Escrit per _llunàticaEnviat el dia 05/11/2009 a les 22:00:22
Última modificació 05/11/2009 a les 22:02:12
Tots els capítols de Això és una... Gran Orgia!
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
-Un altre desvirgat. - digué l'Hermione de mala manera sortint de la sala comuna i deixant-los a tots amb un pam de nas.
-Dones!
***
L'endemà, abans de l'hora de sopar, l'Hermione estava ajudant els elfs a preparar el menjar, feina més difícil del que semblava tenint en compte la quantitat d'alumnes de l'escola (malgrat la màgia, que era de gran ajuda). Per ella tampoc era un càstig gaire terrible, de fet, ja que aquelles criatures li queien molt bé. Va pensar de tornar a fer campanya pels seus drets, però ho tenia realment pelut, perquè ells eren els primers que s'hi oposaven.
Acabada la feina va sopar allà amb ells; no tenia ganes d'anar a la taula amb en Ron i en Harry.
-Parli-hi, senyoreta.
-Com? - la noia va fer un bot en sentir la Breffy, una elf bastant vella.
-Que hi parli, amb el noi.
Dit això l'elf va abandonar la cuina per anar a on fos que dormien els elfs (tot un misteri!).
L'Hermione va recollir el seu plat (a la manera muggle) i va sortir al menjador. En Ron i en Harry ja no hi eren. Va anar a la Sala Comuna, que estava molt buida. Va veure'ls jugant a escacs màgics a les butaques, i va asseure's al seu costat.
-Ei, Hermy, no has vingut a sopar! - va exclamar en Ron acostant-se-li per fer-li un petó que ella rebutjà.
-És que tenia molta feia ajudant els elfs. - va contestar-li lacònica i amb la mirada perduda en la pluja nocturna, que repicava contra els vidres.
-Però es pot saber què et passa?! - va dir ell indignat.
-Doncs que... que... que ho sé tot! - cridà ella.
-Què? Què és el que saps? - digué ell estranyat.
-Millor que me'n vagi, eh, jo... - va murmurar en Harry aixecant-se i marxant a l'habitació.
-Doncs que... que ja no ets verge.
Silenci sepulcral.
En Ron no podia mirar-la a la cara, per tant feia veure que el cuir desgastat de la butaca de color granat era molt interessant.
-T'ho va dir la Gemma, oi?
-Sí. - ella tenia els ulls plens a vessar de llàgrimes. - De fet es pensava que jo ja ho sabia, com seria lògic. Se li va escapar, vaja.
Per què la protegia, ara? Al cap i a la fi sentia com si la fantasma sabés més coses del seu xicot que ella mateixa.
-Hermione, ho sento molt, de debò. Crec que et dec una llarga explicació. - va esperar que ella digués res en va, així que va prosseguir el relat- Aquest estiu, com ja saps, vam anar a la final de Quidditch. Hi érem tots menys tu, perquè tenies...
-Un casament, el de la meva cosina. - va ajudar-lo ella.
- Això. Doncs bé, vam veure el partit, que vam guanyar, per cert, i després vam anar a dormir a la tenda. També hi havia la Luna i el seu pare. Jo, ella, en Fred, en George, la Ginny i en Harry vam dormir en una mateixa tenda, i els pares i el pare de la Luna en una altra. Estaven una mica separades, ja saps, qüestions d'espai. Estàvem jugant al burro explosiu - sí, el que sents - quan un tio de, més o menys, l'edat d'en Fred i en George va entrar a la tenda seguit per una colla. Ens van oferir d'anar a una macro festa al descampat de més avall. Òbviament, no ens ho vam ni pensar.
-No hi vau pas anar, no? No els coneixíeu! - va intervenir-hi l'Hermione.
-No em siguis carca, ara! Evidentment, que hi vam anar! - va exclamar ell. - Doncs això, que els vam seguir, i allà... vaig beure molt, no sabia...
-Au, va! No em vinguis amb la típica excusa de la borratxera!
-Però és cert que anava molt malament... mira, hi havia moltes noies, per allà. Tu i jo feia temps que no ens vèiem, i teníem una relació oberta, així que...
-Amb una desconeguda, doncs. - va murmurar més per ella mateixa que per en Ron - És una mica menys terrible...
-Eug, no és exactament així, Hermione. - va tornar a fer-se miradetes amb la butaca.
-Com? - es va estranyar ella.
-Doncs que... que no va ser amb una desconeguda, precisament.
-Què? Però, amb la teva germ... QUÈ? AMB LA LUNA?
-T'ho puc explicar! (NA: Frase típicaXD)
L'Hermione es va aixecar i va sortir de la Sala Comuna enfurismada. I, en Ron, és clar, a darrera seu.
***
En Neville es dirigia a la sala comuna quan va sentir una veueta sota seu.
-Hola!
-Lisa! - es va posar vermell com un perdigot. No l'havia vist més, des de la nit del ball. - D'això, jo...
-Em sap greu haver marxat d'aquella manera l'altra nit.
-No, si no pas...
-Hauria d'haver-te explicat que no estava preparada. - va agafar aire i va continuar, sense deixar temps al noi de dir res - Però crec que aviat ho estaré.
Va marxar passadís enllà deixant en Neville Longbottom absolutament descol·locat.
***
En Harry va sortir de l'habitació i va veure que a la sala comuna no hi havia els seus amics.
Ara és un bon moment, doncs.- va pensar. Va sortir pel retrat de la Senyora Grassa, que al seu torn no va parar de cridar-li fins que va ser molt lluny.
-Ei, jovenet, que són un quart de dotze, has de ser al llit!
Va arribar a la Torre d'Astronomia i, tal i com s'esperava, ell era allà.
-Harry! - va cridar, deixant entreveure un nerviosisme sobtat. No l'esperava, evidentment.
-Com pot ser que et sorprengui? Si hi ens hi hem vist moltes vegades, aquí...
-Sí, és veritat, però... bé, suposo que el meu subconscient esperava que vinguessis.
Es van mirar als ulls, uns de càlids i els altres de freds i, tal i com havia de passar, es tiraren l'un sobre l'altre i es besaren apassionadament.
Van acabar, evidentment, a la Sala de la Necessitat. Això sí, abans en Malfoy li va fer un conjur protector que havia trobat en un llibre (NA:Espavilat, el nano!) per tal que ningú de fora pogués obrir-la.
***
En Ron de seguida es va cansar del joc d'atrapar de l'Hermione, així que va fer un espring i va engrapar-la pel braç quan eren al tercer pis (NA: En algun capítol havia de fer sortir aquest mític pis, no?XD).
-Ja està bé, no? - va dir entre esbufecs. Ella girà la cara, intentant desfer-se del braç musculós (NA:Brabababah!(L)) del noi sense gaire èxit. - Ara no em parles?
Silenci.
-Bé, tant se val, no podràs evitar de sentir-me, així que t'acabaré d'explicar tota la història. Mira, sí, que va ser amb la Luna, però per mi no va significar res i...
-Que no va significar res?! - va cridar de sobte ella - Com pots dir això?! Va ser el teu primer polvo!
-Ja, però...
-Res de peròs! - ja tornava a plorar - I per què coi no m'ho vas dir?!
-No ho sé, suposo que tenia por que reaccionessis com... com ara.
-Quina barra... - va negar amb el cap amb ràbia - Si m'ho haguessis dit abans no hagués reaccionat així, idiota!
-Sí, tens raó. - ja no sabia què més dir, estava tallat i avergonyit - Ho sento moltíssim, Hermione.
Llavors, sobtadament, ella va tirar-se-li a sobre fent-li una forta abraçada.
La cosa va passar d'una tendra abraçada de reconciliació a una gran onada d'escalfor.
-No, Hermione, no podem fer-ho aquí. - va aturar-se en Ron.
-Per què no?
-Doncs perquè som al mig d'un passadís prohibit a mitja nit i, vols dir que ho vols? No et deixes guiar per allò que saps?
-Ronald, hosti, ara que anava bé i...
-Jo només vull el millor per tu.
-Ja ho sé.
-I si anem a l'habitació?- va dir ell amb un somriure maquiavèl·lic.
Van arrencar a córrer tan silenciosament com van poder fins arribar a l'habitació.
-Sort que no hi ha en Harry.
Van estirar-se al llit d'en Ron i van anar per feina.
Arribarien realment a allò que anhelaven tots dos?
***
L'Snape es movia d'una punta a l'altra de les Masmorres. Davant seu hi havia, asseguda, la psiquiatra. Era una noia de cabells llargs i pèl-rojos, amb els ulls verds, que el mirava fixament.
-Per què coi hem de fer les sessions tan tard, eh? - remugava ell sense, ni pensa-ho!, mirar-la a la cara.
-Perquè està molt ocupat durant el dia, professor Snape.
-I tu què saps?!
-No li tolero que em tracti d'aquesta manera, professor Snape.
-Sí, ja sé que sóc el professor Snape, collons! I qui ets tu per dir-me com t'he de tractar? Si tens almenys quinze menys que jo!
Llavors, inesperadament, ella s'aixecà i li posà la vareta al coll.
-Sóc - la -seva- psiquiatra. O sigui que ja pot començar a tractar-me amb més de respecte, que sóc aquí tenint moltes altres opcions, i sóc tolerant fins un cert punt. - va buscar els ulls de l'Snape, però ell no deixar que els trobés - Va, comencem. A veure, professor Snape, per què creu que és aquí?
-Perquè, segons el benvolgut director de l'escola, Albus Dumbledore, és fonamental per a la meva recuperació absoluta.
-I vostè, professor Snape, no ho creu?
-No ho sé.
-Expliqui'm què li va passar, exactament. Quina va ser la causa del seu accident i tot el que va prosseguir-lo.
A l'Snape li va costar d'arrencar el relat, però quan va agafar el fil va poder explicar-li, només parcialment, la seva relació amb el Mirall de Gised.
-Quines imatges hi va veure, professor Snape?
Aquest no va respondre, així que van acabar la sessió.
***
L'endemà al matí l'Hermione es va despertar amb la sortida del Sol. Va mirar el sostre i va veure'l diferent: hi havia una estranya taca d'humitat, una taca que semblava un elefant. Llavors va girar-se i va trobar-se amb el cos nuu del seu xicot, que tenia la boca oberta i li queia la baba. Que mono, va pensar. Va acariciar-li la galta i recordà els fets de la nit passada, que potser havien estat una mica estranys i inexperts, encara que ell havia estat realment tendre.
-T'estimo.
Va llevar-se i va posar-se la roba tan ràpid com va poder, ja que feia fret. Va mirar a l'altre llit i va veure un Harry ben adormit i amb un somriure feliç als llavis. Sortí de l'habitació intentant no despertar-los. Va anar a la seva, que compartia amb la Lavender. Va fer un bot quan va veure-la a ella abraçada a en Dean, tots dos nuus. Veig que aquesta nit ha estat una festa per tothom! Eh, si els nois no poden entrar a les habitacions de les noies!, va pensar. Hauria de preguntar-li a la seva companya com s'ho havien fet. Va dutxar-se i va embolicar-se amb la tovallola. S'havia oblidat de portar la roba al lavabo, així que va sortir silenciosament i va acostar-se al bagul per treure-la. Llavors li va caure el llibre de Magimàtica a terra. Merda!
-Hermione!
-Dean! - ella va enrojolar-se, però no perquè el noi li agradés, sinó perquè aquest havia sortit de sota els llençols i s'havia incorporat, no donant importància a l'absoluta manca de roba que el cobria.
-Què passa? - semblava no entendre-ho. Llavors va baixar la mirada i va veure's l'entrecuix - Hosti, ho sento!
Va riure i va tapar-se amb un tros de llençol. Sí que és veritat que els homes negres la tenen més grossa... encara que ell no ho és del tot, va pensar l'Hermione posant-se encara més vermella.
-Què et passa que estàs tan vermella? - va dir-li ell amb veu seductora. Va aixecar-se i va caminar cap a ella, ara sense cap tros de roba que el tapés.
-Dean, és millor que no... - va començar. Però ell no la va deixar acabar. Quan les seves cares estaven a menys d'un pam de distància, ell va donar-li les mans, gest que va fer que la tovallola que cobria el cos nu i encara una mica moll de l'Hermione caigués a terra. Ella va fer un xisclet, i va veure com la Lavender es removia al llit.
-D-Dean? - va fer un badall.
L'Hermione va arrossegar-se fins arribar a sota el llit, i allà va haver d'esperar-se que els dos joves abandonessin l'habitació. I, tot s'ha de dir, va haver d'esperar una bona estona, perquè tenien una vida sexual molt plena.
***
La Luna, sent tan d'hora com era, estava asseguda entre les cames d'en Tom davant del Llac.
-M'encanta veure sortir el Sol. - va dir ell.
Ella, la nit anterior, li havia rebel·lat un secret que tenia molt ben guardat.
FLASH BACK
-Quan tenia set anys, la meva mare, que llavors encara era viva, em va regalar una pedreta de color maragda. - la Luna va descordar-se el coll de la camisa que portava i va deixar al descobert el penjoll del llop que portava per estar comunicada amb en Tom. Després va treure'n un altre: una cadeneta molt fina de plata que subjectava una petita esfera. Va obrir-la amb molt de compte i en va treure la pedra. - Aquesta. És fruit d'un experiment que li va sortir bé. Em protegeix de tots els conjurs possibles, excepte dels maleficis de la mort.
-Com?! Com pot ser? Però... - ell estava realment sorprès - Si se'n sabés la fórmula, seria un gran avenç pel món màgic!
-Ho sé. Però causaria
molts - massa - problemes;
per això és un secret. Ni tan sols el meu pare ho sap. - s'havia posat
realment
seriosa - A més, la meva mare em va fer prometre que mai ho explicaria. Si
he
fet una excepció amb tu és perquè t'estimo i confio plenament en tu.
Hola, gent! mmmm
Espero no haver-me passat gaire de llarg... però és que això de la Luna no ho he recordat fins ara!
A veure, volia donar-vod les gràcies a totes (perquè crec que només sou del gènere femení) les que em comenteu. Em fa molta il·lusió!
També volia comentar-vos que em sembla que em deixo portar per la història i els capítols cada cop estan més mal escrits, així que us demano disculpes. Aquest és dels últims, perquè també em fa la impressió que se m'està podrint XD A més, crec que m'embolico i em surten flipades que no...
El que passa és que no sé com vull acabar-la. Quan ho faci, claríssimament, en començaré una altra. Em sembla que una de tres capítols, que ja tinc la idea al cap!
Doncs mmmm em sembla que res més. Espero que tots us vagi estupendament, i que estigueu una mica més cofoies que jo!XD
Ah, i per si alguna és de per aquí a prop (tu, Ullal, no vas posar no sé què de barrakes de Girona?:O) i va al concert de la Ratafia de Sta Coloma de Farners que m'avisi, que la saludaré com sigui!
Ale, un petonàs.
Marta Potter Weasley Enviat el 05/11/2009 a les 23:09:43 #20646 He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols Primera!!!
ups! ho sento, ara no ho puc llegir, m'ho llegeixo demà.
Petons de:
Marta Potter Weasley
Marta Potter Weasley Enviat el 06/11/2009 a les 07:53:41 #20647 He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols Genial, simplement genial! quines ganes tenia de llegir-lo
El Ron amb la Luna? xD Això si que no m'ho esperava.
No vull que acavis la fic, m'encanta! em llegiré la següent, és clar! Allarga-la més, sisplau.. l'altra també serà de culebron?
bé, no tinc temps per comentar, encara faré tard al cole! xD
Petons de:
Marta Potter Weasley
ullal Enviat el 06/11/2009 a les 10:06:22 #20648 He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols hey el capi genial. pero aquesta sensacio de que és la fic la que té vida propia i que cada vegada senbolica més en contes de ser coherent em sembla que ens pasa a tot els que n'escribim. bueno potser a l'agatha black no pero sembla que ella estigui en un altre nivell. vull dir que ami també em passa i en comptes de veure que sacosta el final cada cop esta tot més enrevessat. pero pensa que en la majoria dels casos els que la llegim ni ens n'adonem. i trobem que les situacions estan molt ben resoltes i dius coi a mi no samauria acudit. clar perque no estava previst! no ara en serio acabala quan i com vulguis pero esta molt bé i es molt interessant. en ron i la luna no ho hauria pensat mai. i la pedra de proteccio de la luna tampoc. tinc ganes de més. que encara ens queda saber tot lo de l'snape i com ha acabat el tema amb la ginny.
kisses, N.
Porcupintí-na Enviat el 06/11/2009 a les 15:20:58 #20654 He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols Eiii Magda!
Hahahahaha! El Ron i la Luna, ehh? xDD I et donaré una idea haha l'Hermione i el Dean haurien d'arribar més lluny xDD
És broma, és broma, no t'escandalitzis!
bé, va anar súper bé al saló i a veure quan vinc o vens..!
muà
Maria
ginny_weasley_potter Enviat el 06/11/2009 a les 15:37:54 #20655 està molt bé! no mphp hagués pas imaginat lo den ron i la luna... ni lo de la pedra! en fii... molt bon capi!
hpkarina Enviat el 06/11/2009 a les 15:49:29 #20656 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols mola molt!!!!
eii,, continua prompte! en serio!! que molen molt els capis!!! ^^
Tooru Enviat el 06/11/2009 a les 16:30:04 #20660 Hola!!
Esta molt be! No esta absolutament mal escrit. Per fi sabem lo del Ron, pero amb la LLuna?? La LLuna? Quant ho he llegit me quedat amb una cara, no pensava que fora ella.
Fins aviat!
ivi_potter Enviat el 06/11/2009 a les 22:41:43 #20665 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols HOLAAAAAAAA :)
m'acabo de llegir tot el fanfic sencer i només puc dir que m'ha agradat moltíssim! Ala ja m'he enganxat a una altra història x)
Anem a pel capítol... jo no crec que estigui mal escrit! Vull dir, entenc les flipades, jo també em flipo molt xdddddddddd Puto Dean, que sortit no? ajjaja
molts petons :)
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 07/11/2009 a les 14:32:23 #20671 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Jaja com et flipes, se te'n va molt l'olla!
La Luna i el Ron? u.u aquesta sí que no me l'esperava...
Continua aviat!
1 pto
Marta 3
nathalilupin Enviat el 07/11/2009 a les 20:06:06 #20675 He escrit 3 fanfics amb un total de 27 capítols
Hola!!!
M'ha encantat... en Ron i la Luna no me'ls esperava, però no trobo que estigui malament. El secret de la Luna és molt fort... però ara s'haurà de veure si en Tom podrà aguantar-se les ganes de dir-ho o no jaja
Noooooo!!! No es pot acabar, és que la fic m'agrada molt i jo no penso que estigui mal escrita a mi m'agrada
Continua aviat que vull saber que passa.
nathalilupin