I

HOGWARTS

El tren va fer un revolt i l'Albus va veure, amb una barreja de recança i d'il·lusió, com les figures dels seus pares i tiets es perdien en la foscor. En aquell moment, el nus que tenia a l'estómac des que s'havia despertat de bon matí es va anar desfent com per art de màgia. Anava a Hogwarts. Anava a Hogwarts! No s'ho podia creure.

—Què, Al, et penses moure o et quedaràs aquí tot el viatge? —la seva cosina Rose se'l mirava amb les mans a les caderes, rient per sota el nas.

En veure la cua de gent que estava causant, allà, dret enmig del passadís, l'Albus va envermellir i va córrer rere la nena. Van anar avançant pel tren, buscant un compartiment lliure o, si més no, on hi cabessin, però semblava que estaven tots plens. Finalment, després d'haver recorregut quasi tot el tren, van trobar-ne un on hi havia dos nois i una noia que semblaven de la seva edat. L'albus es va quedar a la porta mentre la Rose feia un pas endavant; sempre havia estat més tímid que la seva cosina.

—Hola. Que podem venir aquí? —va preguntar la Rose amb veu tremolosa—. És que tots els altres compartiments estan plens...

—I tant! — va fer somrient un dels dos nois, que duia els cabells més llargs que l'altre. Va obrir la boca per afegir alguna cosa més però la noia li va dirigir una mala mirada que el va fer emmudir de sobte. "Ja es coneixen" va pensar l'Albus una mica decepcionat. Si tothom anava en grupets, li seria encara més difícil fer amics. Estava convençut que acabaria anant amb la Rose a tot arreu i, per molt que la seva cosina li caigués bé, era una noia (i per tant, com a tal, una mica pesada a vegades).

—Sí, jo també m'hi he trobat —els confessà la noia, que duia una cua de cavall molt llarga de color castany fosc—. Sembla que aquest any ha vingut molta gent nova.

—Que no és el primer any que véns? —va preguntar la Rose una mica decebuda també; se li veia a la cara que ja s'havia fet il·lusions respecte aquella noia.

—No, faig segon. Però ells sí que són nous. —va fer un gest amb el cap assenyalant els altres dos i, amb cara d'haver-se adonat per primera vegada que darrere la Rose s'hi amagava l'Albus, va afegir— Vosaltres també, oi? No us havia vist mai.

Els dos petits van fer que sí amb el cap.

—Bé, així doncs, —va dir mentre donava un cop de vareta que va fer que les bosses que duien l'Albus i la Rose s'enfilessin a les lleixes de sobre els seients— us deixo aquí. Ja teniu gent amb qui parlar. —es va aixecar d'una revolada, tot fent un gest amb la mà a la Rose i l'Albus, que encara no havia acabat d'entrar del tot al compartiment—. Vaig a buscar la Beryl i la Cass. Fins després!

La porta es va tancar amb un cop sec i es va fer un silenci incòmode. L'Albus va mirar per la finestra però no coneixia els paisatges que passaven rabent pel seu costat i no va ser capaç de veure si faltava molt o poc per arribar a l'escola. Aviat, però, es va sentir un espetec suau i un dels nois va esbufegar.

—Per fi! Mira que n'arriba a ser de pesada! I després diu de mi! Perdoneu-la, era la meva germana. Ai! Però si no ens hem ni presentat! Jo sóc l'Echo Barnett. —i veient la cara que feien els dos nouvinguts va afegir— sí, sóc una noia. Ja li vaig dir a la mare que no m'havia d'esquilar tant, però no em va voler fer cas, com de costum. Em va agafar pel ganyot i amb un cop de vareta, xac! Fora melena. I mira que els duia llargs, eh? Però van acabar tots per terra. Ah! I aquest —va fer tustant uns copets amistosos a l'espatlla del seu acompanyant— és l'Aubrey Yorweth. Bé, i vosaltres sou...

—La Rose Weasley i l'Albus Potter —va contestar la Rose pel seu cosí.

—Uau! Ets família de... no pot ser que... sembla impossible! Ets... ets —va quequejar la noia— coneixes... —amb molt d'esforç i la cara molt vermella va respirar fondo per acabar la frase— ets el fill... el fill de... — l'Albus va assentir tímidament, ja l'havien advertit a casa (sobretot en James, que li havia assegurat que lligaria molt gràcies a això) que molta gent s'exclamaria en saber que era fill d'en Harry Potter—. Ets el fill de la Ginebra Potter, l'exencistelladora de les Harpies de Holyhead?

—Sí, és la seva mare, i la meva tieta! —va exclamar la Rose.

—Ostres, que guai... deu estar bé tenir una mare així. La meva treballa a Madame Malkin's, una feina d'allò més avorrida. I el pare és un guaridor de Sant Mungo... almenys sempre té alguna anècdota per explicar... Brutal —va repetir en veu baixa com si recordés de sobte que estaven parlant d'una altra cosa— el fill de la Ginebra Potter, ja veuràs quan li diguem a en Prom. Fliparà! —l'Aubrey va fer que sí, perquè callés, tot i que posava una cara de no entendre res.

—I... —va començar la Rose.

—Ja li sabrà greu, ja, a en Prom no haver nascut més tard. Seré jo la que vagi a classe amb el fill d'una jugadora de... —la noia va callar de cop en veure la cara de contradicció que feia la Rose.—perdona, t'he tallat? Anaves a dir alguna cosa, oi? Em passa sovint, ho sento... és que el meu germà gran, l'Apol·lo, fa uns anys, em va fer un encanteri de xerrameca i com que fins llavors jo era molt tímida i no parlava gens (sí, sí, encara que sembli impossible), la mare va decidir que estava millor així. I no sé què dir-te la veritat. Però bé, em sembla que volies dir alguna cosa, no?

—Tant se val, ara —va sospirar la Rose. Es va fer de sobte un altre silenci, que l'Albus va agrair de tot cor. No se'n sabia avenir, que aquella noia hagués callat d'una vegada! Però encara que fos una mica pesada, semblava simpàtica.

—I a tu —va fer la Rose dirigint-se al noi, que encara no havia obert la boca i donant un cop de colze a les costelles de l'Albus, perquè s'integrés a la conversa— t'agrada el quidditch?

El noi no va respondre.

—És que l'Aubrey és fill de muggles —va aclarir l'Echo.

—Ah! I de què us coneixeu, doncs?

—De res —va afanyar-se a dir ell. La noia es va quedar amb la boca oberta i finalment va afegir:

—Però em sembla que jo l'havia vist alguna vegada per sant Mungo. Pot ser?

Ell per a tota resposta va aixecar la vista i, amb una rapidesa semblant a la de la germana de l'Echo, es va fer fonedís.

—La veritat és que no sé perquè s'ha posat així —va fer l'Echo arronsant-se d'espatlles— que he dit res dolent, jo? No oi? Potser li ha sabut greu que el presentés com un fill de muggles... però no ho he fet amb mala fe, de veritat. És que sinó us hauríeu pensat que era curt, no hi ha cap mag criat entre mags que pugui desconèixer el quidditch, oi? Perquè...

—Deixa-ho estar d'una vegada, dona! —va exclamar la Rose; era la cinquena vegada que es repetia la mateixa situació i encara no havien arribat ni mig camí. Cansada, va agrair que l'Albus obrís la boca per avisar-los que arribava la bruixa amb el carret de les llaminadures.

Amb la boca plena i la distracció dels cromos de les granotes de xocolata, l'Albus va poder, per fi, deixar-se anar una mica i va entaular una conversa amb l'Echo sobre Quidditch. Com que la noia estava ocupada engolint caramels de tots els gustos, ell va poder ficar-hi cullerada. Mentrestant la Rose, que no tenia ni idea de quidditch, es va dedicar a donar galetes per a mussols a l'òliba del seu cosí, en Hiro.

Amb l'Echo entretinguda amb les granotes de xocolata i els dolços que havia comprat, el viatge es va fer menys pesat i ni se n'havien adonat que ja s'endevinaven els llums del castell en la fosca de la nit. Les noies van fer fora l'Albus perquè s'havien de canviar i ell va anar uns quants compartiments més enllà, on hi havia el seu germà i els seus amics.

El tren va parar a l'estació de Hogsmeade amb un fort estrèpit. Aviat l'andana va quedar plena de fum, entre el qual es distingia la figura gegantina d'en Hagrid, el guardabosc de Hogwarts. L'Albus va somriure en veure'l. Carregant la bossa i la gàbia d'en Hiro va baixar del tren, juntament amb una riuada d'alumnes, i es va afegir a la fila d'alumnes de primer morts de por que s'havia format vora en Hagrid. Després de contar-los a tots, el professor els dirigí per un camí de terra, a la riba de l'estany, on descansaven unes quantes barques il·luminades per la llum tènue dels fanals que penjaven de la proa de cada una.

—Vinga, col·loque-us-he en grups de quatre, siusplau —va cridar amb veu ronca en Hagrid— vinga, quatre a cada barca. Aixins, aixins, molt rebé. Ja esteu tots? Doncs vinga.

Assegut tot sol en una barca, que surava menys d'un pam sobre la superfície del llac, es col·locà al capdavant de la comitiva.

L'Albus, que compartia barca amb la Rose, l'Echo i un noi cepat i ros, es va quedar meravellat en veure el castell. De nit, les llumetes de cada una de les incomptables habitacions i cambres de l'edifici es reflectien en el llac, tintinejant amb les petites onades que causaven les barques. Es va sentir un "ooooooh" a totes les boques dels nois i noies que travessaven el llac amb ell. Per molt que s'ho havia imaginat, per molt que en James li hagués descrit una vegada i una altra, mai havia arribat a aquell extrem: era una imatge inigualable. Va sentir un murmuri i no va haver de girar—se per comprovar que era l'Echo qui xiuxiuejava alguna cosa a l'orella de la Rose.

No se'n van ni adonar que ja havien arribat al castell. Davant de les portes de doble batent de roure els va rebre un bruixot baix i rodanxó, amb un llarg nas que sobresortia entre l'espessa barba blanca. Va repassar amb els seus ulls castanys tots els alumnes que estaven al seu davant, i amb un somriure càlid se'ls adreçà.

—Benvinguts i benvingudes a l'escola de màgia i bruixeria Hogwarts. Jo sóc en Filius Flitwick, a partir d'ara el professor Flitwick per a tots vostès. Sóc, també, el subdirector de l'escola, (com ja deuen saber, el que els envià la carta d'ingrés) i l'encarregat de donar-los la benvinguda.

Seguint el professor Flitwick els alumnes van entrar al gran saló. La gran cúpula que s'estenia sobre els seus caps estava tenyida d'un blau negrós ple d'estrelles. Altre cop, l'Albus es va veure incapaç de contenir un "oooh", que, tot i ser general, va quedar ofegat per la xiscladissa que causaven els alumnes d'altres cursos. Aviat, però, els nouvinguts es van col·locar en fila índia, tal i com els havia indicat el subdirector, i van esperar el seu nom. L'Albus va donar una llambregada general a les quatre taules, intentant passar bastant per sobre la que estava tenyida de verd. En canvi, s'aturà a la roja, on aviat localitzà el seu germà, que el saludà amb la mà i li féu un signe d'ànims. Va empassar saliva. Darrere seu, la Rose mostrava una cara blanca com la cera, i just després d'ella va poder observar, amb un somriure a la boca, que l'Echo s'havia quedat paralitzada pel terror, amb la boca ben oberta. Va dirigir la mirada a la taula de professors. Allà, al centre, hi havia una dona molt arrugada, però amb una mirada decidida i imponent. Als seus costats s'estenien els diversos professors, asseguts, observant amb calma l'escena. Va reconèixer en Neville, l'amic dels seus pares, que li va dedicar una mirada còmplice i l'inconfusible figura d'en Hagrid, que sobresortia per damunt de la resta. D'aquest, tant l'Albus com la Rose van rebre un ampli somriure. Tot i això, el nus que tenia a l'estómac (que havia recuperat en pujar a les barques) no va disminuir, sinó que es va fer més fort. Davant mateix de la taula dels professors, descansava un barret vell i apedaçat, sobre un tamboret que semblava haver suportat el pes d'en Hagrid. Va empassar saliva. Quanta gent defraudaria si el barret el posava a Slytherin? El seu germà, els seus pares, els seus cosins... i fins i tot el professor Longbottom! Aleshores, però, va recordar allò que li havia dit el seu pare abans de marxar, i les paraules li van fer l'efecte d'antídot. "A mi em va deixar triar", havia dit. Què significava allò? Que ell també havia temut anar a Slytherin? Se li feia difícil imaginar-se els seus pares a la seva edat, tremolant com un flam en una fila esperant que els cridessin pel seu nom... sense voler, va somriure. Estava més tranquil.

La veu forta i potent de la directora el va treure de les seves cavil·lacions.

—Alumnes de primer curs, els dono la benvinguda en nom de tot el professorat i els vostres companys. Tot i això, ara no és hora de fer el discurs, com tots sabeu. Ara el que toca és que se'ls designi la residència que els pertoca i a la que pertanyeran a partir d'ara i fins a la fi del seu setè curs aquí, a Hogwarts. Així doncs, no dic res més, de moment. Que comenci la tria!

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 24/08/2009 a les 19:03:38
  	#19276	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  

  Oh, que guai! M'agrada moltíssim!

  En primer lloc perquè és sobre els fulls del Harry (les meves també ho són ^^) i els tinc un carinyo a aquests ens que ni t'ho imagines. Espero que l'Albus vagi a Gryffindor, com ha de ser! I m'agradaria saber què passa amb aquell noi tan tímid... jolin, que raret, no?

  Segueix aviat, que pinta molt bé!

  Agatha

  
  
  
  

• 	Laura*Malfoy	Enviat el 24/08/2009 a les 22:01:09
  	#19281	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  

  M'encantaa!

  Com l'Agatha Black, la meva ff tambe es sobre els fills d'en Harry, axi ke tmbe els i tinc carinyo ^^ Espero ke l'Albus vagi a Griffindor pero no crec que decepcioni als seus pares si va a Sly, crec ke l'antendra :P

  espero que segueixi aviaat, sa ma fet molt curt el capi,

  un peto!

  
  
  
  

• 	lunalovegood	Enviat el 24/08/2009 a les 22:34:23
  	#19283	He escrit 2 fanfics amb un total de 45 capítols

  
  
  moltes gràcies! la veritat és que feia molt de temps que no passava per aquí però tenia la ff rondant pel cap i no m'he pogut estar d'escriure-la! ja em posaré al dia i provaré de llegir-me les vostres si tinc temps! 
  
  
  
  
  

• 	nathalilupin	Enviat el 25/08/2009 a les 11:17:30
  	#19285	He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols

  
  
  
  Hola!!
  
  Mola molt, aqesuta història, de moment dona unes prespectives molt bones jj.
  
  Jo personalment tot i que vull que vagi a Gryffindor no estaria malament que anes a Slytherin per canviar una mica ja que tots els Potter van a Gryffindor jj.
  
  En fi continua aviat a veure on va.
  
  
  nathalilupin
  
  
  
  
  

• 	Tooru	Enviat el 25/08/2009 a les 17:50:47
  	#19289

  
  

  hola!!!

  Esta molt be! M'agradat molt la Echo , segur que no calla ni baix l'aigua!

  Adeu!

  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 26/08/2009 a les 13:14:52
  	#19301	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  M'encantaa!

  Espero que l'Albus i la Rose vagin a Gryffindor...

  Veig que cada vegada tenen més èxit les ff dels fills del Harry i companyia... XD

  Wenu re, continua aviat i si en algun moment ten temps passa't per les meves ff!

  1 pto

  Marta

  
  
  
  

• 	_llunàtica	Enviat el 26/08/2009 a les 14:34:02
  	#19304	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  
  Uau, està molt bé! Espero que el següent capi arribi aviat! Un petonàs.
  
  
  
  
  

• 	ullal	Enviat el 27/08/2009 a les 12:48:41
  	#19322	He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

  
  

  no vull ser esguerracries, pero la Rose no anava a segon? a veure si no ho he llegit bé...

  a part d'aixo que no si soc jo que no ho he llegit bé, doncs continua que m'agrada molt.

  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 08/09/2009 a les 19:38:16
  	#19595	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  ostres mola moltíssim! no havia descobert aquesta fànfic fins ara, una mica tard.. xD
  Veig que hi ha molta gent que ha fet un ff dels fills de'n Harry i la Ginny, jo de aquí molt poc penjaré una de la quarta filla (inventada) de'n Harry i la Ginny, espero que us agradi.
  
  Per sert, què és això de la Ginebra Potter? No ho he acavat de pillar..
  
  Vueno que està molt bé i ja em començo a enrollar.. XD ara segueixo llegin els altres capítols
  
  
  
  
  

• 	MrsBlack Anònim	Enviat el 09/09/2009 a les 20:57:44
  	#19626

  
  
  hosti tu, que be que pintta això!
  
  
  
  
  
  

• 	Luna Weasley	Enviat el 09/09/2009 a les 21:18:42
  	#19627	He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

  
  

  Weee!!!

  Soc la persona que s'ha llegit akesta fic per 99ª vegada!!!

  Yuppiiii!

  Wenno, q sta mol b, em mola molt!!!

  Espero que facis q el seleccionin a:

  Ravenclaw!

  broma, broma!

  Gryffindor! SI, SI, SI i SISISISI!!!

  
  
  
  

• 	hermione potter	Enviat el 09/06/2012 a les 16:32:33
  	#23349	He escrit 10 fanfics amb un total de 73 capítols

  
  

  ara soc jo qui te el nus a  la panxa