MEGAN COLLINS - 4- Quidditch
AvatarEscrit per Porcupintí-na
Enviat el dia 12/07/2009 a les 21:17:54
Última modificació 14/07/2009 a les 11:58:30
Tots els capítols de MEGAN COLLINS
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


4- Quidditch

Eeeeii!!! Com va això? :)

Com que he estat de festa major no he pogut escriure, però ara us poso el quart capítol que és més llarg. (compensació ¬.¬)
Ah, sí! I moltes gràcies a totees per continuaar!!
He he doncs res aquí el poso :


4- Quidditch

 

Si algú que no els conegués els hagués vist, hauria pensat que eren quatre amics que es coneixíen de tota la vida, i és que últimament la Pru i la Meg es passaven el dia amb el Mark Barker i el Neil Johnson.

 

Semblava que ja gairebé tothom dels cursos inferiors a tercer ja sabia que el Mark Barker i la Megan Collins estaven junts. Fins i tot, alguns alumnes de cursos superiors havien arribat a felicitar-los, i alguns a mirar-se'ls mig riallers. Però en aquest moment la Megan tenia altres coses al cap.

 

Aquell dilluns de principis d'octubre s'havien trobat un cartell a la Sala Comuna de Ravenclaw on s'anunciaven les proves per a l'equip de Quidditch. Necessitaven un batejador i dos encistelladors. La Meg pensava presentar-se com a batejadora, perquè la Prudence era l'altra, i perquè sempre se li havia donat bé el beisbol, però no les tenia totes i sabia que hauria d'entrenar molt per guanyar-se el lloc a l'equip. La Pru estava entusiasmada i no parava de parlar-li en tot el dia:

 

-Ja ho veuràs, quan entris a l'equip. L'Stuart Patel, el germà d'en Louis Patel amic dels nostres germans, està boníssim i també juga moooooolt bé.—li va dir quan sortien de l'aula d'encanteris.

 

Aquell dia havien estat practicant el sortilegi immobilitzador, i la Meg portava el braç encarcarat perquè a la Myriam McGregor, una Slytherin que li tenia jugada, se li havia "escapat" cap a ella en comptes de la rata que tenien per practicar.

 

-Meg, no facis aquesta cara! Segur que entres a l'equip, ja ho veuràs.

 

Però ella no era tan optimista, i per això, va deixar els llibres a l'habitació, va dinar en un moment al Gran Saló i se'n va anar a entrenar al camp de Quidditch.

 

Quan arribava al cobert de les escombres, algú la va agafar suaument per la cintura i se la va encarar. En Mark la va abraçar i li va fer un petó profund.

 

-Què, maca, a entrenar?—li va somriure i li va tornar a parlar—Mira, saps què? Avui t'entrenes amb mi, que jo també vull entrar al meu equip, encara que com a encistellador. Encara que no sé si és bo, això.—va mig riure.—Però suposo que ja anirà bé saber el nivell de l'altra residència, oi?

 

Ella també li va somriure i li va fer un petó tímid. Després, es van dirigir al camp agafats de la mà amb les escombres a l'altra. Van passar-se la tarda entrenant, i quan la Megan va arribar a la sala de Ravenclaw estava derrotada. Es va dutxar i va anar al Gran Saló a sopar tot parlant amb el Mark. Quan van arribar allà, ella li va fer un petó i li va dir adéu i va marxar cap a la seva taula.

 

La Pru mantenia una conversa animada amb els de primer.

 

-Però segur que nosaltres no podem presentar-nos a les proves?—va preguntar mig emmurriat l'Aaron.

 

-No, home! Mai cap alumne de primer ha estat jugador!—el va renyar l'Eloise, setciències.

La Pru se la va mirar i li va fer un no amb el cap com dient "no-et-facis-la-llesta-que-ho-saps-des-dahir", i llavors es va dirigir a la Megan mentre en Louis assegurava que ell entraria a l'equip si els hi deixessin.

 

-Què, una tarda completa, eh?—va dir la Pru a la Meg mentre li picava l'ullet—Ah, per cert, hi he pensat abans i t'ho volia comentar. Què et volia dir el professor Fitwick el primer dia?

 

La Meg va envermellir en pensar-hi i li va respondre.

 

-Res, em volia donar ua beca per estudiar a Furnkel, l'escola de màgia avançada, i passar-me directament allà.

 

La Pru se la va mirar al·lucinada.

 

-Quèeee?! I què li vas dir?

 

-Que no.

 

-Cómorr?! Però què fas amb la teva vida,  nena!—li va posar cara seriosa.

 

-Res, que jo vull estudiar com tots els altres aquí, a Hogwarts. A més, et tinc a tu i segur que allà tothom és més gran.—li va fer un somriure molt gran i simpàtic.—Mmmm!! Patates fregides!

 

Mentrestant, l'Aaron escoltava la Sue, que li explicava que havia perdut el llibre de pocions.

 

-Però és que no sé què faré! L'Snape em matarà!—els ulls li començaven a brillar.

 

-Tu tranquil·la, que jo et deixo el meu, eh? No passa res.—va acostar-s'hi i li va agafar la mà en senyal de complicitat.

 

En general, havia estat un començament de curs molt fort per a tots els de primer, i la Sue encara l'havia trobat més dur, perquè havia estudiat de valent i no descansava ni un moment. A part, alguns alumnes d'Slytherin la insultaven per no ser de sang pura, i diversos cops s'havien ficat amb l'Aaron i ella. L'Aaron ja s'hi havia acostumat perquè, com la seva germana, pensava que eren uns covards, i és clar, ella l'havia avisat durant l'estiu perquè ja s'anés preparant per afrontar-los. A la Sue, en canvi, i com hauria de ser normal, l'havia afectat molt i l'Eloise se la trobava constantment plorant als labavos i a l'habitació.

 

Mentre l'Aaron la consolava, ella es va anar alegrant i tranquil·litzant, i al final se'n van anar ells dos amb l'Eloise i en Louis a la Sala Comuna on van estar jugant al burro explosiu fins que es van recordar que l'endemà tenien classe i que havien d'anar a dormir.

 

 

 

 

***

 

Els dies abans de les proves de sel·lecció van ser molt estressants, perquè havien de combinar els entrenaments que feien juntament la Megan i la Pru i les classes i els deures.

 

El dissabte de la prova, però, feia un dia esplèndid i la Meg es va llevar amb el convenciment que l'agafarien a l'equip. A part, estava plena de ganes, i quan va arribar al Gran Saló per esmorzar va dedicar un gran somriure al Barker, que seia a la taula de Griffindor amb els seus companys, i aquest li va tornar i va aixecar el puny en senyal de suport. Ella es va dirigir a la taula de Ravenclaw on la Pru la va abraçar.

 

-Què, preparada? Suposo que amb el que hem entrenat segur que t'agafen.—va assentir amb satisfacció.

 

-Mésh o mengs—va somriure la Meg nerviosa però contenta, que menjava un plàtan i cereals amb llet alhora.

 

L'Aaron es va acostar amb la seva colla de primer per desitjar-li sort, i fins i tot un alumne més gran que ella va venir i li va anunciar que tenia tot el seu suport.

 

-Pru, em deixaràs la teva nimbus per les proves?—va suplicar amb la mirada la Meg.—És que no en puc fer servir una de l'escola!

 

Ella va assentir i es van disposar a anar als dormitoris perquè la Megan es pogués canviar.

 

***

Quan van arribar al camp van trobar un grupet de gent que ja havia arribat i estava fent estiraments. Quan l'Stuart Patel va arribar, unes deu noies que hi havia per allà—inclosa la Pru—van esbufegar i van somriure com unes ximples. Totes menys la Meg, que estava tant nerviosa que tenia la vista fixada en un punt als seus peus, i que no parava de mossegar-se les ungles.

 

-La gent que es presenti per encistelladors que es col·loquin aquí i els que es presentin per batejadors, aquí siusplau.—l'Stuart Patel semblava content de poder dirigir tot allò. Tot seguit va afegir—Per favor, els qe sigueu de primer aparteu-vos dels grups, que ja sabeu que no podeu fer la prova.

 

La Meg i la Pru estaven assegudes en una de les graderies mirant la gent que buscava un lloc a l'equip, com anava passant. Es notava que hi havia moltíssimes noies que s'hi havien apuntat pel fet que el Patel n'era el capità, perquè no sabien fer anar l'escombra, i fins i tot n'hi va haver una que va caure i va haver de retirar-se del camp avergonyida i amb un braç adolorit.

 

El final, els encistelladors que el capità va escollir van ser una noia de segon que havia encistellat deu vegades de deu als aros, i un noi de quart que semblava que s'havia entrenat molt i que en va encertar nou de deu.

 

Llavors va arribar el torn dels batejadors. A la Meg li va sorpendre que només eren quatre que es disputaven la plaça. Va estar molt satisfeta de la seva actuació, perquè havia hagut de demostrar la seva compaginació amb l'altre batejador, i com que era la Pru, li va semblar molt fàcil. Però es va desesperar quan va veure que en Brian Georges, un noi del mateix curs que ella, també dominava moltíssim.

 

Finalment l'Stuart Patel va parlar:

 

-Doncs, nois, he pogut veure que tots ho heu fet molt bé, però desgraciadament només hi ha una plaça becant, per tant he decidit posar com a suplent a en Brian Georges i com a batejadora a la Megan Collins, ja que et complementes molt bé amb la Prudence i tens molts reflexos.

 

A la Meg el cor li va fer un bot i va abraçar la seva amiga.

 

Quan van tornar al castell per dinar, la Meg va desitjar que ja fos el dia del primer entrenament, però llavors es va recordar d'una cosa.

 

-Pru, no tinc escombra!

 

***

 

El dia de Halloween l'Aaron es va llevar molt d'hora perquè volia explicar moltes coses als seus pares. Va rellegir la carta que ell havia escrit.

 

 

Hola pares!

 

Últimament no us he pogut escriure perquè estava molt atrafagat amb els deures i les classes, però ara us ho explicaré tot. No se si ho sabeu, però la vostra filleta estimada té NÒVIO! Sí, és un noi de Griffindor de la seva mateixa edat.

 

Jo estic molt bé per aquí, i últimament vaig molt amb la Sue, la que també és filla de muggles. Contínuament està plorant perquè els imbècils dels Slytherins ens insulten constantment, però jo li dic que no es preocupi i l'ajudo com puc.

 

Ah! I em sembla que tinc una vaga idea del que vol la Meg pel seu aniversari. L'altre dia hi van haver les proves de Quidditch (ja ho sabeu, l'esport màgic) de la nostra residència i l'han agafat com a batejadora! Crec que necessitarà una escombra.

 

Doncs per aquí res més. Com esteu, vosaltres?

 

Un petó i una abraçada,

 

Aaron.

 

 

PD: Em falta tinta, que me'n podríeu enviar?

 

 

 

 

Llavors es va encaminar cap a la mussoleria. Quan hi va ser, un ocell marró se li va posar al cap.

 

-Bon dia, Mitch.

 

L'òliba el va saludar afectuosament i es va deixar lligar la carta, i tot seguit, va anar-se'n volant.

 

Quan va baixar es va trobar a en Louis al vestíbul i es van encaminar tot xerrant cap al Gran Saló.

 

Aquell dia estava esplèndid. Per tota la sala suraven moltes carabasses—enormes, per cert— i tot de ratpenats de plàstic escantats sobrevolaven les taules.

 

***

 

Quan la Megan va sortir pel forat de la Sala Comuna amb la Pru, va rebre un petó carinyós de salutació. En Mark i en Neil eren allà esperant-les amb tot de donuts i torrades a les mans.

 

-Boooon dia—a en Neil se li va escapar un badall mentre ho deia.—Hem pensat de passar un matí genial esmorzant pels jardins de Hogwarts—va fer cara de galant—Senyoretes, si ens permeten—i els dos nois van agafar la mà de cada una de les noies i els hi van fer una reverència.

 

Elles totes enriolades els van seguir pels passadissos fins que van arribar als jardins, on es van asseure a l'ombra d'un arbre al costat del llac.

 

La Pru i en Neil no eren nòvios, però s'entenien ben bé com si ho fóssin, i la gent es pensava que ho eren. Ara, que no anaven tan desencaminats, perquè la Pru ja s'havia adonat d'alguns indicis d'interès per part d'en Neil i es veia que li semblaven bé, perquè els hi tornava.

 

Tot i que era tardor, encara feia sol, i ells l'aprofitaven mentre parlaven, esmorzaven i discutien sobre Quidditch.

 

-I què, al final et van agafar, Mark?—a la Pru li encantava parlar de tot el que tingués a veure amb algun esport.

 

Ell va assentir sense dir res perquè s'estava menjant un dònut de xocolata més gran del normal.

 

-Comg a enxistellador.—va intentar pronunciar amb la boca plena.

 

-Així que aneu-vos preparant, noies—va mig xulejar en Neil.—,perquè tots dos som a l'equip.

 

-Ell és el caçador—va dir en Mark, que ja s'havia empassat el dònut.—Però no ho fa tant bé com jo—va bromejar.

 

La Meg i la Pru es van aixecar i es van posar amb cara desafiant i els braços a la cintura.

 

-Doncs jo crec que us guanyarem en menys de cinc minuts—a la Pru ja se li escapava el riure i els hi va encomanar a tots.

 

***

 

 

Ningú no hauria dit que la professora Moppidus fos tan dura. El primer dia havien fet l'impostorus i s'ho havien passat molt bé, però ella els hi havia posat deures teòrics i pràctics. Cada dia la classe era més interessant, però també més difícil.

 

Aquell dia els va proposar una cosa que mai cap profe hauria fet.

 

-M'agradaria que m'acompanyesin als jardins per fer una classe diferent.

 

Aquella classe la feien amb els de Hufflepuff, així que gairebé mai hi havia disputes. Mentre baixaven per les escales del vestíbul, la Meg i la Pru parlaven.

 

-En Patel és duríssim.—la Pru es queixava—Cada dia entrenament! Però si tenim altres coses a fer, nosaltres. A més, no crec que calgui tant.

 

Però a la Megan ja li semblava bé, perquè volia donar una pallissa al seu nòvio. Quan hi va pensar, va somriure i la Pru se la va mirar i va fer que no amb el cap. Rient, van arribar a prop del Picabaralla.

 

-Asseguin-se a terra, per favor.—els alumnes es van mirar amb acara de desconcert—i no facin aquesta cara, que avui serà una classe especial. Els ensenyaré a fabricar miratges. Qui em sabria dir què és un miratge?

 

Cinc mans van aixecar la mà, inclosa la Megan. La professora va assenyalar a un noi de Hufflepuff, i aquest va dir:

 

-Un miratge és una imatge no real que de vegades se'ns crea al cervell quan necessitem alguna cosa desesperadament. Però a vegades el miratge no es crea al cervell sinó que..

 

-El pot crear algun adversari per confondre't, exacte—va acabar la Moppidus.—deu punts per a Hufflepuff. El que pretenc en aquesta classe és que aprenguin a distingir un miratge d'una imatge real, i durant aquest mes n'aprendrem els pros i els contres i també intentarem fabricar-ne..

 

Quan van acabar la classe, que havia estat esgotadora però molt interessant, la Meg i la Pru van trobar-se amb els companys de l'equip de Ravenclaw. L'equip de Ravenclaw el formaven set persones. El porter era l'Stuart Patel, el capità de l'equip. La Meg i la Pru eren batejadores; l'Osbert, el germà de la Pru, l'Olívia Kean i en Rufus Morgan eren encistelladors, i  la Lydia Figgins, una noia de cinquè, era la caçadora.

 

Aquells dies estaven treballant molt dur, realment, però el mes se'ls va passar volant i aviat començaria la temporada de Quidditch, que tots esperaven amb moltes ganes.



Doncs bé, què us ha semblat?

Molteeesss gràaciees per llegiiir!!!!

una abraçada!

Maria




Llegit 870 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarginny loovegod 314 comentaris13/07/2009 a les 00:38:53
#18954Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

wooo primera!

sta genial. mola moltíssim!

(upsssss. no m'he presentat. sóc la ginny loovegod. Segueixo la teva fic des que vas començar, però no t'havia deixat comentaris)

pos wenu, ja t'ho he dit; el capi està genial i escrius molt bé! ja tinc ganes de veure el quidditch!

segueix aviat!

~*Laurie*~




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris13/07/2009 a les 10:01:02
#18955Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

moltes gràcieees!!!! ara miro la teva ffic!!!




Avatarivi_potter 512 comentaris13/07/2009 a les 14:07:28
#18958Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Hoolaaa! Està molt bé el capítol! M'ha agradat moltíssim, només una cosaa que al final has posat l'equip de Griffindor i crec que volies de Hufflepuff, però vaja que es una tonteria sense importància!

Molts petons i segueix moolt aviat!




Avatarnathalilupin 181 comentaris13/07/2009 a les 14:31:06
#18959Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!
Tot i que no tinc gaire temps (es que haig d0anar a la piscina) et deixo un comentari perquè sinó després me'n oblido xDxD

T'haig de dir que està molt bé el capítol realemnt m'agrada molt espero que continuis així perquè és genial.

La Pru m'encanta, es podria dir que és el meu personatge preferit jj pobre Sue, no és just que es fiquin amb ella xDxD.

Espero que t'ho hagis passat molt bé per festa major, la de la meva ciutat és a finals d'agost així que encara falta joooooooo xDxD

nathalilupin




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris14/07/2009 a les 11:57:44
#18965Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

aiiix és veritat, ivi_potter!! Volia dir Ravenclaw!

moltes gràcieees a toteees




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris14/07/2009 a les 11:58:51
#18966Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ja ho he canviat!




Laiia Von Llasë 40 comentaris14/07/2009 a les 16:39:20
#18970Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Que què m'ha semblat? Doncs perfectaaaaa :D. Em fa molta pena la Sue, no la facis patir gaire, porfaaa

Continua així

Laiia




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris14/07/2009 a les 21:45:16
#18972Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

tinc preparada una cosa respecte la sue hohoho...

xdxd





AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris17/07/2009 a les 00:57:56
#18977Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ei, ei ei!

Que acabo de tornar de viatge i no havia vist aquesta fanfic tant xula fins ara! No vegin com mola, no??? No m'agrada especialment que els protas sigui de Ravenclaw, però què hi farem, ningú no és perfecte... XD

Per què coi li clava una bofetada al Mark, la Meg? No es pega als nois que et fan petons! Es pega als que t'insulten, però als que fan petons, no, home! I molt menys si són guapos i vana  Gryffindor! QUe són portentos!!! XDXD

Com suposo que tothom deu saber ja, els meus preferits són el Mark i el Neil, i per descomptat que al partit aniré amb Gryffindor! (Sóc tan previsible... U.U')

GO GRYFFINDOR!

G.




nirvala 6 comentaris17/07/2009 a les 22:05:16
#18986Encara no he escrit cap fanfiction

Eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeiii noia! Una grandíssima habilitat per escriure, ja t'ho vaig dir al primer capítol. En serio, has fet que m'enamori del Mark... QUÈ DOLÇ!*_* Jajajajaj! Em sap greu haver tardat tant però m'ha agradat molt, en serio! Continua'l el més aviat possible!

Molts petons maca!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris20/07/2009 a les 12:19:06
#18994Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

eiii m'agrada moolt! Ja he tornat, així que ara comentaré més sovint!!

1 pto

Marta 3




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris30/07/2009 a les 00:41:44
#19094Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Mola mooolt Maria!
És genial!

Marta




Avatarullal 129 comentaris24/09/2009 a les 16:27:18
#20004Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

que xivato no l'aaron. sila meg vol que els seus pares ho sapiguen pos ja els hi dirà...