Herois de barri - Com es pot arribar a odiar tant a un barret?
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 21/11/2009 a les 00:18:18
Última modificació 21/11/2009 a les 00:18:18
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Com es pot arribar a odiar tant a un barret?

Bon diaa! :)
Aquí us deixo el tercer capítol! Espero que us agradi, trobo que m'ha quedat força bé i crec que cap de vosaltres s'esperava això. Bé, no dono més pistes, llegi-ho vosaltres mateixos!

Moltes gràcies per seguir la fanfic, comanteu molt! ^^

PD

: A partir del següent capítol canviaré el nom de la fanfic, ja us informaré del definitiu, però aquest només és provisional!


I va començar a dir noms.

- Abrey, Lauren

Un nen menut i amb cara d'espantat va sortir de la multitud d'alumnes nou i molt a poc a poc es va dirigir al tamboret. El professor Longbottom li va col·locar el barret al cap i al cap d'uns segons.

- Griffindor!

El nen va saltar del tamboret i va córrer cap a la taula que aplaudia més fort.

- Adams, John.

Un altre nen va sortir de darrera de tot i va anar tot decidit cap on era el professor.

- Hufflepuf!

I així van anar passant uns quans nens i nenes  fins que van arribar a la lletra B.

- Bennett, Laura.

La Laura es va sobresaltar en sentir el seu nom i per uns moments no va reaccionar, fins que l'Olga li va donar una petita empenta i la Laura es va moure. Es va dirigir cap al tamboret com a càmera lenta, era conscient que tota l'escola l'estava mirant i va poder sentir algun comentari dels seus germans, "Segur que serà un Ravenclaw!" i "Això ni t'ho pensis!" o "Mira, una altre Bennett... són una plaga!", aquest últim estava clar que no era un dels seus germans. Es va asseure al tamboret vell de fusta, que va fer un cruixit molt sospitós, llavors el professor Longbottom li va col·locar el barret de punxa al cap i a la Laura li va fer un sal al cor en sentir que li parlava com si estigués dins seu.

 

Això va ser al·lucinant! Era com tenir algú dins del teu cap parlant amb tu, és a dir, que era com si et parlessis a tu mateix... vaja, una paranoia! Però va ser genial! Bé, el que va ser completament i brutalment guay, és el que va venir després...

 

"- Vaja! Una altre Bennett! Mare meva... diga'm que ets la última o em començaré a preocupar...

- Si! no et preocupis, no crec que n'hi hagi més.- la Laura va riure dins del seu cap, cosa que li va semblar graciós.

- Està bé, anem a veure, Hufflepuff o Ravenc...- de cop la veu va parar.

La Laura es va començar a posar neguitosa. I ara què passava?

- Emm... Ostres això si que és interessant...

- El què?- va fer la Laura que va veure que la gent començava a parlar entre ells perquè la cosa es començava a allargar.

- No sé com dir-ho... ets... ets diferent.

- Ah... i això és bo o dolent?- s'estava començant a posar molt nerviosa i els rumors anaven augmentant.

- Laura Bennett, et posaré a... ostres, em sembla que es deia...

- Posa'm a on vulguis, però fes-ho ja!

- Està bé, està bé...

La Laura va aguantar la respiració i el barret va parlar en veu alta.

- Heborough!

Hi va haver un silenci. Un silenci que a la Laura li va semblar eternament etern. Fins que el professor Longbottom, molt desconcertat, li va retirar el barret.

- Ho tornarem a provar...- va fer.

La Laura se'l va mirar espantada. Perquè li havia de passar a ella?

El subdirector li va tornar a col·locar al barret, i només tocar-li el cap, aquest va exclamar:

- Heborough!

Tothom va començar a murmurar i el professor va mirar a la directora preocupat. Aquesta es va aixecar. Era una dona gran, amb unes petites ulleres que encara la feien semblar més vella.

- Professor Longbottom, perquè no prova amb una altre persona?

Ell va assentir i va fer aixecar a la nena del tamboret.

- Queda't aquí al costat.- li va dir.

Va agafar la llista i va cridar al següent.

- Burton, Samanta.

La nena nomenada va seure al tamboret i el professor li va posar el barret.

Tothom va aguantar la respiració i al cap d'uns segons, el vell i atrotinat barret va dir:

- Slytherin!

Tothom va començar a parlar a la vegada, el subdirector li va retirar el barret i li va indicar a la Samanta la taula on havia d'anar.

- Està bé. Silenci!- va demanar la directora.- Senyoreta Bennett, torni a la cua, la farem passar més endavant i comprovarem què ha passat.- va dir-li amablement.

La Laura no sabia com prendre's allò. Va tornar al costat de l'Olga que se la mirava amb cara de preocupació.

El professor Longbottom va seguir amb la tria i tots van anar passant pel tamboret i dirigint-se a la residència que els pertocava. Fins que va dir:

- Ivanov, Olga.

La nena va anar cap on era el professor i va seure. Però no va tardar uns segons com a tots els altres, quan feia més d'un minut que estava asseguda allà el barret va exclamar de nou:

- Heborough!

- No pot ser!- va fer en Longbottom desesperat.

- Què passa?- va preguntar l'Olga.- Què és Heborough?- va dir preocupada.

- D'això...- va fer ell sense saber molt bé què respondre.- Ves amb la teva companya.

L'Olga va obeir.

- Què està passant? És normal això?

- No ho sé...- va fer la Laura.

La tria va continuar normal, com hauria d'haver sigut des de un principi, llavors li va tocar a en James.

Li va col·locar el barret el cap, i al cap de, diguem-ne, bastant estona el barret va tornar a dir, per tercera vegada.

- Heborough!

- Com?- va fer en James quan li treien el barret.- No, no, no, no...- va fer desesperat i movent les mans.- Jo hauria d'anar a Griffindor! No em cal cap barret vell per saber-ho.

- Em sap greu senyor Potter, haurà de tornar a la cua.- va dir en Neville, ja sense saber què dir ni pensar.

- No pot ser! El barret està espatllat!

- Senyor Potter, faci el favor.- va dir la directora aixecant-se.

- Però...

- Torni a la fila.

El nen va bufa fastiguejat, i va posar-se al costat de la Laura.

- No hi ha dret!

- Està bé, seguim. Roure, Ben?

Aquest va anar a Griffindor, i el següent a Ravenclaw i el següent...

- Heborough!

- No m'ho puc creure!- va fer en Lyle traient-se el barret.

- Posis amb els seus companys...- va sospirar en Neville.

Així van anar passant tots fins que només van quedar ells quatre.

- Em sap greu per aquest imprevist de última hora.- es va disculpar la professora.- Ara ho tornarem a intentar.

 

Si, ho vam intentar tres vegades més, però sempre deia el mateix. Li demanava explicacions al barret atrotinat, però deia que m'havia tocat en aquella residència i punt. No hi havia manera de que ens expliqués res... només deia que érem "diferents".

 

- Ara resulta que sóc un bitxo raro?- va exclamar la Laura quan es treia el barret per tercera vegada.- Mira, aquest barret s'ha espatllat i punt!

- Sí! No pot ser que hi hagi una residència així... simplement perquè només n'hi ha quatre!- va fer en James desesperat.

- Si us plau!- va parlar la directora.- Al barret no li passa res... si diu que vostès estan a Heborough, que així sigui!

- Però professora...- va començar en Neville.

- No passar res, professor Longbottom.

La dona va aixecar la vareta i va fer aparèixer una taula de quatre persones al mig de la sala, entre les dues grans taules de Hufflepuff i Ravenclaw.

- Que tinguin un bon sopar.- va picar de mans i els plats es van omplir.

- Està bé, no tinc ni idea del què està passant, però això no quedarà així, us juro que no!- deia en James mentre s'asseien a la taula rodona amb totes les mirades clavades a l'esquena.

- Jo no entenc res...- va fer la Olga. I va començar a menjar.

- Vaja, mireu quina colla de pringats!- va exclamar en Malfoy des de la taula d'Slytherin.

Tota la seva taula va riure.

- L'odio... i no el conec.- va fer en Lyle.- Imagina't si el conegués!

- Ja no existiria..- va fer en James cabrejat amb el món sencer.

Van sopar callats i cadascú en els seus pensaments. Quan van acabar, la directora va fer un llarg discurs sobre les normes i els va enviar a dormir.

- On se suposa que hem de dormir nosaltres?- va fer la Laura.

- Vostès venen al meu despatx.- va fer la McGonagall que els va sorprendre per darrera.

- Si professora.- van dir tots alhora.

La van seguir per passadissos llarguíssims, i corredors foscos, amb quadres que se'ls miraven i comentaven tot el que havia passat feia una hora.

- No entenc res...- repetia la Olga.- Els quadres es mouen!

Van arribar davant d'una gran gàrgola i es van aturar, allà els esperava el professor Longbottom.

- Senyor Patata.- va dir la directora amb fermesa.

La gàrgola es va moure fent sobresaltar als quatre amics.

- Segueixin-me.

Van pujar les escales que duien al despatx de la professora i van seure a les cadires que van fer aparèixer del no res.

- Està bé... tenim un problema.

- No foti..- va remugar en James.

- Senyor Potter! No em parli en aquest to de veu que jo no en tinc la culpa!

- Perdoni...- va dir ell de seguida.

- Molt bé. El barret els ha enviat a una casa que no existeix o, el que em semblaria més lògic, una casa que si que existeix, però que mai ha sigut utilitzada ja que ningú tenia les aptituds requerides.

- I què se suposa que hem de fer?- va preguntar en Lyle.

- Durant el sopar, el professor Longbottom i els altres professors hem estat discutint-ho. Ja sabem on serà la seva residència, ara només cal trobar un cap, però això és impossible, ja que ningú hi ha estat mai, però ja farem alguna cosa... de moment, aniran a dormir a la sala que hem preparat al segon pis. Una sala que ningú utilitzava, li farem un encanteri perquè s'hagi d'obrir amb algun tipus de contrasenya o.... jo què sé! ja se m'acudirà alguna cosa. Anem!

Tots quatre es van aixecar de cop i van seguir als professors fins al segon pis, passant per les escales que es mouen, que això va al·lucinar encara més a l'Olga.

Van arribar al segon pis i la professora McGonagall es va passar pel costat d'un petit corredor i al cap d'uns cent metres es va parar davant d'una porta.

- És això?

- Si.

- I ara què?

- Ara, si em vol ajudar, professor, farem l'encanteri per fer que  només els de la mateixa casa hi puguin entrar.  

Els dos van aixecar les varetes i fent un munt de moviments estranys i complicats i murmurant coses intel·ligibles.

- Ja està.- van dir al cap d'una estona.

- Provem-lo.- va fe en Longbottom engrescat.

Es va posar davant de la porta i se la va quedar mirant. Llavors, el pany es va fer com una cara i va parlar. (NA: en plan, "Alicia en el país de las maravillas")

- Configuri mode d'entrada.

- Contrasenya.

- Digui la paraula clau.- deia una veu mecànica.

El Professor va mirar als quatre alumnes per si li donaven alguna idea i en James va dir:

- Llar, dolça llar...- va ironitzar.

- Configurada la paraula clau. Cada quan la vol canviar?

- Cada trimestre.- va respondre en Neville.

- Configurada la data de caducitat. Ja poden passar.

- Va, passin i descansin. Demà ja els informarem de les classes.

- I l'equipatge?- va preguntar l'Olga preocupada.

- Ja el tenen a dins. Bona nit.- va dir la professora McGonagall. I ella i en Neville van marxar.

- Llar, dolça llar.- va dir en Lyle.

- Endavant.

La porta es va obrir i els quatre van passar. Es van trobar davant d'una gran sala comuna, amb la seva llar de foc, les seves butaques i sofàs... y tot d'un color... com ho diríem? Molt gris.

- M'encanta... els colors de la nostra residència són grisos...- va dir en James mirant-se la sala.

- Suposo que de moment encara no tenim colors, bàsicament, perquè aquesta casa no existeix!- va exclamar en Lyle.

- Nois, no sé de què us preocupeu!- va fer l'Olga.- Estem a Hogwarts, aprendrem màgia! Podem fer els amics que ens doni la gana sense necessitat d'estar a una mateixa casa.

- Això ja ho veurem...

- En serio! intenteu pensar positivament! Va, anem a dormir i demà serà un altre dia...

- Molt bé.- va dir la Laura.- La porta de la dreta els nois i la de l'esquerra les noies. Preguntes?

Ningú va respondre.

- Doncs bona nit a tothom!

La Laura i l'Olga es van dirigir al seu dormitori entrant els seus baguls i els nois van fer el mateix.

L'habitació només tenia dos llits amb els llençols grisos. Eren amples i molt confortables. Hi havia una porta que comunicava amb un lavabo de dimensions més aviat grans i dos armaris enormes per deixar-hi les coses.

- Creus que hem de desfer el bagul?

- Jo de moment, el deixaria així.- va sospirar la Laura.

Es van posar el pijama i es van ficar dins del llit. La Laura no recordava haver estat mai tan cansada. De seguida va agafar el son, i l'habitació va quedar amb el ritme constant de les respiracions compassades de les dues noies.

 

Ara no tinc temps per seguir, ja us explicaré la resta un altre dia, que encara ens queda un bon tros!


Llegit 953 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris21/11/2009 a les 00:48:28
#20769Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Oh, no, mare meva oh no! Com pot ser? Déu meu ara sí que he quedat al·lucinada, Heborough? Doncs ja m'explicaràs tu tot iaxò eeh... xdd en serio m'he quedat molt pum, i se m'ha fet curtíssim el capítol però igualment trobo una mica cruel deixar a quatre persones soles en una residència no?!

Bé, aviam com continues :)

Petooons!




AvatarTooru 240 comentaris21/11/2009 a les 13:39:37
#20770Encara no he escrit cap fanfiction

Holaa!

Crecn que no et vaig poder comentar l'anterior capitol.

Esta genial. M'agrada la idea d'una altra residencia.

Fins aviat!




Avatarnathalilupin 181 comentaris21/11/2009 a les 15:11:51
#20771Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!

Increible! Una residència nova?? és molt fort, però m'encanta!!

Conitnua molt aviat perquè vull veure com a caba tot això

Petonents

nathalilupin




AvatarClara_Weasley 133 comentaris21/11/2009 a les 15:49:10
#20773Encara no he escrit cap fanfiction

-Aixó no pot ser! Jo hauria d'estar a Griffindor!

Pobre James xD M'he imaginat el barret dient Hebourogh i tot el Gran Saló amb un silenci i el James cridant.

Ara m'he quedat amb les ganes de saber els colors, gris quedaría soso, no?




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris21/11/2009 a les 18:39:43
#20775Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ouch! Bufetada! Aquesta no me l'esperava...! XD ni cas, se me'n va molt l'olla...

que fort no? aquesta síq ue no me l'esperava...

continua aviat!

1 pto

Marta




Avatar_llunàtica 88 comentaris21/11/2009 a les 20:30:51
#20776Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Oooh! No, c'est impossible! Impossible, sí. Com pot ser?
A veure, a veure... Heborough? Que fort. I ara què? hahah ens deixes ben intrigades, eh? hosti si no!
No sé pas com continuarà.. però que fort. No se m'hagués acudit mai. I mira que l'altre dia crec que et vaig deixar al comentari: segur que van a Griffindor, com és típic.
O algo així ahahah i patapam! nono XD
Bueno, continua molt aviat, que m'ha passat llegeríssiM!:-)




Avatarullal 129 comentaris21/11/2009 a les 20:59:53
#20777Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

bueno els altres dos capis no te'ls havia comentat pq prou feina tenia a entendre els personatges. pero aixo q FORT!!!!! QUE FORT!!! i ara QUE???




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris21/11/2009 a les 22:52:35
#20778Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Holaaa! Com anem?
Vaig que més o menys us ha agradat molt això de la nova casa de Hogwarts!

ivi_potter: si, Heborough. Ja anireu sabent-ne més a mesura que la fanfic es vagi resolent :P

Tooru: no recordo si em va comentar o no, però en tot cas, gràcies per comentar aquest! :)

nathalilupin: si que és una residència increible! és la més guai de totes jajaj! XD

Clara_Weasley: En James havia de montar el numeret d'alguna manera o altre, i lu dels colors... de moment es quedarà així! Ja veurem com avança la història! ^^

marta_ginny: la gràcia era que no us l'esperéssiu! O sigui que la cosa m'ha sortit bé:P

_Llunàtica: et veig alterada o en estat de txoc per la nova residència XD crec que us agradara molt el sentit que li donaré i el tipus d'aptituts que es requereixes ^^

ullal: i ara que? és una bona pregunta... seguiu llegint per descobrir-ho XD

Ningú m'ha dit res de la nova imatge!... comenteu el que us sembla o algo!

UN petto geent! (K)




Avatarivi_potter 512 comentaris22/11/2009 a les 11:47:11
#20779Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

la imatge mola mooolt! M'imagino que serà el símbol de la residència no?

(ara ve quan dius no...xdd!)




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris22/11/2009 a les 12:52:35
#20780Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Jope, noia, com pot ser? Segur que és una residència antiga d'algun creador estrany que va desaparèixer amb alguna profecia i algo així xDDD Parides meves. El signe és molt guai, no sé què significa... xDDD

Super guai, continua aviaT!

Maria




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris23/11/2009 a les 18:32:17
#20790Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ivi_potter: simbol de la residencia eeh... mm... nose nose :P

Porcupintí-na: ja estas fent teories? aixi magrada! I lu del simbol, ja veuras que vol dir ^^

merci per comentaar!

I el nom de la fanfic desifinitiu sera:
Herois de barri

agur! :)




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris27/11/2009 a les 21:48:26
#20810Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Hohoho, xD no, la veritat és que no m'ho esperava gens. I aquesta és d'un fundador secret o algo semblant?

Que guai! com mola la fic! akt capi se m'a fet també mol curt TT

Segueix aviat sisplau

Petons de:
Marta Potter Weasley




Airu_bruixa 13 comentaris28/06/2010 a les 20:29:20
#21559Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

M'encanta! El trobo genial! Quines ganes de saber com continua ^-^