L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 31: Voluntat. amistat, curiositat i casualitat
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 19/08/2009 a les 19:35:47
Última modificació 19/08/2009 a les 19:35:47
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 31: Voluntat. amistat, curiositat i casualitat

Hola, gent!

Lamento escriure tan extremadament tard, però és que han estat les festes majors del poble i no he tingut temps. Us he de deixar ràpidament que he de marxar d'aquía  res, de manera que aniré per feina!


31- Voluntat, amistat, curiositat i casualitat

 

Era diumenge al matí i el James era sol a l'habitació. Per la finestra veia l'Albus, el Lorcan i el Charlie prenent la fresca al costat del llac. El Frank  havia anat a la biblioteca a fer feina. Li venia de perles, perquè volia esbrinar una cosa que li semblava força privada. Va agafar l'anell i la pedra desenganxats que duia sempre a la butxaca i va treure la vareta.

Reparo!

En un tres i no res, l'anell va tornar a quedar intacte, excepte pel tall que separava la gemma negra en dues parts. Va rumiar durant uns instants què era exactament el que volia dir perquè el Sirius no s'ho prengués malament. Va decidir, que, digués com li digués, el que havia fet, fet estava, de manera que no hi va pensar més. Va cridar el Sirius i va observar amb satisfacció que l'anell tornava a funcionar, perquè el rondador es va materialitzar a l'instant al seu costat.

—Quant de temps!

—Sí és que... —va començar el James—. És que aquell dia que estava practicant amb tu de transformar-me i va venir la Lily... em vaig llançar a terra i l'anell es va trencar. No el podia arreglar perquè érem de vacances.

El Sirius va assentir.

—Que vols res?

—Doncs sí, bàsicament explicar-te una cosa —el Sirius va posar cara d'educada curiositat—. Resulta que aquell mateix dia, quan em vaig llançar sota el llit... vaig descobrir que hi tenies un tauló desclavat —va afegir el James, que esperava que amb allò el Sirius lligués caps.

Els va lligar.

—Vas llegir el meu diari d'Azkaban —no era una pregunta, ho sabia de sobres.

—Mmm... sí —va assentir el James—. Estàs enfadat?

—No —va fer el Sirius—. Si fos viu hagués estat diferent, però estant mort, tot i que puguis parlar amb mi... suposo que es podria considerar aquell pergamí com un document històric o alguna cosa així.

—Això vaig pensar jo... —va assentir el James. Ara venia la part chunga —. Li vaig ensenyar al meu pare, i vam pensar que... estaria bé publicar-lo.

Aquí el Sirius es va quedar més espantat.

—Publicar-lo? —va repetir—. Però... si l'escrivia només per no parar boig! No és un bon llibre, és només...

—És una genialitat, Sirius —el va tallar el James—. És una passada. No sabia que escrivissis tan bé.

—No escric bé —va dir el Sirius.

—Doncs devia ser per tot el que estaves passant, però de veritat que posa els pèls de punta. De fet, després de llegir allò vaig decidir canviar el meu treball de Gringotts per Azkaban. Hi vaig anar amb el pare fa uns dies, però... ja saps, ara ja no hi ha demèntors i no és el mateix.

—Òbviament.

—Per això et volia demanar dues coses —va dir el James—. La primera és que m'ajudis amb el treball, perquè la informació de primera mà és molt millor que no pas les elucubracions.

—És clar —va dir el Sirius—. Tens el meu permís per fer servir també el diari.

—Gràcies —va dir el James—. També et volia demanar una altra cosa... Qui era la tal Blake?

El Sirius va posar una cara estranya.

—Qui?

—Blake —va repetir el James, tot i que estava convençut que el Sirius ho havia entès bé a la primera.

—No sé de qui em parles —va dir el Sirius apressuradament—. No conec cap Blake.

—Doncs jo crec que sí —va dir el James, que no entenia a què venia tot allò—. La menciones molt sovint al diari aquell. Pel que semblava era la teva novia o alguna cosa per l'estil.

—No penso parlar d'ella, d'acord? —el va tallar el Sirius—. Si vols que t'ajudi amb el treball, bé, però haurem de posar unes normes. Res de Blake. I ja que hi ets... et demanaria que si publiqueu les meves memòries editéssiu tots els llocs on parlo d'ella.

—Però Sirius... —el James no entenia res de tot allò.

—Res. No en vull sentir parlar més. És privat i ningú no n'ha de fer res.

El James va assentir en silenci. No li podia dir res; al cap i a la fi era cert que era la seva vida privada i, fos com fos, estava content que el Sirius no s'hagués enfadat per llegir aquell pergamí i que acceptés ajudar-lo en el treball. I, de tota manera... bé, que no li preguntés res al Sirius no volia dir que no hi haguessin altres maneres d'esbrinar-ho. Preguntar-ho a algun altre rondador quedava descartat perquè el Sirius s'hi podia comunicar, però hi havia un munt de gent que no parlava amb el Sirius...

—Està bé, perdona. Res de Blake. Et preguntar per què no en vols parlar, per això?

—Perquè és horrible i em fa vergonya. I no penso dir res més.

—És clar... —va començar el James, però va callar quan va sentir que algú pujava les escales en direcció a la seva habitació—. Ve algú. Ja ens veurem.

Es va treure l'anell i se'l va embutxacar alhora que s'obria la porta.

—Ah, ets tu —va respirar quan va veure que era l'Alice; no s'havia de preocupar per si ella veia el Sirius.

— "Ah, ets tu"? —va repetir l'Alice, divertida—. Sembla que esperaves algú altre...

—No, no —va riure el James—. És que parlava amb el Sirius. El Frank i la Geena?

—El Frank, a la biblioteca, fent el seu treball d'Aprofundiment. La Gee és a la mussolerissa escrivint a casa. No t'ho creuràs, però estem sols —va afegir amb un somriure divertit—. Per això he vingut. Podem parlar?

No, va pensar el James, no podem.

—Sí, és clar —va articular la seva boca, que aparentment tenia voluntat pròpia.

—Perfecte —va dir l'Alice i es va asseure al seu llit, al costat del James—. Recordes el primer trimestre, el dia que vam entrar a la Sala Comuna de Slytherin?

—Vols dir la primera vegada que et vaig fer un petó? —va dir el James, que preferia treure-s'ho de sobre quan abans millor.

L'Alice es va enrojolar una mica, cosa que era tota una novetat; era moltes coses menys tímida, i no acostumava a avergonyir-se per res del que feia. En tot cas cridava o et matava amb la mirada, però no s'enrojolava.

—Perquè no fem una cosa —va proposar el James, que també estava incòmode—. Perquè no quedem que, porti on ens porti aquesta conversa, un cop sortim d'aquesta habitació farem com si mai no hagués tingut lloc? Hem de ser completament sincers i dir les coses pel seu nom, i després, procurarem oblidar-ho per sempre. Què et sembla?

—Em sembla molt bé —va assentir l'Alice, que es va serenar—. Doncs, a veure, recordes que poc després em vas dir que no sabies per què ho havies fet i que no tenia cap importància?

—Sí.

—Després —va seguir l'Alice—, el dia abans de les vacances de Setmana Santa em vas dir que t'agradava molt com era i em vas tornar a fer un petó. La meva pregunta és: segueixes pensant que no saps per què ho vas fer i que no va tenir cap importància?

El James va somriure.

—No, no ho penso —va contestar—. M'agrades molt i de vegades no em puc controlar. Quan fas algun comentari en especial o quan et tinc molt a prop... com ara... em venen unes ganes boges fer-te un petó.

L'Alice es va apartar uns centímetres força prudencials del James.

—El meu torn —va dir el James—. Què hi ha de tu? Cap de les dues vegades no em va semblar que et resistissis gens... tret de quan em vas llançar a terra quan va aparèixer el Frank.

—Cert —va riure l'Alice—. Perdó per allò. Jo... bé, la veritat és fins aquell primer dia que em vas fer un petó, mai no m'havia plantejat la possibilitat que tu i jo poguéssim ser res més que amics, però a partir de llavors... no ho sé, suposo que em passa una mica el mateix que a tu.

Tots dos es van quedar en silenci, que va acabar trencant l'Alice.

—Ara ve la part difícil. Què hem de fer?

El James es va deixar caure d'esquenes al seu llit, de manera que quedava mirant el sostre. L'Alice va fer el mateix; era més fàcil d'aquella manera, si no es veien obligats a mirar-se als ulls.

—Ho vaig estar parlant amb la Gee... —va començar el James.

—La Gee ho sap? —es va escandalitzar l'Alice—. Li ho vas explicar?

—De fet, m'ho va preguntar ella —va explicar el James—. Pel que em va dir, ja feia un temps que ho sospitava. Però em va dir que no li diria res al Frank.

L'Alice va assentir.

—Ho vas parlar amb ella. I què et va dir?

—Doncs... —va començar el James—, em va dir unes quantes coses que em van semblar força encertades. I bàsicament vaig acabar pensant que... que aquesta relació pot portar molts més inconvenients que coses bones. I sincerament, crec que no estic disposat a posar en perill la nostra amistat (tan amb tu com amb el Frank i la Gee) per una relació que vés a saber com acabaria.

No es va girar per mirar-la però va sentir que l'Alice feia un sospir.

—I bé? —va voler saber.

—Jo pensava el mateix per una banda. A més a més de...

—     ... el Frank —va fer el James, amb un somriure.

—El Frank —va assentir l'Alice—. Però per l'altra... estava més que disposada a... si tu volies...

El James va tombar el cap per mirar-la.

—Sí?

—Sí —va assentir l'Alice, mirant-se'l també—. Tu tens l'última paraula, perquè jo, sincerament, no sé què és millor. Estàs segur que estàs disposat a acabar aquí amb això per posar l'amistat per davant de tot?

El James va clavar els seus ulls en els cafè de l'Alice durant una estona.

—Sí.

L'Alice va mirar al sostre i va assentir.

—Caldrà força de voluntat.

—Sí —va assentir el James—. Al menys al principi.

—I estàs segur que en tindrem prou? —va fer l'Alice, riallera.

—Sí —va fer el James, convençut.

—T'envejo —va sospirar l'Alice—. Sempre estàs segur de tot. No és només que et creguis que ho pots fer tot, és que de veritat pots. Tens una voluntat tan mal·leable com una barra d'acer. Ara que encara no hem sortit de l'habitació, i que un cop sortim ho haurem oblidat tot, t'importa si et poso a prova?

—Endavant —va fer el James amb un somriure.

Va sentir que l'Alice se li acostava fins que va ser al seu costat, a tocar d'ell. No es va moure. Després li va agafar la mà. Tampoc no es va moure. Després l'Alice es va posar de costat, recolzant-se el cap a la mà, amb la cara a pocs centímetres de la d'ell. Amb l'altra mà, li va anar resseguint la cara, després el coll i la va baixar pel pit. El James va haver de respirar profundament, però, tot i que va notar que se li posava la pell de gallina, no va moure ni un múscul.

Aleshores l'Alice li ho va posar tan difícil que el James va pensar que no resistiria l'impuls de menjar-se-la a petons: es va estirar just a sobre seu. Les seves cames es tocaven, els seus estómacs també; notava els pits d'ella sobre el seu, i la seva cara era tan a prop que si movia el cap fregava el nas d'ella. Va haver de tancar els ulls, però no podia deixar de respirar l'olor del seu perfum de lavanda que duia sempre. Però, per la seva gran satisfacció personal, va ser fort i es va quedar quiet.

—Estic impressionada —li va murmurar l'Alice a cau d'orella i va sentir que tot ell tremolava—. Provem una última cosa. Queda't quiet, eh?

No, per favor, va pensar el James.

Els llavis de l'Alice van fregar el seus suaument, esperant que ell els besés. El James va tancar els punys, però, i no va fer res de res.

Ho estava passant, fatal, és clar, però en cap moment no es va parar a pensar com estava afectant allò a la mateixa Alice, que, en realitat, ja feia estona que hiperventilava.

—Ja serem bons nens quan sortim de l'habitació —va ser l'únic que va dir l'Alice abans de fer-li ella el petó desitjat.

El James, incapaç d'aguantar més, el va seguir, li va passar els braços per la cintura i la va prémer contra ell. Segons després es van separar, tot i que l'Alice no es va moure d'on era.

—Hauria aguantat —va dir el James sense obrir els ulls.

—Ja ho sé —va dir l'Alice—, però jo, no. Haurem de confiar en tu i en la teva estúpida voluntat.

—Decebuda? —va somriure el James.

—En part —va assentir l'Alice—. Així aquest ha estat l'últim cop...?

—Sí —va assentir rotundament en James.

—Ja veig —va dir l'Alice—. Adéu, doncs.

Es va aixecar i es va dirigir cap a la porta, mig esperant que el James la detingués abans d'arribar-hi i que l'arrepengés contra la paret i li fes un petó rere l'altre... però el James no es va aixecar. L'Alice va arribar a la porta... va agafar el pom... el va fer girar... ara, James, ara o mai... va obrir la porta... James que me'n vaig... va fer un pas... James, cabronàs, no em pares... va travessar el llindar... i va tancar la porta.

Es va quedar allà, quieta, mig esperant que...

—No penso sortir a buscar-te —va dir la veu riallera del James des de dins—. Marxa d'una vegada.

L'Alice va somriure mirant enlaire, es va fregar la cara amb les mans, i va baixar les escales.

El James es va quedar quiet on era, mirant el sostre, mig trist, mig satisfet. Poc després va sentir unes passes que pujaven. Esperava que no fos l'Alice un altre cop, necessitava una dutxa d'aigua freda abans de tornar-la a veure. La porta es va obrir, però era l'Albus.

—James.

—Brenda.

—Què hi fas aquí? —va preguntar l'Albus.

—Pensar...

—...en...?

—...el que acabo de fer...

—...que és...?

—...dir-li a l'Alice que no vull sortir amb ella...

—...quan sí que vols?

—Ahà.

Es van quedar un segon en silenci, tots dos recapacitant, i al final l'Albus li va preguntar:

—Tu ets imbècil?

El James es va rumiar la resposta.

—Es veu que sí.

—Ahà —va assentir l'Albus. Va agafar uns papers de la seva tauleta de nit i es va dirigir a la porta quan el James el va aturar.

—Brenda, se m'acaba d'encendre una llumeta... —va dir el James—. Vas ser tu qui va posar la proba inculpatòria d'allò del Flint al meu bagul? T'ho van demanar els d'Slytherin? És culpa teva que no tinguem equip?

L'Albus es va quedar glaçat amb la mà al pom de la porta. Al James no se li acabava d'encendre pas la llumeta, de fet havia estat la Geena la que li havia fet considerar aquella possibilitat i, tot i que al principi li havia semblat descabellada, ara li semblava el més probablement hauria pogut passar. El que li va sorprendre va ser que l'Albus no ho negués.

—Sí que vaig ser jo —va reconèixer abaixant el cap—.Em sap molt greu, no ho hauria d'haver fet, però… no ho sé, en aquell moment tenia els cables creuats —aleshores va aixecar el cap i se'l va mirar suplicant—. James, siusplau, no ho diguis a ningú. M'odiaran tots si ho fas! M'ha costat molt aconseguir-lo de nou... siusplau no facis que em tornin a odiar!

—Crec que subestimes els teus amics —va dir el James, aixecant-se del llit—. Et van rebre amb els braços oberts quan els vas deixar tirats per anar amb les serps. Vas tenir una època dolenta, ho entendran.

—No ho sé pas —va dir l'Albus—. De totes maneres... potser ells no s'enfadarien, però la resta de Gryffindor...

—La resta de Gryffindor no té per què assabentar-se'n —el va tallar el James—, però l'equip ho hauria de saber. I per nosaltres no pateixis. I pel que fa al Fred i el Tom... crec que s'ho han passat pipa amb la resistència, de manera que no crec que s'enfadin si anem a parlar amb la McGonagall i li diem que fem una treva...

—Però això voldria dir inculpar-me... —va fer l'Albus tímidament—. I em caurà el càstig més monumental de tots els temps. Em farà fora de l'equip, això segur.

—No si no li diem que has estat tu —li va explicar el James lentament.

—Però... aleshores... —va entendre l'Albus—. Aleshores... si fem el que crec que estàs pensant... no ens deixarà jugar aquest any a quidditch.

—Ja ho intentarem l'any que ve —va dir el James, encongint-se d'espatlles.

—Faríeu això per mi? —es va emocionar l'Albus.

—Nosaltres no som els d'Slytherin —va contestar el James—. Te'n faries creus del que pot fer l'amistat.

Que t'ho diguin a tu i a l'Alice, va dir la seva consciència.

 

*   *   *

 

—Que s'acaba la Resistència? —va repetir la McGonagall aquell mateix vespre per enèsima vegada, radiant—. Que tenen un mocador? Crec que em posaré a plorar...

La Geena li va allargar un mocador i la directora es va mocar sorollosament. Els set membres de l'equip es van mirar enriolats.

—I això? —va fer la McGonagall quan es va haver asserenat.

—Vostè tenia raó —va dir el Fred—. No van ser els d'Slytherin, va ser culpa d'un dels nostres.

—Digui'm de qui, i me n'encarregaré que pagui pel que ha provocat —el va instar la directora, preparant un full de paper.

—No —va dir el Fred.

—Perdó? —va fer la McGonagall, alçant el cap.

—Que no —va repetir ell—. No li direm qui ha estat. Preferim no fer-ho.

—Per... per què? —es va sorprendre ella.

—Precisament perquè el castigarà.

—Però... —semblava que la directora no ho entenia—. Vostès estaran castigats sense quidditch durant la resta de l'any, si no presenten proves contra el culpable...

—Ho sabem —va fer el Fred amb la veu ferma.

—I tot i així...?

—Sí.

La directora es va quedar en silenci uns instants, repassant la cara dels set alumnes. Seria possible...

—I si l'amenacés en deixar-los sense quidditch el curs que ve, també?

El Fred va empassar saliva, i tots van obrir molt els ulls.

—Aleshores em temo que m'hauria d'agenollar als seus peus a suplicar, tot i que no li diria res —va acabar dient el Fred—. Però preferiria no haver-ho de fer.

—Tranquil, Weasley, el càstig només durarà la resta d'aquest curs —va dir la McGonagall amb un somriure—. De tota manera m'agradaria saber qui ha estat.

—Ho sento, però no —va repetir el Fred.

La McGonagall va sospirar.

—Saben, sempre he trobat que els pitjors defectes dels Gryffindor són l'orgull i la tossuderia.

Tots set van donar la conversa per acabada i es van girar per marxar. Quan van obrir la porta, la McGonagall els va interrompre.

—Curiosament —va afegir—, també trobo que són les seves millors virtuts.

Els set van fer un somriure i van sortir del despatx.

—Doncs ja està —va dir el Fred al replà—. Fet.

—Moltes gràcies —va dir l'Albus tímidament—. De veritat que no sé com agrair-vos-ho...

—Oh, no pateixis per això —va dir el Tom amb el seus somrients ulls blaus—. Nosaltres sí que ho sabem. Et sona la paraula esclau?

El James va somriure davant la cara de pànic que va posar el seu germà, i es va disculpar per tornar al despatx de la McGonagall. Va trucar a la porta i va entrar sense esperar resposta.

—Professora McGonagall —va dir—, que li puc fer una pregunta?

—Si em vol preguntar si han fet bé no delatant el seu germà, la resposta és sí. Ha estat molt noble.

El James es va quedar de pedra. La directora ni tan sols no havia aixecat el cap del que estava llegint.

—Com sap...?

—Tinc cara de tonta, senyor Potter? —va preguntar la McGonagall amb una veu molt perillosa, clavant-li la mirada la vegada que no deia.

—Definitivament no —va dir el James ben de pressa.

—No pateixi que quedarà entre nosaltres —li va assegurar la directora.

—Ahà —va fer el James—. Però... no era això el que volia preguntar-li.

La McGonagall se'l va mirar amb cara de ves-per-feina-que-no-veus-que-sóc-molt-important-i-estic-molt-ocupada.

—M'agradaria que no em preguntés perquè ho vull saber —va explicar-li el James—. Resulta que estic buscant una persona, però l'únic que sé és que era una noia i que es deia Blake. O s'hi diu, no sé si encara és viva o no...

—No són gaires pistes per començar a buscar —va dir la McGonagall—. Està segur que està parlant d'una bruixa?

—No, no n'estic segur —va admetre el James—. Només ho espero ferventment perquè serà molt més fàcil de trobar-la que si és muggle. El que sí que sé és que havia de tenir l'edat més o menys del grup del meu avi i el Sirius Black i el Remus Llopin... els recorda de quan anaven a l'escola?

—Els rondadors? —va fer la McGonagall—. Que si recordo els rondadors? La resposta és definitivament sí, Potter, els recordo. Vívidament.

—M'ho imaginava —va assentir el James—. Si era bruixa i vivia a Gran Bretanya (cosa que pel nom que té suposo que sí), llavors deuria haver anat a Hogwarts a l'època dels rondadors. Curs amunt curs avall. Recorda alguna Blake d'aquella època? No és un nom extremadament comú...

—Doncs... —va McGonagall s'ho va rumiar una estona—. Caram sí! És clar! Al mateix curs que els rondadors, si no m'equivoco... la senyoreta Waterstone!

Es va aixecar i se'n va anar cap a un prestatge on hi havia un munt de llibres enquadernats. Tots tenien un any escrit al llom, i el James va pensar que devien ser els anuaris.

—Waterstone? —va repetir el James—. Vol dir com les llibreries muggles Waterstone's?

—Sí —va assentir la McGonagall, agafant un dels llibres i passant les pàgines—. La seva família n'era propietària.

—Així era filla de muggles...

—Al menys per part de pare —va assentir la directora—. No recordo si la mare era bruixa o no... miri, aquí està l'orla de graduació... i aquí està la senyoreta Waterstone.

Li va posar el llibre davant i el James es va mirar l'orla amb les fotografies de mida carnet amb els noms a sota. La foto de la Blake Waterstone era al mateix grup que els rondadors, la Lily i una noia més: és a dir, els alumnes de Gryffindor d'aquell curs. El James de seguida va reconèixer la cara alegre del seu avi (que li va picar l'ullet), el posat atractivament despreocupat del Sirius, la dolça mirada de la Lily, el somriure fatigat del Remus... Va clavar la mirada a la Blake. No era bonica. No. És que semblava que l'haguessin esculpida en marbre, en comptes de fotografiada.

—Que era una alumna o una model? —va preguntar el James, fascinat pels seus pòmuls marcats, els seus ulls brillants i la seva melena rossa hiperllarga. I això que només se li veia la cara...

—Molt guapa, oi? —va assentir la McGonagall—. És de les alumnes més brillants que han passat per Hogwarts. Crec que era l'única que es podia comparar amb el seu avi el senyor Black. Si en vol saber més coses, passi per la sala de trofeus, o per la biblioteca a repassar l'antiga revista de l'escola. Hi ha de sortir molt. Va ser monitora, cap de monitors, era a l'equip de quidditch...

—Tot ho feia bé?

—Menys en els aspectes socials... —va sospirar la McGonagall—. La veritat es que era una mica estranya... no era gaire amiga de ningú... amb la possible excepció del Remus Llopin.

—I amb el Sirius? —va voler saber el James.

—No especialment, que jo recordi —va murmurar la McGonagall—. Però d'això en fa molts anys, potser no ho recordo bé...

—On és, ara?

—No en tinc ni idea —va dir la McGonagall—. Va estar un temps treballant de sanadora a Sant Mungo, i un bon dia... va desaparèixer. I va ser estrany, perquè normalment la gent marxava i desapareixia en l'època que el Voldemort era al poder, però ella, precisament... va desaparèixer quan van morir els seus avis, la primera vegada que el seu pare, Potter, va vèncer-lo. Dic que és estrany perquè a partir de llavors el que feia la gent era tornar a casa, no fugir...

—Gràcies, professora McGonagall... —va agrair-li el James, que va fer intenció de marxar—. M'ha estat de molta ajuda.

 

*   *   *

 

—Rose! —va cridar el James a la seva cosina,l'endemà a esmorza (la seva taula havia arribat sospitosament aquell mateix matí)—. Tu que domines més la biblioteca... saps on són les còpies d'una revista antiga que es veu que tenia l'escola?

—Parles de la Hogwatch*? (NA: *pels qui no domineu molt l'anglès watch vol dir "mirar" però també "vigilància" o sigui que he mirat de fer una mena de joc de paraules amb Hogwarts i watch, com per dir... "estem vigilant a Hogwarts". Potser no us fa gràcia, però a mi m'ha semblat força encertat!).

—Es deia Hogwatch? —va fer el James, sorprès que la Rose sabés com es deia quan ell ni tan sols sabia que existia—. Suposo que deu ser aquesta, sí. Tu saps com trobar articles sobre certa persona?

—És clar —va fer la Rose, com si fos la cosa més normal del món i es dediqués a consultar tota la biblioteca per qualsevol treball (cosa que, pel que sabia el James, podia molt ben ser) —. Vols que t'hi acompanyi a l'hora del pati? És que ara tenim classe i vaig una mica tard...

—Sí, és clar, perfecte —li va agrair el James.

Va marxar a classe d'Història de la Màgia amb els magatotis (ara que ja no hi havia Resistència, no es podien saltar les classes) a escoltar les batalletes dels gòblins que ja els tenien fins al monyo, i tots quatre es van trobar amb la Rose i l'Albus a l'entrada de la biblioteca a l'hora del pati.

La Rose els va conduir a través de les prestatgeries fins a un racó on no havien estat mai.

—És l'hemeroteca —els va axplicar la Rose visiblement irritada pel fet obvi que cap d'ells no hi havia posat mai els peus—. També hi ha diaris i revistes... Mira, si poses aquí la vareta i dius les paraules claus que busques, te'n fa una recerca a l'acte.

—Ah, com el Google —va assentir la Geena, tot i que ningú no sabia de què parlava.

El James va ficar la vareta a una marca vermella que hi havia pintada a la paret i va dir : —Blake Waterstone.

Automàticament, un munt de fulls de diaris i revistes van començar a volar pels aires i a formar un pilonet sobre la taula que hi havia al costat. Un cop va parar, els magatotis, la Rose i l'Albus van agafar-ho tot i s'ho van endur en una taula. El James els va fer cinc cèntims del que estava buscant i tots es van posar a treballar. Van trobar una entrevista que li havien fet quan l'havien nomenada cap de monitors, on sortia en una fotografia de cos sencer, que semblava el d'una model de colònia, aquest cop en color, on es veien els seus ulls blau fosc, profunds, la seva cara perfecta, els llavis vermells, el cabells rossos per la cintura...

—Si era la novia del Sirius —va dir l'Alice—, trobo que feien molt bona parella. Si és que es refereix a aquesta Blake, és clar.

—N'estic convençut —va assentir el James, que acabava de veure una cosa que li va encantar—. Mireu, aquí surt amb el meu avi i el Sirius!

Era la portada de la revista Hogwatch, i sota un gran titular on s'hi llegia L'equip de Gryffindor guanyador per setè any consecutiu. A sota hi havia una fotografia genial de l'equip tots amb una postura d'una fatxenda arrogància molt aconseguida, amb el James, el capità, al centre del grup, amb el Sirius a la seva dreta i la Blake a l'esquerra.

—No sabia que el Sirius jugués a quidditch —va dir el Frank.

—Ni jo que hagués tingut mai novia —va dir el James—. M'encanta la foto, me la quedo —va dir, i va estripar la portada de la revista i se la va guardar a la túnica. La Rose es va escandalitzar sobremanera.

—James! —va cridar sufocant un crit, com exclamant entre murmuris—. James no es poden estripar els documents de la biblioteca!

—Ja ho sé! —li va contestar el James amb la mateixa veu—. Però ningú no m'ha vist!

La Rose anava a contestar, però l'Albus la va tallar.

—Mireu això! —va exclamar, mostrant-los la foto més recent de la noia que trobarien. No era de Hogwatch, sinó del Periòdic Profètic. Allà, la Blake devia tenir uns vint anys, i sortia amb un elf domèstic força jove—. Es veu que aquell any va guanyar el sorteig del Profètic. Al peu de foto hi diu «Blake Waterstone, la guanyadora del sorteig, amb la seva elf domèstica Mookie, a la cuina de casa seva».

—Mookie? —va repetir la Rose, obrint els ulls—. La Mookie?

—Coneixes l'elf? —va preguntar l'Alice.

—Sí —va assentir la Rose—, ja està força vella per això.

—Com la coneixes? —va voler saber la Geena.

—Treballa aquí a Hogwarts —els va explicar la Rose—. El meu treball d'Aprofundiment ha d'anar sobre éssers màgics i el faig sobre els elfs domèstics...

—Que estrany —va murmurar el James, pensant amb la tieta Hermione, que estava obsessionada amb els elfs domèstics.

— ... i la Mookie em va deixar que li fes una entrevista —va acabar la Rose—. Voleu que ens passem per la cuina a la tarda? No crec que tinguem temps a l'hora de dinar, i ara hauríem d'anar a classe...

 

*   *   *

 

Els magatotis van arribar tard a Criança de Criatures Màgiques, però com que tenien el Hagrid i mai no els criticava res, els la bufava bastant. A la tarda van sortir tan de pressa com van poder de Defensa (en part perquè volien anar a parlar amb la Mookie i en part perquè estaven treballant els demèntors i al cap d'una hora se'ls posaven el pèls de punta) i es van trobar amb l'Albus i la Rose al vestíbul.

Van arribar a la cuina fàcilment, ja que hi anaven sovint a buscar dolços. Els elfs, com sempre, els van rebre amb els braços oberts i els van servir te i una plata de pastes de mantega amb ametlles que van acceptar encantats. La Rose els va presentar la Mookie. Ja no conservava l'aspecte que tenia a la fotografia; tenia alguns cabells blancs al cap i estava força arrugada. També estava força grassa, i primer van pensar que a la cuina hi feia més nosa que servei, però després van comprovar que era la que portava els pantalons. No parava d'escridassar als altres elfs, que corrien atrafegats obeint les seves ordres amb un respecte reverencial; el James va pensar que era la versió elf domèstica de la McGonagall.

—En què us pot ajudar la Mookie? —els va preguntar amablement.

—Et volíem preguntar algunes coses sobre una de les persones a qui servies abans —va explicar el James.

La persona a qui la Mookie servia abans —va corregir la Mookie—. TINKI, ENCARA NO HAS BATUT ELS OUS? VA, QUE N'HE VIST DE MÉS RÀPIDS! Només vaig treballar per una humana abans de venir a Hogwarts.

El James va fer veure que portaven una conversa normal.

—La Blake Waterstone.

—Efectivament —va assentir la Mookie—. La Mookie va començar a treballar per ella quan la Mookie i la senyoreta eren ben jovenetes. Els seus pares acabaven de morir. ALGÚ ESTÀ VIGILANT EL FORN? Va contractar la Mookie per cosa de dos anys.

—I després va marxar.

—Sí —va assentir la Mookie—. La senyoreta va marxar i jo vaig venir a treballar a Hogwarts, RICA COM TORNIS A VESSAR UNA GOTA DE SOPA, TE'N VAS A DESCANSAR, T'AVISO! Us pot preguntar la Mookie per què voleu saber tot això?

—És que creiem que tenim un amic comú i volíem trobar-la —va explicar el James—. On va anar? Per què va marxar?

—Això per suposat que la Mookie no us ho contestarà —va dir, tallant de cop—. La Mookie és una bona elf domèstica. COM VAN ELS BROWNIES? Però si els senyors la busquen, hauran de deixar de buscar. La senyoreta va morir fa temps.

—Oh... —va fer el James, que va veure que ja no li trauria més informació que aquella—. Doncs és una llàstima. Crec que hauríem d'anar marxant.

—Ei, mireu això! —va exclamar la Rose, que estava observant un prestatge de llibres de cuina que hi havia al seu costat. Aquests llibres van estar escrits per la Helga Hufflepuff!

—I és clar! —va exclamar la Mookie—. La Helga Hufflepuff és internacionalment coneguda pels els domèstics com la millor cuinera de tots els temps! S'HAURÀ D'AIXECAR LA MOOKIE A VIGILAR EL FORN? De fet, va ser ella qui va crear la cuina de Hogwarts.

Els magatotis es van mirar, amb els ulls com taronges.

—Això no ho diu en cap llibre de màgia... —va fer la Geena.

—Llibres de màgia! —va bufar la Mookie—. Els bruixots no saben què és el que és important! Ells estan tot el dia fent tonteries amb els seus palets quan som nosaltres els qui els alimentem!

De sobte la cuina es va quedar en silenci. Acabava de parlar malament la Mookie dels seus amos? La Mookie, que se n'acabava d'adonar també, va posar uns ulls com plats.

—Excepte la professora McGonagall, és clar! Ella és un geni!—va afegir ràpidament. Tots els elfs van sospirar amb tranquil·litat i van seguir amb la seva feina.

Ah, va pensar el James. Serà vella i sabia, però continua tenint les mateixes pors que els elfs domèstics.

—Per casualitat... —va començar a dir l'Alice—, no hi haurà algunes runes escrites en algun lloc de la cuina.

—Runes? —va fer la Mookie—. No, però hi ha uns dibuixets molt divertits escrits a la porta del forn. GISPERT, NETEJA AIXÒ ARA MATEIX! Volen els senyors que els ho mostri?

Tots es van dirigir a la porta gegant del forn. Allà, just a la porta, on hi havia el mànec per obrir-la, hi havia una inscripció rúnica.

—Bingo —va fer el Frank—. I flipa, és clar —va afegir després amb un somriure—. D'això se'n diu casualitat!

El James i la Geena, que portaven el diccionari a la motxilla perquè havien quedat després per anar a avançar feina, es van posar a buscar les paraules com bojos.

En menys de tres minuts van tenir la inscripció traduïda a l'anglès:

 

Hi ha dos llocs que serveixen de barrera

Entre la màgia i la realitat

L'antic és el que ens interessa

I en el més antic de tots és amagat.


Ja està!

Vale, podeu comentar tot el que vulgueu! I no us fiqueu amb el nom de la revista, encara que ho trobeu una cutrada, a mi m'encanta!

Ja vaig proposar això fa temps, però com que feia poc que coneixieu els personatges i tal, doncs potser no era el millor moment. El joc es diu EL MEU PERSONATGE PREFERIT I EL QUE MÉS ODIO. (he vist que ho ha fet la marta_ginny i a mi també m'ha agafat el mono, espero que no et molesti!)

Me First!

El que més m'agrada: (a part del James, que suposo que ja cansa) LA MINERVA MCGONAGALL.

El que més odio: ROSE WEASLEY no sé per què però em fa ràbia. Miro de fer-la simpàtica però no m'acaba de... I ALBUS POTTER (aquest ja el sabeu) que mai no m'ha caigut bé del tot. Tenim una mena de realció amor-odi molt especial. Però mola tenir-lo, és molt útil.

YOUR TOURN!

Petons de pà amb tmàquet amb pernil salat del bo!

Agatha Black


Llegit 1295 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/08/2009 a les 20:08:29
#19223Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Per cert, m'he oblidat de 2 coses:

1- Nom del següent capítol: HOGWARTS, HOGSMEADE, HOG'S HEAD

2- Només queden 6 capítols! ^^




Avatarginny loovegod 314 comentaris19/08/2009 a les 20:30:58
#19224Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

primera!
mu llegeixo!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/08/2009 a les 20:44:13
#19225Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Tu saps l'histèrica que m'has posat quan he vist que havies penjat capi nou?

Comencem pel principi: es veia que el James li diria això a l'Alice. Però tornarà a passar, i una altra vegada, i una altra...

Ja ho tenen, ja ho tenen quasi tot! Només falta la de Ravenclaw!

Això del personatge preferit i el més odiat... no, no em molesta. Jo també m'he copiat algunes coses de tu (com ara respondre els comentaris).

El meu personatge preferit... suposo que l'Alice i el Frank. L'Alice m'encanta, i el Frank em flipa. I si a sobre és guapo... millor que millor (per cert, que jo també vull el seu mòbil!), i de rebot, també m'agrada l'Agatha. Lògic, no?

El personatge més odiat... suposo que... emm... ostrees no ho sé... ara m'has mort.

Ja t'ho diré quan se m'acudeixi.

Un dels llocs que fa de barrera és l'andana 9 i 3/4, no? I l'altre pot ser la paret que porta a la Ronda d'Alla?

1 pto

Marta 3

PD: Hog's head?




Avatarginny loovegod 314 comentaris19/08/2009 a les 21:27:19
#19227Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

wenu, no comento pk ara mateix t'estic preparant la surprise, però per una vegada que era primera en tant de temps volia celebrar-ho...

De tota manera sí que diré els meus personatges adorats i odiats:

Els que més m'agraden: El Frank i L'alice, declarat. Són els millors.(d'on creus que he tret el nom d'alice per la fic comunitària?^^ Tot i que ara que ho penso, si ho consideres un plagi m'ho canvio)

Per cert, ja li has ensenyat al Frankie què és un mòbil? pk si no no li puc donar el meu número... xD

El que més odio: ehhhhh... Al igual que la marta_ginny, també m'has mort, odiar no se'm dóna molt bé.  Suposo que el que més s'acosta a l'odi és l'enfado, de manera que com que m'he enfadat amb l'Albus per no haver donat la cara, em quedo amb ell. Tot i aixó segueixo formant part de la PPAP XD

Per cert, a mi m'agrada, lo de hogwatch! lúnic que com que també vol dir "rellotge" al principi m'he quedat una mica pillada.




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris20/08/2009 a les 02:02:35
#19228Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ooh! e flipat quan e vist el caapi!!! :)
ma fet molta ilusio pero sa ma fet cuuurt...

A veure, el capitol: m'ha encantat com sempre :P lo del James i l'alice, que sapigues que no em sembla be! jo els vull junts, encara que crec que aixo de l'amistat no durara gaire ^^

Lo del nom de la revista es molt enginyos! a mi ma agradaat! :D

El personatge que mes magradaa... L'Alice i Lily!

El mes odiat... ufff, axo costa, aviaaam... els ex-amics de l'Albus XD nose, no en tinc ni idea, en general m'agraden tots.

axo es tot! i el proxim cop no em facis esperaa taan pliis!

un petto




AvatarTooru 240 comentaris20/08/2009 a les 19:27:04
#19233Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!!!!!

Ahir comenci i acabi de  llegir el Clan de Magatotis i hui he començat i acabat fins on tens escrit L'Èxercit de la McG.

Crec que no deu ser novetat i ja te ho habran dit, pero sino et importa et dire que Esta Genial!

Jo tambe vaig vore l'esvastica en el dibuix del capitol 25. Al principi si que creia que era una creu pero despres per el color, me donat compte que no.

Personatges preferits: 1er la McG!  i despres el clan de Magatotis/Ex McG.

Personatge odiat: Els de Slytherin y el club de fans de James & Frank. No les puc ni veure! (xD)

Doncs ja tens una altra fan!

Adeu!




Avatarginny loovegod 314 comentaris20/08/2009 a les 22:45:00
#19235Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

per cert, ara que me n'adono... la Blake s'assembla molt a l'alma, oi?

i ja que hi som, que se m'ha acudit.... teories.

no sé, això és una paranoia total, però  Blake s'assembla molt a Black... potser massa per ser casualitat. (t'aviso, és una paranoia total) Podria ser que  fossin família i que el Sírius no ho sapigués, que es fessin nòvios, ell s'enterés de que eren família i tallés amb ella i se n'avergonyís?

nah, decididament és una total i completa paranoia.

xD no facis cas.




AvatarTooru 240 comentaris21/08/2009 a les 10:03:01
#19236Encara no he escrit cap fanfiction

Excepte el Scorpius, el Scorpius me cau be. Pero els demes de Slytherin...

I la teoria de ginny loovegod, podria ser, pero Blackie no era el nom?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/08/2009 a les 14:27:58
#19238Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Es veia a venir això del James i l'Alice? Bé, potser sí. I respecte a que tornarà a passar... doncs ja ho veurem! Sí, només falta la de Ravenclaw... ja quasi està. L'Alice i el Frank sembla que són els que més agraden. Pel que fa a l'andana 9 i 3/4 i a la Ronda d'allà... PERFECTE, JA HO TENS! Ara et falta la segona part. Hog's head és la taber El Cap de Senglar, en anglès es diu "Hog's Head". Ho necessito en anglès, suposo que veus per què.

ginny_loovegod: A tu també t'agraden els Longbottom, ja ho sabia ^^. Lo del mòbil ho parlarem. Pensava que tothom diria que el personatge més odiat era la Parkinson! A mi m'agrada perquè és divertida d'escriure, però pel lector hauria de ser una mala puta... no em crec que tthom us caigui bé! I m'encanta Hogwatch!! Em sembla que ho faré servir més endavant d'alguna manera... Ei, i la sorpresa?? Quan estarà llesta??? Pel que fa a la Blake! Sí, s'assembla molt, molt, molt a l'Alma. És que de fet, he estat rumiant a això de tornar a agafar la fanfic dels rondadors, però he decidit que s'han de canviar algunes coses i, tot i que encara no està decidit, l'Alma ha passat a dir-se Blake. I la teva teoria no és, però no està malament. No són família, que el nom s'assembli no vol dir res. Li vaig posar Blake per una actriu que es diu Blake Lively i em va agaradar molt com sonava. També li he donat l'aspecte de la Blake Lively, que sembla una model (ho podeu buscar al Google, si voleu XD). El fet que s'assembli a Black no vol dir res, és casualitat.

Laura*Malfoy:  Com se't pot fer curt? Però si és condenadament llarg! I passen un munt d'escenes... en fin, hjo que el veia massa llarg i em pensava que es faria pesat... XD Vale, sí, volem l'Alice i el james, junts, un vot a favor per això. Però pel moment m'han demanat una tercera part, de manera que ha d'anar per llarg. A que mola la revista? M'he quedat flipant quan se m'ha acudit! Saps que de vegades em passa que, no sé com, tinc una idea  alguna cosa em ve a cap, i llavors de cop i volta, busques el per què i no pares de trobar-hi coincidència que dius... òstia, ni fet a posta... em va passar amb les quatre pistes de la relíquia, que em pensava que mes les hauria d'enventar, i no, vaig trobar quatre coses que els fundadors havien aportat a Hogwarts, i constatat per la Rowling, que m'invento res. No sé, brutal, sembla com si de vegades estigués predestinat o algo... També passarà una cosa així cap al final de la fanfic, ja ho veureu, és que és molt fort!

Tooru: Ala que guai, una altra a la secta! Benvinguda! Aquí estem tots bojos, de manera que t'hauràs d'adaptar. T'agrada la McGonagall, com a mi, bona noia. Lo dels altres no t¡ho agafo perquè ho trobo massa general. I no t'agraden els d'Slytherin, perfecte, ets de les meves! ^^ A mi l'Scorpius també em cau bé. Bé, no em cau bé, però no em disgusta exageradament, com li passa al James. 10 punts per veure l'esvàstica, crec que només la va veure una altra persona, a part de tu. I a la ginny_loovegod no se li ha de fer molt de cas, xk està loca i se li'n va molt sovint (amb tots els carinyos per la ginny_loovegod) XD Apa, ens veiem al següent!




Avatarginny loovegod 314 comentaris21/08/2009 a les 15:33:21
#19240Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

osti noia primer em dius guarra i després dius que estic boja i que no em facin cas? ='( sniff...

lo de la blake pensava que podia ser una mena de pista, com que s'assemblen... tot i que ja vai dir que era una total anada d'olla.

Seh, els longbottom són els millors! i tal com ha dit la marta_ginny, si el frank és guapo millor que millor. LO del mòbil... siusplau, ensènya-li què és un mòbil! ah, i de pas ensènya-li a fer servir el messenger...^^. Ara que ho dius, la parkinson no se m'havia acudit. Tot i que no la odio. Puc enfadar-me amb algun personatge de tant en tant, però mai puc arribar a odiar a ningú, especialment als dolents, ja que tot passa per alguna raó i si els dolents no existissin no hi hauria història. per exemple, no m'agrada que l'Al no hagi donat la cara amb lo del quidditch, però no l'odio pk ha contribuit a que tu facis un descans de partits de quidditch i que quan en tornis a escriure els facis encara millor que aquests, i mirra que ja són molt difícils de superar. La veritat és que la parkinson a mi també em sembla divertida^^

Per cert, per si vols continuar l'altra fic, l'altre dia vaig veure que al final sí que l'havia guardat en un arxiu de word. Com que la van esborrar, si vols te la passo.

lo de la sorpresa ja t'ho he dit en un MP.

pos wenu, em sembla que això és tot!!

dew!

*laurie*





Avatarginny loovegod 314 comentaris21/08/2009 a les 17:42:55
#19243Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

per cert, que jo també vai veure l'esvàstica. l'únic que al principi  em vai pensar que no ho era. quan ho vai veure vai pensar: eis, això no és una esvàstica? nah, impossible, això no pot tenir res a veure amb l'ideologia nazi... i quan vai veure el teu comentari em vai quedar: Ualaaa....

xD




AvatarTooru 240 comentaris22/08/2009 a les 12:08:23
#19247Encara no he escrit cap fanfiction

Holaa!!

Tranquila m'adapte rapid! xD

Ja tinc 10 punts!! Be be, anem millorant.

He estat mirant el dibuix de dalt, i hi ha un personatge el del pel negre i ulls verds, que esta al costat de la pel roja, qui es? em sona molt a un personatge d'un anime. Val potser alucine, pero es que te un paregut en la cara.

ah! "l'entrevista" que vares posar el dia 16, "Harry Potter i el mistrei del Príncep" la tens sencera?? Me la podries enviar? Em vaig riure molt.

Val, crec que pregunte masa. xD.

Adeu!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/08/2009 a les 12:24:16
#19248Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Crec que el més antic és el de la Ronda d'Alla, perquè si l'Ollivander's hi va arribar el 300 i pico aC i Gringotts encara és més antic, no crec que l'andana ho superi.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2009 a les 15:06:04
#19251Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Tooru: Sí, t'enviaré l'entrevista a la que pugui! I el del dibuix és l'Albus! Jajaja, sí, segur que el coneixes,  xk dient-te Tooru... jajaja, el vaig copiar d'un dibuix del Yuki de Fruits Basket que vaig trobar. Al dibuix del Clan de magatotits, el James és el Kyo i el Frank és el Shigure! El que passa és que l'Albus és l'únic que te el mateix color de cabell i per això ho has notat!

ginny_loovegod: vale, vale, doncs ja sou 3 que ho vau veure! POer cert, si em pots passar la fanfic dels merodeadores, millor que millor, així tindria un background a partir d'on escriure.

marta_ginny: Siiii!Ja ho tens, ja ho tens! Ara et falta revisar la profecia i allà ho veuràs clar!




Avatarginny loovegod 314 comentaris22/08/2009 a les 15:21:59
#19252Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

ok, on t'ho passo?




Avatarginny loovegod 314 comentaris22/08/2009 a les 16:15:18
#19254Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

llavors aisxò què vol dir, que el mirall s'amaga a la ronda d'alla, a l'edifici més antic de tots?

LLavors en principi hauria de ser a gringotts, no?

no ho tinc del tot clar, la veritat...




AvatarTooru 240 comentaris22/08/2009 a les 18:39:31
#19256Encara no he escrit cap fanfiction

Ah! Doncs no m'havia donat compte del altre, pero a que me fixat ...

Gracies per l'entrevista m'he rigut molt! Esta molt be. :)

Adeu!




AvatarTooru 240 comentaris22/08/2009 a les 18:39:32
#19257Encara no he escrit cap fanfiction

Ah! Doncs no m'havia donat compte del altre, pero a que me fixat ...

Gracies per l'entrevista m'he rigut molt! Esta molt be. :)

Adeu!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/08/2009 a les 19:26:34
#19258Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny_lovegood: si mel pots enviar per missatge privat, fantàstic, si no et deixa xk es ,olt llarg, me'l pots enviar aquí:

blackpride_gryffindor@hotmail.com

Gràcies!




Avatarginny loovegod 314 comentaris22/08/2009 a les 22:49:37
#19260Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

ok, en quant arribi a casa(ara estic a la d'una amiga) t'ho envio!

Per cert, que se m'ha acudit una altra teoria; podria ser que passés al igual que a l'altra fic? és a dir, que el remus estigués enamorat de la Blake i el Sírius l'hi hagués pres sense saber que li agradava al remus? llavors, encara que hagués sigut sense voler, no s'hauria comportat com un verdader rondador, i per això n'estaria avergonyit i no voldria que es parlés d'ella. Per cert, que el Harry i el James no poden editar les parts on surt la Blake, pk com li diria el james al harry perquè vol editar el diari? què diria, que li ha dit el Sírius?

Wenu, dew!

*laurie*  




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/08/2009 a les 18:28:51
#19261Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Dons no ho veig clar... m'he passat cosa de mitja hora llegint i rellegint la profecia però no se m'acudeix rees...

Podria ser que allò del nou emplaçament fos l'altra barrera? És que no ho sé...

També se m'acudeix que no el poden trobar si l'ha de robar algú. Potser és aquest el paper de l'Agatha. Potser està allà per robar-la.

I tampoc sé on s'amaga exactament. Perquè no m'ha quedat clar si és a la paret, a la ronda d'Alla o la...

OSTREEEEEES SE M'HA ENCÈS LA LLUMETA!

El Neville i la Hannah són els amos de la Marmita Froadada, no? Doncs l'Alice i el Frank la poden tenir a casa sevaa! I no ho saben! I sinó molt a prop!

Uauuuu flipaa!

Wenu se m'ha encès la llumeta mentre escrivia, va bé això...

I re, que em feia ilu comentar el dia de santa Minerva. Diga-li a la McGonagall felicitats de part meva!

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/08/2009 a les 18:50:52
#19262Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny_loovegod: sobre la teva teoria, sí, bé a ser això, però wenu, això s'acabarà resolent aviat. El que serà interessant és que la cosa no s'acabarà aquñí, hi haurà molt més. ^^

marta_ginny: Santa Minerva? En sèrio? Que guaaaaai! ^^ Si acabo avui el caspítol nou li dedico a ella. Respecta a la teva teoria, és molt bona, jo també hi vaig estar pensant, però no. El que volia dir amb lo de revisar la prfecia és la part que diu "però un emplaçament fals van escampar pel secret de la relíquia poder guardar". És a dir, que el que diu la pista és fals. L'única persona que sap on és de debò és, teòricament, aquella a qui pertany la relíquia. I crec que he explicat moltíssim.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/08/2009 a les 18:54:28
#19264Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres! Llavors allà et diu l'emplaçament fals... i l'única persona que ho sap pot ser el fill de Gryffindor? A la tomba (si no recordo malament) deia algo del seu fill...




Avatarharry_james_potter 119 comentaris30/08/2010 a les 14:23:40
#21835Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Encara ric per lo de Hogwatch! És que m'encanten els jocs de paraules i els acudits samàntics!!!

Ha, ha, ha!!! Quina gràcia!




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:28:15
#26348Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

M'ha encantat, aquest capítol!! Sobretot la part de la recerca de la Blake a la biblioteca de Hogwarts i quan visiten la Mookie! Genial!

Ja m'imaginava que en Sírius no voldria parlar de la Blake. Penseu en una nòvia (o una amiga molt íntima)... I no podria ser una nena? Una nena per la quan tingués un afecte especial... O potser alguna connexió que desconeixem... Després ja he llegit que no.

Bufa, la conversa que tenen l'Alice i en James, no O.o I l'Albus: «Tu ets imbècil?» hahahaaaa

I la McGonagall ja ho sabia!! hahhahahaa «Tinc cara de tonta, senyor Potter?». I m'encanta la cara de «vés-per-fei na-que-no-veus-que-sóc-molt-important-i-estic-molt-ocupada» hahahahaahaa

Blake Waterstone? M'agrada, sona bé. És a dir que era filla de muggles o mestissa... El que m'intriga més és que desaparegués tant bon puc es va acabar la primera guerra... No devia ser del bàndol de Voldemort, oi?

El nom de la revista de l'escola, Hogwatch, m'ha agradat molt! És molt encertat! Jo també he ideat una revista/noticiari de l'escola i és curiós com ens hem decantat per un nom amb tècniques tan diferents =) M'agrada molt Hogwatch :)

Pobra Geena «Ah, com el Google» i ningú no sap de què parla hahahahaaa Ostres, la Rose!! Ho sap tot, m'encanta!! A veure la Mookie s'ha dit!! I quina manaire i cridanera!

I, que bé, una nova inscripció rúnica!! :) Les dues barreres? Es refereix a les barreres que cal travessar per anar a llocs màgics amagats dels muggles, com la Ronda d'Alla? Tres copets al maó de tres amunt i dos al costat? :) I per l'altra barrera... només se m'acut la l'andana 9 i 3/4? No ho entenc... El que cerquen és dins els maons de les barreres? :S «L'antic és el que ens interessa». A veure... L'andana es va fer entre el 1849 i el 1855, oi? (ho vaig trobar quan vaig escriure la fic de la Sala d'objectes perduts xD), així he de suposar que la Ronda d'Alla és més antiga?? És a dir que la relíquia és a la Ronda d'Alla? Llavors l'andana 9 i 3/4 no interessa per res?? O això com es menja?

---

«apressuradament» → apressadament

«escridassar als altres elfs» →escridassar els elfs (errors amb el CD perquè n'hi ha uns quants al llarg dels capítols...)

---

Sobre el que preguntes... Mmm és que no en podria triar cap de definitiu... Et faig una llista dels que més m'agraden, si vols (no em tinguis en compte l'ordre, com que no sé quin posar abans i quin al final ho posaré per ordre alfabètic hahaha): Agatha, l'Albus místic, Elektra, Lizzbell, McGonagall,

He de dir que en Frank i l'Albus també m'agraden molt :) I l'Alice... tinc un sentiment especial amb ella. Més aviat m'agrada! I voldria que donessis més paper a la Ginny (en Ron, la Hermione i en Hugo també ^^) quan surti en Harry i això. I que sortís més l'Scorpius ^^ A més dels que t'he dit que són els meus preferits.

Dir els que no m'agraden és molt més difícil... Suposo que dir en Nosferatu no compta hahhaaaa

Antares




irinawatson06 105 comentaris07/09/2017 a les 13:25:32
#27175Encara no he escrit cap fanfiction

Aiiiii!!! Espero que al final d'aquesta saga que estàs fent l'Alice i en James acabin junts... Però llavors ja seria massa copia de l'original Harry Potter ara que hi penso: el prota acaba amb la germana del millor amic...