L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 28: Memòries d'Azkaban
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 30/07/2009 a les 21:48:53
Última modificació 30/07/2009 a les 21:56:32
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 28: Memòries d'Azkaban

Hola!

Acabo de treure'm un capítol de la màniga. O sigui, que no comptava amb aquest capítol, en segueixen quedant 9. Només volia fer una petita introducció que, no sé ben bé com, ha acabat ocipant set pàgines de word, de manera que li he hagut de fer tot un capítol.

Ja sé que he terdat moltíssim, però porto problemes de son. En les últimes 5 nits, només n'he dormit 2, i i quan no estava fent res ni anava borratxa perduda (que era poca estona, ja us ho dic XD)em posava a escriure em queia el cap sobre el teclat. Trist, ho sé. Total, que l'he acabat escribint avui, el capítol. Però trobo que m'ha quedat molt maco.

Apam doncs, a por él. Per cert, ja sé que encara he de comentar a la marta_ginny i a la Porcipintí-na i a algú més, però ja us dic que no tan sols tenia temps per escriure la meva fanfic!


28- Memòries d'Azkaban

 

El James era a la seva habitació, corregint tot el que portava fet del seu treball per a Aprofundiment del Món Màgic sobre Gringotts. Tot just havien acabat de sopar havent tornat de King's Cross i s'havia desfet en excuses per pujar a l'habitació per evitar a tota costa quedar-se a soles amb el seu pare, que feia cara de voler dir-li quatre coses.

S'havia estat fixant en el Severus, que semblava una mica preocupat. Normal, al Hogwarts Express s'hauria degut quedar sol. No havia aparegut pel seu compartiment ni pel dels de Gryffindor del seu curs. Esperava que la Parkinson hagués complert la seva part del tracte... potser és que encara no li havia donat temps de parlar amb tots els del grup i el Severus s'havia quedat al tren amb l'Scorpius o alguna cosa així.

La porta de la seva habitació es va obrir.

—James, em deixes enviar una carta amb el teu mussol?

—Ashleigh, estimada, quant de temps…

L'Albus va fer un sospir.

—Si no me la deixes, m'ho dius i faig servir la Hedwig, però no m'emprenyis.

El James va deixar la ploma a l'escriptori i se'l va mirar recolzant la barbeta en una mà.

—Agafa-la —va dir.

Sense donar les gràcies, el Severus va entrar a l'habitació i se'n va anar a la gàbia de l'Iris amb la carta a la mà. El James va veure que anava dirigida a la Parkinson.

—T'ha passat res, amb la teva novia? —va fer el James, i el Severus es va girar sorprès—. Hauries d'amagar amb la mà el remitent del sobre, si no vols que la gent sàpiga a qui escrius. Ha passat alguna cosa amb la novia, o no?

—Ex novia —el va corregir el Severus sense mirar-lo—. I del que hagi passat o hagi deixat de passar no n'has de fer res.

—Així que t'ha deixat? —va fer el James.

—I com saps que no l'he deixada jo? —va inquirir el Severus.

—Perquè no li estaries escrivint una carta, suposo…—va dir el James, fent rodar els ulls—. Què estàs fent, suplicant-li? Tant t'ha afectat això de deixar d'anar amb els de Gryffindor, que ja no et queda ni una mica d'orgull?

El Severus va portar l'Iris fins a la finestra i la va deixar anar. Mentre s'allunyava volant, es va recolzar a l'ampit amb els braços creuats, mirant-se'l.

—No —va dir—. Per la teva informació, només intento que m'expliqui una mica millor els motius, perquè trobo que els que m'ha donat abans de pujar al tren no són prou satisfactoris. L'Scorp pensa el mateix.

—Home, si ho pensa l'Scorp —va ironitzar el James—, és que tens raó. Així t'ha deixat abans de pujar al tren? I has estat tot el viatget parlant-ne amb l'Escorpí?

—Scorpius —el va corregir el Severus—. I, repeteixo, no t'interessa el que faci o deixi de fer.

—El que tu diguis —va fer el James, ara satisfet que ja sabia com devia haver anat la cosa.

Tres segons després, però, va notar que el Severus no marxava de l'habitació, i va fer un bot quan se'l va veure a menys a mig metre llegint el seu treball per sobre l'espatlla.

—Gringotts? —va preguntar el Severus.

—Sí —va assentir el James—, he de fer un edifici emblemàtic. I tu?

—Assassinat famós —va contestar el Severus.

—I de qui parles? —va voler saber el James, tot i que es temis la resposta.

—Del Severus Snape.

Deu punts, va pensar el James.

—Però per què coi no ho fas de l'Albus Dumbledore, que és una mort molt més famosa i que va representar una pèrdua molt més gran…?

—Però si tu sempre dius que el Dumbledore no n'era per tant! —es va molestar el Severus.

—Home, depenent de amb qui el comparis…—va ironitzar el James, amb tanta mala folla com li va ser possible.

—L'Snape era un gran bruixot! —va exclamar el Severus.

—Oh, és clar —va fer el James, fent rodar els ulls—. Com comparar un mag de segona de no res com el Dumbledore com el gran i suprem Snape, la vida del qual es pot resumir en "era un paio que sempre anava brut que va aconseguir que matessin els meus avis i, un cop morts, resulta que no podia dormir i va decidir canviar-se bàndol per venjança"? D'això se'n diu una persona amb principis, eh?

El Severus se'l va mirar amb una amb cara d'indiferència, amb un posat de ja-has-acabat? molt típic d'ell últimament. En comptes de dir res, va marxar directament i va tancar la porta, com si no li fes ni fred ni calor el que el James tingués a dir sobre el seu treball.

El James, que tenia ganes de parlar-ho amb algú que entengués com se sentia, es va posar l'anell màgic i va cridar el Sirius. Normalment, quan havia de parlar amb algú el cridava a ell en comptes dels seus avis. En primer lloc, perquè vulguis que no tenia la mateixa veu que la seva consciència i li semblava que era com reflexionar amb un mateix. En segon lloc, perquè trobava que normalment, el Sirius i ell estaven d'acord en tot. En tercer lloc, perquè no hi havia ningú com el Sirius per parlar malament de l'Snape.

—Ho has sentit? —va fer el James.

—Oh i tant! —va exclamar el Sirius, de braços creuats—. El que s'ha de sentir! Per què la gent insisteix a tractar-lo com un heroi?

—A l'Albus? —va preguntar el James.

—A l'Snape —el va corregir el Sirius.

—No ho sé, però sembla decidit a assemblar-se a ell!

—Doncs quin model de persona…—va remugar el Sirius, remenant el cap—. Quina estupidesa. Seria com… seria com tenir una consciència amb la meva veu!

—Sí o què?—va murmurar el James, abatut.

—Per cert —va dir de sobte el Sirius—, ja estàs practicant a transformar-te?

—Com vols que practiqui? —va fer el James—. Si en aquesta casa ningú no es molesta en picar a la porta dels altres!

—Però és que hauries de practicar una mica cada dia…—va fer el Sirius—, fins que no li hagis agafat la pràctica completament. Encara trigues uns quants segons en transformar-se.

—Sí, tens raó…—va fer el James—. Doncs au, vigila la porta.

Va deixar el Sirius al llindar de la porta de la seva habitació i se'n va anar a seure al llit. Es va concentrar i al cap d'una estona va sentir el clàssic pessigolleig que volia dir que s'havia transformat en lleó. Va grunyir fluixet i va baixar del llit per estirar les potes.

—Deu segons, has tardat —va informar el Sirius—: No està malament. Queda't una estona amb aquesta forma, perquè t'hi vagis acostumant, sobretot pel que fa al pensament. Segueixes el que vaig dient?

El lleó va assentir amb el cap. Seguia el que deia, només que un mica més a poc a poc. Els humans entenem el que diem en conceptes, però ara el James els havia de descodificar abans no en comprenia el significat. De tota manera, ara ho feia més ràpidament que no pas quan s'havia transformat per primera vegada, i tenia la sensació que cada vegada aniria més de pressa.

—Va, mira de fer tot el que et dic per millorar la velocitat de comprensió —va proposar-li el Sirius—. Aixeca la porta dreta davantera. No, l'altra dreta. Aquesta, molt bé. Ara dóna una volta amb el sentit de les agulles del rellotge. Perfecte. Puja al llit. Molt bé. Ara...

Va callar de sobte, quan es va sentir un soroll de passes.

—Oh, oh... —va fer el Sirius—. S'acosta algú! Espavila't! És la cria, la pèl-roja. Va! Entrarà a l'habitació en menys de deu segons!

Però el James necessitava aquell temps, per tornar a la forma humana, i a més a més primer havia de comprendre el que li acabava de dir el Sirius, activitat amb la qual va perdre un parell de segons.

Es va quedar ben quiet sobre el llit, amb els ulls tancats per concentrar-se millor, però de debò que no sabia què esperava. No es podia transformar tan ràpidament, encara!

—Ja és aquí! —es va exasperar el Sirius.

PAM!

—Jamesy? —va fer la veueta infantil de la Lily des de la porta— Jamesy, on ets? Què ha estat aquest cop?

La Lily va mirar a banda i banda de l'habitació, però el seu germà no hi era.

—He sentit un cop fa un moment, sé que ets aquí... —va fer la Lily, caminant cap al llit. Es va ajupir, va aixecar-ne el cobrellit i va mirar sota el matalàs—. James, què hi fas aquí sota?

—Buscava un mitjó —va contestar el James, raptant cap a l'altra cantó del llit, fins que va poder sortir de sota—. Però no l'he trobat. Què volies?

—Res, dir-te bona nit, que me'n vaig a dormir —va contestar la Lily—. Com que no t'has volgut quedar a baix amb nosaltres... feien Orgull i Prejudici.

—Ja l'he vista —va contestar el James—, i a més no em venia de gust quedar-me allà sense parlar-me amb l'Albus.

I aguantant la mirada del Harry perquè li has fotut tres cents galions, va afegir la seva consciència.

—Podríeu portar-vos bé durant uns quants dies seguits... —li va retreure ella.

—Si no fos tan idiota... —va fer el James.

—Si no fossis tan cabut... —va fer la Lily.

—Bona nit —la va tallar el James i li va fer un petó a la galta.

—Fins demà —va sospirar la Lily, i va sortir de l'habitació.

—Pels pèls, eh, Sirius? —va fer el James quan la Lily s'havia allunyat suficientment com per no sentir-lo—. Sirius? Sirius, on t'has ficat? Com és que ja no et ve...?

Es va quedar garrativat allà on era, perquè s'acabava de veure la mà de l'anell. L'anell encara hi era, però la pedra... havia desaparegut! Va sentir l'estómac li desapareixia de cop i es va haver d'agafar al pom de la porta perquè li va semblar que es desmaiaria. La pedra! On era la pedra? Sense allò no podia cridar els rondadors! Què havia passat, on era...?

Quan la Lily havia entrat s'havia llançat a sota al llit encara amb forma de lleó. Potser al caure la pedra havia xocat amb el terra i havia rodolat... Es va tornar a llançar a terra i es va ficar sota el llit. Allà no hi havia res... o sí? Què era, allò? Al terra de parquet hi havia un forat. Era prou gran com perquè la pedra negra hi hagués caigut, però no prou perquè el James hi pogués ficar la mà. Merda, merda, merda. Tot i així, li cabia un dit. Si l'hi ficava i feia una mica de força potser podria desclavar el tauló i ficar la mà... Li va sobtar el fet de descobrir que el tauló ja estava desclavat. Era obvi que aquell forat no era allà per casualitat, i que l'havia fet algú que havia fet servir aquell compartiment diverses vegades. Va aixecar el tauló. Era ple de teranyines. Potser l'havia desclavat el Sirius quan vivia allà!

Va deixar el tauló a un costat i va mirar dins el forat. Efectivament, allà hi havia alguna cosa que brillava. Va estirar el braç i la va agafar. Oh, sí era la pedra! No es va poder estar de fer-li un petó. Però en realitat era un putada que li hagués passat ara. Sabia que amb un simple encanteri l'anell estaria reparat en un tres i no res, però ara estava de vacances i no podia fer servir la màgia. I preferia quedar-se a soles amb un vlad abans que demanar-li al seu pare que li donés un cop d'ull.

Bé, doncs s'hauria d'estar de parlar amb els rondadors fins al cap d'una setmana. Sobreviuria.

Quan es disposava a tornar a col·locar el tauló sobre el forat, però, es va adonar que allà sota hi havia alguna cosa més. Va estirar la mà i ho va agafar. Era un rotlle de pergamí increïblement llarg. El James va tapar el forat de nou i va rodolar fins a fora el llit. Va posar la pedra al calaix on guardava el Mapa de Magatotis, la vareta, el mirallet intercomunicador i la brúixola que li havia regalat l'Oracle de Delfos i es va centrar en el pergamí. Què devia ser?

Va desenrotllar la part de dalt.

 

Memòries d'un pres a Azkaban

 

—Flipa… —va fer el James, utilitzant l'expressió del seu millor amic.

Va seguir desenrotllant el pergamí, i va veure que estava escrit amb una lletra gairebé diminuta i molt enganxada.

—Així és com passaves els dies allà, Sirius... —va murmurar per ell mateix—. Explicant-te a tu mateix els teus propis pensaments... per això no vas parar boig com la resta...

El James va tornar a enrotllar el pergamí abans de llegir res més que el títol. L'acabava d'envair un sentiment que no tenia sovint. No sabia si era del tot adequat llegir allò. Al cap i a la fi era com un diari personal, oi? I els diaris no es llegien sense permís... D'altra banda... minuts abans li hauria pogut demanar permís al Sirius, però ara per ara era del tot impossible. Potser al Sirius no li faria res que el llegís. No hi havia manera de saber-ho.

A veure, James,  anem a pensar fredament. Imagina que mai no haguessis tingut l'anell. Imagina que, per tant, mai no haguessis conegut el Sirius. I imagina que ara haguessis trobat això. Ho llegiries? Sí, és clar que sí.

I el fet era que en aquell moment no podia parlar amb el Sirius. Una pena, però era el que hi havia. Qui sap? Potser eren unes memòries dignes de ser publicades. El James estava segur que mai ningú del món màgic havia publicat unes memòries d'Azkaban. Cosa que feia que ningú que no hi hagués estat no sabia què era ser un pres. Allò podia ser interessant.

El James es va posar el pijama a corre cuita i es va ficar al  llit. Va encendre la llumeta que tenia a la tauleta de nit, es va posar còmode i va començar a llegir el mecanoscrit.

 

Em dic Sirius. El meu cognom no importa. Avui, primer de novembre del 1981, he ingressat a Azkaban per un delicte que no he comès, condemnat a cadena perpètua. El "judici" (per anomenar-lo d'alguna manera, ja que no he pogut defensar-me i ni tan sols m'han concedit un advocat) ha estat aquesta tarda. La fiscal era la Minerva McGonagall. M'he quedat de pedra quan ho he vist. La meva professora de Hogwarts m'ha tancat a la presó. No la culpo, no és culpa seva, creu que sóc culpable i no li falten motius. Sé perfectament què és el que es veu des de fora, sóc conscient que ara mateix sóc l'únic que sap la veritat i que molt difícilment canviarà aquesta situació. He perdut la credibilitat, he perdut la meva llibertat, he perdut la meva felicitat, he perdut la meva vida. Però per sobre de tot, he perdut el meu millor amic. I és culpa meva, només culpa meva. Ho veig esguerrar tot. Però he après la lliçó: hi ha gent amb la qui no es pot confiar. De fet, crec que només es podia confiar en el James. Ara fa 24 hores que és mort, i encara no me'n sé avenir de com ha canviat el món en aquestes hores. Voldemort ha desaparegut, i tot el món és feliç. Menys jo, el James i la Lily. Nosaltres som morts; jo vaig morir amb ells. L'Enllunat ni tan sols s'ha dignat a venir al judici, li dec fer fastig. I pensar que vaig dubtar d'ell! Aquesta són la mena de prejudicis que porto intentant evitar tota la meva vida. Suposo que al final un no pot escapar mai del tot de la seva sang. I parlant de sang, a la cel·la del costat hi tinc la cosina. Bel·latrix, la Xunga. Així l'anomenàvem l'Andròmaca i jo. Des que he arribat no para de picar a la paret i cridar que sabia que al final obriria els ulls i em posaria del bàndol correcte. Té sort que la separi de mi una paret perquè li arrancaria la jugular. Fa un fred espantós, principalment causat pels demèntors; són les bèsties més horribles que han existit mai. No puc deixar de recordar els meus dies a Grummauld Place i la visió de fa unes hores de la casa dels Potter derruïda. Quan tanco els ulls, però, veig la cara de la Blake i el cor se m'escalfa una mica.

 

El James va parar de llegir allà, sobtat. Era la primera vegada que es trobava amb alguna cosa que no sabia de què anava. Blake? Qui era la Blake? Una amiga? Una novia? Una noia de qui simplement estava enamorat? No n'havia sentit mai res! Emocionat, va tornar a rellegir la línia, i després, les següents.

 

Quan tanco els ulls, però, veig la cara de la Blake i el cor se m'escalfa una mica. Ella tampoc no ha vingut al judici, per suposat. I estic molt preocupat. Ahir, just abans de sentir el crit d'ajuda del James pel mirallet, vaig rebre una nota seva. Deia que havíem de parlar, que era urgent, que m'havia de dir una cosa important. Però aleshores el James em va dir que tenia Voldemort al jardí de casa i vaig perdre el món de vista. Vaig sortir a buscar a la moto, però tan bon punt hi vaig seure vaig sentir pel mirallet com moria. Maleït siguis, Cuapelada. Juro pel meu honor i el del James que un dia et trobaré i et faré miques. Tot és culpa teva, malparit... Ara el Harry és orfe, el meu petit Harry.. on deu ser, ara? No pateixo per ell, perquè l'he deixat en mans del Hagrid i sé que el Dumbledore farà el millor per a ell. Com ha pogut un nen de només un any vèncer el Voldemort? L'única cosa que se m'acudeix és que el Harry té el talent del seu pare. Era el millor...

 

El James va seguir llegint durant tota la nit, no se'n cansava, se li havia passat la son completament. Passat el fragment que va escriure aquell primer dia, ja no escrivia tant sobre el que hi havia fora d'Azkaban sinó més aviat del que hi passava a dins. Al James li recordava el que hauria pogut ser la vida en un cap de concentració nazi. El fred, el dolor, el patiment, la certesa que ja no sortiràs d'allà... De tant en tant sortien referències al James i la Lily, al Cuapelada, al Harry i a la tal Blake aquella. Podia ser que el seu pare sabés qui era? Potser sí... li ho preguntaria pel matí...

Quan el James va acabar de llegir les últimes línies del pergamí ja eren les vuit del matí. I se li havia passat volant! Tota aquella història era preciosa! Una mica avergonyit de si mateix, es va eixugar unes llàgrimes que tenia als ulls i es va tornar a llegir les últimes línies del pergamí.

 

És a Hogwarts, amb el Harry. El Cuapelada és allà. Acabo de decidir que les meves memòries acaben aquí, perquè ara mateix me'n vaig. Suposo que el fet de protegir el Harry és el que em dóna forces. Li dec al James i m'ho dec a mi mateix. Mai ningú no s'ha escapat d'Azkaban. Jo seré el primer. Sé que puc fer-ho, perquè sóc innocent i ja que la Comunitat Màgica no ho ha fet, hauré de ser jo el qui imparteixi justícia. I si no ho aconsegueixo, si moro en l'intent, tinc per segur que haurà valgut la pena intentar-ho. Només els innocents viuen.

 

Realment el Sirius era una persona molt passional, tot i que normalment ho demostrava més amb els actes que no pas amb les paraules, però el James estava bocabadat de la força que tenia el seu discurs de desolació, amargor i voluntat que hi havia en aquell pergamí. I pensar que si no arriba a perdre la pedra potser s'hauria florit en aquell compartiment a sota del seu llit...! S'alegrava d'haver-lo llegit, i tot que allò sí que esperaria a consultar-ho al Sirius, tenia intenció de fer que es publiqués. La gent havia de saber el que havia estat passant a Azkaban abans de la llei que hi prohibís l'entrada als demèntors! Havia de donar a conèixer el que significava aquella presó! La gent havia de saber el que havia passat als qui havien estat condemnats sent innocents! Se sabia tan poc sobre aquell edifici i hi havia tant a explicar...!

El James es va quedar parat un segon. És clar!

Es va aixecar del llit i va córrer cap al seu escriptori, on hi havia tot e que portava escrit sobre Gringotts. Sense pensar-s'ho un moment, va agafar el pergamí, el va estripar i en va llançar els bocinets a la paperera. Després, va agafar roba interior neta i va anar al bany, ja que era el primer en llevar-se; necessitava un dutxa.

Cap a dos quarts de nou va baixar a esmorzar i tots ja estaven a taula.

—Quina cara que portes, James —va comentar la Ginny—, que no has dormit bé?

—No he dormit en absolut —va contestar el James—. Papa, mira que vaig trobar ahir a la nit sota un tauló desclavat de sota el meu llit...

—Mentre buscaves els mitjons? —va demanar la Lily.

—Sssí... eh... —li va donar el rotllàs de pergamí al seu pare—. El va escriure el Sirius durant els dotze anys que va ser a la presó. És una passada, papa, l'he llegit tot d'una tirada. Has d'aconseguir que el publiquin.

—Ho dius de debò? —va preguntar el Harry, al·lucinant amb el que tenia entre les mans—. Això és del Sirius?

—Sí —va assentir el James—. Per cert, parla d'una noia... una tal Blake. Pel que sembla era la seva novia o alguna cosa així...

—El Sirius tenia novia? —es va estranyar el Harry—. No me n'havia parlat mai.

—Ja, és estrany, oi, que no en parlés?

—Tu què sabràs si no el vas conèixer? —va riure el Harry.

—El que tu diguis —va seguir el James, que anava per feina—. Llegeix-te'l i ja em diràs el què.

—Jo també el vull llegir! —va exclamar la Lily.

Tots estaven molt entusiasmats, tret del Severus, que feia com si sentís ploure.

—Què, Sophie, no ens ha contestat la novia? —va dir el James amb mala baba,  perquè no semblava gens content d'allò.

—No, el que passa —va fer el Severus amb condescendència—. És que no veig per què hem d'armar aquest escàndol perquè el gran Sirius Black escrivís un diari. Jo també n'escric un i no es publicarà mai.

—Ja —va assentir el James— aquesta és una de les moltes diferències entre ell i tu. El dia que tinguis una vida interessant, m'avises.

El Severus se'l va mirar amb fúria i es va aixecar per marxar de la cuina.

—James, t'has passat amb ell —li va dir la Ginny—. Vés i demana-li perdó.

—No —va fer el James—, ha insultat el Sirius, és ell qui s'ha de disculpar.

—Sempre igual —va rebufar el Harry, fent girar els ulls.

—Papa, et puc demanar dos favors? —va dir aleshores el James.

El Harry no va aixecar els ulls del pergamí per contestar-lo.

—I jo te'n puc demanar un? Tres-cents galions, per exemple?

—Ja, molt graciós —va fer el James. La Ginny i la Lily es van mirar, sense entendre la gràcia—. El primer és si podríem anar un dia d'aquests a la Vall de Godric. No hi hem anat mai. M'agradaria veure-ho.

—Ala, com mola! —va exclamar la Lily, entusiasmada—. Sí! Així veurem les tombes dels avis! Sí!

—No ens hi heu portat mai —va provar el James.

El Harry i la Ginny es van mirar i van assentir.

—És clar, és una bona idea —va dir el Harry—. És un lloc maco, i forma part de vosaltres, també, de la vostra història.

—Guai —va fer el James—. I el segon favor... em podries portar a Azkaban?

—És clar, quan vulguis.—va fer el Harry—. Els llits són una mica durs, però t'hi acabaràs acostumant. Cadena perpètua?

—Ha. Ha. Ha. —va fer el James mirant-lo malament—. Hilarant, papa, però estava pensant en una simple visita.

—Llàstima —va fer el Harry—. Per què hi vols anar, ara, per això?

—El treball per la McGonagall.

—No el feies sobre Gringotts? —va inquirir el Harry.

—El feia, però ja no. L'he estripat tot. El faré d'Azkaban.

 

 


Tachán! Us ha agradat? A mi m'ha emocionat molt posar-me al lloc del Sirius per escriure, ha estat molt emotiu, espero que ho trobeu suficientment currat!

Coments, coments, coments!

Proper capítol: 29- LA VALL DE GODRIC, I LA TOMBA TAMBÉ.

Petons de cucurutxos de xocolata amb gelat d'stracciatella!

Agatha Black


Llegit 1257 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


myre_ginny 93 comentaris30/07/2009 a les 22:23:04
#19096Encara no he escrit cap fanfiction

hoaa!!

el capi geniaal! el diari l sirius, es necessari k es llegexi! mencanta el James!!

l'Albus esta bstan gilipllas la vritat, em sembla mol b k admiri l'Snae pro axo la d fer infravalorar el Dumbledore o el Sirius?  dons no!

wenu, seguex aviaat!:)

petons!




Avatarrodlel14 119 comentaris30/07/2009 a les 23:22:15
#19097Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

molt bonaaaa!

guapissim el capi! Llàstima que se m'ha fet curt.

Pobre Al!! Buaaaa, buaaaa! Com es passa el James! Lu de la novia, s'arreglara, però el James en sortira mal parat. L'Albus està molt ben caracteritzat, aixi en plan Slyth!

Tinc una noti!!! Ja tinc bastant avançada la ff. Com entendras, no soc tan bon escriptor com tu, i necessitava temps per dissenyar els protas, fer un frís... Inventar-me un final, uns misteris... I avui he començat el primer capitol!

Enric

PS : La ff es dirà "Sangs". Si se us acudeix alguna cosa millor, digueu-ho, però ha de tenir a veure amb els tipus de sang (sang pura, sang de fang, barrejada...)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/07/2009 a les 23:42:00
#19098Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

myre_ginny: sí, jo també trobo que el món ha de conèixer les memòries del Sirius. L'ALbus ara mateix està passant uns moments difícils. I més que els passarà, perquè està en procés de quedar-se sense amics. L'acaba de deixar la novia i nongú no li fa ni puto cas, els slys ja no li poden parlar i s'ha allunyat ell solet dels de Gryffindor. A més està empenyat en seguir enfadat amb el James... i al pobre ara mateix no li queda res. Se l'ha de compendre una mica, encara que sigui un capquadrat. A més a més, el James també infravalora l'Snape perquè ell és fan del Sirius, i infravalora el Dumbledore xk prefereix la McGonagall. Suposo que tots dos senten afinitat cap algú i odi cap a la persona que produia odi en el seu admirador (Sirius-Snape) personalment, sempre he trobat que els autèntic fans del sirius o l'Snape no haurien de suportar a l'altre, al meu parar són els dos personatges més antagònics dels llibres. He dit. XD Pedazo parrafada, no?? XD Merci per comentar!! (i jo tmb prefereixo el Sirius. A l'Snape ni agua! XD

rodlel14: se t'ha fet curt? QUe vé, doncs té més o menys la mateix llargada que la majoria. És veritat que el james s'està passant una mica, però l'Albus està de bufetada! XD Tinc moltes ganes de llegir la teva fanfic, i estic segura que estarà genial. I no digui que només tu necessites temps per planejar, perquè jo vaig trigar molt de temps a desenvolupar la història aquesta. El que passa és que mentre escrivia una part ja anava pensant en la següent i tal. Pel que fa al títol, m'agrada molt, però jo el deixaria en sigular, pel simple fet que fonèticament "sangs" en plural és una mica difícil de pronunciar, i "sang" sona més fort. (Bé pel meu gust, òbviament és la teva fanfic). No sé si li aniria bé o no, però si va sobre el tipus de sang també li podries dir "Qüestió de sang" o "Cosa de família" o algo per l'estil. No sé, eh, només són idees i tal, tu millor que ningú saps per on ha d'anar. Perquè no ens fas una mica d'avanç sobre de què anirà o els personatges o aló...? Porfaplis??? O.O




Avatarrodlel14 119 comentaris31/07/2009 a les 00:22:15
#19101Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Questió de família!!! És perfecte, millor i tot que lo de la sang!

OKS! Faig un petit avanç.

La ff anirà sobre uns nens bessons catalans. xDxD Ambientada en l'època de HP, ni abans ni després. Van a Hogwarts. I allà van a parar a residencies diferents.

Això els fa investigar, i descobrir una veritat terrible.

TINDRÀ UNA CONTINUACIÓ, I POTSER FINS I TOT FARÉ UNA TERCERA, PERÒ CANVIARIA EL ROL, EN AQUESTA.

No us puc dir el nom dels protas, encara, però si que us puc dir que hauran de furgar molt en el seu passat... o en el de la família.

JA HE XERRAT MASSA!!!

Enric




Avatarrodlel14 119 comentaris31/07/2009 a les 00:23:30
#19102Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Ah, m'he oblidat de dir que Voldemort tindrà un paper crucial en la primera part!

Enric




Avatarivi_potter 512 comentaris31/07/2009 a les 01:01:05
#19103Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOOOLAA!

El capítol està francament molt bé, m'ha agradat molt! Se m'ha fet curtíssim!

Pel que fa a la trama, m'ha semblat molt bonic que en Sírius escrigués un diari a Azkaban, i la veritat és que se m'ha acudit una pregunta perapunyetes, com el treu d'Azkaban, perquè ell és un gos no? Bé, deixant de banda aquest petit detall, al veure el nom de Blakie, m'ha recordat a un gos així que he pensat que el Sírius podia tenir una nòvia que també es tranformés en gos i sigués un nom afectuós perquè em sona molt estrany que sigui el nom real... L'Albus... ai l'Albus! Ho està passant fatal, la veritat és que ara també em fa molta pena, però tot i així crec que hauria de solucionar l'error que va cometre, pots canviar d'amics, però quan el preu que et fan pagar és perjudicar molta gent, vols dir que són amics?

Bueno, ho deixo aquí, segueix aviat i molts petons!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris31/07/2009 a les 10:11:19
#19104Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Ostres! Segur que has pensat de fer-te escriptora! Tens unes idees, nena! Em sap greu per la teva opinió, però jo continuo pensant que tot el tema de l'Albus l'ha provocat el James!

Parlant d'aquest, sembla mentida que no sàpiga que l'anell va ser del seu pare, també. La idea del Sirius m'ha semblat genial, pobre home! No havia fet res i el van tancar amb cadena perpètua.

Ah, i per cert, si no pots comentar, no cal que ho fagis. Què vol dir que HAS de comentar?? xdxd no cal, en serio

un petóo!!!

Maria




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/07/2009 a les 13:37:57
#19105Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Mola, m'encanta, I love it, il est merveilleux, me encanta, mi piace tantissimo... purament Sirius. Només cal dir això.

Espero que l'Albus rectifiqui d'aquí poc. La Hina ja està en camí, així que espero que l'Albus en prengui exemple.

Et puc fer una pregunta? Tu què estàs estudiant?

wenu 1 pto

Marta 3

PD merda. Un altre comentari pobre. No sé què posar. Fes com jo, posa preguntes al final i jo les responc... sinó no tinc idees...

PD2: uouo el pròxim capi promet... però marxo una setmana, així que quan torni n'hauràs penjat uns quants, ja. Després tinc Festa Major, o sigui que el millor és que no compteu amb mi. Faré el que pugui...




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris31/07/2009 a les 23:16:39
#19113Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

rodlel14: Ei , m'agrada haver estat d'ajuda pel títol! Sembla molt interessant, de debò. Aquí ja en tens una que seguirà la fanfic!!

ivi_potter: wow, sí, la pregunta és francament perapunyetes però... aviam, el podria haver tret a la boca, per exemple, o amb un encanteri Accio un cop hagués arribat a terra ferma... què et sembla?? XD I pel que fa a la Blake... no és un gos, és un nom de noia, i existeix de debò. És celta, i aquí els noms celtes no els coneixem gens, me'n vaig adonar quan vaig anar Escòcia  vaig conèixer una Brie, una Blake, una Vaila, una Blair, una Kaendra... juro que existeixen! XD Estic d'acord amb tu pel que fa a l'Albus.

Porcupintí-na: Gràcies! Però continuo sense entendre què hi ha pogut tenir a veure el James, en tot això de l'Albus. I no, no sap que l'anell va ser del seu pare. Com ho podria saber? A mi també m'ha agradat molt tot això del Sirius. I sí, em sento obligada a comentar les vostres fanfics, en primer lloc perquè vosaltres sempre em comenteu a mi i us ho curreu molt, i en segon lloc perquè m'encaaaaanten!

marta_ginny: wo, wo, moltes gràcies! No em fa res que sigui un comentaria pobre, sempre em deixes comentaris curradíssims, de manera que un de pobre de tant en tant no és res, i més encara tenint en compte que els que faig jo són patètics. Estudio Traducció&Interpretació + Lingüística. Crec que de moment sobrevisc XD. I el pròxim capi el porto força negra, de manera que potser quan tornis ni tan sols he publicat...




Avatarivi_potter 512 comentaris31/07/2009 a les 23:57:34
#19114Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Déu meu, sí que no els coneixem gens, mira que Blake, et juro que m'he pensat que era un gos... ajja. Pel que fa a la pregunteta dels nassos, bastant satisfeta però més amb lo de la boca, que representa que li treuren la vareta! jajaj, no que està molt bé la resposta, m'ha agradat ;)




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris02/08/2009 a les 19:29:39
#19126Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

oooh!!
el capitol es moolt boniic!! :)
ma agradat moolt! t'ha quedat molt be! i ara van a veure la vall d'en Godric! segur que passara alguna cosa interessant ^^

ja espero el seguen capi!! :)

petoons!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/08/2009 a les 23:52:37
#19127Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Gent, ho sento però molt em temo que no podré acabar el capítol aquesta nit. Dmà marxo dues nits de vacances, de manera que no conteu amb el capítol fins ben bé dijous, ok? Em sap greu!! No hi puc fer més!




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:24:31
#26345Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

M'ha agradat molt aquest capítol! Ha estat com un parèntesi, però genial i crec que obrirà moltes coses, després de llegir els favors que demana a en Harry. Trobo molt bé que amb això hagi decidit fer el treball d'Azkaban i no pas de Gringotts, la cosa és molt interessant!! Però no sé pas com s'ho prendrà en Sírius. Com que no hi era, en James ha tirat pel dret...

Ah! I, encara que al final no el fes de Gringotts, jo no hauria estripat el que ja tenia escrit!! O potser és que no hi havia més que palla...

M'han agradat les memòries. Aquest compartiment sota el tauló i la misteriosa Blake em sona a una cosa que ja descobriràs... hehehe encara que potser tu ho has pensat d'una altra manera. Serà interessant llegir com ho veus tu. Oh!! Ja vaig pensar que devia ser un nom celta... Sento gal·lès sovint a casa hahahaha i tots tenen aquests noms tan especials (a banda que investigar sobre noms a mi m'encanta!!) Perquè si no, no s'entendria... Si era una nòvia o una amiga íntima, no en podia ser el cognom (Blake també és un cognom, oi?).

De fet, quan ho he llegit per primer cop em pensava que t'havies equivocat en teclajar i que volies escriure Black. No!!! M'ha encantat veure que no t'havies equivocat i que teníem un nou misteri per esbrinar!!! ^^ Que, pel que tinc entès, el nom de Blake vol dir justament fosc.

Ostres, la pedra!! Al principi em pensava que la múrria de la Lily, aquell trasto, se l'havia enduta!!! Seria molt pitjor!! Però, no ho entenc... L'anell se'l van fer per dur-la a sobre i no perdre-la, oi? Com és que ara no pot fer-la servir un cop despresa de l'anell que li feia de suport??

Bellatrix, la Xunga! hahahaha

Orgull i Prejudici? Uuua! :D

«porta dreta davantera» → pota dreta del davant o pota dreta anterior

Antares




irinawatson06 105 comentaris06/09/2017 a les 19:36:32
#27172Encara no he escrit cap fanfiction

quasi se'm cau la llagrimeta llegint la història de'n Sirius i trobo molt bona idea que en James faci el treball sobre Azkaban