El Torneig dels Quatre Bruixots - 4: Si no li fa res, el barret ens el quedarem
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 20/09/2009 a les 18:10:53
Última modificació 20/09/2009 a les 18:10:53
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


4: Si no li fa res, el barret ens el quedarem

A L'IGUAL

Què hi ha, gent?

I la resposta és: un pòster. Sí, heu llegit bé. És que quan me n'he assabentat no m'ho podia creure!

No us perdeu el pòster que apareixerà aquesta setmana adornant els laterals dels autobusos, les estacions de metro, els anuncis dels taxis i els cartells de les autopistes. És una foto enorme d'E. Recordeu el meu últim missatge? Sí, aquell que deia que s'havia vist l'E entrar en una sala privada amb dos bessons. Doncs resulta que no anava a fer un trio. Anava a fer-se unes fotos. Que s'han venut ni més ni menys que a la casa Pepe Jeans per la seva nova col·lecció de la temporada d'estiu.

Pel que m'han dit, no surt la seva cara, però sabreu que és ella perquè a la foto hi ha els seu nom: per si no fos prou, es veu que la línia de la marca porta el seu nom. Per una banda... moltes felicitats, E, pel teu debut com a model. Per l'altra... espero que tot el que mengis et quedi als malucs i que els shorts que portes a la foto no t'entrin mai més. Gelosa, jo? No, què va.

Mare meva, no només es creia la més intel·ligent de l'escola sinó que, a més a més, ara es creurà la més guapa. Aquest curs no hi haurà qui l'aguanti. Ara començarà a anar a festes cool i d'aquí a quatre dies li faran un reportatge per la Cosmopolitan (on, per cert, també a sortit en una foto acompanyada pels bessons fotògrafs i la seva amiga rossa).

En fi, esperem que com la majoria de les models no acabi anorèctica perduda o amb una sobredosi de cocaïna... Sort, E!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 


 

 

—James! —va cridar la Ginny pel matí—. James, el senyor Willikins al foc!

El James va badallar mentre es posava una samarreta de màniga curta i baixava a la cuina, on l'esperava la cara que menys ganes tenia un de veure quan s'acabava de llevar.

—Bon dia, senyor Willikins —va dir el James al cap que flotava entre les flames verdes de l'aparell intercomunicador, sense preocupar-se del to sarcàstic que tenia a les set del matí—. Què el porta a la cuina de casa meva?

—Informar-lo —va dir el Willikins, que no feia gaire bona cara— que no caldrà que avui vingui a treballar, Jeffrey.

—I això? —es va sorprendre el James, que no es va molestar en corregir-li el nom—. Estic acomiadat?

—No, no —va fer el Willikins—. És que estem malalts.

—Com? —va fer el James— Tots?

—Sssí —va fer l'home amb una ganyota de dolor—. És que... sembla que ahir vam esmorzar alguna cosa que... que no... —no sabia com dir-ho—. Que no estava en... gaire bon estat, que diguem... i... mmm... bé, que no anirem a treballar... fins a nou avís.

Al James li va venir un flash d'ell mateix el divendres abans preparant els cafès i bolcant-hi certa substància a dins. No esperava que seguiria fent efecte el dilluns...

—Ah... —va fer, aguantant-se el riure—. Doncs molt bé, ja m'avisarà quan vulgui que torni.

Sense ni tan sols acomiadar-se, el Willikins va desaparèixer de les flames verdes. El James va somriure i es va asseure a taula, i el Kreacher li va posar un plat de salsitxes al davant.

—Sembla que estic de vacances —va comentar a la seva mare.

—Sí? —va fer el Harry, que acabava d'entrar a la cuina—. I això?

—El grup d'advocats pel qui treballo està de baixa —va explicar el James ràpidament.

—Com? Tots? —va repetir el Harry, fent el mateix moviment de celles que havia fet ell, cosa que el va divertir i irritar per igual.

—Això sembla —va contestar, mirant de posar cara de circumstàncies—. Ja saps com va, que de vegades els inviten a uns tiberis que Déu n'hi do... potser van menjar alguna cosa en mal estat o... o potser haurien de revisar les correts d'aire del Wizengamot.

El Harry es va asseure sense preguntar res més, i com sempre, es va posar a fullejar el Periòdic Profètic que hi havia sobre la taula.

—Serà possible! —va exclamar al cap d'un moment, cabrejat—. Però com collons entra aquesta dona a la Conselleria...? Jo de veritat que... hauré d'anar a parlar molt seriosament amb el Kingsley... això no pot ser...

El James li va treure el diari de les mans i ell i la Ginny li van donar una ullada.

 

LA FI JUSTIFICA ELS MEDIS?

Per Rita Skeeter, enviada especial

 

Tothom sap que des de fa cinquanta-sis anys existeix una llei que prohibeix terminantment a qualsevol bruixot servir-se d'un objecte muggle creat amb tecnologia muggle per acoblar-hi elements màgics per utilitzar-lo per usos propis. Tothom sap que l'incompliment d'aquesta llei comporta sancionaments monetaris força elevats. I, per suposat, tothom sap que aquesta llei només es pot incomplir en el cas que el Departament de Regulació i Control de l'Ús d'Objectes Muggles així ho aprovi i en doni el permís. Sí, tothom ho sap.

Doncs seria necessari que algú ho recordés al Departament d'Aurors, que porta tres dies potinejant objectes muggles com càmeres de fotografiar màgicament modificades perquè el flash de llum sigui solar en comptes d'artificial. Pel que es veu, no tenen res més a fer que investigar possibles maneres de matar vlads sense utilitzar la vareta. Això últim els deu semblar que ja està massa vist. És clar que potser és perquè gairebé el cinquanta per cent dels seus agents no són humans i no poden fer servir les varetes.

Està clar que Potter, cap del Departament, està interessat en fer el que sigui per cridar l'atenció. Primer contracta gòblins, trolls, homes llop i vampirs (sí, no ho han llegit malament, no) i després es dedica a incomplir les lleis màgiques, perquè segur que li costava molt caminar fins al final del passadís on treballa per anar al Departament de Regulació i Control de l'Ús d'Objectes Muggles a demanar un permís. Però bé, ja sabem que a l'Escollit no li han anat mai gaire, les normes.

I no només han investigat el projecte, sinó que l'han dut a terme! Aquesta mateixa nit passada dos dels seus agents han anat a fer la ronda nocturna amb una de les càmeres: sembla que l'aparell (que han anomenat amb el seu usual sentit de l'originalitat Càmera de Fotografiar Matavlads) ja s'ha integrat al Departament.

Per favor. Què serà, el proper, senyor Potter? Pistoles làser?

 

—Com coi se n'ha assabentat? —va exclamar el Harry—. Ho portàvem en absolut secret! Ha hagut d'entrar per força al Departament davant dels nostres nassos.

—Doncs segurament —va fer la Ginny—. Però no vau demanar permís per a fer les càmeres?

—Pensàvem demanar-lo després de fer la prova pilot d'aquesta nit per veure si les CFM funcionaven! —els va explicar el Harry—. Ara tot a rodar. Els del Departament d'Objectes Màgics se'm tiraran al damunt...

—No em vas dir que faríeu servir la meva CFM —va dir-li el James amb un somriure—. Suposo que cobraré la patent, no? Hi ha una cosa que es diu Drets d'Autor, saps?

—Veig que la feina al Wizengamot sí que t'ha servit d'alguna coseta, eh, Jamesie? —va fer el seu pare irònicament.

El James li va dedicar un somriure.

—Fem una cosa —va dir el Harry tornant-li el somriure —si t'oblides de la càmera, jo t'aconsegueixo entrades per la final del Mundial de Quidditch.

—El mundial, mundial? —va obrir els ulls el James—. El mundial de Bulgària? Anglaterra contra Grècia?

—El mateix —va assentir el Harry.

—Les entrades estan esgotades... —va fer el James recelós.

—Però jo tinc contactes, no? —va somriure el Harry—. Dec ser la persona amb més contactes del país...

—Fet —va dir el James, convençut. Si el seu pare li podia aconseguir les entrades, valdria la pena.

—Molt bé —va dir el Harry i es va treure un sobre blanc de la butxaca—. Aquí tens.

El James va obrir el sobre. Hi havia un fotimer de tiquets.

—D'on ho has tret això, ara? —va fer.

—Màgia —va somriure el Harry.

—I una merda —va dir el James—. Ja les tenies! Com...? Per què no ens havies dit...? Oh! —va exclamar quan ho va entendre, tot sulfurat —. Estaves esperant el moment adequat per fer-me xantatge, oi?

Touché —va fer el Harry, aixecant-se de taula amb el cafè a la mà—. Me'n vaig cap a la feina que dec tenir el cap del Departament d'Objectes Muggles clavant crits al despatx i no vull que el sergent Columbus es posi nerviós que si no, als càrrecs de manipulació d'objectes muggles n'hi hauran d'afegir d'homicidi.

Va desaparetre de la cuina del número dotze de la Plaça Grimmauld abans que el James pogués obrir la boca i a va aparetre instants després al vestíbul de la Conselleria, i va entrar a l'ascensor. Va notar que tothom callava de cop i es posava a murmurar amb el veí. El murmuri va durar tot el trajecte

—Sí, home, sí —va dir en veu alta just abans de sortir de l'ascensor—. Pistoles làser, eh? Hi estem treballant.

Quan va entrar al despatx s'hi va trobar exactament amb el que s'esperava. En un racó hi havia el Ron amb la cara blanca, amb la CFM en una mà i una bossa de plàstic a l'altre, acompanyat per l'agent Berneys, que estava tan blanc com ell. Al fons hi havia la Belacqua i el Rhys, que intentaven mantenir quiet al Columbus, que mirava d'arribar on era. Just davant del Harry, però una mica avall, hi havia un home molt baixet que parlava amb una veu extremadament desagradable amb una copia del Periòdic Profètic a la mà, la cara vermella com un pebrot i mig calb, que devia ser l'enviat del Departament d'Objectes Màgics. També hi havia tres agents al mostrador intentant atendre la vintena de persones que el Harry no coneixia però que segur que eren allà per criticar els seus mètodes.

Quan el van veure entrar, tothom es va posar a parlar-li a la vegada (qui diu parlar, diu cridar), tots creient-se amb el dret de ser atesos els primers i sense cap intenció de deixar que ningú apugés la veu per sobre la seva.

El Harry es va recolzar el marc de la porta i es va posar a remenar el cafè. Se'ls va mirar a tots amb una expressió tranquil·la, com si res d'allò no anés amb ell, i després va bufar la tasseta afablement. La gent seguia cridant. I el Harry va fer un glop de cafè, va mirar el rellotge i va fer un altre glop.

—Falta sucre —va comentar, però no es va sentir per sobre la cridòria.

L'únic que no cridava era el Ron, que se li va acostar amb la cara blanca.

—Harry, tenim un problema —va dir fluixet, a l'orella.

—No fotis —va fer el Harry calmadament, mirant-se el seu departament.

—No, a part —va fer el Ron.

El Harry va fer sortir al Ron, i va tancar la porta, deixant tothom a dins cridant-li amb un pam de nas.

—L'emmetzinament dels del Wizengamot? —va mirar d'endevinar el Harry.

—Han emmetzinat als del Wizengamot? —es va sorprendre el Ron.

—És possible, ho hem d'investigar —va fer el Harry—. Però suposo que no parlaves d'això.

—No —va fer el Ron, nerviosament, fent girar les nanses de la bossa de plàstic. Què era allò que hi duia? Sorra? —. És sobre les CFM.

—No van bé? —va preguntar el Harry.

—Oh, sí —va assentir el Ron—. Perfectament. És que no havíem pensat que... A veure, aquesta nit el Berneys i jo hem anat a fer la ronda nocturna. La Lizzbell ens ha informat que hi havia dos vlads en un carreró, de manera que hi hem anat de seguida. La Lizzbell hi ha anat per un costat i el Berneys i jo per l'altre; els teníem acorralats.

—I...? —el va animar elHarry.

—A veure, Harry —va fer el Ron, nerviós—, els vlads només surten de nit, ergo els hauríem de capturar a la nit. La Lizzbell només pot treballar de nit, ergo seria genial buscar alguna cosa que matés els vlads però que no la matés a ella quan ho fes servir... em segueixes per on vaig?

—Oh Déu meu —va fer el Harry que ho va entendre—. Has disparat la càmera aquesta nit!

—Exacte —va assenti el Ron

—On és la Lizzbell? —es va espantar el Harry.

—Ehhh... —va fer el Ron aixecant la bossa—. Aquí.

 

*   *   *

 

—I quantes dius que en tens? —va preguntar la Geena al James per mirallet intercomunicador.

—Disset! —va exclamar el James—. Totes aquí entatxonades al sobre. És la setmana que ve! Suposo que vindràs, no?

—Sí, és clar, si són de regal... —va fer la Geena que no s'ho podia creure.

—Vaig pensar que et faria gràcia, com que és Anglaterra contra Grècia...!

—Sí, sí, i tant! —va exclamar la Geena—. Escolta, les altres ja les tens ocupades totes?

—De fet me'n sobre dues —va dir el James—. Si vols portar algú...

—El meu germà no ha vist mai ningú jugar a quidditch...

—Doncs ja és hora —va dir el James—. Au, l'apunto. Algú més?

—Doncs... —va fer la Geena, que de sobte havia tingut una idea—. Que podria venir una amiga meva?

—Sí, si només és una, perfecte —va dir el James—. Ja està, disset.

—Qui serem? —va voler saber la Geena.

—A veure, els meus pares, l'Al, la Lily, jo, el Fred, la Rose, l'Hugo, l'Andrea, el Lorcan, el Lysander, el Charlie, el Frank, l'Alice, tu, el Paris i la teva amiga. Disset, no?

—Justos —va riure la Geena—. Fa mitja hora que el teu pare t'ha regalat les entrades i ja les tens totes adjudicades.

—Sí —va fer el James—. Escolta, us vindré a buscar als tres a casa teva amb els meus pares el divendres al vespre, parlaré amb el Frank o l'Alice perquè us facin lloc a la Marmita Foradada als tres.

—Moltes gràcies —va dir la Geena, somrient—, doncs, James, ens veiem divendres que ve!

—Fins divendres —va fer el James, i va tallar la connexió.

La Geena es va desar el mirallet, va agafar les ulleres de sol, la seva bossa, les claus, i va sortir corrents per la porta. Veuràs tu quan ho sàpiga! Va córrer carrer avall en direcció a la casa de l'Elektra. Esperava que ja estigués bé. Portava dos dies malalta. Ja s'ho coneixia, quan estava en "aquells dies" es trobava fatal i no sortia del llit. És clar que era tan exagerada amb tot que...

Va obrir la porta la mare de l'Elektra, vestida amb una túnica, com sempre.

—Bon dia, senyora Panatolis —va fer la Geena—. Que es troba bé, ja, l'Elektra?

—Doncs la veritat és que no gaire —li va contestar la dona amb un somriure—. Però vaig a mirar si pot baixar un moment.

La Geena es va esperar a la porta. Quan va veure l'Elektra baixar per les escales gairebé va fer una passa enrere. No, no exagerava; s'havia de trobar forçosament malament.

—Hola, G —li va dir amb la veu ronca i aspra, els ulls enfonsats i vermells i la pell pàl·lida a més no poder. Al cap hi duia el que semblava un eriçó gegant i rebregat amb problemes de conjuntivitis, però que va resultar ser el seu cabell. Portava una manta rosa embolicada pel cos. Res a veure amb la Cosmogirl de sempre, vaja.

—Et trobes malament de veritat, eh? —va fer la Geena, que va haver de fer un esforç per no haver de fer un altre pas enrere per la mirada afilada de la seva amiga.

—No t'ho dic sempre? —va fer l'Elektra—. I a sobre la meva mare s'ha equivocat de manta... li tinc dit que els dilluns és dia de manta vermella, no rosa... ara em posaré nerviosa i em pujarà la febre...

La Geena va aconseguir aguantar-se el riure amb força èxit.

—Doncs, mira, et porto bones notícies —va dir la Geena amb el que va intentar que sonés com una veu despreocupada i alegre—. Acabo de parlar amb el James. Li han regalat entrades per la final del Mundial de quidditch Anglaterra - Grècia. M'ha invitat i m'ha dit que, si vols, tu també pots venir.

—De debò? —per un moment, els ulls de l'Elektra es van il·luminar—. Genial! No se'm dóna gens bé el quidditch, però m'agrada mirar-lo i més encara si és el Mundial. Guau!

—No és curiós que portem tot l'estiu intentant que vinguin aquí? —va fer la Geena—. Així vindràs?

—És el destí, G —va dir l'Elektra tota convençuda—. Si Mahoma no va a la muntanya... la muntanya va a Mahoma. Tu dóna'm dos dies i tornaré a ser la de sempre.

—És clar —va riure la Geena—. Au, ves cap al llit, ves.

—Mama, la setmana que ve me'n vaig amb la Georgina a Londres o a Bulgària o on sigui! —va cridar mentre pujava per les escales—. Ens han regalat entrades pel mundial de quidditch! M'hi deixes anar oi? Gràcieeeeeees...!

La mare de l'Elektra va aparèixer per la porta somrient i fent que no amb el cap.

—Ja aneu amb algun adult? —va voler saber la senyora Panatolis.

—Sí —va assentir la Geena—. Anem amb els pares del meu amic que ens ha aconseguit les entrades. Oh, el seu pare és el Harry Potter, per cert.

—Aneu al Mundial de Quidditch invitades pel Harry Potter? —la senyora Panatolis va obrir els ulls com dos plats—. Des que la meva filla va amb tu només me n'assabento de coses increïbles. Oh, Déu meu! —va exclamar de sobte—. No em diguis que és...?

La Geena es va girar per veure el que mirava la senyora Panatolis. Era un autobús amb el lateral cobert per una fotografia enorme del tors de l'Elektra amb shorts. La nova publicitat de Pepe Jeans. La col·lecció es deia Elektra, tal i com informaven unes lletres de colorins a la part inferior de la fotografia.

—Sí —va somriure la Geena—. No li sembla bé que l'Elektra hagi fet de model?

—Però si gairebé ho ensenya tot! —va exclamar la senyora Panatolis.

—No, dona, si va amb shorts! —va riure la Geena.

—La veritat és que la fotografia aquesta ens ha anat molt bé —va reconèixer la dona—. Li han pagat molts diners, no em queixo... i, de fet, no se la reconeix, de manera que suposo que no n'hi ha per tant.

La Geena es va acomiadar i va tornar cap a casa, fixant-se en l'autobús quan aquest la va avançar. Realment, cadascú s'havia de muntar la vida amb el que tenia. I el que tenia l'Elektra, era un bon físic.

 

*   *   *

 

Quan el James va tallar la comunicació amb la Geena, va trucar al mirallet de l'Alice, però no hi havia manera que l'agafés. Tenia més ganes de parlar amb ella que amb el Frank, tot i que no sabia dir per què.

Sí, ja, vale, va fer la seva consciència.

El Frank sí que li va fer cas, tot i que també va trigar una mica a contestar.

—Ei, James —va fer—, perdona, estava preparant aiguamels. Digues.

—Què em diries si et dic que tinc entrades de sobres per anar a la final del mundial de quidditch? —va dir amb fatxenderia.

—Et preguntaria on les has robat, perquè fa dies que es van esgotar —va contestar el Frank, que semblava força atabalat.

—Doncs busca't alguna cosa millor —li va dir el James—, perquè resulta que el meu pare les té des de vés a saber quan.

Va haver-hi un silenci per part del Frank.

—Ho dius de debò?

—Sí, les hi van regalar —va explicar el James—. Us apunto a la llista?

—Que si ens apuntes a la...? És clar que ens apuntes a la llista, i a dalt de tot! —va exclamar el Frank—. T'hem de pagar les entrades? Quant valen?

—Res, ja t'he dit que ens les han regalat —va dir el James—. Però m'hauries d'aconseguir lloc per la Geena, el seu germà i una amiga seva, que també vindran.

—Fet —va fer el Frank—, si cal, que dormin a la meva habitació i jo me'n vaig a la banyera. La final del Mundial! Wow! Espera que ho sàpiga l'Alice!

—On és, per cert? —es va interessar casualment el James.

—Xerrant amb la McGonagall.

—Amb la McGonagall? —es va sorprendre el James—. La directora?

—La mateixa.

—I això?

—Doncs mira, aquest matí ha aparegut al pub amb una cosa gran i llarga embolicada amb un tros de roba, ha mirat al seu voltant, i se n'ha anat directament cap a la l'Alice i li ha dit...

 

*   *   *

 

—Senyoreta Longbottom —va dir la McGonagall—. Que podríem parlar un moment en privat?

L'Alice es va mirar la safata que duia a les mans i tot seguit la va posar a les mans de la Sarah, l'altra cambrera, amb cara d'agraïment.

—Sí, siusplau —va fer—. Vingui per aquí, professora.

La va guiar per un passadís fins a arribar a una saleta petita que semblava per jugar partides de pòquer.

—No suporto fer de cambrera... —va sospirar l'Alice—. Que no ho veu el meu pare que jo no he nascut per estar de cara al públic?

—L'entenc perfectament —va fer la McGonagall, seient en una cadira i deixant l'objecte que duia embolicat sobre la taula—. El tracte amb les persones no ha estat mai el meu fort. I no es pensi... Adoro la humanitat. El que em rebenta és la gent.

—Bona frase.

—Gràcies.

Es van quedar les dues mirant.

—Ja que en aquest sentit ens assemblem, senyoreta Longbottom —va començar la McGonagall—, m'estalviaré la conversa inútil i aniré directa a l'assumpte.

L'Alice va acostar la cadira.

—Veurà, com els vaig comentar a final de curs —va explicar la professora McGonagall—. M'he estat aquest mes de juliol corregint tots els seus treballs d'Aprofundiment al Món Màgic. El seu va ser especialment interessant.

—Gràcies —va assentir l'Alice, que li va semblar que sabia el que vindria a continuació.

—Sembla a ser que és vostè la primera que ha descobert la descendència de Godric Gryffindor. I és innegable que té raó, m'ho ha demostrat amb còpies dels registres que arriben fins a Leonardo da Vinci i... bé, sembla que aquest sí que era fill de Gryffindor.

—Va anar a parlar amb l'home llop de Vitruvi?

—Sí —va assentir la McGonagall—. I em va confirmar la seva versió.

Ara venien els problemes. Ara venia quan li preguntava com havia esbrinat que el quadre era allà, com sabia com arribar a ca l'Alfred i quan hi anava si estava completament prohibit. I si hi anava sola. Oh, i tot això si el Vitruvi no se n'havia anat de la llengua i no li havia explicat que anaven allà un cop al mes quan hi havia lluna plena i el que feien allà... que parlaven amb gent tècnicament morta, que havien fet la poció de la mutació... oh, , que eren animàgics... Nimietats, vaja. Esperava que això últim no fos el cas, perquè el Vitruvi ja havia demostrat que no era gaire cooperatiu si no se li preguntaven les coses directament, i dubtava molt que la McGonagall tingués idea del que feien... no?

La professora li devia veure la preocupació reflectida als ulls, de manera que va adir de seguida:

—No vull saber com és que sap res d'aquell quadre —va dir la McGonagall, per sorpresa de l'Alice—. De veritat que prefereixo no saber-ho. De totes maneres vaig estar parlant amb ell, i sembla que està molt a gust allà on és i no veig la raó per la qual s'hagués de donar a la llum la seva existència, perquè no seria valorat per la comunitat màgica.

—Nosaltres vam pensar el mateix —va dir l'Alice sense pensar.

—Així que vostès van pensar el mateix —va recalcar la McGonagall, fent l'Alice conscient del seu error—. Tranquil·la, no vull saber qui són vostès, tot i que en tinc una lleugera idea. Però sí que vull preguntar-li si la seva família sap que són els hereus directes de Gryffindor.

—El meu germà ho sap —va dir l'Alice—. El meu pare, no. És que... veurà tot això té molt a veure amb allò de la relíquia de la Geena, ho recorda...?

—Sí, ho recordo, la que tinc al corredor prohibit del tercer pis —va fer la McGonagall.

—Mmm... sssí... —va mentir l'Alice—. Aquella. I com que tampoc no tinc el seu permís per dir-ho al meu pare...

—Jo de vostè confiaria una mica més en el seu pare —li va aconsellar la McGonagall—. Jo hi confio. I, cregui'm, és de les poques persones de qui puc dir-ho. I de totes maneres, no cal que li comenti res sobre la senyoreta Thalassinos; això podria haver estat simplement pel seu treball.

—Suposo que sí —va reflexionar l'Alice.

—Sigui com sigui, no he vingut exactament per això —va dir la McGonagall—. Això —va afegir agafant l'objecte que havia deixat a la taula—, fins ara ho tenia jo perquè no semblava que hi hagués ningú amb dret a reclamar-ho. Però crec que en vista dels nous descobriments, ho hauria de tenir vostè. Bé —es va corregir—, la seva família.

Li va allargar l'objecte i l'Alice el va agafar, desconcertada. Pesava molt. Va mirar un moment la McGonagall i després va desfer els embolcalls de roba. A dins hi havia una espasa magnífica, amb l'empunyadura incrustada de robins. A la fulla hi havia una inscripció: Godric Gryffindor.

—Me la dóna? —es va meravellar l'Alice.

—De fet és seva —va aclarir la McGonagall—, les relíquies dels fundadors sempre han pertanyut als seus descendents. Aquesta només era a l'escola perquè tothom pensava que Gryffindor no havia tingut descendents. Això és seu per dret.

—Ah... —va fer l'Alice, que encara no s'ho creia.

—Si no li fa res, el barret ens el quedarem —va afegir la McGonagall.

—Com? —va preguntar l'Alice, que no estava al cas.

—El Barret que Tria —va aclarir la McGonagall—. Ja sé que també va pertànyer a Godric Gryffindor, però si no li fa res el conservarem a Hogwarts. Seia força incòmode si quan arribessin els alumnes de primer no els poguéssim repartir per residències. O, pitjor encara, si els haguéssim de distribuir tot cantant Una plata d'enciam. —La McGonagall va fer una somriure irònic—. No quedaria gaire professional, no sé si m'entén...

—Oh, és clar —va fer l'Alice de seguida—. El barret es pot quedar a Hogwarts.

—Molt amable —va dir la McGonagall, posant-se de peu—. Doncs bé, si no li fa res, hauria d'anar a la Ronda d'Allà a encarregar els llibres per aquest curs a Gargots i Nibres. I ja que hi som, em pararé a fer-la petar amb el senyor George Weasley per afegir una sèrie d'amenaces a la llista.

L'Alice va somriure i la va acompanyar de nou cap al sorollós pub.

—Professora McGonagall, esperi un moment!

Era el Frank, que s'acostava corrents. La McGonagall se'l va mirar educadament.

—No sé si s'ha fixat en entrar —va dir el Frank amb un somriure— en la meva nova meravellosa moto que tinc aparcada a fora.

—Quan diu nova, vol dir la Harley Davidson de tercera mà? —va col·laborar astutament la McGonagall.

—Ehh... sí... eh... que em preguntava si necessitava algun permís especial o alguna cosa per pujar-la al Hogwarts Express.

—Oh, no, senyor Longbottom, no necessita res —va somriure la McGonagall—. Perquè la seva moto no pujarà al Hogwarts Express.

—Au, va, professora! —va insistir el Frank—. Segurament d'aquí un parell de setmanes ja tindré el carnet!

—Me  n'alegro molt per vostè, senyor Longbottom —va dir la McGonagall severament—, però continua sense poder pujar-la al tren. I com és que el seu pare li deixa tenir aquesta moto?

—Perquè el meu pare és fàcil d'enredar —va contestar ràpidament el Frank, que no es volia desviar del tema—. Escolti, quina gracia té tenir una moto si la resta de l'escola no sap que la tinc?

—Per què no ho va pensar abans d'apuntar-se a l'autoescola? —va fer la McGonagall—. Miri, si vol la moto allà, que l'hi porti el seu pare. Però això no pujarà al Hogwarts Express.

—Però el meu pare no me la durà! —es va exasperar el Frank—. Em sortirà amb alguna els seus comentaris irrellevants com que puc trencar-me el cap o alguna tonteria per l'estil...!

—No és el meu problema, Longbottom.

—Portaré la moto a Hogwarts —va insistir el Frank.

—No la portarà, senyor Longbottom —va dir-li la McGonagall mentre tocava les rajoles adequades i s'endinsava a la Ronda d'Allà—. Cregui'm. No la portarà.

El Frank es va mirar la paret buida emmurriat i amb els braços creuats.

—Molt bé, Einstein —el va felicitar l'Alice.

—Portaré la moto —va dir el Frank—. Per cert —va afegir amb un somriure—. Acabo de parlar amb el James. Tinc novetats.

L'Alice va alçar el farcell embolicat.

—Jo també.

 

*   *   *

 

—Un altre cop —va sospirar el Harry al seu despatx—. No sé perquè tinc la sensació que vostè i jo parlem idiomes diferents, senyor Jenkins —va dir a l'homenet del Departament de Regulació i Control de l'Ús d'Objectes Màgics—. Li acabo d'explicar: no vam demanar cap permís encara perquè primer volíem fer una prova pilot del projecte. Sabem que aquests permisos porten temps i paperassa i no volíem malgastar el temps i l'esforç del seu departament i del nostre per un projecte que no sabíem si tindria èxit o no.

—Però és que s'ha de demanar permís! —va xisclar l'home, tot exaltat.

—Ja ho sé, que s'ha de demanar permís! —va cridar el Harry—. Porto vint anys treballant a la Conselleria! Ja ho sé, senyor Jenkins, ja sé que s'ha de demanar permís!

—Però vostè no el va demanar!

—Però vostè m'entén quan jo li parlo? —es va exasperar el Harry.

—Permís! —va insistir el Jenkins—. Vostè ens demana permís, nosaltres ho parlem, ho consultem, valorem els pros i els contres i després li diem sí o no. Però si no hi ha permís no hi ha càmeres! I si n'hi ha, és delicte!

—I què vol que faci? —va dir el Harry, posant-se dret— Que em detingui a mi mateix i em fiqui als meus propis calabossos?

—No, vull que em demani permís!

—Molt bé, senyor Jenkins —va sospirar el Harry—. Em dóna permís per manipular màgicament una càmera de fotografiar?

—No ho sé! —va exclamar el Jenkins—. Ho he de consultar!

Es va posar de peu d'un saltet i va sortir de despatx a passets curts i ràpids. La Kathleen Belacqua es va plantar a la porta.

—Recordi'm per què no dimiteixo, Belacqua —va dir-li el Harry, amb el cap sobre l'escriptori.

—Mmm... perquè aquí tots l'apreciem molt, senyor? —va provar la noia.

—Gràcies, caporal —va somriure el Harry—. Res de nou?

—Eh... sí, senyor —va fer la Belacqua—. Porto tot el dia analitzant el contingut de les bosses de la brossa del Wizengamot, senyor, com vostè m'ha dit, per mirar si hi havia verí en algun lloc.

—I ja sap què els ha passat?

—Mmm... sssí —va fer la Belacqua, que estava una mica incòmode—. Però... però no és verí.

—Ah, no? —va fer el Harry.

—No, senyor —va dir la Belacqua—. És laxant, senyor. I... mmm... estava als gots de plàstic del cafè, senyor...

—Laxant als gots de plàstic del cafè? —va fer el Harry, arrugant el front, mentre veia que la Belacqua mirava el sostre—. Però qui hauria pogut...? Oh, no! —va deixar caure el front contra l'escriptori. —. Ron, deixa de riure que et sento! I fes el favor de descobrir com reviure la Lizzbell sense que algú hagi de posar la seva vida en perill, vols?

 

*   *   *

 

El James, l'Albus i la Lily estaven escarxofats al sofà veient La teoria del Big Bang, la seva nova sèrie preferida, quan el Harry va aparèixer fet una fúria al vestíbul.

—James Sirius Potter! —va bramar.

Merda.

L'Albus i la Lily van intercanviar mirades. Allò seria divertit.

—Sí, papa? —va fer el James educadament, intentant sonar innocent de tots els càrrecs.

—Quan aquest matí m'has dit que tot el teu bufet del Wizengamot estava malalt, he decidit obrir una investigació per possible emmetzinament.

Oh, no.

—Ah sí?

—Sí —va assentir el Harry—. I li he demanat a la Kathleen Belacqua que analitzés la brossa d'ahir.

Collons.

—Bona idea.

—I, ves per on, resulta que ha trobat restes de laxant als gotets del cafè.

Joder.

—Vaja.

El seu pare es va creuar de braços i se'l va mirar cabrejat.

—James, tinc cara d'idiota? —va cridar.

El James se'l va mirar.

—És una pregunta amb trampa?

—JAMES, VAS TIRAR LAXANT AL CAFÈ DELS TEUS SUPERIORS!

—Alegra't que no fos arsènic.

Va seguir mirant la tele tranquil·lament, mentre veia com el seu pare s'inflava com un globus…

—Ai, ai… —va fer la Lily.

—Molt bé, James! —va bramar el Harry—. Endevina qui no anirà a Bulgària la setmana que ve! T'acabes de quedar sense mundial, jovenet! I alegra't tu que no t'obri un expedient, em sents?

—Quina putada… —es va burlar la Lily.

—Doncs no sé de què rius —li va cridar el Harry—. Tu no estaves castigada tot l'estiu? Què et fa pensar que tu sí que vas al mundial?

La Lily es va quedar de pedra.

—Papa, siusplau! —va exclamar el James posant els ulls en blanc—. No és com si els del Wizengamot estiguessin hospitalitzats, saps? Només porten tres dies anat al vàter amb una mica més de regularitat del normal! No s'estan morint ni res! A més a més —va afegir—, va ser idea del tiet George!

—Idea del…?—va repetir el Harry—. Ara també hi tinc el cunyat involucrat? Serà possible! Quin dia, quin dia! Porto tot el dia barallant-me amb tothom de la Conselleria, l'imbècil del Jenkins no em deixa en pau, els del Departament d'Objectes Muggles han posat un multa al Departament d'Aurors, ens han obert un expedient, he de tenir tres agents al taulell atenent la gent que ve a criticar la meva manera de fer les coses, he rebut uns dos-cents xiulets en una sola tarda i a més a més la Rita Skeeter  m'ha enviat una capsa de bombons! Oh, i això per no mencionar que tinc una agent al meu escriptori a dins d'una bossa de plàstic!

—Més problemes amb la Lizzbell? —va fer el James.

—Sí, és una mica inconvenient que cada vegada que matem un vlad també la matem a ella, i que després no ens hi puguem acostar perquè si ens fem un tall ella no resistirà atacar-nos! Vaig a veure el George! —va exclamar i va marxar de casa per on havia vingut.

Els tres es van quedar muts al sofà. Poc després va aparèixer la Ginny, preocupada.

—I el Harry? —va preguntar—. Estava aquí, no? L'he sentit.

—Tu i tot Londres —va comentar l'Albus.

—Diguem que està un pèl estressat —va explicar el James—. Coses de la feina, ja saps.

La Ginny es va encongir d'espatlles i va tornar a pujar les escales.

—I ara què fem, Jamesie? —va preguntar la Lily, preocupada—. No anirem a la final del mundial?

—És clar que hi anirem —va assentir el James—. Estic pensant.

—Ah —va fer la Lily, més tranquil·la, al contrari de l'Albus, que estava més nerviós. Quan el seu germà es posava a pensar, el món ja podia tremolar.

—Crec que ja ho tinc —va fer el James amb un somriure perillós—. A veure, Lily, em temo que aquesta nit ens haurem de quedar treballant un altre cop.

—Està bé —va accedir la Lily, en una postura de tot-pel-quidditch.

—Doncs, a veure, busca tots els cordonets o cintes o fils que siguin agradables al tacte amb els que sigui fàcil fer nusos i que no rellisquin... —va dir-li el James.

—Mmm... —va fer la Lily—. Puc trigar una estona, eh...?

—Tranquil·la, jo hauré d'anar a una farmàcia a buscar xeringues, agulles i flascons de cristall —va explicar el James—. Has extret mai sang a algú, o a algun animal?

—És clar que no! —va exclamar la Lily— Tu et penses que jo faria alguna cosa així? —El James se la va mirar—. Bé, doncs no ho faria!

—Bé, doncs busca també globus d'aigua, perquè haurem de practicar —li va indicar el James—. Espero que no et faci angúnia la sang.

—James em vaig tallar la mà amb un ganivet volent —li va recordar la Lily.

—És clar, no sé per què ho deia... —va murmurar el James—. Procura que no t'enxampi la mama; porta-ho tot a la meva habitació. Tornaré d'aquí una estona...

La Lily se'n va anar escales amunt i el James va marxar per on havia marxat el Harry. L'Albus es va quedar on era i va estirar tots els músculs, al·lucinant amb la família de bojos que tenia.

—Jo només visc aquí...

 

 


 

VIST:

P, acompanyada de C, picant a la porta de K. L'ha obert Mr Playboy al cap de molta estona per dir-li que K no la volia ni veure i que seria millor que se n'anés. Però ha aprofitat per donar-li el seu número de mòbil; a ella i a C també, per si de cas, tu. N'hi ha que no canvien. S guixant amb retoladors permanents tots els pòsters d'E amb els que es creuava. I, ah sí, E a la porta de casa seva embolicada amb una manta rosa parlant amb La Rossa amb unes pintes que si la veiessin els de Pepe Jeans l'acomiadarien.

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora


Llegit 1071 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarginny loovegod 314 comentaris20/09/2009 a les 18:12:37
#19868Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

primera!

mu llegeixo!





AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/09/2009 a les 18:20:09
#19870Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Apa, un altre.

Cosa 1: Digueu.me que us agrada la imatge perquè me l'he currada tota jo! XD

Tenia ganes de tornar a ficar la Rita Skeeter en el meollo, feia molt que no apareixia res d'ella als diaris, i vulguis que no, és odiosa però fa la vida interessant XD

Va, a veure a qui se li acudeix la mateixa idea que acaba de tenir el James. Ja hi ha pistes, de manera que és possible endevinar-ho.

El meu preferit en aquest capítol és el Harry, trobo que està genial. Tota l'estona que estava a la conselleria, jo m'estava partint mentre anava escrivint només d'imaginar-me l'escena.

I, bé, no sé què més dir, comenteu-ho tot, ok? Vinga, petineeeets!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris20/09/2009 a les 18:45:09
#19872Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

haha segur que el james li vol extreure sang a algú "voluntari" com l'albus xdxd nono, no seràs tant bèstia, no?..o sí? xd

Ha ha vés a saber què li passa a l'Elektra. Tinc unes ganes de mundial! Hi van sense pares??

bueno, un petó!


Maria


pd: molt currada, la imatge ;)





Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris20/09/2009 a les 18:54:02
#19873Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja sé què vol fer el James! Vaja, no tota l'estratègia completa, però en general, seria: posar sang animal dins del flascó per la Lizzbell. Li donarà al seu pare a canvi d'anar al mundial. Sí? De totes maneres, pobra Lizzbell, sempre li toca rebre.

Vaaaaya, així que la Geena portarà l'Elektra i el Paris a la final del mundial. És el més lògic, però sembla que vol estar dins d'un quéPIMquéPAMquéPUM! XD pot ser perillós...

I l'espasa... jo de la McGonagall li donaria al Neville. Qui sap què pot passar a mans d'aquells dos...

I el Frank... anirà a l'escola amb la moto, suposo. Què Hogwarts Express i què històries.

La Geena ja té nom. En negreta. Ja és important... XD

wenu re, ja no se m'acudeix res més, continua aviat!

1 pto

Marta 3




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris20/09/2009 a les 19:05:05
#19874Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ah, que sí, que la imatge m'encanta. Vaya amb la Elektra.

PEr cert, per la Porcupintí-na, l'únic que li passa a l'Elektra ( com diu el capi) és que està en un d'"aquells dies" XD. Jo trobo que ja s'entén.

I que crec que el Harry i la Ginny es volen suïcidar. Tants adolescents i ells sols d'adults?

1 pto

Marta 3




Avatarginny loovegod 314 comentaris20/09/2009 a les 19:10:30
#19875Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

wola!

Aquí Laura duent a terme la OBPPLMIEP(l'Operació Buscar Pis Per La Mama I El Papa)

xDxDxDxDxD

pos wenu, primerament dir que està genial!

Segon, la foto m'encanta.

Tercer, penso el mateix que la marta pel que fa a la idea del james. Vol extreure sang a Algú [léase Albus (ara és quan surt el meu esperit PPAP xD)]. Probablement el Harry cedirà i tot això acabarà en uns quants càstigs i prou. I com que la Lily també ha perticipat, li retiraran el càstig també. O potser no, potser en el seu lloc hi vagi la pandora o algo, qui sap^^

wenu, pos dew!

A l'espera de que se m'acudeixi algo més,

*laurie*




myre_ginny 93 comentaris20/09/2009 a les 19:47:33
#19876Encara no he escrit cap fanfiction

holaa!

ei, sta geniaal! el james es deu aver inventat un sistema x guardar potetsd sang i q es trenkin o algu axi kda cop k mori la Lizzbel. el Frank semportaa la moto a ogwarts, ja trobara la manera, mencanta la idea dl frank am moto, nuse, li pega bstan.

ja tin ganes d mundial d quiditch

petooooonss!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/09/2009 a les 20:38:59
#19877Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Porcupintí-na: Jajajaja, doncs estaria bé, això de l'Albus. No, no és la idea, però ara que hgo dius... hahahaha. I com ha dir la marta_ginny, l'Elektra ja explica que és perquè està "en aquells dies". Ho he fet perquè no sigui la típica model de passarl·la... en pla que també té la seva època xunga; no cal que sigui sempre perfecta.

marta_ginny: lo de la Lizzbell... més o menys. Però està encara més ben calculat. Jaja, sí el Paris i l'Elektra a la final de quidditch poden fer mal. I sí els besson poden fer molt mal amb l'espasa, però és l'ALice qui ha descobert el pastel, i el Neville encara no ho sap, de manera que li havia de donar a ella. I sí, la Geena ja té nom en negreta! Com diuen a GG, "si no hablan de ti, no eres nadie". Merci per lo de l'imatge. I tens raó, al Harry i la Ginny els sortiran canes XD.

ginny_loovegod: perimer de tot, no sé si t'ho vaig dir ja, però felicitats er haver venut la casa! Merci per lo de la foto, i moltes gràcies per la idea de la sang de l'Albus, no hi havia pensat! Gràcies per comentar! Seguiré demà passat, o això al menys és el meu propòsit, ara que tinc la carrerilla de comentar cada dos dies!

myre_ginny: gràcies ^^ Vale, el que dius, sí, es més o menys el que ha pensat el James. És força senzill enralitat, només cal una mica d'inventiva amb la qual molts cops el Harry es queda curt i el james li dóna el puntazo XD. A que al Frank li pega la moto? Jo també ho vaig pensar. El Frank havia de tenir una moto. Encara m'estic rumiant el quidditch. De moment, l'únic que sé és qui guanyarà. XD

Seguiu comentant!




Avatarullal 129 comentaris20/09/2009 a les 21:06:41
#19878Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

el capi genial. pero no crec que el meu comentari aporti res nou. penso que en james inventarà una manera de resusitar la lizzbell a distancia llançant-l'hi globus de sang a distancia.

en Harry no els castigarà pas. en el fons és un fan del seu fill gran. és com ell hauria vulgut ser i no va poder per tot el rollo den voldy. no els deixarà sense quiddich pero tampoc entec com en ron no hi va.

que mès? a si, en frank i l'alice aniran amb moto a hogwarts i la liaran amb l'espassa no?

a mi també m'ha agradat molt en harry en aquest capi.

kisses




Laiia Von Llasë 40 comentaris20/09/2009 a les 21:49:26
#19879Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

UUUii!! Tinc molts SÍs a les teves preguntes! Sí a la foto, és perfecta. Sí, el Harry perfecta, en aquest capitol no sembla tonto xdd. Sí, crec que sé el que farà en James: trobarà la manera de resucitar la Lizzbell perqe li treguin el càstig. Els cordills...ni idea, potser simplement per allò qe testruja el bras per nosequè a l'hora de treure sang(no hi entenc gaire en medicina:$). I finalment, prediccions: presento una esceneta de gelos de l'Alice quan tinguem l'Elektra per aki i també presento una final del mundial perfecta! Continua aviat. Petons.




Avatarlunalovegood 167 comentaris20/09/2009 a les 22:53:45
#19880Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

Ei! El capítol m'ha encantat! Avui no tinc teories, però m'has deixat ben intrigada amb els cordons i cordills fins al tacte... segur que això és la clau... Quidditch! m'encanta! espero (en realitat sé que se'n sortiran) que la lily i en James hi puguin anar, no seria el mateix sense ells! m'agradarà veure les reaccions james-elektra, alice-paris i james-alice, uiui, això promet! i molt! hi haurà marro, tipu gossip girl!
bé, fins aviat!!!
petons!
PD: realment, era força impsosible endevinar lo de la Pandora sense haver vist mai GG.
adéu!




Avatarlunalovegood 167 comentaris20/09/2009 a les 22:56:05
#19881Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

i sí, la foto molt i molt xula, sembla de veritat i tot :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/09/2009 a les 23:43:47
#19882Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ullal: Hahahahaha, d'això que dius de la Lizzbell, no, però estic sgura que això de llançar globus de sang a la Lily li encantaria XD. De fet quan ho he llegit he visualitzat l'escena i tot... bomba va! XD. El Ron no anirà al quidditch. La versió oficial és que algú s'ha de quedar a càrrec del Depertament d'Aurors. La versió extraoficial és que m'encanta quan el Harry es possa nerviós, i no puc desaprofitar l'ocasió de deixar-lo sol amb 15 adolescents ^^ Pel que fa a la moto... pse, ja en pensaran alguna, haha. I axí doncs, donem l'Òscar al Harry per la seva fabulsa interpretació al capítol 4!

Laiia Von Llasë: gràcies per la foto. El Harry m'encanta. Però, eh, com que aquí no sembla tonto...? El Harry no és tonto...! Al menys si ho sembla jo no ho he fet expressament! I sí, hi haurà gelos, però no només per part de l'Alice... ejem, ejem. ^^ Merci per comentar!

lunalovegood: Gràcies per la foto, veig que ha tingut molt d¡èxit! El quidditch encara l'estic rumient, però òbviament el James i la Lily hi aniran. I sí, hi haurà gelos a lo GG per totes bandes! Hahaha. I lo dels cordons... bé, no és res de l'altre món, en realitat és una cosa molt senzilla, però hi has de caure, això és tot! ^^




Avatarrodlel14 119 comentaris20/09/2009 a les 23:46:51
#19883Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Perdó de nou pel retard!

UOOOOOOOO! QUINA FOTOO!! EN VULL MESSSS! PLISSSS! UAAAAAH!

Increible capitol, com sempre. Crec que començo a entendre lo de les cursives... però encara no vul dir res per si la cago!

Crec que aquesta tercera part de la saga tindra com a personatge important a l'Elektra... però no la matis! Ha de durar fins al final, i si pot ser que segueixi fent de model!

Que potser vols fer un tiraxines de sang? No ho sé... ja ho veurem!

Encara han d'anar a buscar la relíquia...

Dissabte que ve començo a currar al pave... ja ho he explicat al capi anterior. O sigui que... Money money! $$

€nric




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/09/2009 a les 12:02:11
#19885Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

rodlel14: Cap problema pel retard. T'agrada la foto, eh? De fet n'estic posant una diferent per cada capítol que faig, però com que no vas aparèixer fins fa dos dies, doncs només n'has vistes dues. Crec que al capi anterior em vas preguntar si no anirien per la relíquia. No, de moment no, perque allà on és està segura i de moment els vlads estan perseguint la còpia que hi ha a Hogwarts, que és falsa. Quan aconsegueixin robar la de Hogwarts, que serà quan s'adonaran del seu error, serà llavors que s'hauran de procupar per la de veritat. Més coses. L'Elektra. No tinc previst matar-la. De fet, no tinc previst matar ningú, de moment (a part de la Lizzbell, és clar, que la pobra s'emporta la palma XD), però ja veurem per on va la cosa... I no, no faran tiraxines de sang, tot i que a Lily segur que li semblaria una bona idea! XD. Espero que vagi bé la feina! Un petoneeet!




AvatarTooru 240 comentaris21/09/2009 a les 16:34:32
#19892Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Sent el retras per el comentari.

M'agradat molt, sobretot el Harry, pobret sempre l'acaba pagant ell. 

Van a plenar els flascons amb sang, estos estaran dins dels globus i tindran enganxats un cordell, aquest pasara per el coll del globus a la ma i a partir de ahi, nose. Fara algo per a que quan estire el cordell es trencara el globus i el flascons, tot i que crec que es molt rebuscat, ja diras. Tambe tinc una altra idea pero em pareix molt cutre. Probare amb aquesta.

La imatge, sincerament, esta molt be.  La Rita com sempre fotent, pobre segur que s'aborrira sense fer res.

Fins aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/09/2009 a les 16:56:42
#19894Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Tooru: cap problema pel retràs; si vaig penjar el capítol ahir, només! Al Harry el trobo supermono en aquest capítol, jajaja. I sí, el teu pla és molt més complicat que el del James. En realitat és súpersenzill, eh? ^^. Gràcies per la imatge. I sí, el fet de fotre és la raó de viure de la Skeeter... en fin. Merci per comentar!