La Rancúnia d'una Serp - - Cinquè Capítol : Perillosa Trobada
AvatarEscrit per calis
Enviat el dia 21/03/2004 a les 06:42 pm
Última modificació 21/03/2004 a les 06:46 pm
Tots els capítols de La Rancúnia d'una Serp
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


- Cinquè Capítol : Perillosa Trobada

Després de seguir-los vaig arribar a la conclusió que el Remus Llopin era un home llop. Les seves desaparicions durant la lluna plena, els seus símptomes. I a més, una pista que el senyor Black va deixar caure amablement en presència meva. I jo, com un estúpid i per ganes que els expulsessin, vaig fer-ne cas cegament.

Vaig anar als jardins de l'escola en lluna plena, vaig agafar una branca i vaig prémer el nus que hi havia al tronc del Pi Cabaralla. Vaig entrar per el túnel, que tenia molt poca alçada, i només permetia l'entrada de dues persones.
Mentre avançava per aquell corredor subterrani vaig sentir un soroll d'udols i trencadissa al final del túnel, que encara quedava lluny. Al meu darrere dues veus discutien a crits, però al estar sota terra i a gran distància no entenia el que deien.

De sobte es va sentir un udol més agut que la resta i tot va caure en silenci. Les veus van parar i al cap de poc vaig sentir un galop darrere meu. Vaig encendre la meva vareta. Un cérvol es va col·locar davant meu barrant-me el pas. Un cérvol?! Sota terra?
Era fort i se'l veia jove. Es va situar davant meu amenaçadorament, però al mirar dins els seus ulls vaig veure-hi por, però no a mi, sinó al que s'acostava. Va ser una sensació indescriptible. Aquell animal tenia una mirada tan humana...

Passes que semblaven d'un animal gran s'acostaven a gran velocitat, el cérvol em va donar una empenta per fer-me entendre que sortís d'allà. Em va mirar amb urgència. Vaig retrocedir però sense donar-li l'esquena. Al veure els meus moviments l'animal em va donar l'esquena i es va endinsar més i més dins la foscor cap a les passes. Vaig intentar amb totes les meves forces fer que la meva vareta il·luminés el tros que ens separava... I allà , davant meu a uns escassos 20 metres el cérvol s'abalançava sobre un home llop de pèl gris, el morro allargat, dents grans i cobert de ferides i sang. Llavors vaig veure que havia de sortir corrents d'allà.
Una vegada fora vaig caure estirat a la gespa respirant fondo per recuperar l'alè. Al cap d'uns minuts, el Potter va sortir de les arrels de l'arbre.

- Snape, no ens tornis a seguir, i sobretot no responguis a cap més provocació del Sírius, perquè podria ser que a la pròxima t'hi deixessis la pell. M'has entès?
- Si - i vaig assentir.
- Puja al castell, vés directament a la teva habitació i no li expliquis res del que has vist a ningú.

En un principi el vaig obeir, però de camí a les masmorres vaig recordar el meu odi i vaig anar directament al Professor Dumbledore. Ell em va dir que no expliqués res del Remus. I com que ell era com un pare per a mi, el vaig obeir. Però amb una gran recança dins meu.


Comentaris plz!!!!! JA em direu que tal aquest fragment


Llegit 1508 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarNoxy 16 comentaris22/03/2004 a les 10:49 pm
#10Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Molt b Calis sta mol intressant!!! continua kom mes aviat millo!!!




AvatarJomast Moderador/a 165 comentaris31/08/2004 a les 11:10 pm
#220Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

com un pare eh? heheeheh




Avatarmassa_hpifriends.com 134 comentaris18/05/2006 a les 14:26:08
#8664Tinc 2 fanfictions i un total de 5 capítols

calis, continua rapidissim (ironia) juas..... com un pare??? jajajajajaja