Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 18: Converses privades
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 12/09/2009 a les 14:42:40
Última modificació 12/09/2009 a les 14:44:54
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 18: Converses privades

 

Ciao ciao!

Avui em toca dir un parell de coses abans de començar.

Com que estic de vacances a Itàlia, el teclat no és igual que el nostre, i només es pot fer accent tancat a la e. Per tant, hi trobareu moltes faltes d'accentuació, i demano disculpes.

Després, que em teniu depre. Dono un munt de pistes i no dieu qui és cap dels de la profecia. Hi ha un capi on surten TOTS. I si a aquest capi intenteu fer moltes teories (és igual que no les encerteu) al pròxim en descobriré un dels quatre. Si no us quedareu amb les ganes.

Després, que dedueixo que aquesta ff durarà uns 30 capis. I sí, en 12 capis us desfaré totes les intrigues de la profecia, les bessones, la Lydia, el Mike, l'Àlex, la Hina, i us en posaré bastantes més. Sé que semblen molts capítols, 12, però... ja sabeu que sempre vaig posant intrigues fins a l'últim que descobreixo tot el pastel.

Així que llegiu i disfruteu!



Capítol 18: Converses privades


-Harry! Ron! On éreu? Fa estona que us busquem!

-Es que...

-Ens hem entretingut a parlar amb la Gemma Gemec.

-Sí, ja.

-Però si és veritat! Vine un moment, Julie, i t'ho demostrarem.

La Julie va acompanyar en Harry i en Ron a un racó de la Sala Comuna. En Harry es va treure un llibre de sota la capa.

-És el diari d'un tal Tod Rodlel que va estar a l'escola fa 50 anys. Algú li ha tirat pel cap a la Gemma. No ha pogut veure qui era.

-Té alguna cosa escrita?

-No, està en blanc.

-I llavors per què tant de secretisme? Em pensava que si no ho podia veure ningú seria perquè m'havíeu d'ensenyar alguna cosa molt important. Jo ara tinc feina a preparar la festa de despedida.

-Espera, Julie, t'acompanyem.

-Es sap ja quins alumnes s'han escollit per anar a França?

-No, no en tinc ni idea. Se suposa que el Dumbledore avui ha de dir els 42 alumnes més votats.

-I el Damien on el tens?

-I jo per què ho hauria de saber?

-Dona, fa una setmana que aneu junts a tot arreu i no us desenganxen ni enganxant-vos amb super glue un a cada punta de l'escola!

-Què és super glue?- va dir en Ron, desorientat.

-Una cosa que serveix per enganxar i va molt bé.

-Ah...

-Ei, nois, que us puc ajudar en alguna cosa?

-Nahia! Que no hauries de ser amb la resta dels de França?

-Et recordo que a partir de demà jo també seré alumna de Hogwarts. Hauré d'anar a buscar-ho tot, però seré com l'alumna de Hogwarts número 43 que va d'intercanvi a França.

-Total, que ja saps lo de la festa, no?

-Exacte.

-Doncs a treballar, noia, que aquí no sobren mans!

-Per això exactament us he dit si us podia ajudar en alguna cosa...- va dir mirant a la Julie i parlant-li com si fos una nena petita, pausadament, perquè l'entengués.

-D'acord, d'acord, va, ràpid!

-Li passa algo?

-No ho sé. Està molt rara.

-Ei, segueixo aquí.




La Hina va entrar a la festa. No s'havia atrevit a ajudar, perquè ningú de Slytherin ho feia, però al final va decidir entrar.

El Gran Saló estava ple d'alumnes de Hogwarts i de França que ballaven al ritme de la musica d'un grup molt famós entre els mags del Regne Unit. Com que no hi havia cap alumne de Slytherin i la Marta 3 ja li parlava, va decidir anar amb els de Gryffindor.

-Hola...?

Tots es van girar de cop. En veure-la, van tornar a la seva conversa.

-D'això... puc estar-me amb vosaltres?

Es van tornar a girar a mirar-la i després d'uns segons van tornar a la conversa.

-Ehem... perdó?

-Així està millor...




L'Annie i la Fiore estaven soles al seu dormitori.

-Fiore, estàs segura de que no vols anar a veure a Madame Pomfrey?

-No l'haig d'anar a veure per res. Només hauria d'haver vigilat més per no haver-me creuat amb el Peeves. Ja se sap que sempre que pot fa brometes i es pot acabar prenent mal.

-Però dona, si et surt sang i tot!

-I què? Només és una esgarrinxada.

-Una esgarrinxada? D'aquesta sangonera en dius una esgarrinxada? Mira, noia, no t'entenc. Me'n vaig.

L'Annie va sortir de l'habitacio. Primer tenia pensat d'anar a veure a Madame Pomfrey, però no li va semblar bona idea. A qui podia recórrer?

Al final va baixar al Gran Salo per a parlar amb la Hina. La va trobar xerrant amb uns quants Gryffindor.

-D'això... Hina... podem parlar un moment?

-Si, és clar, digues.

-Saps qui és la Fiore? L'alumna que va entrar nova per vacances, que va a Slytherin. Doncs cada cap de setmana la ve a veure el seu pare. A vegades també ve entre setmana. I sempre que ve, dona la casualitat que quan marxa, es fa mal amb alguna cosa. I no vol anar a veure a Madame Pomfrey.

-I amb això què em vols dir?

-Doncs que crec que és el seu pare el que li fa tots els blaus.

-Vols dir que la pega?

-Exacte.

-Però...

Una veu des de l'escenari la va interrompre. El professor Dumbledore anava a anunciar els alumnes que anirien a França d'intercanvi, un noi i una noia de cada una de les 3 residències (Slytherin no volia) i de cada curs.

Al cap de cinc minuts, la Julie, en Dean i en Mike pujaven a l'escenari juntament amb els altres 39 alumnes.




En Ron, un cop va haver sentit qui anava a França, va sortir del ball. Es disposava a anar cap a fora, però unes veus la van fer canviar de direcció. Baixant per unes escales, hi va veure la Mirella que parlava amb un home alt, musculós i de pell morena.

-Estàs segur que ella no diu res?- l'home va assentir-. Suposo que tampoc deu recordar res. No t'ha reconegut, espero- ara l'home va fer que no amb el cap-. Genial. I la meva germana, com està?

-Bé, encara que diu que se sent una mica sola. Però després de la malaltia s'ha recuperat força bé.

-Bé, doncs segons sembla, tot va sobre rodes. Només falta que fem que ell torni a estar com abans...

Com que es van allunyar, en Ron no va poder sentir res més. Però semblava que reien per alguna cosa. Com si celebressin un triomf. Només els faltava el xampany.

Però, qui era aquell home? Què hi tenia a veure, amb la Mirella? I qui era, ella? I ell? Què li havia passat a la germana de la Mirella?

Eren massa preguntes sense resposta. En Ron va girar cua i va tornar al Gran Saló, disposat a explicar-ho tot a en Harry, la Julie i l'Hermione.




L'endemà al matí, tota l'escola estava revolucionada. A les 10 marxaven els carruatges cap a França. Mentre esmorzaven, els mussols, com cada dia, van portar el correu. La Marta 3 va rebre un parell de sobres, el Tafaner i un paper que no estava dins de cap sobre. El va obrir i va veure que era una nota escrita a mà amb una lletra que coneixia molt bé.


Ei, Marta, sóc l'Àlex.

No miris cap a on sóc, no em preguntis res ni li ensenyis a ningú aquesta nota, només vine al passadís del quart pis que porta a la infermeria avui a les deu menys deu.


Que estrany. No era propi de l'Àlex fer aquell tipus de notes. A més, s'havia disculpat feia una eternitat. No hi havia cap motiu perquè volgués parlar amb ella sense que ho sabés ningú, i justament al passadís del quart pis que portava a la infermeria. Què podia ser tan important?

Al final, va decidir fer cas a la nota, i a les deu menys deu, va deixar tots els altres a la Sala Comuna i va anar cap al quart pis. L'Àlex no hi era, però va decidir esperar-se una estona per veure si arribava. Al cap de dos minuts, va sentir unes veus que s'acostaven i, sense saber ben bé per què, es va amagar a una cantonada. Quan va veure qui eren es va quedar glaçada.

Què hi feia en Mike xerrant animadament amb la Mirella?

-Tu fes el que hagis de fer, marxa i no em fallis, d'acord?

Què havia de fer, en Mike, per la Mirella? Allò cada vegada tenia menys sentit.

-Tranquil·la. No et defraudaré, d'acord? Sempre t'he sigut fidel, o no és veritat?

-Cert, cert. Confio en tu.

La Marta 3 estava flipant. Des de quan en Mike era fidel a la Mirella? Allò començava a agafar sentit. Però no, era impossible. En Mike mai... Però si ell l'odiava, a la Mirella! No podia ser veritat. Era una broma de mal gust del seu cervell. "Marta, para de pensar aquestes bajanades. És en Mike, recordes? I ella és la Mirella, ni més ni menys que ella. D'acord?" Després d'això la Marta 3 es va tranquil·litzar una mica, però el que va venir després no va ajudar gaire.

La Mirella va abraçar en Mike i en Mike va abraçar la Mirella.

-Et trobaré a faltar- va fer ella.

En aquell moment, els ulls de la Marta 3 eren com dos plats de la sorpresa. Oh mi Dio, no podia ser veritat. Oh madonna, no podia ser cert.

No podien estar sortint junts, no?




La Julie, la Nahia i el Damien van baixar del carruatge després d'un llarg viatge. Quan van arribar, la professora McGonagall va anar a veure la seva cosina segona, la Michelle Besson, encarregada de l'orfenat. No semblava que tinguessin... bona relació, exactament.

-Minerva...

-Hoola, Michelle- va fer amb el to més sarcàstic que va poder trobar-. M'han dit que et vas casar fa set anys. És veritat?

-Creus que és un tema per tractar aquí i ara, senyoreta Minerva-la-perfecta?

-Au, va, calla. Veig que has canviat des de l'última vegada. Empitjores amb el temps.

-L'última vegada? Ah, sí, vols dir fa vint anys, al judici que hi va haver quan em van desaparèixer "misteriosament" diners de la meva caixa forta, la qual, casualment, només tu podies obrir.

-Au, va, em van declarar innocent. Com si no sapigués que ho vas fer expressament perquè no suportes ser una llufa i que jo estigui ensenyant a l'escola de màgia més bona del món- ja està. Ja ho havia dit. Els alumnes de l'orfenat estaven flipant-. Em tens enveja, ho has de reconèixer.

Els alumnes de Hogwarts també flipaven, però no era perquè la professora McGonagall hagués deixat la seva cosina en ridícul, ni perquè aquesta fos una llufa, ni perquè a la seva professora l'haguessin cridat a judici. Era per veure una professora com la McGonagall, sempre tan tibada i sèria, en la més infantil de les discussions.

-Bé, crec que ja n'hi ha prou- va fer la Michelle Besson recuperant la compostura-. Els de l'orfenat, aneu a ensenyar als de Hogwarts on dormiran.

Tots es van dirigir cap a la porta d'un edifici dels dos que formaven l'orfenat, però la Julie es va aturar un moment buscant alguna cosa a la butxaca. En Mike, en Damien i la Nahia, en veure que no els seguia, es van girar i van veure com treia un petit bloc de notes i un bolígraf de la butxaca i escrivia alguna cosa. S'hi van acostar i van veure que tenia escrit:

Michelle Besson        &nb sp;      Professora McGonagall

        & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;    I

-Penses apuntar qui guanya cada discussió?

-Em sembla que aquest intercanvi ens ho passarem molt bé...

Rient, van córrer per arribar a la fila d'alumnes que entrava a les habitacions.

-Escolta, Nahia, les habitacions de quantes persones són? Nahia?- en veure que no obtenia resposta es va girar a la dreta, on hi havia hagut la Nahia feia uns segons. No hi era. Va girar el cap a l'esquerra; allà només hi havia en Mike. Va mirar enrere, però no...

Sí, sí que hi era. Estirada a terra, amb una noia amb els ulls marrons i els cabells rossos que se li havia tirat a sobre.

-ELSAAAA! SURT D'AQUÍ SOBRE ARA MATEIX!!!

La Julie va recordar una conversa que havia tingut amb en Damien. L'havia comparat amb l'Elsa, la millor amiga de la Nahia. Va mirar en Damien però s'havia avançat i estava xerrant amb els seus germans. Quan es va tornar a girar, la Nahia i l'Elsa ja estaven dretes i, rient, els seguien.




A l'hora de sopar van anar tots al menjador. No semblava que la Nahia tingués gaire interès en que els de l'orfenat sabessin que ella se n'aniria a estudiar a Hogwarts ni que fos bruixa. La Julie ho anava a comentar, però alguna cosa la va frenar...

-AAAAAAAAHH!!!!!!

Es van girar tots cap a la taula d'on provenia el crit. La Julie va reconèixer la Ivet al costat d'una altra noia, la que havia cridat.

-Es pot saber què passa?- va cridar la Michelle Besson.

-La... l... la... la Ivet ha... la Ivet ha fet desaparèixer el menjar!

La professora McGonagall es va aixecar a l'instant i va anar corrents cap allà.

-Que no s'alarmi ningú. Podria ser que tinguéssim un altre cas de màgia no detectada.

-Un altre?- va fer l'Elsa-. Qui més ha fet màgia?

En Damien, la Julie i en Mike es van girar cap a la Nahia. No li havia dit ni a l'Elsa?

L'Elsa també es va girar i va lligar caps. Per això la Nahia estava tan estranya!

-Nahia... no em diguis que tu...

La Nahia es va arronsar d'espatlles i va fer:- Sorpresa!- amb un to que semblava més una súplica-. Aniré a estudiar a Hogwarts d'aquí una setmana

-Com m'has pogut fer això? Em vas prometre que només marxaries una setmana i ara te n'aniràs a estudiar allà!

-Escolta, Elsa, jo...

L'Elsa es va aixecar i va marxar corrent. La Nahia va mirar en Damien amb cara suplicant.

-Què?

La Nahia el va seguir mirant amb aquella cara mentre els altres no entenien res.

-D'acord, d'acord, ara hi vaig...

En Damien es va aixecar i va marxar pel mateix lloc que havia marxat l'Elsa.

-Per què no hi vas tu?- li van preguntar a la Nahia.

-Ara mateix no escoltaria ningú. I a mi menys. Només l'escoltarà a ell.

-Per què?


*Un'àncora ti tiene legato a la terra, ma la fiducia... la fiducia ti fa volare dove vuoi...*


És que estic flipant. No us podeu imaginar el que m'ha costat d'escriure aquest capítol. Vaig tardar setmanes a aconseguir les primeres 1000 paraules i per la resta he tardat dos dies...

Al final l'he hagut d'acabar a casa (lògicament) perquè no he tingut temps a Itàlia, així que he corregit les normes d'accentuació.

En fi, li dedico a la Simona (que m'ha donat molts records per vosaltres) i a la Irene.

Després de tot això, vull dir-vos que us acompanyo en el sentiment a tots aquells que, com jo, d'aquí dos dies comenceu l'institut. És tan depriment...

COMENTARIS!

A fer moltes teories, si voleu saber-ne un de la profecia, us tocar``a esforçar-vos, perquè aquesta vegada no us ho penso posar fàcil amb les preguntetes per respondre. Mireu als altres capis. Que vull que almenys ho intenteu...

Ciao ciao!

1 pto

Marta 3


Llegit 1079 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarnathalilupin 181 comentaris12/09/2009 a les 15:04:42
#19689Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!

nena em pensava que estaven desapereguda però resulta que estavens a Itàli no me'n recordava xDxD.

A aveure el capi molt guai mola molt, jo si  et sóc sincera penso que en Mike en realitat és l'Àlex que amb la pució mutació s'ha convertit en el Mike, espero que si perquè a mi el Mike em cau molt bé, i si es torna a enfadar amb la Marta 3 malament anirem xDxD.

Tema profecia jo penso i penso i torno a pensar però realment no en tinc ni idea així que et diré aquí la solució que tinc però t'asseguro que estarà malament. Allà va: Crec que els de la profecia són la Fiore (que em fa pena que els seu pare la pegui), l'Àlex (perquè venia d'una altre escola oi?), l'Agatha (perquè em sembla que era d'Il pacciono però ara no m'en recordo xDxD), i l'altre no ho sé.

Sé que està malament però ho he provat perquè després no et queixis i et neguis a escriure xDxD...

Per cert molt bona la conversa de la McGonagall i la seva cosina xDxD

Continua aviat plis...

Carola




Avatarnathalilupin 181 comentaris12/09/2009 a les 15:10:02
#19690Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols



Ho tinc l'altre persona a qui es refereix la profecia és l'Annie, t'explico el perquè m'ho penso perquè he estat llegint comentaria anteriors i m0ha vingut una inspiració divina, el sant ha tornat del cel xDxD. Ja diràs algguna cosa xDxD.




Avatarhpkarina 373 comentaris12/09/2009 a les 15:19:50
#19691Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Bé, primer, el capi genial, m'ha encantat!!!

A Itàliaa??? xe quina soort!! jo estic de festes al meu poblee xDD i el dimarts a l'institutt! =(

En Mike és idiota o que!?!?!?! i com sabia l'ÀLex lo de Mike i Mirella??? 

La profecia??? fa falta?? és que no tinc ganes de pensaaaaar... xDDD Doncs... a veure... Un serà en Mike, crec jo... i els altres tres no en tinc ni idea! xDD

Continua prompteee!! =D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/09/2009 a les 16:07:36
#19694Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhh! No m'ho puc creure! Has publicat? De debò???? XDXD

Et dic una cosa? A mi se m'acudirien més teoria si no hi haguessin tants opersonatges, puf, em faig un embolic! Vaig seguint, però no suficientment com per fer teories...

Bé, ja pensaré en alguna cosa, però més endavant, perquè ara he de marxar.

Un petonet!. G.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/09/2009 a les 16:22:02
#19695Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

FLIPAAA! quatre comentaris tan ràpid? Alaa em sembla que m'esteu pujant la moral. Encara us sorprendré amb un capi més aviat del que us penseu!

nathalilupin: No passa re XD no tens perquè saber on sóc... En Mike és l'Àlex? No, definitivament no. A mi també em cau bé. És més mono... d'això de la profecia... com que t'has currat tant el comentari no te l'esborraré, però que sàpigues que n'has encertat un/a! Veus com si vas dient paranoies al final n'hi ha alguna que ho és? Per cert, que l'Agatha era de Sneichen. En serio? T'agrada la conversa? Em pensava que no li agradaria a ningú... És perquè es comenci a veure això de que la McGonagall té una cosina llufa. I l'Annie... va, ja et dic que ella no. Però un/a dels altres tres sí. Gràcies per fer teories!

hpkarina: dimaarts? alaa jo dilluns... ); En Mike? No, no és idiota. És la Mirella la idiota. Ah, i qui et diu que ho sabia? Jo no ho he dit en cap moment... En Mike? No, ja et dic que no. Però la nathalilupin és la que va més encaminada. Llegiu el seu comentari.

Agatha Black: síiiiii! a q és heavy? Que el de Hogwarts no en tinguis ni idea és normal, tot i que he donat una pista que en descarta molts. I a més, he donat moltes pistes en els viatges a Pirinë i a Il Palloncino d'aquesta ff. I al de Sneichen també forces. Així que et toca pensar. Que de moment les altres han fet els deures. Fes el favor de penjar aviat, eh? I per cert, a la ff de nosaltres (que no començarem mai) he preguntat si em deixaries plagiar-me el patronus del falcó. És que ho tenia pensat, però després dic, merda, ara sembla un plagi. Després vaig pensar una àguila, però semblava un plagi de la Laura*Malfoy. Així que us demano permís per plagiar-me.

1 pto

Marta 3




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris13/09/2009 a les 13:06:53
#19699Encara no he escrit cap fanfiction

Bueno,

ola. Esta genial el capitol. Jo no puc dir res. Axis k els meus comentaris son molt curts....

Marta 2 la que va començar el dimecres de la semana pasada i es sent imbisible....




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris13/09/2009 a les 17:35:23
#19707Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Wenuu a tu se't perdona...

Ja m'ha dit la HIna q li vas enviar un missateg... jaja mira q començar el 9... u.u

Has pillat tota la conversa entre el Mike i la Mirella?

1 pto

Marta 3




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris16/09/2009 a les 18:09:41
#19790Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ostii tuu! molt bé, noia molt bé.
Ho sento, però em veig incapaç de fer teories :S xdxd ni temps ni cervell... xdxd ja veus, tu quina vida, la meva!

un petó!

Maria




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/09/2009 a les 18:18:56
#19793Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aiiii que ja tenia l'escena on es descobria el personatge però jo només demanava intentar-ho...

Wenu no passa re, només amb que comentis jo ja em dono per satisfeta...

1 pto

Marta 3




AvatarHermione-Ginny 32 comentaris23/09/2009 a les 19:42:31
#19986Tinc 2 fanfictions i un total de 4 capítols

A pos jo crec que una dels de la profecia és o la Fiore o l'Àlex. Weno potser més l'Àlex perquè ja sé de quina escola és. I la resposta és: L'Àlex és el de la profecia de Pirinë!!!!! A que si????

Pcert, estas tardant molt a fer l'altre... Corre "un poquito más"!!!!

Kiss,

Hermy




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris26/09/2009 a les 21:50:44
#20093Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Llegeix-te el pròxim capi i ho sabràs :)

1 pto

Marta 3