El Torneig dels Quatre Bruixots - 11: Juraria que no hauria hagut de quedar blau...
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 30/10/2009 a les 10:40:57
Última modificació 30/10/2009 a les 10:40:57
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


11: Juraria que no hauria hagut de quedar blau...

QUE VÉNEN, QUE VÉNEN!

Sembla que avui hi ha un ambient entusiasta a l'escola, oi? Els professors són més amables, els alumnes més alegres, la P està amb febre al llit... Hi ha dies en què tot surt rodó. I a què es deu aquest canvi tan favorable de caràcter? Doncs que avui arriben les delegacions de Hogwarts, Beauxbattons i Durmstrang! Me'n moro de ganes de veure'ls.

És clar que no tots tenen massa bona reputació... pel que es veu, els de Durmstrang fan Arts Obscures en comptes de Defensa contra les forces del mal, ho sabíeu? I pel que fa als de Beauxbattons... tothom diu que abans l'escola era molt bona però que últimament els alumnes es preocupen més per l'elegància del seu uniforme que per l'educació en sí. Una colla de pijos, vaja. Els que més seriosament ens hem de prendre crec que són els de Hogwarts; ja sabeu, com que són anglesos... tenen pinta de ser seriosos, educats, puntuals, estirats i totes aquestes coses que no van massa amb nosaltres...

De fet, l'últim Torneig el van guanyar ells, ni més ni menys que el Harry Potter! Per cert, que m'he assabentat que hi té el fills, a Hogwarts. Espero que vinguin, seran els primers que buscaré!

De tota manera, jo crec que el nostre futur paladí, K (perquè tots sabem que serà ell, encara que hi hagi uns quants que defensin als altres que es volen presentar) els superarà de molt. Llarga vida a l'Acadèmia!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 


 

Feia un matí genial, el sol brillava, no hi havia ni un sol núvol al cel i bufava una brisa suau que feia tremolar l'herba dels jardins. Una cinquantena de figures vestides amb capes negres baixaven del castell en direcció al camp de quidditch, els més petits arrossegant els seus baguls com podien i els grans fent-los levitar davant seu amb la vareta.

—Com creieu que hi anirem? —va preguntar el Frank, que a part del bagul també anava amb la moto—. Portarreus?

—No ho crec —va dir la Geena—. És costum que les escoles arribin amb alguna mena de transport representatiu i que siguin entrades triomfals.

—Cavalls vesprals? —va proposar l'Alice, que anava seguida del seu karding, l'Apol·lo, un encreuament d'un cavall amb una libèl·lula que havia donat lloc a una libèl·lula de dos metres a ratlles negres i violetes que es deixava muntar i, ah, sí, renillava.

—Espero que no, no sé on ficaria la moto... —va dir el Frank.

—No, no —va fer el James—. Cavalls vesprals no crec, la majoria de gent no els pot veure, o sigui que d'entrada triomfal res, i a més a més és un viatge molt llarg a cavall, ha de ser alguna cosa més ràpida perquè hem de ser allà aquest vespre.

—Un avió? —va intentar el Frank.

—Qui vols que el piloti? —va fer la Geena—. És molt complicat de portar, i hauria de ser un muggle, ja que calen molts anys d'estudi...

—Doncs... cotxes voladors! —va dir el James.

—Els alumnes no tenim carnet—va sospirar la Geena.

—Escombres! —va saltar l'Alice.

—Molt lentes.

—Catifes voladores! —ara el Frank.

—Prohibides des de fa setanta anys.

—Un submarí! —James.

—Això ja ho porten els de Durmstrang.

—Amb el Hogwarts Express? —Alice.

—Sí, per sota l'aigua, no et fot...

—Geena, xata, estàs poc col·laboradora, eh? —va fer el Frank amargament, mentre s'anaven acostant al camp de quidditch—. Tot és que no, tot és que no! D'alguna manera haurem d'anar a Atenes, no? Com vols que hi anem?

—Amb allò —va dir el James, assenyalant amb la mà el camp de quidditch que ara ja entrava a la seva visió.

Tota la professor d'alumnes es va parar de cop dalt del turo, i van deixar anar sospirs i crits d'admiració.

—Flipa...

Al bell mig del camp de quidditch hi havia un enorme dirigible que semblava dissenyat per la mateixa persona que havia fet el Hogwarts Express. Era metàl·lic, de color escarlata i decorat en daurat i els rajos de sol feien que semblés que saltaven espurnes vermelles. Tenia la mida i les proporcions dels avions, però alguna cosa del seu aspecte feia que semblés més un objecte màgic que no pas muggle, tot i que ho era.

Quan van haver recuperat l'alè els alumnes van baixar el turonet cap al camp, sense poder apartar es ulls del dirigible, la finestra panoràmica del davant i la gran H daurada del lateral. La McGonagall ja els esperava allà.

—Què, no està malament, eh? —va dir amb un toc d'orgull a la veu—. Ens l'ha proporcionat el Departament de Jocs i Esports Màgics conjuntament amb el Departament de Transports.

—És una passada! —va exclamar el Frank.

—Si li agrada no caldrà que s'endugui la moto, senyor Longbottom —li va retreure la McGonagall—. I es pot saber on va amb el seu mosquit, senyoreta Longbottom?

—Tothom s'emporta les seves mascotes! —es va queixar l'Alice, assenyalant el Lladruc, el gat negre de la Lily—. Miri, veu, la Lily porta el seu gat i no li diu res!

—Perquè tinc la certesa —va fer la McGonagall— que el gat de la senyoreta Potter no es beurà la sang de ningú durant la nit. Un gat no és perillós.

—Si no comptem la seva afició per destripar budells, és clar... —va murmurar el James a sota veu, que havia sagnat més a causa de les esgarrapades del gat que en la resta de la seva vida.

—Però anem allà durant el dia, arribarem abans que es faci fosc! —va insistir l'Alice—. L'estaré vigilant tota l'estona...!

—No —va fer la McGonagall—. La libèl·lula no puja al dirigible.

—Siusplau, professora...! —va exclamar l'Alice, posant-se de genolls, i la gent va començar a riure—. Per favor! Per favor!

—Oh, està bé —va assentir la McGonagall, a qui irritaven molt aquelles escenes—. Però no entra al dirigible. Lligui'l a fora, en aquella barana, així si vol podrà estirar les ales sense assassinar ningú en l'intent...

—Visca! —va exclamar l'Alice, i es va endur l'Apol·lo cap a un petit balconet que sobresortia d'un dels laterals dels dirigible.

—Senyor Longbottom, l'estic veient —va sospirar la McGonagall—, on es pensa que va?

El Frank, que ja era a mig camí de la passarel·la per pujar al dirigible empenyent la moto, no es va immutar i només va cridar.

—Si es pensa que amb el que m'ha costat portar-la ara la deixaré aquí, ho porta clar...!

La McGonagall li anava a contestar, però es va aturar quan es va veure a sobre un altre problema.

—Aberforth, es pot saber on vas amb totes aquestes llaunes i pots de vidre?

—A mi no m'enreden! —va exclamar el vell—. No em faran pas menjar aquestes porqueries estrangeres... qui sap què porten! Segur que mengen rates o gats o escarabats...

—Aberforth, anem a Grècia, no a Calcuta! —es va exasperar la McGonagall—. On vas amb totes aquestes llaunes de tonyina, per favor?

—Bé hauré de sobreviure, no? —es va queixar ell, mentre els alumnes es partien la caixa de riure i anaven pujant cap al dirigible, deixant els dos professors discutint-se—. Jo no penso menjar gat!

—Aberforth, no mengen gat!

—Això els digui'ls-ho a ells quan el cuiner l'enxampi transfigurada en gata...! Pam, directe a la olla!

—Què olla ni què olla! —va bramar la McGonagall—. Miri que com no deixi ara mateix tot aquest menjar el deixo aquí!

—Ja li agradaria!

—Déu sap que sí! Deixi el menjar!

—No! —el Dumbledore li va treure la llengua i es va esmunyir entre els alumnes—. No es pot confiar en el menjar estranger...

La McGonagall va tancar es ulls i va respirar profundament. Els va tornar a obrir i va mirar la munió d'alumnes al seu voltant. Per què tothom anava a la seva bola...?

—Potter, on va amb aquesta gorra de llana? —va fer, acostant-se a l'Albus per treure-li la gorra—. Anem a Grècia, no a Finlàndia! Que sap a quants graus són, allà... Oh —es va quedar parada quan li va treure i li va veure el front, on encara duia les paraules "Insulta'm" escrites amb permanent—. Tapi's, tapi's —va dir de seguida tornant-li a posar.

—Ho he intentat tot i no se'n va —va somiquejar l'Albus.

—Ha estat el seu germà, oi?

—No, ha estat la meva germana... —va murmurar ell, abatut.

La McGonagall va sospirar per enèsima vegada. Ja l'havien advertit de la Lily Potter. El Harry Potter portava com cinc anys advertint-la. Va pujar al dirigible on ja l'esperaven tots els alumnes bocabadats mentre pensava que hagués estat millor dedicar-se a vinicultura.

L'interior del dirigible era més gran del que semblava. La sala principal era gran, espaiosa i lluminosa gràcies al gran finestral que donava a la part frontal de l'aparell. Les parets eren escarlata i s'ajuntaven per dalt com una cúpula, seguint la forma del dirigible, però el terra blanc i brillant donava lluminositat a l'interior. Era ple de butaques i sofàs, i tauletes i, darrere d'una barra americana, hi havia unes quantes ampolles de batut de bescuit i altres refrescos, i vuit safates plenes de pies que els havien preparat els elfs domèstics per dinar. Al fons hi havia els banys i unes escales que baixaven cap al pis inferior.

—Benvinguts a la seva nova casa —va fer la McGonagall—. Espero que hi estiguin a gust perquè a partir d'ara el dirigible serà com la seva residència. Dormiran aquí, tot i que les classes i els àpats els faran a l'Acadèmia d'Atenes amb la resta d'alumnes de les altres escoles. Les habitacions són al pis de baix, veuran que les de l'esquerra són les de les noies i les de la dreta les dels nois, s'hauran de dividir en grups de cinc i, no, senyor Nicholson, les habitacions no poden ser mixtes. No vull tornar amb més gent de la que marxem —va callar un segon, notant els somriures de l'alumnat—. Acabo de dir això últim, oi? Sí, ho acabo de dir i... em... em sembla que... que ja podem marxar...

—No! —va exclamar el Dumbledore—. No podem marxar!

—Per què no? —va fer la McGonagall.

—Perquè tinc la impressió que em deixo alguna cosa... —va rumiar el professor.

—Aberforth, ens podem passar aquí tot el dia esperant que ho recordis —va dir ella—. Ja et compraràs el que necessitis a Atenes. I estic convençuda que no estarà fet de gats.

Va baixar les escales, que conduïen a un passadís ple de portes que eren les habitacions dels estudiants, però va caminar fins al final de tot del passadís on hi havia una porteta amb un cartell on s'hi podia llegir: Sala de control.

La sala no era gaire gran però al menys estava buida. Era tota blanca i grisa, i s'hi havia posat un llit per poder dormir-hi. La part frontal no era de metall, sinó de vidre; es tractava de la cabina del pilot, i era just al morro del dirigible. A diferència dels dirigibles muggles, no hi havia cap panell de control ple de llumetes, botonets i palanques, només hi havia un forat no gaire gran però profund. La McGonagall va treure la vareta i la va introduir al forat fins al mànec, i allà la va deixar.

Al cap de cinc segons, es va sentir un brunzit i el terra va trontollar lleugerament. El brunzit va augmentar de volum i la McGonagall va caure de cul a la cadira del pilot. Esperava que dalt els alumnes s'haguessin fet mal. Ha, ha. Va mirar cap a baix per la finestra i va veure que el terra s'allunyava. Es va recolzar a la butaca, va tancar els ulls i va respirar fons.

Amunt, amunt!

 

*   *   *

 

—Veig les teves cinc... —va dir el Fred agafant dos sickles de davant seu i deixant-los enmig de la taula— i en pujo dues.

—Les veig —va fer el Frank amb desgana, llençant dos sickles més al pilonet.

El Fred va posar les seves cartes sobre la taula.

—Full de reis —va dir amb un somriure.

El Frank va somriure encara més.

—Pòquer de reines —va afegir, donant la volta a les seves cartes i arrossegant el piló de monedes cap al seu davant.

En tenia un bon munt, així com l'Alice, ja que les llargues jornades de feina en un pub havien donat els seus resultats, tot i que el James dubtava molt que a la Hannah Longbottom li fes gaire gràcia que el que més haguessin après els seus fills aquell estiu fossin jocs de cartes amb apostes. Ell mateix, el Fred i el Tom Nicholson no havien guanyat ni perdut gaire. L'Albus, la Rose, la Geena, la Sharon Goldstein i l'Anne Boot (del seu curs de Ravenclaw, que se'ls havien unit a la partida) estaven pràcticament en bancarrota. La Geena no havia tingut bones mans, la Rose es posava vermella quan deia mentides, a l'Anne Boot se li escapava una rialleta cada vegada que li tocava un joker, la Sharon es posava nerviosa i se li queien les cartes, i l'Albus... l'Albus semblava que havia nascut per perdre.

—Jo ja no puc apostar més, gent —va dir la Geena quan l'Alice va recollir les cartes i començava a remenar-les de nou—. He perdut un munt.

La majoria va assentir.

—A mi aquests dos em foten més por... —va fer el Fred, referint-se als bessons Longbottom.

—Eh, ja ho sé! —va exclamar el Tom—. En comptes de diners ens podem jugar la roba!

—Perd-te Nicholson —va fer l'Anne i ella i la Sharon van marxar a l'acte.

—Però què he dit? —va preguntar el Fred innocentment.

—Deixem-ho ja —va dir el James, somrient—. Crec que ja hem abusat massa dels petits —es va mirar el seu germà, que es negava en rotund a treure's la gorra.

—No hi ha manera d'esborrar el permanent?

—Què va —va bufar el l'Albus, llanánt una mala mirada a la Lily, que era a la taula del costat.

Pel que semblava, la seva germaneta havia estat ensenyant als nous de primer a jugar el pòquer i ara els estava prenent el pèl i les peles de mala manera. El James es preguntava on coi havia après a jugar al pòquer, tot i que tenia la lleugera sospita que no en sabia gaire i que simplement s'inventava les normes del joc sobre la marxa de manera que sempre guanyava.

—Veieu? —deia en aquell moment—. La meva doble parella guanya l'escala de color de l'Snowzy i per tant em quedo els seus cinc sickles, me'ls atanses siusplau? Gràcies, i ara remena la Lyra...

—Saps, Al, crec que podria solucionar-ho... —va rumiar el Frank—. He estat llegint teoria sobre com fer pocions decolorants. No recordo els ingredients exactes, però ho puc intentar, ja que tenim temps...

—De debò? —va exclamar l'Albus—. Ostres, Frank, em faries un gran favor...

—Doncs mira, si em vas a buscar la mermita i els ingredients de pocions al bagul i el James m'encén un foc portable dels seus...

 

*   *   *

 

Una hora més tard, el Frank remenava la marmita que contenia un líquid grogós borbollejant.

—Si puc neutralitzar el color blau de la tinta i fer que ens transformi en color carn—va explicar el Frank—, la pintada desapareixerà. A veure, això ja està —va dir un moment després—. Prova-la.

—Estàs segur que funciona? —es va voler assegurar l'Albus.

—En una escala de l'u al deu? —va demanar el Frank—. No l'havia preparat mai, i ho estic fent de memòria, de manera que suposo que no, no n'estic segur.

—Jo no penso provar això, doncs —va avisar l'Albus.

—Doncs a veure d'on traiem un voluntària, ara... —va bufar la Geena.

—Fàcil —va dir el James—. Lily! Eh, Lily, vine!

La nena va aixecar el cap i va córrer cap allà, on hi havia un grupet de gent mirant a veure què era el que estaven fent els rondadors. S'hi va obrir pas fins arribar a davant de tot on era el seu germà.

—Necessitem que algú provi aquesta poció —la va informar el James.

—Què fa? —va preguntar ella.

—Ni la més remota idea.

La Lily s'ho va pensar uns instants.

—Mola! —va exclamar després amb els ulls brillants de felicitat.

El James li va fer una pintadeta a la mà amb retolador blau per veure si feia efecte. La Lily va agafar la cullera sopera amb la poció que li va allargar el Frank i se la va empassar. Durant uns instants no va passar res però aleshores les arrels del cabell de la Lily es van anar a aclarint, i el canvi de color va anar des de l'arrel fins a les puntes, fins que es va tornar completament rossa.

Tothom se la va quedar mirant en silenci amb els ulls com plats.

—Què? —va fer la Lily.

—El... el cabell... —va dir el James.

La Lily se'l va mirar.

—Ala! —va fer despreocupadament—. Quan em vegi el papa s'enfadarà un munt amb tu, James... L'última vegada que li vaig demanar que me'l deixés tenyir de verd va fer un dels seus comentaris sarcàstics...

—Bé, doncs aleshores sembla que tenim nou mesos per arreglar-ho —va explicar el Frank amb un somriure tens—, perquè ara mateix no recordo exactament el que hi he posat... a veure, la poció està bé però els color són incorrectes... en comptes de vermell a groc, hem de passar de blau a carn... anem a veure...

—Et queda bé, Lils —la va animar l'Alice—. Dóna gràcies que és ros i no violeta...

—Què dius! —va exclamar la Lily—. Violeta sí que molaria...!

Mitja hora més tard, la poció havia agafat un to més blavós.

—Ara crec que sí... —va fer el Frank—. Lily, torna aquí.

—Ni de conya —va dir la Lily—. No penso a tornar res si no em promets resultats guais!

—Au, va, Lily —es va queixar l'Albus, que tenia ganes de poder treure's la gorra.

—Que no!

—I ara, què? —va fer el Frank.

—Tranquil —va dir el James, que en allò tenia recursos de sobres—. Àlex! Àlex, vine un moment que m'has de fer un favor!

L'Àlex Parra, de segon de Gryffindor, germà acadèmic del James, fan incondicional dels magatotis i admirador de tothom que es digués Potter de cognom, va córrer com una exhalació cap allà quan va sentir que el James Potter deia que el necessitava.

—Sí! James! Hola, James, digues, James, en què et puc ajudar? —no parava de fer petits saltironets entusiàstics mentre parlava—. Què vols que faci? Vols que et porti alguna cosa? Menjar, refresc? Vols un massatge als peus?

—Eh, no, no... saps fer massatges als peus? Vull dir que no, gràcies —va afegir quan l'Alice li va donar un cop de colze—. No, necessito que provis aquesta poció. Canvia el color de les coses... en principi et desapareixerà la guixada que ara et faré a la mà... —va explicar-li mentre li feia—. En el pitjor dels casos et canviarà el color del cabell.

—D'acord —va acceptar l'Àlex sense rumiar-s'ho, i va agafar la cullera i la va escurar.

La poció va fer efecte als cinc segons.

Aquest cop, tots els presents es van quedar blancs.

—Crec que no havies pensat en l'autèntic pitjor dels casos... —va murmurar el Frank.

—Què? —va fer l'Alex— Què m'ha pass...? Argh! —va fer quan es va veure la mà.

—No li ho diguis als teus pares —li va demanar de seguida el Frank.

—Però sóc blau!

Efectivament, era blau. Innegablement blau. El Frank s'havia equivocat en l'ordre dels colors i en comptes de fer que el que fos blau es tornés carn, havia fet que la carn es tornés blava. El resultat? Una mostra del que vindria a ser un barrufet gegant.

—Bé, una altra cosa que hem d'arreglar en els propers nou mesos... —va apuntar el Frank com si res.

En aquell moment, els segons d'estupefacció van quedar interromputs pel l'Aberforth Dumbledore que va córrer cap a ells amb tot de cordes embolicades al braç.

—Ei, ei, gent... caram, quin bronzejat més extremat, Parra... ei, ei, eil qui vol venir a fer puenting?

—M'apunto! —va exclamar la Lily al cap d'un instant.

—Què vol dir puenting? —va preguntar el James—. Aquí no hi ha cap pont... esperi un moment, no voldrà saltar del dirigible?!

—Molt hàbil, Potter.

—Professora McGonagall! —van cridar els magatotis a la vegada, mentre corrien cap a les escales que baixaven al pis inferior.

La McGonagall era l'única que podia controlar una mica l'Aberforth. O al menys li fumi crits fins que el Dumbledore es rendia de pur avorriment. Van passar pel costat del Dominique, que s'estava petonejant en una cantonada amb la germana gran de la Sharon Goldstein i van córrer fins a la porta de la sala control. Hi havia un cartellet penjat: No molesteu, estic dormint.

Se'l van quedar mirant, vacil·lants.

—La McGonagall dorm? —va preguntar l'Alice, estranyada.

—Tothom dorm, Alice —li va contestar la Geena.

—Ja, però la McGonagall també? —va insistir l'Alice.

—Professora McGonagall! —el James va donar cops a la porta.

—Miri el cartell, Potter... —va remugar la directora amb veu cansada.

—El Dumbledore vol fer puenting amb la meva germana! —va exclamar ell.

—No sigui ridícul, Potter —va segir la McGonagall—. Aquí no hi ha cap...

Es va callar de sobte i, dos segons després va obrir la porta i va sortir corrents com una exhalació.

Normalment la gent triga uns segons en despertar-se i reorganitzar el món i els pensament abans de llevar-se. La McGonagall no, la McGonagall podia passar del son profund a un estat d'alerta immediata sense cap pas entremig, que és el que sol passar a la gent que està al càrrec de vàries desenes d'adolescents. És això o que et tanquin l'escola.

 

*   *   *

 

Ja començava a enfosquir-se a l'exterior i es començava a notar un ambient molt carregat. És difícil tenir una cinquantena d'adolescents tancats en una mateixa sala tantes hores seguides. El Frank finalment havia aconseguit fer una poció que fes desaparèixer el permanent del front de l'Albus, i s'havia distret la resta de la tarda preparant una poció magnificadora, que representava que augmentava el poder de qualsevol cosa que tingués una funció especial. O sigui, que si la posaves a un llumí feia la flamarada d'un llançaflames, si te la posaves al coll feia que parlessis amb un volum més elevat, si te la posaves al nas... bé, senties pudor per tot arreu. L'havia deixat apartada en un racó al costat de la finestra quan ja se n'havia cansat, i allà estava, borbollejant de color ver espinac.

—Molt bé, acostin-se tots cap aquí —va dir la McGonagall, i tots es van reunir en rotllana davant seu.

—Ja som a Grècia des de fa una estona, senyors —va anunciar la McGonagall—. Serem allà d'aquí a... senyoreta Potter, vostè no era pèl-roja?

—Sí, però ja no —va dir la Lily, la rossa—. El Frank, es divertia inventant pocions que no sabia què feien.

La McGonagall va reparar després en l'Àlex Parra, i es va girar cap el Frank.

—I em pot explicar, senyor Longbottom, perquè el senyor Parra és blau?

—Crec que per les crisopes—va contestar el Frank—. Però no n'estic segur al cent per cent.

—Per les crisopes...?

—Sí professora —va assentir ell—. Crec que n'he posat massa a la poció. Però la bona notícia és l'Albus ja no va demanant que l'insultin.

La McGonagall va desviar la mirada cap al front net de l'Albus.

—Sabia que en passaria alguna... —va sospirar— Bé, és igual, ja s'ho faran. El cas és que serem a Atenes d'aquí a no-res. Ara per ara, el que haurien de fer és ajudar-me a localitzar una vola de foc ultraviolada que ha d'estar suspesa pal cel. És una entrada en una altra dimensió. 

—Una què? —va demanar el Malfoy, que jugava a escacs en un racó amb l'Albus, sols, com sempre que s'ajuntaven.

—És una fricció entre dos dimensions.

—Vol dir com un altre món...? —va seguir el Malfoy.

—Sí, i no —va contestar la McGonagall—. És una mica complicat. Suposo que ja saben que l'Acadèmia de Màgia es troba situada al mateix lloc que l'Acròpoli, cert? —hi va haver un assentiment de cap conjunt—. Dons suposo que es preguntaran com és que poden fer classe enmig de les runes i, sobretot, com s'amaguen dels muggles. Bé de fet el cas és que sí que són al mateix lloc però en una dimensió diferent. En general, hi ha un portal que serveix d'entrada i sortida per les dues dimensions, que són el que fan servir els professors i alumnes de l'Acadèmia. Però és clar, és força petit i no hi podem accedir en massa, de manera que durant el dia d'avui han obert un portal molt més gran al cel, i un altre al mar, ja que els de Durmstrang venen en submarí. I el portal és la bola de foc ultraviolada, s'hauria de veure des d'aquí... perquè ja es pot veure l'Acròpoli muggle, no?

Efectivament, quan van mirar per la finestra van veure en la llunyania les restes imponents del Partenó il·luminades en la foscor de la nit. Tothom es va posar a mirar pel cel, buscant en silenci. Efectivament, va ser el Frank qui, al cap d'una segons va assenyalar un punt en la llunyania.

—És allà —va dir—, darrere d'aquell núvol.

—Jo no veig res —va dir algú.

—Allà no hi ha res...

—Sí —va fer el Frank, convençut, i el James va sospitar que estava fent servir la seva vista de falcó—, és a uns dos quilòmetres ne direcció sud-est. Faci'm cas, professora. L'hi juro que l'he vista.

—Molt bé, va assentir la McGonagall, obrint una trapa que conduïa directament a la sala de control, u va saltar amb una agilitat força sorprenent tenint en compte l'edat que tenia—. Guiï'm, Longbottom.

El dirigible va girar seguint les ordres exactes que donava el Frank, i tan bon punt van haver tapar el núvol que tenien al costat, tots van poder veure una bola de foc de color violeta pujat de la mida d'una pilota de futbol que s'anava fent gran a mida que s'hi acostaven.

—Agafin-se —va advertir la McGonagall—. Mai no he travessat un portal interdimensional i no sé ben bé què passarà.

Tots es van asseure al terra arrambats a la paret. Quan el dirigible va ser a tocar de la bola de foc, aquesta es va fer de la mida del dirigible i se'l va passar. Va haver-hi un moment en què els va enlluernar una llum molt intensa durant una fracció de segon, i aleshores va parar.

—Crec que ja l'hem travessat —va anunciar la veu de la McGonagall. Els alumnes i el Dumbledore es van alçar de nou i van tornar a mirar per la finestra. Tot semblava exactament igual. Tret que no era exactament igual. Per començar, el Partenó estava sencer, i encara es veia molt més imponent., juntament amb la resta d'edificis de l'acompanyaven. A més a més, es veien una pila de puntets diminuts com formiguetes, que segurament eren els alumnes de l'Acadèmia, esperant-los.

—Ja ens han vist —va dir la McGonagall—. Començaré a fer descendir el dirigible.

—Tinc una idea! —va exclamar de sobte la Lily i va marxar cap a la seva habitació.

Va tornar amb un capsa de Petards del Dr Filibuster (peten xops i no cal flama) que el James li havia regalat el Nadal anterior i els la va mostrar. El James va mirar els altres magatotis i tots van assentir amb el cap. Posats a fer una entrada espectacular, els petards mai no estan de més.

—Està, bé, obra una finestra i llença'n uns quants —va assentir el James.

La Lily va fer un saltironet alegre per no haver ficat la pota per una vegada i va córrer cap a la finestra de darrere de tot, i la va obrir per llançar els petards. El Frank es va adonar massa tard que justament havia anat a triar la finestra que era just a sobre de la seva poció amplificadora.

—No, Lily, aquí no! —va cridar el Frank.

La Lily, sense voler, es va sobtar amb el crit del Frank i va deixar anar sense voler la capsa... que va caure a dins de la marmita. Sencera. Peten xops i no cal flama. Als magatotis els va semblar que es quedaven sense estómac.

—Tothom a terra! —va cridar el Frank.

El James va córrer cap on era la Lily, sentint-se com si anés a càmera lenta, la va engrapar com va poder i es va llançar en direcció contrària amb ella en braços a la vegada que la marmita explotava i, amb ella, la part de darrere del dirigible. Tots dos van caure al terra amb un cop sord de panxa i el James va notar una escalfor molt forta que venia de darrere seu, però estava pràcticament segur que les flames no els havien tocat.

Aleshores es van començar a notar fortes turbulències, la gent cridava i tossia, plena de cendra i quan el James va alçar el cap va veure que hi havia un forat de ben bé un mentre de diàmetre on hi hauria hagut d'haver la finestra.

—Què heu fet? —va bramar la McGonagall des de la sala de control, que havia sentit l'explosió però no havia vist res—. Potter! Potter sé que ha estat vostè! Merda! Els controls no van, el dirigible no respon!

—Ens estem estavellant! —va cridar el Dominique mirant per la finestra.

L'Alice va mirar al seu voltant, desesperada. Pensa, Alice pensa...

—James —va cridar al final, ja que era ell el qui al final tenia idees immediates—. Què fem?

—Encanteris  levitadors! —va exclamar ell—. Ja sé que el dirigible pesa molt, però som cinquanta. A veure, gent! —va cridar el James, mentre perdien altura i pressió a una velocitat vertiginosa—. Sé que molts no em suporteu, però ara la prioritat és viure. Que tothom que sàpiga fer encanteris levitadors tregui les varetes i apunti al dirigible! Els de primer! Llenceu per la finestra tot allò que no sigui necessari!

Tothom va anar per feina. En menys de cinc segons, tothom, els d'Slytherin inclosos, estava fent el que els havia manat el James. Quan la teva vida corre perill no és un bon moment per qüestionar-te la teva amistat amb la persona que pot solucionar les coses.

Ara els feia l'efecte que no queien a la mateixa velocitat però no semblava que allò servís per a gaire.

—Seguim perdent pressió! —va cridar la McGonagall.

El Frank estava agafat a una de les finestres  per no caure, mentre apuntava el terra del dirigible amb la vareta. El dirigible va fer una giravolta i molta gent va caure a terra. Alguna cosa va xocar contra el Frank. Eren les cordes del Dumbledore per a fer puenting. Se les va quedar mirant uns instants.

—La moto! —va cridar el Frank, a qui se li havia encès la bombeta—. Alice! Els kardings tenen molta força, oi?

—A què ve això ara? —va cridar l'Alice, que feia el que podia per aguantar-se dreta i subjectar a la vegada una nena més petita de Hufflepuff que s'havia deixat anar sense voler.

El Frank li va llançar una corda.

—Lliga-la a l'Apol·lo i a una finestra, munta, i fes-lo volar cap amunt —li va dir—. Jo faré el mateix amb la moto! Professora McGonagall, l'Alice i jo intentarem subjectar-lo des de fora! Intenti dirigir-lo cap al lloc d'aterratge com pugui!

Els dos van sortir corrent cap al pis de baix. El James es va acostar cap a la trapa que donava a la sala de control, on la McGonagall es barallava frenèticament amb el timó.

—Els de l'Acadèmia s'adonaran que tenim problemes, oi?

—Això espero! —va cridar ella—. Perquè com la idea dels Longbottom no funcioni li juro que faig estavellar el dirigible contra el Partenó, a veure quin queda més en runes, si el dels muggles o el seu!

 

*   *   *

 

Si en aquells moments, la McGonagall hagués estat entre el personal d'Atenes, però, el que hauria sentit hagués estat això:

—Mireu, ja vénen els de Hogwarts!

—Quin dirigible més xulo!

—Mireu, mireu, llancen focs artificials!

—Caram, com s'ho curren! És espectacular, eh?

—Mireu, ja comença a descendir.

—Què és això que llencen per les finestres? Taules i cadires?

—Potser és una tradició estrangera d'aquestes...

—No sabia que els dirigibles baixessin en picat per aterrar!

—I quina velocitat que porten, no?

—Que fatxendes...!

L'Elektra es mirava el dirigible que se'ls acostava amb ulls crítics. Pel que ella havia llegit, els dirigibles no aterraven en picat.

—Ei, E —va fer una veu al seu costat, i es va girar per veure que era de l'Angelos—. No estan baixant molt de pressa?

—És el que estava pensant...

—I... —va seguir l'Angelos—, és normal que els dirigibles tinguin un forat a la cua d'un metre de diàmetre?

—Em dóna a mi que no...

L'Elektra es va obrir pas entre la multitud d'uniformes blancs, vermells i blaus i es va dirigir cap un home de barba blanca no gaire llarga.

—Professor Sòcrates —el va cridar, i ell es va girar per mirar-la—. Vol dir que les coses estan anant bé? Pels de Hogwarts, vull dir.

—Oh sí —va assentir el director, tranquil·lament amb un somriure confiat—. La professora McGonagall és la mar de competent. No permetria que res anés malament...

 

*   *   *

 

—Me cagun la putaaaaa! —va bramar la McGonagall—. Queden menys de cinquanta metres! Què foten els Longbottom?

Aleshores es va sentir una forta estrebada cap amunt. La velocitat va reduir considerablement tot i que seguien caient. El dirigible va recuperar la posició horitzontal, cosa que ja va ser molt.

—Al descampat! —va cridar el James assenyalant per la finestra una part de l'acròpoli coberta de gespa.

La McGonagall va fer girar el timó cap allà. La gent seguia apuntant el dirigible amb les varetes aplicant-li encanteris levitadors, mentre es dirigien a tota velocitat cap el terra de gespa.

—Agafin-se!!! —va bramar la McGonagall.

Van xocar contra el terra amb un cop fort, van rebotar, van tornar a xocar i van derrapar uns cinquanta metres emportant-se la terra i la gespa per endavant. Finalment, la fricció va aturar el dirigible, tot i que la part de sota va quedar ben enterrada al terra.

Durant uns segons tot es va quedar en silenci, i la gent es va deixar caure a terra, esgotada, per recuperar l'alè. S'havien quedat a les fosques, sortia aigua de vés a saber on i hi havia molt de fum. Mica en mica, ja que la porta havia quedat soterrada, la gent va anar sortint per les finestres, deixant-se caure a la terra remoguda i quedant tots plens de fang. Els únics que estaven nets, tot i que una mica escabellats, eren els Longbottom, que havien pogut aterrar elegantment a deu metres del dirigible.

—Ha estat divertit! —va exclamar el Dumbledore—. Tornem-ho a fer!

—Hi ha algú ferit? —va preguntar la McGonagall, mirant el que semblaven unes tropes derrotades en una batalla—. Doncs anem cap on ens estan esperant, i no vull sentir ni una sola paraula.

La delegació de Hogwarts va avançar panteixant i tossint a través del fum i la pols cap a l'entrada de l'Acadèmia, on els esperava un mar d'uniformes blancs, blau cel i vermells.

Un home força alt, de barba i cabells blancs fins a les espatlles tot i que calb de la part de dalt, vestit amb una toga blanca de cap a peus, se'ls va acostar alegrament per anar a saludar la McGonagall.

—Hola, hola! —va fer de manera molt jovial donades les circumstàncies—. Caram! Daixò... bé... sembla que ha estat l'entrada més... espectacular de les tres.

Gràcies pels ànims, va pensar el James, conscient que semblava que tornessin d'una guerra.

—Tot i que hagués preferit que el camp de quidditch no hagués resultat... mmm... ferit —va seguir el director de l'Acadèmia.

La McGonagall li va fer una mala mirada. El James va mirar enrere i es va adonar que ho havia tres cèrcols a banda i banda del dirigible fet miques.

—G! —va cridar una veu de sobte, i el James va entreveure l'Elektra que passava corrent per anar abraçar la Geena.

—Bé, doncs! —va exclamar el director, picant de mans, que no semblava disposat a deixar que baixessin els ànims per nimietats com els accidents o la mort prematura d'una de les delegacions—. Sembla que serà millor que els de Hogwarts dormiu a l'Acadèmia, no?

—Serà millor que sí, gràcies —va assentir la McGonagall lúgubrement, mentre deixava que el director de l'Acadèmia li pregués la mà i l'acompanyes cap a l'entrada mentre la resta els seguien.

—D'això, Minerva... —li va murmurar ell—. T'has adonat que tens un alumne blau?

—No preguntis...

 

 


 

VIST:

Un carruatge tirat per cavalls blancs alats amb la delegació de Beuxbattons. Un vaixell semblant a l'Holandès Errant amb els de Durmstrang. Un dirigible escarlata que ha començat fent una estrada espectacular i que acabat encara no sabem com, estavellant-se contra el camp de quidditch amb la delegació de Hogwarts a dintre. Cap mort. G abraçant-se amb La Rossa (va a Hogwarts!). Una cinquantena d'alumnes que semblava que vinguessin d'un camp de concentració de treballs forçats. Un noi guapíssim en una Harley Davidson. Un nen blau. Un dia més estrany del que esperàvem.

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora.


Llegit 1289 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarginny loovegod 314 comentaris30/10/2009 a les 11:22:35
#20572Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

primera!

mu llegeixo!




Avatarlunalovegood 167 comentaris30/10/2009 a les 13:55:32
#20573Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

Uo!
No saps el favor que m'has fet, desrpés d'una merda d'examen d'història d'espanya el que ve més de gust és llegir un bon capítol del torneig dels tres bruixots i, a més, complet complet. a part de ser llarguíssim (com ha de ser) té de tot, acció, diversió, segur que un milió de pistes que hem passat per alt... XD i una bona dosi de James, Lily i Dumby! i McGonnagall, òbviament!

visca visca ja són a Atenes! M'encanta aquesta ciutat... i això pinta molt però que molt bé! ja era hora que algú es fixés una mica en el pobre Frank, que el tenies una mica abandonat, i és tan bon tio! (cal ser bon tio per aguantar sa germana, XD)

Entrada triomfal estil Magatotis, que s'hi vagin acostumant, els grecs... em sembla que la Pandora tindrà algunes sorpreses pel que fa als tòpics anglesos (i a altres coses).

Tinc el cap pensant a tota màquina imaginant què ens tens preparats, però l'única manera de saber-ho és que pengis els següents. Em moro de ganes de saber què passarà!

vinga, adéu! :)




myre_ginny 93 comentaris30/10/2009 a les 14:05:56
#20574Encara no he escrit cap fanfiction

uooo!!  genial, divertidissim!!

llegeixo dsd la uni, i stava a l'aula d informatica rien mentre llegia quan en teoria auria d'estar fen exercicis d fisica.

dons axo, k ma agradat mol! q tin ganes q comnsi el torneig i d veure com se les apanyen els magatotis!

segueix aviaaaat!! (o tan aviat com puguis)

petoneeetss!!

mire




Avatarivi_potter 512 comentaris30/10/2009 a les 15:00:07
#20575Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAAAAAAAAa:)

mare meva! m'ha encantat! tenia unes ganes boges de capítol! M'agradaria enrollarme molt i comentar les mil i una coses del capítol, però no em dóna temps :S

Per cert, vull la Lily pèl-roja! xdddd!




Avataranna_lovegood 206 comentaris30/10/2009 a les 15:20:11
#20576Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

uoo!quina ilusió m'ha fet que pengesis un capitol, arribo a casa, obro l'ordinador entro i veig el capitol i me posat a fer saltironets per tota la casa xd

una pregunta,surtirà el que pasara a Hogwarts?, perque si no no sabrem que pasa amb l'Agatha...

Entrada estil Magatotis que s'hi vagin acostumant, Hogwarts es així xd

bueno, m'ha encantat que sigués tan llarg, continua així!




AvatarTooru 240 comentaris30/10/2009 a les 15:46:11
#20577Encara no he escrit cap fanfiction

Holaa!!

Esta genial! L'entrada espectacular, milor que la que m'imaginava.  M'encanten els Magatotis, per ara sols es el camp de Quidditch, ja vorem al final del torneig!!

Fins aviat! 




MrsBlack Anònim30/10/2009 a les 15:46:43
#20578Encara no he escrit cap fanfiction

oooooooooooooooh!
quuee xulooo!
mmencantamencantamencanta!



apa m'en vaig a vendre castanyes!
moltts anims que t'està quedant espupenddu.




Avatarullal 129 comentaris30/10/2009 a les 15:57:09
#20580Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

genial. de moment noo tinc temps per dir res més que ja me escaquejat per llegir-lo.




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris30/10/2009 a les 16:30:51
#20581Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

hahahaahaaaa! Així quee era un dirigible, eh? xDD Mola!
El Farnk em cau súper bé, no sé si ja ho havia dit, i la mcgonagall també! Són lo màxim!

M'ha molat mazo la idea del dirigible, en serio! xDDDD

Tinc unes ganes de llegir el següent capítol! I el pobre Parra Blau? Hahaha pobrissó..
xDD

Un petó! (i perdona el merda coment)

Maria




Avatarrodlel14 119 comentaris30/10/2009 a les 19:07:28
#20582Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Hola!! Alabada siguis!!!! Quin capítol, mare de déu, quin graan capítol!!! M'ha encantat!

Molt òbvia la idea del dirigible, ja m'ho esperava... però segueix sent genial, sobretot la part del pinyato! Quan ha dit "La moto!" em pensava que la volien tirar per la finestra i que s'havia enfadat. I quan ha dit lo de la força se m'ha acudit que els voldries arrossegar a tots entre la moto i el karding : només són cinquanta, no?

Tercer, sembla que es coneixeran el Frank i la Pandora... xDxD no dic res més...

Rodlel14 (Enric)
Muahahahahahaha...

PS: Lamento el meu pobre comentari i les meves frases potser pessimistes, però entre el refredat i... bé, és igual.

PS2 : La mirada aquella assassina de l'Elektra (i la frase d'un company de classe que em va dir "Si les mirades matessin...") m'ha fet pensar molt, i ha sortit a la llum allò que pensava fa tant temps... : no és cap assassina boja psicòpata que s'enfada amb tot déu quan els altres fan alguna cosa bona per a ajudar a algú que no és ella?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/10/2009 a les 19:56:06
#20584Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ei, hola, que bé, quants comentaris en només una tarda! Que, amb les presses, m'he deixat de posar-vos el meu comentari... el tenia preparat i tot i no l'he copiat. En fi, que us el copio ara:

Hola, gent

Ja sé que he trigat molt però de veritat que tinc tantíssimes coses a fer que per fer els capítols he d'anar esgarrapant mitges hores d'on puc, dormo una mitja de 5 hores diàries i porto un estrès a sobre que no sé com m'aguanto en peu. Serà pel cafè, segurament (últimament m'hi he tornat a viciar, i això que aquest estiu ho havia aconseguit deixar...). Que consti que no em queixo, que m'agrada molt tot el que faig, però de vegades no puc evitar preguntar-me què es deu sentir quan un s'estira al sofà i veu la tele. Bé, això també significa que tampoc no tinc temps de llegir les vostres fanfictions, i sé que n'he de llegir i comentar moltes, però de veritat que no tinc temps material per fer-ho. Molt em temó que no podré fins les vacances de Nadal; faré una gimcana i me'ls llegiré tots seguits de pe a pa (la veritat és que de vegades va millor així), o sigui que no us enfadeu, ok? 

Bé, doncs, el capítol. M'ha quedat molt més llarg del que esperava, però, bé, ja som a Atenes. Digueu-me què us ha semblat. Ningú no havia pensat en un dirigible, eh? La veritat és que ja fa moooolt que ho tenia plantejat, espero que us hagi agradat.

Bé, gent, que no tinc més temps per allargar-me que he d'anar a la Uni. Espero que em feu molt coments, tot i que no sé segur si tindré temps per contestar-los! Em sap greu!

En fi, és el que hi ha. Espero que no el deixeu de llegir perquè estigui una mica out. Ens llegim!

Agatha Black




AvatarClara_Weasley 133 comentaris30/10/2009 a les 20:14:40
#20585Encara no he escrit cap fanfiction

Una cinquantena d'alumnes que semblava que vinguessin d'un camp de concentració de treballs forçats. Un noi guapíssim en una Harley Davidson. Un nen blau. Un dia més estrany del que esperàvem.

Copio i enganxo aquesta ultima frase. Per resumir tot el capitol. GENIAL.

Lo de un nen blau, mervaellós, en serio, m'has tingut tres minuts seguits rient.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris30/10/2009 a les 21:55:22
#20586Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jajaaa quin riuree!

Molt bo, la veritat, m'ha encantat! El títol ja prometia, però amb el capi t'has superat!

Eii! Què fa la Pandora, eh? Menys amb el Frank! NI te'l miris, em sents, mala pècora!?

Ara ens tocarà patir amb l'Alice i el James, no? DOncs vinga, a patir com a bona masoca que sóc.

El capi no dóna molt per comentar, però és genial, així que...

Continua tan aviat com puguis!

1 pto

Marta 3

PD el profe té un bloc que es diu dclfdm. Intenta endevinar què vol dir.

PD2 has sentit a parlar mai del sintagma carabassal?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/10/2009 a les 22:10:48
#20587Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

defensa contra les forces del mal... vaya vaya, qué si no. ¬¬ Des que em vas dir que li agradava l'Snape cada vegada em cau pitjor. Així que esteu fent ara Tirant lo Blanc, oi? A mi em va agradar força. Crec que encara no has escollit treball en grup, oi? XD




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris30/10/2009 a les 23:13:49
#20588Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

mare meva, mare meva, mare meva!!! Jo vaig pensar que anirien en globus, no em vaig desencaminar tan noo?? XD

fuaa... brutal, m'he reigut molt a alguns trossos! hhahaha! molt bo de veirtat!

i ara s'han de quedar a durmir a l'Acadèmia! uuuuh que pasaraaa...? txan! to be continued! :P
Tinc moltes ganes de llegir el següent!!!

fins aviaaat! :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/10/2009 a les 08:10:58
#20589Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

No li agrada l'Snape. ES CREU que és l'Snape. Encara que és cruel però no tant...

I sí, vol dir això! Com que és un blog de classe ni m'havia passat pel cap que pogués ser això: blocs.xtec.cat/dclfdm

Ams... no, no estem fent tirant lo blanc (anava per mi això?), no sé a què ve. Això del sintagma carabassal ho diu el profe "perquè li sembla un nom més simpàtic que sintagma X" ¬¬




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris31/10/2009 a les 14:47:28
#20590Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ah, doncs amb els de batx està fent Tirant lo Blanc, perquè s'estan apuntant allà x fer uns treballs... ^^




Laiia Von Llasë 40 comentaris31/10/2009 a les 21:11:52
#20591Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Brutal! Ja tenia mono de capitol, l'ultim me'l vaig haber de llegir molt rapid entre examens pero aqet capi si qe és bo:)

I d'aixó d'un noi guapissim en una Harley Davinson res, eh Pandora, que el Frank és per mi. Béé, te'l deixaria algun dia si m'aconsegueixes el Paris per mi soleta xdd. Parlant del Paris, si dius que les normes no són iguals a Grècia que a l'altra torneig dons me'l podries fer paladí, et juru que em faries molt feiç!!

En aquest capi...:la Lily és la millor, no sé com se t'acudeixen tantes coses esbojarrades per fer-li fer. L'entrada espectacular i aixó del nen blau, jaaja, li podries fer cantar la cançó dels barrufets(Molt lluny d'aquí a l'altra banda del mon...xdd). I lo de: Tothom dorm. Ja, pero la McGo també? Per morir-s'hi.

Continua aviat i amb el Paris:P

Laiia




Gemma Evans 51 comentaris02/11/2009 a les 22:56:51
#20599Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!! ja fa dies que ho havia llegit pro no havia pogut comentar! :) res qe ja tenia ganas da qe penjesis! mancantan els magatotis en general! i la lily es la millor! jahaj un nen blau!! ajhajha! bonissim! sagur k a ningu sa li avia acudit un dirigible! mancanta llastima k sastabellin pro wenu els lonbottom ans salvan i am stil! hjahaja!
sas k ara el albus es tornara un pringat? la pandora investiga els germans potter. el primer es guapo, llest, divertit, t club d fans... la petita sta cm una cabra i es tope idul i el dl mig qe es? pos un qe smpra as qeda apart, no es tan guapo,ni llest ni divertit ni idul com la lily! pubret am fa tope pena el albus! i mira k am cau mol b! prooo... es lu qe ia no?

ptns

~~Gemma~~