L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 29: La Vall de Godric... i la tomba també
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 05/08/2009 a les 18:12:55
Última modificació 05/08/2009 a les 18:12:55
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 29: La Vall de Godric... i la tomba també

Hola, people!

Ja sé que penjo molt tard, però és que he estat tres dies fora i, a més a més, tinc excusa perquè, com notareu, aquest capítol és el doble de llarg que normalment. És a dir, que és el més llarg que he escrit mai! ^^

El dedico a tots aquells (em sembla que bàsicament el rodlel14) que volien que tornés a sortir l'amiga grega de la Geena i al que (no sé si era la marta_ginny o la ginny_loovegod) que em van preguntar si els regals de l'Oracle tornarien a sortir. Com veureu, la resposta és SÍ a totes dues coses! ^^

Apa, som-hi!

PS: Ja sé que en català es diu "la Vall de Goldric" però com que no té cap sentit , perquè a Gryffindor ja li van canviar el nom per Nícanor, i ara no sé què pinta la "L" aquí aquí en mig. De manera que conservaré el nom en anglès fins que algú em doni una explicació raonada d'aquesta L. He dit.


29- La Vall de Godric

 

Van trucar el timbre.

—Truquen! —va cridar la Geena des del lavabo, on s'estava rentant les mans.

—Truquen! —va sentir que cridava el seu pare des del jardí.

—Truquen…—va murmurar el Paris des del seu llit.

El timbre va tornar a sonar.

—Molt bé, hi aniré jo… —va fer la Geena, consternada.

Es va eixugar les mans, va baixar les escales corrents mentre es posava bé la samarreta de tirants (no estava acostumada a anar amb tirants a Escòcia) i va anar a obrir la porta. Al llindar hi havia una noia preciosa en patins que l'esperava amb els seus ullets blaus somrients.

—Hola, G! —va exclamar l'Elektra, encantada de veure la seva amiga—. Ja ets aquí, que bé!

—Elektra! —va cridar ella i li va fer una abraçada—. M'alegro de veure't. Que morena!

—Clima Mediterrani —va contestar ella—. Has esmorzat?

—Doncs no, tot just m'acabo d'aixecar.

—Fantàstic —va dir la noia d'ullets blaus—, perquè ara mateix anem a l'àgora a una cafeteria nova que han obert que fa molt bona pinta. No em pots dir que no, et porto uns patins i tot —va afegir, mostrant-li un parell de patins que duia a la mà.

—Fet —va fer la Geena— Paris! Paris, estàs despert?

—Nooooo —va fer una veu des del pis de dalt.

—Vaig a esmorzar, tornaré d'aquí una estona!

—Això, no et veig mai, però és igual, deixa'm aquí tirat com un gos abando…!—tot seguit es va sentir un ronc.

—Anem —va dir la Geena—. Ja de pas, portaré a rebel·lar unes fotos de Dublín que encara no m'ha donat temps de treure.

—Estava esperant que vinguessis en candeletes —va fer l'Elektra quan la Geena es va haver posat els patins i van anar tirant cap al centre—. Durant el curs em moro de fàstig.

—No tens amics a la teva escola? —es va estranyar la Geena.

—La veritat és que no gaires… —va murmurar l'Elektra—. A l'Acadèmia som poca gent i del meu curs... només som set: els tres de Gamma són tontos acabats, el noi d'Alfa, que és la meva residència, és un avorrit, està tot el dia ficat a la biblioteca i  només sap parlar de les classes; i pel que fa als de Beta... a la noia no la suporto i l'Angelos...

—L'Angelos és guapíssim —va declarar la Geena, que havia conegut el noi aquell estiu.

—... està tot el sant dia pensant en mateix, i quan dic en el mateix em refereixo a tetes —va dir l'Elektra amb cara de disgust—. Mira, aquí hi ha una botiga de fotografia muggle.

Van entrar-hi i la Geena va demanar les fotos que volia imprimir de la seva càmera digital. Un cop van sortir, amb les fotos en un sobre es van anar a asseure en una terrasseta a la cafeteria nova que volia anar l'Elektra, i la Geena es va posar mirar les fotos. En buscava una en particular del Museu Internacional de la Màgia, mentre l'Elektra xafardejava la resta.

—Carai, mira quina foto més maca! —va dir quan va veure una dels quatre magatotis, i va afegir al moment—. Qui és aquest noi tan guapo, el del cabell despentinat?

—El James —va contestar la Geena—. James Potter.

—James Potter? Potter, Potter? Espera, G, ets amiga del fill del Harry Potter? —va al·lucinar l'Elektra, amb els ulls com plats.

—Sí, és molt maco —va assentir la Geena—. Els altres dos són bessons, es diuen Frank i Alice.

—Que monos. M'has de presentar a aquest noi, G, és un bon partit.

—Mmm... —va fer la Geena, que estava distreta amb la foto que tenia a les mans, la que buscava.

Hi havia la còpia del mirall que l'interessava. Era platejat amb una filigrana daurada... No, definitivament mai no n'havia vist cap a Hogwarts. Havia estat sospitant que, com que els magatotis havien estat en molts llocs on molt poca gent havia estat, podia ser que haguessin vist la relíquia sense adonar-se'n. Però no, aquell mirall no li sonava gens. Punyeta.

—Hola, G, sóc aquí —va fer l'Elektra, que portava una estona parlant-li.

—Perdona —va fer la Geena.

—Deia —va dir l'Elektra, posant-li la foto a davant de la cara—, que els podries invitar uns dies durant les vacances d'estiu, no trobes?

 

*   *   *

 

Va sonar el timbre per tercera vegada.

—Hauré d'anar a obrir jo, o què? —va cridar la Ginny des de la dutxa.

—Ja hi vaig! —va fer el James.

—Ja era hora —va dir-li el Frank quan li va obrir la porta, i ell i l'Alice van entrar amb una motxilla cadascun.

Com que el viatge a la Vall de Godric era només una excusa per poder anar a veure la tomba de Gryffindor, el James va fer que el seu pare preguntés al Neville si deixava anar-hi també a l'Alice i el Frank, amb el pretext que ells també tenien familiars allà enterrats (de la part dels Abbott). També l'havia convençut per anar-hi tot un cap de setmana, de manera que els tres magatotis es podrien escapar llavors si era necessari donar una ullada a la tomba amb més privacitat.

El problema era que, no se sabia com, la Rose i el seu germà Hugo també s'havien unit alegrement a l'excursioneta, de manera que ara s'haurien de deslliurar també d'ells a part de l'Albus i la Lily.

—James, t'hem d'explicar una cosa —va urgir l'Alice en veu baixa—. Quan el Frank s'ha despertat, s'ha trobat això al seu llit...

L'Alice li va passar al James un sobre. Ell el va agafar i el va obrir.

—Clàssic.

 

eMPoRTa'T L'eSPaSa

 

—No t'ho prenguis a broma, James —va dir-li el Frank—. Recordes què em va dir, l'Oracle, sobre l'espasa que em va donar? Que la fulla apareixia davant del seu enemic, i que el seu enemic era la por. No sé ben bé què vol dir això, però si em diu que me l'emporti... no sé què pot passar en aquest viatge.

—La portes o no? —va voler saber el James.

—És clar!

—Doncs ja està —va resoldre el James, tornant-li el sobre tancat—. Cap problema. A més a més, voleu esbrinar això de la tomba de Gryffindor o no? Jo, de fet, crec que només era una manera de parlar del Barret que Tria, però ens n'hem d'assegurar. Això és important i és necessari. I estem ben protegits, no, amb l'espasa?

—I a més a més tenim els rondadors —va assentir l'Alice.

El James es va aclarir el coll.

—D'això us volia jo parlar...

 

*   *   *

 

Dues hores més tard, els Potter, els Weasley i els Longbottom eren asseguts en rotllana al voltant d'un foc que acabava d'encendre el Harry. Havien fet un aparetratge paral·lel amb el Harry i la Ginny (el Severus, la Rose i l'Hugo encara estaven marejats) en un bosquet a les afores de la Vall de Godric i havien parat tres tendes de fer bivac. La més petita era pel Harry i la Ginny i les dues més grans per ells; els nois es una i les noies en una altra.

Mentre la canalla anava preparant el dinar i el Harry escalfava més el foc, la Ginny caminava en forma de circumferència al voltant de les tendes murmurant uns sortilegis estranys, i el James va suposava que feia alguna barrera protectora. Al cap i a la fi, els vlads els tenien ganes, i aquella seria una oportunitat fantàstica per atacar-los.

Van dinar en un ambient una mica enrarit, perquè feia temps que el Severus no es portava bé amb cap dels que anaven a Hogwarts, i estava molt més callat que mai. Es limitava a contestar als seus pares quan se li dirigien directament i poc més. Acabats de dinar, el Harry els va proposar el trajecte.

—Bé, doncs, si us sembla bé, podem anar primer a la plaça central del poble, em fa il·lusió tornar-la a veure, hi ha una escultura molt especial...

Van sortir del bosc i van arribar a un carrer estret de llambordes grises i cases altes de sostres molt angulosos. Al final del carrer, van girar a l'esquerra i van arribar a la plaça central del poble, per on hi passejaven tres oo quatre persones. Hi havia diverses botigues muggles, una oficina de correus, un pub, un Starbucks i, davant seu, una petita església amb els vitralls de colors. Al bell mig hi havia un obelisc ple de noms, segurament un monument als caiguts.

 —Aquí és —va informar al Harry, amb un somriure—, acosteu-vos a mirar, però no xiscleu ni crideu l'atenció dels muggles.

Els magatotis, el Severus, la Lily i germans Weasley s'hi van acostar i, en passar-hi pel costat, el monument es va transformar. En comptes de l'obelisc, ara l'escultura mostrava tres persones que el James coneixia molt bé:els seus avis amb el seu pare en braços.

—Flipa... —va sentir que deia el Frank al seu costat.

El James es va mirar l'escultura de fit a fit. El seu avi hauria pogut passar perfectament pel Harry, eren idèntics! Pel que feia a la seva àvia... es va ficar la mà a butxaca inconscientment, on duia l'anell trencat. Li hauria agradat veure la cara que posaven en veure's representats allà.

—Què? —els va instar el Harry—. Seguim?

Quan es van girar per anar en direcció a l'església, l'estàtua es va tornar a transformar en l'obelisc. Van arribar a una portella. El Harry la va empènyer en silenci, i al James li va semblar que estava passant uns moments difícils, perquè s'hi va quedar plantat al davant, observant-la.

—Papa, estàs bé? —li va preguntar.

El Harry va assentir amb el cap.

—L'últim cop que vaig ser aquí vaig venir amb l'Hermione. Era la nit de Nadal, i estava tot nevat, i se sentien cançons que cantaven a l'església. Portava penjat del coll un dels horricreus...

La Lily s'hi va acostar i li va agafar la mà.

—Però ara ets amb nosaltres i tot està bé —li va recordar amb molt d'encert.

La Ginny li va agafar l'altre mà i van anar tirant.

Es van parar a la tomba que tenien més a prop.

—Aquesta és la dels vostres avi o besavi, crec —va dir als bessons Longbottom—. Va ser la primera tomba en la que em vaig fixar quan vaig venir.

Tots s'hi van apropar.

—El nostre besavi —va assentir el Frank—. Ralph Abbott.

—Mmm... —va fer l'Alice—. Que potser podríem conjurar unes flors, o...?

Orchideus! —va fer el Harry quan va treure la vareta, i en va aparèixer un ram de flors roses.

L'Alice el va agafar i el va posar a sobre la tomba.

Van seguir el caminet, i després el Harry els va fer tirar per una desviació de dues fileres enllà.

—No és aquí, però si no m'equivoco aquí hi ha la mare de l'Albus Dumbledore i la seva germana petita.

El Severus va semblar que parava l'antena i va córrer por posar-se davant de tot. Sí, efectivament, la Kendra i l'Ariana Dumbledore estaven enterrades en aquella làpida. El que els va sobtar era que hi hagués ja un ram de flors.

—L'Aberforth —va explicar de seguida el Harry, mig llegint-los el pensament—. Crec que va ser bona idea enterrar l'Albus a Hogwarts, però perquè ho sapigueu per si mai passés res, estic convençut que l'Aberforth voldria que l'enterressin aquí, amb la seva germana. Se l'estimava molt...

Van seguir caminant i el James va veure que el seu pare buscava alguna cosa entre les làpides sense dir res. De sobte es va parar, però només una fracció de segon, i els ulls li van anar a una làpida, va arronsar el front, i tot seguit va desviar la mirada i va seguir caminant. El James, estranyat va anar cap a la làpida dissimuladament. Era una toma increïblement antiga i el James es va haver d'ajupir i apartar unes herbes que hi creixien per veure el nom.

—Ign.. ot —va intentar llegir a sotaveu—. Fe... Peu... no, Pev... er... ell. Ignot Peverell.

No, aquell nom no li deia res. Just a sobre, però, hi va trobar dibuixat un símbol ben estrany. Semblava una mena d'ull triangular. No li sonava de res però... podria haver estat el símbol d'un clan, potser? Era de l'estil...

Preocupat per si el seu pare s'adonava que s'havia parat allà, el James es va apressar a seguir el grupet, que era dues fileres més enllà de la tomba de les Dumbledore. El James s'hi va acostar, sabent el que trobaria allà. La tomba era de marbre blanc i semblava que brillés. Les lletres dels noms dels seus avis i les de la frase que hi havia esculpida a sota es podien llegir clarament.

—«L'últim enemic a batre és la mort»—va llegir el James en veu alta—. Què vol dir, això...?

Però va callar quan va veure que el seu pare tenia els punys apretats i els ulls tancats. Volia apartar la mirada, però no podia, perquè a més estava plorant a llàgrima viva. L'Alice, el Frank, la Rose i l'Hugo es van apartar passadís allà per donar una mica d'intimitat als Potter. El James va posar-se la mà a la butxaca i va agafar la pedra entre els seus dits i la va estrènyer fort. Els seus avis van aparèixer instants després. Vaja, de manera que no era l'anell, el que tenia el poder, sinó la pedra... De tota manera, no va dir res ni va fer cap mirada de reconeixement als seus avis, perquè sabia que no era ell qui els necessitava. Les dues figures translúcides es van acostar al Harry, al seu fill, somrient mirant la seva pròpia tomba, i li van posar una mà a l'espatlla cada un. Per un moment, va semblar que el Harry ho notava, perquè va fer un petit bot i va mirar dissimuladament enrere, però no va fer res més, i va tornar a mirar la tomba. Havia deixat de plorar, però. Quan el James va deixar anar la pedra, els seus avis van desaparèixer a l'instant.

El Harry a treure la vareta i va conjurar un altre ram de flors, aquest cops lliris d'un blanc immaculat.

—Lily vol dir «lliri», oi? —va preguntar la Lily petita.

Sí, va pensar el James, els lliris eren adequats.

—Podem marxar ja, siusplau? —va fer el Harry un moment després.

—És clar —va contestar la Ginny—, no té sentit quedar-se més estona.

El James i els Longbottom es van mirar. Havien anat a allà per veure la tomba de Godric Gryffindor! El James, però, els va fer un gest amb el cap perquè seguissin tirant. Ja s'hi escapolirien per la nit; no volia que el seu pare estigués allà més estona si ell no volia.

Quan van sortir del cementiri, tots en silenci, en comptes de tirar pel carrer per on havien arribat, el Harry els va fer anar pel carrer que sortia de la plaça en direcció contrària.

—On anem, papa? —va voler saber la Lily.

—A casa meva... —va mormolar el Harry—. Dóna ànims —va afegir—. Al menys l'última vegada me'n va donar, fins que... fins que vaig entrar a la casa del costat, on no hauria d'haver entrat.

Va parar davant d'una baluerna que hi havia al final de tot del carrer. La tanca estava plena de plantes trepadores del tot tipus i el que havia estat un jardí ara era una selva. La casa encara s'aguantava força bé, però el segon pis estava mig esfondrat. El James s'ho va mirar amb la boca oberta. Així que havia estat allà.

El Harry va posar la mà sobre la tanca i del terra en va sorgir un cartell on explicava que la Lily i el James Potter havien mort en aquella casa i que es conservava en aquell estat en la seva memòria. Al voltant de les lletres hi havia un munt de guixades i comentaris d'ànim de la gent que havia anat a visitar aquell lloc.

—És genial... —va fer el James.

—Au, va, tornem —els va dir la Ginny—. S'està fent fosc. No vull que estiguem aquí amb tots els nens quan és de nit.

—Ningú no sap on som... —va fer el Harry.

—És igual, va anem.

Van tornar per on havien vingut, però enmig del carrer el Harry va fer una altra parada, i es va quedar mirant una altra casa.

—Aquí va ser... —va dir—. Aquí va ser on l'Hermione i jo gairebé perdem la vida... La serp... maleïda, maleïda serp fastigosa...

El James li va fer una irada significativa a al Severus, que va tenir la decència d'abaixar la mirada. Havia estat molt taciturn durant tota la passejada, i al James li semblava que tot allò al cementiri, l'estàtua, la casa dels seus avis, els records de la guerra de feia vint anys havien estat quallant força en el noi, i fent-li replantjar-se de part de qui estava. No podia negar el seu passat, ni la seva història.

—No hauríem d'haver vingut —va fer la mare del James, estirant el Harry pel braç, que tornava a estar com als núvols—. No pensava que això et trasbalsaria tant, au, va, tornem. Tot això ha estat una mala idea, potser hauríem de tornar a casa ja...

—No, mama! —es va apressar a dir el James—. Ens ha costat un munt plantar les tendes, i portem tot el menjar i tot... el papa només està una mica trasbalsat, però en algun moment o altre havia de tornar, no?

—Té raó, Ginny —el va defensar el Harry—. I a més, vull passar la nit aquí. Em porta mals records, però també de bons i, sigui com sigui, aquest lloc forma part de mi. És d'on vinc, i no ho he d'oblidar. Els meus pares també dormen aquí.

La Ginny va fer un sospir, però finalment es va avenir a passar la nit fent bivac al bosc. Després de sopar, tots se'n van anar a les seves tendes a dormir, sense parlar gaire.

El Frank i el James, però no tenien cap intenció de dormir. Van esperar que el Harry i la Ginny entressin a la tenda i que el Severus i l'Hugo tinguessin una respiració compassada, cosa que volia dir que estaven adormits, i van sortir de la tenda sense fer cap soroll. L'Alice també acabava de sortir a fora.

—Com ens ho farem per trobar la tomba correcta? —va xiuxiuejar.

Per tota resposta, el James es va treure de la butxaca la brúixola que li havia donat l'Oracle. Només havies de dir què volies trobar i la brúixola et mostrava el camí. També havia agafat un diccionari de símbols rúnics, per si de cas, i el Frank duia l'empunyadura d'espasa, que van considerar que era millor no treure-se-la de sobre.

Sense dir res més, va sortir tots tres corrent en direcció al poble.

Segons més tard, el Severus va treure el cap per la porta de la tena i va mirar com desapareixien a través de la boira.

—Tu també et saps fer l'adormit?

El Severus va girar el cap. Era la Rose, des de l'altra tenda, que se'l mirava.

—Avui era obvi que en tramaven alguna —va dir ella—. Tens la capa?

—Crec que no és bona idea espiar-los —va contestar-li el Severus—. T'he de recordar què va passar l'últim cop?

—No els estem regirant l'habitació Al...

—Severus —la va corregir ell.

—No els estem regirant l'habitació, Al —va insistir ella—. Ens anem a assegurar que estiguin bé. Tot això fa molt mala espina.

—Però...

—Mira, —va dir la Rose, aixecant-se, decidida—. Si no vols, no vinguis, però dóna'm la capa, i ja hi aniré jo.

 

*   *   *

 

—Segueixo pensant que això és una mala idea —va dir el Severus, quan va veure que, davant seu, els magatotis acabaven d'entrar al cementiri—. I a més a més no m'agrada entrar en un lloc així de nit...

—Ja entenc per què et vols canviar a Slytherin... —se'n va burlar la Rose—. Au va, que anem amb la capa, no ens pot veure ningú! I deixa de tremolar!

—És que fa molt fred! —va exclamar el Severus.

Més endavant, el James va agafar la brúixola amb les dues mans.

—La tomba de Godric Gryffindor —va dir, i l'agulla es va posar a girar com un boja, fins que, tot d'una, es va parar—. Som-hi?

Tots tres van anar caminant cap a la direcció que els assenyalava la fletxa, que estava ben endinsada en el bosc. De tant en tant, el James li anava donant llambregades a l'Alice. Hagués donat el que fos per poder haver anar a soles amb ella al cementiri. No perquè fos un lloc romàntic, és clar, però al menys haurien pogut parlar. Amb el seu germà no podia fer res de res, i se sentia molt incòmode només de pensar en el que diria el Frank si sabés res dels seus sentiments cap a l'Alice.

—Vaja —va fer l'Alice al cap d'uns moments—. No costa gaire troba-la, de fet.

En comptes d'estar enterrada al terra amb una làpida al damunt, aquella tomba, de color marfil i ribetejada en daurat estava col·locada damunt de l'herba del cementiri. Al James li va recordar molt a la tomba de l'Albus Dumbledore que hi havia a Hogwarts, llevat del fet que la de Gryffindor tenia sobre la llosa superior l'escultura d'un lleó reposant-hi, adormit.

—Digues-ho, Frank, que te'n mors de ganes —va dir el James somrient.

—Flipa! —va exclamar el Frank.

S'hi van acostar per mirar-s'ho millor tot. A l'únic lloc on van poder trobar lletres va ser just davant la cara del lleó, i amb prou feines s'hi podia distingir la G del principi i el NDOR del final.

—Aquí no hi ha res... —va fer el James—. Tanta cosa per a no res.

—Ei, ei —va fer l'Alice—. Suposo que no penseu marxar així, oi?

—I què vols que fem? —va voler saber el Frank.

—A veure —va fer l'Alice com si fossin dos nens petits—. És obvi que amb el temps, la pluja, el vent, la sorra i les plantes, qualsevol inscripció que es faci a l'exterior de la tomba acabarà desapareixent. Si Gryffindor volia guardar un secret aquí, és obvi que ho va deixar a dins. I és obvi pel fet que la tomba no està enterrada, sinó a l'exterior, de manera que la llosa superior es pot separar fàcilment.

—Fàcilment? —va exclamar el Frank— Tu saps quant deu pesar aquesta llosa amb el coi de lleonet a sobre?

—I tu has sentit mai a parlar de les palanques? —va fer l'Alice, mentre es feia amb una pala que hi havia a prop que devien utilitzar per cavar tombes.

Va alçar la pala i va encabir la punta a la separació entre la tomba i la llosa de damunt.

—No pots profanar la tomba de Gryffindor! —va exclamar el James.

—Observa i veuràs com puc —va replicar l'Alice i va començar a fer força cap avall, mentre el James i el Frank s'ho miraven—. Em sembla que m'haureu d'ajudar... —va dir al final, ja que no havia aconseguit moure la llosa—. Fa tant fred que tinc les mans que no me les sento...

—Això no m'agrada gens... —va dir el Frank—. Jo no col·laboraré.

—Ah, no? —va fer l'Alice—. I què li diràs a la Geena quan ens pregunti, eh? «Oh, sí, vam planejar el viatge, ens vam haver d'escapar de nit, vam trobar la tomba, però no sabem si hi havia res perquè ens feia mandra moure una pedreta»?

El James i el Frank es van mirar, van fer un sospir, i van anar a ajudar l'Alice. Tot i així, van passar un parell de minuts i no havien mogut la llosa ni un mil·límetre.

—Crec que aquest cop és seriós, Rose —va dir el Severus des de sota la capa—. Acaba de dir que han planejat el viatge només per això. No sé què estan fent, però crec que és important.

—Jo també —va assentir la Rose. Van intercanviar mirades i tots dos van fer que si amb el cap. El Severus es va treure la capa.

—Però què coi...? —va començar el James quan els va veure—. Ens heu seguit!

—No, no, què va —va saltar de seguida la Rose—. Tenim el mateix permís per marxar de la tenda que vosaltres. Ens venia de gust anar a fer un volt. Quina coincidència trobar-vos aquí, oi? Què feu?

Els tres magatotis es vam mirar. Els havien enganxat amb les mans a la massa completament. No tenien cap excusa per donar un bon motiu a allò que feien que no fos la veritat.

—Molt bé, ja n'hi ha prou —va dir l'Alice al final—. Fa molt fred i vull tornar a la tenda, com més aviat acabem millor. I a més, en algun moment s'ha de descobrir el secret, no? Doncs comencem a descobrir-lo avui.

—Però... —va fer el Frank—, la Geena no vol que...

—Veus la Geena a algun lloc? —va fer l'Alice—. Doncs llestos. Necessitem ajuda per obrir això. Nois —va dir dirigint-se als dos de segon—, esteu dins.

El Severus i la Rose es van mirar. Que estaven dins? Devia ser la primera vegada que els magatotis deien allò a algú...!

—Ajudeu-nos a apartar aquesta llosa i us ho expliquem —els va urgir el James, i ells van córrer cap allà entusiasmats. Recordeu quan vam anar a Atenes? Doncs vam tenir una trobada amb una Oracle, l'Oracle de Delfos. I ens va explicar una història molt interessant...

 

*   *   *

 

—Papa! Papa, desperta! Han marxat!

El Harry va obrir els ulls de cop en sentir xisclar la veu de la Lily, que havia entrat a la seva tenda tota esverada

—Què? Què passa? Qui ha marxat?

—Tots! —va exclamar la Lily—. M'he despertat i estava sola! A la tenda dels nois només queda l'Hugo!

—Merda! —va exclamar el Harry, mentre es posava les ulleres i engrapava la vareta, i la Ginny feia el mateix—. Maleït James, quan l'enganxi...!

—I per què ha hagut de ser el James? —va fer la Ginny. El Harry li va fer una mirada i de seguida es va corregir—: Perquè segur que ha estat el James, és clar.

—Ara vés a saber on han anat... Lily, tu i l'Hugo quedeu-vos dins la tenda, no us passarà res, teniu encanteris protectors per parar un exèrcit. Ginny, anem?

—Però a on? —va fer ella.

—No ho sé —va contestar el Harry—. A tot arreu, suposo.

 

*   *   *

 

—Però això ho hauríeu d'explicar a... a la McGonagall, o al Conseller d'Afers Màgics o al teu pare, James! —va exclamar la Rose, quan els van haver fet cinc cèntims de tot el tema de la relíquia.

De cop i volta, la llosa es va moure uns centímetres i només van haver de començar a empènyer tots alhora amb les mans, ja que ara lliscava més fàcilment.

—No —va fer el James entre dents per l'esforç—. La Geena és la guardiana del secret i no ho ha de saber ningú que ella no vulgui. Això us inclou a vosaltres, de manera que tingueu la boca ben tancada. I això va sobretot per tu, Marsha...

—Per mi pots estar tranquil —va dir el Severus amb amargor—. Pel que sembla ningú d'Slytherin no em parla. I no entenc per què...

El James i l'Alice es van mirar. Ella li va fer que no amb el cap, perquè es veia a venir el que anava a fer el James, però ell ja estava cansat de secrets i mentides, sobretot quan sabia que havia fet bé i que, a més, li ho havia manat el seu pare.

—Jo sí que ho sé —va dir-li.

—Com dius?

Tan ell com el Severus van parar d'empènyer i es van allunyar un parell de passes mentre els altres seguien movent la llosa.

—M'ho va demanar el papa. Potser no em creuràs, i m'és igual, però alguns dels teus amics estan relacionats amb els vlads. Si més no, els seus pares ho estan. Vaig oferir diners a la Parkinson a canvi que et deixés i fes que els altres també deixessin de parlar-te.

Semblava que el Severus s'havia quedat blanc com la cera.

—Que vas fer què? —va dir el final entre dents, i després va xisclar—. Però com t'atreveixes?! No els coneixes! No saps com són i ja els jutges! Ets un merdes! Com has pogut oferir diners als meus amics a canvi de mi?

—Jo de tu —va dir el James en to lúgubre—, miraria de pensar en qui és pitjor. Jo potser vaig pagar diners per protegir-te... però ells els van acceptar. No sé quina mena d'amics fan això.

Dit això, se'n va tornar cap a la tomba, que cada vegada estava més apartada. El Severus es va quedar uns instants de pedra, rumiant. De cop i volta, va clavar una patada al terra amb tal ímpetu que va aixecar part de l'herba. No es va acostar als altres.

Quan van acabar de moure la llosa l'espai suficient, el James va encendre la seva vareta per veure el contingut de la tomba. Van haver d'afogar tots un xisclet de sorpresa. Fins i tot el Severus es va acostar per veure què passava i, en arribar-hi, va fer una passa enrere amb la boca oberta.

—Però... —va començar a xiuxiuejar la Rose—, no se suposa que al cap d'uns anys tot es converteix en pols...?

No era només que l'esquelet de Gryffindor estigués intacte. És que aquell no era l'esquelet de Godric Gryffindor! Allò era l'esquelet d'un lleó, i es podia distingir clarament! El James s'hi va acostar, decidit i va apropar-hi una mica més la llum de la vareta.

—A la base hi ha unes runes... —va informar—. Tres. La primera no sé què vol dir... la segona és un possessiu en primera persona del singular, o sigui «meu». I la tercera runa vol dir «fill», perquè la vam estudiar fa poc.

—Mira què vol dir la primera... —va fer el Frank.

El Harry va treure's el diccionari de la motxilla i va estar una estona passant pàgines.

—És aquí —va dir—, és una forma del verb «buscar» —va passar més pàgines—. Està en imperatiu. Per tant, vol dir... «Busqueu el meu fill».

—El llufa? —va inquirir l'Alice.

—Gryffindor tenia un fill que era llufa? —es va sorprendre la Rose, tot i que el James no estava segur de si s'havia sorprès del fet en sí, o del fet que ella no ho sabia.

—Continuo sense veure clar això que hi hagi un lleó aquí dins... —va reflexionar el Frank amb un calfred; esbufegava i estava rebentat.

—Va, és igual, tornem a posar la llosa al seu lloc.

Tots cinc van tornar a empènyer la llosa en direcció contrària.

—Per què fa tant fred...? —es va queixar el Frank—. Tinc les mans garrativades!

—Perquè som al nord i vora el mar —li va contestar l'Alice, que volia enllestir la feina ja.

—A Hogwarts no en feia tant i està més al nord... —es va seguir queixant el seu germà—. I cada vegada és més fosc...

—Sí, sol passar quan es fa de nit... —va fer l'Alice de mala lluna.

—Però els fanals de carrer no acostumen a apagar-se oi?

El Frank havia deixat d'empènyer i mirava en direcció a l'església i la placeta. El James va fer el mateix, alarmat. Era cert. Les llums de les casetes estaven totes apagades, però les dels carrers també, i allò no era normal. De sobte va veure la motxilla del Frank.

—Frank... —va fer, espantat—, a la teva motxilla hi brilla alguna cosa...

Alarmat, el Frank es va treure la motxilla i la llançar a terra. S'hi va acostar amb compte i la va obrir. Va empassar saliva i en va treure l'empunyadura d'espasa, que en aquells moments ja tenia una fulla, i la va mostrar als altres.

Era com veure el fantasma d'una espasa, emetia una llum entre blanca i blavosa però permetia veure una fulla ben definida.

—James... —va fer el Frank—, el fred, la foscor... oi que els demèntors representen la por...?

Tan bon punt va haver dit això, unes figures van aparèixer no gaire lluny d'ells, acostant-se lliscant més que no pas caminant.

—Com coi sabien...? —va començar el James—. Algú de vosaltres ha explicat a algú que seríem a la Vall de Godric?

Tots van fer que no, però el Severus es va tapar la boca amb les mans.

—No pot ser... —va mormolar.

—Què has fet, Albus? —li va xiuxiuejar el James.

—Aquest matí... com que l'Angela no em contestava la carta... n'hi he enviat una altra... i li he explicat que veníem per si em contestava...

—Merda, Al!

—No em pensava que...

—Espero que al menys et serveixi per adonar-te'n de amb quina mena de gent anaves —li va murmurar el James mig cridant.

Va córrer cap on la Rose i el seu germà havien deixat la capa, i tot observant com sis figures s'acostaven cap a ells, la va llançar a sobre dels dos de segon.

—És molt fosc i no crec que us hagin vist —els va dir—. No us mogueu d'aquí sota de cap de les maneres. Que no! Que pareu quiets us dic! Que... Petrificus totalus!

Quan el seu germà i la seva cosina van quedar immobilitzats sota la capa d'invisibilitat, els bessons Longbottom ja havien preparat les varetes i estaven amagats rere unes làpides, i els seus atacants eren a uns cinc metres de distància. L'únic que quedava al descobert era el James. Maleint-se per com de malament havia ant aquella nit, i patint per com acabaria, va preparar la vareta.

Expecto patronum! —va cridar, i de la seva vareta en va sortir un lleó, però en comptes d'enviar-lo cap als dos demèntors, va afegir—: Al cementiri. Vlads i demèntors —i el lleó va marxar saltant per sobre els atacants.

No sabia ben bé com havia fet el patronus, perquè en aquells moments se sentia acollonit, però va notar que els dos demèntors que hi havia no l'afectaven tant com altres vegades. En part era perquè havien aparegut per sorpresa, en part perquè estava patint pel que els podria passar a l'Albus i la Rose i en part perquè... perquè els demèntors estaven evitant acostar-se a ells! Va mirar el Frank, que empunyava l'espasa. Podia ser que els demèntors sentissin la presència d'alguna cosa que els podia fer mal?

Llavors el James es va fixar en una altra cosa: els vlads duien vareta! Qui redimonis els havia venut varetes?

—Tu deus ser el fill del Potter, oi? —va preguntar una vlad, somrient.

—I tu deus ser una imbècil analfabeta amb encara menys cervell que sang, oi? —va contestar el James.

La vlad va deixar de somriure a l'acte.

—No estàs en posició de permetre't bromes...

—Tu creus? —va fer el James— Petrificus totalus!

La vlad va esquivar l'encanteri per poc, però l'Alice va aprofitar el moment per sortir de darrere la tomba, i cridar al seu torn:

Animo linqui!

Aleshores tot va començar a anar molt de pressa. La vlad quedar estirada a terra, immòbil, i un dels vlads va llançar un malefici a l'Alice.

Protego! —va cridar el James, i va fer que l'encanteri rebotés enrere, però l'Alice es va entrebancar i va perdre la vareta. Després el James va cridar—: Lumos solem!

Una llum potent va sorgir de la seva vareta, i els tres vlads que quedaven en peu van haver de recular una mica.

—Ataqueu! —van cridar els vlads als demèntors, que van passar a l'atac. Es van llançar sobre l'Alice, que estava desprotegida. Els James es va haver de quedar on era per aguantar la llum, però el Frank se'ls va tirar a sobre amb l'espasa. Per sorpresa del James, tan bon punt com l'espasa els va fregar, els demèntors es va convertir en fum. Tal va ser la seva sorpresa en veure que aquella espasa matava demèntors que es va distreure un instant, i la vareta va deixar d'emetre llum. Un dels vlads, un de pell molt fosca, se li va tirar al damunt, el va llançar uns metres enllà i va caure sobre una tomba, els decorats de la qual es van trencar i van caure a terra amb ell i el vlad a sobre. Havia perdut la vareta en el camí també.

—Molt bé noi —va dir al Frank el vlad que tenia a sobre—deixa anar la vareta o mossego al teu amiguet.

El James es va intentar desempallegar del vlad, però era molt gros. Va veure com el Frank s'ajupia lentament per deixar la vareta al terra. Amb la mà que tenia lliura va palpar al seu voltant buscant la vareta. Va tocar una cosa llarga, però no era una vareta, només era part de la tomba que havia trencat... espera... aquella forma...

—Tut, tut —va fer-li el vlad—. No tens res a fer...

—Això és el que et penses —va fer el James, i li va clavar el crucifix que havia agafat a l'esquena. El vlad va bramar de dolor i es va retòrcer i el James va veure fum i va sentir olor a socarrim que sortien de l'esquena del vlad.

Lumos solem! —va sentir que cridava el Frank, que havia aprofitat per recuperar la vareta, i va mantenir els dos vlads que quedaven a ratlla, mentre el James seguia fent retorçar-se de dolor al vlad de pell fosca, clavant-li el crucifix, que li anava socarrimant la pell. Al cap d'uns segons, els vlad es va convertir en cendra, tal i com passava quan se'ls clavava una estaca al cor.

Va córrer a buscar la seva vareta, i va conjurar l'encanteri de llum solar a la vegada que ho feien el Frank i l'Alice. Els dos vlads es van haver de protegir rere una tomba. No van tenir més remei que agafar la seva companya que avia abatut l'Alice i endur-se-la volant.

Els tres magatotis s'ho van mirar, i un cop van marxar es van deixar caure a terra, esgotats. Al James li feia molt mal tot. Sentia la respiració fatigada dels seus amics a tres metres d'ells. Llavors va recordar el seu germà i la Rose a sota la capa. No els hauria tocat cap malefici... oi?

Finite incantatem! —va fer, apuntant al lloc on sabia que els havia deixat.

Automàticament, el Severus i la Rose van aparèixer amb cara d'esglai i van córrer cap a ells. En fer-ho, tots dos van relliscar, i van mirar a terra.

—James... —va fer la Rose—, aquesta sang és teva?

—Què...? —va fer el James, que se sentia defallir.

Lumos! —va cridar la Rose, per veure-hi millor—. Oh, Déu meu...

—Què li ha passat? —va preguntar la veu de l'Alice.

Instants després va veure que la tenia al costat. S'havia tret la samarreta que duia i li estava prement contra el cap. El Frank havia fet el mateix i li estava embolicant el braç; el James ni tan sols se'l sentia. Tenia tanta son...

—James —el va cridar l'Alice—. James no et quedis inconscient. Mira'm. No t'adormis, em sents? No t'adormis!

El tenia agafat pel cap, però les mans li tremolaven tant com la veu. El James es va imaginar que, per la situació, devia estar tot envoltat d'un bassal de sang, però no podia pensar.

—James? —va cridar una veu llunyana—. James, on sou?

—Aquí! —van bramar l'Alice, el Frank, el Severus i la Rose.

—On? No us veiem!

L'última cosa que va veure el James va ser el braç del Frank, que aixecava la vareta i en feia sortir espurnes vermelles, que van brillar sobre seu al cel estrellat.


Ai, ai, ai!!

Què passarà amb el James? I ara que el Severus i la Rose han descobert el pastel, què? Com s'ho faran per trobar el maleït fill de Gryffindor? Per què el deuen necessitar? Tot això i més al següent capítol! (del qual no puc abançar el títol, perquè no el tinc clar).

Comenteu molt, ok?

Petons de núbols de sucre!

Agatha Black


Llegit 1149 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


myre_ginny 93 comentaris06/08/2009 a les 01:07:32
#19134Encara no he escrit cap fanfiction

holaaa!!

primera?¿?

aaiiixxx, ens dexes am molta intriga, weno, sembla q l'Albus torna a ser una mica raonable.

al James no el deu aver mossegat el vlad, oi?¿? sisplau diguem q noo!!

el fill d gryffindor es refereix al seu fill?¿?  pq deu porta anys mort, no es pot referir al seu hereu, no?

x cert, hi ha un esquelet d lleo pq era animagic i es transformava en lleo?¿?

en fi, seguex aviat q mas dexat intrigadaaa!!

petons




Avatarrodlel14 119 comentaris06/08/2009 a les 10:47:45
#19135Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

uaaaah! increiiiiible!!!

primera, estic molt inspirat, doncs després de treure el gos a passeig, anar a fer una mica d'esport i dutxar-me amb aigua freda sempre tinc el cap molt clar. Per tant, avui prepara't, que va per llarg!

Aviam. El mirall. Jo crec que no és a Hogwarts. Potser és un emplaçament fals... i ja sé que creien que l'emplaçament fals era Gringotts, però... tinc aquesta sensació.

El lleó. Estic d'acord amb la myre_ginny. Podria ser que fos animàgic, però que en aquella època no es coneixés en profunditat aquesta màgia, i que per això no se'n tingues constància.

L'Al... Que t'has tornat boja?!?!? Fer-lo entrar en raó... ara que era quan més molava!!! Encara que suposo que en James té raó. Què és pitjor: que paguin als teus amics perquè t'ignorin, o que els teus amics acceptin els diners?

Enric

PS: Vale que l'Elektra hagi sortit una mica, però... és que era només una mica molt xica!




Avatarivi_potter 512 comentaris06/08/2009 a les 23:56:39
#19139Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

mare meva! comento tard i a sobre m'he llegit el capi a trossos de momentets però m'ha encantat! Pobre James, indubtablement és el millor eh *_* Ara l'Albus s'adonarà de la classe de persones amb les que ha estat tractant i sobretot la seva exnovia... La Rose podrà aportar molt a l'hora de buscar el fill de Gryffindor i la veritat no sé perquè el volen pero com ha dit myre_ginny aquest home estarà mort i pot ser busquen una pista o qui sap què... Sé que ens sorprendràs a tots!

Segueix aviat i molts petons!

PD: Gryffindor era animàgic segur!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris07/08/2009 a les 15:13:00
#19144Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

holaa!!

oooh! com mola el capi!
Pobre James! Com ets capaç de deixarnos amb aquesta intriigaa!! XD
Sembla que l'albus entra en rao.. bé, anem bé.
Griffindor era animàgic, si! estic d'acord!
La Rose els ajudara molt, ja veuras! :P

Espero el seguen capi!!
Fins aviaaat! :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/08/2009 a les 22:20:44
#19146Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

myre_ginny: vale, aviam. Al James, no, no l'ha mossegat el vlad, s'ha fet molt de mal perquè ha caigut a sbre una tomba amb la força sufucient com per trencar-la i ha perdut un munt de sang. El que Gryffindor era animàgic, sí, l'heu vist molt clar tots de seguida. Però hi ha una cosa que el fet de ser animàgic li permet fer. Ja sortirà. I, sí, es refereix al seu fill i no a cap hereu. Efectivament, el fill és mort, però pot haver deixat alguna cosa que parli sobre això... ai, ai, ai, no dic més!

rodlel14: pel que fa l'empleçament del mirall, van més ben encaminats els magatotis que tu, tot i que ells encara no ho tenen el 100% correcte, el que suposen. El lleó, sí, és bàsicament el que has dit tu. Necessito que sigui animàgic per... wenu, possiblement ho podríeu deduir amb tot el que sabeu ja. Ho acabarà deduint el James (suposo, xk encara no està escrit; qui sap). L'Albus... ja era hora de fer-lo entrar en raó una miqueta. Només necessitava que s'hi fes amb els Slys per demostrar que hi ha mags involucrats en tot això dels vlads. l'Electra sortirà més (què dic més,? Mooooolt més, però més endavant. Moooolt més endavant. A la propera fanfic, de fet) Només necessitava que l'anessiu recordant.

ivi_potter: Seeeh JAMES POTTER FOR PRESIDENT! Jajaja, sí, per fi tornarà l'Albus de sempre (quin? XD) La Rose... no tenia pensat que aportés molt, de fet. En realitat, el que més ajudarà aquí seran els treball de Aprofundirment al Món Màgic. No dic més que descobrireu el pastel. Però, eh, és una idea BRUTAL i us quedareu de pasta de moniato quan ho llegiu! Promès! Em vaig sorprendre a mi i tot quan vaig estar buscant informació per internet i tot m'encaixava amb la relaitat tan superbé! Va, no dic res més, que si no m'ho pillareu de seguida.

Laura*Malfoy: Pobre James, sí, i sí, sóc molt capaç de deixar-vos amb la intriga. ^^ D'això es tracta, no? XD. Gryffindor animàgic, correcte! I pel que fa a la Rose... no especialment, senzillament necessito que estigui ficada en el meollo per coses que podrien passar en fanfic futures si vaig seguint la història. Em monto cosetes ja per si de cas ^^.

Seguiu comentant! Anava a penjar demà, però com que vaieg que no ha llegit el capi casi ningú m'esperaré una mica més! Apa, petonets dolços!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/08/2009 a les 13:56:28
#19153Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ueeee venen les vacances a Atenes! Guerra!

Gryffindor era un animàgic! Per tant, els 4 fundadors ho eren! I llavors... d'això ve lo de "unint el poder dels quatre animals"... uououo!

I què li ha passat a en James? I l'Alice què? Que no sap que el James és el protagonista i no es pot morir? Mira que...

Wenu re, continua aviat!

1 pto

Marta 3

PD Pel rodlel14: tu tranquil que l'Elektra sortirà més del que voldries...




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:25:33
#26346Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Ja anava a fer una pausa en la lectura, quan he llegit que tornava a sortir l'Elektra en aquest capítol... Oh!!!!! Sortirà l'Elektra, sortirà l'Elektra!! Tornarà a sortir!!! ^^ O sia que m'he dit Endavant amb el capítol, i m'he quedat més estona! hahaha

I quin capítol!!! Per favor!!! Molt emocionant!!! He de dir que he passat por i tot!! Al cementiri amb els demèntor i els vlads!! Ja deia jo que aquest fred esmolat era molt sospitós... Et felicito d'allò més pel capítol!! M'ha agradat moltíssim!! I m'has deixat amb tantes ganes de més!!

Comento el capítol per ordre, com sempre faig ;)

hahahaaaa Típic: Sona el timbre o el telèfon i tots ens limitem a cridar: truquen!! però no hi anem xD I que mona, l'Elektra, que li ha dit una parell de patins per a ella i tot! ^^ Pobre Paris, també, tot sol... :( Però, què vol que et digui?, jo també me n'hauria anat amb la meva amiga.

Renoi! Pobra Elektra! Quin panorama que té a l'Acadèmia! I per què no es relaciona amb alumnes d'altres cursos? Si li agrada en James, tindran problemes amb l'Alice; i si li agrada en Frank en tindrà amb la Geena... :( Espero que només digui que és guapo com ho diu l'Alice d'en Paris, o ella i la Geena de l'Angelos...

Mmm hauria volgut que sortís més, l'Elektra!! Que m'he quedat per ella, eeh! hahaha Però no passa res perquè el capítol m'ha encantat!! Ha estat més emocionant que no m'esperava!! =) Total, espero veure-la aviat al Torneig dels Quatre Bruixots ;)

De fet, en català li diuen el Cau de Gòldric. hahahaa Només ho deia per fer-me la primmirada. ahahaha No, no xD Tens tota la raó, amb això de la ela intrusa. Ja li podrien haver dit el Cau de Nícanor o la Vall de Nícanor. Però com que en el cinquè llibre la traducció va anar a pitjor... Ja no ve d'aquí!! ;)

Més d'una tenda? I estretes? I per què no una de sola amb un encanteri eixamplador?

Veus! Aquí la Lily ha estat d'allò més encertada: «Però ara ets amb nosaltres i tot està bé». M'ha agradat molt de llegir, això. I també la part dels lliris. El tros de la visita és molt emotiu.

T'anava a dir que no m'agrada que diguis que, quan parlen de la serp i en James fa una mirada irada significativa a en Severus, «va tenir la decència d'abaixar la mirada». (encara que ja sé què en penses). Però és que té raó!! No és perquè són d'Slytherin, sinó perquè no són de fiar!! I estan embolicats amb mala gent!! >.<

Si més no, la Rose i en Severus van junts... Malgrat les tensions...

Ai l'Alice! Que divertida amb la palanca, i en James cridant: «No pots profanar la tomba de Gryffindor!». Però l'Alice ha tirat pel dret. No m'agrada com ha parlat de la Geena: mira, com que no hi és, explicarem allò que vol que sia un secret... No ha estat gens bé, per part seva... Podria haver-los explicat una part perquè quedessin contents, però no pas tot :(

Obren una tomba i no senten cap fortor? Condicions favorables, doncs. Però i què vol dir, que era l'esquelet d'un lleó??! Gryffindor era un animàgic i el van enterrar en la seva forma animal?? «Busqueu el meu fill»? Quan ho anaven traduint, jo estava amb una tensió...! Quin misteri, tu!

Mare meva!! Quina intriga!! I en James, com es troba?? Com ha estat? Tot l'un plegat ha començat a aparèixer sang...

---

«Ja de pas» → Ja de passada

«rebel·lar les fotos» → revelar les fotos (Pensa que rebel·lar és de rebel·lió; i revelar, de revelació)

«les afores» → els afores

«plantes trepadores» → Plantes enfiladisses

«olor a socarrim» → olor de socarrim

---

Antares




irinawatson06 105 comentaris06/09/2017 a les 20:38:43
#27173Encara no he escrit cap fanfiction

Buah ves a saber com estarà en James... com li passi algo greu em moro!!

Pel que fa a en Severus, vale que ara es vulgui allunyar de la Parkinson però que no s'allunyi de l'Scorpius siusplaaau