El Torneig dels Quatre Bruixots - 3: La sort és per les lletges. A les guapes no els cal
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 18/09/2009 a les 09:41:25
Última modificació 18/09/2009 a les 09:41:25
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3: La sort és per les lletges. A les guapes no els cal


QUI HO HAGUÉS DIT!

Hola, gent!

No us creureu mai el que va passar ahir a la nit! La parella de l'any, el Rei i la Reina del ball ho han deixat! Bé, no, no ho han deixat, però ho deixaran tan bon punt llegeixin això. Digueu-me dolenta, però m'agrada ser-ne la causa...

Ahir a la nit, mentre m'estava fent un tractament a les meves precioses ungles em va arribar una fotografia que es pot dir que és dinamita pels ulls!

Us poso en antecedents: Festa privada només pels VIP de la ciutat. O sigui, que P i S eren allà, però K i Mr Playboy, no. De l'E no cal ni que en parlem. Alcohol. Música forta. Ambient càlid. Més alcohol. Aquesta combinació és explosiva. I qui es pot resistir a la temptació quan te la serveixen en una safata de plata i a més, acabada de sortir del forn?

Resultat: P, borratxa com una cuba, muntant-s'ho amb un guiri en mig de la pista de ball! Per favor, P, tingues una mica de seny! Quan surts de festa t'hauries de tatuar tres manaments al front: 1) No sortiràs de casa si no estàs perfecta; 2) No deixaràs escapar el nòvio més guapo que pots aconseguir a la ciutat, i 3) No faràs el ridícul deixant-te atrapar EN MIG d'una festa on tothom té una càmera a mà.

I tots que ens pensàvem que seria K qui trobaria una altra noia! I no, resulta que ha estat la P qui ha signat la seva sentència de mort. Ah, per cert, adjunto la fotografia, és clar! Serà la foto de l'any!

Lamento que te n'hagis d'assabentar així, K, però ja saps que si necessites una espatlla sobre la qual plorar només m'has d'enviar un missatge! Seré tota teva!

Mare meva, com m'agrada la meva feina!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 


 

El Harry va entrar amb el seu got de plàstic de te verd a la sala principal del Departament d'aurors. Tothom semblava molt enfeinat. Tenia un parell d'homes apartats investigant on podia estar un traficant de productes màgics il·legals. L'agent Rhys, el gòblin que havia treballat a Gringotts, estava redactant uns informes a la màquina d'escriure principal (el Harry pensava que encara no estaven prou preparats pels ordinadors, però havia introduït les màquines d'escriure, perquè molts cops no entenia la lletra d'alguna dels aurors, especialment la del sergent Columbus, i, home, entendre els informes sempre era una cosa que estava bé). El sergent Columbus mirava de treure informació a la seva manera al testimoni d'un assassinat (és a dir, li cridava una vegada i una altra que sabien que havia estat ell, amb la convicció que d'un moment a l'altre cantaria) i la caporal Belacqua, l'alquimista, estava investigant alguna substància en una marmita que el Harry no volia ni preguntar què era.

El Ron, al petit mostrador, mirava de convèncer a una dona que el fet que un muggle li hagués estirat la bossa pel carrer no era motiu suficient per fer que tota la unitat d'aurors deixés el que estaven fent per anar a enxampar-lo.

El Harry va somriure. Li donava la sensació que la seva unitat funcionava força bé, i encara més el fet que per la Conselleria no agradés gens el fet que hagués contractat un gòblin, un mig-troll, dos homes llop i una vampiressa. Ia  ell li encantava que allò molestés a la major dels estirats racistes de la Conselleria. I encara li encantava més ser-ne ell la causa. Fer enfadar les autoritats era la seva especialitat.

—Ron, Belacqua i Rhys, quan acabeu el que esteu fent veniu al meu despatx —va dir en veu prou alta perquè el sentissin.

La Kathleen Belacqua i el Rhys van arribar de seguida, i com que es va imaginar que el Ron en tenia per estona amb la dona aquella va decidir explicar-los el que els volia dir.

—Us crido a vosaltres dos perquè sé que hi enteneu una mica en... subtàncies i funcionaments d'objectes i aquestes coses —va dir el Harry i va obrir el calaix i va deixar sobre la taula la Càmara de Fotografiar Matavlads sobre la taula—. Això és un invent del meu fill, el gran. Primer no em va agradar gens l'ús que en van fer però després... hi he estat pensant i trobo que no és mala idea del tot. Però si ho tirem endavant necessitaré la vostra ajuda. Es tracta d'una càmera de fer fotos normal i corrent que, en comptes de flash dispara llum solar.

—Quina bona idea! —va exclamar la Kathleen Belacqua—. Així podem fregir els vlads sense que el muggles s'adonin de res!

—Aquesta és la idea —va assentir el Harry—. Però em va dir que es necessita molt de temps per tancar la llum en esferes de cristall i també per carregar la càmera. Creieu que podríeu treballar-hi els dos?

—Sí —va fer el Rhys donant un cop d'ull a la càmera—. No hauria de ser gaire complicat. Està segur que funciona, per això, comandant?

—Oh, sí —va assentir el Harry—. Fa uns dies la meva filla va matar la Lizzbell.

—La seva filla va...? —va fer la Belacqua, horroritzada.

—Deixem-ho córrer, eh? —va fer el Harry—. Deixem-ho en que li he donat uns dies de vacances extra a la Lizzbell...

—I vostà que es pensava que el primer fill que hauria de detenir seria el James, eh, comandant...? —va bromejar el Rhys, però ho va deixar córrer de seguida quan va veure la cara que li posava el Harry.

—Harry —va fer el Ron traient el cap per la porta—. Em sembla que sí que ens hem d'ocupar del robatori de la senyora... per la descripció que m'ha donat, el lladre no era un muggle, era el Mundungus —va sospirar el Ron—. Un altre cop.

El Harry va fer un sospir. Tenien el Mundungus Fletcher als calabossos com a mínim un cop per setmana, mai no en feia cap de grossa, però a la que el deixaven sortir ja hi tornaven a ser.

—Si heu d'escorcollar carrers muggle millor que hi vagin dues persones que puguin passar per humanes —va dir el Harry—. Ocupeu-vos-en tu i el Columbus.

—No et passis, Harry —va retreure-li el Ron—, el Columbus és pràcticament humà...

—Ja ho sé —va fer el Harry amb un somriure—. Si ho deia per tu...

 

*   *   *

 

Set pisos més amunt d'on eren el Harry i els altres aurors, el James estava distret preparant cafès, per variar. Aquell era un dia important per què el grup d'advocats pel qual treballava tenia un judici clau (al qual al James no li estava permès assistir) amb el qual podien guanyar molts diners.

Però l'altre dia a la Marmita Foradada, mentre parlava amb l'Andrea va tenir una idea genial. Se'n va anar directe després de dinar a Bromes dels Bruixots Bessons i li va explicar al tiet George el que li feien passar a la feina. I el tiet George li va vendre a meitat de preu una ampolleta de laxant. Li havia dit que era prou potent per tenir un cavall cagant duran una setmana seguida.

Quan va tenir tots els gots preparats, va mirar al voltant i es va treure de la butxaca l'ampolleta i va repartir-ne el contingut entre els vuit gots de cafès i tes que havia de repartir. Veuries tu que bé que els aniria el judici...

—A veure si apreneu a tractar millor els vostres esclaus...

Satisfet, va alçar la safata on duia els cafès i va sortir de la saleta per anar fins al despatx del Wizengamot. Tots vuit advocats estaven acabant de repassar el cas. En teoria només el portaven el senyor Willikins i el Jasper Swing, però tots portaven dies espiant el que farien els advocats defensors.

El James va fer una volta a la taula i va deixar les begudes al lloc corresponent.

—Us podeu creure que encara no m'ha arribat resposta de la carta que li vaig enviar al Bulstrode? —comentava en aquell moment el Willikins.

—Aquests de correus... —va sospirar el James negant amb el cap i rient per dins—. No s'hi pot confiar.

—T'he preguntat alguna cosa, marrec? —li va cridar el Willikins.

—No, senyor —va fer el James, amb un somriure quan va veure que el Willikins feia un bon glop al seu cafè—. Perdoni, senyor. No m'he adonat que no m'havia donat permís per fer cap comentari, ara si li sembla me n'aniré a netejar els vàters.

—Això està molt millor —va fer el Willikins distretament, sense adonar-se de la ironia del James—. A veure, algú ha esbrinat quins jutges portaran el cas? Acabem els cafès i anem tirant...

 

*   *   *

 

La Geena es va posar la bossa de la platja a l'espatlla i va tancar la porta de casa amb clau.

—Au, anem —li va dir a l'Elektra i van caminar per les roques cap a la platgeta que quedava davant seu—. Tinc males notícies, per cert.

—Sí? —va fer l'Elektra—. Digues-me que podem anar a aquesta nit a l'exposició! Ja he acabat d'arreglar els vestits!

—Oh, sí, per això cap problema —va dir la Geena—. Ahir vaig rebre la resposta dels meus amics. I no poden venir, ni els Longbottom ni el James. Estan tots treballant en feines d'estiu. Tenen els caps de setmana lliures, però és un pal fer un viatge tan llarg per venir un dissabte i tornar l'endemà. A més, no ens donaria temps de fer res.

—Vaja... —va fer l'Elektra desinflada, mentre es treia les xancles per caminar per la sorra—. Quina merda. Un altre estiu sense novio, t'ho pots creure? Per què no es fixen en mi, els nois?

—Elektra, tots els nois es fixen en tu —va sospirar la Geena, després que un grupet de nois haguessin repassat la seva amiga de dalt a baix (i a ella també, de pas, però no amb tant d'entusiasme) —. Ets tu que no t'hi fixes... —va callar de cop.

—Ah sí? —va fer l'Elektra girant el cap per veure si era veritat—. No sé, llavors suposo que és que no en trobo cap que m'agradi. Creus que apunto molt alt? G? M'escoltes? T'estic preguntant si... què mires...? Oh...

La Geena es mirava el noi que quedava davant seu una mica a la dreta, que estava prenent el sol amb les seves ulleres fosques, lluint abdominals.

—Aquell no és...? —va fer la Geena amb un somriure.

—Sí —va sospirar l'Elektra—, l'Angelos, però de veritat, G, que no t'hauries de penjar d'ell. No et convé.

—I tu què saps si em convé?

—Per què l'Angelos Antonakas no convé a ningú —va contestar l'Elektra, adonant-se que es dirigien perillosament cap allà—. G, on vas?

—A saludar —va fer la Geena, arronsant-se d'espatlles—. És amic teu de l'escola, no?

—No —va contestar l'Elektra—, és company meu de l'escola, i no veig per què...

—Hola! —va exclamar el noi quan les va veure acostar-se—. Com va això?

Es va aixecar per saludar-les. La Geena se'l va mirar. Feia un any que no el veia, i com que li havia agradat molt... diguem que el recordava sovint. Regularment es deia a sí mateixa que la memòria li jugava males passades, que un noi no podia ser tan escandalosament atractiu. Però s'equivocava. L'Angelos era encara més atractiu en persona. I sense samarreta. Pell molt morena, cabells negres i brillants, igual que els ulls, somriure immaculadament blanc i perfecte... aix!

—Hola, Angelos... —va fer l'Elektra amb poques ganes—. Te'n recordes de la meva amiga...?

—Georgina, sí, i tant que me'n recordo! —va dir el noi—. Tot sovint.

Li va adreçar un somriure i la Geena va notar que se li encenien les galtes. Acabava de deixar anar que pensava en ella? Què li havia de contestar? Sí, jo també et recordo molt sovint, tot i que m'havia oblidat que eres extremadament encantador i que tenis quest somriure que fa caure de cul i...

—Hola —va decidir dir només.

—Ei, noies —va fer l'Angelos—. Perquè no us poseu aquí amb mi? Avui estic molt solet...

—Doncs ja et convé, per vari... —va començar a dir l'Elektra però la Geena li va trepitjar el peu.

—És clar, que ens quedem amb tu! —va exclamar ella tota feliç i va estendre la tovallola al costat de la de l'Algelos, i l'Elektra, mig remugant, va fer el mateix.

—I com és que estàs tan solet? —va fer veure que s'interessava l'Elektra—. On s'ha ficat el teu germà?

—Oh, és que no està de gaire humor... —va fer l'Angelos—. Per allò de... bé, ja saps.

—Oh, sí, és clar —va fer l'Elektra—. Ja me n'he assabentat.

—Que està malalt? —va preguntar la Geena, que no acabava d'entendre a què venia allò.

—Més o menys —va somriure l'Angelos—. Coses de l'amor. Ja sabeu com va.

—No, no ho sabem —va contestar l'Elektra fredament—. Ni tu tampoc. Tu menys que ningú.

—Què dius ara? —es va emmurriar l'Angelos, amb un posat molt seductor—. Si sóc un romàntic, ja ho saps...!

—Un roman... oh, per favor! —es va exasperar l'Elektra, que se'n va anar a l'aigua directament.

—Una mica borde, aquí l'amiga, no? —li va dir l'Angelos a la Geena—: I bé, preciosa, com va l'escola per l'escola guiri? Ja et tracten bé? Tens novio? Per què no et canvies d'escola? I com és que no ens veiem més sovint?

 

*   *   *

El Mundungus Fletcher va estriar la bossa a una senyora que passava pel carrer i va arrancar a córrer carrer avall sense parar. Uns, dos, un, dos... ja no tenia gaire edat per córrer, però els anys d'experiència l'ajudaven. Va girar a la dreta en un carreró estret i fosc per on sabia que no passava mai ningú i va córrer encara més amb la bossa a la mà i...

Pam!

Es va topar amb una cosa dura que hi havia enmig de l'acera i va rebotar enrere per caure a terra eixarrancat. Va aixecar el cap per veure contra què acabava de xocar, i va veure que es tractava d'un home monumental que se'l mirava amb cara ferotge. Al seu costat hi havia un home pèl-roig que coneixia molt bé, que es va encendre un cigarret i va tirar el llumí a terra per apagar-lo amb el peu. Després se'l va quedar mirant mentre feia una calada.

—Què tal Mundungus? —va dir el Ron Weasley—. Maca, la bossa. És nova?

—Com coi...? —va fer el Mundungus—. Però si amb prou feines fa un minut que...

—N'has robat un altre aquest matí —va dir el Ron—. Hem rebut la denúncia. A veure, Dung, ara mateix anem a casa teva a buscar tot el que hagis robat en l'última setmana, o sigui des que et vam arrestar per últim cop, i ens n'anem a la Conselleria, sí?

El Mundungus va mirar al seu voltant i va intentar donar la volta on era ràpidament, però no va passar res.

—No cal que intentis desaparetre, Dung... —va sospirar el Ron—. T'he fet un encanteri antidesaparetratge. El va inventar fa uns dies la caporal Belacqua, la recordes?

—La tia bona? —va recordar el Mundungus.

—A nosaltres ens agrada dir-li caporal Belacqua —va consentir el Ron—. Va, no oposis resistència o seran més dies al calabós... A veure, sergent, creu que el pot agafar i...

—Sí, capità —va fer el Columbus, que va saludar marcialment amb tanta força que una mica més i s'obre el front.

Va sacsejar al cap per assegurar-se que no s'havia fet mal i va agafar el Mundungus Fletcher del terra i se'l va posar sota el braç com si fos una barra de pa. Després es van sentir dos espetecs i els tres homes van desaparèixer del carreró sense que ningú ho veiés.

 

*   *   *

 

Vint minuts després es van plantar a la porta del despatx del comandant.

—Harry, ja som aquí, portem el criminal...

—Hola, Dung —va fer el Harry distretament, mentre ell, el Rhys i la Belacqua observaven les peces de la CFM—, ja feia com una setmana que no ens venies a saludar...

—Què és això? —es va interessar el Ron.

—T'ho anava a explicar aquest matí quan has hagut de marxar —va dir el Harry—. És un invent per matar vlads. Idea del James.

—Ja, així com per variar —va somriure el Ron—. Perquè el tens a dalt amb aquells imbècils del Wizengamot quan podria estar fent més servei aquí?

—Ron, ja n'hem parlat —el va tallar el Harry—. Au, deixeu-me aquí al senyor Fletcher i marxeu a fer veure que feu coses importants.

Tots van sortir i van tancar la porta.

—A veure, Dung, què hem de fer amb tu? —va sospirar el Harry.

—No sé de què parles —va contestar el Mundungus automàticament.

—Mundungus, ets el pitjor lladre del món —li va dir el Harry—. T'enganxem sempre que en fas alguna.

—No —va negar el Mundungus—. M'enganxeu de vegades.

—No t'estàs ajudant a tu mateix dient això —va dir el Harry, mirant-se'l malament—. A veure, aquí hi ha moltes bosses de senyora. Tot això sumat són molts diners. Ara jo els hauria de contar. Si arribessin a certa quantitat, saps que deixarien de ser crims menors i que passaries a estar a disposició del Wizengamot, oi? Ho saps, que no n'hi hauria prou amb una amonestació com sempre i un parell de nits al calabós, oi?

El Mundungus es va quedar de pedra.

—Per això em podrien caure uns mesos a Azkaban... —va dir gairebé sense alè.

—Sí —va assentir el Harry efusivament—. Però tu què et penses, Dung? Que pots anar pel món fent el que et doni la gana...?

—Però... però... —va fer el Mundungus—. D'alguna manera ho podrem solucionar, no?

—Si... —va rumiar el Harry—. Si em promets que tornaràs tots aquests diners (i t'acompanyarà el sergent Columbus) i que no et tornarem a veure el pèl per aquí en... en dos mesos... suposo que... em podria... equivocar al contar. Tothom es pot distreure i que se li escapin uns quants sickles, no?

—Gràcies, gràcies! —va exclamar el Mundungus, a punt de plorar—. No saps com t'ho agraeixo, això, Harry! Mira, com a agraïment...

El Mundungus es va treure un munt de paperets lligats amb una goma de pollastre d'una butxaca interior del seu abric apedaçat i els va posar sobre la taula. El Harry es va mirar el feix, perplex. Per un moment havia pensat que eren bitllets muggles, però després va veure que no.

—Això són...

—Entrades per la final del Mundial de Quidditch —va acabar el Mundungus—. Per la família i qui vulguis convidar. Les havia comprat per la revenda però...

—Mundungus, això és il·legal —va sospirar el Harry.

—Ja ho sé, ja ho sé —va fer el Mundungus—, i com que acabo de prometre que no em tindreu aquí en dos mesos... si he comprat les entrades i te les regalo això no és il·legal, oi que no?

—No, no ho és —va fer el Harry—, però no sé si hauria de...

—Harry, són per vendre-les! —li va fer entendre el Mundungus—. Acceptant-les estàs impedint el mercat negre d'entrades...!

—Vist així...

—Au, queda-te-les, com a regal pel favor personal —va dir el Mundungus, ara com donant-se aires i tot—. I ara si em deixes el teu guardaespatlles me'n vaig a fer de ciutadà modèlic i a retornar tots els diners que he robat.

Va sortir per la porta i la va tancar. Segons després la va tornar a obrir.

—Per cert, que tens una mica de suelto, per deixar-me...?

 

*   *   *

 

La Geena i l'Elektra caminaven cap a la galeria d'art. Bé, la Geena caminava i l'Elektra saltava per les franges blanques. I poca broma, perquè anava amb uns tacons d'agulla que ni les models de les passarel·les. Havien agafat vestits de nit de la mare de la Geena i els havien convertit en vestits de cocktail, és a dir, curts just per sobre els genolls. El de l'Elektra era blau fosc amb l'esquena a l'aire i el de la Geena era un palabra de honor groc daurat del mateix color que els seus cabells.

—Avui m'ho he passat molt bé —va dir la Geena somrient.

—No em diguis que ja t'has deixat entabanar pel poca-soltes aquell... —va bufar l'Elektra—. Mira, fes el que vulguis, però jo només t'aviso: l'Angelos és el paio més faldiller que et pots tirar en cara; si només el vols per passar-t'ho bé a l'estiu, molt bé, però no esperis tenir-hi una relació seriosa...

—El que tu diguis —va dir la Geena sense escoltar-la—. Per cert, com va la teva mare amb això de buscar feina?

—Res de res, noia —va sospirar la seva amiga—. Estem a dues veles. Com els de l'electricitat no ens facin un favor per mi que ens tallaran la llum...

—No pensem, en això, ara —va dir la Geena ràpidament—. Va, que ja hi som.

El Paris les esperava a la porta, amb els seus texans preferits i una camisa blanca que feia fila de costar molt diners.

—Esteu guapíssimes, noies —els va dir amb el seu somriure contagiós.

Només entrar els van servir una copa de champagne que van acceptar més per educació que per una altra cosa i van firmar el llibre de visites. La galeria estava plena de gent jove superfashion vestits a l'última, bevent champagne i admirant les fotografies de les parets. Cada una era, tal i com prometia el títol de l'exposició, la fotografia d'un melic, tots de diferents mides i formes i de diferents colors. A sota de cada una hi havia el nom d'algun famós del món dels muggles: Kate Moss, Kate Hudson, Joaquin Phoenix, Jude Law, Gisele Bundchen, Cher, Eminem, Christina Aguilera, Madonna, Elton John.

—Són fotos dels melics dels famosos? —es va sorprendre l'Elektra.

—Això sembla —va dir el Paris—. I estan molt ben fetes, no són genials? Mireu, aquells d'allà al fons, els bessons, són els fotògrafs. Són els germans Remi, crec que són francesos.

Elles els van mirar. Estaven amb dues noies decididament gregues que  també semblaven germanes. Només per les faccions, per això. Una, la més gran, era alta i prima; l'altra, tot i que no era baixeta, estava molt, molt grassa.

Oh no —va fer l'Elektra al costat de la Geena—. Són les germanes Elevtheriades. Van amb mi a l'Acadèmia. No sé com no he pensat que serien aquí, no es perden ni una festa pija. El seu pare és un peix gros muggle, i tenen molts, molts diners. La gran farà sisè i és la més popular de l'escola, suposo que ja veus per què. La petita... és una vaca idiota i l'odio. Es creu superior perquè té una targeta de crèdit amb molt milions. I perquè és de la residència Beta. No sé per què, però són tots uns arrogants amb uns aires de superioritat que no hi ha qui els aguanti...

En aquell moment la noia grassa també va veure l'Elektra i les dues es van aguantar la mirada uns segons, fins que la noia li va dir alguna cosa a la seva germana i van marxar, deixant que els fotògrafs fossin entrevistats per les revistes Vogue, Art Forum i Cosmopolitan a la vegada.

La Geena, el Paris i l'Elektra van fer una volta a la sala per admirar les fotografies mentre escoltaven el pop francès que sortia dels altaveus. Realment, allò era la cosa més pija que cap dels tres havia fet mai.

—Hola, em sembla que no ens han pgesentat —va fer una veu en anglès amb accent francès per darrere seu, i es van girar. Era un les germans Remi—. Oh, nois, que jofenets que sou! C'est magnifique! Us fa gues que ens posem junts peg una fotoggafia pel suplement d'Estil del New York Times? En folen una peg l'apagtat de Moda Jufenil... i cgec que fosaltges sou els més jofenets... Pierre, viens ici, je les ai trové!

Sense saber com negar-s'hi, els tres es van veure agafats per la cintura pels bessons Remi i fotografiats per totes bandes. Un moment després, el tal Pierre es va mirar de dalt a baix l'Elektra.

—Pegdona, tu ets model? —li va preguntar.

—Eh... no —va fer ella, confosa.

—Doncs ho has de seg —va contestar el Pierre—. Almenys afui. Has de posag peg nosaltges! Oi que sí, Michel?

—I tant! —va exclamar l'altre—. Tu êttes parfaite. És exactament el que estàfem buscant!

—Em sap greu, però crec que... —va començar a dir educadament l'Elektra.

—Només segà un momentet de rien —va dir el Pierre—. Et pots canfiag en un segon en aquella sala d'allà, hi tenim un munt de goba, aniguem a tguiag quina et queda bé.

—I et pagaguem bé —va seguir el Michel—. Què et semblen uns cinc-cents eugos? Mil eugos si ens compga algú les fotos!

—Mil eur... —va repetir l'Elektra—. On dieu que m'he de canviar?

—Elektra, estàs segura que és bona idea? —va dir-li la Geena a cau d'orella agafant-la pel braç.

—G, és això o ens quedem sense llum a casa, estem? —va contestar-li l'Elektra també fluixet.

La Geena la va deixar anar i l'Elektra se'n va anar cap a la porta on hi havia un cartellet de privat. Els bessons Remi anaven a seguir-la, però els va aturar una dona amb ulleres de sol de pedreria. Els va dir que era la representant de publicitat de  Pepe Jeans i que els interessaria tenir una de les seves fotografies per anunciar la marca de la nova col·lecció d'estiu.

—Sí, és clag! —van acceptar el germans Remi de seguida—. Si s'espeguen un moment, en tindguem una per estguenar. Els la podem donag en exclusifa!

—Fantàstic —va dir la dona amb accent britànic de Londres—. Li podem posar el nom de la fotografia a la col·lecció de roba. Com es dirà?

—Elektra! —van exclamar els dos germans a l'uníson.

 

 


VIST:

Mr Playboy a la platja a primera hora, avui tot sol. K deu estar desesperat a casa amb una caixa de mocadors veient Somriures i Llàgrimes o potser, qui sap, Scream. C i família pujant a l'avió de tornada. Demà ja la tenim a aquí! Ja puc preveure on la veurem demà al matí: en una terrasseta d'un Starbucks compartint tristeses amb P, la seva amiga de l'ànima. P, S i, sorpresa, E amb al seva amiga rossa i un altre noi en una inauguració súperpija en una galeria del centre. E entrant en una sala privada amb dos bessons. No em diguis que s'ha muntat un trio...!

S'accepten apostes. Si li fan un bombo, naixerà a l'abril.

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora


Llegit 1284 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/09/2009 a les 09:44:16
#19821Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ja està! Otre. Torno a posar foto del James que vaig veure que va tenir èxit. Mira que m'agrada aquest noi XD

Doncs apa, una altra cosa feta. Suposo que a ahores d'ara ja tots entendreu més o menys les cursives. Tot s'acabarà d'aclarir ben aviat del tot.

Espero que us vagin agradant els noms dels capítols. Últimament m'ho passo pipa escrivint; crec que és la vegada que m'està quedant tot més còmic... en fi, ja veurem a veure com segueix, això! Hahaha!

Comenteu molt, eh? QUe no em vull haver d'enfadar! XD

Petons!




Avatarullal 129 comentaris18/09/2009 a les 10:10:00
#19822Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

i aquest qui és perque està bonissim...

bueno primera a comentar com sempre. i tu encara no t'has llegit el meu? si jo le penjat primer tindràs barra! ara el llegeixo i ja et faig un comentari més com deu mana.




Avatarullal 129 comentaris18/09/2009 a les 10:32:03
#19824Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

bueno en tinc clars dos. mr playboy és l'angelos i E es elektra. els altres de moment ni idea. el capitol genial com sempre. pero avui és just el que necessitava. m'he partit. en Harry està que se surt. bueno és que tots estan genial. només he trobat a faltar la petita delinquent. gracies. te les haia donat ja?




MrsBlack Anònim18/09/2009 a les 15:42:33
#19826Encara no he escrit cap fanfiction

Caram noia :)
si que t'afanyes en escriure,

moltt bò si senyor!
Petons.




AvatarTooru 240 comentaris18/09/2009 a les 16:52:24
#19827Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Genial! M'encanta el Harry.

Esta molt be la foto del James, tot i que jo me el imaginava diferent.

Fins aviat!

Pd: Encara estic pegant-li voltes a lo de la finestra i la carta. Ahir en un somni em va apareixer eixe enigma, pero no se com. Algun dia sabrem que era? Jo he pensat que pot ser una persona montada en un "hipogrifo". Esta obri la finestra, deixa la carta i se'n va. 




myre_ginny 93 comentaris18/09/2009 a les 19:25:33
#19831Encara no he escrit cap fanfiction

holaa!

saps q conec a un frances q es diu Remi  xD  esq ma fet gracia. wenu, k sta geniaal, ls lletres en cursiva es cumnsen a entendre pro kuan sapiga ki es totom me les aure d torna a llegir ttes.

seguex aviat!  tu k encara stas d vacancees!  jejej  una mica d rabia fas, eeh! xD

un petooo!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/09/2009 a les 20:20:35
#19833Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ullal: l de la foto és un actor que es diu Ed Westwick, molt guapo i em cau la baba cada vegada que el veig per la tele. El primer cop que el vaig veure vaig pernsar, "oh, sí, aquesta és a cara del meu James" XD. Si t'ha agradat el Harry avui, esperat perquè el proper capítol és hilarant. Encara no està acabat, però vaig estar escribint ahir els trossos que sortia el Harry i m'estava rient jo sola davant l'ordinador! XD Merci per comentar!!

MrsBlack: sí, he agafat carrerilla. Vull aprofitar perquè quan comenci la Uni us tindré a dos veles... XD. Gràcies per comentar, m'alegro que t'agradi!

Tooru: Jolin amb lo de carta. En realitat no és tan important. I sortirà molt més endavant, no us hi capfiqueu, se solucionarà quan s'hagi de solucionar. Al Harry abans li tenia una mica de mani per com es portava amb el James, però en aquesta fanfic m'està agrdant moltíssim com em queda. És possible que arribi a ocupar el lloc del meu 3r personatge preferit (després del James i la McGonagall). I pel que fa ala foto del James... és el mateix noi que tant va agradar tothom a l'antic capítol! Jo sí que me l'imaginava així. Bé, potser amb el cabell més negre, però vaja. L'espressió és aquesta XD.

myre_ginny: sé que pot sonar repel·lent, però ja tinc ganes de començar la Uni, a mi m'agrada molt ^^ De debò coneixes un Remi? Vaig veure el nom en una revista de fotografia i el vaig agafar, no és que en conegui cap. I sí, ja us vaig dir que s'anirien entenent les cursives mica en mica.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris18/09/2009 a les 20:52:19
#19834Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja sé qui són Mr Playboy, K i S, i potser P. És la que tinc menys segura, però crec que pot ser-ho. Encara que no ho sé... Només falta C...

Jaja jo també conec un francès que es diu Remi. é, de fet no el conec, però vaig anar a una trobada de França fa dos estius i era el més famós (per guapo, està clar) de la trobada.

Uee la final del Mundial de Quidditch! Ja en tinc ganes... segur que en montaràs una de grossa.

No dona per més, així que deixo el comentari aquí. Però segur que se m'acudeix alguna altra cosa.

1 pto

Marta 3




Gemma Evans 51 comentaris18/09/2009 a les 22:00:32
#19836Encara no he escrit cap fanfiction

mol guai tot! :)
no tinc temps

ptns

~~Gemma~~




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris18/09/2009 a les 23:05:24
#19839Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

holaaa!

ke guaay un altre capii! ke rapida!! (no com jo XD u se...)
Bueno, m'ha encantat! I el Mundungus! ja no men recordava d'aket! i sabrem com acabava la reunio amb el laxans? XD kina gracia! I ja entenc més lu de la Pandoraa! bno, esk ara s'enten per força :P
No se si em deixo alguna cosa... a part de que la foto esta molt be!

un petoo!




MrsBlack Anònim19/09/2009 a les 11:06:25
#19841Encara no he escrit cap fanfiction

Sembla ser que els meus comentaris no es pujen..
bé al que anava xd

moltt bò com de costum.
aquesta Pandora és molttt puññeteraa.. ¬¬'

apa moltts petooonns:)




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris19/09/2009 a les 11:33:01
#19843Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

haha tenia raó! l'Elektra és la E i la Geena és l'amiga rossa! :)

m'encanta, com sempre, és genial, G :)


un petó!!!

Maria




AvatarTooru 240 comentaris19/09/2009 a les 13:21:40
#19844Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Val, deixare en pau la carta. Pero es que quan alguna cosa no la se, no puc parar de pegar-li voltes fins que ho encerte o no, perque ve algu i me ho diu. Pero deixare de ficar-ho per aci xD. Sols una ultima pregunta: Aleshores el "hipogrifo" tambe el descarte?

Fins aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/09/2009 a les 13:48:11
#19845Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: sí, de moment, l'únic que és impossible de dir qui és és C. Tu també coneixes un Remi? Vaja XD. Sí, la mundial de quidditch serà guai. Passarà alguna que altra cosa ^^. Seguiré aviat, si puc, demà mateix.

Gemma Evans: no pateixis, merci per llegir i comentar igualment!

Laura*Malfoy: Sí, vaig molt ràpid últimament he agafat carrerilla XD. El Mundungus és una personatge que fa temps que volia provar però que no sabia ben bé com agafar-lo. És possible que me'l quedi, m'agrada força. Estic pensant en un lloc permanent per ell, però no veig ben bé com fer-m'ho... ja pensaré en alguna cosa ^^. I del laxant, sí, en sentirem a parlar molt en el següent capítol! Lo de la Pandora ja us vaig dir que s'aniria entenent. Merci per comentar! I m'alegro que a tu sí que t'agradi el meu James!

MrsBlack: sí que es pugen, els teus comentaris, si ja te'l vaig contestar i tot! XD sí, la Pandora és més que punyetera; és una mala puta, ja ho veureu.

Porcupintí-na: sí, tenies raó! M'alegro que t'agradi! Merci per llegir i comentar! Petons!

Tooru: hahahaha, sí, l'hipogrif queda descartat, eh? No li donis més voltes, acabarà sortint en un moment o altre. ^^




Laiia Von Llasë 40 comentaris19/09/2009 a les 17:07:14
#19853Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Si, tens raó, aquet es molt mes divertit:D! Finalment s'enten la cursiva, m'ho torno a llegir avera s'hi entenc algo més! Continua aviat. Petons. pd: akesta cosa no em dexa fer punts i apart ¬¬'




Gemma Evans 51 comentaris19/09/2009 a les 17:25:08
#19854Encara no he escrit cap fanfiction

ola!
tinc una teoria pro putse es numes una paranoia:
les lletres d la cursiva son persones d l'escola d bruxaria d Atenas!
Mr.Playboy: Angelos
E: Elektra:
P i S: les germanas Elevtheriades
i em faltan K,C i P

ptns

~~Gemma~~ i Laiia Von Lasë




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/09/2009 a les 17:36:20
#19855Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laiia Von Llasë: a que sí que és més gràciós? Doncs )al menys per a mi) el capítol 4 és brutal; el penjaré demà. M'estava partint la caixa mentre l'escrivia!

Gemma Evans: sí, vas molt bé. Jo cre que el K sí que podries deduir qui és. Però en fi, que si no no passa res, que ja es descobrirà tot d'aquí uns capítols!




Avatarginny loovegod 314 comentaris19/09/2009 a les 20:51:25
#19857Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

woo woo genial!!

m'encanta!!

wenu no tinc casi temps pk ara men vai a sopar fora per celebrar que...

HEM VENUT LA CASA!

pos si, queda confirmat totalment. I a sobre per més diners dels esperats! encara em tremola el pols...

wenu, només era això i dir que està genial.
intentaré comentar-te més tard, si puc. Dew!!

*laurie*




Gemma Evans 51 comentaris19/09/2009 a les 23:32:59
#19860Encara no he escrit cap fanfiction

pos no samacut qi es K




Avatarivi_potter 512 comentaris20/09/2009 a les 12:09:30
#19861Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

OOH! No he tingut temps de llegir-m'ho abans però és que és fantàstic, m'ha agradat molt i molt i bé, ara ja se sap qui és E noo?

Petons!




Avatarrodlel14 119 comentaris20/09/2009 a les 15:51:25
#19863Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Hola i perdó! L'institut i el bàsquet m'han ocupat la setmana!

Quins collons que té aquest tio del Pierre Remi!! Com s'atreveix a fotre-li una repassada a l'Elektra!! Fill de campamentos!!!

M'agrada molt, encara que no veig la diferència amb les altres dues parts... només els paragrafs del principi i del final. Què signifiquen??

Encara no han anat a buscar la relíquia! Quan es centraran en això?

Enric

PS: Crec que aquest any no podré comentar a tots els capítols... s'intentarà, pero... esque  ens posen bastanta feina a l'insti, i tinc mes entrenaments de bàsquet, i als caps de setmana treballo al pavelló, fent de taula als partits de bàsquet de les altres categories... Por lo que... si en algun capi no comento, no pateixis, que nomes estaré currant!




AvatarAntares_Black 375 comentaris27/02/2017 a les 01:24:54
#27099Tinc 9 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola! Et porto un altre comentari!! (també t'he contestat la resta!)

Veig que en aquest capítol també has seguit l'estil de les diverses situacions. M'agrada.

«i, home, entendre els informes sempre era una cosa que estava bé» xD

Estic molt a favor que en Harry contracti diverses menes d'éssers.

«Està segur que funciona, per això, comandant?

—Oh, sí —va assentir el Harry—. Fa uns dies la meva filla va matar la Lizzbell.

—La seva filla va...? —va fer la Belacqua, horroritzada.

—Deixem-ho córrer, eh? —va fer el Harry—. Deixem-ho en que li he donat uns dies de vacances extra a la Lizzbell... » hahahaaa Em pixo! Pobra Lizzbell!

En Mundungus!!! hahahaa És un cromo, aquest tio! Apa! Ja li està bé, xocar contra en Columbus!! Per què li diuen Dung, a en Mundungus?? Pobre tio... xd és com és però... Però quin mala peça! Si li ofereix entrades de quidditch! Això és com un xantatge! I a sobre li demana "suelto"!

És casualitat, o sempre coincideix el mundial de quidditch amb el TorneigTB?

Això també ha estat molt divertit!: «—Si heu d'escorcollar carrers muggle millor que hi vagin dues persones que puguin passar per humanes —va dir el Harry—. Ocupeu-vos-en tu i el Columbus.

—No et passis, Harry —va retreure-li el Ron—, el Columbus és pràcticament humà...

—Ja ho sé —va fer el Harry amb un somriure—. Si ho deia per tu...»

La idea de posar-los laxant és la bomba! I a més li diu al Willkins aquest que va netejar els vàters!

L'Elektra i la Geena només pensen en els nois, o què?? Ah! El germà de l'Angelos és el que deia la Pandora que ha partit peres?? O alguna cosa per l'estil? Val, no suporto l'Angelos aquest dels nassos...

Hola!? Exposició de melics! hahahaaa Que bo! Pim pam! -'Tu ets model?' +'No' -'Donss ho has de ser!' I ja està! Feina al canto! Sóc fan del «momentet de rien»!

Ja tinc clar qui són «E i la seva amiga rossa»...

 

---

convèncer a una dona → convèncer una dona (que el fet que un mugle... no és CD, és el CRV. El que passa és que hi ha caiguda de preposició)

podríeu treballar-hi els dos → tots dos

The preguntat alguna cosa, marrec?→ The preguntat res, marrec?

a sí mateixa→ a si mateixa (en català no porta diacrític)

aceravorera

al contaren comptar ('contar' és explicar)

tirar en cara→ tirar per la cara

estar a dos velas→ Estar escurat / No tenir-ne ni cinc / No tenir-ne ni per pipes (aquesta és col·loquial) / Anar blau / No tenir una creu per a tapar-se un ull / Anar fluix d'armilla / Anar prim de butxaca / Ballar-la negra (o prima) / Passar-la magra (o prima) / No tenir un pa a la post / Tenir l'armilla malalta / Anar just / No arribar els cordons (Mira si n'hi ha!)

---

 

M'ho passo molt bé amb la teva fic!!!

Antares