Albus Potter - XI- Càstigs i trofeus
AvatarEscrit per lunalovegood
Enviat el dia 06/10/2009 a les 22:43:06
Última modificació 07/10/2009 a les 16:28:48
Tots els capítols de Albus Potter
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


XI- Càstigs i trofeus

XI

CÀSTIGS I TROFEUS


Abans que s'hagués pogut acostumar a la rutina, l'Albus va rebre, juntament amb els seus amics, una nota firmada pel professor Longbottom. Quan la va llegir, li va caure l'ànima als peus.


Benvolgut senyor Potter,

em plau informar-lo que el càstig previst pel passat 5 de novembre tindrà lloc el proper dimecres dia 23. El senyor Filch l'esperarà a les 5 de la tarda davant de la sala de trofeus. No cal que dugui vareta.

Atentament,

Professor N. Longbottom


—El dimecres? Em passaré la setmana castigat o què? —s'exclamà en Julius—. El dijous ja he d'anar amb l'Aurelius a ajudar a Madame Pince a endreçar els llibres de la biblioteca! Quina bona manera de començar el dia —va apartar fastiguejat el bol de cereals, ja no li venia de gust res.

—De quin càstig està parlant? —va preguntar l'Albus, sorprès. Per molt que ho intentés, no es recordava de res.

—Com que de quin càstig?

—És que...

—Tampoc et recordes d'això?

L'Albus va fer que no amb el cap.

—Potser si em feu memòria...

—A veure... —va començar l'Echo, que es veia d'una hora lluny que havia estat esperant aquest moment des que havien rebut les notes—. Fa moooolts i molts dies, els quatre fantàstics (és a dir, nosaltres) estaven sortint d'una classe de defensa d'allò més dura durant la qual havien treballat els encanteris estabornidors. Quan ja es veien alliberats, per fi, van tenir la mala sort de topar (no literalment) amb un dels grupets més pesats d'Slytherin. Resulta que el Black, el Malfoy i la seva colla estaven emprenyant l'Aubrey, que, tot sol, havia de suportar les burles d'aquell grup de serps pudentes.

—Echo, espavila una mica, que no tenim tot el dia —va rondinar la Rose.

—Vam dir-los que marxessin, i ens en vam anar cap a l'hivernacle, però com que ens guiava la Rose —remarcà el nom de la seva amiga, dirigint-li una mirada significativa—, ens vam equivocar de camí i vam tornar al mateix lloc on érem.

—Exacte.

—El Malfoy es va ficar amb la Rose i amb l'Aubrey, que encara era allà palplantat, i llavors... en Julius va saltar i li va fer un encanteri estabornidor! Va ser impressionant! Mega guai! Súper! Hipe —es va quedar amb la boca oberta, sense continuar, ja que la Rose li havia donat un cop de colze a les costelles. Això li va fer perdre tota la seva eufòria—. Però va tenir la mala sort que en Filch era per allà, i ens van castigar a netejar tota la sala de trofeus sense màgia —va acabar quasibé amb un murmuri, desinflada.

—Però...

—Però el dia que havíem de complir el càstig, el dia del partit, va venir el professor Longbottom i ens va dir que no podíem netejar la sala de trofeus. I haurem de fer-ho demà passat. Això és tot. Et ve la memòria?

L'Albus no va respondre.

—Jo vaig tirant, si no us fa res —va dir la Rose, fastiguejada, en veure l'hora que era—. Ja m'atrapareu.

—El que no sé és per quins set sous ens van canviar el dia —va mormolar l'Echo, passant completament de la seva amiga, que s'havia aixecat i sortia del Gran Saló—. Per què no volien que netegéssim la sala de trofeus? És una tonteria...

—No, no ho és —va fer finalment l'Albus—. Recordo aquell dia. Era poc abans del partit i, quan tots vau sortir del despatx del professor, jo em vaig quedar un moment a parlar amb ell. Em va dir que ens estàvem fent una mala reputació. I va dir que... que el Filch havia intentat convèncer a tots els professors de que... —va inspirar profundament amb els ulls tancats, no només per l'esforç que li suposava recordar tot allò succeït abans del cop sinó també per la magnitud de l'acusació— de que havíem atacat l'Eugenos Black.


—QUÈ? M'ho dius de veritat, això? —va fer la Rose amb la cara blanca quan li ho van explicar mentre es dirigien a l'hivernacle—. Doncs és més preocupant del que em pensava.

—El què?

—La nostra reputació! Em pensava que portant-me bé i traient deus la resta del curs n'hi hauria prou...

—No exageris, Rose.

—Home! Si el que hem fet és suficient perquè ens acusin d'atacar un noi indefens a plena nit...

—Ep, ep, ep! —la va interrompre l'Albus—. No me'n va dir res de tot això, el professor Longbottom. Ni indefens, ni a plena nit.

—Potser hi va haver un duel i els seus amics el van deixar plantat! —va proposar en Julius—. I qui sap si era a plena nit...

—O entremig de la confusió! —va saltar l'Albus, emocionat—. Era la nit de Halloween, no? Entre tanta gent, algú se'n podria haver anat per un altre camí sense que els altres se n'adonessin!

—Ehem... sí, no devia ser difícil

—I llavors...

—Sí, però amb això no hi guanyem res —va fer la Rose—. Vull dir, hauria pogut ser tota l'escola.

—Ja, però sabem del cert que algú es va separar de la multitud. I no sabem on va anar.

—Qui? De qui parleu? —va voler saber la Rose, que de cop s'havia vist desplaçada de la conversa—. No estareu dient que... no. No em digueu que vau seguir algú.

—Exactament —va fer l'Echo cofoia—. Però el vam perdre...

—És que no sabeu ni fer això!

—Escolta, Rose, que tu no ens vas voler ajudar! Ara no ens diguis com ho hem de fer o deixar de fer.

—Ep, ep, ep! Algú em pot explicar de què va la cosa? —va protestar l'Albus.

—Tampoc et recordes d'això?

—Mmmmm... no.

—Per Halloween vam seguir l'Aurelius Niall, perquè es va desviar de la multitud, però se'ns va escapar.

—Però suposo que no creureu que va ser ell, l'atacant —va fer la Rose posant el crit al cel i obrint els ulls com dues taronges, com qui diu "però suposo que no creuràs que dos i dos fan cinc".

—I per què no?

—Doncs perquè fa primer, burro!

—Au, Rose! No em donis clatellots, no veus que encara tinc el crani tocat?

—I què passa que faci primer? En Julius va estabornir el Malfoy! —va dir l'Echo somrient, cosa que li va fer guanyar una llarga mirada assassina de la Rose.

—Home... pensa-hi, Rosie. No és pas impossible.

—Però és molt poc probable, Al —va replicar amb veu d'espinguet. Després d'agafar aire, va continuar—. A més a més, vosaltres li teniu mania, a l'Aurelius. Especialment des d'allò del gat d'en Julius. No sou objectius..., no sé si m'enteneu.


El dimecres 23 a les 5 de la tarda estaven tots ben puntuals davant de la porta de la sala de trofeus. El Filch, que ja els esperava, se'ls va mirar amb un somriure de suficiència.

—Mocosos de primer... trigareu unes quantes hores a netejar tota la sala... tot i això, no crec que escarmenteu, ja m'agradaria, ja, poder aplicar els meus propis mètodes. Teniu sort que és la professora McGonagall qui mana aquí... —va acabar murmurant alguna cosa sobre canells i cadenes ben engreixades en un to quasi imperceptible mentre els feia passar.

La sala era enorme, immensa. I era quasibé impossible veure'n la paret, de tan plena de medalles, plaques, plats, estàtues, insígnies i copes com estava. Tots cinc van sospirar; tenien feina per estona.


—Remaleïda Gwendoline Selwyn! Era absolutament necessari que fes tantes coses bones i li dediquessin una placa de 2 metres quadrats? Ja s'ho podria haver estalviat, eh? —va esbufegar l'Echo.

—Siusplau, Echo, pots callar una estoneta? —va sospirar la Rose—. M'estic intentant concentrar. Aquesta brutícia no marxa ni rascant!

—És clar... és la insígnia de la Bel·latrix Black —va respondre-li l'Albus—. En James ens va dir que no ens hi escarrasséssim gaire, no te'n recordes?

—Al...

—Què? —va girar-se distret el noi. Tots l'estaven mirant—. Ah! Me'n recordo! Començo a recuperar la memòria! Visca!

—Senyor Potter, no penso tolerar cap mena de mostra d'alegria o felicitat —va fer el Filch amb veu ronca traient el cap per la porta.

—Sí, senyor Filch.

A partir d'aquell moment tots van treballar, més o menys, en silenci. Per a alguns, però, era una tasca d'allò més difícil.

—Uau! L'equip de Gryffindor de l'any 1984 va acabar la temporada amb 2000 punts. Quins cracks! Idabell Laurence...

—Echo, què et fa pensar que ens importa com es deien?

L'altra es va limitar a encongir les espatlles; li semblava inconcebible que a algú allò no li pogués semblar la cosa més interessant del món.

—Dustin Duff, Otis Page, Hadrian Knightley, Medea Medwin, Melangell Griffiths i Jack Leonard. Ah! Li preguntaré a l'Arielle si era família seva!

—Mira, aquí també n'hi ha uns quants, de Leonards. I també hi ha algun Barnett!

—Aquests sí que haurien de tenir més reconeixement —va dir la Rose observant atentament una vitrina que estava en un racó de la sala—. Premis per serveis especials a l'escola i premis anuals de Hogwarts. T. M. Rodlel, 1942, H. J. Potter i R. B. Weasley. És el papa! I també hi ha el tiet Bill i el tiet Percy! —la Rose no hi cabia d'orgull.

—Ah sí, que bé... —va mussitar l'Echo enllustrant per tercera vegada les plaques de l'equip de Gryffindor de 1984 amb una mirada d'adoració absoluta.

—I encara trobo que els han donat unes medalles massa petites.

—No! —va saltar en Julius—. No-ho-tor-nis-a-dir —va fer entre dents—. Només ens faltaria això! Com si no en tinguéssim prous amb les que ja hi ha! Demà a aquesta hora encara hi seríem!

—I la llista de caps de monitors! —va continuar la Rose fent cas omís del noi—. Bufa, quanta gent!

—Mira, aquí hi ha més noms: R. J. H King, F. A. Longbottom, M. A. McGonagall (podria ser...?), T. M. Roddlel, S. C. Black (és família del nostre estimat Eugenos, potser?), L. A. Evans, J. C. Potter... Al?

El noi havia parat de fregar la copa del torneig dels tres bruixots i s'havia girat cap a en Julius.

—Són els meus avis! I aquest S. C. Black... deu ser en Sírius Black, el padrí del meu pare! Uau...

—Lestrange, McGonagall, Burke, Smith... —va continuar en Julius des de l'altra banda de la sala— de què em sona?

—Són una família màgica molt antiga... encara que també és un cognom comú entre els muggles. Per aquí hi ha un Malfoy, més Blacks, algun Prewett, Prince, Gaunt, Mauch, Bones, un Longbottom... són totes famílies de sang pura, no?

—És que estàs mirant la vitrina d'Slytherin, Echo —va riure l'Albus—. És normal.


Al final el càstig va resultar força més entretingut del que havien pensat. Tot i que brunyir els centenars de trofeus de la sala no era una tasca fàcil, els noms i cognoms de tots aquells alumnes que havien passat per Hogwarts els van tenir ocupats una bona estona, i quan van arribar a la Sala Comuna estaven baldats. Només en Julius se'n va anar a dormir pensant que el seu vertader càstig encara no havia ni començat; l'esperava una agradable tarda amb l'encantadora companyia de l'Aurelius Niall.


—Tranquil, Juls, serà un moment de no res —l'animava l'Albus donant-li uns copets a l'esquena—. Després ja podràs reunir-te amb nosaltres i continuar l'apassionant tasca de... —va llançar una mirada assassina a la Rose— passar els apunts a net. No pateixis, que ja te'n deixarem alguns per tu, no et voldria privar d'aquest privilegi.

La Rose li va donar una llambregada furtiva i l'Albus li va respondre amb un somriure forçat.

—Aquest treball sobre els cavallers de la mort és molt difícil —va rondinar l'Echo en veure la tensió que hi havia entre aquells dos—. No creus que el professor Binns s'ha equivocat de classe? Jo em pensava que la història de la màgia contemporània s'estudiava a sisè i a setè...

—Doncs dóna gràcies a Merlí —va fer l'Albus amb el cap altre cop sobre els apunts—, almenys és interessant i no ens passem les classes dormint.

—Sí, però si descomptes les classes d'història de la màgia... —va dir en Julius badallant— perdo hores de son i no puc rendir al màxim. Ara me n'hauré d'anar a dormir abans! Bé, hi aniria si no tingués aquests estúpids càstigs i treballs.

—Arribaràs tard, Juls —va murmurar-li la Rose—. No t'hi cansis massa, que hi ha molta feina per fer. I intenta aprofitar-ho, que sempre es poden aprendre coses en una biblioteca.

En Julius no va respondre, però l'Albus va fer una ganyota.

—Per què no te n'hi vas a viure, doncs? —en Julius es va esquitllar a poc a poc i mirant de no fer soroll; sabia com acabaria la cosa (últimament els dos cosins es tiraven els plats pel cap massa sovint) i no volia tenir-hi res a veure—. Segur que Madame Pince estarà encantada de tenir-te tot el dia voltant per allà, ets tan insuportable com ella! Però vigila, el terra de la biblioteca és molt vell i ets tan pesada que pot ser que cedeixi als teus peus. Com envejo els llibres, tindran l'honor de gaudir tot el dia de la teva intel·ligentíssima persona. Quina companyia més encantadora!

La Rose li va clavar una mirada freda. Semblava que els cabells, ja esbullats per naturalesa, se li haguessin eriçat. Feia una mica de por i tot.

—Oh, oh. Em sembla que això no ho hauries d'haver dit —va mormolar l'Echo.

L'Albus va mirar els ulls de sa cosina, buscant-hi les llàgrimes. Era ara el moment en què se n'anava plorant desconsoladament... o no?

—No te'n queixes tant, de mi, quan et deixo els apunts o et responc dubtes —va escopir secament, per continuar amb un to més burleta—. Ja veurem com te les apanyes sense aquesta rata de biblioteca. Vinga, vés a demanar ajuda al teu amiguet Aubrey,... ja estàs trigant!

—Sí, almenys si és l'Aubrey qui m'ajuda no em queden els treballs molls de tantes llàgrimes —l'Albus va sanglotar exageradament—. Que potser és la teva firma? Ho fas perquè els professors sàpiguen que no els faig jo sol? N'ets ben capaç —va agafar aire; tenia tanta ràbia acumulada a dins que ja no podia parar, estava cansat de que la seva cosina estigués de tan mal humor tot el dia, i que es preocupés més pels deures que pels seus amics—, encara que, és clar, segur que ho fas pel meu bé. M'equivoco?

—Sí, com de costum. Hi deus estar tan avesat que ja t'és impossible saltar-te la tradició. No saps res, Albus. Res de res. I jo de tu no em faria gaire el milhomes. Segur que la tieta Ginny no estaria gaire contenta de saber que em copies tots els apunts i treballs. Ni el professor Longbottom.

—No series capaç —va escopir ell mirant-se-la com si fos un cuc fastigós i menyspreable.

—Jo de tu no ho provaria.

Amb una revolada, la noia va aplegar tots els llibres i papers que havia escampat per la taula i va sortir de la sala comuna amb la mirada altiva i el pas ferm i decidit.

—Què m'he perdut? Quan ha estat que aquesta ha anat a fer classes d'augment de fums amb els d'Slytherin?

L'Echo no va respondre. Aixecant-se a poc a poc, l'Albus va agafar les seves coses i va pujar a l'habitació. L'Echo va encongir les espatlles i va tocar l'ase. Quin parell! De sota els seus apunts, bruts, desordenats i plens de dibuixets, va treure l'últim número de la revista Tot escombra i va posar-se a llegir apassionadament.


Eren quarts de nou quan l'Albus va acabar. Estava prou orgullós d'haver fet els deures ell solet, sense l'ajuda de ningú, i li semblava que se n'havia sortit prou bé. Va baixar a la sala comuna amb l'autoestima força alta. Asseguda encara a la mateixa taula hi havia l'Echo, amb els ulls tancats.

—Dorms?

—No —va mussitar ella obrint els ulls de cop—, només estava imaginant com seria tot si estigués dins l'equip de Quidditch.

L'Albus se la va mirar. A ell també li agradava el Quidditch, però a vegades pensava que l'Echo en feia un gra massa. Només a vegades.

—M'agradaria tant! Encara que m'hauria de comprar una escombra nova...

—És clar.

—Has vist el prototip del nou model de CCirrus? És guapíssim! Sortirà l'any que ve no l'altre, en faran una edició especial per al mundial! En tenia una foto per aquí... el meu avi m'ha regalat una subscripció al Tot Escombra per haver anat a Gryffindor, mira... on és? L'havia deixat per aquí! Bé, tan se val. És una pena que surti tan tard, jo me la volia demanar pel meu pròxim aniversari... ara tinc una Virargentada 305 i em va força bé, però si vull aspirar a alguna cosa a les proves de quidditch de l'any que ve...

—Jo tinc una Sensepols 20.

—Ostres! Que guai... és clar que, sent el fill de la gran Ginebra Potter...

—Però ara les Sensepols ja han quedat desfasades —va afanyar-se a dir l'Albus, abans que l'Echo tornés a cantar les mil meravelles de la seva mare—. D'ençà que s'han fusionat amb les Nimbus, han quedat en un segon pla, no?

—Ja ho pots ben dir... jo crec que m'acabaré comprant una Fletxardent 5. L'últim model va donar molt bons resultats, sembla ser. L'Ellie Fairfax en té una i em va explicar que l'any passat Gryffindor van guanyar la copa gràcies a que va avançar l'escombra del caçador d'Slytherin. A hores d'ara, diria que és el millor model, fins que surti la CCirrus 18, és clar. També en parlava la revista així que... quina té el teu germà? Ah, sí, una Raigdefoc 1.8 oi? Sí, les Raigdefoc també estan bé...

—I tant! El meu pare en té una... una de les originals, del 1993. És molt guai, però va una mica lenta...

—Uau... i quina té la teva mare? Espera, no m'ho diguis... encara va amb la Cometa 500? Una gran escombra, mànec de roure polit, acceleració de...

—No, però encara la guarda. Diu que no hi ha cap altra escombra com les Cometes. Ara s'ha comprat una Wasp 75.

—Oh, sí, són les millors escombres de passeig que hi ha al mercat! M'encanta la forma que tenen (sí, les 75 són més maques que les de l'última versió, les Primavera), i és molt pràctic que puguin portar dues persones. Saps que l'empresa és de la família de la Deborah? Quina sort que té, eh? I no ho aprofita, la molt pava! I la teva mare...De quin color la té? Vermella oi? És el seu color preferit...

L'Albus se la va mirar. Quan es posava així, arribava a fer por, ni tan sols ell sabia quin era el color preferit de la seva mare!

—Ostres... —l'Echo tenia la mirada perduda, com si es veiés envoltada per milers de models d'escombres diferents, tots a la seva disposició; només una cosa, però, la podia fer tocar de peus a terra—. Per cert, saps a quina hora havia de tornar en Julius? És que començo a tenir gana.

—El càstig s'acabava a les 8, em sembla. Fa tard, no?

—Es deuen haver allargat... —el seu estómac va grunyir amb força—. Però és que tinc molta gana! Per què no anem tirant cap al menjador?

—Home, l'hauríem d'esperar...

—No podríem anar-lo a buscar? —va fer ella suplicant—. Si us plau...


Es van dirigir ràpidament cap a la biblioteca i hi van aconseguir arribar amb un temps rècord (l'Echo s'estava posant tant nerviosa que l'Albus va preferir arribar traient el fetge per la boca que arribar després d'haver estat mig devorat per la seva amiga). Un cop allà, però, es van trobar que Madame Pince els feia fora amb la seva usual simpatia, al·legant que els dos "mocosos impertinents i incultes" ja havien marxat feia estona i que, per si no n'estaven informats, la biblioteca tancava a les 8 en punt.

—Ens devem haver creuat. Quina ràbia!

—Ja, però jo tinc gana, Albus. Si us plau...

—D'acord. Suposo que ja vindrà.

—Potser ja és a taula i tot!

—Vine, em sembla que hi ha una drecera per aquí. Me'n va parlar en Fred.

Però en Fred va resultar ser una font tan poc fiable com en James. Al cap de cinc minuts de travessar petits corredors deserts, l'Albus es va aturar.

—Molt bé, no sé on som —va admetre finalment—. No en tinc ni idea.

—Ja deia jo que no podia ser, que pugéssim, si el Gran Saló està més avall que la biblioteca... —va convenir l'Echo.

—Què fem ara?

La noia va remenar el cap.

—Ho sento, jo quan tinc gana no puc pensar. No puc pensar en res que no sigui el mmmmm... menjar —va sospirar amb els ulls tancats, pensant en el suculent àpat que s'estava servint uns quants pisos més avall—. Pastís de carn, verdures estofades... suc de carabassa, llenties, cassola de peix, pollastre rostit amb prunes, vedella amb bolets, cards arrebossats, dolços de mel, bescuit, pastís de xocolata i gingebre i... què és això?

L'Albus se la mirava nerviós; cada vegada li feia venir més salivera.

—Civet de senglar? No pot ser! Per les barbes de Merlí, és civet de senglar!

—Echo, per fa...

—Cap aquí —va dir ella decidida, senyalant encara amb els ulls tancats un estret passadís— el civet des senglar és cap aquí.

A cada cantonada tornava a tancar els ulls i ensumava l'aire, com si fos un gos petaner. Corredor rere corredor, van anar notant cada vegada més l'escalfor que emanava el centre del castell.

—Per aquí. Para un moment! —va deturar-se obrint els ulls de cop. Acabaven de tombar i es trobaven en un passadís força llarg i fosc. Corredor enllà, a mà esquerra es veia llum, i se sentien veus llunyanes—. Crec que ve algú... no comestible.

—Me n'alegro —va fer somrient un noi, baixant per les escales que tenien al darrere.

—Julius! Què hi fas, aquí? T'estàvem buscant!

—No res... —en Julius va relliscar i quasibé va pica contra el bust de Paracels que hi havia al mig del passadís—. Ostres, que perilloses són aquestes escales! —va remugar fregant-se el braç amb el que havia parat la caiguda.

—Julius, d'on venies? —va voler saber l'Albus, sense treure els ulls de sobre el seu amic, mentre l'ajudava a aixecar-se.

—Jo no...

—Tinc gana —va dir simplement l'Echo, recolzada al bust, senyalant el passadís, que continuava endavant.

—No, jo... m'agradaria passar per la sala comuna per... —va fer en Julius amb un to de veu vacil·lant, fent moure la motxilla que duia a l'esquena.

—Tinc-ga-na —va repetir la noia; el seu to era tan amenaçant que no li va caldre afegir "si no anem ara mateix a menjar demà per sopar hi haurà Julius i Albus rostits amb una poma dins la boca, i no va en broma, que sé on és la cuina".


Malauradament, el destí no volia que aquella nit l'Echo sopés. Potser, més aviat, el destí els volia fora de l'escola. En girar la cantonada es van trobar un cos al terra; una noia estesa, reposant sobre la dura pedra. Estava immòbil, però per la posició macabra de les seves extremitats semblava que s'hagués estat agafant el cap amb força, per por que li arranquessin. Tenia la cara tenyida d'un horror desmesurat.


Tatxan! I aquí, per fi, un altre capítol. L'havia de penjar ahir però se'n va anar la corrent i com que faig servir l'ordinador fix per a escriure i no tinc el pràctic costum de guardar a cada frase que faig (costum que hauré d'adquirir tenint en compte el treball de recerca imminent) doncs se'm va esborrar la meitat del que tenia escrit.

Com que he descobert que si no proposes preguntes els comentaris són tots iguals (sí, no me n'he adonat fins ara, pegueu-me, XD) us n'adjunto unes quantes...

Què us ha semblat? es va posant interessant? (penseu que he de recuperar tots els capítols en què no hi passava res...)
Què en penseu? Què li deu haver passat a ... (a qui?) Qui li ha fet? (si és que li ha fet algú?) d'on venia en Julius? Què li passa a la Rose? La continueu odiant tant (o més?)? Heu tastat mai el civet de senglar? (si la resposta és negativa... us el recomano! jo també el podria olorar a més d'un km de distància... mmmmmmmm!) quin és el vostre plat preferit?

Vinga, ara a comentar, que no podreu dir que no teniu tema, XD. Almenys alguna en podreu contestar, no? ni que siguin les 2 últimes... ;)

Apa, adéu!!!
Fins aviat!!
Petons! :)


Llegit 812 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris07/10/2009 a les 14:57:34
#20336Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaaaaaaa :) M'agradaria contestar-te el milió de preguntes que has fet però no tinc temps TT

Només quatre coses, a la Rose l'odio, és cert, però també em fa molta pena :S nosé que li deu passar... La noia, podria ser la Rose mateixa no? (una mica macabra vale..) i el Julius no sé no és aigua clara!

M'ha agradat moltíssim! Ah, i no he provat el civet de senglar :)

Petons




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris07/10/2009 a les 15:06:19
#20338Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Primeeera! M'ha semblat super guaai! jo crec que la noia aquesta l'ha atacat la mateixa persona que a l'Augenius Black. Rollo l'HP 2, que algú (o alguna cosa) ataca a la gent.. mola! i la baralla entre cosins ha molat molt! per fi explota l'Albus, és que aquesta Rose em cau fatal.

No he provat mai aquest plat, ja el provaré!

Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatarnathalilupin 181 comentaris07/10/2009 a les 15:39:36
#20342Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!

Mola moltíssim jaja,
Pobre Rose, no sé que li passa perìo considero que tant ells com l'Albus s'han passat una miqueta jaja.

En Julius em cau molt bé, però amaga masses coses (suspitós jaja).

El civet de senglar no s'havia ni que existis aquest plat jaja, quan el vegi a algun lloc ja el tastaré jaja.

Continua aviat

nathalilupin




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris07/10/2009 a les 15:53:00
#20344Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Jo el civet de senglar no, però el pollastre rostit amb panses... mmmmmmm!

Súper guai, el capítol! La Rose és una mica bastant insuportable, però estic segura que està passant una mala època i que té moltes coses bones. OHHH! Qui deu ser la noia estesa a terra?? Ara els hi passarà el que li va passar al Harry al segon llibre! Tothom es pensa que són ells quan només tenen la mala sort de topar-se amb el problemes!

És una proposta, ehh? No li fagis cas. Però en Julius venia de la infermeria de veure l'Eugenos Black no sé perquè. (és el primer que se m'ha acudit)xD.

I res, que un petó! i bo profit, que m'encanta mejar, a mi! Sóc Echo xD.

Maria




Avatarlunalovegood 167 comentaris07/10/2009 a les 16:20:49
#20351Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

hola a tothom!

ivi_potter: tranquil·la,em sembla que últimament anem tots un pèl estressats. Ja era hora que us fes una miqueta de pena la Rose, no dic que no sigui insuportable, però té les seves raons (ni bones ni dolentes, però importants, almenys per a ella). la noia... aaaaah! vés a saber, muhahahaha.

Marta Potter Weasley: sí, la ff s'assembla una mica al 2on llibre i mira que és el que m'agrada menys! què hi farem... creus que ha estat la mateixa persona (o cosa) la que ha atacat l'Eugenos que la que ha atacat a la noia misteriosa? pot ser, pot ser...

nathalilupin: si consideres que s'han passat, no vulguis veure les baralles que tinc amb el meu cosí (a falta de germans, bons són cosins, diuen, XD) només hi ha una petita diferència i és que no xerrem tant i ens peguem abans, XD pensa que s'estimen igualment... són cosins i per sort (o mala sort) no ho poden canviar.

Porcupintí-na: aaaaah! qui sap, d'on venia en Julius? en realitat ho podríeu saber, però no crec que hi hagi ningú prou fan de hp per a descobrir-ho llegint només. potser ho sabreu d'aquí uns dies... o potser no, muhahahaha! i si t'agrada tant menjar com dius realment et recomano el civet de senglar. Està boníiiiisssim!

petons a totes i gràcies per comentar!




AvatarTooru 240 comentaris07/10/2009 a les 16:31:32
#20353Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

El Filch no te una altra cosa que remugar? Si tant li agraden les cadenes que les use ell.

No, mai he provat el civet de senglar. Algun dia.

I si, s'esta posant molt interessant, hem recorda a lo de Harry en la Cambra Secreta. La que esta en terra no sera Rouse, no??

Fins aviat!




Avatar_llunàtica 88 comentaris07/10/2009 a les 21:48:26
#20363Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Oh, està molt bé!
Doncs a  beure... no sé qui deu ser aquesta noia, però l'actitud d'en Julius és realment sospitosa. Txanxan! Jo no odio la Rose, em fa gràcia.. XD No he tastat mai el civet de senglar, ni ho havia sentit! Però amb lo carnívora que sóc ho faré quan en tingui l'oportiunitat!
El meu plat preferit.. no ho sé, el que sé és que el iogurt amb colacao, tradició familiar, m'apassiona!(L)
Continua aviat!;D




Avatarlunalovegood 167 comentaris08/10/2009 a les 15:36:59
#20364Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

tooru: merci x comentar! sí, el filch és un amargat de la vida, ja li estaria bé prendre una mica de la seva pròpia medecina... suposo que és perquè és llufa, no? Jo també crec que s'assembla al 2 (i més endavant encara si assemblarà més, ja ho veureu) però no ho he fet expressament, ha sortit així. Creus que és la Rose? qui sap, qui sap... de totes maneres ho descobrireu al pròxim capítol.

_llunàtica: m'alegro que no odiis la Rose, a mi també em fa gràcia escriure-la.va molt bé per desfogar-me, de veritat XD. mmm, iogurt amb colacao! jo sóc més de nesquik i últimament no en gasto gens perquè vaig amb tanta pressa als matins que no tinc temps ni de preparar-m'ho, però algun dia ho provaré. fins aviat!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris08/10/2009 a les 21:00:04
#20366Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

holaa!

la Rose te la regla i punto pelota! XD és que sino no entenc el comportament odios :P

A veure, jo no en tinc ni idea de qui es la noia... pero segur que l'ha atacat el mateix que a en Black!

En Julius no sé d'on surt... quina intriga! jeje!

i no, no he tastat mai el civet de sanglaar! i el meu plat preferiiiit... pizza i pasta! per variar xd

un petooo!!