L'Exèrcit de la McGonagall - Capítol 35: Els zúrichs
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 04/09/2009 a les 09:04:50
Última modificació 04/09/2009 a les 09:04:50
Tots els capítols de L'Exèrcit de la McGonagall
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 35: Els zúrichs

Hola, gent! 2 cosetes abans de començar.

1- Perdó per trigar tant en penjar... he tigut alguns problemes amb aquest capítol... perquè havia d'explicar encara moltes coses i presentar alguns personatges que són molt diferents de com hauries de ser, i no savia ben bé com fer-ho...

2- Acabo de veure que estic en el rànking de fanfictions! Moltíssimes gràcies per tots els comentaris!!

Bé, també he tingut problemes i encara no he pogut llegir els capítols nous de la lunalovegood i la Porcupintí-na, però ara mateix hi vaig!

Us deixo amb el capi nou!


35- Els Zúrichs

 

El James va passar una nit força horrible. Tenia el pressentiment que tanta informació de cop no podia ser bona pel cervell. Tenia el cap ple de pensaments que no paraven d'entrellaçar-se i canviar i convertir-se en una altres, i no el van deixar dormir fins que no va ser ben entrada la nit. Per això pel matí el va haver de despertar el Frank, quan feia amb prou fines dues o tres hores que descansava.

—James? —va fer el Frank—. Estàs bé?

—No ho sé, tinc un merder aquí al cap...

—Ja... —va assentir el Frank—. Escolta, que el Charlie no hi és.

El James va forçar el seu cervell a focalitzar-se.

—Com que no és?

Va mirar al seu voltant. L'Albus i el Lorcan encara dormien, com tots els dissabtes, que es llevaven ben tard, però el llit del Charlie estava buit.

—Encara hi ha el bagul amb les seves coses —va explicar-li el Frank—. Si hagués fugit se l'hagués endut, no...?

—No ho sé —va fer el James, llevant-se d'un salt—. Desperta l'Alice i la Gee.

Mentre el James anava al lavabo a ficar-se sota la dutxa per veure si l'aigua freda li treia la tonteria que portava a sobre, el Frank va agafar el seu mirallet intercomunicador per despertar les noies.

Encara era molt de matí, les set o poc més, però les noies es van vestir en un segon i es van trobar tots quatre a la sala comuna poc després, preocupats.

—Anem a buscar-lo —va dir el James—. Potser encara no li ha donat temps ni de sortir de l'escola...

Van travessar el retrat a tota pastilla i van córrer escales avall en direcció al vestíbul on hi havia les grans portes que donaven al Gran Saló.

—Potser ens vam passar una mica massa, ahir —va suggerir la Geena—. Amb tot allò de lligar-lo i tal... potser ens va agafar por, i... oh —va fer, tota tallada—. Està esmorzant.

Estava esmorzant. Assegut tranquil·lament a la taula de Gryffindor, fullejant el Periòdic Profètic i menjant distretament un entrepà de bacó. Quan els va veure a la porta palplantats, els va saludar amb la mà i els va indicar que anessin a seure amb ell.

—Com és que t'has llevat tan d'hora? —li va preguntar el James quan s'asseien al se costat.

—No dormia gaire bé —va contestar el Charlie, encongint-se d'espatlles.

—Pensàvem que t'havies escapat —li va explicar el Frank—. Que t'havíem espantat.

El Charlie es va posar a riure i gairebé es va ennuegar amb el menjar.

—Ui, sí, us tinc un pànic... —va dir irònicament amb ulls burletes—. No sé què faria contra vosaltres...

Els magatotis es van mirar, incòmodes.

—Mengeu força —els va aconsellar el Charlie, acostant-los un parell de plates de menjar—. Necessitareu energies.

—On ens portes? —va intentar l'Alice.

—Ja ho veureu. Vosaltres mengeu.

Ells li van fer cas, i es van estar esmorzant una bona estona, fins que, tal i com havien acordat, l'Albus es va presentar al Gran Saló de bon matí arrossegant el Lorcan; necessitaven tenir l'habitació dels nois buida per a ells. Quan va arribar on eren ells, l'Albus els va parlar a sotaveu:

—De debò no podem venir la Rose i jo?

—T'ho juro —va fer el James.

—No —li va dir el Charlie—. Necessitem algú que ens cobreixi... i... de fet, la trobada no serà precisament lliure de risc. Al principi havia pensat endur-me només la Geena, però... —va fer que no amb cap—. Si les coses no surten bé, necessitarem ser una mica més. Però no hi ha cap raó per la qual hagueu de venir també tu i la Rose. Va, nois, anem tirant.

Tots cinc es van aixecar i es van posar a caminar en direcció a la sala comuna.

—Què vols dir amb això de "si les coses no surten bé"? —va voler saber l'Alice.

Allò era el que James s'havia estat rumiant tota la nit. S'anaven a ficar a la gola del llop. O sigui, estava clar que el zúrichs no eren mala gent, però tampoc no eren el que es diu inofensius, ben al contrari. I portaven mols anys amagant-se... què passaria si s'ofenien pel fet que el Charlie els hagués descobert? I si pensaven que no era segur que quatre humans sabessin de la seva existència i els consideressin una amenaça per la seva relíquia? Què farien? Els esborrarien la memòria? S'acontentarien amb això? Els farien fer un jurament inquebrantable o com es digués? Perquè els deixarien marxar... no?

Fos com fos, el Charlie va decidir no contestar la pregunta del l'Alice, i en comptes d'això els va dir que es trobessin al cap de deu minuts a l'habitació dels nois.

—Agafeu roba d'abric —els va aconsellar.

Deu minuts després, les dues noies van arribar a l'habitació en samarreta de màniga llarga i una jaqueta.

—No m'heu entès —va somriure el Charlie—. Quan he dit "roba d'abric" volia dir "roba d'abric de veritat".

—Però si som al juny... —va dir la Geena.

—Torneu a l'habitació —els va dir el Charlie—. I agafeu el que tingueu que més abrigui. Jerseis de llana, anorac, bufanda, guants, barret de llana... El que us posaríeu aquí a Escòcia al gener.

—Que ens portes al pol nord, o què? —va fer l'Alice, amb els ulls com plats.

—Gairebé —va contestar el Charlie—. Anem a Islàndia.

 

*   *   *

 

Un quart d'hora després es van reunir, ara sí, a l'habitació dels nois tan abrigats que amb prou feines se'ls veien els ulls.

—I tu què? —va fer el Frank—. Tu aniràs en màniga curta?

—Jo ja hi estic acostumat —va riure el Charlie—. Els zúrichs suportem tota mena de temperatures, tot i que ens agrada més el fred. Som-hi?

—Com hi anirem? —va preguntar el James.

—Hi aparetrem —va contestar el Charlie.

—Però si no sabem aparetre! —va exclamar el Frank.

—Parla per tu —li va contestar el Charlie—. Agafeu-vos a mi, fareu un aparetratge paral·lel.

—Però des d'aquí no podem! —va exclamar la Geena—. No es pot aparetre a Hogwarts!

—Torno a repetir —va dir el Charlie amb un somriure—: parla per tu.

—No, no parlo per mi —va dir la Geena—. A Hogwarts no s'hi pot aparetre, no importa qui sigui.

—Sempre que sigui humà —va assentir el Charlie—. Va, agafeu-vos que no tinc tot el dia.

—Has transportat paral·lelament algú abans, oi? —va voler assegurar el Frank.

—No —va contestar el Charlie despreocupadament—. Però sempre hi ha una primera vegada. Espero que no us trostrinxeu. Seria un desastre, no? —va afegir amb ulls divertits.

Els magatotis es van mirar, van empassar saliva i es va agafar als braços fibrosos que els estenia el Charlie.

—Preparats? Tres, dos, u...

CRACK

—Collons, quina rasca! —va exclamar el Frank.

—No fa gaire bon dia, oi? —va dir el Charlie.

—Gaire bon dia? —va repetir l'Alice—. Gaire bon dia? Charlie, estem en una maleïda tempesta de neu! Gaire bon dia, diu!

Era cert. Cap dels quatre no s'havia deixat anar encara dels braços forts del Charlie. No s'hi veia a més de quatre metres. Tot era banc, absolutament blanc, bufava un vent gelat que els obligava a agafar-se el barret de llana perquè no se'ls l'emportés, i a més a més, nevava.

—Això a l'estiu és sempre així? —va cridar el James.

—No! —va contestar el Charlie—. Això normalment ho fa a l'hivern! Però, ja se sap, amb el canvi climàtic...! No patiu, segur que només dura uns minuts!

Efectivament, el vent bufava tan fort que ben aviat es va endur el núvol de neu que tenien a sobre. Va aparèixer el sol (que només feia llum, perquè el que es diu escalfar, no escalfava) i el vent també es va relaxar una mica. Van poder mirar al seu voltant. Tot era blanc. Semblava un desert de neu, però sense dunes, tot completament pla, com un mar sense ones.

—Som-hi? —va tornar a fer el Charlie, i es van posar en marxa.

Els magatotis el van seguir una mica desconcertats. Allò era la cosa més estranya que havien fet fins aleshores. I allò ja era dir molt. I espera que conegueu els quatre fundadors... va dir la consciència del James.

Allò va fer que el James s'avancés una mica per parlar amb el Chalie.

—Ei, escolta, els vostres caps no s'enfadaran perquè ens hagis portat?

—Ho he estat pensant —va dir el Charlie, amb el front arrugat—. Suposo que al principi no s'ho prendran gaire bé, però els porteu notícies importants. Fa temps que volen saber de la relíquia i, tot i que han descoberta mai on s'amaga... estaven segurs que es trobava a Hogwarts. És important que sapiguem on és per a protegir-la dels vlads.

—Em fa il·lusió conèixer a Godric Gryffindor —va somriure el James—. Segur que és genial.

El Charlie va parar en sec.

—No us he avisat d'una cosa —va dir, i se'ls va mirar—. Heu d'entendre que el mirall només copia les persones físicament, no en copia pas la personalitat. Els zúrichs som éssers viu, i tots tenim els nostres propis pensaments.

—Què vols dir, amb això? —va preguntar el Frank.

—Que no m'agradaria que us enduguéssiu una idea equivocada dels fundadors de Hogwarts —va contestar el Charlie, que es va posar a caminar de nou—, perquè no tenien res a veure amb les seves còpies. Bé, de fet... ja ho veureu.

Amb allò el James es va preocupar una mica.

—Segur que es prendran bé que siguem aquí...?

—Segur que a l'Slytherin li caieu bé —va dir el Charlie, per sorpresa dels quatre—. Confio que convencerà als altres perquè ens donin audiència i segur que ens defensa... a mi em va defensar quan el problema amb l'Ahmed Abdulak.

—De què em sona, aquest nom...? —el va tallar l'Alice—. Espera, així no es deia el promès de...?

—De l'Andrea, sí —el Charlie va somriure amargament—. No sabia que era la seva promesa. L'Ahmed també és un zúrich. Si ho arribo a saber... em vaig ficar en un bon merder, "robant-li" la promesa a un germà... quan ho va sentir, el Gryffindor es va posar que em pensava que m'arrencava el cap. Per sort l'Slytherin el va convèncer que tot havia estat un malentès. Tot i que l'Ahmed ara no em pot veure, és clar.

—Que fort! —va al·lucinar la Geena—. Que petit és el món! I com és que l'Ahmed aquest és zúrich si viu a un país àrab?

—I això què té a veure? —va fer el Charlie—. Els zúrichs estem força escampats. Aquí només és on viuen ses majestats i on s'entrena als nens de petits, després se'ls torna a casa amb els seus pares, sigui on sigui que visquin. La mare de l'Ahmed era una zúrich i es va casar amb un emirat àrab, i l'Ahmed va heretar els poders zúrichs.

—Això d'aparetre també és un poder zúrich? —va voler saber el Frank.

—Sí —va assentir el Charlie—. Fins i tot els zúrichs muggles ho poden fer. I podem aparetre a tot arreu perquè, com els elfs domèstics, és una màgia... diferent. Bé, a tot arreu menys al territori zúrich, per això hi hem d'anar caminant des d'aquí.

El James feia estona que havia perdut el fil. Encara estava preocupat per com reaccionarien els quatre reis. Per impossible que semblés, el Charlie semblava convençut que no hi hauria problema amb l'Slytherin, però... i els altres, què?

—Charlie... el Gryffindor sembla tenir força mala baba...

—Sí —va sospirar ell—. No us ho podeu ni imaginar. No és mala persona, però... salta de seguida, amb qualsevol comentari. Tot l'ofen i es posa fet una fúria... té molt mala hòstia... Però l'Slytherin el sap calmar. Esperem que no s'hagi aixecat amb el peu esquerre. La Hufflupuff no és gaire simpàtica, que diguem, però ja la teniu mig guanyada pel fet de ser bruixots. Sempre l'he trobat una mica estúpida amb el tema.

Va callar de cop.

—Sobretot que no surti d'aquí el que us estic explicant, eh? Que com algú esbrini que parlo malament de ses majestats... se'm pot caure el pèl!

—És clar —va assentir el Frank—. Però al menys que estiguem preparats, no? Què passa amb la Hufflepuff?

—Que no li acaben d'agradar els súbdits que no tenen poders màgics. Els troba inferiors. Una mica com l'Slytherin de debò... és molt estirada, orgullosa i altiva. Com una paret de gel. Es creu superior als altres tres perquè és l'única dels quatre reis que té poders màgics.

—Ah, sí? —es va sorprendre el James. S'esperava que els quatre caps del clan fossin mags. Ja que eren tan forts, perfectes i immortals, era al·lucinant que el mirall no els conservés la màgia dels seus "amos".

—Només la Hufflepuff —va assentir el Charlie—. I ja us imagineu com es posa Gryffindor cada vegada que deixa anar un cometari dels seus... s'armen unes baralles de cal Déu, i tenint en compte que són zúrichs ja us podeu imaginar que les baralles no van en broma... el pobre Slytherin està tot el dia anant d'un cantó a l'altre posant pau. Crec que la Hufflepuff no tindrà gaire problema amb vosaltres, però, ja que teniu màgia li caureu bé d'entrada.

—És bo saber-ho —va dir l'Alice—. Què hi ha de la Ravenclaw?

—La Ravenclaw... no cal que us preocupeu per ella —va dir el Charlie amb un sospir.

—Per què?

—Perquè... no està gaire al cas, que diguem. No és la persona més brillant del món.... ejem, ejem. Generalment decideixen les coses entre els altres tres i ella assenteix amb el cap a tot perquè no...

—És curteta? —va provar l'Alice.

—És tonta perduda —va sospirar el Charlie—. A la Ravenclaw de debò la devia posar dels nervis...

—Ostres, és com sis tots fossin a l'inrevés, no? —va dir el James—. L'Slytherin és amable, la Hufflepuff una classista, la Ravenclaw curteta i el Gryffindor...

—Jo crec que el Gryffindor és qui més s'assembla a la seva còpia —va dir el Charlie reflexivament—. Deien que també era molt... guerrer, ja sabeu, tot i que el zúrich deu tenir la mala lluna molt exagerada, però jo sempre m'he imaginat el Gryffindor fundador una mica com... —va fer una mirada a l'Alice, que tots van entendre perfectament, menys l'Alice, que no es va donar per al·ludida.

A mida que avançaven, el James va veure com a través de la boirina hi anaven apareixent uns murs, que semblaven encerclar una mena de fortalesa.

—És allò?

—Sí —va assentir el Charlie—. Icelandar.

—Molt original... —va dir l'Alice a sotaveu.

Van veure que es dirigien cap a la porta gegant que hi havia al mur (digues-li porta, digues-li llosa de pedra), al costat d'una torre de vigilància.

—Com ens ho farem per entrar? —va preguntar la Geena—. Els guàrdies veuran que no som zúrichs de tan abrigats com anem.

—No patiu —va somriure el Charlie—. El vigilant és amic meu; ens farà el favor... Ei, Erik!

El guardia de la torre va forçar els ulls per veure qui venia i va saludar amb alegria en reconèixer el Charlie.

—Charlie! —va cridar—. Com és que vens, que passa res?

—Sí! —va cridar el Charlie—. Aquests bruixots saben coses de la relíquia que no sabem! N'hem d'informar!

—No sé si els hauries de fer passar! —va seguir l'Erik a grito pelao—. Al Gryffindor no li agradarà gens! Et ficaràs en un bon merder!

—És el meu problema, no? —va cridar el Charlie des de baix.

L'Erik, que no semblava ser gaire més gran d'edat que els magatotis (tot i que sí molt més gran de mida), va sospesar la situació i finalment va assentir.

—Agafa-la! Te la llanço!

—Què vol dir que l'hi llança...? —va començar l'Alice, i es va quedar garrativada quan ho va entendre.

El guàrdia se'n va anar cap a la porta, va agafa la porta per la part de dalt amb les dues mans i la va empènyer cap a ells. Al cap d'un segon, van veure com vàries tones de granit se'ls venien a sobre, i l'únic que van poder fer els magatotis va ser tancar els ulls quan es esclafés a tots... esclafada que no va arribar.

Quan van obrir els ulls, van veure que el Charlie aguantava la llosa gegant amb els dos braços alçats, més o menys quedava mig metre per sobre d'ells.

—La mare que els va... —va començar l'Alice.

—Flipa! Fli! Pa!

El Charlie només somreia, mentre deixava que els altres sortissin i ell deixava la porta amb molt cura a terra.

—Ja us vaig dir que tenia molta força.

—Ja, però... —va fer el James.

—I jo preocupada —va dir la Geena— per si les cordes d'ahir el lligaven massa fort...

—Au, va, entrem, que de seguida baixarà l'Erik a tornar-la al seu lloc.

—No seria millor instal·lar politges per fer baixar i pujar la porta? —va suggerir el Frank mentre entraven a la fortalesa—. Com als castells.

—Per què? —va preguntar el Charlie.

—Per... per... —va fer el Frank—. Per res en realitat, està bé així. Us estalvieu el que costa el mecanisme.

—Exacte —va assentir el Charlie—. Oh, mireu, estem de sort!

Es va dirigir cap a... cap a una mena de jardí, sense dubte. Tot i en aquelles temperatures, hi havia arbres, plantes i flors que estaven acostumades al clima. Van veure que el Charlie es dirigia cap a un home que estava d'esquenes, tenint cura d'un arbust que feia unes flors vermelles grans i precioses.

Quan l'home es va girar en sentir-los, els quatre van aguantar la respiració un segon. Era l'home (o, més aviat, noi) més bonic que havien vist mai. Tenia la pell terça i força pàl·lida, uns cabells negres i brillants que li arribaven a l'espatlla, perfectament pentinats. Els ulls, també negres i més brillants encara que els seus cabells eren rasgats i profunds. Tenia un nas perfecte, la barbeta angulosa i els pòmuls marcats. Va caminar cap el Charlie amb una elegància innata, fent voleia la seva túnica de seda verda, i li va oferir un somriure radiant i perfecte. Era com estar en presència d'un àngel. El James de seguida es va fixar, però, que tot i que l'home era força alt, no tenia la corpulència del Charlie o l'Erik ni molt menys. Era més aviat esprimatxat. Quan el Charlie li va fer una reverència, el James va intuir qui devia ser aquell home.

—Sa majestat Slytherin —el va saludar el Charlie.

Bingo, va pensar el James. La veritat és que s'imaginava l'Slytherin més o menys així, però de cap manera hauria pensat mai que tindria un somriure tan bondadós i uns ulls tan càlids, ni aquella expressió de pau que irradiava.

Perquè no la tenia, va afegir mentalment. L'Slytherin de debò segurament tenia una mirada reprovadora i segur que mai, mai somreia.

—Ets el fill dels Greenwick, oi? —va preguntar Slytherin amb una veu clara i cristal·lina.

—Sí —va assentir el Charlie.

—I no vens sol... oh —va fer quan es va fixar en les robes dels magatotis—. Imagino que tens una bona raó per portar estrangers al nostre territori.

—És clar —va dir de seguida el Charlie, i l'Slytherin els va somriure als quatre amb un somriure educat. Aleshores, per la seva sorpresa, se'n va anar cap a l'arbust de flors vermelles i en va entrar quatre que va anar a oferir als quatre magatotis, que van acceptar amb la boca oberta.

—La flor de la vida floreix als llocs més insospitats —els va dir—. Aguantarà fresca durant anys, sigui on sigui —dit allò es va girar de cara al Charlie—. Suposo que necessiteu audiència, oi?

El Charlie va assentir amb el cap.

—Per què no hi anem ara mateix? —va proposar Slytherin.

Van començar a caminar per un camí de pedra en el qual hi havia algunes casetes aquí i allà, en direcció a un palau que s'entreveia ben al fons. Els zúrichs que es creuaven (aquests sí corpulents com pocs) es giraven per mirar-los, però no deien res en veure que anaven amb un dels reis.

—No veniu en un moment gaire bo, però faré el que pugui... —va dir l'Slytherin amb un sospir, quan ja s'acostaven al palau—. Ahir el Godric es va haver de prendre tres vàliums abans no es va calmar. Va perjurar que li arrencaria els dos braços a la Helga. Espero que avui estigui de més bon humor.

En aquell moment, una copra brillant va sortir disparada per una de les finestres del palau, fent miques tot el cristall de colors. La copa va rebotar en un arbre al costat del James i li va deixar un bon tall al tronc.

—No m'agrada aquest vi! —va bramar una veu profunda des de dins del palau.

—Doncs no —va sospirar l'Slytherin—. Sembla que avui serà un d'"aquells" dies. Que feu màgia, nois? —va preguntar als magatotis, que van assentir efusivament ja que s'acabaven de quedar muts. El qui havia llançat la copa era Gryffindor? —Doncs tingueu les varetes a mà —els va recomanar Slytherin—. pot ser que s'alteri una mica quan us vegi entrar.

Efectivament, quan Slytherin va obrir la porta del palau i tots cinc van entrar al vestíbul, un noi d'aproximadament la mateixa edat que el seu guia se'ls va mirar amb fúria. No van tenir temps d'observar-lo millor, perquè al cap d'un segon es llançava cap a ells amb fúria.

—Humans! —va bramar—. Qui ha deixat entrar humans al nostre territori.

Protego! —van cridar els quatre magatotis a la vegada en veure que aquell noi enorme se'ls tirava al damunt.

L'home  va xocar contra la barrera invisible que havien format i va rebotar enrere, amb tanta força que va aterrar uns deus metres enllà en aquell gran vestíbul. Allò va semblar que només enfurismava més el noi musculós vestit amb una túnica vermella i daurada, que es va aixecar i va tornar a la càrrega.

Aquell cop, però, l'Slytherin s'hi va posar enmig i el va aturar amb el que vist des de lluny hauria pogut semblar una abraçada estranya, però que l'únic que feia era impedir que l'home rabiós arribés fins a ells. Però tenia més força que el petit Slytherin, de manera que el Charlie i un parell de guàrdies van haver d'intervenir perquè no se l'emportés per davant al cap d'uns segons.

—Godric —va dir Slytherin—. Tranquil, no són més que uns nois. Estic convençut que no són cap amenaça. De fet, són aquí per explicar-nos una cosa de vital importància, tinc entès. Et tranquil·litzes? Sí?

El Godric Gryffindor va assentir, respirant amb dificultat i els quatre zúrichs que l'estaven aguantant el van deixar anar.

—Però no veig quina necessitat hi ha que entrin aquí dins! —va dir amb una veu greu i profunda.

El James se'l va repassar de dalt a baix. Era pràcticament igual d'atractiu que l'Slytherin, però d'una manera diferent. Era més... salvatge. Duia una melena castanya espessa amb una barbeta ben perfilada a joc. Tenia els ulls grans, de color daurat, profunds i... encesos. Era molt corpulent, però també es bellugava amb una elegància majestuosa. Per alguna estranya raó, semblava molt més gran que qualsevol dels altres zúrichs, semblava que ocupés tot l'espai de la sala.

—Sa majestat Gryffindor —va fer el Charlie amb una altra reverència, actuant com si no l'hagués acabat d'agredir feia uns moments—. Aquests són companys meus de Hogwarts; saben coses sobre la relíquia... coses que nosaltres no sabem.

—De Hogwarts? —va dir una veu de dona darrere seu. Tots es van girar per veure una noia de cabells rossos i arrissats fins a l'espatlla, la pell immaculada, els ulls castanys de mirada afilada i els llavis vermells i brillants. Helga Hufflepuff—. Ha estat un encanteri protector com n'he vist pocs. Mags brillants, pel que sembla. Alguns haurien de tenir-vos més respecte —va afegir mirant despectivament a Gryffindor.

Aquest, se la va mirar amb fúria, com per tornar-s'hi. Però aleshores Slytherin li va posar la mà a l'espatlla.

—Ni cas —li va murmurar.

El Gryffindor va deixar anar un petit gruny però va relaxar els músculs. El James va pensar que Gryffindor escoltava molt el que deia Slytherin, semblaven tenir una gran complicitat.

—Bé doncs —va dir Slytherin amb un somriure i una picada de mans, com si fos un monitor d'esplai que intenta donar bon rotllo als nens—. Perquè no anem a la sala del tro a escoltar què ens han vingut a dir aquests noiets? La Rowena?

—Porta allà asseguda com tres hores —va bufar la Hufflepuff—. Crec que s'està aprenent la taula del 9.

—Ah, que bé —va assentir l'Slytherin com si estiguessin parlant duna nena de set anys—. Últimament s'està aplicant molt.

—Sí, qualsevol dia d'aquests es traurà un doctorat —va dir la Hufflepuff amargament.

—I qualsevol dia d'aquets descobrirem que tens cor —li va contestar Gryffindor.

Es van adreçar males mirades, però no van dir res més. Es van posar a caminar tots tres cap al passadís pel que havia aparegut la Hufflepuff i el Charlie va indicar amb el cap als magatotis que els seguissin.

Van arribar a una sala immensa, molt ben il·luminada per grans finestres. Al fons de tot hi havia quatre trons. Un d'ells, de color blau, estava ocupat per una noia preciosa de llargs cabells negre atzabeja i profund ulls blaus que miraven... al buit?

Es va mirar al Gryffindor quan es va asseure al seu costat, i li va preguntar sense abaixar la veu.

—Què passa?

—Audiència —li va contestar el Gryffindor.

—Ah... —va fer la Ravenclaw—. I què és això?

—És quan venen els súbdits a explicar-te coses.

—Ah... —va assentir ella—. Això m'agrada. Expliquen coses divertides.

—Ahà... —va fer el Gryffindor, fent rodar els ulls.

El James es va sorprendre de veure com de pacient era Gryffindor amb la Ravenclaw quan gairebé havia trencat un arbre amb una copa perquè no li agradava el vi. Va suposar que li agradava molt més la seva companyia que la de la Hufflepuff.

—Per què no ens expliqueu de què va això? —va dir Hifflepuff quan els quatre van estar asseguts.

Els magatotis es van mirar i van decidir silenciosament que havia de ser la Geena qui expliqués la història, i ella va fer un pas endavant.

—Em dic Georgina Thalassinos...

—Perquè són tan esprimatxats? —va preguntar en veu alta la Ravenclaw.

—Per què no són zúrichs, Rowena, són humans —li va contestar Gryffindor.

—I què fan aquí...?

—Rowena, reina, ja t'ho explicarem després, eh? —la va interrompre la Hufflepuff. Gryffindor va grunyir.

—Segueix, estimada —li va dir Slytherin a la Geena amb un somriure.

—La meva mare es deia Dafne Anastassakis. No els sona de res, el cognom? No? Vaja, què hi farem. Resulta que la meva família era la guardiana d'un secret...

Els quatre zúrichs van escoltar en silenci la història de la Geena. Els va explicar la profecia del robatori, com els vlads anaven darrere el mirall, com havien seguit les pistes i havien trobat el diari d'Slytherin i, finalment, com havien descobert el lloc on suposadament hi havia amagada la relíquia i com havien descobert que era una còpia falsa.

—No pot ser! —va exclamar Hufflepuff en aquell moment—. És impossible!

—La relíquia és a Hogwarts! —va corroborar Slytherin, perdent els estreps per un moment.

—L'Han robada aquells malparits voladors i sense sang! —va bramar Gryffindor.

Es va aixecar del seu tron d'una revolada, el va alçar amb una mà sense miraments i el va llançar endavant. Els magatotis van haver d'ajupir-se perquè no els decapités en passar. Va aterrar amb un estrèpit just a la porta. Amb un sospir, Hufflepuff va treure la vareta i tornar el tron al seu lloc, mentre l'Slytherin calmava el Gryffindor, que estava de color escarlata.

—Haurem de fer una trobada extraordinària —va dir Gryffindor quan va recuperar la serenitat.

—Sí... —va assentir Slytherin—Helga, te n'encarregues tu? Crec que hauria d'acompanyar aquests nois a alguna sala càlida o moriran de fred en qualsevol moment.

El James es va mirar a ell i els seus amics. Amb tot el que havia passat no s'havia adonat que estava tremolant. La neu els havia deixat xops i el fred i el vent no ajudaven.

Slytherin els va conduir per un passadís a fora del palau. Van passar per una mena de pati on hi havia tot de nens, des de tres fins a uns dotze anys que se'ls van quedar mirant. Tots eren molt corpulents, i duien només una mena de roba interior d'esport, tant els nois com les noies. Tots eren molts corpulents. N'hi havia alguns que es barallaven amb ferocitat.

—És el camp d'entrenament —els va explica rel Charlie, que anava amb ells—. Aquí vaig aprendre jo a lluitar abans d'anar Hogwarts.

El James s'ho va mirar, al·lucinat. Era una vida tant diferent...!

Slytherin els va fer entrar en una caseta de pedra, d'una sola sala molt càlida on hi havia un foc encès. Ho havia un sofà i un parell de butaques.

—Traieu-vos la roba que tingueu més molla i descanseu —els va recomanar—. Vaig a demanar que us portin una mica de te calent. Siusplau, disculpeu al Godric... no és mala persona, és que es posa molt nerviós i quan us ha vist...

—No, no —va dir de seguida l'Alice—. Ho entenem; és normal que no li facin gràcia els humans després de tot el que heu passat i la vostra història...

—Però no direm res de res del que passi avui —va afegir el Frank.

—És clar que no —va assentir la Geena—. Estem acostumats a guardar secrets.

—A més ens expulsarien de Hogwarts —va acabar el James.

L'Slytherin va somriure i els va deixar.

—Ha anat prou bé —va dir el Charlie un instant després.

—Realment són tal i com ens has explicat —va bufar la Geena—. Quina colla..

—En realitat són bons governants —va explicar el Charlie—. Tenen experiència; han viscut molt. Són una mica... excèntrics, però es complementen bé. Fins i tot la Ravenclaw... generalment ajuda molt a treure importància a les coses en els moments peliaguts.

Va arribar un zúrich amb una tetera de te i, quan ja s'havien tret els abrics i s'havien acomodat a les butaques i s'havien begut el te, Slytherin i Gryffindor van tornar a entrar.

—Au, va, no et facis de rogar —va dir-li l'Slytherin al Gryffindor.

—Volia... —va començar ell amb la seva veu profunda i greu— volia donar-vos les... gràcies... per haver-nos informat d'això del Mirall Multiplicador...

—I... —el va instar Slytherin.

—I... —va repetir Gryffindor, mirant-se'l un moment—. I us volia... demanar perdó pel meu comportament agressiu...

—I... —va seguir Slytherin.

—I per haver-vos agredit quan heu entrat —va acabar Gryffindor amb un murmuri mirant al terra.

—Ai, que maco! —va exclamar l'Alice, i es va aixecar i li va anar a fer una abraçada.

Els seus amics es van quedar garratibats on eren, espantats pel que li podia fer Gryffindor, però ell semblava tan sorprès com ells, només havia alçat les mans de l'ensurt i es mirava l'Alice com si no sabés què feia. Uns segons després, la seva expressió es va relaxar i li va donar uns copets suaus i maldestres a l'esquena, tot vermell. L'Alice es va apartar de seguida, ja que s'acabava d'adonar del que acabava de fer, i estava encara més vermella que Gryffindor. Però es va tranquil·litzar de seguida, quan va veure que ell no estava gens ofès.

—El clan ja està reunit —va dir Slytherin, divertit—. Si poguéssiu tornar a explicar la història...

Van tornar a la sala del tron, on ara hi havia ben bé un parell de centenars de persones, i el Charlie els va deixar per anar a seure al costat d'un home i una dona que semblaven ser els seus pares. El James es va fixar que el Charlie donava llambregades nervioses a un noi de pell fosca que no el deixava de mirar.

—Mireu —va murmurar als altres—. Aquell deu ser l'Ahmed Abdulak.

—Quina passada, que ben plantat! —va exclamar la Geena.

—Quan l'Andrea ho sàpiga s'estirarà dels pèls —va riure l'Alice.

 

*   *   *

 

La reunió va anar prou bé. Els zúrichs se'ls van escoltar en silenci, i després es van posar a parlar ordenadament donant la seva opinió. Algú va proposar de no deixar marxar als magatotis perquè deia que tot devia ser mentida i que l'únic que volien era descobrir els seus secrets, però va callar ràpidament quan Gryffindor li va clavar la mirada i li va deixar anar un gruny.

Finalment, van quedar que tots investigarien quin devia ser el veritable amagatall de la relíquia (ja que era impossible que la tinguessin els vlads; no tindria sentit que seguissin buscant-la) i que tant si ho descobrien primer els magatotis com si ho feien els zúrichs els altres serien informats per mitjà del Charlie.

Quan tot va acabar, els quatre reis van oferir als magatotis que es quedessin a passar la nit, però aquests van explicar que s'havien escapat de l'escola sense permís i que havien de tornar abans no els enxampessin. Tot i així, els quatre els van acompanyar fins a la porta de la fortalesa, i Gryffindor va fer els honors de llançar-la a terra.

—Sou benvinguts sempre que vulgueu —els va dir amablement Slytherin—. Espero que tingueu sort amb la vostra cerca.

—Crec que teniu més possibilitats que nosaltres —va dir la Hufflepuff—, ja que sou a Hogwarts.

—Ha estat un honor conèixer-vos —va afegir Gryffindor—. Espero que no us enxampin!

Va deixar anar una riallada que semblava un rugit.

—Torneu aviat! —els va acomiadar Ravenclaw saludant-los amb la mà mentre s'allunyaven.

Van seguir tots cinc caminant en silenci, fins que van arribar a la frontera d'Icelandar. I es van agafar als braços del Charlie, i els va engolir un remolí de colors.

 

*   *   *

 

Quan van aparetre a l'habitació dels nois ja era fosc, i l'Albus i la Rose els esperaven allà.

—Què, com ha anat? —va fer la Rose.

—Molt... interessant —va dir el James, mentre es desempallegava de l'anorac—. Què tal per aquí?

—Fantàstic, no us han descobert —va contestar la Rose.

—Els qui ens preguntaven on éreu a la sala comuna —va explicar l'Albus—, els dèiem que éreu al Gran Saló. Els qui ens preguntaven allà, els dèiem que éreu a la biblioteca. Els qui ens trobàvem a la biblioteca es pensen que éreu a la sala comuna...

—Havíem pensat que, si la McGonagall ens enxampava —va segur la Rose—, sempre podíem dir que us havíeu escapat a Hogsmeade i com a molt us hagués caigut un càstig, però al final no ha fet falta.

—Fantàstic —va dir el Frank amb un badall—. No sé quina hora és, però me'n vaig al llit.

—Bona idea... —va fer l'Alice i ella i la Geena van marxar.

—Eh, espereu! —va exclamar la Rose, corrent darrera seu.

—Sí! —va dir l'Albus mirant-se'ls als tres—. No em penseu explicar res?

El James va deixar la flor vermella que els havia regalat Slytherin a la tauleta de nit i se la va mirar. Esperava que l'endemà encara i fos, que demostrés que tot allò no havia estat un somni.

—Què tal demà? —va suggerir, mentre es ficava al llit.


I així s'acaba el capi.

Ja sé que d'aquí no en traureu gaires teories, però hi ha molt per comentar! Us cauen bé els 4 reis? A mi al final m'han agradat força tots 4, i el Gryffindor el trobo encantador ^^

Apa, a comentar! En queden 2! Títol del proper: 36- EL SECRET MÉS SECRET DELS GRYFFINDOR. (atenció al "dels" XD)

Petons de torrada de mantega amb pernil dolç!

Agatha Black


Llegit 1281 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarginny loovegod 314 comentaris04/09/2009 a les 10:38:35
#19489Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

primera!
mu llegeixo!




Avatarlunalovegood 167 comentaris04/09/2009 a les 10:57:35
#19490Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

Que guai!
sí, sí, m'han agradat molt els 4 reis, potser la que menys la Hufflepuff i el que més en Gryffindor, perquè és una mica com una criatura, amb aquests canvis d'humor; m'ha fet molta gràcia. Jo que volia que els Zúrichs visquessin a Zurich... :'(

uiuiui, què serà el secret més secret dels gryffindors? potser té a veure amb el que deia a la  tomba de Gryffindor de "busqueu el meu fill" (es referia al seu fill de veritat o a la còpia?) buenu, espero que no triguem a descobrir-ho!
apa, fins aviat!

(era la primera quan m'ho he llegit, però sóc tan lenta que segur que ja m'han passat al davant XD)
adéu!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2009 a les 11:30:40
#19491Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vaja... acabo de veure que, com que el rànking va per mitjana de comentaris, quan he posat el capítol nou he baixat del rànking... jo! Comenteu molt, a veure si torno a pujar! XD

lunalovegood: Vale, primera opinió sembla bona! a mi tmb m'encanta el Gryffindor. Amb lo de "busqueu al meu fill" es referia al seu fill de debò, no a la còpia. I tranquila, que només t'ha passat la ginny lovegood, peò no és cap comentari, de manera que de certa forma sí que ets la primera! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/09/2009 a les 11:46:12
#19493Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aqui Marta 3 des d'Itàlia.
M'encanta, m'encanta, m'encanta! Tots els fundadors em cauen molt bé. I jo que patia per l'Slytherin...
En fi, que sàpigues que vaig comprovar que no hi hagués cap Zurich per Zurich, que vaig voler passar pel costat per arribar a Alemanya XD
El secret dels Gryffindor... doncs el real, el fill i, potser, el zurich. Encara que potser el fill és fill del zurich... o Gryffindor considerava el zurich fill seu.
Per cert, que ja tinc el personatge que em cau pitjor. L'Elektra. I el Pars es salva per ser el germà de la Geena. Que sàpigues que em sembla molt malament el que vols fer amb aquests dos. I el Charlie cada vegada em cau pitjor, per cert. No m'agrada com l'estàs fent.
En fi, que no sé com de llarg m'ha quedat el comentari, però jo me'n vaig a escriure que he portat l'USB.
1 pto
Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2009 a les 12:07:44
#19497Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: ja els tens mania al Paris i l'Elektra d'entrada, però no és just, són bones persones, ja ho veuràs. Però són humans, a veure, és normal que se sentin atrets per... gent atractiva, que diguem. Qué mala eres XD. I com que no et cau bé el Charlie? Però si és una passada! A mi m'agrada molt, és molt graciós! Per què no t'agrada? De lo de Gryffindor ja ho veureu al següent capítol ^^




Laiia Von Llasë 40 comentaris04/09/2009 a les 12:13:04
#19498Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Pel rànquing no t'has de preocupar que ja saps que tens uns seguidors que fariem de tot pel ffic.

El capitol fantastic m'ho he passat molt bé llegint, definitivament la que hem cau millor es la Ravenclaw!jejee i a en Griffindor jo no n'hi direia ven bé encantador...més aviat: bestial. Queden molt bé els 4 junts governant!

Tens raó, no dona per moltes teories peró igualment tampoc estic inspirada, ni se m'acut res amb el seguent capitol, ja anire pensant.

Ara ja no sé si vull que continuis ràpid perque vol dir que ja s'acaba TT' necesito una tercera part!

petonss:D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/09/2009 a les 12:16:29
#19499Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Amms, què vols que t'hi faci, soc aixi. Encara que tu ets pitjor XD. Ja sé que no és culpa seva, però em sembla molt malament igualment. Veus com ets mala, tu tmb?

En fi, que m'ha fet ilu fer-te un comentari perquè tornis a pujar al ranking. Si segueixes aixi acabaràs primera. I no va en broma. Que entre malas ens hem d'ajudar, no? XD

Wenu re, que me'n torno a escriure.

1 pto

Marta 3




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2009 a les 12:40:35
#19500Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

JA TORNO A SER AL RÀNKIG! SÍ, SÍ! AVUI HARRYPOTTERCAT I DEMÀ EL MÓN!

jajajaja, gràcieeeees!

Laiia Von Llasë: Eh, tranquil·la que la tercera part està en procés i crec que us encantarà. A tu t'ha agaradat la Ravenclaw? Wenu, tots tenen un punt molt maco, l'Sly sobretot XD Apa, publico d'aquí poc!

marta_ginny: ja està, ja ho tinc! Weeee, ja hi sóc. Moltes gràcies per col·laborar més! I encara m'has d'explicar això del Charlie... ^^ 




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris04/09/2009 a les 12:44:29
#19501Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

dels??? uououooooooo osigui, del zurich i del de verittat, o què? o del fill i del gryffindor? NOSÉ, NOSÉEE...

L'Slytherin m'ha cigut súperbé. i mira que és slytherin, ehh??
la ravenclaw és super graciosa xd


bueno noia, que m'ha encantat, com sempre!

un petó!

maria




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris04/09/2009 a les 12:58:13
#19502Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ah, això del Charlie... nose, té algunes sortides de vacilon amb els magatotis que no m'agraden. Als magatotis no els vacila ningu XD

Uee ja estàs al ranking... a mi amb JP1 tmb em falta poc. PErò no hi arribaré... La veritat és que t'ho mereixes!

1 pto

Marta 3




Avatarginny loovegod 314 comentaris04/09/2009 a les 13:22:59
#19506Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Wola!

Vale, primer de tot demanar perdó per comentar tard. és que estem venent la casa i ens vénen visites a tothora...u.u' he ennumerat tantes vegades els múltiples avantatges que té viure en aquesta casa que estic per comprar-la jo... penós.

vale, anem amb el comentari, tot i que ara vindrà una altra família i no tinc gaire temps.

primer de tot.... els fundadors. Uau, m'han encantat! Exepte la Helga. Tot i que segur que de seguida es veurà el seu costat bo^^
M'encanten sobretot el Godric i la Rowena(vamos, els que més m'agradaven abans, tot i que m'agraden més com a zúrichs). El Godric és simplement encantador(sense comptar lo del vi xD) i la rowena... que mona! tot i que trobo que t'has passat una mica. No se sap la taula del nou? que té més de mil anys déu méu! Tot i així segueixo trobant-la molt mona.

Què més... el proper capítol. la veritat és que no sé ben bé què pot ser, però ja se m'acudirà alguna cosa. Tal com dic sempre, no hi ha capi sense teoria!

merda, acaben d'arribar. Me'nviag i comento després!

*laurie*





myre_ginny 93 comentaris04/09/2009 a les 13:46:21
#19509Encara no he escrit cap fanfiction

holaa!

man encantat els 4 fundadors, sobretot la disculpa dl gryffindor, jejej k monu.

k fort q el promes d l'andrea fos Zurich, molta coincidencia, no? xD.

el secret m seret dls gryffindor es el fill llufa dl godric?¿?

segux aviat!! petoooonss!!




Avatarivi_potter 512 comentaris04/09/2009 a les 13:55:06
#19510Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA!

M'ha encantat molt, moltíssim! Ara no tinc gens d etemps per comentar però les quatre còpies dels fundadors m'han agradat, la Hufflepuf homee.... Quin misteri això dels gRyffindors!

Ah, m'agarda el Charlie ;)

PEtons!




Avatarrodlel14 119 comentaris04/09/2009 a les 14:45:55
#19513Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

perdo per comentar tan tard! volia comentar abans, i ja me l'havia llegit... pro no tenia temps... Ja se sap... FDT!!!

Lo del titol del seguent capi... jo crec que es algo del fill de Gryffindor... no podrien haver preguntat alguna cosa als fundadors? Segur que, havent estat alla mentre passava tot lo del fill llufa de Gryffindor... haurien vist alguna cosa!

Enric

PS: FDT = Festes del Tura!!!!




AvatarTooru 240 comentaris04/09/2009 a les 16:16:15
#19517Encara no he escrit cap fanfiction

Holaa!!

Esta Genial!! Me han encantat els 4 "fundadors".

Per ara no se me ocurreix ninguna idea, be he pensat en el Charlie o en algu que es descendent de Gryffindor, pero encara no ho tinc clar.

Jo torne a lo del anterior capitol xD. L'animal que entra per la finestra, era un animagic? I es convertia en mussol per aixo la finestra estava oberta? I fou ell/a la que deixa la nota del oracle?

Fins aviat...

Adeu!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2009 a les 16:47:44
#19520Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny_loveggod: us canvieu de casa? jajaja, vale, el primer capítol de la nova fanfic te'l dedicaré, ja veuràs per què. ^^ Jajaja, sí esl fundadors són molt monos, però de moment no penso en fer-los sortir de nou... en tot cas en aquesta fanfic segur que no. Ja veurem si més endavant... bé, ja ens infiormaràs de lo de la casa! XD No t'estressis!

Porcupintí-na: Nah, lo de Gryffindors no té res a veure amb el zúrich, de manera que ja et deus imaginar per on va. Slytherin és súpermacoo! Jajajaja, a mi tmb m'encanta! Gràcies per comentar!

myre_ginny: la disculta del Gryffindor es súpermaca, allà tot vermell ell, que sembla un nen de 5 anys... que maco! I sí, ets la preimera que comentes res de l'Ahmed, sí, és un zúrich, per això el Charlie estava tan cabrejat amb l'Andrea, les fotos li van portar molts problemes... Seguiré aviat!

ivi_potter: cap problema si no em pots deixar un missatge de quilòmetre, gràcies per comentar encara que sigui de passada! A tu sí que et cau bé el Charlie? Menos mal, a mi també m'agrada...! Jaja, wenu, a veure a veure que això és apunt d'acabar!

rodlel14: ja tardaves XD. Nah, en sèrio, és normal, quan van ser les festes del meu poble jo també vaig estar desapareguda... Podrien haver preguntat alguna cosa als fundadors, és cert, tot i que el que és interessant ells no els ho haurien pogut explicar tampoc, perquè tota la informació necessària ja l'he anat donant... ara només fañta que algú lligui caps! I aquest algú (va ho deixo anar) serà l'Alice. No dic més XD.

Tooru: buenas! A veure amb lo de Gryffindor vas bé. Pel que fa a lo de la bèstia dels ulls grocs. A veure, no té perquè ser un animàgic. Després d'haver estudiat clans i tal, ho ha moltes coses que es poden transformar en animals, com ara homes llop o vampirs... però no puc dir res perque si no es descobriria tot. Arribarà un moment que lligareu caps. Però està bé que t'hagis adonat de la finestra oberta i de la carta... diguem que tot està relacionat.

Oh, he acabat de comentar a tothom? No m'ho puc creure... XD Quants comentaris en un sol dia, mare de Déu XD




AvatarTooru 240 comentaris04/09/2009 a les 21:55:19
#19523Encara no he escrit cap fanfiction

El descendent de Gryffindor pot ser mes de una persona? Perque tinc algun que altre candidat.




AvatarTooru 240 comentaris04/09/2009 a les 22:00:17
#19524Encara no he escrit cap fanfiction

Ah!!
Se m'ha oblidat una cosa, la persona que dugue la carta del Oracle, era un zurich?? O (be aço si que es una estupidesa) era algu de Grecia, concretament algu que coneix Geena?




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris04/09/2009 a les 22:10:16
#19525Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Oooh! m'he llegit els dos caapis que m'havia perdut!! Com que no tinc gaire temps, dirte que m'han encantat els doos!
el capitol anterior, pero, em va sorprendre moltissim i no m'ho esperavaa!
Els 4 reis m'han caigut molt be! Sobretot el Griffindor! :)
Un petoo!!

PD: No vull que s'acabi! Vull tercera part!!! XD




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/09/2009 a les 11:07:24
#19532Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Tooru: Gryffindor de descendents en pot tenir molts però de fill nomes en va tenir un. Pel que fa a si un zúrich havia portat la carta... no. A més a més, els zúrichs no poden convertir-se en animals. Però ves pensant, ves pensant ^^

Laura*Malfoy: ja deia jo que no comentaves... ja se't trobava a faltar. M'alegro que t'hagin agradat tots dos capítols. I per què hi hagi una tercera part primer s'ha d'acabar aquesta. ^^ De manera que sense desilusions, que tenim magatotis per estona ^^




AvatarTooru 240 comentaris05/09/2009 a les 15:27:37
#19533Encara no he escrit cap fanfiction

Val, aleshores la segona pregunta que te fet tampoc esta be, no?

Doncs nose. Va tindre un fill llufa, es que nose me ocurreix res. La persona que descendeix esta en Hogwarts? Be, continuare pensant.

Torne a la carta. La persona que dugue la carta, fou un vampir? Es va convertir en un rat penat per aixo estava la finestra oberta?? La obrigue, entra, deixa la carta i despres isque per la finestra? Tampoc te sentit, pero tu has dit que es un clan, i un home llop no crec que puga ser, i si no es un zurich, ni un animagic, doncs pot ser un vampir.

Uff que rebuscat! xD

Adeu!




AvatarTooru 240 comentaris05/09/2009 a les 15:38:20
#19534Encara no he escrit cap fanfiction

Ah!

Tambe tinc una altra pregunta, com pot ser que el barret que tria si que sapiga qui son els Anastassakis i les repliques dels fundador no tinguen ni idea? Aixo vol dir que Gryffindor cambia de lloc la replica perque no  es fiava dels zurichs i sols li ho conta al seu fill? Es Geena la descendent del fill de Gryffindor? Era el fill de Gryffindor un Anastassakis?

Crec que m'estic apropant o pot ser no. 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/09/2009 a les 20:21:02
#19537Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Tooru: pel que fa al primer comentari, jo no he dit que hegués de ser un clan, he dit que hpodria ser un clan, però poden ser altres coses, és clar, quañsaulsevol cosa que pugui tenir forma de bèstia XD. Pel que fa al segon comentari... molt bé! No ho has encertat del tot però t'hi acostes molt, moltíssim, ja gairebé ho tens!




AvatarTooru 240 comentaris06/09/2009 a les 11:54:51
#19540Encara no he escrit cap fanfiction

Be, alguna cosa que accerte. Ja era hora! :)

El Paris, el germa de la Geena. Pot ser ell?  La mare de Geena era llufa, el fill de Gryffindor tambe pot ser el Paris tambe ho es. No se si te res que vore.

Continuare pensant, pero per a mi que el barret sap algo. O no.

Millor que deixe de escriure, que m'emocione xD.

Adeu!




MrsBlack Anònim06/09/2009 a les 16:10:44
#19541Encara no he escrit cap fanfiction

Flippa!
com m'agrada com s'està posant això!
només puc dir una cosa: fe-li-ci-tats!
és genial de debò!
(jo, però, no faré com la ginny loovegod i com altres que miren d'endevinar que passarà X)
prefereixo esperar a llegir i sorpendre'm.)
Una cosa que trobo molt però que molt bé és que en capítols anteriors hagis fet que en Draco testifiqués a favor de la Geena l'Alice, en Frank i en James!
i que el seu fill es fes amic de l'Albus i aquests petits detalls a favor d' Slytherin.
ja estava farta de tants prejudicis!
també està molt ben trobat això que li passa a l'Andrea.
quins pares més mal parits! xd
res més suposo.

espero que no et desagradin els meus comentaris, perquè a partir d'ara no en deixaràs de veure!

moltts petons d'aquells caramels d'en Harry Potter de tots els gustos! :)

/mrsBLACK


res més doncs, que molts ànims i tota la pesca!




AvatarAntares_Black 374 comentaris13/11/2015 a les 22:33:08
#26352Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

No cal que diguis que surten a tota pastilla xD, perquè si han tingut temps de dutxar-se i tot...

Roba d'abric, d'abric! I tant! huhuhuu Caram en Charlie! Quin paper que li dónes xD Ostres tu! No em diguis que l'Ahmed aquell dels nassos és un zúrich!! Que fort!! Ho estàs embolicant tot tant hahahahaaa Apa, pobra Alice! En Charlie li acaba de dir que és una agressiva...

Icelandar. Mmm sí, m'agrada :)

Així els reis aquests són si fa no fa com deia, però encara ho has exagerat més tot xD M'he enamorat d'Slytherin! És tan elegant i encantador! ^^ Però no puc evitar pensar que amb aquesta imatge angelical i bellíssima d'Sly, insinues que el de debò era un pecat de lleig!! hahahahaaa No t'ho critico xD que segurament devia ser lleig, i tant lleig! xDDD

hahaha Gryffindor ha de prendre vàliums! hahaha I l'Slytherin, que sembla un monitor d'esplai!! hahaahaaa Vaja, Gryffindor a més és un bèstia cavernícola i li agrada llançar les coses a la mínima... Però al final es veu que és maco i tot ^^ És perfectament comprensible, l'impuls de l'Alice d'abraçar-lo quan es disculpa. Encara que això d'anar abraçant sa majestat... xD

Ens preguntes que què ens han semblat els quatre reis. Em sembla que ja ho he anat dient al llarg del comentari (no he comentat gaire més). He de dir que, tot i que ja havia pensat que podrien ser tot al contrari que els reals (com t'ho he comentat al capítol anterior), trobo que a més tenen una personalitat pròpia com a tal. No tan sols són ben bé al contrari dels seus originals. Slytherin ja t'he dit que m'ha semblat encantador i sobrenatural; Gryffindor, tot i que t'he anat dient que sembla un cavernícola xD al final es veu que es disculpa i que és bon home ^^; se'm fa un xic estrany de veure Hufflepuff tan estirada i desagradable... Però suposo que li tocava ser així! hahaha; i també ha estat curiós veure Ravenclaw com una nena petita i ximpleta hahaha.

Em fa gràcia el moment que pregunta què és una audiència i Gryffindor la tracta com si fos el seu padrí o alguna cosa així; i també com Slytherin insta Gryffindor que es disculpi i com es fica sempre al mig de les baralles per posar pau (com el que ens esperaríem que fes Hufflepuff). Es poden complementar i equilibrar molt bé (com els reals), sí, però no deixo de trobar-hi massa tensions xDDD De tota manera, m'han agradat molt. Has tingut molt bona idea!

---

Bacon i bacó són falsos amics; alerta amb això. Bacó és porc, i normalment es fa servir com un insult. El bacon de l'anglès és cansalada (cansalada fumada, de fet, però diem només cansalada).

Ai, ai, aquest CD! xD:

-«conèixer a Godric Gryffindor» → Conèixer Gòdric Gryffindor

-«convèncer als altres» → Convèncer els altres

-«s'entrena als nens petits» → s'entrena els nens petits [queda més natural si poses 'entrenar' sense el pronom reflexiu i sense la forma impersonal: entrenen els nens petits (si els entrenen uns altres) o s'entrenen els nens petis (si s'entrenen tot sols). Però això només és un suggeriment ;)]

-«Disculpa al Godric» → Disculpa el Godric

Emir àrab. Ja t'ho havia comentat: 'emirat' és el país i 'emir' és la persona.

«Te la llanço (...) que l'hi llança» → que la hi llança. Pensa que aquest pronom femení no es pot apostrofar. Si el que li llancés fos una cosa masculina, sí que l'apostrofaries. Pel mateix motiu, que no apostrofem les paraules femenines que comencen per u o i (o hu i hi) àtones o consonàntiques (com és el cas). Tampoc no apostrofis coses com: 'me la imagino'. Si el que m'imagino és una cosa femenina, aleshores 'me la imagino'. I si és masculina: 'me l'imagino'. És el mateix cas ;) És que t'ho he vist en altres ocasions.

«la sala del tro» → la sala de tron. Vaja, crec que et refereixes a un tron i no pas que són a l'Olimp al camp d'entrenament de Zeus xD És broma! Em sembla que més endavant ja ho has posat bé.

«peliaguts» → complicats, espinosos, peluts... (ja sé que t'agrada posar castellanismes ;) però per si de cas)

«no et facis de rogar» → no et facis pregar ('o no facis el ronso' ―o 'el ronsa')

---

El detall de la flor que no es marceix m'ha agradat molt. I també m'ha encantat que ho recordessis al final del capítol amb aquest «Esperava que l'endemà encara hi fos, que demostrés que tot allò no havia estat un somni». Ho he trobat una manera encantadora d'acabar el capítol.

Antares

PD: Em sembla que avui m'he passat amb els apunts ortogràfics... però sé que m'ho perdones ;)




irinawatson06 105 comentaris08/09/2017 a les 12:50:46
#27179Encara no he escrit cap fanfiction

Ha estat una bona idea fer que les còpies tinguin la personalitat "contrària" a la dels fundadors reals però m'ha decepcionat al no poder "conèixer" a la Ravenclaw llesta de veritat... però l'Slytherin molt majo jeje