Herois de barri - La carta que a la meva família tanta il·lusió li va fer
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 10/11/2009 a les 17:41:49
Última modificació 10/11/2009 a les 17:41:49
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


La carta que a la meva família tanta il·lusió li va fer

Només puc dir que espero que us agradi i que em digueu, pregunteu i critiqueu el que faci falta, però deixeu comentaris pliss! :)

(Nota pels seguidors de Shantal)

La fanfic de SHANTAL ha quedat morta, em sap molt greu, les explicacions les trobareu a l'ultim capitol que vaig penjar. Espero que no m'ho tingueu en comte!

I ara, a llegir!!!


 

La història comença l'estiu de l'any 2028, jo només tenia 11 anys i, encara que semblin pocs, vaig esperar-los des del dia en què vaig tenir prou consciència per entendre que el meu pare es preparava el té amb un moviment de canell.

Exacta, jo, Laura Bennett, estava ficada de cap a peus en el món de la bruixeria. Tota la meva família havia passat per Hogwarts, i no era poca! Ja ho anireu veient. De fet, tota, tota, no. La mare és muggle, però mai li ha afectat, en canvi, jo desitjava  se bruixa per damunt de tot! No podia esperar a viure les històries que els seus germans i germanes m'explicaven. Bé, deixem-nos de preàmbuls, llegiu-ho per vosaltres mateixos i ja em direu el què.

 

- Mamaaaa!!!!!- la nena corria per la immensa casa dels Bennett amb un sobre a la mà a la recerca dels seus pares.- Papaaaa!!!

Era un calorós matí de juliol, els ocells cantaven, el cel era blau i els crits de la Laura seguien sentint per tota la casa.

Sí. Aquesta era jo. Però tenia un motiu per està tan exaltada!

- Es pot saber què és aquest escàndol?! Estava a punt de convèncer a en Riky perquè em deixés banyar-lo!

 

Parem un moment. Aquesta és la meva germana Susan, tenia 19 anys i en Riky és la seva mascota, de fet no sé encara ni si és un animal, el cas és que tenia quatre potes, pèl, era gran com un gos, ales i cua de gat. Era una fanàtica dels éssers màgics.

 

- L'he rebuda, l'he rebuda!- seguia dient la nena.

L'Angelina Bennett va sortir de la seva Cambra de Treball. Era una dona alta, esvelta, de cabells arrissats i rojos.

- Es pot saber què són aquests crits Laura?

- L'he rebuda.- va repetir la nena.- La carta!

- Vaja! Una altre cap a Hogwarts!- va exclamar la seva mare.- Quan li diguis al teu pare estarà orgullós de tu!

- De què he d'estar orgullós?- va fer en George Bennett, pare de la Laura i marit de l'Angelina.

- Mira!- la Laura li va ensenyar la carta tota emocionada.

Després de llegir-la amb atenció (com tot el que feia) va abraçar a la seva filla, aquesta va haver d'estirar-se per arribar a l'altura del seu pare.

 

Sí, sempre ha sigut un home molt alt i corpulent. Amant de les normes i de la tranquil·litat. Treballava com a auror i, endevineu a qui tenia de superior, el mismíssim Harry Potter! Però m'estic avançant als esdeveniments.  

 

- Haurem d'anar a comprar el material a la Ronda d'Allà ja, si no, els nens no ho tindran tot pel dia 1.- Va fer el senyor Bennett a la seva dona.

- Laura, es pot saber quina mena de despertador ets?- va dir  en Dani que passava per allà amb el seu pijama a ratlles.

- Aniré a Hogwarts, Dani!!

- Felicitats...- va dir sense ganes.

 

En Daniel Bennett, un dels germans grans de la família. Tenia 24 anys i treballava a les Tres Escombres, és un noi molt sociable i sempre pots comptar amb ell.

La mare va anar a fer l'esmorzar ja que va veure que els "nens" començaven a aixecar-se.

- Sabeu què?- la Susan acabava d'aparèixer per la porta.- He aconseguit que en Riky es fiqui a la banyera!- va dir tota emocionada.

- A ningú li importa.- va murmurar la Duna.

- Espero que no l'hagis ficat a la banyera gran.- va dir la Molly.

Les dues noies es van dirigir a la taula, van agafar un llibre cada una i es van submergir a la lectura que havien deixat la nit anterior.

 

El duo. La Duna i la Molly, les dos germanes més unides que podies trobar. Ho feien tot juntes! Eren súper intel·ligents i sempre maquinaven coses per molestar els demés. Sí. Simplement per diversió. Aquell any era el seu últim any a Hogwarts i semblaven molt nervioses per aquest fet.

 

- És clar que no, en Riky te banyera pròpia...

- Va! Tothom a taula- va dir la senyora Bennett.

Els que estaven desperts van seure i l'Angelina va manar al seu marit que anés a despertar els altres.

- Sí, ara hi vaig! No pot ser que dormin tan, si tenen son, que dormin a la nit! Que no surtin tan...- anava dient metre pujava a les habitacions.

- Aniré a Hogwarts!- va repetir per enèsima vegada la Laura.

- Ja ho has dit.- va dir la Duna somrient-li.

Es van servir les torradetes i el bacon i van començar a menjar tots.

Al cap de pocs minuts el senyor Bennett va aparèixer per la porta del menjador amb una fila de nois i noies darrera.

- Ja els tens aquí! Se'ls havien enganxat els llençols.- va riure.

Van entrar tots arrossegant els peus i badallant amb els seus pijames de diferents colors i formes.

- Ehh!!! Que aquest any vaig a Hogwarts!

- Ja ho sabem!- van exclamar tots els seus germans alhora.

- Vale.- va dir la Laura com si res amb un somriure d'orella a orella.

En Marc va seure al seu costat.

- Felicitats Laura, ja veuràs que l'escola t'encantarà!

 

Aii... aquest noi sempre ha sigut tan bona persona. En aquell moment tenia 15 anys i no era el típic adolescent, no. Ell era el contrari, li agradava la poesia, era molt tímid i seriós.

 

- Gràcies!

- Me'n vaig! Ens veiem aquesta nit!- va fer en Donathan.

En Donathan era el més gran de tots, tenia 27 anys. Ja s'havia independitzat, però a l'estiu ens reuníem durant una setmana per està en família.

- No menjaràs res abans de sortir?- va dir preocupada la mare.

- No, ja em compraré alguna cosa... fins el vespre.- va fer tot nerviós, i va sortir per la porta.

- Està cagat!- va riure la Molly.

- No entenc perquè ho hauria d'estar...

- Perquè deu haver quedat amb una altre noia.- va dir com si fos obvi en Kevin.- Sempre es posa així quan n'ha de veure una.

 

La veu de la ciència va parlar... En Kevin tenia 19 anys, era germà bessó de la Susan, però, no sé si per desgràcia o no, eren completament oposats. Ell era caçador de l'equip de quidditch, guapo i orgullós de ser-ho.

- Com si tu en tinguessis tanta experiència!- va riure la Susan.

- Crec que m'acabo d'inspirar.- i dit això, la Claire, es va aixecar i va marxar tranquil·lament cap a la seva habitació.

La Claire era i segueix sent un gran personatge. De cop, s'inspirava i havia d'anar a crear alguna cosa, que gairebé mai veiem. De fet, era pastada a la mare, tenia 22 anys i treballava a una galeria d'art, com la mare, però una muggle i l'altre màgica.

- Endevineu qui farà un gran negoci avui?- va preguntar tota contenta la Dina en quan va entrar per la porta.

 

Uf! La Dina... gran esportista. Tenia un bar, que havia muntat ella amb només 22 anys, d'esport. Havia aconseguit que deixessin transmetre el Quidditch per la televisió muggle, és a dir, en un canal per a bruixots, i així poder-ho mirar des del bar. No trobeu que és genial? Oh... està bé, ja no més interrupcions. Seguim amb la història.

 

- Avui hi ha partit, no me'n recordava!- Va exclamar en Kevin.

- Nosaltres estarem tots per allà, hem de comprar el material.- va fer la senyora Bennett.

- Genial!- es va acostar a la taula, va agafar una mica de tot i va sortir per la porta dient.- ens veiem després!

Quan van acabar de menjar, tota la família va recollir els plats, es van arreglar i es van dirigir a la furgoneta. Sí, eren una família de 13 persones (més en Riky 14), així que amb un cotxe no en tenien prou.

La Laura semblava la nena més feliç del món. Mirava a tot arreu, no parava de moure's i de riure. Per molt que els seus germans l'emprenyessin no es queixava, no pensava deixar que res de res la molestés en aquell dia de glòria.

Van arribar a la Ronda d'Allà i tots es van dividir, van repartir diners i els germans van escampar la boira. La Laura es va quedar amb els seus pares.

- Molt bé, Laura. Què vols anar a comprar primer? L'uniforma, els llibres, la mascota...

- Els llibres, el més avorrit m'ho vull treure ràpid de sobre.

Així que van anar botiga per botiga buscant els llibre que necessitava pel primer any, després els ingredients per les pocions i la marmita.

- Ara vull anar a buscar l'uniforma!

Van entrar a Madam Malkin's, li va prendre les mides i en un santament ja estaven a fora.

- I si parem per menjar alguna cosa i després comprem el què ens falta?- va proposar el senyor Bennett.- Ara són les 12:30 am, hem quedat a les 12:45am davant de Les Tres Escombres, si calculem que, nosaltres tenim només deu minuts per arribar-hi, però que, com sempre, arribaran tard...

- George, si us plau.- va fer la seva dona tranquil·lament. Tots estaven acostumats a tota l'organització que necessitava el senyor Bennett.

- Està bé. Però no haurien d'arribar tard!

La Laura va aixecar els ulls al cel i es van dirigir a les Tres Escombres.

En Dani, que treballava allà, sempre aconseguia que els fessin un preu de grup. Així que van fer un bon mos per recuperar forces i van seguir amb les compres.

- Ara on hem d'anar?

- Emm...- va fer la nena mirant-se la llista.- a comprar la vareta!

- Està bé, anem a veure el senyor Ollivander's.

La petita botiga estava igual que sempre, van picar un petit timbre ple de pols que hi havia al taulell i va aparèixer de ves a saber on el vell Ollivander.

- Vaja! Un altre Bennett? Carai tu...- va fer impressionat.- A veure, com et dius maca?

- Laura...- va murmurar una mica esporuguida.

L'home va començar a remenar caixes i n'hi va portar un parell.

- A veure questes dues.

Es va veure de seguida que no era cap d'aquelles. N'hi va treure més de deu i llavors se la va quedar mirant.

- No ho entenc, he tret totes les varetes que tinc que més o menys s'assemblin a les dels teus germans... però sembla que tu busques una altre cosa.

Els pares es van mirar estranyats.

El vell es va posar altre cop entre capses i pols fins que en va sortir amb una caixa.

- Prova aquesta, crec que és la teva.

La Laura la va agafar amb la mà tremolosa, de cop, només tocar-la, va sentir un vent càlid a la cara i va veure que aquell tros de fusta i ella mai més se separarien.

- És aquesta! - va exclamar la nena.

- Sí, un pam i mig, fusta d'ametller i cor de pèl de lleó.

- Vaja...- va fer en el seu pare.

- Què passa?- va preguntar la nena.

- No res! Està molt bé, carinyo.

Després de la vareta, que ara la nena portava com si fos el tresor més valuós del món, va voler comprar-se una mascota.

- I què vols, una òliba, una rata, un gat...?

- Vull un unicorn!

- No hi ha unicorns de mascota, Laura.

- Doncs... un hipogrif!

- Tampoc n'hi ha, Laura.

- Doncs vaya xusta...

Van entrar a la botiga i la nena va començar a voltar i mirar animals mentre els pares saludaven a la botiguera i l'hi demanaven consell ja que coneixia tota la família, havien hagut de comprar una mascota cada any.

- Per la Laura us recomano un animal més aviat intel·ligent i que es pugui domesticar. Una òliba no crec que li acabi de fer el pes.

- Doncs no sé què...

- Mama, vull aquest!

La Laura estava assenyalant un gat prim, de bigotis llargs, de color lila i...

- Té ales?- va fer la senyora Bennett.

- És com la Susan eh, un animal ben especial.

- Un gat amb ales...- va aclarar el pare de la nena.

- No és un gat qualsevol... no l'ha tocat mai ningú, el primer contacte amb la persona ha de ser algú que el vulgui per sempre, aquesta femella encara no ha trobat propietari, no hi ha hagut sort...

- Puc mama, puc?

- Està bé...

- Has de posar la mà dins la gàbia i si ve a tu serà teu.

La Laura ho va fer. La gata es va mirar la mà de dalt a baix i s'hi va acostar cautelosament, la va olorar i llavors si va refregar.

- Ja és teva.- va fer la botiguera, triomfal.

- Mola...

 

La història acaba de començar així que poseu-vos còmodes. Com heu pogut comprovar, aquesta família és una mica gran, així que us en faré un resum ràpid, en realitat és fàcil:

Senyora Bennett: els seu difunt marit era bruixot i es va quedar sola amb 5 fills, també bruixots. Tots els seus fills passen per Ravenclaw.

Senyor Bennett: També vidu i d'una llarga descendència Bennett bruixots tots i cada un d'ells. També va quedar sol amb 5 fills. Va anar a Hufflepuff, com tots els seus fills.

Es van conèixer, es van agradar i es van casar i van tenir a la petita Laura. així que, un total d'11 fills (sense comptar en Riky).

Es diferencien els uns dels altres pel nom, en George sempre li han encantat els noms començats amb D. Deduïu quins són fills seus?

Resum fet, espero que hagi quedat clar!

 


Llegit 1041 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris10/11/2009 a les 18:29:39
#20692Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Uooo! Uooo! Molaaaa!

Però m'has deixat KO amb això de la Shantal. M'ho vaig a mirar immediatament :(

Pel que fa a aquesta història... m'encanta!

No et dic res més perquè a part de que m'he fet un lio amb tants personatges vull llegir lo de la Shantal!

Continua aviat!

1 pto

Marta




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris10/11/2009 a les 22:24:29
#20697Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

A veure si ho dic bé!
Aquest són els fills dels dos a part de la Laura.
fills d'en George:
1-Daniel, 24 anys, Tres Escombres (que bé, se'l trobarà per Hogwarts, és molt a prop!)
2-Duna, 17 anys, inseparable de la Molly (però en realitat no són germanes, no?)
3-Donathan, 27 anys, independitzat.
4-Dina, 22 anys, bar esportista.
5-? No l'he trobat :S

Fills de l'Angelina:
1-Susan, 19 anys, té en Riki
2-Molly, 17 anys, inseparables de la Duna.
3-Marc, 15 anys, no és el típic adolescent.(vaja, el tiu perfecte, no?
4-Kevin, 19 anys, bessó de la Susan, quidditch.
5-Claire, 22 anys, artista inspirada.

Valeee oleee xDDD Ara sé que podré seguir la història amb tranquil·litat(a part de l'últim fill d'en George:S)

Molt bé, ara comentari! haha

M'ha agradat molt, i opino que la noia sortirà Gryffindor hahah. Com cap dels seus germans xDDD Bé, doncs em cau molt bé el Riki, de moment xDD I bueno, seguiré la fanfic!

un petó!

Maria

PD: Per què??? Per què deixes Shantal??!!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris10/11/2009 a les 22:25:03
#20698Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

El comentari més llarg de la meva història a la web, pots estar contenta xDD




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris10/11/2009 a les 22:50:44
#20699Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ooohhh!! quina il·lusio que tingui comentaris!

Molts bé, seguirés la tècnica de respondre-us, que ara està molt de moda :P

marta_ginny: Ho sento, ho sento, ho sento i sé que no tinc perdó, però espero compensar-vos amb aquesta fic! De moment t'agrada no? doncs ja veurem més endavant! :)

Porcupintí-na: Molt bee!! vieg que ho tens molt organitzat, i a sobre, m'has fet veure que m'he deixat un dels 5 fills d'en George XD soc un cas!! És igual, tot té arreglo, el traurem al capítol següent. I em sap molt greu per lo de Shantal.
Estic mooooolt contenta amb el comentari! en serio! ^^

un petoo!




Avatar_llunàtica 88 comentaris11/11/2009 a les 13:41:05
#20701Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

OH!
Com mola! I aquest gat és súper guai. Seblen els WeasleyXD Per un moment he pensat que el pare ( com que es diu George..) era en George Weasley haha però es diu Bennett, així que.. x)
Doncs res, continua aviat!
I, per cert.. NO ENS POTS DEIXAR AIXÍ AMB SHANTAL! SIUSPLAU!!!




Avatarivi_potter 512 comentaris11/11/2009 a les 14:41:11
#20703Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAAAAAAAAAAA!

Aviam, primer de tot... Shantal ha acabat! M'he quedat una mica planxada quan he llegit el que havies posat però t'entenc, reconstruïr tot un fanfic que t'havies currat tan... així que intentem (com puguem!) oblidar Shantal i centrem-nos en aquesta fanfic! Com no, seguiré sent fan incondicional teva xdd, a més a més és molt guay la història! No sé com no acaben bojos amb tants nens... xdd! Sort en té la Laura de ser la petita i tenir germans per triar i remenar... jaja! Aviam com li va a Hogwarts! una pregunta... és de l'època dels fills del Harry noo? Però exactament de quin?

Continua aviat! :)




Avatarnathalilupin 181 comentaris11/11/2009 a les 15:26:50
#20704Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!!

M'encanta! La nova història pot donar molt de joc jaja.

La Laura té molt germans, jo em tornaria boja amb tants xDxD.

Continua aviat que mola molt.


nathalilupin.

pd: ja m'he llegit que ha passat amb la història dela Shantal, em fa pena que no continuis però no si pot fer res, espero que aquest no la deixis xDxD.




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris11/11/2009 a les 17:58:41
#20705Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

_llunàtica: no, no són els wasley jaja! però s'gi assemblem :P merci per llegir el capitol! Em sap greu lu de Shantal.

ivi_potter: merci per entendrem ^^ Sí, és la mateixa època que els fills Potter... ho veureu al proxim capitol que el penjare d'aqui poc si segueixo amb aquesta raxa de comentaris!!

nathalitupin: Quee guaai! una altre lectoraa :P Sou tots de Shantal no? xD bno, aquesta sera mooolt millor!! ja ho veureu.

adeuuu!!




AvatarTooru 240 comentaris12/11/2009 a les 15:38:36
#20718Encara no he escrit cap fanfiction

Holaa!

Esta genial!  Molt be el capitol.

Sent el comentari curt, el proxim sera més llarg.

Fins aviat!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris21/11/2009 a les 15:36:23
#20772Encara no he escrit cap fanfiction

Pues vaya xusta si no pot tenir un hipogrif, no? xD

M'encanta! Aunque m'he fet un lio amb tants germans, pero més o menys...

Segueixo llegint ;)




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris22/11/2009 a les 16:54:03
#20782Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

M'ha encantat el capi! que guai! em faré un esquema dels germans, sinó no m'aclararé, xD

Per cert, jo també miro herois!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris14/12/2009 a les 20:13:37
#20875Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

molt xulo me liat una mica amb els personatges, pero m'ha agradat molt

pertons de

Ariadna_Tonks