Albus Potter - X- La fi de la convalescència
AvatarEscrit per lunalovegood
Enviat el dia 28/09/2009 a les 22:34:48
Última modificació 28/09/2009 a les 22:46:50
Tots els capítols de Albus Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


X- La fi de la convalescència

X

LA FI DE LA CONVALESCÈNCIA


Madame Pomfrey es va entestar en fer quedar l'Albus a la infermeria tota la setmana. Deia que estava molt prim i com que havia estat un cop molt fort i ell tot just començava l'etapa de creixença era imprescindible assegurar-se de que els ossos li quedaven ben collats i no tenia cap dany cerebral. L'Albus, però, sabia que era perquè temia quedar-se sola amb l'Eugenos Black. Malgrat haver-ho intentat tot, fins i tot un extracte de mandràgora viva, que no havia funcionat perquè la planta encara era massa jove (havien fet fora l'Albus i els seus amics, que l'estaven visitant en aquell moment, per evitar que els crits del vegetal els deixessin K.O.), el noi no havia reaccionat a cap mena de tractament. No obstant, s'havia acabat despertant un matí amb la llum que entrava pel gran finestral. Des del primer moment en què va obrir els ulls (i la boca) tant l'Albus com Madame Pomfrey van desitjar que no s'hagués fet mai de dia.

Les hores continuaven passant igual de lentes a la infermeria però amb la càrrega afegida d'haver d'aguantar les contínues queixes i ordres de l'Eugenos Black. L'Albus tenia la sensació de que, com més temps passés allà, més empitjorarien els seus possibles danys cerebrals. Per aquesta raó, desesperat, intentava trobar alguna distracció. Com que fer esforços intel·lectuals encara el marejava una mica, va aconseguir convèncer a la Rose que, en comptes dels seus densos apunts, estaria bé que accedís a baixar-li algun llibre de lectura FÀCIL i ENTENEDORA de la biblioteca.

Història de la Màgia Contemporània, Volum VIII? Què t'ha fet pensar que m'interessaria això? —es va exclamar quan la seva cosina, que havia vingut de visita amb l'Echo, en Julius i l'Aubrey (a Madame Pomfrey li queia tan bé aquest últim que el deixava passar encara que fossin més de tres de visita, cosa que no feia sota cap concepte si es tractava d'en James), li va posar sobre la falda un llibre que, a primer cop d'ull, semblava que tingués 1500 pàgines com a mínim.

—Doncs realment, t'hauria d'interessar. Llegeix el subtítol.

L'Orde del Fènix, la resistència organitzada.

—Ahà. Et va picant la curiositat? —els ulls de la Rose brillaven d'emoció.

L'Albus va arronsar les espatlles. Encara que no ho volgués admetre, s'estava morint de ganes d'obrir el llibre.

—Mira, mira com es diu el primer capítol. Combatent les arts obscures des de l'ombra. Què me'n dius? No trobes que fa bona pinta?

—Psè.

—Psè? Així doncs potser t'agradarà més l'Erumpent valent es trenca una dent. He estat a punt d'agafar-te'l, però he pensat que el teu cervell afectat se t'atrofiaria més del que ja està... veig que és una batalla perduda —va concloure prenent-li el llibre de les mans.

—Eh! Potser... podria fer un esforç i... està bé, m'agrada. Moltes gràcies.

—Doncs mira el tercer capítol —va fer la Rose seient al seu costat, entusiasmada—. Els herois més enllà de l'anonimat. Mira la foto!

Des de la doble pàgina del llibre el saludava un grup de persones. Entre elles, podia reconèixer algunes cares conegudes que li somreien.

—Has vist? Aquests dos són els germans de l'àvia. A veure... —va murmurar resseguint la llista de noms que hi havia sota la fotografia—. Aquí! En Fabian i en Gideon Prewett. Diu que els van matar. No ens ho havia dit mai, oi, la iaia?

—Ets família dels Prewett? Jo també! —va exclamar l'Echo—. Quina casualitat, no?

—Res de casualitats, estúpida —va bordar l'Scorpius Malfoy, que havia anat a visitar l'Eugenos, des de l'altra banda de la cortina—. Tothom sap que totes les famílies de sang pura estan emparentades. I per mala sort, la família Weasley és de sang pura, per molt que siguin uns descastats.

—Calla! —va cridar l'Albus—. Què més? —va murmurar dirigint-se a la seva cosina.

—Suposo que ja has vist... que ja has vist els teus avis —va fer amb un xiuxiueig.

L'Albus va assentir. En una banda de la fotografia hi havia una parella. Es podria jurar que es tractava d'ell i la Lily uns anys més crescudets, i ben abraçats. O fins i tot algú que no el conegués (i no s'hagués fixat en la cicatriu, cosa estranya) podria haver confós l'home amb el seu pare. L'única diferència eren els ulls. L'home, rere unes ulleres de vidres rodons, els mirava amb uns ulls marrons càlids però sorneguers. En canvi, la dona li somreia dirigint-li una mirada càlida amb uns ulls verds. Els seus ulls verds. No va poder evitar entristir-se en mirar-los, i imaginar-se com serien ara si no...

—Saps qui és aquest, Albus? —va fer la Rose senyalant un home vell que estava al centre del grup.

—L'Albus Dumbledore —murmurà ell, pensatiu. Era molta responsabilitat portar el nom d'un personatge tan gran.

—Perdoneu que us interrompi aquest moment tan... emotiu —l'Echo va trencar el silenci, com solia fer—. Però és que comença a ser hora de sopar...

—No us podeu quedar? —va fer l'Albus suplicant. La perspectiva de quedar-se sol altra vegada amb l'Eugenos Black fins que Madame Pomfrey tornés del menjador no era precisament agradable—. Si us plau...

—Jo ja em vaig quedar ahir...

—És que Al, ja saps que quan tinc gana, tinc gana. I em torno d'allò més irritable, no crec que vulguis una companyia així.

—Jo si vols, però...

—És igual, ja em quedo jo —va tallar-los l'Aubrey—. No em fa res, de veritat. Ja aniré a sopar més tard, de totes maneres, encara no tinc gana.

—Gràcies —va murmurar la Rose agraïda, que en part se sentia culpable per passar més hores a la biblioteca que amb el seu cosí.

—Un plaer.

—Ets massa bona persona —va fer l'Albus quan els altres se'n van haver anat.

L'Aubrey es va encongir d'espatlles.

—Depèn de com t'ho miris —va sentenciar l'altre, amb la mirada perduda—. I tots tenim coses bones i coses dolentes.

—N'hi ha que no en tenen, de bones, però —va xiuxiuejar l'Albus senyalant la cortina—. Saps? va continuar el noi—. Em caus molt bé.

L'Aubrey va somriure.

—Tu a mi també.

—Però és que no sé res de tu! Se'm fa estrany, tenint en compte que de l'Echo ja en sabia tot l'arbre genealògic el segon dia de conèixer-la... I en canvi de tu... res de res. Ni on vius, ni com es diuen els teus pares, ni què t'agrada i què no t'agrada...

—Doncs... Visc en un poblet prop d'Staines, a les afores de Londres, amb la meva mare; els meus pares es diuen Andrew i Donna i estan separats.

—La teva mare és italiana?

El noi va assentir abans de prosseguir.

—M'agraden els gats, però la meva mare és al·lèrgica i no en puc tenir. També llegir, molt, i odio... odio el pebrot, les serps i que la gent es fixi només amb les aparences. Enganyen, saps?

—Psi...

—Saps què passa? Que com que tinc una mare italiana tothom es pensa que he de ser d'allò més simpàtic i cridaner i menjar pasta tot el dia, com figura que són els italians.

—Ahà —va fer l'Albus una mica avergonyit, la veritat és que a ell li havia passat pel cap el mateix.

—Però sóc totalment el contrari. Què hi puc fer? Em pensava que a Hogwarts seria diferent, però resulta que aquí si tens pares muggles figura que no vals per a res. És una tonteria, oi?

—La meva tieta és filla de muggles i el pare sempre diu que era la millor del seu curs. I la meva àvia també ho era i tothom explica que era una gran bruixa. La sang no significa res.

—No per tothom —va fer senyalant el llit de l'Eugenos.

—Però a aquesta gent no els has de fer cas... Tens germans?

—No, encara que sempre he volgut tenir-ne. Ha de ser molt guai.

—No t'ho pensis pas —centenars de batalles campals pel menjador de casa li venien a la memòria.

—Tu ho dius perquè en tens, però no saps què és ser fill únic. Et sents tan sol...

—Que no són massa a casa, els teus pares?

—No és això. Vull dir que al pare no el veig mai i... sí que va força enfeinada, la mare, però...

—De què treballa?

—Té una petita llibreria papereria, ja saps.

—Ahà —va fer l'Albus assentint—. Bé, en realitat no sé de què m'estàs parlant, és que al món màgic no hi ha aquestes coses..

—Sí, d'aquelles que fan fotocòpies i això, però també venen alguns llibres, i com que és a Londres, passa molt de temps anant i venint. Però tan se val —va fer en veure la cara de no entendre res del seu amic—, si tens germans, se't farà molt difícil comprendre'm... quan dic que em sento sol, em refereixo a que no tinc ningú a qui explicar-li les coses.

—Per això tens els amics —va fer somrient-li l'Albus.

—Eugenos! —van sentir que cridava una veu des de la porta de la infermeria. Abans que se n'adonessin una corrua d'Slytherins envaïa l'habitació, capitanejats per l'Scorpius Malfoy, que lluïa un somriure radiant—. Com te trobes? T'hem dut això —va fer mentre un dels goril·les que el seguien abocava sobre el llit del malalt una quantitat tan gran de paquets que semblava que fos el dia de Nadal. Al seu costat, la tauleta de l'Albus semblava buida i tot.

—Que heu atracat la Ronda d'Alla? —va riure l'Eugenos, comentari que els altres d'Slytherin van contestar amb grans rialles.

Els cinc nois d'Slytherin parlaven tan alt que l'Albus i l'Aubrey amb prou feines se sentien l'un a l'altre. Només al cap d'una estona, van baixar el volum de veu.

—I encara no saben qui t'ho ha fet, això? —va preguntar amb un murmuri en Malfoy.

—Ni idea... encara que tinc les meves sospites.

Es va fer un silenci, durant el qual ni l'Albus ni l'Aubrey van respirar, escoltant amatents.

—Podria ser, per exemple... algú que em tingués enveja. Ja saps que la meva família és molt rica i té una gran història. Toujours pur, diuen, i amb raó.

—Però en aquest cas la víctima hauria pogut ser qualsevol de nosaltres.

—O algú que es veiés superat per la meva gran habilitat i el meu talent màgic —va continuar passant per alt el comentari del seu amic—. Encara que també he pensat... que pot tractar-se d'alguna cosa personal... però, qui pot ser tan covard com per atacar-me per l'esquena?

—Em vénen alguns noms al cap.

—Ja, a mi també, però n'hi ha un que s'alça pampalluguejant per sobre dels altres. Saps a qui em refereixo, oi?

Aquesta vegada en Malfoy no va respondre.

—Aquell amic d'en Potter. Julius, es diu, oi?

L'Albus es va remoure en sentir el nom del seu amic, però l'Aubrey el va aturar.

—Ahà.

—El que et va estabornir —va aclarir l'Eugenos.

—El mateix —va remugar l'altre.

Amb un cop de vareta, l'Aubrey va fer córrer la cortina cap a la paret. Els d'Slytherin van fer un bot.

—No us vull sentir acusar els meus amics, entesos? I encara menys quan no en teniu cap prova.

—Però si... —va començar l'Eugenos senyalant en Malfoy.

—Que estabornís l'Scorpius no vol dir que en Julius us vulgui cap mal.

—Ja, i...

—Tu calla —li va etzibar l'Aubrey al Malfoy. Els dos nois es van quedar mirant-se als ulls durant una bona estona, fins que el d'Slytherin va apartar la mirada.

—Realment algú t'ha d'odiar molt, Black, per fer-te això. No és bo tenir enemics.

Es va fer un silenci sepulcral.

—Sí, Malfoy. I alguna cosa em fa pensar que, si algú li vol mal a l'Eugenos, segurament també te'n vol a tu —va riure l'Albus.

—És una amenaça, Potter? —va fer burleta en Malfoy, recuperant els colors.

—No pas. Simplement és un consell.

—Doncs que sàpigues que jo no segueixo consells d'amics de sangde... de lleons pudents.

—Senyor Malfoy, senyor Drake, senyor Gibson, senyor Pennington! —va fer amb veu seca Madame Pomfrey, que se'ls mirava des de la porta amb els braços creuats—. Em pot dir per què cridaven tant? Què hi fan aquí aquestes hores? Haurien d'estar sopant. I el seu company hauria de descansar.

En Malfoy es va girar donant-li l'esquena a la infermera.

—Vinga, anem —va fer amb to imperatiu, com si la idea de marxar hagués estat seva—. Eugenos, ja ens veurem demà. Bona nit.

—No, tranquil, senyor Yorweth. Vostè es pot quedar —va murmurar Madame Pomfrey en veure que l'Aubrey també s'aixecava per marxar.

Amb el cap ben alt, el Malfoy i la seva colla es van allunyar.


Quan finalment Madame Pomfrey el va alliberar, feia ben bé dues setmanes que hi havia hagut el partit de Hufflepuff contra Slytherin. Una de les coses que més havia enyorat durant aquells llargs dies de confinament a la infermeria havia estat l'ambient de la sala comuna. Tot i que el seu germà l'havia anat a visitar sovint (per molt que ho amagués, es preocupava per ell) no era el mateix fora del seu escenari habitual i lluny del seu públic, davant del qual es mostrava especialment enginyós i imaginatiu. Però com que durant les dues setmanes que havia estat convalescent l'Albus s'havia perdut un munt de classes importants, va gaudir poc de la sala comuna: es va veure obligat a passar llargues hores del cap de setmana tancat en una aula buida amb la seva cosina que, contenta com un gínjol, es dedicava a posar-lo al dia de totes les lliçons que s'havia saltat. La preparació de la Poció de l'Oblit i el treball de dos pams que els havia encarregat la professora Leale (sota l'amenaça de convertir-los en cucs si no el feien), la teoria dels encanteris de defensa amb un treball inclòs de tres pams i mig sobre l'Encís d'Ègida, un treball sobre la primera revolta dels gòblins per Història de la Màgia (va desistir a posar-se al dia de les classes en veure els tres metres de pergamí plens d'apunts presos amb la lletra minúscula i atapeïda de la Rose), i la part més esperada de totes: la pràctica de l'encanteri levitador i la transfiguració d'un escuradents en una mina de llapis 0,7.

—Al, crec sincerament que t'hauries d'esperar a que el professor Arley t'ho supervisés i t'ho expliqués una mica més —va fer la Rose quan per fi, el diumenge vora les cinc de la tarda, havien arribat a la part més interessant del repàs.

—De cap manera, Rosie. Qui m'ho podria explicar millor que tu? A més a més... la idea era posar-me al dia de tot i poder així enganxar-me a les classes sense haver perdut ni un detall, no? I tu ets la millor mestra!

—Però és que... no em veig en cor de... no sé si en sé prou com per ensenyar-te'n —va acabar amb un murmuri la seva cosina.

—No diguis això, que saps que no és veritat.

Ella va fer que no amb el cap, tancant els ulls fortament. Després d'un sanglot que la va fer trontollar tota ella, la noia va sortir corrents de l'aula. L'Albus es va quedar mirant la porta, absent, encara amb l'escuradents a la mà. Cada cop entenia menys les noies, especialment la seva cosina. Per què no podia ser com l'Echo? Per què no podia ser, almenys, normal?


Ahà! acabo de descobrir com es fan quelles ratlles per separar els capítols dels comentaris... bien por mi! XD

Capítol 10! això ja són "palabras mayores"! jeje

Perdó per haver trigat tant, però eren les festes de la Mercè i he tingut un cap de setmana mogudet. Intentaré penjar un altre capítol aquesta mateixa setmana, però no us prometo res.

Espero que us hagi agradat el capítol, encara que no és un dels millors que he fet (deu ser l'inici de les classes, perquè últimament la gent no està massa contenta del que escriu, XD). El que passa és que odio els diàlegs, tinc sempre la sensació de que queden molt artificials, i em fa molta ràbia!

Ah, i sento el moment cursi aubrey-albus, però és que havia de fer algun personatge fill únic, com jo, snif.

Vinga, molts petons a totes!
Comenteu molt! ;)
fins aviat!

PD: Tooru, acabo de començar 2on de Batxillerat, pel que m'han dit, el pitjor curs de la història de la humanitat... tot molt encoratjador... l'únic que té de bo és que l'any que ve aniré a la uni! iupi!

apa, bona nit!



Llegit 801 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarullal 129 comentaris28/09/2009 a les 23:03:13
#20165Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

primera? primera!!!!!!!!

donc jo penso que el dialeg està realment bé.

he hagut de llegir-lo dos cops perque tenia la paranoia que l'albus i l'scorpius eren colegues pero resulta que era de la fic de l'agatha. aixo passa quan ja n'has llegit tantes, i com que totes son els mateixos personatges, més o menys estava jo eeeiiinnn? pero després ja me situat. bueno esperava saber alguna cosa més del black, que per cert ens has d'aclarir quin parantiu té amb en sirius...

i la rose que li pasa? encara està enfadada perquè aubrey li pasa la ma per la cara? o és que té algun problema amb alguna assignatura? bueno no ens tinguis gaire temps més amb aquestes incognites. no siguis mala.

kisses, N.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris28/09/2009 a les 23:07:47
#20166Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

L'Aubrey cada dia s'assembla més a mi. Li agrada el mateix que a mi i odia el mateix que jo. Pebrots... argh, que vomito. I això de les aparences... igual.

Respecte al capi... re, que m'encanta. No et puc dir res que no sàpigues.

Continua aviat!

1 pto

Marta




Avatarivi_potter 512 comentaris29/09/2009 a les 00:11:33
#20177Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaaa :)

m'ha agradat molt! El personatge de l'Eugenos em recorda tat als "antics" Blacks! penso que l'has enfocat molt bé, i el personatge de l'Aubrey també m'ha agradat, també està bé que hi hagi moments cursis! Pel que fa a la Rose, cada vegada flipo més. Aquesta noia a part de ser una "rata de biblioteca" (amb carinyo :D) té un complexe d'inferioritat de la mida d'una casa de pagès! En fii aviam com continua :)

Molts petons!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris29/09/2009 a les 13:25:21
#20181Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Doncs a mi m'agrada! Ara fas segon de batxillerat... pobreta... ho sento amb la meva ànima. No és per desencoratjar, eh? XD Tu pensa que només és un any i després... a veiure la vida a de la univeristat, que és el millor que hi ha (si t'agrada estudiar, és clar).

El capítol a mi m'agrada força. Saps què? Ara em comença a caure una mica malament l'Aubrey, el trobo una mica moñas! Jo també sóc filla única, i això de la soletat... tampoc no n'hi ha per tant. No m'importaria gens tenir germans, supsoo que m'agradaria, però tota aquesta melanconia... sobra. Moñas! XD

I què li pass a la Rose? Pubreta... no serà alguna cosa més greu que els estudis, no? (O espera, per la Rose hi ha alguan cosa més greu que els estudis?? XD)

L'ALbus m'agrada molt i el Black i el Malfiy estan molt guais. Ara es pensen que ha estat el Julius... ni de conya!

Segueix tan aviat com puguis!!

G




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris29/09/2009 a les 13:59:42
#20183Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

uoo ets de barcelona? hah
moolt bée, a mi ja em sembla bé que hagis posat un moment cursi;)
haha

Jo també vaig pel deu! A veure quan pengem l'onze!

un petó!

Maria




AvatarTooru 240 comentaris29/09/2009 a les 16:02:43
#20186Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Esta genial!! M'encanta Aubrey.

Jo aquest any fare 1er de Batxiller, espere que no siga molt complicat. Sort!

Fins aviat.




Avatarlunalovegood 167 comentaris29/09/2009 a les 16:56:21
#20187Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

hola! moltes gràcies a totes per comentar!!!

Ullal: a mi també em passa això de confondre fics! lo del black, si us interessa tant ja ho faré sortir en algun capítol, però no crec que sigui especialment rellevant per a la història. Almenys això de la Rose ho sabreu aviat! petons!

marta_ginny: haha, a mi tampoc m'agraden els pebrots! XD

ivi_potter: sí, sí, la Rose hauria de passar pel psicòleg, la veritat... però posa't al seu lloc, és la filla de l'Hermione i la llesta de la família... és molta responsabilitat, eh? encara que tampoc la defenso!

Agatha Black: ja, a mi tampoc no em convenç massa el tros "moñas", en realitat l'Aubrey no és ben bé així, no ha perdut el seu caràcter, eh? Simplement ho he escrit perquè us adonéssiu que es fan amics... (ho sento, les relacions enterpersonals no són lo meu, ni en la realitat ni en les ff! XD) cosa que, com podeu comprendre, no farà massa gràcia a la Rose. (la veritat és que tot i que a vegades sí que m'agradaria tenir germans, mai m'he sentit "sola". Com tot, té les seves coses bones i les seves coses dolentes... ara segurament m'hauria d'estar barallant amb un mocós per veure qui està a l'ordinador! XD)

Porcupintí-na: haha, aprofiteu el moment cursi perquè no crec que en faci gaires més, XD. Quan tingui temps ja em llegiré la teva fic! ;-)

Tooru: sort a tu també! :) la veritat és que a mi 1er no em va semblar tan difícil, potser és perquè ens havien espantat molt... espero que vagi molt bé!

Fins aviat!!!
Adéu!




Avatarnathalilupin 181 comentaris29/09/2009 a les 18:31:45
#20188Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!

Comento ràpid perquè nu tinc gaire temps, demà tinc examen de socials (massa aviat xDxD) i haig d'anar a estudiar xDxD.

El capi molt guai a mi personalment els diàlegs m'han agradat molt... l'Aubrey que mono aquest noi em cau molt bé, jaja.

Continua aviat que està molt bé.

petonets.

nathalilupin




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris29/09/2009 a les 19:13:56
#20189Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Siii! per fi! doncs a mi també a  m'ha agradat molt!

xD la veritat és que jo no sé què faria sent filla única, xD, tinc tres germans i crec que com més germans millor!!

I la Rose, aquesta nena em cau fatal! jo crec que no és massa normal que plori tant i tant, li deu passar alguna cosa més que no vol explicar.. però em cau malament de totes maneres. L'Aurbrey és guai, però em molava més quant era tot un misteri i no sabiem res d'ell. L'Eho la millor com sempre!

Apa que et vagi bé segon de vatxillerat i segueix aviat!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris29/09/2009 a les 23:18:03
#20198Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ooh! doncs a mi m'ha agradat moolt! :)

Els d'Slytherin em cauen molt malament!
I els de Griffindor son els millors! L'aubrey m'ha fet pena i tot... XD

segueix aviaat!




Avatarlunalovegood 167 comentaris30/09/2009 a les 20:46:56
#20230Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

nathalilupin: tranquil·la, òbviament l'examen és mil vegades més important que la meva ff. Espero que t'hagi anat molt bé! ja en teniu? jo encara tardaré uns dies, per sort... m'agrada que et caigui bé l'Aubrey :)

Marta Potter Weasley: sí, a mi també em posa una mica nerviosa la Rose, no m'agrada gens que la gent plori, i sí, en té un motiu... i és cert que era millor l'Aubrey misteriós, però què vols, algun dia o altre n'havíem de saber alguna cosa, no?

Laura*Malfoy: ja va be, que et caiguin millor els de Gryffindor que els d'Slytherin... no sé què faria si fos al revés! I tampoc cal que us faci pena, l'Aubrey, simplement és una persona amb una vida força normal (a Anglaterra, pel que he vist les vegades que hi he anat, tenir els pares separats és més normal que tenir-los junts...). Gràcies per comentar!




Avatar_llunàtica 88 comentaris30/09/2009 a les 21:55:24
#20232Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Molt guai!
Que bonic, l'Aubrey.
Quina merda, no, ser fill únic? :S Un personatge solidaritzat amb tu! XD
Doncs res, espero que el continuis aviat. Un petó
Ah, per cert, és veritat que últimament tots pensem que els capis ens surten malament,  i que deu ser l'inici de curs -.-