L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 30: Cada cosa al seu lloc
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 11/08/2009 a les 19:50:53
Última modificació 11/08/2009 a les 19:50:53
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 30: Cada cosa al seu lloc

Hola gent!

Trigo molt, però és que pel que sembla no ha llegit el meu darrer capítol gaire gent. I quan dic no gaire gent, vull dir la ginny_lovegood i la Porcupintí-na, que no m'han deixat cap comentari les molt guarres! XD és broma, carinyos! (em pensaré un càtig, però... XD)

Apa, us deixo amb el següent. No és extremadament interessant, però sí necessari per seguir amb la història.


30- Cada cosa al seu lloc

 

El James corria i corria sense parar per la sabana, fins que es va trobar un altre lleó. Has de trobar el meu fill, li deia el lleó. Però jo no sé qui és, feia el James. No, James, l'has de trobar, necessito saber qui és, deia un cavall ros amb la veu de la Geena. , sí, no hem de fallar a la Geena, és important, afegien la pantera i el falcó. De sobte la sabana desapareixia i eren a la sala secreta de Ca l'Alfred, amb el Sirius i el Remus i el James i la Lily. I sortien pel quadre i algú cridava aquí, aquí, i es trobaven a al Severus al costat del quadre del Vitruvi, i el Severus estava vestit amb l'uniforme d'Slytherin...

—Treu-te això —va dir el James, i va estirar la mà per treure-li.

—Que em tregui el què? —va fer el Severus.

—La corbata! Treu-te-la! —va insistir el James.

—James, no porto cap corbata!

El James va obrir els ulls de cop i, de sobte, la imatge del seu germà es va convertir en la del seu pare.

—Estàs bé? —va fer el Harry, sec, i tot seriós.

El James va mirar al seu voltant. Tot era de color blanc. Allò era la infermeria de Hogwarts, o St. Mungo...

—No ho sé... —va contestar el James—. Digues-m'ho tu, estic bé?

—Sembla que estàs estable —va contestar el seu pare—. Patíem per si el vlad t'havia mossegat, però no en tens senyals enlloc. Però et vas obrir el cap i tenies dos talls profunds a l'esquena i el braç esquerre. Ara s'ha curat tot, però havies perdut molta sang.

—Sant Mungo?

—Sí —va assentir el Harry.

—No sembles gaire content perquè m'hagi despertat... —li va retreure el James.

—Perquè estic molt enfadat amb tu —va contestar el Harry.

—He estat a punt de morir... —va fer el James, amb ulls de cadellet.

—Tu i tots —va dir el Harry, prement els punys—, i tot per la teva irreflexió i temeritat!

—Ni que els hagués apuntat amb una pistola perquè vinguessin...

—Què vau anar a fer al cementiri? —el va tallar de sobte el Harry.

—No ho has preguntat als altres? —es va estranyar el James.

—És clar —va fer el seu pare, fent girar els ulls amb condescendència—. Em van dir que havíeu anat a visitar la tomba de Gryffindor perquè teníeu curiositat per veure-la.

El James també va posar els ulls en blanc.

—Recorda'm que un dia d'aquests els ensenyi a dir mentides...

—Sí, realment els fa falta —va estar-hi d'acord el Harry—. I ara digues-me la veritat. Què vau anar a fer al cementiri?

El James se'l va mirar als ulls. Poques vegades l'havia vist tan enfadat tenint en compte que havia estat a punt de morir i que s'acabava de despertar. Va mirar de pensar en alguna cosa per contestar, però va decidir per tirar per la veritat sense trair ningú.

—Recordes quan et vaig preguntar quina una en tramàveu tu el tiet Ron a esquenes del Kingsley Shakebolt, que tu em vas contestar que no m'ho podies dir i que havia de confiar en tu?

El Harry no va dir res, se'l va quedar mirant els llavis premuts, sospitant que sabia el que vindria a continuació i amb la certesa que segurament s'hauria d'empassar les paraules i la ràbia que sentia en aquells moments. Si li sortia per allà, només podria accedir a estar d'acord amb ell i a oferir-li la seva ajuda. Coi de marrec...

—Doncs t'hauré de demanar que facis el mateix —va dir-li el James, per desgràcia del Harry—. Em sap greu, però és que no depèn de mi. Algun dia t'ho explicaré, però no avui. Només vull que sàpigues que era important i que segurament va valer la pena. Possiblement un dia ens salvi a tots.

Va veure que havia fet diana: havia dit les paraules perfectes. El Harry va obrir molt els ulls i el James va pensar que acabava d'identificar-se amb ell per tot el que havia fet feia vint anys a esquenes de tothom. Se'l va quedar mirant als ulls una estona, i després li va dir.

—Entesos —i el James es va quedar de pasta de moniato—. Confiaré en tu. Però m'has de prometre que pensaràs les coses abans de fer-les, i que les pensaràs bé.

—T'ho prometo —va fer el James.

—L'Albus i la Rose em van explicar que els vas immobilitzar sota la capa —va dir el Harry—. Vas fer ben fet, tot i que va ser molt arriscat per part teva. Molt noble.

El James va assentir.

—No sé quin dia és.

—Ahir van tornar a començar les classes —li va explicar el Harry—. Suposo que et donaran l'alta d'aquí a no res ara que ja has despertat. L'Alice no es va moure d'aquí en tots els dies que has estat inconscient, i ahir va venir a buscar-la el Neville per endur-se-la a Hogwarts perquè no hi havia manera de fer-la marxar. El Frank també venia cada dia, estava molt preocupat. Però l'Alice... que esteu sortint?

El James es va quedar una mica parat que el seu pare li fes aquella mena de preguntes. Li hagués dit que no de totes maneres, però no va haver de mentir.

—No —va dir—. Només som amics.

—Doncs crec que li agrades molt.

El James va notar que es posava vermell, sobretot pel fet que el seu pare li estava parlant molt seriosament, i no semblava que se'n burlés ni fes broma.

—Abans d'anar a l'escola, per això —va afegir el Harry, canviant de tema—, anirem a un altre lloc, tal i com et vaig prometre. T'ho mereixes.

El James li va fer una mirada interrogativa, perquè no sabia de què li estava parlant.

—Azkaban —li va recordar el seu pare.

—Ah, sí! —va recordar el James—. M'hi portaràs de debò? I en horari lectiu?

—Sí —va assentir el Harry.

—Jamesy! —va cridar una veu infantil—. No t'has mort, al final!

—No Lily, segueixo aquí molestant... —va fer el James irònicament quan la seva germana i la seva mare van aparèixer al llindar de la porta. Totes dues se li van tirar a sobre.

 

*   *   *

 

—Senyor Potter! —va exclamar la McGonagall l'endemà, en veure'l arribar al vestíbul amb el Harry—. M'alegro de veure'l.

—Me'n vaig, McGonagall —es va acomiadar el Harry—. Ara que ja està tot com normalment... s'encarrega vostè d'explicar-li al James tot?

—És clar, Harry —va assentir la directora—. Tu vés tirant a la feina que deus tenir un munt de feina endarrerida.

Sense saber exactament a què es referia el seu pare, el James es va acomiadar d'ell i va marxar cap dins amb la McGonagall, que el va acompanyar pels passadissos en direcció a l'aula de Defensa Contra les Forces del Mal.

—Li faig cinc cèntims de la situació perquè no fiqui la pota —li va explicar la directora—. Per no atabalar-lo amb tot això que li ha passat, hem decidit guardar en secret el que va passar a la Vall de Godric. Ningú no ha estat informat del que va passar, només el Departament d'Aurors, el Conseller, jo i els sanadors que l'han atès a Sant Mungo. Gràcies a Déu, per una vegada el Profètic no se n'ha assabentat, però com que van veure la seva família sovint a l'hospital, se li ha fet creure a tothom que ha tingut vostè la varicel·la. De manera que sigui bon noi i no fiqui la pota, d'acord?

El James va assentir i es va acomiadar de la directora i va picar a la porta de l'aula de Defensa, i la va obrir per entrar a classe. Tan bon punt ho va fer, es va sentir un xisclet i l'Alice, que estava primera fila, se li va tirar a sobre.

—James!

El James la va abraçar i va entreveure pels seus cabells al Frank i la Geena, que eren a l'última fila, amb ganes d'aixecar-se, però demanant amb la mirada el permís a l'Agatha McGonagall. L'Alice, com que passava d'ella olímpicament d'ençà de la mítica classe dels impostorus, no semblava que li fes ni fred ni calor que la pogués fer fora de classe o castigar-la.

—Es quatre de Gryffindor ja podeu marxar, si voleu —va dir la McGonagall en veu alta, per sorpresa de tothom—. Demaneu els apunts. M'alegro que ja estiguis bé, James.

—No els deixarà sortir de classe de veritat, no? —es va queixar la Juliet Montague.

—Creu-t'ho, senyora —va replicar la McGonagall, fent-la callar.

Els magatotis es van apressar a recollir les coses i sortir de l'aula. Un cop fora, l'Alice va tornar a abraçar el James i li va fer un petó a la galta, cosa que va fer que el James es posés una mica vermell i el Frank aixequés una mica una cella.

—Estava molt preocupada...

—Ja m'ho va dir el meu pare —li va dir el James—. Ja estic totalment bé, no ha estat res, només un parell de tallets de no res.

—No et vas veure, tio —va fer el Frank, fent-li una abraçada, també—. Estaves tot ple de sang i les ferides et rajaven que no vegis...

—Ho sento moltíssim, James —li va dir la Geena tímidament des de darrere el Frank—. No hauria hagut de demanar-vos que anéssiu allà sols per mi...

L'Alice, des de darrere el James, va rebufar, amb els braços creuats, i la Geena li va dirigir una mirada.

—Què?

—Ni tan sols no et vas dignar a anar a veure'l a l'hospital! —li va retreure l'Alice.

La Geena va desviar la mirada, i es va dirigir al James.

—James, ho sento molt, volia venir, però ja havia comprat els bitllets d'avió pel dia abans i no vaig poder...

—No, si no passa res —va dir de seguida el James, que no s'esperava allò ni de bon tros—. Ja ho entenc, i tranquil·la, que el que va passar al cementiri no va ser culpa teva ni molt menys, hi vam anar perquè ho vam decidir així nosaltres tres.

—Bé, és que n'hi ha que no opinen igual... —va deixar anar la Geena.

—Me'n vaig a la sala comuna, que m'he deixat el llibre d'Encanteris —va dir de seguida l'Alice, tota tibada—. Ens veiem a classe després del pati, James.

Tots tres se la van quedar mirant com marxava pel passadís, i el Frank va fer un sospir. El James va mirar-se'ls a tots dos, sense entendre res.

—Anem a fer una volta pel llac —va proposar el Frank.

Mentre anaven caminant per la vora del llac sota els rajos del sol que no escalfaven ni feien res, ni intenció que tenien, el Frank i la Geena el van posar al corrent de la situació amb l'Alice.

—Està cabrejada amb mi —va dir la Geena—. Està convençuda que el que et va passar va ser culpa meva i que no em vaig interessar per tu ni per com estaves... i m'acusa de preocupar-me més per la relíquia que dels meus amics, pel fet que quan ells dos em van explicar el que t'havia passat, se'm va acudir preguntar si havíeu trobat alguna cosa a la tomba o no...

—Es va posar que s'enfilava per les parets... —va fer el Frank—, em pensava que la pegava i tot...

—Sé que vaig fer malament de preguntar-ho en aquell moment —va dir la Geena—, però em vaig estressar tant quan em van explicar això teu que vaig canviar de tema inconscientment, i l'Alice ho va mal interpretar i...

—... i ara no us parleu —va acabar la frase per ella el James—. M'ha estranyat que no s'hagués assegut amb vosaltres a classe.

—Des que hem tornat que no seu enlloc on sigui jo —va explicar la Geena—. A classe està amb l'Anne Boot, de Ravenclaw i les seves amigues, i a l'hora de dinar s'asseu amb els de segon. I mira, ja li he demanat perdó cinquanta vegades, i a tu també, però què vols que et digui, arriba un moment que ja no em dóna la gana d'agenollar-me a fer-li un petó als peus!

—És que té molt mal geni... —la va disculpar el Frank.

—Doncs ja en començo estar farta, de seu mal geni! —va dir la Geena—. És la meva millor amiga i me l'estimo molt, però de vegades ja estic farta d'aguantar-li les rabietes, i m'he cansat d'anar-li al darrere!

El James va sospirar. Un no es pot permetre el luxe ni de fer-se mal...

 

*   *   *

 

L'Alice no va aparèixer a classe d'Encanteris i el James, el Frank i la Geena es van estar treballant en silenci amb encanteris lluminosos, mentre el Dumbledore els anava servint tasses de cafè (encara no havia aconseguit arreglar la màquina d' "aigua beneïda"), i tampoc no es va deixar veure pel Gran Saló a l'hora de dinar.

El qui sí que va aparèixer visiblement afectat va ser el Severus.

—Hola, James —li va dir tímidament, asseient-se al seu costat—. Com et trobes?

—Estava bé fins que has vingut —li va respondre el James amb mitja rialla.

—Ja. Val —va fer el seu germà—. Et volia demanar perdó i... donar-te les gràcies per... bé, per fer-me obrir els ulls... —va afegir, mirant amb despreci a la taula d'Slytherin—. La molt puta... gairebé la palmem tots per culpa seva...

—Caram, Cassie, estic sorprès... —va dir el James—. ¿Encara et fas dir Severus?

—Crec que Albus m'agrada més —va somriure l'Albus—. Tot i que tu no el facis servir mai. I mira... al final he canviat el treball d'Aprofundiment...

Li va ensenyar el nou treball, que tenia a la motxilla.

 

La Mort d'Albus Dumbledore

 

—M'agrada molt més —li va dir el James.

—Sí —va assentir l'Albus—. A més a més el Severus Snape també n'és protagonista i per raons nobles, al cap i a la fi... Per cert, on és l'Alice?

—Bona pregunta —va fer el James.

—Vaig a mirar que no sigui a l'habitació —va dir la Rose, aixecant-se de taula, ja que ja havia acabat de dinar—. Ens veiem a Història de Màgia, d'acord, Al?

L'Albus va assentir i la Rose va marxar deixant un lloc buit a la "taula" (léase "tovalles de picnic") de Gryffindor. Lloc que va ser ràpidament ocupat per un noi que no hauria hagut de ser allà.

—Ja t'ha passat la varicel·la, Potter? —va dir una veu afectada.

—Malfoy, crec que t'has equivocat de taula —va dir-li el James, sorprès—. La teva és la del fons, la que fa pudor.

—Rebentaré de tant riure, Potter —va dir el Malfoy, mentre es treia un saquet de la butxaca i el deixava sobre la tovalla, davant seu—. Vinc a tornar-te això. Vint-i-cinc galeons. La meva part perquè deixés de parlar-me amb el Severus. Perquè te'ls fiquis per on t'hi càpiguen.

El James es va quedar mirant la bosseta de diners, al·lucinat.

—Severus —li va dir el Malfoy a l'Albus—. Tot i que sembla que els meus companys són uns venuts, creus que tu i jo podríem seguir sent amics? Em caus bé, i necessitaré alguna cosa més que un fútil xantatge del teu germanet  per deixar-te marxar. Ets bon tio.

—Però... —va fer l'Albus, que no se'n sabia avenir—, no vull deixar de ser un Gryffindor.

—Ningú no és perfecte, no? —va fer el Malfoy amb un somriure—. Ens veiem després a classe?

—És clar.

El Malfoy es va aixecar i va marxar cap a la seva taula. L'Albus va somriure satisfet. A part d'haver recuperat els seus amics de Gryffindor, conservava al que semblava ser l'únic Slytherin que valia la pena.

—Què? —va fer l'Albus al James—. També intentaràs separar-me de l'Scorpius?

—Crec que ho superaré —va dir el James—. Per cert, què us sembla si refem l'Exèrcit de la McGonagall, ara que la Clarice ja ha tornat?

—Vau... —va tartamudejar l'Albus—, vau deixar de fer les reunions perquè jo no hi era?

—És clar —va dir el James—. No podíem mantenir el grup sense el nostre líder, no?

 

*   *   *

 

La Rose va pujar cap a l'habitació amb la certesa que trobaria l'Alice allà. D'ençà que havien tornat de Setmana Santa es tancava allà moltes hores, la Rose suposava que patia pel James en privat. I, sí, la va trobar allà, amb l'Apol·lo, el seu karding, que estava al llit estirat amb ella deixant-se acariciar.

—Si l'Andrea t'enganxa amb el karding aquí es pujarà per les parets.

—Tinc el rècord de pujar parets —li va dir l'Alice, que es va girar per mirar qui era—. Creia que eres la Gee.

—I jo creia que el James ja havia tornat i que no hi havia raó d'estar tancada aquí—, va dir la Rose, asseient-se al llit al seu costat—. I també crec que haguessis preferit que hagués estat la Geena. De debò que estàs enfadada amb ella?

—Sí —va fer l'Alice—. No —va afegir després—. No ho sé.

—Doncs jo crec que no —va sospirar la Rose—. Quan estàveu... estàvem profanant la tomba de Gryffindor... ejem... em va semblar que tu eres la que hi estaves més decidida. Els nois volien marxar i tornar cap a la tenda, i tu vas insistir en quedar-te, perquè vas dir que allò era important per la Geena i que ho havíeu de fer.

—Va ser culpa meva! —va cridar l'Alice, donant un cop de puny a la paret, cosa que va fer que l'Apol·lo deixés anar un renill de queixa—. Va ser culpa meva i estava tan cabrejada que li he donat la culpa a ella per no haver-me-la de donar a mi mateixa, perquè si tingués una mica de decència m'hagués llançat per la finestra per haver estat a punt de matar el James!

—No! —va saltar la Rose—. Què dius! Alice, no va ser culpa de ningú! Estàveu allà perquè hi havíeu d'estar. És culpa de tots! Vostra per anar-hi, meva per seguir-vos, de l'Albus per enviar la carta a la puta de la Parkinson... La Parkinson! Ella i els seus pares sí que en tenen la culpa! I els maleïts vlads que van fer mal al James. Però ni tu, ni la Geena, ni ningú de nosaltres, ho entens? Hòstia, Alice, t'has fet mal?

De cop de puny que li havia donat a la paret, li estava rajant sang de la ma a dojo. La Rose se'n va fer creus que tot i la desesperació i els nervis que duia a sobre i que s'acabava de fer molt mal a la mà, la noia es negava a deixar anar una sola llàgrima. Ella quan es trencava una ungla ja bramava pels descosits...

—Sí que m'he fet mal —va dir l'Alice abaixant el cap—. Però ja em sento millor. Crec que necessitava clavar un bon cop de puny i ja està. I... gràcies, Rose. Crec que... hauria d'anar a la infermeria a que Madam Pomfrey m'hi doni un cop d'ull.

—T'hi acompanyo —va sospirar la Rose.

 

*   *   *

 

Quan els magatotis estaven menjant les postres, l'Alice va arribar amb la mà embenada.

—I això? —va fer el Frank.

—He estat descarregant energia —va dir l'Alice.

—Déu meu, a qui has matat? —es va escandalitzar el Frank.

L'Alice no es va molestar ni a contestar-li.

—Puc seure aquí al teu costat? —va preguntar-li a la Geena.

—És clar, seu —va fer ella, sorpresa, i se la va quedar mirant, expectant.

—Què? —va fer l'Alice al cap de tres segons, en veure que tots la miraven.

—No m'has de dir res més? —va fer la Geena, amb una cullerada de flam encara a la mà.

—Bon profit? —va intentar sort l'Alice.

—Em referia a alguna cosa així com "perdó" —li va explicar la Geena.

—Perdó? —va repetir l'Alice, com si no entengués el significat d'aquella paraula—. No he demanat perdó en me vida, i no penso començar ara. Només t'informo que tornem a ser amigues —i es va posar a menjar—. Què? Representa que sóc la vostra amiga i que m'heu d'acceptar tal com sóc, no? El James és un cregut, el Frank es queixa per tot, tu ets una pessimista i jo no demano perdó. Ja hi som tots? Doncs, apa, ara que hem solucionat el món, deixeu-me menjar que tinc gana...

 

*   *   *

 

—Geena, et puc fer una pregunta? —va preguntar el James.

Tots dos estaven sols a classe de Runes Antigues, ja que els Longbottom a aquella hora feien Muggleologia. Estaven traduint un text de Merlí, que parlava sobre el fet que s'havia d'utilitzar la màgia per a fer el bé, i no amb finalitats egoistes, tot i que el James no veia quin bé havia fet al món que, tal i com explicava a la traducció anterior, cuinés i rentés la casa amb màgia.

—És clar —va fer la Geena, donant un cop d'ull a la traducció del James—. La paraula que et falta és «obligació».

—No, no em refereixo a la traducció —va explicar-li el James, tot i que es va apuntar la paraula—. Volia parlar d'una cosa una mica més personal.

—Ah, sí, digues.

Portava dies pensant amb qui podia parlar-ne. Parlar-ho amb l'Alice directament hauria estat violent, el Frank quedava definitivament descartat, l'Albus se'n burlaria i el seu pare... no, el seu pare, no. Tot i que no l'acabava de convèncer parlar amb una persona tant propera a l'Alice, semblava que la Geena era l'única solució.

—Tu... si jo... —va començar el James, que no tenia clar com preguntar-ho—. Si et demanés per sortir què em diries?

Instant de silenci.

—Perdona? —va fer la Geena, que s'havia posat tensa de cop.

—No, no, no —es va apressar a dir el James, que quan s'havia sentit havia entès que no havia formulat allò com volia—. No estic dient que t'ho vulgui demanar ni res per l'estil!

La Geena va deixar anar un sospir d'alleujament.

—Imagina't que estem parlant d'un cas hipotètic —va explicar el James—. Tu... tu sortiries amb mi o amb el Frank, si t'ho demanéssim? Creus que afectaria la nostra amistat, o...?

—Que ha passat alguna cosa amb l'Alice? —va preguntar de sobte la Geena amb un somriure mal dissimulat.

—Que... que t'ho ha explicat? —va preguntar el James, posant-se vermell de cop.

—No, però... per com s'ha estat comportant aquests últims dies, i com ha reaccionat quan has aparegut avui a classe, i ara tu que em dius això, doncs...

—Ja. Val —va fer el James—. Mmm... i bé?

La Geena va fer un sospir mentre s'ho rumiava.

—Et diria que no —va fer—. Això no vol dir que sigui el que et digués l'Alice, és clar, però... mirant-s'ho un des de fora... sí, afectaria la nostra amistat, i molt. Per començar, no seria possible que, per exemple, jo fos amb vosaltres si no hi fos en Frank, perquè vosaltres us sentiríeu incòmodes i jo encara més. La relació entre ella i tu també canviaria, no només per motius obvis sinó perquè passaríeu molta estona junts i potser us acabaríeu traient de polleguera l'un a l'altre, sobretot tenint en compte que cap dels dos no sou unes persones fàcils de tractar. A més a més, us separaríeu una mica de nosaltres i el Frank i jo ens sentiríem una mica desplaçats. I això per no parlar que, si us enfadéssiu i ho deixéssiu, els magatotis es dissoldrien, i donat que el Frank és el germà de l'Alice i jo sóc la seva millor amiga, probablement hi sortires perdent i, tenint en compte que del nostre curs només som nosaltres i que molta gent de Hogwarts ens té mania, et quedaries més sol que un mussol durant els anys d'escola i hauries d'aguantar els insults dels d'Slytherin sense poder dir-los res perquè hauries caigut del cim a no res en dos dies.

El James es va quedar pàl·lid.

—Ah.

—I això sense tenir en compte el pitjor, és clar —va dir la Geena després.

—Pitjor? —va exclamar el James—. Hi hauria encara alguna cosa pitjor?

—Oh, sí —va assentir la Geena—. Si el Frank esbrinés que ha passat alguna cosa amb l'Alice et trencaria els ossos un a un.

Al James li va picar el front contra el pupitre.

—Però, eh, no em facis cas —va dir la Geena alegrement—. Potser tot sortiria bé, i seríeu feliços per sempre!

—Sí —va assentir el James sarcàsticament des de les profunditats del pupitre—. En té tota la pinta.


Vingaaaaa! Coments!!!!

No tinc temps per posar comentaris, de manera que m'acomiado aquí.

Petons de San Francisco amb 43!

Agatha Black


Llegit 1321 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris11/08/2009 a les 22:01:14
#19174Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOOOLAA! M'he emocionaat mooltíssim quan he vist el capítol eeh *_* I no m'has decepcionat gens, per ser una capítol per fer "entendre" coses, la veritat és que m'ha encantat! Puta Alice és una crack la tia... Té una mala llet que flipes... I la Geena aviam, que les coses que li ha dit al James també tenen sentit però també podria ser que funcionés! No tenen perquè sentir-se violents si estan tres i dos d'ells surten... No ho sé, és que són tan monos *_* Ara que clar, si fessis sortir la Geena i el Frank... Jajaj enfii, segueix aviaat! Pot ser el proper capii no comento perquè demà marxo de vacances sense interneet! :)

Moolts petons!




Avatarginny loovegod 314 comentaris11/08/2009 a les 23:00:36
#19175Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

eis, nena, a mi no em diguis guarra pk si no et comento és pk testic preparant una surprise molt i molt guai!!!!




Avatarginny loovegod 314 comentaris11/08/2009 a les 23:07:19
#19176Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

ais, merda, sense voler he clicat enviar.....

pos això, que t'estic preparant una super surprise molt guai que t'agradarà molt i que inclou una altra surprise!

Ah i per cert, que trigaré una mica a comentar, pk les surprises m'ocupen molt de temps (a part de que he estat molt temps de vacances i vai moooolt atrasada) i que potser hi ha una tercera surprise!

pos wenu, dew!!!

*laurie*

PD: i tingues en comte que encara et llegeixo i admiro la teva fic!!!!

PD2: per cert, que no crec que la porcupintí-na et comenti, pk a l'últim capi de la seva fic que estaria fora tot l'agost...




myre_ginny 93 comentaris12/08/2009 a les 00:53:16
#19177Encara no he escrit cap fanfiction

holaaa!!

per fi tornra l'Albus mistic i xalaat! xD, i sa kedt am lo milloret d slytherin.

no magrada el q a fet la Geena, a veure, si q la relacio seria diferen, pro akesta noia es mol pessimista!! moool!! a mes, ella no ho sap tot, no? nuse bns d ls vacances es fan un peto i no tenen possibilitt d torna a prla, i ara representa q el James fara com si no agues psat i sempre agusin sigut numes amics, nuse, crec q tan el James com l'Alice es merexerien una explicacio, una conversa. sobretot tenin en compte q l'Alice sa estat precupan moltisim x ell. pro cla axo no es culpa d la Geena xk ella no u sap. cla q a mi ja magrada q vulguis q la relacio aqesta d "ni contigo ni sin ti" duri mes, xk kuan acabin juns perdra una mica la gracia escriure escenetes James-Alice.

en fi, em sembla q te fotut una arafada, pro stava reflexionan xD

seguramen el proxim no et podre comenta xk stare fora.

petons!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/08/2009 a les 17:49:01
#19178Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Molaaa! M'encanta!

Uouo la Geena té unes ganes d'animar al James terribles, eh?

Bé, no dic res més perquè és Festa Major i no hi ha temps de res!

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/08/2009 a les 19:09:29
#19179Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ivi_potter: que bé que us emocioneu quan penko capis! ^^ L'Alice m'encanta, em recorda molt a mi, jo també tinc molt mala hòstia... i el que diu la Geena és veritat, jo no sortiria mai amb el meu millor amic. Tot depèn de si el James i l'Alice es veuen com a amics o no. K et vagin bé les vacanes!

ginny_loovegod: vale, quedes automàticament perdonada. Una Big Surprise, yuhuuuuuu! Per quan estarà acabada? Jo la vull veure... jooooo! Mi querer, mi querer! i van a ser 3 surprises? Jo, ara no podré dormir aquesta nit... XD

myre_ginny: sí, l'Al ha tornat i el Malfoy es queda perquè m'agrada com em surt el personatge, de manera que ens el quedem ^^. Tranquila, que la conversa Alice-James hi serà, està pendent. I la Geena no en té la culpa, el James li ha demanat la seva opinió i ella li ha donat. Però, de fet, té raó en tot el que diu. I al final li diu "però fes el que vulguis, que a lo millor m'equivoco i tot surt bé". De manera que jo ho veig "tot en ordre" un altre cop, com es diu el capítol ^^

marta_ginny: sí, no hi ha com la Geena per animar el personal! Que et vagi molt bé a festa major. Al meu poble comença demà! Muaaaaks!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris13/08/2009 a les 21:59:26
#19185Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

bieen! un altre caapi! :)

doncs a mi m'ha agradat molt, pero sa ma fet curt... :P A mi ma fet molta gracia que el Harry comentes el cas Alice amb en James, m'encanten les escenes que els pare volen ajudar els fills en aquestes coses, aviam si en fas algunaa! :P
Despres esta la Geena... pues em sap greu pero no estic d'acord amb ella! jo vull que estiguin junts... podrien sortir en secret! jaja!
Bno, deixem les paranoies XD

un petoo molt foort! :)




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris14/08/2009 a les 20:51:49
#19193Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

així que guarra, ehh??? jaja et perdono per haver-me insultat, ja m'agradaria haver-ho pogut llegir abans! xdxd

respecte el capítol, m'ha agradat molt, com sempre.

comentaris:

--la geena no s'ha passat dient-li tot això al james sobre l'alice? no crec que sigui tant bèstia. és una exagerada.xd

--l'alice ja ha hagut de fer patir a la pobra geena! massa orgull té aquesta noia!

--has perdonat al malfoy per ser qui és i l'has deixat ser amic de l'albus?. Molt bé, molt bé, això vol dir que comences a acceptar als Slytherins??

--em cau súper bé el personatge del Dumbledore! és súper graciós.


doncs, no sé què més posar-te, no t'he de dir res més:)




bona nit!


Maria




Laiia Von Llasë 40 comentaris27/08/2009 a les 22:39:28
#19337Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

M'encanta la pessimisitat(no sé com es diu) de la Geena(H)

Ja anire comentant a l'ultim capitol qe en tinc molts d'enredarits

cada dia mencanta mes la ffic:D




Avatarhermi_evans 45 comentaris21/04/2010 a les 22:36:42
#21400Tinc 1 fanfictions i un total de 5 capítols

CRUEL QUE ES LA GEENA!




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:27:28
#26347Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

La McGonagall li parla de tu a en Harry?

Aquesta frase d'en James («Un no es pot permetre el luxe ni de fer-se mal») m'ha encantat!! Vaja, veig que encara halen al terra, però l'Albus ha reflexionat. I tornarem a veure l'Exèrcit de la McGonagall (amb la simpàtica bogeria de l'Albus inclosa)!!! Mola! I m'ha agradat molt que l'Scorpius volgués continuar sent amic seu!!! Quin desenllaç més genial!! :) M'agrada com ho has fet. Val, ara li tornaré a dir Albus, doncs (ell ho vol així, oi?).

Encara que he de reconèixer que la broma entre en James i en Malfoy mola: «crec que t'has equivocat de taula. La teva és la del fons, la que fa pudor», «Rebentaré de tant [de] riure, Potter». M'ha fet gràcia, això de la taula que fa pudor! hahaha És una ximpleria, però mira xD

Ostres l'Alice!! El seu discurset de no demanar perdó... És molt teu! hahaha Veig que, com diu el títol, en aquest capítol ens dedicarem a tornar les coses al seu lloc :)

Renoi!! En general, els nois són ben curts!! De què se sorprèn!!? Tots ho hem pogut veure i la Geena també pot, és clar. M'ha fet gràcia quan li ha dit si ella sortiria amb ell... ha estat una situació estranya i divertida alhora. Però quina tia!! La Geena, que directa i catastrofista, no?

A veure, la veritat és que té part de raó. Fan tercer i, no és que no cregui que no es puguin enamorar prou fortament ara o que “només facin tercer”... Crec que això t'ho he deixat clar molts altres cops... Només que em sembla que ja està bé que portin aquesta situació (encara que sí que espero que tinguin aviat alguna mena de conversa). Vull dir, que no encetin cap relació de parella com a tal... Ja està bé, seguir sent amics amb aquest sentiment d'incertesa espontani... No ha de passar sempre, però quan comencen a aparèixer parelles en els grups d'amics, la cosa no sol acabar bé, o deixa de ser la mateixa. Ho dic per pròpia experiència. I no és que m'hagi passat una sola vegada, precisament. N'estic avorrida... Crec que està bé que deixin anar creixent aquest sentiment a poc a poc. Que es/li donin temps. Que no es precipitin. És clar que tampoc no volem acabar semblant protagonistes de Persuasion... Mmm Bé, deixe-m'ho córrer. Jo no sóc precisament la millor consellera en aquests assumptes... xD

--

«no va ser culta teva ni molt menys» → ni de bon tros

--

Petons San Francisco amb 43????

Antares




irinawatson06 105 comentaris06/09/2017 a les 20:56:05
#27174Encara no he escrit cap fanfiction

la Geena ha deixat a en James ben acollonit... crec que se'ns ha espantat una mica jajajajaja

Gràcies per haver fet que l'Scorpius no es vulgui separar de'n Severus, o Albus, ja no sé com dir-li!!