L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 27: Animàgia
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 23/07/2009 a les 10:53:23
Última modificació 24/07/2009 a les 23:28:12
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 27: Animàgia

Hola, gent,

Després de quedar-me fins les 4 de la matinadá davant l'ordinador, he aconseguit reconstroir el capítol més llarg que he escrit mai i que se'm va esborrar anit. Mala llet, també.

Bé, sincerament no m'ha vingut gaire de gust tornar-me'l a llegir després de tot el que ha passat, de manera que si hi ha faltes de picatge, no m'ho tingueu en compte; és que tenia son. Però és clar, el volie escriure abans no se m'oblidés.

Estic convençuda que el primer que havia escrit m'havia quedat molt millor, però de totes maneres és un dels capítols d'aquells guais, de manera que ens ho agafarem bé, ok? XD

Apa, doncs, som-hi!


27- Animàgia

El segon trimestre s'havia fet francament llarg. Per sort, ja era l'últim dia de classes i l'ambient a Hogwarts era molt més distès que de costum (i això que els de Gryffindor portaven un mes distesos d'allò més).

Aquell dia només es feia classes fins les onze, perquè els alumnes poguessin anar a preparar els baguls per marxar l'endemà, i els magatotis eren tots a la biblioteca fent classes amb la McGonagall. El James estava ben capficat. Havia de solucionar tot allò de l'Albus tal i com li havia dit el seu pare abans de tornar a casa, perquè després de les vacances potser ja seria massa tard. Havia anat repassant una per una les persones amb qui més anava l'Albus, i si deixava a part el Malfoy, l'única persona amb qui veia que el seu germana podia tenir tanta confiança era amb la seva novia, la Parkinson. Anar i amenaçar-la amb convertir-la en escarabat funcionaria? No, havia de buscar alguna cosa amb la que la tingués collada...

—Hòstia, hòstia, hòstia... —va fer de sobte la Geena, traient al James del seu ensimismament—. Que fort!

—Què passa? —va preguntar l'Alice, mirant-se-la també.

La Geena estava parada amb la boca oberta, amb la ploma a la mà dreta i la mà esquerra sobre el diccionari que feia servir per traduir el diari d'Slytherin.

—Acabo de descobrir... —va començar—, no és res de la relíquia ni res, però... vosaltres sabíeu com va començar la baralla entre Gryffindor i Slytherin?

—Perquè Slytherin no volia acceptar a Hogwarts alumnes que no fossin de sang pura, no? —va dir el Frank.

—Sí, —va assentir la Geena— però sabeu com va començar?

Tots tres es van encongir d'espatlles.

—El fill de Gryffindor —va dir la Geena—. L'Slytherin no el podia ni veure.

—I això? —va fer l'Alice.

—Era llufa —va explicar la Geena—. Bé, o no, no ho sé ben bé. En aquella època no existia aquest el terme, i no sé si es refereix a això o a que simplement no se li donava massa bé... Pel que diu aquí, no acabava de sortir-se'n. L'Slytherin culpava d'això a la sang barrejada del nen, perquè la dona de Gryffindor era muggle. Va ser a partir d'aquí que va començar a dir que no valia la pena ensenyar als fills de muggles, que la màgia no estava feta per ells. Gryffindor insistia a dir que no podia ser, que allò no hi podia tenir res a veure...

—Encara no sabien què eren els llufes —va concloure el James—. No sabien que es podia ser llufa i per això no entenien què podia ser el que li passava al fill de Gryffindor. És normal que Slytherin pensés que era per culpa de la seva ascendència muggle...

—Pel que es veu —va seguir la Geena—, Gryffindor coneixia fills de muggles que sí que se'n sortien amb la màgia, i per això va començar a ser molt estricte amb seu fill, perquè es pensava que si ell no ho feia era perquè no li posava prou interès. Es barallaven força sovint. Un dia es veu que... es veu que Slytherin i Gryffindor van tenir una discussió sobre el noi que va encendre molt a Gryffindor i, com sempre, va esdevenir en una discussió amb el seu fill. El va acusar d'estar tot el sant dia pensant en els muggles. El seu fill li va dir que sí, que li interessava molt més el món dels muggles que el dels mags, i que no volia tenir res a veure amb la bruixeria. Es va enfadar tant que va fugir aquella mateixa nit, va desaparèixer i els seus pares no en van tornar a saber mai res.

—Flipa... —va fer el Frank.

—Després Gryffindor va caure en una depressió —va continuar la Geena—, traduint el text sobre la marxa amb l'ajuda constant del diccionari—, i la seva dona va morir poc després de tristesa... pobre dona...!

—Pobre Gryffindor, més ben dit —va dir el James—. En poc temps va perdre la dona i el fill...

—I va culpar a Slytherin d'això —va dir la Geena—. Aquesta va ser la gran baralla que van tenir. I aquí va ser quan Slytherin va marxar de Hogwarts per sempre, deixant darrere seu només la Cambra Secreta i el seu diari secret... I aquí s'acaba el diari.

—Ja l'has traduït tot? —va al·lucinar el James.

—Nah, què va —va fer la Geena—, passa que ahir la nit amb vaig motivar amb la història aquesta i vaig anar buscant les pàgines que parlaven sobre això.

—Com has dit que es deia, el fill de Gryffindor? —va fer el James.

—No ho he dit, —va dir la Geena fent que no amb el cap— de fet vaig tenir problemes per traduir aquest tros... l'Slytherin diu alguna cosa com que Gryffindor li va posar un nom de lleó, o el nom del lleó o Lleó com a nom o... no sé, alguna cosa així... no ho acabo d'entendre.

—Doncs la vida de Gryffindor sembla súperinteressant —va dir l'Alice, mentre intentava completar el seu arbre genealògic—. A part de la vida professional, tot això de casar-se amb una muggle i tenir un fill llufa sense saber-ho, que s'escapés, i la dona es morís... guau. Vull dir que... no crec que ningú sàpiga res d'això. En aquella època era molt estrany que els mags s'emparellessin amb muggles, a més a més.

La Geena se la va quedar mirant, i després va dir:

—Saps què et dic?

Va agafar el seu treball i en va fer una bola de paper, després va agafar un rotlle de pergamí nou i hi va escriure:

Biografia de Godric Gryffindor

—Content, James? —va fer després.

—Molt.

*   *   *

Era, doncs, l'última nit abans de Setmana Santa que els magatotis passaven a ca l'Alfred. En cridar els rondadors, però, nomes van aparèixer el Sirius i el Forcat.

—I l'àvia i el Remus? —va voler saber el James.

—Hem aconseguit despistar-los —va dir el Sirius, en to misteriós.

—Despistar-los? —va fer el Frank— Per què?

—Perquè com la Lily hi estava completament en contra i el Remus no ho veia clar, hem pensat que així no hi hauria problemes —va explicar el Forcat.

—Problemes per fer el què? —va preguntar el James.

—L'Animàgia! —va contestar el Sirius—. Què si no?

—De debò? —va al·lucinar el James.

—Sí—va assentir el seu avi.

—Ho podeu fer en una nit —va explicar el Sirius—, perquè teniu la meitat de la feina feta, en realitat, però us hi heu de posar seriosament. Si voleu, és clar.

—Estàs de broma? —va fer l'Alice—. Però si ens morim per ser animàgics!

—Si n'esteu segurs —va fer el Forcat—, llavors endavant. Frank, encara tens la poció de la mutació que va sobrar?

—Sí —va assentir el Frank, i va córrer a treure-la de l'armari amb la marmita i tot.

—Posar-la a escalfar —li va dir el Sirius—. Quan bulli, hi tires quatre crisopes i la remenes en el sentit contrari a les agulles del rellotge set vegades. Un cop fet, la deixes bullint deu minuts més, fins que agafi un to de marró més clar.

El Frank va assentir i es va posar a treballar, mentre escoltaven el que els explicava el Forcat.

—Proteu una bona preparació, i teniu l'avantatge que ja sabeu en quin animal us heu de convertir perquè sabeu conjurar el vostre patronus.

—I els pèls de la poció? —va fer l'Alice—. No fotis que hem de buscar els animals...

—No, no —va negar el Sirius, els pèls han de ser vostres, perquè en realitat us convertireu en l'anima que a porteu a dins. Només l'haureu de prendre aquesta vegada, perquè els efectes son permanents.

—Guai... —va fer el James, que estava súperemocionat.

Quan la poció va estar preparada el Frank en va abocar una mica en quatre gots transparents i la va passar als seus amics.

—Vinga, aquests pèls —els va animar el Sirius, que semblava que estava més emocionat que ells i tot.

Els magatotis es van arrencar un pèl cada un i el van abocar al seu got. Immediatament, les pocions van canviar de color. La de la Geena es va tornar de blau cel intens, la del Frank era d'un maragda molt brillant. La de l'Alice es va posar d'un to violeta metal·litzat. La del James semblava coure líquid.

—Xin xin —va fer el James, i tots quatre van brindar i després van buidar els continguts dels gots.

El James va tancar el ulls, esperant sentir el borbolleig terrible del cop que havia begut poció de la mutació. Però el borbolleig no va arribar. De fet, no va passar res de res. Va obrir els ulls i es va trobar amb els seus tres amics, tots amb la seva forma normal.

—I bé? —va fer el James.

—Oh, què et penses? —va dir el seu avi—. No hem dit que això fos bufar i fer ampolles, nano. Ara ve la part difícil.

—Què hem de fer? —va voler saber l'Alice, impacient.

—Concentreu-vos en el vostre animal —va murmurar el Sirius baixet, com per crear un ambient de relax i concentració—. Intenteu ficar-vos en la seva pell, imagineu-vos que sou l'animal, que veieu el que ell veu, que sentiu el que ell sent...

El James va tornar a tancar els ulls i es va concentrar. Un lleó. Es va imaginar amb tot el cos recobert per pèl de color grogós i una melena pèl-roja. Tindria uns ulls penetrants, brillants i de color groc, amb un ratlla negra enmig, com els gats. I urpes a les quatre extremitats i una cua...

—Molt bé, Alice! Impressionant, ni cinc minuts, has trigat!

El James va obrir els ulls i, davant seu, allà on hi havia estat l'Alice ara hi havia una enorme pantera. Negre, amb el pèl lluent i de moviments gràcils. En un primer impuls va sentir la necessitat de sortir corrents, però després va pensar que era l'Alice i que no li faria cap mal. Ara que se la mirava bé, per això, va veure que no hi havia dubte que era l'Alice. Aquella mirada ferma i dura, aquella postura de seguretat, l'expressió agressiva, el posat d'elegància natural de sempre amb els somriure trapella que se li endevinava de l'expressió... sí, realment, només podia ser l'Alice.

—Vinga, ara has de tornar a la teva forma humana —li va dir el James—. Els primers cops no és gaire segur estar molta estona transformat. Fes el mateix que has fet abans, però a l'inrevés. Concentra't en ser una persona.

Pocs segons després, l'Alice tornava a la seva forma real.

—Quina passada! —va fer. Se sent... molt diferent, sent un animal... la manera de funcionar en general és... diferent, no ho sé explicar...

—Sí —va assentir el Forcat—. No es pot explicar fins que no ho fas, oi?

—Ai, va, Alice, com ho has fet, que en tinc moltes ganes —va dir el James.

L'Alice se li va asseure just davant i li va posar la mà a les espatlles.

—Tanca els ulls —el James la va obeir—. Posa la ment en blanc. Ara concentra't. Ets enmig de la sabana i fa molta calor. Tot el pelatge que portes, però, en comptes de fer-te passar més calor et manté una mica aïllat de la temperatura exterior. Estàs caminant, a quatre grapes, trepitjant fort el terra amb les teves urpes i notes com la palla  es doblega al teu pas sota els teus peus. Oi que ho notes? Ara passa una mica d'aire i notes com la melena t'acaricia la cara, ho notes, és clar que sí, però segueixes caminant amb el pas lent però decidit, perquè saps que ets l'animal més perillós que hi ha per allà. A la teva dreta veus uns moviments ràpids que fan els animalons entre els arbustos. Bellugues la cua, notes la cua?

El James va sentir una sensació molt estranya, com si el seu cos es dispersés lliurement per l'espai, com si llisqués per allargar-se o encongir-se depenent de la part que es tractava. No s'assemblava gens a un borbolleig, era més aviat... sí, la millor manera de descriure-ho era com un pessigolleig suau gens desagradable que li recorria tot el cos.

Quan va obrir els ulls va notar una sensació estranya. L'Alice encara era davant seu, però la veia des d'una perspectiva un pèl diferent, tot i que no sabia com explicar-ho. Era com veure el món a través d'un filtre. Va mirar cap a baix i va veure que tenia dos urpes enlloc de mans, i també va notar allò que deia el Sirius dels pensaments. Els humans eren capaços de pensar en moltes coses a la vegada. Els animals, no. Ara els seus pensaments eren com... més senzills, més lineals. Alegria. Satisfacció. Emoció. Saltar? No, poc espai. Moure cua? Moure cua. Felicitat, felicitat.

—Mica en  mica et vas acostumant a la línia de pensament —va explicar el Forcat, tot i que el James va trigar una mica més del normal a entendre el significat de les paraules—. I també cada vegada vas més ràpid en convertir-te. Al final és immediat i espontani, gairebé no hi has ni de pensar.

El James es va fixar en l'espai que l'envoltava, que no acabava d'entendre. Els animals classifiquen el món en quatre grans grups: coses de les quals a) alimentar-se, b)reproduir-se, c) fugir i d) roques. El James era conscient que en aquell moment els magatotis entraven a la categoria a) i, en veure que al seus cervell s'hi formava la paraula gana es va apressar perquè la seva part humana agafés el control de la situació i canviés el concepte atacar per limitar-se a observar.

—Vinga James —va dir el Forcat—. Hora de tornar a la forma humana.

El James va escoltar les paraules del fantasmet translúcid que rondava per allà (que en aquell moment la categoria a la qual encaixava més bé eren les roques) i va fer un esforç per comprendre-les. Transformar. Humà. Bona idea? Sí, bona idea. Concentració. No pèl. Dues cames. Mans. Ulls marrons. No cua. Important, no cua. No bigotis. Roba. Parla. Pensament complex. Control dels instints. Exacte. Ara havia de mirar de tornar a fer frases senceres... espera, ja estava.

Quan va tornar a obrir els ulls, el món tornava a ser el que era. Es va mirar les mans, que eren tan humanes com les de qualsevol.

—Com mola.

*   *   *

El Frank i la Geena van dominar l'animàgia poc després. Es van passar la resta de la nit transformant-se una vegada i una altra. De matinada, ja només els calien uns deu segons.

—Anireu millorant, per això —els va assegurar el Sirius—, al final serà cosa de dècimes de segon.

—Heu fet una bona feina —va assentir el Forcat, tot orgullós—. Va, que són les 7, aneu tornant cap al castell abans que us trobin a faltar.

—I tu i jo què? —va fer el Sirius, preocupat de cop i volta—. Tornem?

—Quin remei... —va fer el Forcat, abatut—, anem a l'escorxador.

Quan els magatotis van sortir pel Pi que Baralla estaven ben baldats. Menys mal que podrien dormir al tren.

—Oh... —va fer la Geena—. Mireu l'herba amb la rosada... no us venen moltes ganes de menjar-vos-la?

—A mi em ve de gust menjar-me els cucs que hi ha enmig —va dir el Frank, i després d'escoltar-se va posar cara de fàstic—: és asquerós, no?

—Millor no els diguis què ens ve de gust menjar, a nosaltres —va murmurar-li l'Alice a cau d'orella al James.

—A mi no m'importaria menjar-me el cap de la Parkinson en una safata —va fer el James—. Quina merda, avui tornem a casa i no he solucionat allò de l'Albus...

—Doncs el tren surt d'aquí a quatre hores —va notificar el Frank—, no crec que et doni temps a res.

—Home, si només és la Parkinson... —va començar l'Alice—, crec que se m'acut una cosa... L'altre dia la vaig sentir a la biblioteca explicant-li a algunes amigues que es veu que el seu pare li ha tancat l'aixeta. Es veu que gastava moltíssim, i que els seus pares es van enfadar amb ella i li han tret la paga mensual. Estava que es pujava per les parets, ja sabeu com de presumida és, cada dia porta sabates diferents... i perquè ens fan portar uniforme que si no... jo crec que té un armari sencer només de sabates.

—I la idea és...? —va fer el James sense acabar-ho d'entendre.

—Oi que ens vas dir que havies robat un talonari de xecs del teu pare? —va preguntar l'Alice.

—Ahà.

—Saps falsificar la seva signatura?

—M'ofens... —va fer el James amb un somriure.

—Perfecte —va dir l'Alice—. Se m'acut un pla. A veure, quina hora és? Necessito temps per dutxar-me perquè faig pudor de tigre i per enviar una carta des de la mussolerissa. Sí, James, vine als lavabos del segon pis de la Gemma Gemec a les nou en punt. T'esperaré allà.

Dit això, va arrencar a córrer en direcció al castell.

—No m'ha donat temps ni a dir-li que sí...

*   *   *

Quan el James va arribar al lavabo del segon pis, l'Alice ja l'esperava.

—Li he demanat al Frank que acabi de preparar-me el bagul —li va dir—, gairebé no m'ha donat temps, i ahir no vaig fer res de res.

—Jo ho he deixat tot tirat a sobre el llit de la Gee —va contestar l'Alice—. Suposo que captarà la indirecta.

—I la Gemma? —es va estranyar el James.

—L'he feta marxar —va contestar l'Alice, i davant la cara que va posar el James va afegir—. Li he hagut de donar una foto teva del club de fans... sabies que n'és membre?

—Què hem de fer? —va canviar de tema el James.

—Esperar la Parkinson —va respondre l'Alice—. Li he enviat una carta fent-me passar per l'Albus, dient-li que vingués aquí per acomiadar-nos. Mira... crec que ja la sento. Amaguem-nos rere la porta!

Tots dos s'hi van ficar i van esperar fins que el soroll de petjades va parar.

—Sev, ja sóc aquí —va dir la veu de la Parkinson—. Que hi ets?

—No —va contestar l'Alice, tancant la porta—, però nosaltres sí.

La Parkinson es va girar.

—Què hi fots, tu, aquí?

—El meu amic James, que té un negoci per proposar-te.

La Parkinson se'l va mirar escèptica.

—Què vols?

—Que deixis el meu germà —va contestar el James—. I que convencis a tots els teus amiguets perquè el deixin en pau.

—Ha! —va fer la noia—. Però què dius? Ni en broma.

—M'han dit que vas una mica escuradeta de calers —va dir el James—. Què et sembla... cinquanta galions?

—Em sembla que no —va contestar la Parkinson—. Quin és el truc?

—No hi ha truc —va contestar el James—. Deixes el meu germà i t'embutxaques cinquanta galions.

—No en tinc ni per una setmana —va contestar amb un somriure burleta—. A mi no se'm pot comprar així com així!

—Cent galions —va dir el James.

—Que no! —va cridar la Parkinson—. Que jo m'estimo el Severus!

—Dos-cents.

Va haver-hi un silenci, en el qual la Parkinson va pensar si l'amor que setia pel seu nòvio valia dos-cents galions. El James pràcticament podia veure com calculava quants parells de sabates podia comprar amb allò. La resposta era molts. Fins i tot es podia comprar les bosses a conjunt.

—Això per deixar-lo —va dir la Parkinson—. I cinquanta més per convèncer als altres que no li parlin.

—Fet.

—I t'has de beure això! —va saltar l'Alice, traient-se un potet de vidre de la butxaca de la túnica que contenia un líquid transparent.

—Veritasèrum? —va fer la Parkinson—. Ni de conya.

—Només seran tres preguntes —va dir l'Alice.

—No.

—I et dono cinquanta galions més.

Va haver-hi un altre silenci.

—Tres cents galions en total —va dir la Parkinson—. I només tres preguntes. Si me'n feu més, em quedaré els galions però no hi haurà tracte.

—Pacte fet —va assentir el James, mentre omplia el xec amb la suma corresponent i firmava com sabia que ho feia el seu pare. El seu pare el mataria...

Li va allargar el xec juntament amb l'ampolleta, que l'Angela Parkinson va buidar d'un glop.

—Primera pregunta —va fer l'Alice—. L'Albus Severus Potter et va dir que el Departament d'Aurors de la Conselleria havia contractat una vampiressa?

—Sí —va assentir la Parkinson—, i em va dir que l'havia vist a la seva habitació i que havia estat parlant amb el seu germà.

—Ho vas dir a algú de la teva família, tot això? —va preguntar el James.

—Al meu pare —va contestar la noia—. Odia el teu pare i vaig pensar que si esbombava això del vampir per la Conselleria molta gent se li posaria en contra al gran Harry Potter.

—Última pregunta —va seguir el James—. Ho has dit a algú més?

—Ho vaig comentar a la Kristie Dolohov —va dir—. És la meva millor amiga.

—Fa un curs més que tu —es va estranyar l'Alice.

—Ja, però ens coneixem des de petites —va explicar la Parkinson—. Viu al costat de casa meva, i els nostres pares són amics.

—Haurem de parlar amb ella, també —li va dir el James a l'Alice.

—Fes-la venir —li va dir l'Alice a la Parkinson.

—De cap manera. El tracte s'acaba aquí.

—I si t'espero aquí amb un xec amb vint galions més? —va intentar el James.

—La Kristie té més diners que tu, probablement —va contestar la Parkinson—. Me'n donaria dos-cents perquè no ho fes. A més a més, com voleu que l'enredi per venir si en aquests moments no puc dir mentides, subnormals?

—Té raó... —va assentir l'Alice—. Ja ho sé!

Es va treure un pergamí i una ploma i va escriure una carta igual que la que li havia fet arribar a la Parkinson però signant amb el nom de Romeo Montague.

—Dóna-li això, i no obris la boca —li va dir l'Alice a la seva germana acadèmica, entregant-li el pergamí.

—Va a ser que no.

—Va a ser que faràs el que jo et digui —li va contestar l'Alice—. Perquè si no, faré que t'expulsin. Recordes aquell treball de Defensa que em vas robar? Sí, sé que me'l vas robar, no sóc estúpida. Li vaig dir a l'Agatha perquè te'l suspengués, però si li dic a la directora et podrien expulsar, i ho saps. De manera que li donaràs això a la teva amigueta i t'asseguraràs que no sospiti res, perquè si no, no caldrà que tornis després de Setmana Santa. Per cert, els teus pares estan enfadats amb tu, oi? I si descobreixen que t'han fotut fora de Hogwarts?

La Parkinson li va fer una mirada d'odi, va engrapar el pergamí i es va allunyar pel passadís.

—Alice, què farem amb la Dolohov? —va fer el James—. La Parkinson té raó, ella té diners de sobres, no la puc subornar...

—Tu deixa'm a mi —va fer l'Alice—, ja sé jo com s'ha de tractar aquesta gent...

—Quina por que fas...

—Et molesta? —va voler saber l'Alice, amb un somriure.

—Ho suportaré —va fer el James, i va agafar el pergamí i la ploma de l'Alice i es va asseure en un racó a escriure una carta al seu pare. Era millor explicar-li per escrit que no pas quan el tingués cara a cara aquell vespre, perquè posaria el crit al cel...

Al cap de pocs minuts en silenci, només trencat pel soroll de la ploma sobre el pergamí, es van sentir de nou sorolls de passes. L'Alice es va anar a amagar rere la porta de nou, però el James es va quedar allà on era.

—Que hi fots tu aquí? —va fer la Kristie Dolohov, que acabava d'aparèixer al llindar de la porta—. On és el Romeo?

—Aquí ja et dic jo que no— va dir l'Alice sortint de darrere del seu amagatall, i se li va llançar a sobre. Com que estava desprevinguda, la Dolohov va caure de genolls a terra davant d'un vàter i l'Alice la va immobilitzar. El James es va apressar a aixecar-se per veure-ho, però no es va atrevir a dir res per si de cas acabava a l'altre vàter.

—Ah! —va cridar de dolor la Dolohov— Què coi fots?

—Ara et farem unes preguntetes que contestaràs amb molt de gust —li va explicar l'Alice.

—O si no, què? —va plantar-li cara la Dolohov.

—O si no ja et pots imaginar el que t'espera—va dir l'Alice tranquil·lament, agafant-la per la nuca.

—No t'atreviràs —va fer la Slytherin.

L'Alice la va engrapar i li va enfonsar el cap a l'aigua del vàter. La Dolohov va intentar resistir-se, però l'Alice tenia més força que ella. Passada una estona, li va aixecar el cap.

—T'hi jugues alguna cosa?

—Tu estàs fatal, tia, estàs com una puta cabra! —va bramar la Dolohov, escopint aigua.

—Ja m'ho diuen —va dir l'Alice—. Però si contestes encertadament les meves preguntes no et passaràs res. Comencem. Recordes que la teva amiga Parkinson et va explicar que els aurors havien contractat una vampiressa?

—Què? —va fer la Dolohov, encara atordida.

—Resposta incorrecta —va dir l'Alice, i li va tornar a ficar el cap al vàter—. Ho recordes o no?

—Sí, sí! —va exclamar la Dolohov—. Ho recordo!

—Molt bé —va assentir l'Alice—. A qui ho vas dir?

—I jo què sé! —va cridar la Dolohov.

—Malament —va contestar l'Alice i la tornar a entaforar el cap a l'aigua. Aquest cop l'hi va deixar una bona estona, mentre li deia—: Hauràs de fer memòria, perquè si no em contestes satisfactòriament, t'hauré de castigar, i oi que no vols que et castigui?

—Mala puta! —va xisclar la Dolohov quan l'Alice li va treure el cap—. Ara... gairebé... m'ofego! Què faràs... si em mates... eh? Estaràs acabada!

—Més acabada estaràs tu —va contestar l'Alice amb tota la naturalitat del món—. Tornem-ho a intentar. A qui ho vas explicar? A algú de la teva família potser?

—Però tu et creus que jo em memoritzo tota la gent amb qui parl...? —no va poder acabar perquè tornava a tenir el cap a l'aigua—. Als meus pares! —va exclamar—. Els ho vaig... comentar... als meus pares...

—A qui més? —va seguir l'Alice—. Algun dels teus amics?

—Li ho penso explicar a la McGonagall això.

A l'aigua.

—No, no ho faràs —va dir-li l'Alice, aguantant-li el cap dins l'aigua—. Perquè serà la teva paraula contra la meva, i com que aquí l'únic testimoni és el meu amic James, tot el que en pots treure és un càstig per acusar companys injustament. A qui ho vas dir? —va repetir, més fort.

—Al Malfoy! —va cridar finalment la Dolohov, tossint i escopint aigua sense parar amb la cara xopa—. Li ho vaig dir... a l'Scorpius... un dia... a classe.

—I ell ho ha dir algú? —va voler saber l'Alice.

—I jo què sé...! No, espera, espera, espera! —va afegir en veure les intencions de l'Alice—. Segur que no ho ha dit a ningú. Perquè quan li ho vaig explicar em va dir que ja ho sabia però que no ens n'havia dit res perquè el Severus li ho va demanar.

—Tu ho has dit a algú més?

—No! No, de veritat que no! No em feu mal!

—No te'n farem —va dir l'Alice, mentre la deixava anar i es posava de peu—. Veus que era fàcil?

—Se te'n va —li va dir el James a cau d'orella.

—Tenies alguna idea millor?

—No, però...

—Doncs ja està.

La Dolohov es va aixecar de terra com va poder, estossegant i escopint encara aigua, amb la cara i els cabells xops i la túnica tota esquitxada d'aigua, igual que tot el terra del voltant del vàter.

—Estàs per tancar, tia —li va dir a l'Alice—. Un dia et faré miques.

—Sí? Tu i quantes més? —va dir l'Alice, al seu costat, que li treia un cap.

La Dolohov li va dedicar una mirada d'odi com la de la Parkinson i va marxar respirant amb dificultat.

Quan el James i l'Alice es van tornar a quedar sols, l'Alice se'n va anar cap una pica i hi va recolzar les dues mans.

—Que malament que ho he passat —va dir amb una veueta sufocada.

El James es va quedar parat.

—Qui ho hauria dit...

—Et penses que m'agrada ser així? —va fer l'Alice, mirant al terra.

—Per què ho ets, aleshores?

—Perquè algú ho ha de ser, no? —va contestar ella, ara amb veu normal, i mirant-se'l—. Algú ha de ser el dolent, de vegades. I si he d'esperar que ho sigui el Frank o la Geena... ja puc esperar asseguda. Fins i tot tu...

—Jo?.

—Tu no li hauries fet això, perquè és una noia —es va explicar l'Alice.

—Home, en part —va acceptar el James.

—Doncs això —va fer l'Alice—. Aquesta gent està relacionada amb els vlads, que no ho entens? Col·laboren amb ells! Els mateixos vlads que gairebé maten el meu pare! Els mateixos que gairebé maten el teu germà! Els mateixos que van atacar Hogwarts! Els mateixos que s'han unit amb els demèntors! Els mateixos que van atacar casa teva per matar els teus pares! A aquesta gent se l'ha de vèncer, James, i ja et dic jo que no serà dialogant. Aquesta xusma de vegades l'únic que entén és la violència i les amenaces. Però que sigui que el que he de fer no vol dir que sempre m'agradi...

L'Alice va obrir l'aixeta i es va rentar les mans. Després es va eixugar una llàgrima que tenia als ulls. El James es va quedar una mica parat, perquè l'Alice gairebé mai no plorava. L'única vegada que l'havia vist fer-ho havia estat quan van pensar que el Neville era mort.

—Tens raó —va assentir el James.

—No li diguis res al Frank, d'això que he fet —li va demanar l'Alice—. S'enfadaria.

—No li diré res.

Tots dos van sortir del lavabo i van enfilar passadís enllà. Abans d'arribar a la cantonada, però, el James va agafar l'Alice pel braç.

—Ei —va fer—. Gràcies. Jo sol no ho hauria fet —i després va afegir—: I a mi sí que m'agrada com ets. Molt.

La va empènyer suaument contra la paret i la va abraçar per la cintura. Se la va quedar mirant amb la cara a dos dits de la seva. Era tan bonica i tan genial... Se li va acostar i va ajuntar els seus llavis amb els seus, sense que ella oposés cap resistència.

Un instant després però, van sentir una veu molt a prop.

—James? Alice? On sou? Hem de marxar!

PAM!

Quan el Frank va girar la cantonada es va trobar la seva germana dreta recolzada a la paret i el James a terra, pla, com caigut del cel.

—Ha caigut —va dir l'Alice.

—Ja ho veig —va fer el Frank—. Però... de panxa enlaire?

—És que ha relliscat —va respondre l'Alice ràpidament.

—He relliscat —va corroborar el James des de terra.

—Ah... —va fer el Frank— Hem de marxar ja. Ja teniu els baguls a punt. Au, va, que no tenim tot el dia!

El James es va aixecar amb la mà als ronyons. L'Alice li havia clavat una bona empenta quan havia sentit el Frank. Au! El Frank ho havia espatllat tot...! Ara no podria estar a soles amb l'Alice per parlar-ne, i marxaven de vacances de Setmana Santa... Bé, al menys tindria temps per pensar què li diria. Tot i que se'n va adonar que allò no era el que més el preocupava. El que més el preocupava era què li diria després al Frank.

*   *   *

Hola, papa, què tal.

He trigat una mica en contestar-te la carta, perquè hi ha hagut uns quants contratemps i no he pogut enllestir tota la feina que em vas encomanar fins aquest matí.

Vaig anar a parlar amb el Dumbledore al seu despatx, i sembla que els vlads realment van atacar casa seva aquest estiu. Està una mica grillat, l'home, però no té visions. Sí que sembla que estiguin atacant l'Orde del Fènix, oi?

Vas anar a veure el Neville? Com està? També es vol passar a Slytherin? Espero que sí, i que tot sigui culpa dels vlads, perquè si tot això ho ha rumiat l'Albus solet és que és imbècil.

Però ja no caldrà patir, em sembla. He tingut una xerradeta amb la seva novia (ara ex novia, gràcies a un servidor) i amb una amiga seva, i ja no li tornaran a dirigir la paraula. Els únics que estaven al corrent d'això de la Lizzbell eren el l'Scorpius Malfoy, L'Angela Parkinson i la Kristie Dolohov, o sigui que si confies en el Malfoy, o els Parkinson o els Dolohov tenen relació amb els vlads.

Respecte als mètodes que he fet servir per aconseguir la informació... bé, diguem que els que no t'interessen són confidencials. Però hi ha una petita coseta de no res que crec que potser hauries de saber. En els propers dies potser notes que retiren uns quants galions del teu compte corrent. Així com tres-cents. Sí, papa, vaig jo el qui et va robar els xecs i, sí, sé falsificar la teva signatura des dels tres anys. No cal que posis aquesta cara que estàs posant perquè em vas dir que fes el que volgués però que era important enllestir-ho, de manera que a callar. Feina feta.

Ens veiem d'aquí una estona a King's Cross (perquè suposo que ens veniu a buscar, no?)

James S. Potter

PS: Per cert, si estàs pensant en anar a Gringotts amb aquesta carta per demostrar que el xec que els portaran és fals, ja t'ho pots treure del cap. Recordes aquell encanteri de l'última carta que em vas enviar que crema les cartes un cop llegides? Doncs resulta que me'n vaig informar i, sorpresa, se'm donen bé els encanteris. Petonets!

—El mato... —va fer el Harry quan la carta va començar a cremar-li a les mans—. Jo a aquest nen el mato...


 Doncs vinguen, nem a matar-lo XD

Pels qui em vau demanar quan s'acabava aquesta fanfic (perquè suposo que heu notat que aquesta ara mateix ja és més llarga que "El Clan de Magatotis", us comunico que, si tot va segons previst, hi haurpa 36 capítols, de manera que només en queden... 9.

Pregunta que vull fer: En principi, tinc així mig pensada una tercera part. Us agrada aquesta història o preferirieu que la matés ja aquí i en comencés una de nova?

Ho dic per anar pensant en una cosa o en una altra. El que sí que us avanço és que si faig una tercera part serà força diferent a aquestes dues, tant pel background que hi haurà com per la manera d'escriure'l, perquè tinc pensada una nova tàcnica... jijiji.

En fi, que espero que us hagi agradat, que comenteu molt i bla, bla, bla, això que dic sempre.

Petons de gelat de iogurt amb virutes de xocolata!

Agatha Black


Llegit 1295 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPorcupintí-na 235 comentaris23/07/2009 a les 13:45:00
#19020Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

uaaau, noiaaa !!! Que genial!
Pos déu ni dó els ovaris que té l'Alice!Realment, ella i el James estan fets l'un per a l'altre! Si és que fins i tot els animàgics s'assemblen!

Crec que l'Albus s'enfadarà una miqueta amb el James, no?, perquè a mi no em faria gaire gràcia que em fessin això, si ens hem de posar sincers, encara que és pel seu bé, és clar.

Jo vull que continuis amb una tercera part, m'agraden molt!!!
i només queden 9 capítols??? jooooopetaa xdxd

bueno, que ja parlareem i m'ha agradat molt!

una abraçada

maria




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/07/2009 a les 15:42:51
#19022Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Uoooooooo!

Flipaaaaa!

Ara com explicarà la Geena d'on ha tret la informació de Gryffindor?

Wenu ja sabem quin és l'animàgic de l'Alice... Però la veritat, és una pena que hagin de perdre la seva lucidesa quan es transformen en animàgics...

Pobreta Alice... em fa una pena... wenu a no ser que hagi fet teatre pel que passa després XD

I això del Frank, de què li dirà... sin comentarios, experiència pròpia. Vaja, semblant. Després no és tan greu. Almenys en el meu cas... XD

Wenu però si el maten ja no li caldrà pensar més XD

1 pto

Marta 3




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/07/2009 a les 16:03:53
#19023Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Per cert, que pobre del que digui que no li agrada aquesta història i vol que la mati aquí. I pobra de tu si ho fas. No et tornaré a comentar en ma vida.

Es solucionarà el tema de l'Agatha, la profecia, l'assignatura aquesta, l'equip de Quidditch, etc, en 9 capis?¿

Canviaràs la tècnica? Per mi aquesta està perfecta, la veritat. Però tu fes el que vulguis. És la teva ff i no t'hem de dir com l'has d'escriure.

wenu ja sta

1 pto

Marta 3

PD ja sé que jo no tinc perdó per no escriure, però necessito una cosa que es diu permís i que no tinc. Si vaig a l'ordinador és per a fer deures i escapar-me sense que se n'adonin per a llegir i comentar. I ja està. Sorry, sorry, sorry!




Avatarrodlel14 119 comentaris23/07/2009 a les 18:54:55
#19024Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Increible!!!

M'ha encantat, aquest capítol! Molt bona, la part del vater!

Puc preguntar una cosa? Quin era l'animal del Frank??

TERCERA PAAAAART!!! SÍIIIIIIII!!! Quina és la idea del nou mètode?

Enric

PS:Perdó, perdó, perdó!!! I perdó per comentar tan poc!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/07/2009 a les 21:23:12
#19025Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, doncs decidit, continuació d'El Clan de Magatotis 3. ^^ De fet no m'he explicat bé, no és que canvii l'estil, és que afegiré unes coses que m'han semblat molt guais d'uns llibres que he estat llegint i crec que quedarà molt molt guai.

Porcupuntí-na: Sí, a mi la parella Alice James es sembla com... com la Parella James-Lily (els pares del Harry) que semblen haver nascuts per estar junts. Perla relació no serà fàcil, anirà per llarg. Sí, l'Albus s'enfadarà, però al final se n'acabarà donant compte que no és pitjor el qui dóna diners perquè els teus amics et deixin que els teus amics que els agafen.

marta_ginny: Saps què? Com que en realitat et dónen molta via lliure a l'hora d'investigar (com als periodistes quan han de fer reportatges, que fins i tot arriben a fer coses il·legals, i ningú no els fa revelar les fonts), no hauraà d'explicar d'on ha tret la informació, sempre que sàpiga del cert que és certa i que ningú no pugui demostrar el contrari, cosa que està clar que no pot fer ningú perquè les seves fonts (atenció al plural) seràn de primera mà. Pel que fa als pensaments dels animals... a veure, no es pot tenir tot. A més a més és molt divertit quan intenten pensar, no? XD Hi ha coses que se solucionaran i hi ha coses que no. Lo de l'Agatha encara no, i lo del quidditch tampoc, ja vaig explicar que ho havia fet perquè estava cansada d'imaginar partits, és difícil. I pel que fa a teva fanfic, ja escriuràs quan puguis.

rodlel14: A mi també m'encanta l'escena del vàter!! L'animal del Frank és un Falcó, per això lo de menjar cucs XD. Lo del nou mètode ja ho veureu, serà guai. Tinc un regal per tu: JA NO CAL QUE DEMANIS MÉS PERDÓ. Quedes perdona, però QUE NO TORNI A PASSAR! xd xd xd.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/07/2009 a les 22:00:04
#19029Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Miraa ja he penjat el dibuix per si algú més se'l vol mirar és aquest:

http://i32.tinyp ic.com/33p3uop.jpg

wenu dewwww




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris24/07/2009 a les 01:21:20
#19037Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

eeii!! ja estic aqui!
e estat foraa i no tenia urdi!! pero ara ja estaa! me llegit tots els capis de copp!! i son l'ostiaa!! :)) man encantaat! si senyoor! no se com tens tanta imaginacioo!!
ma fet molta gracia ke els personatges comentessin la peli de HP6, a estat molt be!
mencanta la relacioo James i Alice! sempre u e dit! :)
Espero que l'Albus no descubreixi ke la deixat la novia per culpa den James... sinoo.. ups! :S
I lu de la reliquia estaa mooolt interassant!

continuaa aviaat!!

un petooneet! :)




Avatarrodlel14 119 comentaris24/07/2009 a les 10:27:03
#19038Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Un falcó!!! Exactament el mateix que jo!

Ara estava escrivint una ff (acabada de començar...) i no sabia quin nom posar-li al mussol del meu personatge, perquè volia que tingués alguna cosa a veure amb un falcó... fins que vaig recordar que els egipcis tenien un déu que es deia Horus i que tenia el cap de falcó!

Enric

PS: Por fiiiiiiiiiin liiiiiiiiiiibreeee!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/07/2009 a les 12:25:57
#19039Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

EIII ALGÚ SAP PQ NO ES POT ANAR A MADAME MALKINS CANDYMAKER?¿




Avatarivi_potter 512 comentaris24/07/2009 a les 15:44:36
#19041Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOOOLAAAAAAA! Bé doncs la veritat és que el capítol és fantàstic! Puta Alice és la ama *_* Però m'agrada perquè a la vegada també és tendre perquè no li agrada el que ha de fer, però ho fa! Per fi són animàgics! El Frank i la Geena en que es convertien? No m'enrecordo :S Tinc ganes de saber que passarà amb l'ALbus i el James, perquè està clar que gràcia no li farà!

Per mi continua una tercera part, la història m'agrada molt i enganxa!

Tinc un dubte, no sé com ho faràs perquè tot això acabi en 9 capítols, hi ha tantes coses obertes!

Apa després d'aquest rollo acabo i penja aviat eeh!

Molts petons!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/07/2009 a les 19:07:15
#19044Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

A QUE MOLA EL DIBUIX DE LA MARTA??

Laura*Malfoy: Ei, per fi has tornat! Pensava que no trobaves la pàgina, com que ara és .com... XD A mi tamb m'encanten el James i l'ALice. L'Albus se n'enterarà de tot, ja ho crec que sí. I, noieta, a veure què passa amb la Shantal, que ens has deixat penjats i a mi m'agradava, la teva història!

rodlel14: Estàs començant una altra fanfic??? Guai, guai, guai! Penja-la aviat, la vull llegir!! Bien, bien, bien. Així el teu patronis és un falcó? Mola, el meu és un lleó, que mola més XD. I Horus és un bon nom per un mussol, queda bé ;)

marta_ginny: No s'hi pot entrar? QUe estrany... espero que no hagi caducat la pàgina...

ivi_potter: l'Alice és genial. El Frank és un falcó, i la Geena un cavall. L'Al i el James tindran una enganxada, així, per variar. ^^ I sí, en principi està tot calculat perquè ocupi només nou capítols. Potser se m'allarga i al final seran 10 o 11, però ja ho veuríem.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/07/2009 a les 20:04:28
#19048Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Com haureu vist, he canviat el dibuixet, són els mateixos que hi havia abans, però dibuixats. Volia posar el de la marta_ginny, que és cinquanta vegades més guai i hi ha el triple de gent, però com que està a llapis i l'havia de reduir, doncs no es veia bé. Potser si el pintés i tal sí que es veureia bé, però no li vull exigir més Xd (de totes maneres, m'envcanta, marta)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris25/07/2009 a les 12:30:20
#19050Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Uooo m'encanta el dibuix!

El meu... és que francament, si el pinto, el desgraciaré. De totes maneres és millor el teu.

Em pots fer un favor?

Pots dir qui són tots? XD

Perquè són els de 2n no? Vaja més o menys crec que sé qui són però...

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/07/2009 a les 12:36:19
#19051Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ah, i tant, pensava que es veuria més o menys... a veure, els dos de l'esquerra són el Lorcan (el rosset) i el Charlie, el de primer pla és l'Albus. Les del costat són la Rose (ulls blaus) i l'Andrea (més baixeta) i despres les 2 del fons són la Sandy (la pèlroja) i la Martha (la morena).

Als magatotis els he posat a l'altra fanfic, a "El Clan de Magatotis", per si els voleu veure.




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris25/07/2009 a les 20:04:01
#19053Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ooohh!! ke macoo el dibuiix!!

mencaanta!! jooo! ke be que ha quedaat!
per cert, am el tema de Shantal fa uns dies que estic intentan escriure pero es que no men surto no se perque, pero penjare el proxim capi daki poc, axi ke atentaa! :)

peetooneets!!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris25/07/2009 a les 20:07:24
#19054Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ooohh!! que maco el dibuiix! :)
que be que dibuixaa la Martaa!

el tema SHantal, fa dies que intento escriure i no men surto gaire, intentare penjar el proxim capi aviaat i ja em direeu que us semblaa si es que algu la segueix encaara xD, bno, estigues atenta que un dia dakets cau :P

pettoneets!! :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/07/2009 a les 18:40:50
#19060Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, gent,

aviam, sé que en teoria havia de pujar avui però... són les festes de Mataró (si algú ha anat a les Santes ho entendrà) i no tinc gens, gens, gens de temps d'escriure. Faig el que puc, però de moment només he escrit dos pàgines del nou capítol. De manera que pujaré... a veure si demà o dimarts, ok?

Merci a tots er comentar, que aquest cop he tingut molts comentaris en pocs dies! Moltes gràcies!

G




Avatarginny loovegod 314 comentaris27/07/2009 a les 13:05:36
#19065Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

wooo woooo

capi genial!!!!!!

pos wenu, després d'un temps de colònies en el que he descobert perquè no podia entrar a la pàgina [i pensar que una cabra m'ha donat la idea... esk estava a prop de les cabres(el lloc de colònies era una granja) en el temps lliure tot pensant en per què no podia entrara la pàgina i, mentre una em llepava i jo donava de menjar a una altra, una de més enllà va fer un soroll que, com que en aquell moment jo estava mig lela, en comptes de "beeee" em va sonar a "caaaaaat" (no m'ho tinguis en compte, que ja t'he dit que estava mig lela perquè ens haviem passat fins a les tantes cotillejant amb les companyes)] he pogut entrar i aquí estic!!!

pos a veure, millor no et comento el capi fins d'aquí una estona pk ara no tinc imaginació, ok? 

esk almenys volia dirte pk no comentava. pos fins d'aqui una estonaaaa!!!! tindràs el comen més llarg del segle!!!

dewww!!

*laurie*

PD: jo també estic fent un dibuix, pero estic tenint uns petits problemes tècnics amb un dles personatges, de manera que potser intento alguna altra cosa. 




myre_ginny 93 comentaris29/07/2009 a les 18:23:59
#19087Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaa!!

he estat desapareguda, vaig perdre la pagina i despres vaig estar fora i desconectada usigui k me llegit els 3 capitols seguits!  m'han encantaaat!!

si! fes una tercera pat sisplau!! l'argument...   suposuk es necessari k canvii pro mentre no canviin els personatges, x mi genial!

sembla k l'Alice es la unica k es consien k en tems d guerra algu ha d fer la feina desagradable, encara k no agradi. per fi son animagics! k bee!

L'albus... no crec k s'ho prengui gaire be, pro acabara entenen k akesta noia no se'l devia estimar gaire si l'ha deixat x 300G.

si et serveix de consol, jo si k e entes la creu nazi dl diari d Slytherin, pro...  la ideologia nazi es mol posterior a la fundacio d hogwarts i a la via d Slytherin, no? d totes maneres crec si k te bastantes coses en comu.

segueix aviaaaat!

petonets




Avatarullal 129 comentaris09/09/2009 a les 14:45:53
#19621Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

doncs jo no cambiaria res, és una fanfic fantastica




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:23:49
#26344Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Bon dia!!!??? El fill de Gryffindor era llufa!!??!!? I la seva dona muggle!!!?? Ostres! Aquesta història és realment interessant! No crec, per això, que no sabessin el que volia dir ser llufa (encara que pot ser perfectament), però està molt ben pensat: El fet que fos llufa amb una mare muggle pot conduir a la conclusió que no podia fer màgia a causa de la seva ascendència muggle... Tota aquesta història, te l'has inventada o l'has llegida en alguna banda?

De fet, encara avui hi ha bruixots que creuen que els fills de muggles tenen màgia perquè la van prendre als llufes. Aquest tema em resulta prou interessant. Encara no se sap res del cert i, observant arbres de família de bruixots (us convido que ho feu; els Gaunt o els Black, per exemple), vaig veure que hi podria haver alguna relació entre el naixement d'un llufa amb un encreuament entre membres de la mateixa família en una ascendència propera. Unions entre germans, oncles i nebots... Coses així. Em recorda les famílies reials i les seves síndromes o malalties de transmissió genètica...

Em sembla que això («En aquella època era molt estrany que els mags s'aparallessin amb muggles») no és pas veritat. Que no t'has llegit el Beedle el Bard? Va ser molt més endavant que hi va haver persecucions i distanciament... O em confonc d'època?

En una sola nit els faràs fer-se animàgics? Apa aquí! Però ja m'agrada que ho hagin aconseguit. La manera de fer-se animàgic no me la imagino gens així! Sobretot per la part de la poció... Però he de reconèixer que la idea del propi cabell està ben pensada, perquè, al cap i a la fi, en el que s'han de transformar és en si mateixos. Però com que és una habilitat pròpia (encara que s'adquireixi és pròpia de l'individu en si) i no aportada des de l'exterior (com amb una poció), m'esperaria que el procés per convertir-s'hi passés per moltes pràctiques de “meditació”.

Com que pràcticament no se'ns diu res de res (en els llibres de Harry Potter) de com és el procés de convertir-se en animàgics, és interessant veure com s'ho imagina cadascú, no trobes? Em va agradar, per això, aquella vegada que em vas dir que, com jo, t'imaginaves la transformació en certa manera dolorosa.

La Gemma Gemec és membre del club de fans d'en James! hahaha I m'encanta el moment «en el qual la Parkinson va pensar si l'amor que sentia per l'Albus valia dos-cents galions». Que cabrona!! Per dos-cents cinquanta galions deixa el nòvio i n'hi aparta els amics! I es nega a portar la seva amigueta perquè la tia té més diners encara! hahaha I fa «A més a més, com voleu que l'enredi per venir si en aquests moments no puc dir mentides, subnormals?», aquesta és bona!

Jo de l'Angela (si és que hagués acceptat els diners, que em sembla que no pas...) li hauria dit que volia els galions en metàl·lic; que primer els anés a cobrar a Gringotts i després li donés les monedes. No em refio d'un xec falsificat per en Potter...

Això de ficar el cap d'algú a la tassa del vàter és una de les coses més desagradables que es pot fer. L'Alice és molt agressiva. Això és una tortura. Però he de dir que en certa manera la comprenc. Això no vol dir que ho aprovi. Però jo també he callat, o he fet fins i tot, moltes coses que reprovo. Per tant, em poso al costat de la fortalesa de l'Alice. Uns anys abans no ho hauria dit.

Ja m'imaginava que, un cop sols, la cosa acabés en una escena emotiva. L'Alice ha apartat en James d'una manera massa brusca. Qualsevol diria que, a banda de no voler ser descoberts (comprensible), té por. Vaja, que està aterrida.

Apa!! Estava al·lucinant quan llegia la carta d'en James i que li diguis allò del xec, però després amb l'encanteri destructor... En James guanya! hahaha

A mi m'agradava la parelleta Albus-Angela... Pobre Albus, a mi no m'agradaria gens que obliguessin la meva nòvia a deixar-ho. Però ja no em fa cap pena... És millor així, perquè si la tia aquesta accepta deixar la relació per uns diners, és que no val la pena... Vull veure l'escena de com el deixa hehe Que vagi a pastar, l'Angela aquesta! Que d'àngela no en té res!

---

ensimismament??? xD

«dos urpes» → dues urpes

«nuca» → clatell

--

M'alegro que no fessin la bestiesa de deixar aquí aquesta història! Per mi que hi hagi com més parts millor, encara que sempre vagi endarrerida i sia una lectora lenta... TT Vull respostes!!! El tema de l'Agatha m'intriga molt, la relíquia, la profecia, què passarà amb l'Albus Severus? Mmm i amb el tema de l'Andrea? que està un xic abandonat...
 

Per cert, he vist el dibuix de Marta! Caram, hi ha molt de detall! M'han agradat les frases i el cartell del club de fans!! ^^ Està molt bé! Encara uqe no acabo de veure qui són els tres de la dreta; i, de les dels club de fans, n'hi ha les dec canviar; els quatre Magatotis estan molt clars!! :D

 

Antares

PD. Que és això de Madame Malkin Candymarket???




irinawatson06 105 comentaris06/09/2017 a les 19:15:13
#27171Encara no he escrit cap fanfiction

He flipat una mica amb l'Alice... i m'ha encantat l'escena que han tingut a soles, encara que els han tallat el rotllo...  me'ls he pogut imaginar a la perfecciólaugh

En Harry potser té ganes de matar a en James, però ha d'atmetre que és idèntic a ell quan tenia la seva edat