Escrit per Porcupintí-naEnviat el dia 01/09/2009 a les 20:45:15
Última modificació 02/09/2009 a les 16:06:42
Tots els capítols de MEGAN COLLINS
Versió per imprimir< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Durant el primer sopar de les vacances d'hivern, al Gran Saló s'hi respirava un ambient molt tranquil. Els pocs alumnes que quedaven es concentraven entre ells a les taules de residències. Tan sols hi havia uns quinze alumnes de Hufflepuff, tres nenes i dos nens de Gryffindor, deu persones d'Slytherin i cinc a la taula de Ravenclaw.
Aquests eren la Pru, la Meg, l'Osbert, la Lydia i un nen espantadís de primer que no sabia si acostar-se als seus companys de residència o mantenir-se'n allunyat. Al final va decidir-se per la primera opció, ja que va poder comptar que els d'Slytherin eren molt més grans que ell i molts més en quantitat.
-Ehemm...Hola—Les tres noies i el noi van aixecar el cap i el van mirar.—Sóc l'A-aa-alex M-morris. Puc seure amb vosaltres?
-És clar, home! Però només si ets Ravenclaw, eh?—va fer la Prudence bromista.
Ell va dexar anar una rialleta nerviosa i es va asseure al costat seu, entre la Megan i ella.
-Jo sóc la Megan—va dir-li en to tendre la Megan—, i elles la Lydia Figgins i la Prudence Green. I...
-I ell és l'Osbert, el meu germà.—va concloure la Pru, menys dolça, però amb un somriure a la cara, ja que semblava haver notat que aquell nen s'estava a punt de cagar a les calces.—vols pollastre, Alex?
Quan van haver acabat el sopar, tots cinc van tirar cap a la Sala Comuna xerrant animadament.
-Què va primer, el fènix o les flames?--va dir la
veu.
-És un cercle que no s'acaba mai.--va respondre la
Megan.
Aquella nit van decidir que durant les vacances de Nadal les tres noies dormirien a l'habitació de les de tercer, i els dos nois a la dels de cinquè, perquè així ningú dormiria sol.
Abans d'adormir-se, quan les dues altres ja ho havien fet, la Megan va pensar en lo bé que estava, i en el pobre Alex. L'Alex era un nen que vivia amb els seus avis perquè la seva mare, que l'havia criat sola, es va morir quan ell tenia set anys. S'havia quedat a Hogwarts perquè els seus avis havien volgut que deixés de pensar en ells i en la seva mare, però ell se n'havia adonat, i a la Megan i companyia els hi va dir que li hauria agradat passar les vacances amb la seva família.
Al final aquest nen no havia resultat ser tan tímid, i s'havia obert una mica amb ells. A més havia demostrat tenir una sang freda increïble. Just abans de tancar els ulls, la Megan va pensar que li diria a l'Aaron que ell i els seus amics anessin amb l'Alex.
***
Corria sense parar, i de sobte es va trobar sobre alguna cosa tova. De seguida es va adonar que allò on ell estava estirat era la trampa del diable, i va fer l'esforç d'aixecar-se just quan la planta l'agafava fort. De sobte, però, va sentir com les pessigolles que li feia la planta el feien riure moltíssim...un moment! Les trampes del diable no fan pessigolles!
-Bon dia, macarró!
Com havia trobat a faltar les pessigolles de bon matí del seu pare!
-Bon dia, papa. Hola, mama—va fer l'Aaron, fent un badall i somrient als seus pares.
Quan els seus pares van marxar de l'habitació per deixar que es canviés, ell va parar de pensar en el somni, i es va dedicar a pensar en altres coses. Eren les vacances de Nadal, estava amb els seus pares. Va fer un gran somriure.
Va baixar les escales de casa seva descalç i pensant en el que faria aquells dies. Havia arribat amb el Hogwarts Exprés el dia anterior, i avui era 21 de desembre. El vint-i-cinc els seus pares i ell anirien a casa l'àvia Milia a celebrar el Nadal amb la família. Veuria els cosins de França que feia tant que no veia, i la tieta Juliet. I finalment, el vint-i-sis la Sue vindria a passar vuit dies a casa seva i se'n tornarien junts a Hogwarts!
Pensant en tot això es va posar a esmorzar el pa de pessic casolà del seu pare, que li encantava, i l'havia trobat molt a faltar.
-Aaron, la teva mare i jo hem pensat d'anar a comprar els regals de Nadal, avui. Què et sembla si agafem el cotxe i anem a Londres a comprar?—va dir-li el seu pare mentre treia els ous ferrats de la paella.
-Damian, abans hauriem de passar per el banc, doncs. Si hi anem avui, clar.—va dir la seva mare mentre li oferia un ou ferrat al seu fill.—Vols anar-hi, Aaron?
-Sí, mama.
-Caldrà que anem a la Roda d'Alla, o ja et va bé anar al centre i prou?—va demanar-li la Claire.
-No, no cal anar-hi, ja tinc de tot, i em ve de gust una mica de món no màgic.—va fer ell enriolat, somrient a la seva mare.—Però abans puc escriure-li una carta a la Sue, l'amiga que vindrà a passar uns dies?
***
HOGSMEADE
Als alumnes dels cursos superiors a segon que es quedin a Hogwarts per Nadal se'ls informa que el dia vint-i-quatre es farà la segona sortida del curs al poble de Hogsmeade a partir de les deu del matí fins a les sis de la tarda.
Minerva McGonagall, subdirectora.
-Genial, Pru!—va dir-li la Meg després de llegir el cartell que havia aperegut a la Sala Comuna el dia vint-i-tres.—Així podré comprar els regals de Nadal!
-Sí, que bé!
En aquell moment només hi eren elles, a la Sala Comuna, fent els deures de pocions, ja que l'Osbert i la Lydia estaven pels jardins i l'Alex, el nen de primer, havia anat amb uns amics que havia fet de Hufflepuff.
-A veure, la memòria de la Poció de la Mutació...Descripció, dos punts...—s'anava dient la Megan a mitja veu mentre escribia.—Pru, tu què creus que els hi hauria de comprar, als meus pares per Nadal?
-Eh?...i crisopes el dia de lluna plena...Doncs no ho sé, potser alguna cosa màgica que els hi fes gràcia.—i va tornar a acotar el cap per concentrar-se totalment en el treball.
-Val, merci, quina ajuda—va dir-li la Megan tot i saber que la Prudence ja no l'escoltava, i va seguir describint el procés d'elaboració de la Poció de la Mutació.
***
Dues figures ben abrigades caminàven entre l'espessa neu dels jardins de Hogwarts, l'una al costat de l'altra. Es van parar en un banc que estava arreserat del vent i van apartar-ne la neu per seure-hi.
-Osbert, de debò, moltes gràcies, però ja saps que a mi no m'hauria fet res que te n'haguessis anat a casa. No calia que et quedessis, em sé cuidar sola.—va dir la Lydia amb la bufanda blava i bronze ben enrotllada al seu coll.
-Però què dius, si no m'he quedat per tu, burra!—va mentir l'Osbert.—Si no m'importes gens!—va dir, ara bromejant i fent-li un somriure gegant.
La Lydia li va donar una empenteta fingint estar enfadada, però se li va escapar el riure.Va mirar-se l'Osbert, que continuava exhibint el seu somriure, i va notar que veure'l així li produïa unes pessigolles molt agradables a l'estómac. Va retirar la seva mirada del contacte amb els ulls del noi, i va envermellir. "Per què és tan maco?" va pensar mirant-se'l.
El noi va allargar el seu braç per darrere l'espatlla de la noia i s'hi va acostar, i ella va estrimir-se quan va notar la mà de l'Osbert, però va posar el seu cap damunt la seva espatlla i es van quedar així molta estona, fins que van veure que era tard i que començava a nevar, i van haver de tornar xops corrents al Gran Saló.
***
Quan la Megan va tornar del lavabo, la Pru ja l'esperava al costat de la llar de foc per anar cap el Gran Saló a sopar.
-Vinga, nena! Què hi feies tanta estona a l'habitació?
-He anat al lavabo i després m'he abrigat, per la teva informació. Fa molt fred als passadissos, per si no ho saps.—va mirar la seva amiga.—Segur que no vols anar a agafar una jaqueta, tu també?
-Però què dius! No sóc tan fredolica com tu ni molt menys!—la Pru anava simplement amb una samarreta de màniga llarga de cotó i uns texans llargs.
-Doncs molt bé.
La Megan anava amb una parka blau marí per sobre d'un samarreta de màniga llarga i una blusa. De la part de baix portava unes faldilles de llana verdes amb unes mitges gruixudes i unes botes de pell. Portava la bufanda de Ravenclaw al coll, també.
Quan van sortir al passadís una alenada d'aire fred va agafar la Pru desprevinguda, que va fer un esternut.
-Salut.—va fer la Meg rient per sota el nas.—Seguríssim que no?
-Vale, espera'm aquí, siusplau.—va fer la Pru, i quan va tornar de la Sala Comuna anava amb un jersei molt gruixut de coll alt, unes botes curtes de pell i la bufanda, el gorro i els guants de Ravenclaw.—Ho sento.
La Megan li va fer cara divertida i van tirar definitivament cap el Gran Saló a sopar. El vestíbul estava igual de buit que els passadissos, i hi feia més fred, ja que estava menys resguardat dels corrents d'aire. Mentre caminàven va sortir el tema del Torneig de les Set Proves de Merlí.
-No ho sé, Megs. No penso que ens hi haguem d'encaparrar amb això, igualment. Potser és una innocentada del director. Ja saps com és, el Dumbledore, no?-deia la Pru mentre baixaven les escales.
-Crec que allò no era una innocentada. Almenys a mi no m'ho va semblar, vaja.
-Si vols els hi envio una carta als meus pares per si saben què és. Segur que sí, perquè també van venir a Hogwarts, i el Dumbledore va dir que era antic, o sigui que també la devien fer quan ells eren joves, no?
-D'acord, gràcies, Pru.
Quan van arribar al Gran Saló només hi era l'Alex, que les va saludar amb la mà. Ja havien estat decorant-lo i hi havia dotze arbres de Nadal gegantins i decorats màgicament per tota la sala que donaven un ambient molt nadalenc.
-Hola, Alex, com ha anat la tarda?—va dir la Megan asseient-se-li al davant.
-Molt bé. Sabeu aquells alumnes de Hufflepuff de segon amb els que vaig xocar ahir pel passadís? Doncs he estat tota la tarda a la biblioteca amb ells! M'han ajudat a fer els deures.—va dir, molt content, mentre saludava amb la mà a la Lydia i l'Osbert, que entraven xops al Gran Saló.
-Hola, nois. Brrrr, quin fred, mare de Déu.—va fer la Lydia, que es va asseure al costat de la Megan.
-I això? D'on veniu vosaltres?—va preguntar-los-hi la Prudence.—Sembla que us hagueu tirat a la piscina que van conjurar aquells de Gryffindor davant de la classe de l'Snape a les masmorres l'any passat.
-Dels jardins. Per si no te n'has adonat, neva, Prudence Green.—va respondre-li el seu germà assenyalant-li el sostre encantat, que estava ennuvolat i d'on queien volves de neu que es dissolien cinc metres abans de tocar el terra.
-Per cert, vosaltres sabeu què és allò del Torneig de les Set Proves de Merlí que va dir el Dumbledore durant el banquet de final de trimestre?—l'Alex va canviar de tema.
-Precisament, abans d'arribar al Gran Saló parlàvem d'això, oi Pru?—va dir la Meg mentre es servia una cullerada d'estofat, ja que s'acabaven d'omplir les plates i les gerres d'or que tenien davant a la taula.
-Txí, i tjo li eia e el i enviaré ua cata al ares er pregunta-lo-hi—va dir la Pru amb la boca plena d'espaguetis amb tomàquet fregit.
-Nena, parla clar que no se t'entén—va dir l'Osbert, bruscament.
Ella li va fer una mirada assassina i va disposar-se a parlar després d'haver-se empassat.
-Que sí, i que jo li deia que els hi enviaré una carta als pares preguntant-los-hi.
-Ah, llavors estalvia-t'ho. La nostra eficient germana petita ha fet la feina per nosaltres i només arribar els hi va preguntar. Ahir vaig rebre una carta amb la informació.—va dir l'Osbert mirant-los a tots.
-I?—va fer la Lydia.
-I, què?—va repetir l'Osbert.
La Lydia se'l va mirar esbufegant.
-Que ens diguis què hi deia!
-Ah, vale. Doncs res, que es veu que mai l'han celebrat quan els nostres pares venien aquí, però que ells hi sona d'alguna cosa.—va fer l'Osbert despreocupat.
-D'acord, merci. Avui els germans Green esteu realment col·laboradors.—va fer la Megan sarcàsticament.
Holaaaa! He penjat el capítol abans d'un mes, no us podeu queixar, estàveu avisades! ;)
Aquest capítol és, principalment, la introducció a les festes de Nadal i la miniescena romàntica Osbert-Lydia. Ja sé que potser no és el que us esperàveu, però tot arribarà...
Ah, i com heu vist, m'he permès el luxe d'afegir-hi un personatge nou.
AAAH! I notícia pels seguidors d'aquesta fanfic exclusivament...trrr...estic preparant una nova fanfiction! de moment no us avanço res, però ja sabeu algo!
un petó molt gran!
Maria
 | ginny loovegod 314 comentaris | 01/09/2009 a les 20:52:02 |
| #19446 | Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols | |
primera! | ||
| ginny loovegod 314 comentaris | 01/09/2009 a les 21:30:47 |
| #19447 | Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols | |
woo wooo! | ||
 | ivi_potter 512 comentaris | 01/09/2009 a les 23:49:14 |
| #19450 | Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols | |
HOOOLAAAAAA :) vale, m'ha encantat! Al principi em sembla que m'he perdut una mica, perquè han entrat a la sala comuna de GRyffindor no? I nosé m'ha descolocat xd! Tot lo altre molt molt bé, ah i si vols fer una altra fanfic jo encantada eeh! jajaj, segueix aviat! Petons :) | ||
| Porcupintí-na 235 comentaris | 02/09/2009 a les 12:36:36 |
| #19454 | Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols | |
ginny loovegod, falta poc per l'esceneta de l'Osbert i la Lydia, però
tot i així, encara no hi haurà el petó definitiu xdxd. | ||
| ivi_potter 512 comentaris | 02/09/2009 a les 13:36:57 |
| #19455 | Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols | |
Jaa, estan sopant, però just després? No surt que parlen amb la Senyora Grassa i esoo? Nosé eh:S potser em confonc! :) | ||
 | _llunàtica 88 comentaris | 02/09/2009 a les 14:27:27 |
| #19457 | Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols | |
Uuuuuh una nova FF? | ||
| _llunàtica 88 comentaris | 02/09/2009 a les 14:28:33 |
| #19458 | Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols | |
Ah, i jo també tinc una nova FF al cap! huhuhu però encara no vull deixar
l'altra XD | ||
 | nathalilupin 181 comentaris | 02/09/2009 a les 15:04:19 |
| #19460 | Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols | |
| ||
| Porcupintí-na 235 comentaris | 02/09/2009 a les 17:10:52 |
| #19462 | Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols | |
llunàtica, ivi_potter, merci, m'havia fet un lio!ara ho canvio | ||
 | Marta Potter Weasley 272 comentaris | 03/09/2009 a les 12:33:08 |
| #19478 | Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols | |
que guaiii!! m'ha encantat lo de "bon dia macarró", jaja, m'has fet riure
molt, xD | ||
 | Agatha Black Moderador/a 1192 comentaris | 04/09/2009 a les 11:39:12 |
| #19492 | Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols | |
Perdona per trigar tant a comentar! He tingut problemes amb internet i... en fin, sorry sorry sorry! (millor tard que mai, per això) Res, que m'ha agaradat molt. Que monos l'Osbert i la Lydia, tot i que encara són petits, de manera que està bé que la cosa vagi a poc a poc, a mi m'agrada així. A veure què deu ser axò del Merlí que els té preparats el Dumbledore! Quins nervis! Espero que segueixis aviat. I que facis ja a nova fanfic! Segur que estarà sçuperbé. Però sobretot no deixis aquesta penjada, ehhhh? XD Petons! G (Merci per escoltar les anades d'olla de l'altre dia, ja estic millor) ^^ | ||