

Oh k guai!!
jajaj ma caigut mol b la Lizzbell!!
l'albus saguex caientma malament!! no pots fe k es descubrexi k es el culpaple d tot lu dl quiddich¿¿¿
el Harry sta cm una cabra!! (d vagadas pensu k l'hermione els va trauma da vritat am lu dl PET i k x axo cuntacta a tanta gen d daltres races!!))
pos re k continuis aviat!!

~~Gemma~~




Avatarginny loovegod 314 comentaris04/06/2009 a les 18:44:23
#18781Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

ok, ja he acabat els exàmens i ja em puc dedicar a fons  a  llegir, tot i k men vai el cap de stmana...
pos wenu, k et puc dir? k m'encanta, k és genial, etc etc, ja t'ho saps!...

la veritat és que moltes teories... no, en realitat cap... però ja se m'acudirà alguna, no hi ha capi sense teories!^^

en lo dels slytherins... penso el mateix que tothom, k està molt bé que segueixi el seu camí però que hi ha un petitííííííssim problema: aquest no és el seu camí!

i la lizzbell m'encanta! fes-la sortir, sí!!!!!!!

pos... bufff, espero k els següents comentaris siguin millors, perquè en aquest....

wenu dew!

       &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;  *laura*




Laiia Von Llasë 40 comentaris04/06/2009 a les 19:47:47
#18782Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

jajajaaa així qe t'agrada el meu nom?? a mi tmbb:P és una broma qe tenim amb la Gemma Evans...

Teniem l'examen d'un llibre de catalaa i un persunatge es deia Konradin Graf Von Hohenfels i claruu, la noia no es va puder estar de  posarme un nom raru i en rrealitat em dic Laia Llasera.

Quina història més maca xdd

Gracies per continuar aviat :D




Gemma Evans 51 comentaris04/06/2009 a les 20:42:26
#18783Encara no he escrit cap fanfiction

jajjaja!!
laia aqet rima pudrem scriura "la vida i las mantidas de laia llasera"
jajjajajajaja
pos re!

ptns

~~Gemma~~




Avatarivi_potter 512 comentaris04/06/2009 a les 22:44:28
#18785Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaa! Bé estic aquí liada amb deures i coses però comentaré en un momentet i així dono la meva opinió =P

Bé doncs primer el personatge de la Lizzbell, m'agrada té un nosqeué que la fa interessant (portser que és una vampiressa! xD) i trobo que li dona un gir a la història, si ella s'ha aliat amb ells o poden fer més!

Pel que fa a l'Albus/Severus que vols que et digui jo sóc fan del James totaaaal xddddd! Però tot i així m'agrada perquè fa la història interessant i a la vegada no perqe no mola que un Potter sigui Slytherin! Suposu que sempre hi ha l'excepció...

bé això és tot, segueix aviat eeh!

petooneets!




myre_ginny 93 comentaris07/06/2009 a les 10:00:37
#18793Encara no he escrit cap fanfiction

wolaaasss!!

no tinc temps x comentar, pero m'ha agradat mol el capitool!

men vaig a estudiaar! molta sort am la sele a tots els q l'hagueu d patir akt any com jo.

un peto!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris08/06/2009 a les 11:33:13
#18795Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Gemma Evans: wenu, lo de l'albus... sí, tot se sabrà al final. I pel que fa al Harry... diguem que va agafar el consell del James i té moltes ganes d'acabar amb tot el tema del racisme per sang, de manera que intenta incluore espècies diferents, ara, a part de races. Per suposat, quan la gent se'n vago enterant, s'armarà la de cal déu...

ginny lovegood: espero que t'hagin anat bé els exàmens. A mi també m'agrada la Lizzbell i sí que continuarà sortint, és clar. També vull que segueixin apareixent la resta de la tropa del Harry: el Rhys, el Columbus, la Belacqua... són guais ^^

Laiia Von Llasë: doncs mola moltíssim i a més ajust ara que creo la Lizzbell von Überwald, que ni fet a posta, no?? XD

ivi_potter: síiii, Lizzbell power, veig que ha estat una bona nova incorporació. I respecte l'ALbus penso com tu. Jo tmb sóc del James... ^^

myre_ginny: cap problema, suposo que deus estar fent segon de batxillerat. ànims, que després be el millor de tot. VISCA LA UNIVERSITAT!




Avatarginny loovegod 314 comentaris12/06/2009 a les 15:24:24
#18798Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

sí!

toma ya! després d'uns dies de sequera per culpa del exàmens que m'esgoten les neurones, tinc una teoria! (tot i que és molt tonta)

- Podria ser que el lladruc fos una mena de ben? un còmplice dels vlads, o alguna cosa així?

- o, per contra, podria ser com el malifet, una mena d'ajuda.

no sé....

laura

PD: per cert, m'ha quedat curt el comentari no?




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris13/06/2009 a les 19:45:56
#18801Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Doncs la veritat, ho sembla. Bah, si només has vist la pel·lícula no has vist res... XD. És que a mi la peli no m'entusiasma molt que diguem, però estic enganxada al llibre (per molt que odïi gairebé tots els personatges).

Uau, que raro, "només" tens 14 comentaris... XD no et queixis que encara que normalment en tinguis molts més aquests ja són bastants.

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/06/2009 a les 11:14:17
#18809Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Buah, sorry per deixar tothom penjat però és que aquesta és la ultima setmana de classes abans dels examens i he d'entregar un munt de treball i encara no he tingut temps per esciure. Avui tinc una estona, o sigui que començaré el capi nou, espero poder-lo penjar aquesta setmana, però no prometo res. En fi, disfruteu els que ja estigueu de vancances!

ginny lovegood: El lladruc??? O.O. Eh... no, va a ser k no XD Wow, se te'n va molt la pinça, ja, no?

marta_ginny: no, no, si no em queixo, amb prou feines he tingut temps de llegir els comentaris.... XD




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:17:02
#26339Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Mmm... Suposo que el títol no és objectiu.

Els capítols que dius que t'han sortit llargs, són els que se'm fan curts! xD

Aquest capítol m'ha agradat molt!! Tant les escenes d'en Severus i la seva nova vida, com la part de la vampiressa (les millors!)

En Charlie parlant dels ullets dels de primers com si aquests fossin nens de cinc anys... Només és porten un any...

Aquest escrit de goblinès, te l'has inventat?

Bona pensada, aquesta de saber-se la paraula i prou! És evident això de la paraula; m'ha agradat com els ve al cap. «Vull entrar a la cambra, no suspendre Història», molt bona, Alice.

La resposta d'en Severus m'ha encantat. Que està treballant amb ells, que són amics seus i que, per si no se'n recordava, també es diu Severus. I visca el voltor de Madame Pince!

Mmm... Error. Els Potter ja no són de sang pura. Recorda que la Lily és d'origen muggle. El pare d'en Lorcan és muggle? No és en Rolf Salamàndric?? I la mare no és la Luna? O sóc jo que em confonc?

Sobre en Severus i la seva nova vida amb els d'Slytherin. Per què dieu tots això de que està molt bé que vulgui seguir el seu camí, però que el problema és que “no és el seu camí”??? Mmm... Per què us entesteu a dir això? Crec ha estat prou valent per anar a veure el grupet d'Slytherins aquell dia i dir-los que volia anar amb ells. Ha anat de cara. A mi m'ha agradat molt com ha actuat (tret de la mala jugada que ha fet a Gryffindor, això sí que no és res per estar-ne orgullós...). I si resulta que aquest és precisament el seu camí? Potser s'arribarà a trobar més còmode amb els d'Slytherin, i no hi ha cap mal. Jo el recolzo moltíssim. Si s'equivoca, ja rectificarà; si cau, ja s'alçarà de terra. Ha de fer el que senti i si això és el que sent, doncs endavant.

L'escena de la vampiressa m'ha agradat molt però que molt, de debò. Juntament amb les d'en Severus, la meva escena preferida. La cara de molt-bonica-on-l'has-comprada també m'ha agradat :) Això de la polsera d'abstinència m'ha resultat molt interessant. Retiro el que vaig dir que no estava tan segura que els vampirs poguessin escollir... Ho retiro, ho retiro. Suposo que, per molt difícil que resulti, s'ha de poder aconseguir. Ho deia perquè els vampirs tradicionals no és que “puguin escollir o no”, sinó que no s'ho plantegen perquè és la seva manera de viure. Ho vaig dir per això. Però sembla que ara els vampirs els preocupa encaixar a la societat. Amb força de voluntat, es pot aconseguir. La polsera dius que és negra i brodada. Què és el que hi ha brodat? Que n'és, d'educada! És molt maca, la noia! M'encanta!

hahaha Beure sang d'animals i no humana és «com donar-li farina a un cocaïnòman»!! M'encanta la comparació! Molt més que la típica del tofu!

«És que aquella dona no dormia mai, o què?». I m'encanta també el que diu: «Quan se n'assabentin els de la Conselleria posaran el crit al cel. Em van dir que ja ho van fer quan van contractar un goblin i es va descobrir que l'elefant aquell era mig gegant... Quan la coneguin a vostè serà festa grossa. Però veig que porta la polsera de l'abstinència. Felicitats». Genial!

A mi això de l'edat també m'ha recordat Twiligth. Però em sembles de la mena de persona que no li agradaria. A mi la pel·lícula em va agradar (la primera, la segona també encara que no tant, i la tercera no la recordo gaire. Les dues que fan A trenc d'alba, no les he mirades), però el llibre... No vaig arribar a la meitat, em sembla. Trobo que la idea aquesta del vampir modern que intenta encaixar a la societat i que no vol ser un assassí, que per això tria beure sang dels animals, és bona (encara que em sembla que no és de la Meyer, oi?). És un nou concepte. Els més tradicionalistes amb el mite els/ens costen els canvis. Però hem de reconèixer que el vampir ha anat evolucionant. Per què no hauríem de deixar que evolucioni més? La literatura és viva i es va escrivint. Tenim unes llegendes populars (que tenen moooolta part de veritat, encara que molts ni se n'adonin) i la imaginació dels escriptors que els donen vida. Ara bé: tot el rotllo aquest adolescent del “romanticisme” de la parella popular i l'amic i... No, no m'agrada gens...

Preguntes com veiem l'Scorpius. De moment, a mi no em desagrada. Crec que no hi has posat res gaire característic, encara. Tret del to afectat del seu pare. Em sembla un Draco2 xD M'agrada com tracta en Severus. El defensa, li respecta el nom, li presenta la resta de companys i amics d'Slytherin... Crec que l'està tractant molt bé i que l'ha acceptat al seu grup. Suposo que més endavant, quan surti més, te'n podré dir més coses ;)

---

El costum, no la.

---

Em sembla que m'he enamorat de la Lizzbell. No exagero. Que surti més, si us plau!

Antares

PD: El llibre que diu la Laiia Von Llasë no deu ser L'Amic Retrobat de Fred Uhlman? :D




hermione_phoenix 42 comentaris10/02/2016 a les 10:51:10
#26655Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

M'encanta la vampiressa




irinawatson06 105 comentaris06/09/2017 a les 13:14:16
#27165Encara no he escrit cap fanfiction

Jo crec que tard o d'hora en James haurà d'acceptar que en Severus és amic de l'Scorpius (jo aquí veig una paralleta ben bonica).

Lu de la vampiressa m'ha agradat força però tinc por del que li puguin fer els altres vampirs o vads si se n'adonen que treballa en contra d'ells...