VIII

L'EUGENOS BLACK

El sopar va ser magnífic, i l'Echo va disfrutar com poques vegades a la seva vida. Les taules estaven plenes de safates curulles de menjars de tots tipus i colors. De les parets i el sostre penjaven ratpenats, i també n'hi havia que volaven lliures per tota la sala. A l'hora dels postres, alguns alumnes es van haver de barallar amb els animals perquè aquests no se'ls mengessin la fruita. La majoria d'estudiants, però, es va decantar més per les desenes de pastissos de tota mena que omplien les taules. L'olor de pastís de carabassa, el preferit de l'Albus, omplia l'aire del Gran Saló.

El sopar va ser magnífic, i l'Echo va disfrutar com poques vegades a la seva vida. Les taules estaven plenes de safates curulles de menjars de tots tipus i colors. De les parets i el sostre penjaven ratpenats, i també n'hi havia que volaven lliures per tota la sala. A l'hora dels postres, alguns alumnes es van haver de barallar amb els animals perquè aquests no se'ls mengessin la fruita. La majoria d'estudiants, però, es va decantar més per les desenes de pastissos de tota mena que omplien les taules. L'olor de pastís de carabassa, el preferit de l'Albus, omplia l'aire del Gran Saló.

Després de sopar, i un cop totes les plàteres buides i els plats bruts van haver desaparegut, tothom es va quedar una llarga estona conversant al menjador. Quan tots es van aixecar de les taules, el brogit i la confusió van ser inevitables.

â€"On vas? â€"va preguntar en Julius agafant pel braç l'Albus, que anava a desviar-se del camí que seguia la riuada de gent de Gryffindor.

â€"He vist que l'Aurelius Niall girava per aquí â€"li va respondre amb ulls lluentsâ€". No tens ganes de saber on va?

â€"Creus que en porta alguna de cap? â€"va preguntar l'Echo emocionada.

â€"Sí. I tant. No us recordeu de quan ens va castigar el professor Longbottom?

â€"Al, òbviament que ens en recordem.

â€"I doncs?

â€"I doncs, què?

â€"Que no recordeu que quan vam entrar en va sortir l'Aurelius?

â€"Mmmm, no â€"va fer en Julius.

â€"No t'ho prenguis malament, Juls, però la teva memòria no és d'allò que se'n diu brillant.

El noi es va arronsar d'espatlles.

â€"Tu no te'n recordes, Echo?

â€"És que no ho vaig poder veure. Em vaig asseure i quan us vau apartar quasibé em caieu a sobre. Com pots comprendre no estava per saber qui era el que sortia.

â€"Doncs era l'Aurelius. I havia estat demanant alguna cosa al Longbottom, permís per a fer alguna cosa, jo diria. Una cosa que anava contra el reglament.

â€"Què creus que...

â€"Va dir com si... no me'n recordo ben bé, però...

Van restar uns minuts sense dir res, pensant.

â€"Bé, suposo que l'haurem de vigilar.

â€"Doncs ja fem tard.

Quan van tirar pel passadís buit, l'Aurelius, òbviament, ja no hi era. Es van separar per anar-lo a buscar.

L'ambient de la sala comuna no era massa diferent que el del Gran Saló. Tots els de Gryffindor estaven d'allò més emocionats i ningú tenia ganes d'anar a dormir. En Fred, amb les seves bromes i els productes de la botiga del seu pare, es va encarregar de que la vesprada fos excepcional i divertida. La xiscladissa se sentia des de fora el passadís, però cap dels professors en feia massa cas, doncs consideraven que era una ocasió especial. Fins i tot en Filch, obligat per la directora, es va passar la nit tancat a la seva habitació, això sí, rondinant pels nous mètodes fluixos i poc estrictes.

Quan l'Albus va arribar, es va trobar que l'Echo ja l'esperava, asseguda al costat de la Rose amb cara d'amoïnada. Així que va seure al seu costat, la noia va començar a disculpar-se per no haver aconseguit trobar l'Aurelius.

â€"Tu tampoc l'has trobat oi? â€"va preguntar l'Echo, derrotadaâ€". Quin desastre.

â€"Va tampoc no n'hi ha per tant!

L'Echo tenia la mirada perduda i, per primer cop a la seva vida, no va respondre.

â€"I tu, Rose? â€"la noia va treure el cap de darrere L'Herbolari, manual per a la cura i manteniment del màgic regne vegetal, 1er Grauâ€". Què, com ha anat? â€"va preguntar-li ell fent-li una mirada inquisitivaâ€". Encara et cau tan malament l'Aubrey?

â€"L'Aubrey? Bé, no sé... ha estat tot un detall de part seva... suposo que no. Ni bé ni malament, diríem que no em cau.

Quina barra que tenia!

â€"Ah, bé, sí que ets desagraïda! Ja ho tindré en compte la pròxima vegada que t'hagi de consolar, eh?

â€"Au, va, Albus!

â€"Doncs perquè ho sàpigues, a mi em cau molt bé.

â€"Ja, però... â€"va canviar de tema la noiaâ€", saps qui he trobat, al lavabo? No t'ho creuràs: la nena fantasma de què et va parlar en James! Existeix de veritat! Es diu Gemma Gemec. Hem estat parlant una bona estona i és simpàtica... potser una mica pesada, però simpàtica.

â€"Ai, mira, com tu! â€"va exclamar l'Albusâ€". Així tindràs una amiga quan tots els altres no et caiguem â€"la Rose va aixecar el llavi despectivament, però l'Albus no li va fer ni casâ€". Almenys, si ella et cau, no es farà mal; perquè és un fantasma!

â€"Molt graciós â€"va respondre la seva cosina secament, i es va girar per afegir-se a les noies del seu curs, que "feien" els deures una mica més enllà.

â€"Creieu que m'he passat? â€"va preguntar l'Albus mentre la veia que s'allunyava.

â€"No pas â€"va respondre-li l'Echoâ€" Què s'ha cregut? L'Aubrey és molt bon noi, a sobre que es preocupa per ella!

L'Albus va somriure. Almenys ella li donava la raó.

â€"De debò que em sap molt de greu no haver enxampat l'Aurelius, Al. Ha estat culpa meva, si no us hagués fet perdre tant de temps amb les meves estúpides preguntes, l'hauríeu trobat. De veritat que...

â€"Echo, tranquil·la...

En aquell precís instant, en Julius va entrar a la sala, amb el cap cot i caminant poc a poc.

â€"Ei, Juls! Som aquí! â€"el va cridar l'Albus des del sofà on estava assegut.

â€"No, no. És que l'he perdut! Estava al segon pis i... Estic segura que l'estava a punt d'atrapar!, però llavors m'ha semblat sentir unes passes que venien cap a mi i m'he pensat que era el Filch i m'he espantat. Em sap molt de...

â€"Calla, Echo! â€"va explotar l'Albusâ€". No ha estat pas culpa teva, només. A més a més, tampoc sabem què feia. Potser simplement sap una drecera per arribar aquí. I jo tampoc l'he trobat, eh!

En Julius es va deixar caure al costat de l'Echo.

â€"Què? Has tingut sort? â€"va preguntar l'Albus al seu amic, per molt que sabia que era una pregunta retòrica.

â€"No.

La nit de Halloween tothom anava a dormir força tard, per la qual cosa els alumnes acostumaven a anar adormidíssims el dia següent. Per aquesta raó, quan a les 5 del matí va sonar fluixet una alarma al dormitori dels nois de primer de Gryffindor, ningú es va despertar. L'Aurelius Niall es va aixecar i, mig a les palpentes, tan a poc a poc i tan silenciosament com va poder, va sortir de l'estança.

Durant la setmana següent es va desencadenar una lluita intel·lectual entre la Rose i l'Aubrey, fet que va desmentir les declaracions que la noia els havia fet uns dies abans; estava clar que l'Aubrey sí que li queia, a la Rose, i li queia fatal. Segurament, no ho podia evitar, com deia l'Echo, era l'"instint de supervivència d'aquells que estan intel·lectualment per sobre de nosaltres" i, malgrat que l'espècimen femení intel·lectualment superior a la resta va buscar aliats entre els seus amics intel·lectualment inferiors, aquests la van enviar intel·lectualment a can pistraus. No obstant, aquest fet va ajudar a que les classes esdevinguessin una mica més entretingudes.

La pressió psicològica que s'autoexercia la Rose en aquesta pseudocompetició acadèmica, a part d'acabar amb els seus nervis i amb els de tots els seus companys (que es preguntaven per què diantre aquells dos havien anat a parar a Gryffindor, essent com eren tant repel·lents i setciències que fins i tot els de Ravenclaw se'ls miraven astorats, amb una barreja d'admiració i gelosia) va fer que la noia es passés quasi totes les seves hores lliures a la biblioteca. Per aquesta raó es va estar a punt de perdre una altra competició, més beneficiosa pel cos i que no malmetia tant la vista (o sí si et dedicaves a buscar certa piloteta petita i emprenyadora): el partit primer partit de la temporada de Quidditch, l'enfrontament entre Hufflepuff i Slytherin.

Aquell diumenge al matí els alumnes van anar baixant a esmorzar esglaonadament. Quan en James i els seus amics es van asseure a la taula, l'Albus, l'Echo, en Julius i la Rose ja acabaven d'esmorzar.

â€"Bon dia, germanet! â€"va fer en James. L'única resposta que va rebre va ser un gruny de part del seu germà. Excepte l'Echo, que havia baixat totalment vestida de groc i negre per a animar els de l'equip de Hufflepuff, estaven tots de força mal humor perquè aquella tarda era la que havien de perdre netejant la sala de trofeus. Però encara es van posar de més mal humor quan se'ls apropà el professor Longbottom.

â€"Siusplau, podrien fer el favor d'acompanyar-me?

Tots quatre es van mirar, estranyats. Què volia, ara?

â€"El teu germà segueix els teus passos â€"va comentar en Jason al James mentre el professor s'enduia els de primer.

â€"Sí, però em preocupa. Crec que no està preparat psicològicament...

Al despatx del professor els esperava, assegut a una cadira i callat com sempre, l'Aubrey Yorweth, que va rebre una llarga mirada hostil de part de la Rose.

â€"Seguin, si us plau. Suposo que es preguntaran per què són aquí. Bé, els he d'informar que aquesta nit hi ha hagut un petit incident a la sala de trofeus, cosa que els impossibilitarà dur a terme el càstig que els havia imposat.

Tots cinc van restar en silenci.

â€"Això és tot? â€"va preguntar l'Echo.

â€"Sí, senyoreta Barnett. Però no faci aquesta cara, perquè, malgrat tot, això no els impedirà complir el càstig més endavant. Per cert... Suposo que els ha vingut de nou tot això que els he dit, oi?

Els nens van fer que sí amb el cap.

â€"No saben com me n'alegro. Doncs ja se'n poden anar.

Es van aixecar poc a poc. Mentre els altres sortien del despatx, l'Albus es va apropar al professor.

â€"Neville...

â€"Aquí m'hauries de dir professor Longbottom, Albus.

â€"Perdoni, professor. Em preguntava... Què volia dir amb allò de si ens havia vingut de nou tot això?

â€"Em sap greu dir-te que ja t'has forjat una bona fama. Has aconseguit que el Filch et tingués mania en un temps quasibé rècord â€"l'Albus va somriure, estava segur que sabia qui el tenia, aquell rècordâ€". I jo de tu no riuria, que el Filch és un dels pitjors enemics que et pots buscar. T'ho dic de veritat. Avui mateix, per exemple, ha provat de convèncer tot el professorat de que éreu vosaltres els que havíeu atacat l'Eugenos Black aquesta nit.

â€"Algú em pot explicar per què hem de perdre el temps mirant un partit en què no juga Gryffindor? â€"va rondinar la Rose per enèsima vegada aquell matí mentre s'encaminaven cap al camp de Quidditch, encara desert.

L'Echo li va llançar una mirada fulminant.

â€"U: anar a veure un partit no és MAI perdre el temps. Dos: per un bon Gryffindor pot arribar a ser més important que Slytherin perdi que no pas que Gryffindor guanyi. I tres: com tornis a criticar el meu esport favorit, et faig menjar això â€"tenint en compte l'èmfasi amb què brandava el peluix d'un teixó que tenia ben agafat la Rose va decidir no continuar tocant aquest tema.

Era un dia nuvolós, però per sort semblava que no plouria. A poc a poc, l'Albus, l'Echo, la Rose i en Julius van anar veient com les grades s'omplien. L'Echo estava histèrica però anava preparada pel partit. Els havia fet una gran pancarta que ara deia "amunt teixons!" i ara "serps pudents". Hi havia estat tota la setmana treballant i, malgrat haver-s'hi esforçat molt, no havia aconseguit el resultat esperat, ja que en comptes de ser groga i negra tenia un color més aviat de caca d'oca.

â€"Benvinguts â€"una veu clara i contundent va omplir l'estadiâ€". Com tots bé sabeu, aquest és el primer partit de la temporada. Inaugurem aquest nou curs, doncs, amb un fantàstic enfrontament: Hufflepuff contra Slytherin!

â€"Ens hauríem d'haver posat més endavantâ€"va fer l'Echo amb una cara de tristesa absoluta, com si anés a plorarâ€". Des d'aquí no tenim prou bon angle. I si agafen la papallona allà? Aquell tros de graderia ens ho taparia.

â€"...Warrington! Kinsey! Dearborn! Bletchley! i Bole! I aquí tenim els de Hufflepuff: O'Flaherty! Gibson! Crawford! McLaggen! Barnett! Flume! i Newell!

L'Albus va estirar el cap per mirar de veure més bé el germà de l'Echo. La Rose estava absorta entre la cridòria i els xiscles, sota la pancarta que onejava una mica a causa del vent, repassant la gent de l'estadi amb els binocles de la seva amiga.

â€"L'Aubrey no hi és, segur que està a la biblioteca, fent alguna cosa de profit.

â€"Calla ja, Rose! â€"l'Albus començava a exasperar-se amb la seva cosinaâ€". I deixa estar el pobre Aubrey!

L'Echo els va fer callar impacientment.

â€"I Crawford agafa la bomba! Ziga-zaga-ziga-zaga... Oh! Acaba de deixar a Dearborn amb un bon pam de nas. Sí, Crawford la passa a Gibson... Gibson, Gibson i... encistella! El porter d'Slytherin estava buscant bolets. Deu a zero a favor de Hufflepuff! Deu a zero a favor de Hufflepuff! Slytherin té la bomba. Dearborn la passa a Bletchley i aquest li torna. Ui! Una bala enviada per Newell li ha passat a tocar de l'escombra!

â€"Mira! Allà hi ha els d'Slytherin â€"va cridar fort la Rose perquè la sentissinâ€". En Malfoy i els seus amics... bé, a en Black no el veig.

L'Albus va obrir la boca per a parlar, però va pensar que aquell no era el millor moment per a explicar als seus amics el que li havia dit el professor Longbottom, podia esperar a que tots tinguessin els nervis més calmats.

â€"Rose, no els interessa â€"en Julius es tapava la cara amb les mans.

â€"I a mi no m'interessa el Quidditch.

â€"Barnett agafa la bomba, la passa a Crawford, fan una paret... Barnett va cagant llets fins al costat dels aros contraris... Crawford li torna, Barnett avança, Barnett apunta, Barnett tira i... Barnett la falla!

â€"Merda! Mira que ets dolent, eh! â€"va cridar l'Echo al seu germà que, òbviament, no la podia sentir.

â€"Kinsey, el porter d'Slytherin té la bomba. Barnett intenta interceptar la passada a Grady però no ho aconsegueix... Grady té la bomba, Grady se'n va cap a l'esquerra...

â€"Ei, tu! Que em tapes! â€"va cridar l'Albus a un noi voluminós que passava per la fila de sota. L'Aurelius Niall es va girar.

â€"I què, si et tapo? Et quedaràs sense veure el teu estimat partidet de Quidditch?

â€"Calla, Aurelius, i surt del mig.

El noi va somriure-li i els va donar l'esquena, però no es va moure ni un mil·límetre.

â€"Surt!

â€"Grady s'escapa per una banda amb la bomba. S'està acostant perillosament als aros de Hufflepuff. Que algú l'aturi, per l'amor de Déu!

I algú ho va fer. Almenys, ho va intentar. Però la bala no va tocar el jugador, sinó que va continuar. Es van sentir uns crits. El xiulet de la pilota tallant l'aire. I l'Aurelius Niall es va ajupir a temps. Malauradament, l'Albus no.

Quan va obrir els ulls, era quasi de nit. Va notar un dolor terrible al cap, i els va tornar a tancar tan fort com va poder, desitjant que s'esvaís aquell dolor. Però no ho va fer.

â€"Creus que podràs salvar-lo? â€"va sentir que murmurava una veu coneguda. Però el sol fet de pensar a reconèixer-la va causar un dolor tan agut i penetrant al cap de l'Albus que es va haver d'acontentar amb escoltar el que deien.

â€"No sé què dir-te.

â€"Ja fa... quant? Tres dies?

â€"Sí, més o menys. El partit va ser diumenge.

â€"Com creus que...

â€"No ho sé. Feia molt de temps que no em trobava un cas com aquest.

â€"Ja.

â€"Has avisat els seus pares?

â€"Sí, ja estan aquí. Han vingut amb la seva germana. Els he demanat el màxim de discreció possible, preferiria que els alumnes no ho sabessin.

â€"Ben fet.

â€"Així doncs, el deixo en bones mans.

â€"Faré el que sigui possible.

â€"És clar. No ho dubto.

â€"Sí, però tot i això...

â€"Però què?

â€"No et puc assegurar que es desperti.

Un calfred li va recórrer l'espinada. Tan greu havia estat? En realitat, no es recordava de res, de res de res. Va obrir els ulls poc a poc, just per veure que la directora desapareixia amb una revolada per la porta de la infermeria. Va girar el cap lentament.

Al seu costat hi havia un altre llit, on hi havia un noi estirat. L'Albus va tardar una mica en reconèixer la cara blanca i altiva de l'Eugenos Black.

Semblava mort.

*********************************************************

No tinc massa temps per a comentar. Demà me'n vaig a Suècia!

Espero que us hagi agradat molt el capítol, perquè fins d'aquí una setmana i escaig no en tornaré a penjar. Així tindré temps de resoldre alguns dubtes que encara em queden.

Molts petons a tothom! Gràcies per tots els comentaris del capítol anterior! Allà no sé si tindré internet, però intentaré contestar-vos els comentaris, si me'n deixeu (això espero! :))

Bé, fins aviat.

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 08/09/2009 a les 19:40:39
  	#19596	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  

  Ala! S'ha mort el Black? (Per cert, és descendent d'algú conegut, aquest Black?)

  I l'Albus? Fua, que fort li ha donat la bomba, no? No vegis. La Rose que estupideta que està, no? En fi, espero quee s relaxi aviat! L'Echo i el Julius em cauen molt bé, i el meu estimat James també, persuposadíssim! Jajaja, que vagin molt bés les vacances. Ens llegim!

  G.

  
  
  
  

• 	Laura*Malfoy	Enviat el 08/09/2009 a les 23:05:05
  	#19603	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  

  Hoolaa! :)

  M'ha agradaat molt el capitol!! Pobre albus, vaya cop XD
  ziga-zaga, ziga-zaga! jajjaa! molt bo :P

  I ara que pasara amb el Black!? No estarà mort? aix, quins misteris! Continua aviat per resoldrau! ^^

  petoons

  
  
  
  

• 	ivi_potter	Enviat el 09/09/2009 a les 00:29:03
  	#19605	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  

  HOOOLAAAAAA :)

  Claríssimament l'Aurelius Nail li ha fet algu al Black (ara em diràs doncs no!) perquè sinó... Segur que buscava alguna cosa a la sala de trofeus i e sva trobar l'altre i ves a saber... Per cert vaya òstia la de l'Albus xdddd! I la Rose, fa rabia eeh, espero que canviï una mica!

  Molts petons i segueix aviat!

  
  
  
  

• 	_llunàtica	Enviat el 09/09/2009 a les 14:03:27
  	#19617	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  
  Oh, està molt bé!:-)
  La Rose i l'Aubrey acabaran junts haha i l'Echo i l'Albus també!
  M'ha fet molta gràcia la xistosada de l'Albus amb allò de caure ahaha
  Doncs res, que et vagi molt bé  a Suècia (és molt bonic)!
  :D
  
  
  
  
  
  
  

• 	Porcupintí-na	Enviat el 09/09/2009 a les 14:07:47
  	#19618	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  
  alaaa! Que bèstia.. :)
  
  m'ha agradat molt jeje
  
  un petó!
  
  Maria
  
  
  
  
  

• 	Tooru	Enviat el 09/09/2009 a les 15:34:43
  	#19622

  
  

  Holaa!

  Esta genial! El Black, mort? O petrificat?

  Pobre Albus, espere que es millore pronte.

  Adeu!

  
  
  
  

• 	nathalilupin	Enviat el 09/09/2009 a les 15:43:28
  	#19623	He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols

  
  
  
  
  Hola!!!
  
  Pobre Albus, s'ha d'haver fet molt mal!
  I l'Eugenos Black no està molrt oi??
  
  Que te vagi molt bé per Suècia.
  
  nathalilupin
  
  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 09/09/2009 a les 23:53:33
  	#19630	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  Guaai! menys la Rose, és més insuportable aquesta.. pobre Aubrey, sense fer res ja li han agafat mania!
  
  Per fï estic al dia! ara ja llegiré com una persona normal i et comentaré avans de que estiguin escrits els capítols següents (com la gent normal)!un gran record per mi..
  
  Vueno adeu! que et vagi bé per suècia Sabina, encara que suposu que ara ja hauràs tornat.. és igual!
  
  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 10/09/2009 a les 18:24:09
  	#19652	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  aaa no l'hauràs matat, no, el Black?

  Uaa la Rose em cau bastant pitjor que l'Hermione (i mira que això és dir molt). L'Aubrey, en canvi, em cau molt bé. L'entenc per ser tan tímid XD. I ja està bé que la Rose ho vulgui respondre tot bé, però hi ha més gent al món i no li ha d'agafar cap trauma psicològic profund per no respondre una pregunta...

  I mira, la veritat, no tinc ni idea de per què, però l'Echo no em cau gaire bé. Direm que no em cau XD. No sé per què, la veritat.

  L'Aurelius Niall... el que vol és entrar a l'equip de Quidditch.

  Continua aviat!

  1 pto

  Marta

  PD q vagin bé les vacances!

  
  
  
  

• 	lunalovegood	Enviat el 13/09/2009 a les 15:51:21
  	#19705	He escrit 2 fanfics amb un total de 45 capítols

  
  
  hola a tothom des de Suècia!!!
  
  moltissimes gràcies per tots els comentaris! 
  us haureu d'esperar una mica per saber què li ha passat a en Black (que sí, Agatha Black, és part de la teva molt antiga i noble nissaga), però només vull aclarir, per si algú no ho ha entès bé, que la McGonagall i madame Pomfrey estan parlant del black no de l'albus.
  m'agrada que us agradi l'aubrey, a mi també m'agrada XD
  i la pobra rose... és així, què hi farem, XD
  
  apa, fins aviat!
  PD: espero que us anés molt bé l'11 de setembre! em va saber tan greu no ser-hi!
  
  vinga, adéu (hejdo!) fins al pròxim capi!
  i VISCA CATALUNYA!