L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 33: El lloc més segur del món
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 26/08/2009 a les 17:55:20
Última modificació 26/08/2009 a les 17:55:20
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 33: El lloc més segur del món

Buenaaaas!

Buf, l'he acabat més de pressa del que em pensava, el capítol nou! Sé que ara ja els esperu ab ànsis, o al menys ho sembla perquè tothom comenta un munt i tots sembla que teniu 'teoris per donar i per vendre.

De manera que... som-hi! Molts misteris es resolen aquí... tot i que probablement al final us vindran ganes de tallar-vos les venes. XD


33- El lloc més segur del món

 

L'Alice va tornar del seu viatge a Itàlia l'endemà a vespre, i el James, el Frank i la Geena ja l'estaven esperant a la porta del vestíbul. Mentre creuava els jardins, va veure com tots tres baixaven corrent les escalinates que duien al castell i la van trobar a baix.

—No cal que pugis que anem a Ca l'Alfred —li va dir la Geena, mentre li agafava la mà—. Ja ens a dit el Frank que has descobert coses interessants.

—Sí —va sospirar l'Alice—. Ja sé que vosaltres també!

El James va assentir. Si el Frank havia notat que l'Alice havia descobert alguna cosa, ella també deuria haver notat que ell n'havia descobert una altra.

—Ja en parlarem allà, per això —va dir la Geena—. Quan siguem amb els rondadors.

Amb el que no van pensar, però, era amb quines circumstàncies trobarien els rondadors. Després de vint minuts caminant pel passadís secret i un cop tancats rere la sala que protegia l'home llop de Vitruvi, el James va fer la crida amb l'anell.

—És que us heu begut l'enteniment! —va xisclar la Lily tan bon punt va aparèixer, mirant-se'ls enfadadíssima—. Pensava que teníeu més seny! Teniu idea d'on us heu ficat?

—De... de què parles? —va preguntar el James, que no tenia ni idea de a què venia aquella esbroncada. El Sirius i el Forcat es tapaven la cara des de darrere la Lily

—Com que de què parlo? —es va enfurismar encara més la Lily—. Us heu fet animàgics o no?

—Ah, això! —van exclamar els magatotis al final.

Ja se'ls havia oblidat que era la primera trobada que tenien amb els rondadors des d'abans de Setmana Santa. És clar! El Sirius i el James l'havien enredat a ella i el Remus per aconseguir que els magatotis es poguessin transformar en animàgics sense tenir-los per allà posant el crit el cel. El que estaven fent ara, vaja.

—"Ah, això"? —va repetir la Lily—. Què passa, que ja us n'heu oblidat? Aquesta és la importància que doneu a la bestiesa que heu fet? Us ho esteu prenent com una cosa temporal. Vosaltres sabeu el que és, ser animàgic?

—Eh... sí? —va fer el James, mirant de rebaixar la tensió. No ho va aconseguir—. Crec que m'ho imagino força bé.

El Forcat es va portar les mans al cap. El James va veure que no hauria hagut de dir allò, perquè la seva àvia s'estava posant de color escarlata fosc. Tirant a lila.

—A MI NO EM PARLIS AIXÍ, JOVENET! —va rugir ella—. No teniu ni idea del que us pot passar si us enganxen!

—És clar que ho sabem! —va saltar el Frank—. Sabíem els riscos que corríem. Si ens enxampen, anirem a Azkaban.

—Però no ens enxamparan —va col·laborar l'Alice.

—Ah no? —va fer la Lily—. Això no ho podeu saber. I si us tanquen a Azkaban què?

—Ens escapem? —va proposar el James, que no podia evitar passar-s'ho bé amb la situació. Al Sirius se li va escapar el riure, cosa que va ser un error.

—Tuuuu! —li va cridar la Lily, cosa que va fer que el Sirius s'anés a amagar rere el Forcat—. Tot això ha sigut culpa teva! I a tu, Potter, és clar, et van faltar cames per posar-te del seu cantó, no? No en vull saber res, de vosaltres!

I va desaparèixer, deixant-los a tots en silenci.

—Se li passarà —va sospirar el Forcat—. Però trigarà. Només em diu Potter quan està molt, molt enfadada.

—Tu què en penses Remus? —va voler saber la Geena, que semblava ser la única a qui els crits de la Lily no li havien entrat per una orella i sortit per l'altra.

—No ho veig de tot clar... —va fer el Remus—. Però és cosa vostra. I per altra banda... el James, el Sirius i el Ben se les van empescar prou bé perquè no els descobrissin mai...

—Serem prudents —va prometre el Frank.

—Ja, és clar —va dir el Remus posant els ulls en blanc—. Com sempre, no?

—Bé, a veure —va dir el Sirius tot animat— alguna novetat?

—Moltes —va assentir la Geena—. Però que comenci l'Alice.

—Bé... —va fer l'Alice—. La veritat és que a vosaltres no us va ni us ve... és sobre la meva ascendència... a l'únic que li interessarà és al Frank. Tot i que és molt guai igualment —va afegir amb un somriure.

—Va digues! —la va animar el James.

—Sabeu que us vaig explicar que un tal Edward Longbottom va viure uns anys a Florència i que es va casar amb una tal Giulia que, segons havia esbrinat, era l'única filla d'una família muggle molt influent? Doncs resulta que que es deia Giulia da Vinci.

—Què? —es va al·lucinar el Frank—. I estava... estava...

—Emparentada amb Leonardo da Vinci? —va acabar per ell l'Alice amb un somriure—. Crec que sí, però no ho puc assegurar. A Florència tenen els registres molt ben cuidats, però a Anchiano, el poble d'on provenia ella... allà amb prou feines arriben dos-cents anys enrere... de manera que no vaig poder trobar la seva partida de naixement. Però he tret això d'una llibreria muggle —va explicar-los l'Alice traient un llibre de la motxilla—. És una biografia de da Vinci. Espero trobar-hi alguna cosa que em permeti fer-hi la connexió.

—I no hagués estat millor mirar-ho en una llibreria màgca, o a la biblioteca d'aquí? —va pensar el James—. Da Vinci era bruixot, no?

—Sí, però recordeu el que ens va explicar la McGonagall l'any passat a Defensa? —va dir l'Alice—. Ens va explicar que era molt més conegut al món dels muggles, perquè mai no va fer res digne d'esment pels bruixots i va passar completament desapercebut per a ells.

—És veritat —va assentir la Geena—. Ni tan sols no apareix als llibres d'Història de la Màgia.

—Bé, doncs... —va fer el Sirius—. Ara és el vostre torn.

—Hem descobert les dues pistes que ens faltaven —va dir el Frank amb un somriure.

—La de Ravenclaw també? —es va meravellar l'Alice.

—Sí —li va explicar el seu germà ràpidament—. La Ravenclaw va ser la qui va posar el nom a l'escola, i em vaig adonar que hi havia moltes coses que tenien a veure amb senglars, en aquest poble...

—És veritat! —va dir l'Alice—. L'escola, el nom del poble, la taberna...

—La taberna —va seguir el Frank—. Resulta que va ser la casa de Ravenclaw, i ella mateixa li va posar el nom. El cap de senglar. Ja sabíem on era la pista.

—En un dels porcs senglars alats! —va exclamar el Remus—. Brillant! Segur que no se'ls ha examinat mai!

—I què? —va voler saber l'Alice, entusiasmada—. Ja sabeu a qui pertany el mirallet.

—Als zúrichs —va deixar anar el James.

Tots es van quedar parats.

—Però... que no eren un clan? —es va estranyar l'Alice—. Jo em pensava que eren malèfics...

—Potser ho són —va dir el Frank—. Però no ho crec; els fundadors no els haguessin deixat en herència una cosa tan important.

—Hi estic d'acord —va assentir la Geena—. Només ho vam suposar perquè eren un clan i ens havíem fet una mala idea amb el tema dels vlads...

—I què hi ha de l'altre pista? —va demanar el Forcat—. La de Hufflepuff.

—Era a la cuina —va explicar el James—. Hufflepuff va crear les cuines de Hogwarts, el Frank tenia raó amb la marmita. I deia que la relíquia era a Gringotts.

—Que és l'emplaçament falç—va entendre el Remus.

—Exacte —va assentir la Geena—. Per la qual cosa pensem que és a Hogwarts.

—És el més probable —va fer el Forcat.

—El problema és saber on —va sospirar el Frank.

—Suposo que ja ho heu provat amb la brúixola del James... —va dir el Sirius.

Els magatotis es vam mirar.

—Doncs no.

 

*   *   *

 

—Com se'ns ha pogut oblidar de provar-ho...? —va fer el James, quan sortien tots pel forat del Pi que Baralla a les tantes de la matinada amb la seva brúixola a la mà.

—No crec que funcioni per trobar la relíquia —va fer el Remus—. Estic convençudíssim que els fundadors la van fer il·localitzable amb màgia. Si no, hauria estat molt fàcil trobar-la amb molts objectes d'aquests.

—Potser no hi van pensar... —va fer el Sirius—. És possible que en aquella època ni tan sols existís el sortilegi... fa molts segles...

—Pot ser... —va concedir el Remus.

—De tota manera, no perdem res intentant-ho —va dir el James, obrint la tapa de la brúixola—. A veure. Mostra'm on és la relíquia dels quatre fundadors de Hogwarts.

Immediatament, l'agulla es va posar a girar ràpidament i de cop es va parar, en direcció sud-oest. Tots es van encaminar en aquella direcció, fins que van arribar als límits de Hogwarts, on van parar perquè hi havia les reixes.

—Segueix marcant al sud-oest —va dir el James.

—Us ho he dit —va dir el Remus—. Ens està desviant de Hogwarts. La relíquia està il·localitzable.

—Sí... —va sospira el James, que per un  moment havia pensat que ho tenien—. Sembla que haurem d'acabar de traduir el diari d'Slytherin...

 

*   *   *

 

No el van acabar de traduir fins a finals de maig. Va ser una nit, a la sala comuna de Gryffindor, quan els magatotis a feia estona que s'havien quedat sols estudiant. Faltava menys d'un mes pels exàmens, i tothom portava una vida estressada, per la qual cosa els quatre amics de tercer preferien la tranquil·litat de les nits per repassar. I va ser aquella nit quan la Geena va deixar anar un crit.

—Ja ho tinc! —va exclamar, alçant el llibre amb les dues mans per sobre dels seus caps—. Ja ho sé! Bé, no ho sé ben bé, però ara ja està!

—Què? Què passa? —va fer el Frank, amb la boca oberta com els altres.

—Ja està! —va exclamar la Geena—. Estava en el cert, a l'Slytherin se li'n va anar de la boca! Malparit, va trair els seus tres amics i va explicar en el seu diari on es podia trobar la relíquia quan ells tres van fer el possible per amagar-ho! Fins i tot explica com distingir la còpia de Gringotts de l'original, pel que es veu la rèplica té una senyal en forma d'X al revers del mirall. No em puc creure que traís els seus amics!

—Per què ho deuria fer...? —va preguntar el Frank.

—Perquè volia que ho trobés algú dels seus —va entendre de seguida el James—. Volia que només algú que aconseguís descobrir la Cambra Secreta pogués trobar aquest diari... algú com ell, algú que sabés parlar reptilià... algú com el Voldemort, el seu hereu.

—No esperava que hi entraríem nosaltres —va riure l'Alice.

—Certament no —va dir la Geena—. De totes maneres no veig clar on és... diu no sé què d'un camí secret per un trapa del tercer pis. Jo no en sé res, però...

—La McGonagall segur que ho sap —va acabar el Frank la frase per ella.

—Exacte —va assentir la Geena—. Un cop intentessin robar la relíquia era el moment de donar el secret a la llum, no? Molt bé, doncs, ja han intentat robar la de Hogwarts. Ho explicarem.

—A tothom? —es va sorprendre l'Alice—, perquè només cal que avisem la Rita Skeeter i demà al matí ho sabran al Japó.

—No, és clar que no! —va exclamar la Geena—. Ho direm a les persones justes. La McGonagall, perquè la necessitem i perquè això té a veure amb Hogwarts. I... James, crec que li hauríem de dir al teu pare, perquè aquesta és la raó que el vlads siguin aquí.

—Molt bé —va assentir el James—. Li escriuré una carta demà al matí i...

—No, d'això res —el va tallar la Geena—. Portem massa temps esperant. Anem a per la relíquia ara.

—Ara? —va exclamar el Frank mirant-se el rellotge—. És la una de la matinada!

—Hi ha d'haver una manera més ràpida de comunicar-se amb el teu pare... —va seguir la Geena, que no va fer cas del Frank, ja que, pel que semblava, li havia pujat l'adrenalina de cop i volta—podem fer servir la llar de foc?

—No —va dir el James—. La llar de foc de casa meva és al menjador. I hi ha un transmissor a la cuina, però els meus pares deuen estar dormint.

—Envia-li un patronus —va proposar l'Alice, lúcidament—. Arriben a l'acte, no el poden interceptar i l'anirà a buscar directament. El teu pare es pot aparetre a Hogsmeade en cosa de segons.

El James va assentir amb el cap i se'n va anar cap a un racó per concentrar-se, mentre els Longbottom miraven de calmar la Geena que estava com una moto. El James va treure la vareta i es va concentrar. Per fi, tot havia acabat! Aquella nit sabrien on era el mirall, el tindrien a les mans! Només haurien de buscar aquells zúrichs, assegurar-se que eren bona gent i entregar-los el que era seu. Per fi ho havien descobert!

—Expecto patronum! —va fer, i un lleó de plata va saltar de la seva vareta a terra—. Papa, sóc jo. Recordes que abans de tornar a Hogwarts et vaig dir que en algun moment t'explicaria tot el que estava passant, que era molt important? Doncs ja és el moment, i és urgent. Has de venir a Hogwarts ara. T'esperem al despatx de la McGonagall. Ara mateix anem cap allà.

Va fer un moviment amb la vareta i el lleó va fer un salt a l'aire i va desaparèixer en una pluja d'estels.

—Hauríem d'avisar l'Albus i la Rose —va dir l'Alice—. Ens han ajudat molt, jo crec que es mereixen estar presents... Gee, què hi dius?

—Sí, és clar —va assentir ella—, però doneu-vos pressa.

 

*   *   *

 

De minuts després trucaven a la porta de direcció.

—Voleu dir que està desperta? —va preguntar l'Albus.

—M'hi jugo el que vulguis que sí —va fer el James.

I, efectivament, al cap d'uns segons la McGonagall els va obrir la porta, sobtada.

—Què hi fan vostès aquí? —va exclamar quan va veure que els qui picaven a la seva porta eren estudiants—. Que no saben que està prohibit passejar-se per l'escola a aquestes hores de la nit...?

—És clar que ho sabem, professora —la va interrompre ràpidament el James—. Però estem aquí per una cosa important. El meu pare està de camí.

—El seu pa...?

—Deixi'ns passar, siusplau!

La, McGonagall, contrariada, es va apartar de la porta i la va tancar quan tots van ser dins. Abans que pogués dir res, l'Alice va tronar a engegar:

—Professora, de mentrestant no ve el Harry Potter, podria posar encanteris silenciadors a les finestres perquè ningú no ens escolti ni res?

—Em poden explicar de què va tot això...?

—És una història molt llarga i preferim esperar a que arribi el Harry —va contestar el Frank.

—Molt bé —va fer ella, tota sorpresa—. Agafin cadires, doncs...

Mentre les agafaven, van sentir com arribava el Harry.

—Què passa? —va fer el Harry quan va entrar per la porta esbufegant. Es notava que devia haver vingut corrents des de Hogsmeade.

—Això m'agradaria saber a mi, Harry —va fer la McGonagall—. Per què no seus aquí al meu costat i escoltem què ens han d'explicar aquests nois... espero que valgui, tinc molta feina.

—Tranquila que això li agradarà... —va fer el James amb un somriure—. Bé doncs —va afegir, mirant-se als seus companys—. Qui comença?

 

*   *   *

 

Quan van acabar d'explicar-los-ho tot, eren les quatre de la matinada. La McGoagall no havia dit res en tota l'estona, només se'ls mirava amb la boca oberta i els ulls com plats. El Harry, segurament perquè ell estava més acostumat a viure aquella mena d'aventures i secrets, només tenia el front arrugat, però se'ls escoltava igualment amb puntuals interrupcions per preguntar o aclarir alguna cosa.

Els ho havien explicat tot. Bé, tot el que havien explicat també a l'Albus i la Rose. És a dir, tot menys el tema de l'anell, els rondadors, les nits a ca l'Alfred i el petit detall que eren animàgics. A banda d'això, estaven al corrent de tot, de l'Oracle de Delfos, de la poció de la mutació, de la seva incursió a la Cambra Secreta i també a la sala comuna de Slytherin, de quan van "segrestar" durant unes hores el Barret que Tria, de quan havien profanat la tomba de Gryffindor i hi havia trobat l'esquelet d'un lleó en comptes d'un humà... bé tot. Cosa que era més que suficient per expulsar-los de Hogwarts, cosa que els va recordar la McGonagall quan va recuperar la capacitat de parla.

—Ja —va murmurar l'Alice, divertida—, però no ho sap ningú... shhhh!

La McGonagall no va poder evitar deixar anar una riallada cansada.

—Així que volen anar a buscar el mirall... ara?

—Sí—va assentir la Geena—. No veig un moment millor. Tothom està dormint, i som tots aquí.

—Molt bé —va assentir la McGonagall, que es notava que no s'ho acabava de creure del tot i esperava que en algun moment els magatotis exclamessin "Era broma!" —. I diu que ja sap on és?

—Bé, no —va admetre la Geena—. Però esperava que vostè sí que ho sabés.

—Mira que bé... —va fer la McGonagall, fent rodar els ulls.

—Segons diu el diari... —va explicar la Geena—. La relíquia és amagada en un camí secret al qual s'accedeix per una trapa del tercer pis...

La McGonagall i el Harry es van mirar.

—El corredor prohibit del tercer pis? —va fer ell.

—Hi ha un corredor prohibit al tercer pis? —es va sorprendre el James—. Doncs primera notícia. Si ho haguéssim sabut hi hauríem anat algun cop...

—Precisament per això —va dir la McGonagall—. Va deixar d'estar prohibit. L'any que vam tenir amagada aquí la pedra filosofal, la vam posar allà amb un munt de proteccions, i vam prohibir a qualsevol que s'hi acostés. Però els alumnes no paraven d'intentar anar a ficar-hi el nas de manera que quan vam treure la pedra... va deixar d'estar prohibit. Òbviament des de llavors ningú no hi ha posat els peus... —va sospirar la McGonagall.

—Prohibir les coses —va dir el Harry sàviament—, només fa que tothom tingui ganes fer-les.

—Però jo em pensava que aquella trapa i el corredor els havia creat l'Albus Dumbledore precisament per amagar-hi la pedra... —va fer la McGonagall, mirant interrogativament el retrat de l'ex director.

—No, Minerva —va explicar el Dumbledore—. La trapa i el corredor ja existien. Vaig suposar que devien haver amagat alguna altra cosa, i em va semblar el lloc ideal per amagar-hi la pedra filosofal... i el mirall de Gised. Però no em va semblar que amagués res més...

—Potser s'havia de saber què es buscava... —va reflexionar la McGonagall.

—El mirall de Gised segueix allà? —la va tallar de cop el Harry.

—Sí —va assentir la McGonagall—. Vaig pensar que era un lloc rou segur per amagar-lo de la vista dels alumnes... tot i que ara ja no hi ha totes les proves que vam posar-hi els professors.

—Aleshores trobarem on està amagada la relíquia —va dir el Harry, convençut.

—Algú ens explica què és el mirall de Gised? —va intervenir l'Albus.

—Ja ho veureu quan hi siguem —va fer la McGonagall, resoluda, mentre s'aixecava de la cadira—. Va, amunt, no tenim pas tota la nit! D'aquí a dues hores la gent comença a llevar-se.

Es van dirigir al tercer pis amb tant de silenci com van poder, el James i l'Albus al costat del seu pare, que se'l veia expectant.

—Això és genial —va dir—. És com tornar al passat amb el Ron i l'Hermione rondant per aquí de nit, saltant-nos les normes...

—Que no et senti la McGonagall... —va riure el James per sota el nas.

Es van aturar de sobte quan van arribar a un porta que hi havia a l'ala dreta del tercer pis, just en front de l'aula d'encanteris.

—Preparats? —va fer la McGonagall, traient la vareta—. Doncs endavant. Alohomora!

La porta es va obrir i tots van passar darrere la directora, que va tancar la porta un cop van ser tots dins. Eren en una sala força gran de parets de pedra. A banda de les quatre torxes que il·luminaven la sala, estava completament buida. Excepte per la trapa del terra.

—Aquí és on hi havia el Pelut... —va dir el Harry.

—Sí, maleït gos... —va fe la McGonagall—. Una vegada gairebé se m'emporta un braç... és clar que també va mossegar la cama al Severus —va afegir amb un somriure torçat—, de manera que li perdono...

El James va riure i ell, el Harry i el Frank van anar a aixecar la trapa, que pesava força.

—Està una mica fosc...

—A baix està il·luminat, no patiu —els va assegurar la McGonagall—. Però ara ja no hi ha la planta de la Coliflor per parar la caiguda de manera que... em permetran baixar-hi a mi primer.

—Però professora... —es va queixar el Harry.

—Tranquil, Potter —li va dir, divertida—. Jo també en sé una mica, de màgia.

Dit això, es va asseure al forat de la trapa, va ficar-hi les dues cames i s'hi va llançar caient al buit.

Tots es van quedar a dalt en silenci, mirant el forat per on acabava de desaparèixer la directora. No s'havia sentit cap cop, però tampoc no se sentia res més...

—Suposo... —va dir el James empassant saliva—, que no s'haurà...?

—Més voldria, Potter! —va cridar la veu de la McGonagall, llunyana—. Au, va, vagin baixant que quan s'acostin els aniré posant encanteris levitadors perquè no es facin mal!

Un a un es van anar deixant caure per la trapa. La Rose estava morta de por, però el crit de nena de l'Albus de poc després els va fer riure a tots i va calmar força l'ambient. La McGonagall tenia raó, allà baix estava tot il·luminat amb torxes.

—Com pujarem, després? —va voler saber el Frank.

—Senyor Longbottom —va fer la McGonagall—. Si pot preparar poció de la mutació, estic convençuda que sabrà fer un encanteri atraient per cridar la seva Nimbus 2015...

Van anar travessant diferents sales, mentre el Harry anava fent el comentari de la jugada.

—Aquí hi havia el troll del Quirrell... i aquí el seu tauler d'escacs, professora... i aquí les ampolletes de l'Snape...

Finalment, van arribar a una sala molt ben il·luminada. Era circular i tota envoltada d'arcs. Al James li va fer la sensació de ser en un circ romà, fins i tot hi havia l'arena... i al centre, imponent, un gran mirall de mida humana.

—És aquest? —va fer la Rose, emocionada.

—No— va dir la Geena mentre s'hi acostaven—, el nostre és molt més petit.

—Aquest és el mirall de Gised —els va informar el Harry—. Ens mostra més o menys allò que volem veure, els nostres desitjos més anhelats. Per això és important que no ens hi acostem... ens passaríem hores aquí i no acabaríem mai...

—Pot semblar molt bonic —va aportar la McGonagall—, però també és un mirall molt perillós. No és bo viure només de somnis. Senyoreta Thalassinos, serà millor que s'hi acosti vostè sola.

—Exacte —va assentir el Harry—. Centra't només en la relíquia, ara, o començaràs a veure altres coses que et distrauran. Geena, ara per ara, és important trobar la relíquia dels fundadors, entesos?

La Geena va assentir i va baixar les escales que duien al centre de l'arena, es va posar davant del mirall amb els ulls tancats, va respirar profundament per concentrar-se i va obrir els ulls.

Es va veure a sí mateixa, reflectida. Però llavors el seu reflex li va picar l'ullet i li va indicar amb la mà que s'acostés. Va veure que anava cap a l'altra banda d'on hi havia els seus amics, a l'arc que quedava just davant d'ella i que treia la vareta. Aleshores, amb espurnes daurades, va escriure al forat de l'arc: Gryffindor. Les lletres va desaparèixer. Després va escriure: Ravenclaw. Quan les lletres van desaparèixer, va escriure Hufflepuff. I, finalment, Slytherin. Després d'allò, al buit que hi havia a l'arcada s'hi va materialitzar un túnel fosc, i la Geena del mirall li va donar pas amb la mà i va somriure.

La Geena es va girar cap als seus amics.

—Ja sé el que he de fer... Veniu, és per aquí.

La Geena es va treure la vareta del vestit i va repetir el que havia fet el seu reflex mentre els altres set la miraven sense badar boca. Quan va acabar, va aparèixer un túnel fosc de pedra.

—I ja està! —va fer la Geena amb un somriure—. Anem?

Tots es van ficar en el túnel i es van posar a caminar. Ben aviat, la llum que veia de la sala del mirall de Gised va ser insuficient i amb prou feines s'hi veien.

—No ens hi veiem —va dir la McGonagall—. Traieu les vare... ei! I la meva vareta?

Tots es van girar, alarmats. El James va buscar la seva, però tampoc no la tenia.

—On és la meva vareta?

—Jo tampoc no la tinc!

—Què ha passat?

Aleshores el James es va adonar d'una cosa. Les parets del túnel eren de pedra, però el terra que trepitjaven no ho era... era metàl·lic.

—Papa, el terra! —va cridar el James, que de sobte ho va entendre— És una planxa metàl·lica! El mateix que a Gringotts! No ens deixa portar res que tingui màgia. I ens està pesant, perquè no ens enduguem la relíquia en sortir.

—És clar! —va fer el Harry—. És el mateix mecanisme. No patiu, quan sortim, les varetes tornaran a nosaltres. Haurem de seguir a les fosques.

—Deu ser una broma! —va exclamar la McGonagall.

Tots van sospirar. No havien pensat que la directora tenia una por terrible a la foscor.

—Ah, ja ho sé! —va exclamar la Geena—. Tot i que s'hagi fet màgia per tancar-la... la llum en sí no és màgica, no? I el vidre tampoc...

Van veure que treia alguna cosa brillant del seu vestit. Era l'ampolleta de llum líquida. La va sacsejar i tot el túnel va quedar il·luminat. Li va donar a la McGonagall perquè la portés ella.

Van estar ben bé deu minuts caminant per aquell túnel de sostre més aviat baix, fins que finalment van veure una llum al fons, que en devia indicar al final. Com més s'hi acostaven, més cegadora es feia la llum, i quan van arribar a aquella estança van haver de tancar els ulls amb força fins que no s'hi van acostumar.

Eren en una sala clavada a la que havien vist el Harry i el James a Gringotts. De forma circular i les parets brillaven com si fossin diamants, dels quals semblava que provingués aquella llum blanca i pura. El terra també era ple de sorra i al centre de la sala també hi havia un pilar de pedra. Aquell però, no estava buit.

A sobre d'aquell pilar hi havia un mirall de mà, fet del que semblava or blanc polit amb una filigrana daurada que li gravava el mànec i el revers.

Els quatre magatotis s'hi van acostar en silencia absolut, aguantant la respiració, mentre el Harry, la McGonagall, l'Albus i la Rose s'ho miraven des d'on eren, clavats.

—Us ho podeu creure? —va murmurar molt fluixet la Geena, amb llàgrimes als ulls, mentre observava la seva relíquia—. Ja està, ja el tenim. Està bé i sabem on és! S'ha acabat.

—És genial —va assentir el James, amb un somriure, quan van arribar al pilar—. Va agafa'l.

La Geena va passar-hi la mà er sobre a un centímetre i, finalment, el va agafar pel mànec.

—Ara hauria de caure un llamp o una cosa així —va riure el Frank, amb nerviosisme.

—Us imagineu la cara d'idiotes que se'ls va quedar als vlads —va dir el James— quan li van donar la volta i es van trobar que tenia una creu...?

Es va callar de sobte.

La Geena havia agafat el mirall pel mànec i li havia girat per observar-lo. Al revers, tal com Slytherin havia dit que passava a la còpia, hi havia una creu.

—Sí —va assentir el Frank—. Ens l'imaginem molt bé.


Que aixequi la mà qui s'ha emportat una desil·lusió molt gran, i ha dit "venga", "a l'igual", "no pot ser", o algun derivat!

Jajajaja, bé, doncs sí, sóc molt dolenta i m'agrada fer patir la gent. espero que no baisi la mitjana de comentaris, que portem un molt bon promig! Apa, a comentar!

Petons de magnum frac! (n'estic menjant un ara ;))

Agatha Black

PS: En queden 4!!!


Llegit 1139 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarginny loovegod 314 comentaris26/08/2009 a les 18:00:02
#19310Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

primera!
mu llegeixo!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris26/08/2009 a les 18:14:52
#19311Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

LA MARE QUE ET VA MATRICULAR NENA TU SAPS LA IL·LUSIÓ QUE EM FEIA QUE TROBESSIN LA RELÍQUIA?

Val, ja està, m'estic tornant com el Harry i la Julie, ja està, inspira, expira, i a comentar.

Això què vol dir, que el dels vlads era el de veritat? No em diguis, perquè no. A lo millor hi ha més d'una còpia...

Ei, un moment. Més d'una còpia és més d'una multiplicació. El mirall es va multiplicant? És això el que fa?

I quan diu que la multiplicació de les imatges sortosament s'atura vol dir que el mirall es deixa de multiplicar?

Potser sí que quan diu que es robarà és veritat i l'han robat els vlads. I ara a parlar amb la Rita Skeeter per escampar el secret!

No ho sé.

A espera de més inspiració.

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/08/2009 a les 18:19:07
#19312Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny:loovegod: OK! XD

marta_ginny: tranquil·la. els vlads no tenen la relíquia, perquè si la tinguessin no seguirien buscant-la.Has de pensar que encara hi ha algunes cosetes que els magatotis no han solucionat. Queden 4 capítols. Tot se sabrà!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/08/2009 a les 18:41:26
#19315Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Per cert! Que m'he deixat el nom del proper capítol!

Capítol 34: El secret del Charlie

(Ala, no em vull imaginar la cara de EING? que deveu haver posat tots ara! A pensar! XDXD)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/08/2009 a les 19:17:52
#19318Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny loovegod: t'he esborrat el missatge perquè n'has dit una de molt grossa. 10 punts per tu. Suposo que ja saps de què parlo i si no... t'aguantes. XD Et prometo que l'agonia no durarà i que de seguida s'acaarà la fanfic, OK? M'encanta que siguis tan flipada i que t'emocionis tant! Un petonet!




AvatarTooru 240 comentaris26/08/2009 a les 19:33:46
#19319Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Estic totalment d'acord amb la marta_ginny!!!

Aleshores si no esta en Hogwarts, esta en Gringots? Ah....! 

El Charlie?? El Charlie, pero no era muggle?? A lo millor sap algo...

A lo millor hi ha que juntar totes les copies per a trobar-ne el verdader.  No se continuare pegant-li voltes.

Adeu!

pd: Has nombrat a Ben ?!?!?!




myre_ginny 93 comentaris26/08/2009 a les 20:55:55
#19321Encara no he escrit cap fanfiction

flipa!

jo axeco la ma, no pot seeeer!!! juer, necessito seguir llegiiinnn!! jajajaj

suposu q saps q tas qedat am nosaltres xD 

seguex aviat eeh!!  q si ens fas espera gairee, tu o as dit, ens tallem les venes! xDxD

petons!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/08/2009 a les 13:40:22
#19325Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Eii tinc una teoriaa!

La relíquia estava a Hogwarts, just on la van anar a buscar. Però ja l'havien agafat. I l'única persona que veig que ho podia saber i ho podia fer és l'Agatha. No?

Ja sé que no és res de l'altre món, però ja saps que m'encanten aquests xats que tenim. I si no començo no se m'acudirà res de bo...

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/08/2009 a les 15:52:39
#19327Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Tooru: El fet que no sigui ahogwarts no vol dir que sigui a Gringotts automàticament. Van fer un còpia, això està clar, però podria ser que n'haguéssin fet mes. I el Charlie... sí, els seus pares són muggles, però... (risita) en fin, que ho sabreu en el proper capítol.

myre_ginny: no, no us talleu les venes que em quedo sense comentaris! Prometo que escriuré molt aviat! Jo també hagués aixecat la mà, per això! XD

marta_ginny: ehhh... no, l'Agatha no ha fet res. l'Agatha, de fet, no POT fer res. Mmm... si vols saber qui ha estat... revisa't la profecia i... i la "pista extra" que va donar el barret a la Geena. Les paraules exactes que va dir. I fixa't també en el diari... crec que es pot deduir. De fet, els magatotis ho deduiran, perquè ja no els poden arribar més pistes... sobre això en concret, al menys. A mi també em molen molt aquests xats!




Gemma Evans 51 comentaris27/08/2009 a les 19:13:54
#19329Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!
am sap mol greu no aver cumentat durant tot aqest temps pro no se x qe em deia qe la web no etxistia des de principis de juliol! total qe avui le aconseguit obrir i anava detrasada des del capitul 25!!  pro wenu, e pasat un bon ratu llagin :DD
ma agradat mol els ultims capis (25-33) i ara el comentari (am sap grau si cumentu cosas d fa tems xD
1. no pots acaba el fic tan aviat! (a nno se k faiguis una tercera part!)
2. no els i pots fe axo! aqesta reliqia avia de se d vritat! si, io e dit el "no pot ser", "a l'igual"... pro es k.....
2. el james es subnurmal pqe li diu k no a l'alice¿¿¿ vale k la Gee tenia rao am lu qe va di pro... es subnurmal igualment.
3. el Al magradava cm era dolen (ancara k el principi am vaig caxar) pro ia masta b k agi turnat.
4. totas las pistes dels fundados son mol rebuscadas. cm u an descubert¿ vale ia u se pqe u e llegit. xD
5. qi eran els zurichs? no u recordu. e qe eren un clan grec i no saban qe son¿¿¿
6. am va ancanta el suborn d la Parkinsoni d la Dolovh (si sa ni pot di subor)
7. quan as caniat el dibux?. magrada.

i si no aam descuidu res crec k mes o menys ia esta!

patons!

~~Gemma~~

PD: io tmb e manjat un frac avui! xd




Gemma Evans 51 comentaris27/08/2009 a les 19:16:05
#19330Encara no he escrit cap fanfiction

el secret del Charlie¿¿
mmmmm... avera am qe ens a surts ara... :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/08/2009 a les 19:36:34
#19332Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Gemma Evans: vale, et contesto així en general. la fanfic s'acaba però tranquila que hi ha uan tercera part programada. Vam fer votacions i tot. El james no ñes subnormal, jo crec que ha fet molt ben fet... de monet, és clar. Un no pot arriscar tot el que té amb l'Alice per simple atracció. Si tots dos no estan segurs que allò pot sortir bé, és millor no arricar-hi una amistat tan guai. Pel meu gust, vaja! XD Els Zúrichs... els zúrichs són un clan del qual no se sap res, només que el seu símbol és un cercle amb un pal a sota. Se sap que estan relacionats d'alguna manera amb la relíquia, però no se sap com, perquè cada vegada qe busquen infromació troben que ha estat modificada o errancada dels llibres directament. Si necessites més informació repassa't els capítols 2, 3 i 4. El dibuix el vaig canvar fa cosa de dos mesos o així. Si t'agrada, mira' el del Clan de Magatotis, que també l'he canviat ^^ Pel que fa al Charlie, ho veurem al proper capítol.




AvatarTooru 240 comentaris27/08/2009 a les 21:25:26
#19334Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

 

La de Griffindor deia que era. La de Slytherin que pot fer, la de Rawenclaw a qui pertany i la de Hufflepuf a on esta. No?  Esta clar que esta en Hogwarts. Pero en quina part?? Tal volta esta en la sala comu de Gryffindor? O en el gran salo? En la cambra secreta no pot estar, perque Slytherin no li ho conta a ningu. Deixe aixo a part. Continuare pegant-li voltes. ( No se si ho explicat molt be, crec que no)

Despres he estat pegant-li voltes a la profecia del oracle, pero encara no tinc res clar. Crec que te que vore amb Godric Gryffindor i el seu fill, per que en la profecia diu: I els secrets com les reliquies, en familia sempre es guarden, pero si per traicio perillen en un altre emplaçament es guarden.

El fill de Godric Gryffindor es va endur la reliquia amb ell quan va discutir amb son pare!? O la va amagar en un lloc de Hogwarts per a que no la trobaren? I per aixo Godric va dir que es duriia el secret a la tomba? Perque no volia admetre que la tenia el seu fill? (si, es pareix molt a la historia de la diadema de Rawenclaw) 

Val, crec que no pot ser, pero per intentar-ho

Adeu!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris27/08/2009 a les 23:16:23
#19338Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

oooh!!! he estat descumunicada dos dies i em trobo am axoo!
i jo tota emocionada mu llegeixo i dic, wala wala! que an trobat la reliquia!!! i... Aixeco la ma!!!
no.pot.ser... mira, jo ja m'ho espero tot xD igualment ma agradat moltissim el capi eeh!

un petoo! no tinc temps de comentar mes! :P

Lauraa




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/08/2009 a les 09:27:55
#19339Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Tooru: molt bona deducció. No és ben bé això, però t'hi acostes moltíssim, va per aquí. És sí, és més o menys això però canviant quatre coses!

Laura*Malfoy: Ho séeee! Sabia qut tots aixecaríeu la mà. Acabo de veure que tu també has penjat, ara vaig a mirar-me què fa la Shantal ^^




AvatarTooru 240 comentaris28/08/2009 a les 09:40:18
#19340Encara no he escrit cap fanfiction

oh! Una vegada que dic alguna cosa be! Aixo mereix 1 punt, ja tinc 9! xD

Continuare pensant. 




Laiia Von Llasë 40 comentaris28/08/2009 a les 19:43:20
#19353Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

que m'heu trobat a flataaa??speruu qe si prq ioo he patitt mol tots akets diess sensa ffic. quan van canvia la web io ni men vaic enteraa i me estat tot el mes sensa harry potter!

Anem al capitol(i als anteriors): mu he passat mol be ana llegin seguii, et juru qe he rigut molt i tmbb he flipat molt(ara fa un mument cuan he llegit el final d'aquet capitol¬¬).

1.No em puc creure que ens facis aquesta PUTADA tan gran, a tots els teus fans devots qe et seguim i et cumentem sempraa i sobretot al Magatotis. Pro bee, aixo ma fet treura una teoria: l'Slytherin era un recargolat de merda i al seu diari va escriure que el de la creu era el fals pero en realitates al revés(diguem-ne que ho va fer per no ser tan traidor). I si no es aqesta anada d'olla ja no sé què pot ser...

2.Tema animagics: simplement mencanta! Podria ser que en James tingues alguna cosa(tipu descendencia) a veura am Griffindor pel fet que es transforma en lleó o és casualitat?

3.Albus: reconec que sestava cumportant com un SUBNURMAL i m'agrada qe ia no siguii una serp.

4.Sirius: mintriga molt la blake fesla surti

5.James-Alice:Clarament m'encanta l'escena declaracio-separació tot i que pensii qe la Geena es una pessimista i que haurien d probar de sortir.

Sé que hem descuiduu moltes coses pro ia se maniran acudin

Em sembla qe tu diuen subint pero gracies pr escriura la ffic et dic jo qe no saps lu bé que mu passu llegint. Continua aviat. Petons.

pd: El meu personatge preferit es el Frank i els seus Flipa! també m'agrada molt el Dumbladore(tinc prublemes per escriure el seu nom) i la vampiressa. I el que no m'agrada tan poser es...no ho sé, poser certs Slyths.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/08/2009 a les 13:34:26
#19359Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laiia vol Llasë: anem per parts:

1- Créetelo, señora XD. I no, Slytherin no enreda ningú al diari. Ell realment creu que la relíquia és allà.

2- Vaig pensar en el petit handikap que el James fos un lleó: podria semblar que té alguna relació d'ascendència amb gryffndor. No, el James no és descendent de Gryffindor. Senzillament trobo que el lleó és l'animal que li va més bé; però a Gryffindor no li podia donar un animal que no fos un lleó. D'altra banda, també penso una altra cosa, que l'anima no té per què significar res: el patronus de la McGonagall és un gat, igual que el de l'Umbridge. I elles dues no tenen res a veure.

3- Albus: completament d'acord.

4- Sirius: la Blake anirà sortint, però moooolt de mica en mica, amb comptagotes. Si passa alguna cosa, serà molt més endavant.

5- James-Alice: jo crec que el James fa molt bé, és el que hauria fet jo; potser sóc una amargada, però sóc molt estricte posant per davant sempre l'amistat.

Moltíssimes gràcies per llegir la anfic, ja et trobava a feltar, guapa! Wenu, espero que continuis llegint! Un petonet!!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris29/08/2009 a les 13:50:31
#19360Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

jeje no podia ser veritat per força! s'han quedat amb un pam de nas!

ah, sí, ja sé que he estat fora, per ja he tret el ventre de pena llegint les fanfics que m'han quedat enrere.

Aaiiixx senyor, que genial que és això, i ja se'ns acaba!! buaaaah...

un petó!

maria




Avatarrodlel14 119 comentaris29/08/2009 a les 14:08:54
#19361Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Ei! perdo per tardar tant pero l'ordinador falla mes que una escopeta de fira!

M'ha encantat, especialment el final!

Quina enrabiada que ha pillat la Lily!!!

Ho sento, ja comentare, pero ara he d'anar a dinar!

Enric




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/08/2009 a les 14:21:22
#19362Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Porcupintí-na: Heya!! Tu per aquí, ja et trobava a faltar! No, és clar que no es podia acabar aquí, per alguna cosa queden 4 capítols! Ja s'acaba, però prometo que serà guai! (wenu, ho intentaré...)

rodlel14: dina, fill, dina XD. Els ordinadors són uns perapunyetes, què m'has de dir. Potser quan tornis ja hi ha un altre capítol penjar, per això, jeje. La Lily s'ha enfadat molt, sí, però ja se li passarà.




Avatarivi_potter 512 comentaris30/08/2009 a les 13:08:07
#19376Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaaa! Estava de vacances i quan he tornat m'he trobat amb tot això, m'ho he llegit i sí, he dit venga i aligual! Tinc tanta informació al cap que em sembla que no estic per fer teories, descabellades o no, perquè simplement, no sé que dir! Només que m'ha encantat com sempre!

Petoneets! (perquè tothom ha escrit tan aquest temps? xdd)




AvatarAntares_Black 375 comentaris13/11/2015 a les 22:30:33
#26350Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

No crec que sia cap crim escriure el que es vulgui al propi diari personal... És ben normal que Slytherin ho escrivís al seu diari. No crec que això es pugui considerar una traïció...

Da Vinci no era pas el cognom de Leonardo, no? Era una mena d'epítet per distingir-lo, perquè no se'n coneix el cognom. És la seva ciutat.

M'encaranta! Que bo! Explicar-ho a tothom? No, i ara! Només cal avisar la Rita Skeeter i «demà al matí ho sabran al Japó» hahahaaa

I, vinga!! Expliquem-ho tot a la McGonagall i tota la comitiva cap al passadís del tercer pis! Som-hi! Apa! I la McGonagall s'alegra que en Pelut mossegués l'Snape! El crit de nena de l'Albus! Nimbus 2015! hahaha I «aquí les ampolletes de l'Snape»! ahahaha

Oh no!!! Les varetes!! El maleït sistema de seguretat! Pobra McGonagall!! Jo també hi he caigut, en la seva por... I aquí la Geena traient la llum d'Eärendil (que li dic jo xD)

Ostres! Una còpia!!!?? Mentre llegia anava pensant... ''A veure què és el que em farà venir ganes de tallar-me les venes...'' hahahaahaha I és això!!! UUUuuuuaaaaAAAuauUAUAAAAAAA!!!! En fi... u.u continuarem cercant-la... La teoria de la Marta que es multiplica a si mateixa no em sembla gaire escabellada. Per altra banda... ja han mirat bé que la X aquesta no sia una enganxina de quadernet d'escola? xD

En Charlie té pares muggles però... potser és que descendeixen de llufes... Ho insinuo pel fill de Gryffindor.

I si... I si l'Agatha ha canviat la relíquia autèntica per una de falsa?? Sí, l'Agatha. Que per què l'Agatha? Pff doncs ni idea xD perquè alguna cosa deu haver fet, no? Val, dius que no ha esta ella... Però és que tingui més paper, que m'intriga moooolt!

---

«I què hi ha de» → I què me'n dieu, de

«Com se'ns ha pogut oblidar?» → Com ens n'hem pogut oblidar?

«Estar en el cert» és una traducció literal de estar en lo cierto o de be right → podries posar senzillament tenir raó

«Per què ho deuria fer?» → Per què ho devia fer?

---

Antares

PD: Posats a fer teories boges... El secret d'en Charlie és que és un presumit narcisista i té un espill de mà que és, casualment, la relíquia autèntica i no ho sap ni ell mateix!?? hahahaha Apa!




irinawatson06 105 comentaris07/09/2017 a les 14:16:14
#27177Encara no he escrit cap fanfiction

coooooom???? No em crec que aquest sigui el fals... després de tot el que els hi ha costat trobar-lo pffff.