L'Autèntica Història d'en Harry Potter. - CAPITOL 1 EL FINAL.
AvatarEscrit per ullal
Enviat el dia 14/09/2009 a les 11:33:47
Última modificació 14/09/2009 a les 11:57:37
Tots els capítols de L'Autèntica Història d'en Harry Potter.
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


CAPITOL 1 EL FINAL.

Bé finalment i despres de molt meditar-ho m'he decidit a penjar la meva primera fan fiction. Tot i que ser perfectament que mai estarà a l'alçada de moltes de les que he llegit.  Però ja està bé de tirar-me pedres a la propia teulada, aixi que només us diré que és genial i que penjeu molts comentaris. A veure si m'animeu a fer-la més llarga del que en un principi tinc previst. Una altre coseta de res, perdoneu si encara hi trobeu alguna falta pero es que se m'ha desconfigurat el corrector de català.

i ja no us atabalo més que si heu llegit fins aqui suposo que és perquè teniu ganes de començar.

que vagi de gust.

________________________________________________ _____

Capítol 1: el final.

Un esclat de llum verda va partir el negre cel en dos. Just en aquell moment es va sentir un plor desconsolat. Algú, alguna cosa, li presionava el cap i tenia molta fred. Buscava consol pero res ni ningú ni donava. Va deixar de plorar. En el fons sabia, encara que no entenia com, que ningú el vindria a consolar. Tot havia canviat per sempre. Com podia ser? Feia un moment estava feliçment jugant amb el seu pare a la falda de la seva mare. Per que havien deixat de jugar? Per que cridaven tant? Per que l'havien deixat allà tot sol amb la fred que hi feia? Res feia pensar que ells l'abandonarien mai. Va tornar a plorar tot i que sabia que ningu l'aniria a salvar. No tenia ni un any i mig i ja era concient que res tornaria a ser igual. Es va estirar, va agafar un ninot pelut i es va fer la pipa. Automaticament va quedar adormit i es que estava esgotat i li feia molt mal tot.

En Sirius es va despertar amarat de suor i respirant agitadament. Feia moltes semanes que no dormía bé i això li pasava factura al seu atractiu rostre. Estava esprimaxat i se li marcaven unes ulleres molt profundes sota els ulls. Aquest ulls que havien fet suspirar a més d'una. Realment no estava en el seu millor moment. Un altre malson que no el deixava dormir. Pero aquell havia estat molt més real que tots els altres. Era com si tot el que temia hagues passat. No podía ser. Estaven ben amagats i per altre banda i havia l'encanteri. Era imposible. Va agitar el cap a banda i banda,  en un gest molt seu, per treure's aquells pensaments del cap. Es va tornar a estirar, ara amb els ulls oberts.

-Mira que si els ha pasat alguna cosa…- no s'ho perdonaria mai.

Es va tornar a aixecar. Estava intranquil i igualment tampoc podria dormir fins que no n'estigues completament segur. Va acostar-se a la bossa i va buscar un mirallet. Feia moltíssim temps que el tenien, un ell i l'altre en James. Era un dels tans secrets del seu exit a Hogwarts. Se'l va acostar a la cara i va xiuxiuejar:

-James, James…

No va obtenir resposta. Va tornar-hi:

-James collons contesta…

Només silenci.

-Si és una broma no fa ni puta gracia.-  es notava els ulls humits.

Només va obtenir un altre llarg silenci com a tota resposta. Aixó encara el va engoixar més. Va provar de tranquilitzar-se.

-Deuen estar dormint. No, no és posible. En James dorm amb el mirallet al seu costat desde que el té.

Ell sempre se n'havia fotut. Eren tan diferents pero tenien tan en comú. Tants anys essent els millors amics, no es podia haver acabar de cop. Pensar en tot això encara l'angoixava més.  Desde que els havien amanaçat de mort a tots dos, desde que els Cavallers de la Mort els habien inclos als primers números de la llista, estaven permanenment en contacte. No podia ser que en James no el contestes. S'havia de moure rapid, no podia perdre més temps. Es va posar la capa d'una revolada i va conjurar un patronus. Va avisar en Dumbledore, ell ja sabria a qui avisar per que arribés com més aviat millor al Cau d'en Godric. Va pujar a la moto i va sortir volant amb tots aquest pensaments rondant-lo. Era molt més lent que aparetre però infinitament més segur. Almenys ni la Conselleria ni els Cavallers de la Mort li prodrien seguir el rastre.

***

En Dumbledore tampoc estava tranquil, era una nit massa serena pel seu gust. Estintolat a l'ampit de la finestra del seu despatx escrutava el cel. Res, tot negre, ni una sola estrella i la lluna brillava per la seva absència. Ja feia estona que s'havia despertat i que en Fawkes, el seu fénix, havia marxat per trovar-se amb en Hagrid. Es va acariciar la llarga barba, gairebé blanca del tot. Presentia que les coses anaven malament i per desgràcia sabia massa bé que els seus pressentiments solien ser correctes. Esperava, amb totes les seves forces, que aquella vegada anés errat. Pero tot semblava indicar el contrari. Aquest cop contava amb una font d'informacio molt fiable. Tot i que un mai es pot fiar del que surt de la boca d'un Cavaller de la Mort aquell era diferent semblava completament arrepentit. A més li havia confirmat que en Voldemort tenia un infiltrat a l'Ordre. Ell ja feia temps que ho sospitava. Sino com s'explicava tot el que havia pasat l'ultim any? Pero qui? Era clar que els havia trait el guarda secret. Per desgracia els Potter havien camviat de plans a l'últim moment. Havien confiat en al persona equivocada. Tots hi havien confiat. Una veu el va treure de les seves cavilacions:

-Albus, tinc un mal pressentiment vaig a veure com estan la Lily, en James i el petit. Tardaré unes hores a arribar. Si hi ha algú que hi estigui més a prop que jo que hi vagi ara mateix. Avisa als altres per que ens trobem allà.

El patronus d'en Sirius va desapareixer i en aquell instant en Dumbledore ho va veure clar. Per desgracia ho havia encertat. En James i la Lily eren morts. En Harry estava sol i per això la conexió amb en Sirius havia fet efecte. El vincle entre el padri i el fiol havia posat en Sirius en estat d'alerta. De totes maneres quan ell arribés ja hi hauria en Hagrid. D'altra banda, si realment hi havia un traidor a l'Ordre, era una temeritat fer anar els altres dos al Cau d'en Godric. Podríen caure en una trampa. Va conjurat un patronus i va esperar que en Fawkes tornés. Ja no podía tardar.

***

En Hagrid feia dies que estava amagat en un bosc próxim al Cau d'en Goldric. Era obvi que en Dumbledore temia un atac a casa dels Potter. Sino per quin motiu el feia estar allà? Estava extranyament intranquil, tot i que no sabria dir-ne els motius, quan un esclat de llum verda va partir el cel en dos. Aixó només podía significar una cosa. Amb grans gambades va baixar cap al poble. Sense esperar a tenir noticies del profesor Dumbledore que li havia dit explicitament que no sortis del seu amagatall fins a rebre una senyal seva. Quan ja entrava al cami del poble en Fawkes es va posar sobre la seva espatlla. Es va posar a cantar, era la canço més trista que havia sentit mai, però incomprenciblement va entrendre el que en Fawkes li deia. Va deixar la placeta enrera i va entrar al carrer dels Potter. Ja des de la distancia va veure la magnitud de la trageria. Mitja casa estava ensorrada. En Hagrid va apressar el pas i amb quatre salts es va plantar a l'entrada. En Fawkes va deixar l'espatlla d'en Hagrid i va sobrevolar la casa. Va fer dos cercles en un punt concret i va desapareixer en la foscor de la nit. En Hagrid va fer un somriure timit, l'havia tornat a compendre.  Amb un nus a la gola va entrar a la casa. Va trobar en James estirat al peu de les escales, es va ajupir i li va tancar els ulls. Va seguir temerós cap al pis de dalt. Va trovar la Lily també estirada al terra. Les llagrimes li queien galta avall. Va fer el cor fort, li va fer un petó al fron i va tancar-li els preciosos ulls verds. Darrera seu, en una habitació plena de runa, hi havia en Harry dormint en el seu bressol. Li va fer un salt al cor. Va baixar les seves enormes manasses en direcció en Harry i el va agafar amb una delicadesa que semblava imposible que vingués d'un home tan enrome. El nen estava gelat i és que l'habitació no tenia sotre. Les parets també estaven enderrocades. En Harry va notar el confort de l'escalfor humana, va obrir els ulls un moment, va somriure a aquella cara coneguda i es va tornar a adormir. Ara ben acorrucat en els braços d'en Hagrid.

***

Dins una cova en Llopin estava estirat en un jas força confortable. Feia prop de quinze dies que havia pasat la lluna plena però tampoc tenia un lloc millor a on anar aixi que l'havia acondicionat per que fos minimament confortable. El va despertar una llum platejada. De fet, no es pot dir que l'hagues despertat per que de dormir ultimament poc. Més aviat el va treure del jas.

-Vina a Hogwarts, és urgent. Pots aparetra al Cap del Senglar. T'estaré esperant.

Aixó era d'alló més extrany, l'última cosa que s'esperava en aquell moment és que el professor li envíes un patronum ordenant-l'hi que aparatrés. Que no representava un gran risc? Tan urgent era com per oblidar qualsevol mesura de seguretat? Pero va fer el que li demanaven. Sempre ho feia. Va recollir tot el que estava escampat per la cova i va fer una última ullada abans de desaparetre. Es volia asegurar que no hi quedava cap rastre de la seva estada. I amb un "pop" va desapareixer la cova i la llum platejada.

***

En Sirius va aterrar amb la moto a la porta de casa els Potter. Veure en Hagrid a allà el va contradir. Que hi feia ell allà? Per que portava en Harry a coll? Va sacsejar el cap a dreta i esquerra. Esperava algú més cualificat per ajudar els Potter en cas de necessitat. Últimament l'Albus prenia unes decissions força extranyes.

-Hagrid, que fas aquí?

-Estava amagat al bosc quan he vist una llum verda.I tu?

-He vingut a veure com estaven. Dona'm en Harry, sóc el seu padrí. Es responsabilitat meva. - va ser servir un to de veu una mica massa sec.

-No. En Dumbledore m'ha donat ordres de portar-lo a Hogwarts. Ell ja ho te tot previst.

-No deu pensar de deixar-los amb aquells muggles detestables no?- no es que en Sirius tingués res en contra del muggles. Pero només per com en parlava en James se'n feia una idea de com eren.

-Si- va contestar en Hagrid- creu que és on estarà més segur, si més no de moment.

-Més segur que amb mi?- no és que no confies amb en Dumbledore pero les seves desisions sovin eren, si més no peculiars.

En Hagrid no va fer cas d'aquest últim comentari, ni del to de veu d'en Sirius, i va continuar explican-li les instruccions d'en Dumbledore.

-Ell vol que creis un portarreu i portis la Lily i en James…- se li va fer un nus a la gola i no va poder continuar.

-Aixi doncs son vius- a en Sirius se li va fer un enorme somriure als llavis i els ulls li brillaven d'alegria com tant temps enrera. Certament era molt atractiu- on estan amagats…

-No Sirius, els seus cosos són dins la casa.

A en Sirius se li va transformar la cara de cop, ja no tenia ni rastre de l'alegria en rostre. Ara els seus ulls brillaven pel desig de la venjança.

-Rata fastigosa…- va murmurar entre dents.

-Ni en Dumbledore ni cap del nosaltres vol que els Cavallers de la Mort es diverteixin amb ells.  Vol que els portis al Cap de Senglar. T'hi està esperant.

Pero en Sirius ja no l'escoltava.

-Agafa la meva moto, jo ja no la necessitaré, i en Harry anirà més comode.- dien aixó, va fer un petó al fron del petit, va ser quan li va veure la cicatriu que hi tenia. El nen li va agafar els cabells. Ell els va deixar anar i va pensar com s'arribava a asemblar al seu pare. En Hagrid va pujar a la moto i ell es va esperar per veure com desaparaixien cel enllà.

Es va girar i va mirar la casa, estava enrrunada. Volia entrar però alguna cosa li impedía. Per primer cop a la vida sentía por. Por no pel que podría pasar sino pel que havía pasat. Tenia panic d'entrar i veure en James mort. Se sentía terriblement sol. Havia pasat mitja vida amb en James i havien sigut inmensament feliços. En James havia estat molt més que el seu millor amic. Era com si fosin germans. La seva relació s'havia fet molt més forta desde que els pares d'en James l'havien acollit a casa seva quan ell va abandonar definitivamente la casa dels Black. De fet havia sentit molt més la mort dels pares d'en James que no pas la del seu propi germà. Amb tots aquest pensaments turmentan-lo va entrar a la casa. Aparentment no havia pasat res pero llavors va veure el cos d'en James. Va notar una forta presio al pit i li van caure dues llagrimes galtes avall.

-Va Sirius saps perfectament que no serveix de res plorar.- es va dir a ell mateix i va esbossar un somriure, que més aviat semblava una moeca.

De cop el va inundar una onada d'ira. Aquella rata fastigosa els havia trait.

-És culpa meva. Perdoneu-me.

Sabia que no era veritat, ni un pensment gens racional, pero no s'ho podía treure del cap. Ell havia insistit perque en Ben Babaw fos el guardasecret. I en James com sempre, tot i que amb reticencies, hi havia accedit. En James sempre feia el que en Sirius li deia i es que aquest podia arribar a ser molt persuasiu. Era culpa seva i els havia de venjar. Va recollir la vareta de sobre el sofá i se la va guardar a la butxaca dels texans. Era evident que en James no anava armat en el moment de morir. Va donar una ullada a la sala i no va veure la Lily. Va decidir pujar a dalt. La va trobar allà. Es va ajupir i la va recollir per deixar-la al costat d'en James. Va fer una ultima volta per aquella casa que tant coneixia, que en el fons era com casa seva. Va trobar-se amb la primera escombra que li havia regalat a en Harry. El nano apuntava maneres. Havia apres a volar abans que a caminar. Era el digne fill d'en James, un autentic Potter. Va mirar detelladament la foto del seu casament, i veure en Ben allà mig li va fer brillar els ulls. Pero aquest cop brillaven pel desig de venjança.


Llegit 821 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/09/2009 a les 12:33:23
#19716Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Oh, que maco! està molt ben escrit, que xulo! T'ho has muntat molt bé perquè tot passés com havia de passar! M'agrada molt!

Merci per comentar la meva fic! Ja seguiré jo aquesta, també! Muaaaks!

G.




Avatarullal 129 comentaris14/09/2009 a les 13:10:44
#19717Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

ostres quina ilu que fa quan et comenten.... a partir d'ara ho faré molt més sovint. m'agrada que t'agradi...




Avatar_llunàtica 88 comentaris14/09/2009 a les 15:40:18
#19720Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Ua, està molt bé, molt bé!
Continua aviat:-)




Avatarnathalilupin 181 comentaris14/09/2009 a les 20:46:22
#19734Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


M'encanta!! és l'única paraula que puc dir, realment quasi em fa plorar, l'únic que no ploro fàcilment xDxD, però realment és molt maco.

Continua aviat, perquè està molt bé, i escriu molt, però que, molt bé.

nathalilupin




Avatarullal 129 comentaris14/09/2009 a les 21:50:09
#19739Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

ai nenes! i jo que tenia por de penjar-lo per si no estava a l'altura...

moltes gracies crec que avui me engreixat 10 kilos. aixo segur que no va bé per l'ego.

moltes gracies!




AvatarTooru 240 comentaris15/09/2009 a les 16:06:26
#19747Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Esta molt be. Continua aviat.

Adeu!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris15/09/2009 a les 17:08:01
#19748Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

wow!! Esta superben escriit!
M'ha agradat molt! Continua aviaat!! :)

adeeu!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/09/2009 a les 19:11:58
#19752Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'encantaa! És exactament com m'ho imaginava i ara ha passat d'imaginació a ff!

wenu re, continua aviat!

1 pto

Marta




myre_ginny 93 comentaris15/09/2009 a les 20:00:54
#19756Encara no he escrit cap fanfiction

Oh! mencanta q maco, q emotiu...   wenu seguex aviat!

un peto!

mire




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris15/09/2009 a les 21:17:04
#19758Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Molt bé! Ara faras que canvii la història, o bé la continuaras?
:):)

Maria




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris15/09/2009 a les 22:12:37
#19762Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eh, l'ego ben engreixat està bé. Dóna seguretat i això és bo. I ningú no et pot tirar en cara que siguis una vanitosa si no et troben defectes, de manera que amunt el cap! xd

No et vaig fer un comentari gaire treballat, de manera que me'l curraré més. Tens un estil molt descriptiu i narratiu que mola molt, ajuda molt a imaginar-se les escenes i m'agrada molt com plasmes les sensacions dels personatges. El Sirius és el meu personatge preferit, però no tinc ni idea de com guiaràs la història a partir d'aquí... parlaràs des del seu punt de vista? Del Dumbledore, del Llopin...?

Tinc ganes de seguir-la llegint! Felicitats per la fanfic i anima't a escriure tot el que vulguis que és bo!

X cert, que he vist que tu també vas a la Uni. Donem gràcies al cel que no estic sola en aquest món... XD Què estudies? Quin curs fas?? XD Sóc una cotilla... XD

Petonets!

G




Avatarullal 129 comentaris15/09/2009 a les 22:35:07
#19763Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

bueno, a partir d'aqui les coses començaran a cambiar. que ja esta avisat a la sinopsis. i tampoc us penseu que sempre serà el mateix estil. en el proxim hi haura més dialeg. de fet els personatges no poden estar sempre sols no?

bueno res més no dono més pistes. a veure si demà ja puc penjar el segon.




Avatarivi_potter 512 comentaris15/09/2009 a les 22:59:47
#19764Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaa :)

m'ha agradat molt, en diverses ocasions se m'ha posat la pell de gallina! Està molt i molt bé!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris17/09/2009 a les 20:56:58
#19816Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Haha, neu a la uni? ara entenc perquè està tant bé, xD

M'agrada molt en serio, segueix així, k vax a llegir el 2n capítol!





Avatarullal 129 comentaris17/09/2009 a les 21:45:09
#19818Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

marta potter weasley: la que va a la uni es l'Agata Black. jo ho vaig deixar penjat ja fa temps.




JoanaPotter 185 comentaris26/07/2010 a les 16:46:30
#21723Encara no he escrit cap fanfiction

esta be