Albus Potter - V- Escombres
AvatarEscrit per lunalovegood
Enviat el dia 31/08/2009 a les 17:02:35
Última modificació 02/09/2009 a les 13:51:56
Tots els capítols de Albus Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


V- Escombres

V

ESCOMBRES

El cap de setmana, malgrat ser passat per aigua, va resultar força entretingut pels de primer. Tot i que també van haver de fer alguns deures (bàsicament perquè la Rose callés, doncs es va posar més pesada fins i tot que l'Echo) els va quedar molt de temps lliure, que van aprofitar per fer relacions públiques (l'Albus i en Julius sobretot, perquè les noies ja coneixien fins i tot el número de peu que calçaven les altres), per investigar nous itineraris pels milers de passadissos del castell (per a fer-ho van haver d'arrencar el Julius de la butaca, que es negava a abandonar) i per no fer res, l'esport preferit d'en Julius, com a premi per haver accedit finalment a voltar per l'escola durant tot un matí (val a dir que a la sala comuna, amb en James i la seva colla, no hi havia qui s'avorrís).


La segona setmana era la que molts esperaven amb candaletes, perquè començaven les classes de vol pels de primer, i hi havia les proves de Quidditch pels de la resta de cursos.

El dimarts al matí els alumnes de primer de Hufflepuff i Gryffindor es van dirigir al pati de l'escola. L'Echo estava histèrica; per ella no hi havia res en aquest món que es pogués comparar amb el Quidditch. Bé, potser el menjar, però com que menjava cada dia, això ja havia perdut interès. Segons la Rose, tenia marcat a l'agenda un compte enrere, i havia assenyalat aquell dia amb tinta fluorescent (de la botiga de Bromes dels Bruixots Bessons) que feia que les lletres i els dibuixos que havia fet es moguessin d'una banda a l'altra del full. També en Julius estava nerviós, però per una altra raó. A casa seva no eren massa d'anar amb escombres i, encara que ho haguessin estat, ell no hauria pujat en una si no s'hagués tractat d'una emergència. Pel que fa la Rose, no era la primera vegada que volava sobre una escombra, però, com en Julius, preferia mantenir-se de peus a terra. Així doncs, l'Albus va ser l'únic que va esmorzar com déu mana aquell matí.

No feia massa bon dia, però semblava que aguantaria sense ploure, almenys fins a la tarda. Prop del camp de Quidditch, els esperava Madame Hook, la professora d'ulls de falcó.

—Que es veu elixir de la vida, aquesta dona? —va murmurar l'Albus a sotaveu—. El pare em va dir que ja li feia classes a ell... i sembla que encara estigui a la flor de la vida!

En Julius va riure.

—Per la teva informació, l'única manera d'aconseguir elixir de la vida era posseir la pedra filosofal, que va ser destruïda fa forces anys.

El comentari de la Rose va merèixer un llengot de part del seu cosí.

—Siusplau, es podrien acostar una miqueta més? Així em sentiran millor. Bé. Suposo que ja saben que les classes que farem aquests dies són una mica una introducció al vol en escombra. Suposo que els agradarà saber que no els explicaré massa teoria, doncs ens basarem en la pràctica.

Es va sentir un xiuxiueig generalitzat d'agraïment, només la Rose va posar cara de i-d'això-en-dieu-assignatura-?-Qualsevol-classe-on-n o-s'imparteixi-cap-mena-de-teoria-és-una-pura-i-simple-pèrdua-de-temps-dura nt-el-qual-jo-podria-estar-a-la-biblioteca-llegint-coses-mil-cinc-centes-ve gades-més-interessants.

—Només els demano una mica de silenci. Fer classe a l'exterior està molt bé, però els costarà una mica sentir-me si no callen i, per molt que ara els faci gràcia, senyor McLaggen, quan estiguin allà dalt potser els sabrà una mica de greu.

El noi alt i morè de Hufflepuff (només comparable a l'Aurelius Niall tenint en compte la seva envergadura) va dedicar-li un somriure burleta, molt ben acollit entre la seva colla.

—Ho troba divertit, senyor Fyffe? —un dels amiguets de l'Ennis McLaggen va callar, amb el somriure petrificat a la boca—. Doncs llavors no trobarà cap inconvenient en el fet que vostè i els seus amics ens facin una demostració de les seves amplies habilitats sobre l'escombra.

Hi va haver un silenci absolut.

—Vinguin, vinguin, què esperen?

El grupet es va avançar fins a les escombres que la professora els senyalava, davant de tota la munió de companys. Els dos més escanyolits semblava que no les tenien totes. En canvi, en McLaggen inflava el pit. Aviat van descobrir per què: mentre els altres dos encara no havien aconseguit muntar les seves escombres, l'Ennis ja estava fent piruetes. Va aterrar just en el moment en què en Jakob Fyffe aconseguia separar-se dos pams de terra, mig tremolant. La classe va deixar anar un "Ooooh!" força general.

—Pff! Això no sembla pas més difícil que fer un bon revers —van sentir que feia l'Aurelius amb menyspreu.

—Ja veig que aquí tenim molts galls en un sol galliner —comentà la professora—. Però és hora que comencem a treballar. Apa, vinguin cap aquí.

El penós espectacle que havien presenciat per cortesia d'en Jakob Fyffe i en Jared Marshall, els dos amics d'en McLaggen, havia servit per tranquil·litzar molts alumnes. Com que era força difícil fer-ho pitjor que aquells dos, la majoria dels de primer es van dirigir a les escombres més segurs de si mateixos.

—Col·loquin-se al costat esquerre d'una de les escombres. Així, molt bé.

—Professora, jo... és que sóc... —va quequejar un alumne de Gryffindor uns quants llocs rere l'Albus.

—Sí, senyor Mayer, òbviament, si són esquerrans, s'hauran de posar al cantó dret de l'escombra. Tothom està a punt? Quan soni el xiulet, podran enlairar-se. Capitans, encaixin. Tres, dos, un... piiiiiiiiiiiiiiiiiip!

Tothom es va quedar al seu lloc.

—No creu que primer ens hauria d'ensenyar com es fa, senyoreta?

—Ai, sí, perdonin... és el costum... —als que els havien vingut ganes de riure se'ls van passar ràpidament quan la professora els mirà amb els seus ulls grocs— Doncs és molt senzill. Han d'estirar el braç per sobre l'escombra (òbviament el seu braç destre, senyor Mayer), i cridar "Amunt!". Vinga, provin-ho!

Els de primer van cridar tots "amunt!" a cor. Algunes escombres es van moure encara al terra, la majoria es van quedar quietes al lloc i unes poques van enlairar-se cap a les mans dels seus usuaris.

—Molt bé senyor Potter! Molt bé senyoreta Barnett! Sí, senyor McLaggen, ja ho sé, que en sap. Senyor Niall, vostè també, veig!

Sí, només li faltava allò, a l'autoestima de l'Aurelius, va pensar l'Albus.

—Els altres haurien de posar-hi més convenciment. Tornin a provar-ho, vinga!

Aquest cop algunes escombres més van aixecar-se. Al costat de l'Albus, la Rose agafava l'escombra. Ni tan sols un objecte s'atrevia a dur-li la contraria quan estava enfadada. Poc a poc, va anar passant el temps, fins que tots, alguns, com en Julius, amb ajuda de la professora Hook, van haver muntat sobre l'escombra. L'Arnolf, el noi rodanxó de Hufflepuff amb pinta de puf pigmeu, va ser l'últim de tots en aconseguir-ho.

—Molt bé. Agafin-se a l'escombra amb les dues mans, procurant mantenir-se centrats. Ara sí, quan jo toqui el xiulet, es poden enlairar, donant un cop fort amb el peu (el que vulguin, senyor Mayer, el que els faci més ràbia). Sí? S'aixecaran un o dos metres i després tornaran a baixar, inclinant-se lleugerament endavant, entesos? I recordin d'agafar-s'hi bé, amb les dues mans, senyor Mayer, no fos cas que rellisquessin. Doncs, tres, dos, un... piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip!

La majoria, alguns més segurs que d'altres, van enlairar-se. L'Albus no va poder evitar riure quan a l'Aurelius se li va escapar un "Ostres, com mola!". Al seu costat, la Rose intentava mantenir la calma, somrient, però no podia amagar les ganes que tenia de tornar a baixar. Davant seu l'Echo s'ho passava pipa, a diferència del Julius, que semblava que anés a vomitar.


Durant la resta del dia van haver de suportar les mil i una anècdotes sobre el vol de l'Echo i les queixes constants del Julius, que se sentia "tot cruixit, desfet, baldat, exhaust i sense esma, amb els braços plens d'agulletes i un dolor tan gran a les cames que si algú li empotés li faria el favor més gran de la seva vida" (va callar de cop quan, l'enèsima vegada que ho va repetir, la Rose va treure la vareta; realment es veia capaç de tallar-li les cames, a jutjar per la seva cara). Després de sentir-lo al vespre, qualsevol hauria jurat que li acabaven de fer pujar vint-i-cinc quilos de ciment corrent des de baix del castell fins a la torre d'Astronomia.

El dijous després de classes la Rose i en Julius, obligats per l'Echo i l'Albus, van assistir a les proves de selecció per als nous integrants de l'equip de Quidditch de Gryffindor. Els aspirants a les dues places lliures, de batejador i encistellador, es van col·locar a un cantó del camp, al voltant d'en Waldon Ford, el capità, i la resta de l'equip. Des de les grades l'Albus va veure com en Fred, el seu cosí, saludava el James, que estava entre els que es presentaven. Sabia que el seu germà volia ser caçador, però com que el lloc ja estava ocupat per una noia de sisè, havia optat per mirar d'entrar a l'equip fos com fos.

Tot i que allà on estaven asseguts no els arribaven del tot les paraules del capità, l'Echo estava totalment absorta mirant com els d'allà baix començaven a pujar a les escombres i a enlairar-se, amb una atenció poc comuna en ella.

—Si t'esforcessis tant a classe per escoltar el professor, —va comentar la Rose— no m'hauries de demanar els apunts.

—L'has cagat, noia —va riure l'Albus—. Ara que la Rose sap que no tens un problema de dèficit d'atenció, ja no et deixarà copiar els deures.

—Que li deixa copiar els deures? I per què a mi no? —va exclamar en Julius, enfadat.

—Només li he deixat una vegada...

En Julius estava sospesant l'opció d'enfadar-se realment amb la Rose, però com que havien de fer front comú contra els bojos del Quidditch (i sabia que era força estúpid discutir-s'hi), va optar per quedar-se emmurriat.

Van veure com, al camp, en Waldon feia fora una parella de noies de segon que no havien aconseguit ni pujar a l'escombra. En marxar havien saludat tímidament al James, que havia somrigut i els havia dedicat una de les seves millors despentinades de cabells.

—No sé per què no m'heu deixat presentar-m'hi —va remugar per enèsima vegada aquella tarda l'Echo—. Almenys jo volar.

—És fàcil, —va respondre-li secament la Rose, enfadada perquè l'havien arrencat de la biblioteca— com bé saps, el reglament prohibeix als alumnes de primer formar part de l'equip.

—Però bé que el pare de l'Albus ho va fer!

Quan li ho havien explicat, el dia anterior, l'Echo s'havia quedat tan impressionada que des de llavors mirava l'Albus quasibé amb adoració.

—Ja, però era una excepció. L'excepció que confirma la regla.

—Doncs jo també vull ser aquesta excepció.

—T'hauràs d'esperar un any.

Irritada per no poder-li replicar, l'Echo va girar l'esquena a la Rose i es va dirigir a l'Albus.

—És en James, oi, el que ara vola?

Impressionat, l'Albus va veure com en James aterrava amb una elegància admirable al costat del capità, després d'haver efectuat un exercici de vol implecable.

—Sí.

—Segur que entra, és boníssim —sospirà l'Echo, somiosa. Hauria donat el que fos per poder ser entre els aspirants. Durant uns moments l'Albus es va quedar silenciós. Ell també hauria venut la seva ànima al diable per poder estar al lloc del seu germà, però s'hauria d'aguantar fins el curs següent.

—Doncs espera l'any que ve quan em toqui a mi! —va contestar-li finalment amb un somriure.


A la Sala Comuna, aquella nit, l'Albus no hauria pogut jurar qui es feia més pesat, si el seu germà, descrivint orgullós la magnífica prova que havia fet a tothom que volgués (o no) escoltar-se'l, o l'Echo, amb la seva xerrameca de sempre. A les nou, però, l'Albus es va veure obligat a decantar-se per la segona opció. La raó va arribar a la pota d'en Zeus, el gran duc clapejat del seu germà.

—Albus! Tinc una carta de la mare per a tu! —va fer-li saber en James, mentre li passava un sobre—. Què és? —l'Albus es va encongir d'espatlles, realment no tenia ni idea de què podia ser— El pare t'envia petons. Diu que està molt orgullós de que sigui el nou encistellador de l'equip.

No més que tu, va pensar l'Albus mentre obria el sobre que li havia enviat sa mare. Què devia ser? Aviat hi va caure.

—Echo! —la noia, que estava parlant de Quidditch amb en Fred i l'Ellie Fairfax, la caçadora de Gryffindor—. Echo, la mare m'ha enviat allò que volies.

—De veritat? —la cara de la noia es va il·luminar i va començar a fer salts al voltant de l'Albus.—. Visca, visca! Dóna-m'ho, dóna-m'ho! Siusplau...

L'Albus li va allargar el sobre.

—Oh, i m'ha escrit una carta! Que simpàtica que és! —va agafar una fotografia de dins del sobre i, després de donar-li un cop d'ull es va llançar sobre l'Albus—. Moltíssimes gràcies!

L'Albus es va apartar, però no prou ràpidament com per evitar que la noia li fes un petó a la galta. Ecs. No només s'havia apropat a menys de cinc centímetres d'una noia, sinó que a més li havia fet un petó. Encara que... potser tampoc havia estat malament... Ecs, es va repetir, el seu orgull de noi d'onze anys no li permetia admetre-ho. Les úniques noies que li podien fer petons eren les de la família. I pròxima. I molt, moltíssim de tant en tant. I en privat.

En Julius i la Rose, rient per sota el nas, van passar pel seu costat per anar a dormir. Vermell com un pebrot, l'Albus se'ls va afegir, i va deixar l'Echo allà plantada, admirant la fotografia on una Ginny Potter una mica més jove la saludava de de dalt d'una escombra. A la vora de la foto, l'exencistelladora de les Harpies de Holyhead havia escrit una breu dedicatòria i hi havia estampat la seva pulcra firma.

—Haurien de veure com té l'habitació —va murmurar-li la Rose en veure la cara que feien els nois—. Fa por.

Cansats d'escombres, se'n van anar a dormir.

***************************************************

Hola a tots!

Avui procuraré ser breu.

Molt bé Agatha Black, em dic Sabina! (no Binnie, només li dic així perquè se'm fa raro llegir el meu nom a la FF). I llunàtica, lu d'Adolf (seria Adolfa en aquest cas) m'ha fet molta gràcia, XD.

En Fred és el fill del George i l'Angelina Johnson. Si voleu saber qualsevol cosa del futur d'algun personatge us recomano anar a la web http://www.eldiccionario.org/personajes/indice.htm (és una enciclopèdia de Harry Potter, imprescindible) i a la web de la Rowling (a l'apartat "?", darrere la porta) també podeu trobar un arbre geneaològic dels germans Weasley. 

Per les seguidores d'en James (a mi també m'agrada :)), al pròxim capítol n'hi haurà per donar i per vendre! (bé, diríem que sortirà una mica més, XD)

parvati i ivi_potter, m'alegro que us agradi la ff! benvingudes!

Espero que us hagi agradat el capítol!

Moltes gràcies pels comentaris del capítol anterior!

Molts petons.

(Ara sí) Sabina



Llegit 1045 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarullal 129 comentaris31/08/2009 a les 18:21:42
#19401Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

esta super bé i portes molt bon ritme. gracies




AvatarTooru 240 comentaris31/08/2009 a les 18:47:50
#19402Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!!

Esta genial! ( si la frase de sempre xD) M'ha encantat la clase de vol, me rigut molt amb lo del Mayer. Genial.

Fins aviat!

Adeu!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris31/08/2009 a les 21:16:28
#19408Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja estàa!

És que no m'havia pogut connectar i per això no t'havia pogut comentar l'últim capi. Però wenu, aquí estic!

M'encanta! Senzillament m'encanta!

1 pto

Marta




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris31/08/2009 a les 21:35:57
#19409Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

m'agrada molt!
jeje el McLaggen va trobar parella, no? :)

una abraçada!




Avatar_llunàtica 88 comentaris31/08/2009 a les 21:53:09
#19411Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Que guai!:D Hahah sí, Adolfa.
Ara guaitaré aquestes webs. Pobre George, sense en Fred... i que guai que estigui amb l'Angelina!
I espero que sigui cert això d'en James! Nyamnyam!
Apa, escriu aviat!
Magda




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris01/09/2009 a les 11:05:39
#19423Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Bien, bien, el proper capítol me'l llegiré amb la meva samarreta rosa de LOVE JAMES. XD

M'ha agradat molt el capítol! Jo estic molt orgullosa que el James sigui a l'equip. Que és porter o encistellador? I el Fred, que ha entrat? Tincs ganes de veure un partit de quidditch (si és que en fas, és clar, perquè com el teu prota no juga, ara per ara, no tindries per què fer-los...).

M'ha agrdaat molt la classe de vol, amb lo Mayer de les mans... jajaja, veig que tu també fas ús de les cursives, com jo, a l'anglesa ^^.

Apa, noia, que ja m'estic enrollant un munt. Perdó per comentar tan tard!

G.




Avatarivi_potter 512 comentaris01/09/2009 a les 13:23:19
#19428Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOOOLAA!

M'ha encantat, aquesta ff mola moltíssim! Jo també sóc del club de fans del James (xd) així que si apareix millor que millor! Tot i que l'Albus no m'agrada massa (perquè serà Agatha Black? xdd) aquí m'agrda (però no com el James!)

Molts petons i segueix aviat!




Avatarnathalilupin 181 comentaris01/09/2009 a les 14:51:33
#19436Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!

Boníssima la lcasse de vols, no saps com he rigut jj.

El capi molt guai. L'Echo m'encanta jj.

continua aviat.

nathalilupin




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris08/09/2009 a les 21:45:08
#19600Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Molt guai Sabina! a mi també m'encanta el james. La majoria de personatges dels llibres m'agraden per com me'ls imagino, i el James..
Però l'Echo segueix sent la meva prefe eh?

Apa adeu! segueix així que està super bé!