Això és una... Gran Orgia! - Capítol 11.- EL BALL (PART 1)
AvatarEscrit per _llunàtica
Enviat el dia 14/09/2009 a les 20:42:39
Última modificació 14/09/2009 a les 20:42:39
Tots els capítols de Això és una... Gran Orgia!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 11.- EL BALL (PART 1)

-Bon dia, Ronald Weasley! - va xiuxiuejar-li l'Hermione a l'orella, posant-se-li a sobre. Era la nit del dissabte.

-Hermio...? - però ella va besar-lo. - Què passa?

-Aixeca't. - va desabrigar-lo i va fer-lo aixecar donant-li la mà. En Ron anava amb uns pantalons de pijama i una samarreta blanca de tirants gruixuts (NA: Com la del principi de la quarta pel·li, nyam!). Ella s'havia posat uns texans i un jersei llis de color granat.- On és, en Harry?

-Eh? En Harry... Ep! No hi és! - va exclamar en Ron. Tots dos van pensar el mateix.

-Va, vine. - va canviar de tema l'Hermione.

Van sortir de la sala comuna i van travessar passadissos i pujar escales fins que van arribar a la Torre d'Astronomia. La noia es va recolzar a la gran obertura de pedra, i el noi va posar-se-li a darrera agafant-la per la cintura.

-Mira la Lluna, és preciosa. - va dir l'Hermione admirada.

-Crec que avui queda eclipsada per alguna altra cosa. - va dir-li en Ron fluixet a l'orella. Va començar a besar-li el coll. Ella va girar-se buscant els seus llavis. Anaven cada cop a més, hi havia molta passió. L'Hermione va asseure's al mur envoltant en Ron amb les cames. Aquest va portar-la fins el costat del telescopi i va seure en un banc de pedra que sortia de la paret, amb ella a sobre. Sabien que allò anava a més, perquè cada vegada portaven menys roba. Sabien que aquell cop no es quedarien als preàmbuls de sempre.

 

Si no fos perquè...

 

-I quan torn...?

-Oh, Minerva! Em sembla que interrompem quelcom.

En Ron i l'Hermione van quedar glaçats; havia de ser un malson per força. La McGonnagall tenia la boca oberta (NA: a l'estil d'en Sebastián de La Sirenita) i els ulls com dues taronges. En canvi, el director somreia perspicaçment.

-Veig que vostès també vénen a aprofitar la tranquil·litat de la torre, senyor Weasley i senyoreta Granger, però amb fins molt diferents dels nostres.

Ells no sabien què dir. L'Hermione va aixecar-se de sobre d'en Ron i va recollir la seva samarreta de terra, tapant-se tant com va poder i posant-se-la en un temps rècord. En Ron es va pujar els pantalons del pijama i va posar-se la samarreta de tirants mirant a terra i més vermell que un pebrot.

-Vinguin al meu despatx ara mateix! - va ordenar severa la McGonnagall sortint del xoc. Va dir més fluixet, gairebé per ella mateixa- D'en Weasley m'ho esperava, però de la senyoreta Granger... per Merlí!

-Va, Minerva, no siguis tan dura amb ells! - va riure en Dumbledore - Al cap i a la fi són adolescents.

-Però...!

-Tornin a les seves respectives habitacions, - va ordenar als dos nois, i va mirar significativament la McGonnagal, que volia queixar-se - i ràpid!

En Ron i l'Hermione van abandonar esperitats la Torre d'Astronomia.

-Albus, com m'ha pogut fer quedar tan malament? - va exclamar la McGonnagall indignada - M'ha desautoritzat davant  seu!

-Ho sento, Minerva, però era necessari. Estàvem parlant d'un assumpte important, no?

-Sí, és cert. - va callar durant uns instants - I doncs, quan tornarà, el professor Snape?

-Em sembla que ben aviat. Potser la setmana que ve, encara que ell insisteix en tornar demà mateix.

-No li ho permeti.

-No, és clar que no. Encara ha de fer unes quantes visites al psiquiatra, em sembla.

-Pobre...

-Ell odia que li tinguin compassió. - va dir en Dumbledore mirant la McGonnagall per sobre les ulles de mitja lluna - Confiem una mica en ell.

***

 

Mentrestant, a la Sala de la Necessitat.

-Potter, és una putada això del ball. - va dir en Malfoy cargolant un ble de cabells negres d'en Harrry - Amb qui hi vas, tu?

-Jo amb la Norah de Revenclaw.

-Amb aquella amb qui et vas liar fa temps, no?

-Sí. I tu?

-Jo amb una que també m'hi vaig liar. Es diu Joanne, fa setè. Està molt bona, però és una estúpida.

-Carai. A mi em fa mandra, realment. Si poguéssim... - va girar-se i va abraçar-lo.

-Si poguéssim...

-Seria una gran revolució.

-L'any passat hi havia una parella de gais.

-Però un era de Revenclaw i l'altre de Hufflepuf. No de Griffindor i Slitherin!

-I no en Draco Malfoy i en Harry Potter. És que mira que enamorar-me d'un lleó fastigós...

-I jo d'una serp llefiscosa...

Es van besar i van arribar al gran llit de sempre.

 

***

Ja al vespre del diumenge, la sala comuna de Griffindor, com totes les altres, semblava el Tàrtar. Acabaven de sopar, i al cap d'una hora i tres quarts començava el ball al Gran Saló. Els nois feien el gos, i les noies no paraven d'entrar i sortir de les habitacions atabalades.

-Va, Hermione, afanyat! - cridava la Parvati estressada mentre l'Hermione intentava fer-li un encanteri regenerador de cabells sense gaire èxit.

-Em sembla que t'hauràs de posar una perruca! - va burlar-se'n la Ginny.

-Tu calla, nena! El que em va costar deixar-me'ls tan llargs...

-Va, Parv, tranqui! Ja veuràs com s'arreglen. - va dir l'Hermione no gaire convençuda de les seves pròpies paraules.

 

Al mateix temps entrava a la sala comuna un noi de cabells negres i arrissats i d'ulls grisos, fent que un grupet de noies de tercer xisclessin embogides. Va pujar a la seva habitació, comprovant que era buida. Va asseure's al llit traient-se de la butxaca una ampolleta de vidre amb un tap de suro. Va fer-la girar amb els dits, somrient inconscientment. Sort d'en Dumbledore. Finalment li havia proporcionat la poció per no transformar-se, fent una excepció del reglament, ja que deia que podia provocar efectes secundaris al cap d'uns quants dies. En Tom sabia que podia sofrir marejos, picors, vermellors... però tot allò era irrellevant! L'únic que importava era que podia anar al ball amb la Luna.

Va treure el tap amb compte i va beure-se-la de cop. Va notar que el coll li cremava, que els ossos li cruixien. Es va retorçar de dolor pel llit, va ofegar un crit i... Puf! Va fer un pet i va tornar a estar normal. Normal? No, no! Molt més enèrgic i feliç, com feia anys que no estava!

Va aixecar-se. Va agafar els pantalons negres pel ball i va posar-se'ls. Després el polo gris. La jaqueta negra. Les All Stars vermelles. El gorro negre de sobre el llit.

Va recordar l'escena del dia anterior al carruatge.

-Si no em vols veure més ho entendré.

Per sorpresa del noi, la noia va esclatar a riure com no l'havia vista mai.

-Tom, no siguis ridícul. Sóc molt valenta, jo! Hauries de ser tu el que tingués por de mi. - va somriure-li i va acostar-se-li lentament. Va fer-li un petó al nas. - T'estimo.

 

 

Va baixar a la sala comuna, on va fer vida social. Va parlar amb els seus companys i companyes. Estava content.

Va passar l'estona i tothom va començar a baixar al Gran Saló. Ell va fer el mateix mentre xerrava animadament amb un company. Va posar la mà a la butxaca de la jaqueta per comprovar que hi havia la flor per la Luna. Van baixar l'escalinata de marbre i van callar de cop quan van veure l'espectacle que tenien a davant. Tot de noies ben mudades esperaven les seves parelles. El seu company va fer-li un copet amistós a l'espatlla i va anar a trobar una noia, davant la qual es va agenollar teatralment per fer-li un petó a la mà. Ell va buscar amb la mirada la Luna. Per un moment va patir pensant que potser no li havia arribat la carta voladora en què li deia que ja tenia la poció i que podien anar al ball, però els dubtes van esvair-se de cop quan va veure-la. Estava preciosa, més que mai. Portava un vestit virolat fet de les teles que va comprar, curt pels genolls, les sabates de la seva mare i els cabells rossos i ondulats deixats anar. Ell va baixar les escales i va posar-se-li a davant. Va posar la mà dreta a la butxaca de la jaqueta i va treure'n la flor. Era lila clar, molt estranya. Es va obrir de cop fent un espetec que va deixar anar espurnes platejades. Va posar-li als cabells, i immediatament va agafa-se-li com una pinça. Van mirar-se als ulls i es van besar.

 

***

 

-Va, Harry, tio, que fem tard! - cridava en Ron mentre baixaven escales corrent.

Van arribar a l'escalinata ben despentinats i van descansar el pes del cos posant-se les mans als genolls. Van aixecar el cap i...

-Collons!

Tenien a davant un gran espectacle: tot de noies amb vestits elegantíssims. Algunes amb els nois, altres encara soles. En Harry va veure la Norah i va acostar-se-li.

-Estàs molt maca. - van agafar-se de bracet.

-Gràcies, Harry.

Era cert, estava molt maca. Portava un vestit morat fins els genolls i sense tires, i els cabells recollits en una pinça també morada.

En Ron, al seu torn, no es podia moure. Estava palplantat mirant la seva xicota. Estava tan... tan preciosa! El vestit blau la feia brillar. Ella va somriure-li, captant el seu astorament. Els nois anaven arribant i anaven entrant al Gran Saló amb les seves parelles. Es van quedar sols.

En Ron va baixar les escales mirant fixament els ulls de l'Hermione.

Estaven un davant de l'altre.

El món es va aturar.

Es van abraçar.

Passat el moment de tendresa van agafar-se de la mà i van entrar al Gran Saló. Era un espectacle impressionant. Hi havia una gran pista de ball i un escenari, coronats per una gran bola de discoteca. També hi havia una zona romàntica amb cadires i espelmes. I, òbviament, taules rodones amb pica-pica.  (Les quatre taules de sempre no hi eren.) Sonava una música d'ambient. La parella va anar a la zona plena de gent, on hi havia en Harry i la Norah, en Dean i la Parvati (que portava una perruca i deia que havia fet un canvi de look), en Neville i la Ginny (cosa que va provocar una canyota de fàstic per part d'en Ron) i moltes altres parelles. Per sorpresa de tothom, va entrar al Gran Saló una nova parella.

En Seamus Finnigan i la Pansy Parkinson.

Es van sentir gots xocant contra el terra i va semblar que la música d'ambient ja no sonava. Com si volguessin confirmar la seva relació, es van besar apassionadament davant de tothom.

En Dumbledore, sortint de vés a saber on, va cridar amb un megàfon màgic "Que comenci la festa!".

Immediatament els llums es van apagar i un foco que emetia llums de colors va començar a giravoltar per tot el saló. Dos homes i tres dones van pujar a l'escenari saltant, sortits del no-res, vestits amb capes negres i plataformes altíssimes i amb les cares pintades (NA: Com els Kiss). Al mateix moment uns grans cartells van aparèixer darrera l'escenari posant "MAGI-BOI-K-ISS". Eren un grup famosíssim entre els mags! Un dels homes era el cantant, i l'altre tocava la guitarra elèctrica. Una dona era la bateria, l'altra la baixista i l'altra la trombonista.

Van començar a tocar una música entre rock dur i ska, fent que tothom ballés al mig de la pista.

Bé, potser tothom no. En Dean intentava arrossegar la Parvati, però ella es queixava que allò no era música i que el seu vestit no era apropiat per ballar-ho. El noi, al cap d'una estona d'insistir-hi, va decidir passar d'ella i se'n va anar a ballar.

A mig concert el cantant va baixar cantant de l'escenari i va caminar entre el públic. Va veure la Ginny i va donar-li la mà. Llavors va veure en Malfoy i va engrapar-lo de la màniga de l'americana, sense que ell pogués fer-hi res. Va fer-los pujar dalt de l'escenari, fent-los ballar i cantar davant de tothom. Cada cop que un feia algun moviment impressionant, l'altre el superava amb un de nou. Hi havia molta rivalitat, però una rivalitat sensual. En Harry, en veure com es miraven, va sortir de la multitud i va abandonar el Gran Saló corrent. En Malfoy ho va veure i va saltar de l'escenari, seguint-lo i deixant tothom bocabadat. La Ginny, en captar-ho, féu el mateix.

 

***

 

En Malfoy va veure en Harry a punt d'entrar a la Sala de la Necessitat. S'havia d'afanyar, sinó no ell no podria entrar-hi. Va arribar-hi a temps, encaixant en Harry a la paret. Va mirar-lo als ulls.

-Per què?

-Estàveu lligant.

-Ets molt gelós, eh, Potter?

-Potser una mica. I tu, ho ets, Malfoy?

-Jo sóc perfecte, no em permeto aquests defectes. - va dir en Malfoy com un gall.

-Jo crec que o tot és perfecte o res ho és. - una veu femenina es va sentir de darrera seu.

-Weasley, unes paraules molt sàvies! - va burlar-se'n en Malfoy.

-Té raó, serp. - va dir-li en Harry a l'orella amb malícia.

-Sabeu? Crec que és millor que fem el... trio ara mateix. - va dir la Ginny posant-se de braços plegats al seu costat.

Bon inici de curs!

 


Llegit 970 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)