Enviat el dia 06/08/2009 a les 20:48:44
Última modificació 06/08/2009 a les 20:48:44
Tots els capítols de MEGAN COLLINS
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
El cel ennuvolat en el que es van llevar aquell dissabte de Quidditch no les va animar gaire. La Pru no havia menjat res en tot l'esmorzar, i la Megan, en canvi, havia menjat de tot. Se sentia com si un cuc rosegués cada una de les coses que passaven pel seu estómac. Estava nerviosíssima, no sabia com sentir-se. Tot i això la reconfortava saber que tots els companys de residència els hi donaven suport. Entre tots els de primer havien fet una pancarta amb forma d'àliga molt bonica, encantada perquè anés volant per l'estadi. Alguns de Gryffindor, entre ells el Mark i en Neil, també s'havien vestit de blau i els hi donaven copets a l'esquena quan passaven per darrere seu a l'hora d'esmorzar.
L'equip estava assegut junt a un cantó de la taula del Gran Saló. L'Osbert s'havia llevat molt content, la Meg suposava que per l'experiència, i no parava de donar ànims a tothom qui passava per allà, fins i tot als de l'equip de Hufflepuff.
L'Stuart Patel se'l mirava amb una cara mig desconcertada mig enfadada.
-Osbert, pots parar de parlar i fer bromes?!—estava perdent la paciència.—Amb aquesta actitud l'únic que aconseguiràs és posar-nos més nerviosos a tots!
Però a la Lydia Figgins no semblava que li molestés massa perquè no parava de fer rialletes quan el mirava i de riure-li les bromes.
-Stu! No cal que et posis així, noi, que ho està fent per animar-nos—Va defensar-lo.
-Gràcies, Lyd, és que quan es posa així no hi ha qui l'aguanti.—Després d'aquesta broma la caixa de cereals se li va enclastar a la cara i es va posar a riure juntament amb tothom d'allà al voltant.
La Lydia, l'Osbert i l'Stuart feia molt que anaven a la mateixa classe i a l'equip junts, així que s'avenien molt, però de vegades es feien la punyeta els uns als altres.
Quan tots els de l'equip van haver acabat d'esmorzar, l'Stuart els va ordenar—i dic ordenar perquè és el que va fer realment—que anessin als vestidors a canviar-se i a preparar-se. La Meg estava molt nerviosa, massa segons ella, i no parava de mossegar-se les ungles. Abans de sortir al camp va acostar-se a la porta dels vestidors i va sentir la cridòria de la gent. Encara es va trobar més malament. La Pru, que ja havia fet uns quants partits a part d'aquest, la va animar.
-Tranquil·la dona, que ho farem molt bé. Estem complementades, recordes?—li va fer la seva característica picada d'ullet.
La Meg estava espantada, però li va somriure, i saber que era al costat de la Prudence la va recomfortar.
Al cap d'uns moments van picar a la porta dels vestidors de les noies.
-Chiiicas!!—l'Osbert continuava graciós.—l'Stu diu que aneu sortint que ara sortirem al camp. I rapiditooo.
Les quatre noies de l'equip es van mirar i es van abraçar.
-Ja ho veureu! Som el millor equip, i a més ens tenen a nosaltres.—la Lydia les va fer riure.—Preparades? Doncs vinga, a passar-ho bé!
Era com la capitana de la part de noies de l'equip, perquè era la més gran, i les ajudava molt a totes.
Quan es van reunir amb els tres nois, es van col·locar per sortir al camp.
Al obrir-se la gran porta, van sentir els xiscles provinents de les grades. La comentarista va començar a parlar. Era una noia de Gryffindor de quart, molt simpàtica, que es deia Victorie.
-I aquí tenim els Ravenclaw! Patel, Green, Kean, Morgan, Green, Collins i Figgins! Aquest any el capità muntat un bon equip, sens dubte, després que els fitxatges de l'any passat marxessin...
La Megan ja no estava nerviosa. Quan va pujar a l'escombra la va envair la sensació que havia deixat la por a terra. Quan va sonar el xiulet ella i la Pru van començar a perseguir les Blatger per tot el camp.
-...I comença el partit! Ara la Quaffle està en mans de Ravenclaw, la té Osbert Green. Un noi que està molt bo, sens dubte, ja fa temps que es conserva a l'equip i que han fet bé, de no treure'l. Li pren Rogers, una noia molt simpàtica, per cert...Ara li ha passat a Paul O'Connor, però rep un cop d'una blatger, l'ha enviat Prudence Green, germana de l'Osbert. I Ravenclaw es torna a apoderar de la pilota. La té Kean, pequeña pero matona, que diuen, li passa a en Rufus Morgan, també nou a l'equip, que esquiva a Rogers, i es dirigeix als aros. Martha Tropps es prepara, la nova portera de Hufflepuff, Morgan li passa la pilota a Green, aquest l'agafa evitant O'Connor, i...MARCA!..
Havia passat una estona. Anaven 140 a 10 a favor de Ravenclaw, i el marcador no parava de pujar. Mentrestant la Meg i la Pru recorrien tot el camp, perseguint cada una les Blatgers. L'Stuart protegia els aros com un drac als seus ous, no en deixava passar ni una. Mentrestant, però, la Lydia Figgins havia deixat de volar i queia en picat sense l'escombra. L'Osbert, que ho va veure, va ser més ràpid i va anar cap a ella. La va recollir uns metres abans de tocar al terra. La Pru va cridar a l'Stuart i li va dir que necessitaven un temps mort urgent, però abans que aquest ho fes, va sonar el xiulet de final de partit. Tots es van quedar amb un pam de nas. Ningú s'havia adonat que mentre tot això passava, el caçador de Hufflepuff havia atrapat la papallona. Es va fer un silenci al camp. Tothom mirava a tothom. Qui havia guanyat? Però la Mary Miller va contar-ho i va dir en veu alta:
-Hem guanyat! 170 a 160!
De sobte la graderia de Ravenclaw i mitja de Gryffindor van esclatar a crits.
Tots els de l'equip estaven contentíssims, però es van afanyar a anar cap avall i baixar de les escombres a veure com estava la Lydia. Madame Pomfrey ja s'acostava a la noia.
-Lyd!! Què et passa?!—l'Osbert i l'Stu l'estaven intentant reanimar asseguts desesperadament al seu costat mentre començava a plovisquejar. Una noia que acabava de baixar de la graderia va acostar-s'hi ràpidament.
-Lyd! Respon!—va començar a plorar abraçant-la, però va deixar de fer-ho quan l'Suart la va apartar d'allà mentre Madame Pomfrey deia que no era res, que només s'havia desmaiat, però que no sabia per què.
La Meg s'ho mirava des de dos metres juntament amb la Pru.
-Per què es deu haver desmaiat? Durant l'esmorzar estava perfectament, no?—la Meg es va encongir d'espatlles i va fer que sí amb el cap.
En aquell moment van arribar l'Aaron, la Sue, l'Eloise i en Louis. La Sue posava cara de ràbia i l'Aaron la mirava significativament.
-Megs, creiem que sabem qui ha sigut.—la Pru i ella els van mirar sorpresos, i els van mirar amb cara encuriosida.—Ara no, us ho expliquem avui a l'hora de dinar. Em sembla que haurieu d'anar amb tot l'equip.—van marxar i les van deixar allà.
Al vestidor només van parlar l'Stuart, dient-los el que Madame Pomfrey havia dit, i l'Olívia, la Megan i la Pru van quedar per anar a veure la Lydia aquella tarda a l'infermeria.
***
A l'hora de dinar les dues amigues van baixar al Gran Saló, on tothom les felicitava i preguntaven per la Lydia. Van buscar l'Aaron amb la mirada, i van veure que era amb la Sue a un cantó allunyat de la taula. Els hi va fer un gest i elles hi van anar.
-Sobretot, això és confidencial, i tampoc n'estem segurs, així que ens agradaria que ho mantinguéssiu en secret abans de saber-ho del tot—L'Aaron havia parlat molt misteriosament.
-Ahir, l'Aaron i jo estàvem...bé.—A la Sue se li havien rosat les galtes lleugerament.—Érem a una aula buida, quan van passar per allà un noi d'Slytherin de sisè amb la Lydia Figgins...agafats de la mà.—la Pru i la Meg van fer cara de sorpreses. —Anaven parlant, i es van aturar just davant de l'aula on nosaltres érem. La Lydia va començar a parlar.
FLASHBACK
-Bé, Carl, que et volia dir que...vull deixar-ho estar. Ja no em moles.—La Lydia no s'atrevia a mirar-lo a la cara. Ell es va posar molt nerviós i la va agafar del canell fortament. Quan ho van veure, l'Aaron i la Pru es van espantar, perquè no semblava voler-la deixar anar.—Què fas? Deixa'm, per favor.
-Com?! I tant de sobte, oi? A mi no m'enganyes, Lydia, hi ha un altre noi.—Estava furiós. Li va agafar la barbeta i la va obligar a fer-li un petó.—Tu ets meva i de ningú més.
Ella es va apartar perquè la deixés anar.
-Doncs a tu això es veu que no t'importa, perquè quan et lies amb es altres noies no sembla que et recordis de mi!—Ho havia dit plorant, però es va intentar asserenar—No et vull veure més, siusplau, deixa'm ja.
-Però quin noi és, eh? He vist que tu i el Green esteu molt juntets útimament...És ell, oi?!—va pegar una bufetada a la cara de a noia.
-A tu no t'importa si em mola l'Osbert o no! Ets odiós!—I se'n va anar corrent i somicant.
-Ja ho veuràs si m'importa o no...—va dir l'Slytherin a mitja veu quan ella va creuar la cantonada.—Ja ho veuràs, te'n penediràs...
I va marxar per la banda contrària per on havia marxat la Lydia.
FI DEL FLASHBACK
-Ostres!—la Pru només havia pogut dir una paraula.—I ella no n'havia dit res a ningú, deuria estar destrossada.
-Creiem que li ha fet un malefici o que li ha posat alguna cosa al suc de carabassa aquest matí.—L'Aaron va arrufar les celles.
-Però no en podem estar segurs, Aaron. No l'ha vist ningú, i no només perquè estiguessin enfadats no li pots donar la culpa a aquell tal Carl.—la Megan no sembava convençuda de la idea de l'Aaron.—I no en tenim proves.
-Potser les podríem buscar, no? Vull dir, que ho podríem descobrir.—això ho havia dit a Pru.—Per cert, què hi fèieu vosaltres dos en una aula buida ahir, eh?—S'havia dirigit a l'Aaron i a la Sue. (NA: no penseu malament, no és el que sembla)
-Emmm... Doncs, és que...—la Sue va mirar a l'Aaron.—Tu creus que els hi podem explicar?
-Sí, no? Potser ens podrien ajudar i tot...
-Ajudar en què?—la Megan no seguia la conversa del tot bé.
-L'Aaron i jo hem estat pensant per fer-los alguna mala passada als d'Slytherin—ho havia dit d'una tirada.—Em van estar molestant, vaja... no només a mi, a tots als que ells anomenen "Sangs de fang", i els hi volem donar una lliçó.
La Megan i la Pru es van mirar amb un somriure de satisfacció a la cara.
-Em sembla que tenim les persones perfectes que us poden i us volen ajuar, oi, Megs?—la Pru va mirar cap a la taula de Gryffindor.
-Sí, oi tant, el Markie i en Neily estaran molt contents de poder participar en una bona jugada com aquesta! Ho, ho, ho.
***
Quan van expicar-los el tema als nois, ells van estar d'acord en ajudar-los i van quedar per parlar-ne l'endemà.
Quan van pujar a l'infermeria aquella tarda, s'hi van trobar l'Osbert, que es veu que no s'havia mogut d'allà des que la Lydia havia entrat per la porta. Ella encara no s'havia despertat, però Madame Pomfrey havia dit que no trigaria a fer-ho i que estava totalment fora de perill, només que necessitava descansar.
La Megan, la Pru i l'Olívia es van asseure al costat del llit amb l'Osbert, que feia cara de preocupació, però quan es va dirigir a elles, va fer-los-hi un somriure.
-Què? M'han dit que encara no s'ha despertat, oi?—va dir l'Olívia.
-Sí, bé, però Madame Pomfrey diu que és qüestió d'unes hores, que ho faci.—va dir-li l'Osbert sense deixar de mirar a la Lydia.—Últimament estava molt estranya, molt distant.
La Pru va donar un cop de colze a la Meg.
-Osby, creiem que sabem què li pot haver passat, però no n'estem segures.—l'Osbert va mirar a la seva germana sorprès.
Entre ella i la Meg li van anar explicant el que sabien, i li van dir les seves hipòtesis. No va ser fins que van acaba de parlar que l'Olívia va trencar el silenci.
-Però, no pot ser que li hagi fet una cosa així només perquè l'ha deixat, oi?—va dir després de l'explicació.—Vull dir, que una persona nomal no és tan violenta, no? A més, no ho sabem del cert ni res.
-Això és el mateix que vaig dir jo, però després de pensar-hi... No sé, però crec que hauríem de descobrir-ho.—va respondre la Megan.—De tota manera, seria millor que no li diguessim a la Lydia que ho sabem, i crec que tu—havia assenyalat amb el cap a l'Osbert—, l'Stu i aquella noia que abans ha baixat al camp...
-La Jane—va aclarir l'Osbert.
-Doncs com es digui.., hauríeu d'estar el màxim amb ella possible, i protegir-la de cara a aquell Slytherin i a la seva colleta de mal educats.—va continuar.
Ell va assentir i van estar xerrant una estona a la infermeria sobre maneres de saber com havien fet quela Lydia es desmaiés, fins que ella es va despertar i Madame Pomfey els va avisar que havien d'anar tirant cap el Gran Saló perquè era l'hora de sopar.
Hola! Sóc la persona més feliç del món! M'ha costat però el final he trobat uun lloc on penjar el capítol!!!
ginny loovegod! No et preocupis, igualment, encara que no m'haguessis comentat, a mi em fa molt feliç saber que t'ho llegeixes! :):) MIL I UNA GRÀCIES! a l'Aaron i a la Sue, com que encara són petits, de moment no, però si faig una continuació, doncs sí, ok? :)
ivi_potter! no vas pas equivocada amb lo del llibre-ànima: realment s'assembla molt a lo del miralls! xdxd Aquí tens el Quidditch, la venjança i l'amor! :)
marta_ginny, sí , realment és el regal de sant! xd
AAAh, sí! i Perdó!!!! és broma!!! un petó!
nirvala! Què bé que m'animis tantíssim!!!!! Jo també et trobo a faltar! :(((((( Però ens veureeem d'aquí a poc... mm ... al setembre ! xdxd I no, no hi sóc en tot l'agost, a casa :) un petóoooooo i moltíssimes gràciees!!!!!
Agatha Black! Ara vé la venjança que volies, i sí, realment, he fet servir la idea del Mark i en Neil! MIl gràcies per la idea, em va anar bé. Sí , sí, una lladre, ho sé-- xdxd Em diràs sàdica, però a mi també m'agrada que pateixin una mica amb lo de l'amor.
Marta Potter Weasley!!!! cosina genial que t'ho llegeixes! Que bé que ho facis, també m'animes molt!!!! Ens veiem a la Guàrdia, eh? Que pujo el 9! :):):)
nathalilupin!!! Home, aviat aviat no he continuat, però m'hi he esforçat, en trobar un bar amb wifi xdxdxd Moltes gràcies, i no et preocupis si no pots comentar, que jo ja sé que t'ho llegeixes!!! :):)
un petó a tothom!!! trigaré a penjar el següent un meset ben bé! ho sento..
muàaaaaaa!!
Maria
ginny loovegod Enviat el 06/08/2009 a les 22:46:05 #19136 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols woo woo primera!
sisi!!!! aaron & sue 4ever!! i no se no se, potser només són imaginacions meves (cosa molt possible tenint en compte les meves anades d'olla amb les parelles), perooo... podria haver-hi un ligue lydia- osbert o lydia-stuart?
no se no se....
pos deixant de banda les parelletes, el capi m'ha encantat. senzillament perfecte. L'únic que millor em repassaré els anteriors capis pk els noms no és k se'm donin gaire bé precisament, i m'estic liant amb els membres e l'equip de quidditch...
agggh. merda. un ogre en forma de mare (és broma, eh?) m'ataca clavant crits! nooooooooooooo!!!!!!
(vamos, indirecta de que haig de deixar l'ordinador si no vull que cometi un lauriecidi)
pos wenu, deww! en quant pugui et comento bé el capi, k ma tornat la inspii!(tot i que encara no ha arribat al seu màxim esplendor, pero algo és algo)
*laurie*
ginny loovegod Enviat el 06/08/2009 a les 22:51:37 #19137 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols per cert, un consell:
FES LA CONTINUACIÓ!!!!!!!
(upss, m'he oblidat de dirte que no és un consell; és una ordre!)
(nah, fes el que vulguis, pero una servidora segur que et llegeix la continuació, si la fas!)
xD
ivi_potter Enviat el 07/08/2009 a les 00:08:25 #19140 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols HOOLAA :)
M'ha agradat moltíssim! Sí jaja Quidditch i més quiditch! ajja, i venjança amb els de Sly és clar! Però que no es passin que la venjança mai es bonaa... Hi ha gent al món com el tal Carl aquest, pobre Lydiaa....
Continúa aviat si us plau!
nathalilupin Enviat el 08/08/2009 a les 11:42:40 #19150 He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols
Hola!!!
Sí, sí, sí, simplement perfecte jj.
Pobre Lydia em sap greu per ella, però crec que d'aquí en sortira alguna cosa bona sobretot per part del seu "amic" osbert jj.
En no et dic que continuis aviat sinó que t'esperis 10 dies, perquè marxo de vacances i sinó se m'acumularan capi xDxD.
nathalilupin
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 08/08/2009 a les 14:53:36 #19155 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols yay! Ja sabia jo que els Gryffis ajudarien! Sí, sí, sí... venjança, venjança!!! Muahahaha! XD
El partit guai, m'agrada. I la Lydia que es quedi amb l'Osbert, que és un noi com déu mana... Ajunta't amb Slys i veuràs què passa... espero que hagi après la lliçó! A aquesta gentussa, ni aigua XD
Tinc moltes ganes de llegir el següent! Escriu-lo aviat!!
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 08/08/2009 a les 19:06:09 #19157 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Eiiii! M'encanta!
La Lydia... no sé si és pel nom o què que em cau molt bé. I què fa una tia pro com ella amb un Sly? Nono, aquests són gentussa (la gran majoria), la gent que es pot anomenar gent està a les altres residències. Que el Carl aquest és un fill de sa mare. I l'Osbert és mil vegades millor.
Uee Aaron & Sue! Jo vull veure com aquests dos acaben junts!
FELICITATS PELS 15 ANYS!!!!
1 pto
Marta 3
PD: gràcies pel regal de sant XD
Marta Potter Weasley Enviat el 10/08/2009 a les 00:57:16 #19168 He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols si, siiiii!! venjança pels d'Slithering! m'agrada aquest pla, jo ja havia pensat malament...
però es veu que aquí tindrem marro, no? per part de unes quantes persones, l'aron i la sue, lydia i stuard, i encara esta pendent la parella pru-neil, etc.
apa, adeu cosineta! a veure quan podràs penjar el següent capitol, que m'encanta la teva fic, ja ho saps.
Ala, em sembla que és el comentari més llarg que t'he fet, és que els faig super cutres, mai se què posar, xD
Ara si, adeu!
_llunàtica Enviat el 11/08/2009 a les 21:33:28 #19173 He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols Bones! Ja t'he atrapat! Ara podré seguir-la quan la pengis. He fet un spring de lectura, avui ahaha
Tu, felicitats! Va ser el 8, no?:D El meu el nou :p Ja t'he enviat un missatge.
M'has enganxat, amb la FF! A veure si penges aviat el següent(;
Un petonàs,
Magda
nirvala Enviat el 13/08/2009 a les 13:56:18 #19181 uiuiuiui CONTINUUUUUUUUUUUUA! quan estiguis per aqui ens veiem! molt interesting eh!
molts petons maca(L)