L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 25: Traidors
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 16/07/2009 a les 23:29:17
Última modificació 24/07/2009 a les 01:34:22
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 25: Traidors

Hola! Ja he tornat de vacances! Un dia abans, perquè demà he de ser a Barcelona fent la Matrícula de la Uni... quins collons, m'han escatimat un dia de vacances!

No us ho creureu, però només he pogut escriure 2 capítols! Ho sento molt. Però a partir d'ara els aniré penjant cada 3 dies tal i com vaig preometre, ok? Cada 2 és massa, aquest estiu el tinc més ocupat!

Per cert, quina por que he passat quan he vist que harrypottercat.net ja no existia! M'han començat a entrar unes calors... fins que no se m'ha acudit porvar-ho amb el .cat... XD

Ja he vist que heu comentat molt més l'anterior capítol, primer penjo aquest, i després ja aniré comentant aquí mateix. Som-hi!


25- Traidors

—Va, que ja gairebé estem —va animar la Geena al James—. Les dues últimes paraules i tenim la pista desxifrada. Jo busco la primera.

—Aquesta, a part de ser més difícil de desxifrar que la de Gryffindor, és més difícil d'entendre —va dir el James mentre es mirava les runes que ja havien traduït a l'anglès—. D'Slytherin havia de ser... sort que, com a mínim, és curta.

—M'imagino —va seguir la Geena, passant pàgines del diccionari que tenia a la mà—, que ni parlem que m'ajudis a traduir tot el diari, no?

—Ni de conya.

Era diumenge a la nit, i eren a la sala comuna de Gryffindor, desxifrant les runes que havien trobat rere la porta de la Cambra Secreta. Com que des que havia començar la Resistència a la sala comuna estava tothom súpercentrat en la feina i les assignatures, l'ambient per a treballar era encara més ideal que a la biblioteca.

El James i la Geena, que feien Runes Antigues com a optativa, havien estat els elegits per traduir la pista. Mentrestant, els Longbottom es dedicaven a ajudar a la gent amb més problemes perquè els altres dos poguessin treballar-hi tranquils; en aquell moment el Frank estava explicant una poció al Lorcan i el Charlie mentre l'Alice ensenyava a la Martha i la Sandy a transformar animals en copes d'aigua. La Rose ja s'encarregava d'ajudar l'Andrea.

De vegades, fins i tot els de quart i cinquè demanaven ajuda als magatotis, perquè tothom sabia que tenien un nivell molt superior al del seu curs, tot i que ningú no sabia per què. En aquell moment, però, estaven força tranquils.

—Ja està —va dir la Geena—, vol dir matèria. Ja tens l'última?

—No encara...

—James. No em vols ajudar amb el diari d'Slytherin perquè de debò trobes que és un pal, o per què no t'agrada que faci el meu treball sobre ell?

El James no va contestar i va seguir buscant al diccionari.

—Estàs enfadat amb mi o què? —va preguntar la Geena posant els ulls en blanc.

—Realitat —va dir el James.

—Realitat, què? —va fer la Geena—. Realitat que estàs enfadat amb mi?

—No, l'última paraula —va contestar el James, tancant en diccionari amb un cop sord. Vol dir realitat.

—I què hi ha de l'altra pregunta que t'he fet? —va seguir la Geena, mentre apuntava els dos últims conceptes al pergamí on hi havia apuntat tota la resta.

—Prefereixo no parlar-ne perquè no em vull barallar amb tu —va contestar el James. 

—Ja ho veig, —va fer la Geena, alçant el pergamí i apartant-lo de la vista, com si fos un dibuix i volgués observar com havia quedat en general. El James també el va observar.

Imatges i reflexos.

Multiplica i venceràs.

Dobles i bessons.

Matèria i realitat.

—I això que vol dir? —va voler saber la Geena.

—Que l'Slytherin, a part de racista, era un gilipolles rebuscat —va fer el James amb un badall mentre es despentinava els cabells—. I parlant de gilipolles...

El forat del retrat s'acabava d'obrir i en va entrar el Severus, que va passar per davant la taula de la Geena i el James, que el van observar, mentre intentava passar desapercebut i desaparèixer escales amunt en direcció a l'habitació. Tot i això, el James va endevinar un somriure en el seu rostre. Estava content per alguna raó.

—James... —va fer la Geena—. Vols dir que... vols dir que l'Albus no hi té alguna cosa a veure amb tot això del càstig? Els d'Slytherin necessitaven algú que fiqués aquella carta a dins la vostra habitació i...

—Gee, no —va negar el James—. No pot ser. L'Albus és de l'equip. I segueix sent de Gryffindor encara que ara vagi amb aquella xusma... És gilipolles, però fins un límit.

La Geena es va encongir d'espatlles.

—Si tu ho dius...

*   *   *

Dilluns al matí, els Longbottom es miraven el pergamí que els havien donat el James i la Geena mentre menjaven ous fregits amb bacó per esmorzar, a terra sobre unes estovalles, com des de feia uns dies.

—Això representa que és el que fa el mirallet? —va fer el Frank—. Doncs no sembla que tingui cap poder especial, no? O sigui, tots els miralls mostren imatges multiplicades o dobles, o bessons, o com vulguis dir-los.

—Però això de matèria i realitat...? —el va tallar l'Alice—, això precisament és una cosa que els miralls no acostumen a fer, no? O sigui, que mostren imatges, però no són imatges reals, són... són immaterials, precisament, no...? Au!

Va apartar la mà d'una estrebada, perquè un mussolet tornassolat li acabava de mossegar. Li portava el Periòdic Profètic.

—Quina mala lluna, tu... —va comentar l'Alice, mentre li donava cinc knuts.

—... va dir la mala llet personificada... —va murmurar el Frank.

—T'he sentit... i això? —va exclamar en passar la primera pàgina.

—Què passa? —va fer la Geena, quan va haver-se acabat el suc de carbassa.

L'Alice va aplanar el diari a sobre les estovalles de costat, perquè el poguessin llegir tots quatre.

SE LI ESCAPEN DE LES MANS

Per Rita Skeeter, enviada especial

Tot i que fa temps que ho venim denunciant en aquest diari, sembla que la Conselleria està decidida a no fer-nos cas. Aquesta vegada, però, sembla que no ens podran obviar, i és que per fi tenim proves irrefutables que Minerva McGonagall, la directora de Hogwarts, és inepta.

Fa cosa d'una setmana, un dels alumnes de d'Slytherin, David Flint, va patir una humiliació molt gran per part d'un grup d'alumnes de Gryffindor. Tot va començar per culpa de la competitivitat que genera el torneig de Quidditch que se celebra a Hogwarts.

David Flint és el capità de l'equip de Slytherin, que va primer aquest curs a la lliga, cosa que no agrada gens als de l'equip de Gryffindor, que va segon. Després que ja els expulsessin de la lliga mesos abans per la seva violenta actuació en el seu últim partit (arrel del qual el set membres de l'equip de Hufflepuff van haver de passar nits a la infermeria amb contusions i ferides greus), i que poc després se'ls deixés tornar-hi a participar per "bon comportament" (del qual no tenim constància)  van decidir envair la intimitat de Flint i treure-li una fotografia despullat. I, és clar, van trobar que seria molt divertit empaperar tot Hogwarts de còpies en mida pòster de la fotografia.

«Estic segur que ho van fer perquè sóc una persona molt popular a l'escola i volien que la gent es burlés de mi d'alguna manera», declara Flint. «Suposo que devien pensar que em retiraria del meu lloc de capità. Però els va sortir el tir per la culata, perquè la directora els va enxampar i els va tornar a dissoldre l'equip. De tota manera, no trobo que fos suficient amb això. Amb aquesta xusma mai no n'hi ha suficient».

I té raó. Sembla que alguna gent de Hogwarts sí que veu les coses clares. La directora no és una d'elles. Després d'haver-los dissolt de nou l'equip, els alumnes de Gryffindor van decidir venjar-se. Instigats pels quatre delinqüents dels que portem parlant des de fa més d'un any (el fill de Harry Potter i tres més, tots membres de l'equip de quidditch), tot Gryffindor ha creat el que ells anomenen la Resistència, un grup en contra de totes les normes de comportament de l'escola. Per inaugurar-lo, aquella primera nit van muntar sense permís una festa a mitjanit al Gran Saló amb begudes alcohòliques (recordem que estem parlant de menors d'edat, i que no poden sortir de l'escola, a saber on van aconseguir tots aquells litres d'alcohol, però no és la primera vegada que proposem una revisió a la plantilla docent de l'escola) i Minerva McGonagall va ser incapaç d'aturar-ho.

En comptes d'expulsar de l'escola d'immediat als causants de tal bestiesa, McGonagall els segueix el joc sense ni tan sols imposar-los cap càstig. En només tres dies, els alumnes de Gryffindor, només disposats a parar si els retornen el seu equip, han destrossat el Gran Saló, han incendiat la taula d'Slytherin, han provocat destrosses a la mussolerissa, han fet explotar l'aula de càstigs, han atacat diverses vegades el zelador (i la seva gata, que va aparèixer penjada del vestíbul per la cua) i han inundat la classe de pocions, a part d'emborratxar-se, contestar als professors de mala manera i saltar-se classes.

Ara sí, ara ja se n'ha fet un gra massa. Poso la mà al foc que Minerva McGonagall té els dies comptats.

—S'ha deixat l'streaptease a sobre la taula de Hufflepuff —va dir el Frank tranquil·lament, traient la bosseta de te del seu got—. I no ha descobert lo de la Cambra Secreta.

—Espero que això de fer dimitir la McGonagall no vagi de debò... —va comentar la Geena.

—És clar que no —va fer l'Alice, desant el diari a la seva motxilla—. Sempre ho diu però després mai no passa res. És clar que... qui s'atreviria a intentar fer dimitir la McGonagall...?

—Espero pel seu bé que ningú —va dir la veu de la McGonagall des de darrere. Últimament se'ls acostava molt sovint en silenci des de darrere—. Alguna cosa que m'hagin de dir?

—Sí —va assentir el James, assenyalant el seu cosí—. Va ser el Fred.

*   *   *

Com que no volien fer-li al Hagrid el lleig de faltar a les seves classes, van decidir faltar a Història de la Màgia. Bé, la Geena no, a totes les assignatures havia d'anar-hi algú per prendre apunts i tal. Havien decidit anar només a Criança de Criatures Màgiques pel Hagrid, a Aprofundiment del Món Màgic perquè portava molta feina (i per la por que els feia faltar a les classes de la McGonagall) i a Defensa Contra les Forces del Mal, perquè l'Agatha els estava ensenyant a enfrontar-se als vlads i això era una cosa que no podien trobar en cap llibre ni preguntar als Rondadors. Pel que feia a la resta, ja havien decidit qui aniria a cada classe.

Així que el James i els Longbottom se'n van anar aquella primera hora a la biblioteca a treballar en el seu tema d'Aprofundiment al Món Màgic. Mentre l'Alice començava a fer un esborrany del seu arbre genealògic a partir de la carta que li havia enviat la seva besàvia, el James va començar a fullejar llibres de Gringotts. Es va adonar que, tot i que no sabia gaire de la història del banc, tenia molts més coneixements de les mesures de seguretat que qualsevol dels llibres.

—Fer el combat del Dumbledore i el Grindelwald queda molt típic? —va inquirir el Frank—. És que em dóna la sensació que tothom ja sap de què va i ja està tot dit...

—Doncs segurament... —va fer el James, distret.

—Perquè... tu creus que el teu pare em concediria una entrevista per explicar-me tot el que va passar quan es va enfrontar amb el Voldy? —el Frank semblava tot il·lusionat.

—Eh... —va fer el James una mica consternat—, segurament sí, però... mmm... no crec que t'ho deixés posar en un treball per exposar a classe. Hi ha molts detalls complicats que ningú no sap i... bé, crec que no vol que se sàpiguen.

El Frank va semblar una mica decebut.

—Aquest treball em farà tornar idiota...

No sabia que era el primer en pronunciar aquella frase que acabarien pronunciant tots i cada un dels alumnes de Hogwarts en els següents quatre mesos.

*   *   *

A l'hora de dinar, quan els magatotis van tornar esgotats de classe de Criança de Criatures Màgiques (i anava de debò, perquè aquell trimestres estaven estudiant els uixecs cul de tro, que no era per prendre-se'ls en broma), la McGonagall es va tornar a acostar sigil·losament on estaven asseguts.

—Senyor Potter.

—Jo no he estat! —va saltar el James.

—Però què diu? —va fer la McGonagall.

—Jo què sé, és el costum! —es va defensar el James, amb la mà al cor per l'espant que li havia provocat la directora.

—Pot venir al meu despatx quan acabi de dinar.

No era una pregunta. La McGonagall no acostumava a preguntar les coses, les ordenava.

—Tinc classe —va dir el James.

—I des de quan això és un impediment? —va fer la directora.

—És Defensa Contra les Forces del Mal —va explicar e James—. No em salto cap classe de cap McGonagall —va afegir, fent el fatxenda.

—Ja me n'encarrego jo de l'Agatha —va dir-li ella—, he de parlar amb vostè seriosament.

—Si és sobre la Resistència —va contestar-li el James—. No és amb mi amb qui ha de parlar, ja li he dit que és cosa del Fred.

—No és sobre la seva porqueria de grup —els va insultar la McGonagall.

—Això m'ha fet mal —va fer el Frank, amb la mà al cor.

—Vostè vingui quan acabi de dinar...

O sigui que, quan va acabar de dinar es va acomiadar dels seus amics i el James es va dirigir a la gàrgola que duia a direcció, va dir la contrasenya i va pujar les escales de cargol. Quan va arribar va sentir com la directora li deia a la seva neboda que aquell dia faltaria a classe.

—El James? Per què?

—Perquè he de parlar amb ell sobre un assumpte que a tu no t'interessa...

—Ja saps que a mi em pot interessar tot.

—Ja, però tu no comparteixes mai amb mi el que tu saps, oi?

—Ja saps que no puc, M.

—És igual, tu ves a classe, i no facis aquesta cara, com si t'hagués tret el caramel de la boca... el veus cada dia pels passadissos.

—Ets una mala tieta.

—Au, tira, i deixa'm fer la meva feina.

El James es va apressar a picar a la porta, tot fent veure que acabava d'arribar. No volia que l'Agatha sortís i sabés que portava a allà una estona escoltant. Què hauria volgut dir la McGonagall amb allò que el veia cada dia...? Parlava d'ell? I què era el que l'Agatha no podia explicar a la seva tia?

Van obrir la porta des de dins, era la McGonagall petita.

—Ai, James, hola —li va dir amb un somriure—. Ja m'han dit que avui no pots venir. Demana els apunts... és clar que no és que et falti repàs tampoc...

—Agatha —la va tallar la directora amb una mirada d'advertiment—. Adéu.

L'Agatha li va treure la llengua carinyosament i va marxar, tancant la porta rere d'ella.

—No sé per què l'aguanto... —va comentar la McGonagall, tornant al seu lloc darrere l'escriptori.

—Perquè és família —li va dir el James amb un somriure—. I a la família se l'aguanta.

—De família volia jo parlar-li —va fer la McGonagall—, segui, Potter, siusplau.

El James va seure, ara una mica alarmat.

—Li ha passat alguna cosa al meu pare?

La McGonagall va somriure.

—És curiós —va dir—. Cada vegada que crido al despatx al fill d'un auror, el primer que em pregunten és si li ha passat alguna cosa. La veritat és que molts cops tenen raó. Però no avui —va dir ràpidament la McGonagall, i el James va respirar alleugit—. No, del que volia parlar-li és del seu germà.

El James va posar els ulls en blanc.

—Què li han fet fer ja, aquella xusma?

—Cregui'm, senyor Potter, que patia més pel que podia fer quan anava amb vostè que ara —va dir la McGonagall—. No va per aquí. És que avui el seu germà m'ha demanat una cosa que mai no m'havia demanat cap alumne.

—El què? —va fer el James, tot estranyat.

—Un canvi de residència.

El James es va quedar uns moments en blanc.

—Com? —va dir després.

—M'ha dit que s'ha adonat que se sent molt més còmode amb els alumnes d'Slytherin que amb els de Gryffindor i que, de fet, ell hauria de ser allà. Que, de fet, el Barret que Tria li va dir que havia d'anar a Slytherin, però que va ser ell el qui va insistir en què el posés a Gryffindor, i que ara s'ha adonat que es va equivocar. I que... —la McGonagall va observar fixament el James quan va dir allò—, que llavors només a triar Gryffindor perquè volia assemblar-se a vostè, i que ara que havia comprès que mai no ho aconseguiria, havia decidit començar el seu propi camí, que començava per ser a Slytherin. A més a més m'ha dit alguna cosa com que... com que havia traït la seva pròpia gent, no ho vaig acabar d'entendre...

El James la va estar escoltant en silenci.

—Tot això és una estupidesa —va dir el James—. De vegades a l'Albus li agafen aquestes coses, de vegades es posa histèric, d'altres li agafa complex de místic, ara li ha agafat per fer-se amic d'aquests... d'aquests... d'aquests —va desistir al final —. No ho sé, suposo que ja li passarà. I pel que fa al canvi de residència... m'imagino que això no es pot fer, no? Deu haver-hi alguna norma o alguna cosa que digui que no es pot fer, oi...?

—Doncs —va fer la McGonagall, tocant un llibre molt gruixut—, en realitat m'he estat mirant les regulacions de l'escola i enlloc no s'esmenta que estigui prohibit canviar de residència durant els estudis a Hogwarts... suposo que ni tan sols no s'havia observat que pogués passar alguna cosa així, ja li dic que és la primera vegada que m'hi trobo... També he parlat amb el Barret que Tria, i m'ha confirmat la versió del seu germà...

—O sigui —va dir el James, que no s'ho podia creure—, que m'està dient que deixarà que el meu germà se'n vagi a Slytherin?

—No veig per què ho hauria d'impedir.

—Per què és ridícul! —va exclamar el James.

—Això no és una raó de pes suficient —va negar la McGonagall—. Per això l'he fet venir. Crec que sempre ha tingut molta influència sobre el seu germà, i esperava que potser vostè li podria treure la idea del cap.

El James es va posar a riure.

—Professora, ja li asseguro que jo sóc l'última persona a qui l'Albus escoltaria.

En aquell moment van callar tots dos perquè un mussol banyut va fer uns tocs amb el bec a la finestra del despatx. La McGonagall es va aixecar per anar a obrir la finestra i agafar la carta que li portava. El James, de reüll va veure que el sobre duia el segell de la Conselleria.

D'esquenes a ell, la McGonagall va obrir la carta i va llegir-ne el contingut.

—Com? —va sentir el James que murmurava, i quan es va girar va veure que tenia cara d'espant i la pell blanca com el guix—. No pot ser... —va mussitar.

El James va córrer cap a ella per por que no es desmaiés i la va fer seure en una cadira. Com que semblava que no s'adonava del que passava al seu voltant, el James li va treure la carta de les mans.

Benvolguda Minerva McGonagall,

A causa de les greus acusacions que han aparegut al diari Periòdic Profètic recentment, els dotze membres del consell de Hogwarts estem enormement preocupats pel comportament dels alumnes de l'escola.

Tot i que som conscients que possiblement no sigui culpa seva que uns alumnes rebels i malcriats es saltin les normes, sí que és la seva responsabilitat saber parar-los els peus i imposar ordre.

De manera que hem programat una inspecció a Hogwarts per la setmana vinent per veure què hi ha de veritat en aquestes acusacions que no podem seguir obviant. En cas que se la declari no apte pel seu actual lloc de directora de Hogwarts, serà destituïda del seu càrrec de manera immediata.

Cordialment,

    &nbs p;             Pansy C. Parkinson

                   Membre en cap del Consell Escolar

El James va sentir una esgarrifança. A la part de darrere de la carta hi havia alguna cosa escrita a mà. Ho va llegir també.

Un a zero, Minerva.

Rita Skeeter.

—Mala puta... —va fer el James—. Professora... vostè no es preocupi que això ho arreglem entre el meu cosí Fred i jo, d'acord? Sí? Això és una cosa entre vostè i nosaltres, la Conselleria no n'ha de fer res, i molt menys la Parkinson aquesta... Tranquil·litzi's, jo la deixo aquí assegudeta, eh? Vostè respiri fons que nosaltres l'hem ficada en aquest merder i nosaltres l'hi traurem... Bé doncs... que... —es va començar a apartar cap a la porta amb la carta a la mà—, me'n vaig abans que recuperi la consciència i em converteixi en un escarabat o alguna cosa per l'estil...

*   *   *

—Fred —va dir el James una hora després, quan va trobar el seu cosí amb el Tom i els magatotis a la sala comuna—, tenim un problema.

—Ups —va fer el Fred quan va haver acabat de llegir la carta.

—Li he promès que ho solucionaríem...

—Pensaré en alguna cosa —va assentir el Fred, i va marxar cap a la seva habitació, segurament a meditar-ho amb el Tom.

—James —va dir-li la Geena quan el Fred va haver marxat, i els Longbottom s'hi van acostar, tots molt emocionats—. Ja hem descobert per què van venir els vlads a Hogwarts, per què sabien que el Barret que Tria era una pista i... si no m'equivoco... no han robat el mirall, James!

El James en aquell moment tenia massa informació ballant-li pel cap.

—Què? —va fer només.

—Anem a ca l'Alfred —va dir la Geena, engrapant al James pel braç i estirant-lo cap a la sortida—, hem de parlar de moltes coses i per aquí ens pot escoltar qualsevol.

Un cop a la sala secreta rere el retrat del Vitruvi, la Geena va treure's el diari d'Slytherin de la motxilla.

—Ja l'has traduït? —va fer el James amb els ulls com plats.

—És clar que no, home —va contestar la Geena—, però li he pogut fer una ullada i, mentre la feia, m'he adonat que, de fet, és el mateix que han pogut fer els vlads amb la còpia que tenen ells.

—Per què? —va inquirir el James sense pensar.

—Perquè no saben llegir —va contestar l'Alice—. I els demèntors són cecs, recordes?

—Ah... —va fer el James—. I has esbrinat alguna cosa sense saber llegir res?

—Sí —va assentir la Geena, i li va mostrar una pàgina del diari on hi havia un dibuix esquemàtic—. Es veu que a Slytherin, a part d'escriure, també li agradava dibuixar sobre el que escrivia...

http://i31.tinypic.com/107l7pf.jpg

—Això són... —va fer el James bocabadat— les quatre pistes.

—Exacte —va assentir el Frank—, però si encara no n'haguéssim descobert cap, què hauries pogut deduir?

—Suposo... —va entendre el James—, suposo que només el Barret que Tria. No crec que hagués relacionat la Cambra Secreta amb una simple serp. I pel que fa als altres dos... no és que serveixin de gaire. Una H i... què és això, un barret de bolet?

—El Frank diu que és una marmita... —va fer l'Alice amb escepticisme.

—El Frank veu marmites i pocions per tot arreu... —va comentar el James.

—Talleu-vos una mica, que sóc aquí davant —va fer el Frank, ofès—. I a més és una marmita.

—O el Calamar Gegant de cap per avall —li va contestar l'Alice, amb ganes de brega.

—I això que deies, Gee, que creies que no havien robat la relíquia de debò? —va interrompre el James.

—Doncs és una cosa que havia pensat fa temps —va explicar la Geena—, quan vam esbrinar que els vlads venien a pel barret. Quin sentit tindria buscar les pistes un cop ja tens la relíquia? I aleshores ho vaig recordar...

—El què? —va fer el James.

—La profecia... —va dir la Geena—. I un emplaçament fals s'escamparà pel secret de la relíquia poder guardar. Per mantenir el secret, va escampar un emplaçament fals, que deu ser el que van anar a buscar els vlads...

—Gringotts —va dir el James.

—Exactament —va assentir la Geena.

—Doncs a mi el que m'estranya —va fer el Frank— és que en aquesta mena de profecies, que de cada vers s'han d'interpretar cinquanta coses diferents, es facin servir dues estrofes per dir el mateix. Perquè més endavant diu: I els secrets, com les relíquies, en família sempre es guarden, però, si per traïció, perillen, en un altre emplaçament s'amaguen. És normal que torni a insistir en què van amagar el mirall en un lloc diferent del que van fer creure?

Tots es van quedar en silenci, reflexionant sobre allò.

—Ai, Frank —va fer l'Alice al final—, deixa de veure coses on no hi ha res...

—Doncs digueu-me pesadet —va replicar el Frank—, però estic veient una altra cosa...

Davant de la mirada sorpresa dels altres tres, el Frank va anar a un prestatge i va obrir un pot de tinta vermella, el va sucar amb la ploma i va fer un guixot a sobre del dibuix que havia fet Slytherin:

http://i32.tinypic.com/161jkhy.jpgç

—També són imaginacions meves? —va fer el Frank.

Va haver-hi un altre silenci incòmode que va trencar la Geena.

—No hauràs acabat de guixar a sobre d'un document de més de mig segle d'antiguitat, oi?

*   *   *

Més tard, mentre tornaven cap a la sala comuna, el James va veure el seu germà caminant per un passadís amb la Parkinson, la germana de l'Alice. Anaven agafats de les mans o li ho semblava a ell?

—Angela! —va cridar el James— Ei, Angela!

El Severus i la Parkinson es van girar tots dos.

—Em sembla que m'ho diu a mi, Angela —va dir el Severus posant els ulls en blanc—. Ves tirant, ja ens veurem. Què vols, ara, James? —va dir, creuant-se de braços, amb un aire de superioritat molt més típic del seu germà gran que no pas d'ell. El James li hauria fotut un parell d'hòsties.

—He parlat amb a McGonagall —li va dir el James.

—I? —va fer el Severus.

I... —va repetir el James, imitant la seva postura i el seu rintintín—, que m'ha dit que es veu que ara Gryffindor no és suficientment cool pel marquès i vol que el canviïn a Slytherin.

—Vaja —va fer el Severus amb un somriure mirant el terra—, no m'esperava que la directora corregués a explicar-li al Gran James Potter uns plans meus que no li incumbeixen però... —va aixecar els ulls i se'l va mirar de fit a fit—, insisteixo: I?

Fum-li un parell de mastegots, va dir la seva consciència. El James es va contenir, tot pensant que precisament la seva consciència no hauria d'animar-lo a pegar el seu germà. En comptes d'això va respirar profundament.

—Tu et punxes? —li va preguntar amb tota la tranquil·litat del món.

El Severus es va limitar a alçar les celles.

—Què feies amb aquella estúpida?

—Si et refereixes a l'Angela, té un nom —li va contestar el Severus—, i t'agrairia que no l'insultessis, perquè és la meva novia.

El James es va quedar sense paraules.

—Perdona?

—Què et passa? —va fer el Severus—. Que em tens enveja o què?

Aquí al James li va donar un atac de riure. Li van saltar les llàgrimes i tot.

—Molt bé, molt bé —va dir el James, eixugant-se els ulls i girant-se per tornar amb els seus amics—. Ara aquesta ha estat bona. Jo ja passo de tu, fes el que et doni la gana. Ah, i m'agradarà veure amb quina cara els ho expliques als papes...

*   *   *

El James portava hores donant voltes al llit sense poder dormir. Però com podia ser l'Albus tan rematadament idiota? Ara que feia hores que ja havien tingut la conversa se li acabava d'acudir el que li hauria hagut de contestar quan l'havia acusat de tenir-li enveja per tenir novia: Ah sí? Bé, doncs quan tinguis un club de fans propi, em fas una perduda. La veritat és que li feia una mica de vergonya tot allò del club de fans, però sincerament, s'havia d'acostumar a anar traient-li profit. Tot i que a la persona que de debò li interessava que li anés al darrere no semblava fer-li ni fred ni calor. I ara els farien una inspecció per mirar de fotre al carrer a la McGonagall... Menys mal que semblava que al menys anaven progressant amb el tema de la relíquia...

Toc, toc, toc.

Eren uns copets molt suaus que venien de la finestra. El James es va aixecar per veure si era un mussol. Gairebé, era un ratpenat, i duia la placa del Departament d'Aurors.

—Hola, Lizzbell —va fer el James amb un badall quan va haver obert la finestra i la figura esvelta i pèl-roja de la vampiressa es va materialitzar—. Bona nit.

—Ha! Parla per tu... —va fer la Lizzbell, acostant-se li de sobte molt seriosa—. A qui has dit que treballava pel teu pare?

—Què? —va fer el James. Últimament tothom li parlava de coses que no entenia—. De què parles?

—Ahir em van perseguir una colla de vlads —li va explicar la Lizzbell, que semblava que anava per feina—, per sort em vaig poder refugiar abans que es fes de dia a casa del capità Weasley, però... sabien que treballava pels aurors. I ningú no ho sap, només el capità, el comandant Potter, la Minerva McGonagall i tu. I algú ho ha explicat als vlads.

—Et prometo que jo no he dit res a ningú! —va dir de seguida el James—. Ni tan sols no ho he explicat als meus amics!

La Lizzbell va fer un sospir i es va treure un pergamí de la túnica.

—Porto els noms dels principals sospitosos que podrien tenir alguna mena de connexió amb els vlads, o que s'hi podrien arribar a aliar —li va explicar la Lizzbell—. Creus que és possible que algú de Hogwarts amb aquests cognoms se n'hagi assabentat?

El James va donar un cop d'ull a la llista, que estava escrita amb la lletra del seu pare.

Dolohov

Montague

Lestrange

Avery

Goyle

Zabini

Rosier

Parkinson

Al James li va recórrer l'esquena un calfred per segona vegada en aquell dia. L'Albus també sabia de l'existència de la Lizzbell.

—Què? —va fer ella—. Hi ha alguna possibilitat que alguna d'aquesta gent ho sàpiga?

—Sí —va assentir el James—. Em sembla que és molt possible.


Harry Potter i el mistrei del Príncep

Per Agatha Black, enviada especial

Ahir es va estrenar la sisena pel·lícula de la saga de Harry Potter, i m'he dedicat a fer de reportera per veure quina ha estat la reacció de la comunitat màgica davant de la pel·lícula:

James  S. Potter: Ha estat bé. Interessant. Quin collons que té el meu pare, no? Com em pot anar dient que em porti bé amb tot el que arribava a fer ell? I l'anell, eh? A què ve això que el Dumbledore tingués el meu anell? O sigui que el va trencar ell? Hmmm...

Alice Longottom: Hahahahaha! El vau veure?  Vau veure el meu pare vestit de cambrer pro mariner? Hahahaha. Que bo, que bo... hahahahahaha!

Frank Longbottom: Mola. Van sortir moltes pocions. Estic treballant en el Felix Felicis ara mateix. L'elixir de l'amor? Mmmm... no... no... Temptat de fer-ne? Jo? I ara! No, no, per què hauria d'estar temptat de fer l'elixir de l'amor...?

Geena Thalassinos: A mi em sembla que va faltar una mica de background. O sigui, tot el tema de la política de la Conselleria, que es canvia de conseller i això... jo crec que era important i que s'havia de tenir en compte. I he treobat a faltar totes aquelles portades de diari de la cinquena, la veritat...

Albus Severus Potter: Que no està amb els dolents! Però quantes vegades ho hauré de repetir? Que el Dumbledore li ho va demanar!!!

Rose Weasley: Déu n'hi do el pare i la mare, no? A qual peor... jo m'estava morint de la vergonya... On anava el pare amb aquella nena tonta? Però és que era mooooolt tonta, no?

Andrea O'Brien: Harry què? Qui és aquest? Si està per sota del comtes, ni idea...

Lorcan Scamander: Fill de la Luna Lovegood? Jo? No, no, no, us heu confós, eh? Que com es diu la meva mare? Doncs... doncs... es diu... La meva mare està morta.

 Sandra Finnegan: Portem el foc controlat, gràcies. No, no, encara no li han crescut les celles.

Lily L. Potter: Sort de la mama, que si no... el papa és més aviat paradet...

Minerva McGonagall: Va ser una època molt dura. Però jo vaig ser genial, com sempre. Tractant bé els alumnes, com sempre. Si els puc fer xantatge, millor.  Eh que sóc genial? Que no? Oh? Oh? És que es vol passar tres dies netejant els vàters del segon pis senyoreta Black?

Neville Longbottom: És que jo ara estic de baixa, eh? Sense comentaris... Alice, calle, nena, que t'estic sentint... ¬¬


Llegit 1614 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/07/2009 a les 00:27:20
#18975Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hi ha més, però no el puc penjar! Seguré intentant de uscar una manera...! Va, siusplau, que me l'he currat mooolt! XD




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/07/2009 a les 00:43:59
#18976Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, wenu, al final us ho he enviat a tots per missatge privat. Si algú no l'ha rebut i el vol, que m'ho digui i li henvio ipso facto!!!

Per cert! XD Vaig i enlloc de posar al rodlel 14 "hijo pródigo" he posat "hijo prodigio" XD

Si és que sóc la monda XD...




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris17/07/2009 a les 12:12:59
#18978Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

uouooo!!! Ja esperava el gran capítol! Oixx em fa una pena, l'Albus! Sempre la caga en tot.

Pero jo crec que tota la culpa és del James! No he entés lo de la creu del dibuix. Què són imaginacions seves¿?

Doncs res, una abraçada!

Maria




Avatarivi_potter 512 comentaris17/07/2009 a les 14:57:17
#18980Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOOOLAAAAAA!

M'he lelgit avans per missatge privat lo de la pel·lícula i m'ha agradat molt! Per cert jo vaig veure ahir la peli i coincideixo bastant amb tu, per mi és una de les millors!

Pel que fa a la història, cada vegada em fa més ràbia l'Albus xD sé que en el fons és bona persona però, canviar-se a Sly?? NOOO

Enfi que està genial, penja ràpid! Petons :)




Avatarrodlel14 119 comentaris17/07/2009 a les 15:50:18
#18983Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Hola!

Molt bo, el capítol!

M'ha agradat molt!

Què en faras, d'en Severus? A mi m'agrada molt, aquest nou Potter!

Lo de la creu del dibuix... significa que la relíquia és al centre de l'escola, o és a l'únic lloc que tenen en comú les relíquies?

Saps que, quan vaig llegir els versos que indicaven lo del mirall, em vaig pensar que es referia al de Gised?!

Molt divertit, lo de la peli! Encara que la película no em semblés de les millors... El que passa és que, per la única cosa que veig que serveix és per fer d'introducció del setè llibre...

Enric

PD: Perdó, perdó, perdó...!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/07/2009 a les 18:51:04
#18985Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ehhh... vaja, de veritat que em pensava que quedava clar lo de la creu que veu el Frank... quin xasco!

Em pensava que tots veuríeu clar que era una esvàstica nazi... veig que no. Bé doncs ÉS UNA ESVÀSTICA NAZI.  XD La forma de les fletxes que va dibiuxar Slytherin tenen aquesta forma.

Porcupintí-na: Benvinguida al cluuuuub! Ueeeeh, anem fent nous adeptes a la seca dels magatotis XD. I com que és culpa del James? Amb el meu James no, eh??? XDXD Però si el poibre és molt bon noi, perquè li dius això, ara???

ivi_potter: wenu, veig que ara l'Albus ja no és el favrit per aclamació pública... ara el Rodlel14 i jo, que erem els que ens queia malament, ara sembla que som els únics que ens cau més bé... XD

Rodlel14: Ara som els únics que ens agrada l'ALbus. Curiós, tenint en compte que erem els únics que no estavem afiliats a la Plataforma? XD Joo, quin xasco lo de l'esvàstica! Em pensava que tots us quedarieu en plan... UALA, L'SLYTHERIN VA COMENÇAR LA IDIOLOGIA NAZI! Però no, tothom s'ha quedat "eing?" XD. Mirall de gised? No, no, é sun altre diferent que fa coses més guais ^^. Pots seguir demanant perdó fins a nou avís (xd).




AvatarAntares_Black 374 comentaris13/11/2015 a les 22:20:49
#26342Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Crec que el que diuen les runes té a veure amb l'espill de mà de l'altra endevinalla, que segurament és una relíquia. El «multiplica i venceràs» deu indicar que han de veure el reflex d'alguna cosa.

El que diu l'Alice, ho trobo molt encertat: «matèria i realitat» vol dir que multiplica objectes reals. Els duplica? Vol dir que han de fer clons fent servir l'espill aquest... Però això ja és massa de ciència ficció hahahaa

Oh! Dumbledore-Grinderwald! ^^ Si en Frank el fa d'ells dos, jo el llegeixo!!! The Greater Good m'encanta, ja ho saps!!! No m'agrada la resposta d'en James... Si li ha de dir que no, ja ho farà en Harry, no? Pobre Frank...

«—Senyor Potter.

—Jo no he estat! —va saltar el James.

—Però què diu? —va fer la McGonagall.

—Jo què sé, és el costum!»

Sí! hahahaha Així era la meva primària!!

Ui, ui, ui!!! Les converses entre les McGonagall són molt sospitoses, molt rares... «he de parlar amb ell sobre un assumpte que a tu no t'interessa» i «Ja, però tu no comparteixes mai amb mi el que tu saps, oi?». I què vol dir això que diu l'Agatha: «Ja saps que no puc»??? Mmm... I el millor: «no facis aquesta cara, com si t'hagués tret el caramel de la boca... el veus cada dia pels passadissos».

Bufa!! No deu ser pas... que jo tenia raó i sí que està enamorada!!!!??? O.o Això cada cop és més estrany, més interessant i més captivant!!

Típic: Escolta darrere de la porta i, just adés de ser descobert persones que surt de la sala, es pica a la porta tot fent veure que s'acaba d'arribar.

La McGonagall patia per en Severus quan anava amb en James més que no pas ara. Molt bona!!

Quan he llegit «el seu germà m'ha demanat una cosa que mai no m'havia demanat cap alumne», ho he pensat a l'instant!!

Renoi, la Parkinson!!! (Pansy) Imagina't que ets profe i et destitueix una que havia estat una alumna teva (i un malson, perquè tela amb la noia...). Que fort...

El dibuix d'Slytherin, el vas dibuixar tu? :)

Quan la Geena diu allò de «guixar a sobre d'un document de més de mig segle d'antiguitat, oi?» (que, per cert, suposo que el que volies dir era mil segles i no pas mig segle...) m'ha recordat Àngels i Dimonis, quan arrenquen una pàgina d'un document dels arxius del Vaticà. La diferència aquí és que la seva acció és justificada, en canvi, això de guixar-hi perquè no s'hi pensa... hahahahahaaa

En James crida «Angela» i en Severus diu: «Em sembla que m'ho diu a mi, Angela» hahahahaahaha Que bo!!!! Molt! Com això del «Tu et punxes?» Tens unes sortides!! xD

M'encanta!! Resulta que és la seva nòvia! He de dir que se'm fa un xic estrany perquè sempre he concebut l'Albus com a homosexual, no sé per què. Encara que, de tota manera, no m'hauria de sorprendre. Però bé, m'agrada, fan bona parella. I, si això fot en James, encara m'agrada més! huhuhuhuhuuu

UuuuoooooO!!! La Lizzbell torna a sortir!!! O____O De debò que m'encanta, aquest personatge!! ^^ Però com és que ja no té accent...? Trobo que li donava un toc molt interessant. Renoi amb els cognoms!

Ostres... Va ser en Severus? No... Digues-me que no... (potser no ha estat ell...)

---

És divertit veure la reacció de la pel·lícula estrenada “recentment” hahahaha

Les reaccions de tothom! M'ha encantat! Has tingut una idea molt original! Molt bones! M'han encantat tots!! L'Andrea també... xD Totes són divertides i fan molt pel personatge!

M'he petat amb allò de rodlel14 («enlloc de posar al rodlel 14 "hijo pródigo" he posat "hijo prodigio" XD») hahahaha

---

Alerta amb el títol: «Traidors» → Traïdors

«arrel del qual» → arran del qual

«No hauràs acabat de guixar» No deus haver acabat de guixar / No deus haver guixat

---

Avui no tenim petons ensucrats dels teus? :(

Antares

PD: I aquest MP, el puc demanar? Viatge del passat al futur, controlat des del present ;)




irinawatson06 105 comentaris06/09/2017 a les 18:30:08
#27168Encara no he escrit cap fanfiction

El que en Frank ha marcat de color vermell ha sigut el símbol nazi?!?

Ha estat bé això de la pel·lícula però no ho he pogut viure amb tanta emoció com vosaltres perquè per mi no es va estrenar ahir, sino fa uns quants anyets jajajajajajaja




irinawatson06 105 comentaris06/09/2017 a les 18:31:17
#27169Encara no he escrit cap fanfiction

I m'ha decepcionat que en Severus estigui amb la Parkinson... jo el volia amb l'Scorpiussss!!!!!