Només diferent - El principi
Escrit per Laiia Von Llasë
Enviat el dia 16/06/2009 a les 18:37:33
Última modificació 16/06/2009 a les 18:37:33
Tots els capítols de Només diferent
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


El principi

La família Smith anava atrafegada per l'estació de King's Cross. Ja quasi eren les onze i encara no havien trobat l'andana 9 i ¾. La mare començava a pensar que tot era una broma d'algun programa de tele i que tenien una ‘camera oculta' gravant-los, quina estupidesa això d'una escola de màgia!

L'Antònia era una nena d'onze anys, tímida i menuda, morena i amb uns ulls grisosos molt bonics. Era filla única i tampoc no tenia cosins, els seus pares eren advocats i no paraven gaire per casa. S'havia criat amb la seva àvia, una velleta molt simpàtica i amable que li havia fet de mare i de pare alhora, però feia dues setmanes que ella s'havia mort i l'Antònia encara no se n'havia pogut recuperar. Elles dues tenien una connexió especial, l'Antònia no sabria explicar-ho però sabia que existia.

Estava mirant fixament la paret entre l'andana nou i la deu; hagués posat la mà al foc que acabava de veure una persona esfumar-se a través d'aquesta paret. Llavors entre la gent va sortir un noi corrent directe a la paret. L'Antònia es va posar les mans al cap esperant que xoqués però el cop no es va produir perquè al arribar a la paret va desaparèixer com si res.

-         Pare, mare! -va cridar- Em sembla que ja he trobat l'entrada!

Quan els hi va haver explicat, vana anar cap al davant de la paret; l'Antònia segura del que havia vist i els seus pares gens convençuts.

-         N'estàs segura?

-         Sí, sí! Quan hagi passat a l'altra banda veniu vosaltres, val?

-         Sí, vinga endavant -va dir el seu pare donant-li copets a l'esquena

L'Antònia va agafar amb força el seu carro i va començar a córrer capa a la paret. Poc abans d'arribar-hi va tancar els ulls intentant imaginar-se l'andana que es trobaria però els va obrir casi a l'instant; quan va xocar amb una paret descaradament dura. De l'impacte va caure a terra juntament amb el seu bagul i la seva gata Tona, que va deixar anar un miol de por. L'Antònia no s'ho creia, no ho podia entendre; estava completament convençuda de que passaria sense cap problema, l'altre noi havia passat.

El primer que va fer va ser mirar els seus pares(que s'havien quedat amb la boca oberta i anaven cap a ella), després, mirar el rellotge per por de que ja no pogués pujar al tren.

Només llavors, es va adonar del rebombori que havia generat; estava envoltada per una rotllana de curiosos.

-         Ho sento- es va disculpar- No he pogut controlar el carro, pesa molt.

I la gent es va començar a dispersar, al final només van quedar tres nois i una noia mirant-se com recollia les coses. Quan els va veure va tenir l'impuls de fer-los fora però en realitat, va veure que ells tenien tot el dret de mirar-se-la per molt que fos de mala educació. Llavors el noi més gran es va acostar a la paret i hi va posar la mà dissimuladament. La mà se li va enfonsar una mica, just perquè l'Antònia ho veiés, i encara es sentís més miserable. No podria arribar al Hogwarts Express. I era problema seu, aquell noi sí que podria. Llavors la noia la va ajudar a aixecar-se.

-         Gràcies. Vosaltres aneu a Hogwarts? - va preguntar fluixet.

-         Oh sí! Tu també? - semblava alleujada - Ens pensàvem que eres una muggle que havies xocat per accident.

-         Doncs no, però no he pogut passar

-         Que estrany. Jo fa tres anys que vinc a acompanyar el meu germà i mai no havia passat res, la veritat és que no haviem entrat però no haviem vist a ningú qe li passés res...

-         A acompanyar-lo? O sigui que també comences primer?

-         Si, si, jo en John i en Luke -va dir assenyalant respectivament els altres dos nois, que eren iguals.

-         Així tu no ets germana seva...?Ah...sou bessons tots tres!- estava flipant

-         Si- va contestar rient en John- Apunta'n un més a la llista Luke. Em sembla que ja en son 56.

I en Luke es va treure una llibreta de la butxaca i va escriure-hi alguna cosa.

-         Ja hauríem d'anar tirant, són quasi les onze- va dir el germà gran

-         Sí, anem, que ja no quedaran compartiments buits- va contestar la noia.- A, per cert, em dic Jennifer.

-         Jo Antònia- va contestar tallada, no li agradava gens el seu nom.

-         Encantada d'haver-te conegut, ves-te despedint dels teus pares, que ja és hora.

L'Antònia va anar a dir adéu ràpid i va tornar capa la paret.

-         Antònia aquí!

Es va girar i va veure un dels bessons fent-li senyals.

-         Ja han passat tots, vine amb mi.

-         N'estàs segur, Luke? Abans he xocat- volia provar-ho però no n'estava segura.

-         Si, segur. Com saps que sóc en Luke?

-         Només tenia dues opcions- en Luke va somriure.

-         Molt bé a la de tres: un...dos...tres!

Els dos es van posar a córrer cap a la paret. L'Antònia va tancar els ulls però quan els va obrir va veure una andana plena de nois estressats per pujar al tren i de pares dient adéu. Tot difuminat pel vapor que treia la màquina escarlata. En Luke i ella van anar cap al tren, des de la finestra els cridaven la Jennifer i en John.

Just quan van arribar al compartiment el tren es va posar en marxa.

-         Luke, germanet estimat del meu cor! Com t'he trobat a faltar- va cridar en John i es va llençar a braços d'en Luke.

Tots dos van caure a terra i els quatre van començar a riure com bojos. Quan van poder parar l'Antònia es va asseure i els tres germans li van començar a fer preguntes sobre ella: d'on ets? Quants anys tens? Ets filla de muggles? Tens germans? Tens gossos? Gats? Un gripau? T'agrada la xocolata i la nata?

Quan es van donar per satisfets amb les respostes de l'Antònia van començar a explicar la seva vida sense necessitat de que ningú els hi demanés res. El seu germà gran era en Jesse i tenien una germana un any més petita que es deia Julliet, vivien a Irlanda en un poble petit, amb el seu pare i els seus avis, a la seva família eren tots mags des de sempre i es caracteritzaven per ser tots morenos i amb els ulls foscos (l'Antònia va flipar) evidentment, ells n'eren l'excepció: rossos i ulls castany clar. Tots tres eren fanàtics del Quidditch, que van haver d'explicar-li tot sobre el seu esport preferit. Tot això i moltes tonteries com ara que en John era esquerrà o que en Luke era un pringat perquè el seu nom no començava amb ‘J'. L'Antònia va veure clar que era una família xerraire. Llavors es van posar a parlar de les residències i de les classes de l'escola.

Cap al migdia va passar una dona escarransida amb un carretó ple de llaminadures i els bessons en van comprar a muntanyes i li van ensenyar a l'Antònia totes les modalitats de caramels que hi havia.

Quan ja estaven tots ben tips la porta es va obrir i en van entrar un noi baixet i moreno amb cara d'empanat i una noia negra alta i amb una cabellera ondulada, també semblaven de primer.

-         Hola, podem passar? Es que estàvem al compartiment amb uns bojos de manicomi que quan s'han enterat que el meu pare era muggle quasi em maten, i hem hagut de fugir. Podem passar?- va repetir al final, la noia havia dit tot això d'una tirada sense ni agafar aire.

-         Sí, sí- va dir la Jennifer amb els ulls molt oberts, encara es preguntava com ho podia haver dit tot tan ràpid. Els altres tres, quan es va desempanar van córrer a fer-los lloc traient muntanyes de xuxes.

-         Gràcies- va fer la noia.- Em dic Tania Pobbs.

-         Jo Edgmon Ielles- va dir el noi com si s'acabés d'adonar del que passava.

-         Nosaltres, Antònia, Jennifer, Jhon i Luke- va dir en Luke assenyalant a cadascú quan li tocava.

-         Encantada- va contestar somrient.

-         Sou bessons vosaltres dos?- va preguntar l'Edgemon assenyalant els dos nois.

-         Sí, però la Jenny també.

-         TOTS TRES!??- va preguntar la Tània cridant- Tres bessons? Fills del mateix pare i de la mateixa mare? Tots tres?

-         Sí!- van dir tots els quatre rient, en Luke ja estava traient la llibreta i va dir- 57!- i es va quedar mirant l'Edgmon- Tu no flipes per que siguem tres bessons?

-         No, bé...sí...vull dir...que es raro però no impossible, no?- va preguntar amb cara de por.

Tots els altres es van posar a riure, que perdut que anava, pobre noi.

Poc avans de les cinc es va obrir la porta d'una revolada i va entrar un noi pél-roig tot esverat i es va tirar a sobre dels que seien a la dreta del compartiment, aixafant a l'Edgmon, la Jennifer i l'Antònia. Es va calmar un moment allà estirat, amb el cap a la falda de l'Antònia, va mirar amunt i va dir:

-         M'encanten els teus ulls, són del color dels coloms de ciutat- va riure la seva propia gracieta i va marxar corrents.

-         Qui era aquest boig?-va preguntar la Tania.

-         No ho sé però semblava de primer, em sembla que entre els bojos i aquells anti-muggles aquest any no ens aburrirem- va contestar la Jennifer.

Van acabar de passar la tarda rient i menjant, passant entre camps que aviat es van convertir en boscos foscos i muntanyes amb boira, i es va anar fent fosc. Quan ja era negra nit van començar a alentir la marxa i finalment van parar en una estació de tren fosca.

-         Alumnes de primer, cap aquí!- cridava una silueta enorme.

Van arribar al seu costat i els va fer pujar en unes barques. Van travessar el llac entre esquitxos i exclamacions en veure el castell. Van pujar pels terrenys, per l'escalinata i els van fer esperar en una entrada enorme, plena d'escales que se n'anaven cap amunt i cap avall.. Els de primer van formar una fila davant la gran porta on darrera se sentien veus i rialles. Va sortir una dona amb un monyo tibat i barret que els va dir:

-         Bona nit i benvinguts! Soc la professora McGonagall, subdirectora i cap de Griffindor. Ara entraran en fila darrera meu, quan els digui el seu nom s'asseuran a la cadira i es posaran el barret, entesos?

La professora McGonagall va obrir la porta i va entrar, rera seu una fila de nois morts de nervis.

El gran saló era impressionant, l'Antònia es va quedar mirant amunt, els ulls clavats en aquell cel estrellat que feia de sostre; mai havia vist res igual, res que se li pogués comparar, era perfecte. Un noi amb cara de males puces la va empènyer i ella es va haver de concentrar a caminar perquè ja l'havia quedat l'última. Quan tots van ser davant de la taula de professors un barret espellifat que hi havia sobre un tamboret es va posar a recitar un poema. Al principi tots l'escoltaven però cap al final costava trobar algú que estigués pendent del barret. Els de primer es miraven les altres taules i els altres alumnes miraven el sostre o xiuxiuejaven algo amb els amics. Al acabar-se la cantarella tots van aplaudir i la professora McGonagall va agafar una llista i va començar a llegir:

-         Bull, Steve

Un noi amb cara rodona va avançar fins al tamboret i es va posar el barret al cap, que poc temps després va cridar:

-         Griffindor

La professora va cridar dues noies amb cuetes que van anar a Slytherin i després a l'Edgmon, que tot just el barret li va fregar els cabells va cridar "Griffindor". Dues o tres persones a Ravenclaw, el noi pél-roig a Hufflepuff (que es deia Martin) Una noia alta i grossa que feia por a Slytherin, i un que era igual però amb noi també a Slytherin. Una noia a Griffindor i una a Ravenclaw.

-         Pobbs, Tania!

La Tania va mirar enrera cap als bessons i capa l'Antònia i va avançar decidida. Poc desprès el barret va cridar:

-         Griffindor!

Dos nois més a Hufflepuff i un a Ravenclaw.

-         Smith, Antònia!

Ella, morta de vergonya pel seu nom i perquè per uns moments era el centre d'atenció de tota l'escola, va avançar a poc a poc i es va posar el barret. Li anava gran i va decidir aguantar-lo amb les mans per poder veure algo.  "Ummm...Difícil elecció" va dir una veueta dintre seu "Ets llesta, molt llesta, estaries bé a Ravenclaw, però ben mirat tens determinació, res no et pot aturar; potser a Slytherin..."  l'Antònia es va horroritzar, a la taula de verd només hi havia gent que semblaven males companyies i pel que li haien dit eren males companyies de veritat.  "I a Griffindor? Ets valenta" va somriure, volia anar allà. "Ets molt especial, molt difícil noia, aquesta any tots sou difícils, estic cansat de pensar tant: et posaré a Hufflepuff, allà tothom és ben rebut" l'Antònia estava flipant: "Pel poc que sé treballes un dia a l'any, com et pot fer mandra?" "És molt cansat haver d'entrar al cap de tothom i haver de triar entre quatre opcions, no vulguis ser mai barret, és molt difícil." "Com tu diguis." Va contestar-li cansada de discutir "Et puc preguntar una cosa?" El barret s'hi va mostrar d'acord "Has dit que sóc llesta, valenta i que res no em pot aturar però, d'on ho has tret?"


Hola! Sóc nova amb aixó d'escriure ffics peró gràcies a l'insistència de la Gemma Evans l'he penjat. Espero que us agradi molt i sobretot que deixeu molts comentaris amb tot el que en penseu (amb sinceritat).

Capitol dedicat a la Gemma Evans =)

Gràcies per llegir i bones vacances.


Llegit 697 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarginny loovegod 314 comentaris16/06/2009 a les 19:08:20
#18806Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

woooo

m'ha agradat molt! seguirñe la teva fic!

laura

PD: siusplau, llegeix la meva algun dia, pero dic algun dia pk la anoia amb qui la comparteixo és molt vaga i només té un capi...




Gemma Evans 51 comentaris16/06/2009 a les 21:01:48
#18807Encara no he escrit cap fanfiction

Laio!! :D
1) aver re k ia sas k el capi sta mol b.
2) merci x cumenta
3) tudio (wenu en el fons tstimu) pq avia cadat k saria la 1era d cumanta i vas tu mol llesta i penjas sensa di res!
pro re k avera si et desidexes a panja el proxim!!

(K)s

~~Gemma~~




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris16/06/2009 a les 22:14:47
#18808Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Mola!

Eis, m'ha agradat molt però que molt! Està molt bé!

Jo tampoc veig tan raro això de que siguin tres bessons. Jo en conec, de bessons que són tres. Tampoc és tant estrany. El que és més estrany és que dos siguin idèntics! XD

Wenu re, continua aviat!

1 pto

Marta




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris17/06/2009 a les 16:41:41
#18810Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

O.o

Flipa. No sabi que escribissis tan genial. Està superbé, en sèrio. Ànims i a seguir endavant. Question: cap a quin any és, més o menys? La McGonagall és subdirectora, o sigui que el Dumbledore és viu encara, no? Èspoca del harry, del seus pares, anetrios, entremig...?

I Antònia? Antònia? En sèrio? Pobreta nena... xk li fas això?? XD

Segueix aviat! Muaks!

G




Avatarivi_potter 512 comentaris18/06/2009 a les 14:16:06
#18816Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hola holaa!

Bé, primer de tot, et diré que seràs nova i tot el que vulguis, però a mi m'ha agradat molt com escrius! :)

Ja es veu que l'Àntonia serà diferent de tots els altres (serà pel títol?xD) però m'agrdarà n'estic segura! Els trigèmids els millors :D

un petonet noia, segueix aviat!




Avatarnathalilupin 181 comentaris20/06/2009 a les 16:59:40
#18826Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


hola!!!
nena molt, però que molt bé, per ser nova escrius tope bé, m'ha encantat, el que jo em pregunto és a quina època està ambientat perquè el principi em pensava que la del Harry però encara no l'he vist apareixer i per això ja no n'estic tant segura axis que.... en fi que contionuis molt aviat, si pots pasar per la meva t'ho agriré i si em respons la preguntat també,

kisssssss


nathalilupin




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris03/01/2010 a les 21:15:24
#21050Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Hola!! M'ha agradat molt el primer capítol, estàmolt guaii! A més escrius molt bée.
Per cert, l'Antònia és catalana o té un nom català perquè si? A mi tampoc m'agrada el nom..
 
Bé,suposo que ja ho diràs en algun capii..

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris03/01/2010 a les 21:18:46
#21051Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Per cert,ja tincpersonatge preferit,i mira que només prto un capi xDD, l'Edgmon, l'empanat xDD.

Petons de:
Marta Potter Weasley