El Torneig dels Quatre Bruixots - 15: Dir la veritat ho pot fer qualsevol idiota. Per mentir cal imaginació.
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 21/12/2009 a les 20:13:41
Última modificació 21/12/2009 a les 20:13:41
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


15: Dir la veritat ho pot fer qualsevol idiota. Per mentir cal imaginació.

15- Dir la veritat ho pot fer qualsevol idiota. Per mentir cal imaginació.

 

AVORRIMENT? NI DE CONYA.

Sembla que ara que ja sabem què succeeix aquest any a l'escola, que ja hem rebut els alumnes nous, i que ja sabem qui seran els paladins del Torneig dels Quatre Bruixots hem tornat a la rutina i no tenim res per esperar amb il·lusió fins el 24 de novembre, que serà el dia de la primera prova, i encara queda molt.

Però això no ha de significar avorriment, nois! Amunt els ànims! De fet, això ens va molt bé per reprendre les nostres qüestions vitals, que amb tot el que ha passat últimament les teníem una mica oblidades. Per començar, algú s'ha fixat si MrPerfecte s'ha liat amb alguna noia, aquests últims dies? Jo no l'he vist pas. No heu notat que últimament està molt amb la Rossa? Hmmm... si no ha caigut ja, jo em faig monja! Però sincerament, crec que estaria molt millor amb un dels dos amiguets seus, J o el Motorista Cañón... ai, qui els posés la mà a sobre...!

Crec que amb J ho tenim complicat, el veig jo molt pendent d'E, tot i que ella no sembla estar gaire cas. E, tu ets tonteta o què? Però vaja, que pel que fa al Motorista Cañón, crec que el tenim lliure. I K, també, no ens n'oblidem! (Per cert, ja que hi som, que diuen que el paladí de Durmstrang, G, està molt carinyós a la residència gamma amb P, vull foto, vull foto, vull foto!). Mare meva, aquest any en sortiran moltes parelletes, d'aquí, i no volem ser pas les últimes, no? Però tranquils, quan us sentiu deprimits, mireu a aquells que no tindran parella ni quan surtin de l'escola. S, per exemple, sóc jo o cada dia està més grassa? Amb la de pasta que té ja es podria pagar una liposucció, dic jo...

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 


 

 

Ja era divendres, i per fi s'acostava el primer cap de setmana a Atenes. Com que eren al bell mig de la ciutat, tothom parlava ja del que tenia pensat fer el cap de setmana.

—Algú s'apunta a la platja el dissabte? —va preguntar l'Angelos—, la majoria dels de Beta hi anem.

—Oh, ens concedireu l'honor de passar el dia amb vosaltres, als simples alfa? —va fer rodar els ulls l'Elektra.

—Tu ets la paladina, o sigui que suposo que això et posa gairebé a la nostra alçada—va somriure l'Angelos—. Pel que fa a la resta d'alfes... suposo que podríem fer tractes... —va afegir mirant la Geena amb cara d'entremaliat.

—Jo m'apunto —va dir el James, mentre donava uns copets a l'esquena al Frank, que s'acabava d'ennuegar amb el suc de taronja—. Últimament t'ennuegues molt, tu...

—És que em feu riure... —va dir de seguida el Frank, tot i que al James li va semblar que la mirada que li adreçava a l'Angelos no era de divertiment.

—I tu, Alice? —va fer.

—Jo havia quedat amb la Sofia per anar de compres...

—De compres? —es va sorprendre l'Elektra—. Amb la Sofia? Quan t'hi vols gastar?

—Doncs... —va fer l'Alice—, no sé, no gaire, més que res vaig a mirar.

—Espero que t'agradi mirar, perquè a les botigues on et portarà la S no hi podràs fer gaire cosa més... —va contestar l'Elektra—. A no ser que siguis multimilionària, és clar.

—No és el cas —va contestar el Frank.

—Però tinc els estalvis del que vam treballar aquest estiu a la Marmita Foradada —va seguir l'Alice, que tenia ganes d'anar de compres—. Són un bon grapat de diners, segur que em puc comprar alguna cosa.

—Un camal d'un pantaló, si tens sort... —va dir l'Elektra en veu baixa, i l'Alice va fer veure que no la sentia, com normalment.

—Volia anar a casa a veure el meu pare i el Paris, aquest cap de setmana —va explicar la Geena—, però em ve de gust anar a la platja; allà dalt no ho podem fer, això. Aniré a casa aquesta mateixa tarda.

—Jo també —va dir de seguida l'Alice—. O sigui que t'acompanyo i tal... perquè no vagis sola i això...

—Ahà —va fer la Geena amb un somriure que al James no li va passar desapercebut.

Segur que l'Alice feia dies que volia anar a veure el Paris, però és clar, no hi podia anar sola obertament perquè es notaria molt per què hi anava, però si acompanyava la Geena, no passava res. O sigui, que sí que passava, però l'Alice es devia pensar que el James no ho notava.

I què et fa pensar que no vol que ho notis tu? Va dir de sobte la veu del Sirius dins del cap del James. Què hi ha del Frank, eh? És ell el qui no vol que se n'assabenti, el que passa és que tu vols que ho estigui fent per tu.

—Que anem a classe o què? —va saltar el James, ignorant la seva ment—. Què toca avui?

—Invocació —va sospirar l'Elektra.

—Perdó? —va fer el James.

—Invocació.

El James va treure l'horari i va mirar la primera hora de divendres. "Invocació", hi deia.

 

*   *   *

 

Una de les coses de què s'havien adonat els alumnes de Hogwarts, era que les assignatures de l'Acadèmia eren una mica diferents a les seves. Feien Encanteris, i transfiguració, i defensa contra les forces del mal, i pocions, com a la seva escola, però també hi havia algunes cosetes diferents. En comptes de Botànica feien Sanació, que venia a ser una mica el mateix, perquè en el fons la majoria de les plantes tenien efectes curatius. En comptes d'Història de la Màgia feien Filosofia de la Màgia, que a la majoria els agradava molt més, ja que enlloc de parlar de revoltes de gòblins i decrets de la Conselleria, estudiaven les teories màgiques que s'havien fet al llarg dels temps i corrents de pensament del món màgic, que era, vulguis o no, més interessant. I aleshores feien assignatures com Esport o Invocació.

Invocació era molt difícil. Era tan difícil que, de fet, només estudiaven teoria i fins a sisè i setè no es mirava de fer alguna cosa pràctica, tot i que pocs se'n sortien. Era una disciplina en què s'havia de tractar amb coses massa esotèriques pel gust del James. Venia a ser com... comunicar-se amb tot allò amb què un normalment no es pot comunicar, com ara criatures de l'inframón, oseaser dimonis dels de tota la vida, o els morts... era així com ser... mèdium. També hi havia una branca que servia per posar-se en la ment dels altres éssers vius, cosa que recordava una mica a la legeremància. Pel que feia al James, no li venia de gust posar-se a la ment de ningú, perquè sempre havia pensat que els assumptes privats de la gent eren privat i punt, no sentia cap desig de fer-la petar amb els dimonis i pel que feia els morts... ja podia parlar amb els que li interessaven, i d'una manera que no implicava tants maldecaps, moltes gràcies.

És per això que va estar content que aparegués el Lysander per la porta per dir que el James i l'Elektra havien de sortir de classe, tot i que no li va agradar gens el perquè.

—Han vingut els dels diaris per fer-los entrevistes —va explicar el Lysander a la professora— i a una revisió de varetes o alguna cosa així...

Mentre el James sortia de classe amb l'Elektra, va desitjar que a la sala on anaven no hi hagués la Rita Skeeter, tot i que tenia el pressentiment que hi seria. Quan els del Profètic es devien haver assabentat que el fill terrorista del Harry Potter era paladí de Hogwarts, a la Rita li devien haver faltat cames per aconseguir l'exclusiva.

—Sembla que no tens ganes d'anar a això de les varetes, eh? —li va comentar l'Elektra.

El James se la va mirar. La veritat és que estava una mica mosca amb ella. O sigui, un no dóna carabasses a algú una nit i espera que la relació segueixi com si res l'endemà, no?

—No —li va contestar secament, sense afegir res més.

L'Elektra se'l va mirar un moment, com si anés a dir alguna cosa més, però finalment va preferir callar i tots dos van anar en silenci cap a la sala que el Lysander els havia indicat, el James tot tibat i l'Elektra mirant a terra.

Quan van entrar a la sala, el primer que va veure el James va ser allò que més temia veure-hi: la Rita Skeeter, amb un traje jaqueta de color salmó i unes ulleres de pedreria que feien joc. Aquella dona es devia acostar ja als seixanta anys però no tenia ni una sola arruga a la cara, presumiblement perquè portava més bottox que totes les actrius de Hollywood juntes. Feia riure, la veritat. Al seu costat hi havia un fotògraf jovenet amb una càmera, que semblava desesperat. Al James no li va estranyar: tantes hores seguida amb l'Skeeter devien tornar idiota a qualsevol. L'odiava tant... com una simple persona que escrivia podia haver fet tant de mal a la seva família...?

Quan ella el va veure a ell, en canvi, se li va il·luminar la cara.

—Oh, James, estimat —va dir amb una veu empallegosa—, em recordes? Ens vam conèixer a la final del Mundial de Quidditch.

—Mentre vostè espiava la meva família per treure'n un bon reportatge, oi? —va fer el James, que va mirar de girar els ulls cap a la resta de la gent que hi havia a la sala... hi havia tres persones més amb blocs de notes acompanyats per fotògrafs, que devien ser els enviats especials de cada país, i el Sòcrates, que s'havia assegut en una cadira en un racó.

—És la meva feina... —va somriure la mala puta, i aleshores es va girar cap al director de l'Acadèmia—. Senyor Sòcrates, oi que no li fa res que mentre esperem els altres dos paladins i al seu especialista de varetes faci una entrevista individual al Potter? Els lectors britànics voldran saber coses  del paladí de Hogwarts...

—Gràcies a vostè ja en saben força... —va remugar el James, tot i que l'Skeeter va fer veure que no el sentia.

—Suposo que no hi ha cap problema, però crec que... —va començar a dir el Sòcrates.

—Perfecte —va dir l'Skeeter, i al cap d'un moment el James es va veure literalment arrastrat cap a una petita habitació contigua—. Aquí estarem còmodes... que bé, fins i tot hi ha dues cadires...

Amb un moviment de vareta, l'Skeeter va acostar les dues cadires cap on eren ells.

—Faré servir l'arrajaploma per tenir una conversa més natural... —va dir mentre treia una ploma de color verd fluorescent de la seva bossa horrible de color crema—. Va, James, seu —li va dir—. No cal que estiguis nerviós, només és una petita entrevista, què pot sortir malament?

El James se la va quedar mirant. Que què podia sortir malament? En sèrio?

—Crec que em puc negar a fer entrevista que no vull fer, oi? —va contestar el James, sense seure.

—Au, va, estimat —va fer l'Skeeter, visiblement incòmode—. Si no serà res. De fet, tot el que tu vulguis pot quedar confidencial entre tu i jo. No és que estigui gravant la conversa, tampoc, i entenc perfectament que potser mencionis coses que no vulguis que publiqui, i jo no ho faré, perquè com a bona professional tinc uns valors.

El James no tenia paraules. Però en un moment va recapitular en el que acabava de dir l'Skeeter... tampoc no era que ho estigués gravant... és clar que no, perquè si les seves entrevistes es gravessin, després es podria demostrar el que s'hi havia dit realment en contrast amb el que ella havia escrit. Així que no quedava res gravat...

De sobte el James va tenir una idea. S'ho havia de muntar bé, però... coneixia perfectament a què estava jugant l'Skeeter i si ell jugava bé les seves cartes...

—Està bé, d'acord —es va asseure a la cadira amb aire arrogant. L'Skeeter sabia força bé com era, no valia la pena esforçar-se a muntar el numeret del nen bo—. Fet i fet, ja que em treu al Profètic setmana sí setmana no, almenys que aquest cop sigui jo qui parli, no? A qui no li agrada ser famós?

—Això mateix penso jo —va somriure l'Skeeter amb la seva dentadura de cavall—. Me n'alegro que siguis més raonable que el teu pare i no et prenguis les coses tan personalment.

—És clar —va dir el James somrient per dins—. I bé, per on comencem?

La Rita semblava entusiasmada.

—Has sortit escollit paladí de Hogwarts després que sortís el teu pare.

—Ahà —va fer el James, escarxofat a la cadira amb aire desganat.

—Com et sents ara?

—Normal.

—Mmm... —va fer la Rita—. Podries ser una mica més explícit?

—Normal —va repetir el James—. Està bé, suposo.

La Skeeter se'l va mirar mentre la ploma gargotejava amunt i avall pel pergamí. Semblava que no s'esperava aquelles respostes, però es va recuperar de seguida.

—Esperaves sortir elegit?

—És clar —va contestar el James per sorpresa de la periodista—. Sóc el James Potter, com no havia de sortir? Vull dir, que en aquestes coses oficials tampoc no és cap sorpresa que surti algú mitjanament conegut, no?

—Què... què vols dir?

—Home, per favor —va contestar el James amb condescendència—. Sóc el fill del Harry Potter. Vostè creu que el meu pare permetria que passés alguna cosa important sense que ell no hi estigués relacionat d'alguna manera? Creu que és casualitat que hagin baixat el mínim d'edat per presentar-se al Torneig? Creu que realment hauria sortit jo elegit, havent-hi alumnes de sisè i setè, si no fos el fill de qui sóc?

L'Skeeter no parpellejava. El James va somriure per dins.

—Sr Potter, està insinuant que el seu pare podria haver subornat als organitzadors perquè sortís elegit qui ell volgués?

Senyor Potter? De cop i volta li estava parlant de vostè, eh? El James li va fer un somriure entremaliat.

—Jo això no ho he dit.

L'Skeeter començava a suar. El James podia veure l'emoció rere els seus ulls. Era com si li haguessin avançat el Nadal.

—Però... com se sent, ara, senyor Potter, quan...?

—Digui'm James, siusplau.

—Com et sents, ara, James, que saps que hauràs de participar en condicions que tu mateix has dit que estan per sota de les dels teus companys de sisè i setè? Tens por?

—Por? —va fer el James—. Nah. He dit que tenia menys nivell, no pas inferioritat de condicions. Espero que se segueixi tenint present que sóc el fill del Harry Potter durant tot el torneig...

—Esperes un tracte de favoritisme? —l'Skeeter tenia els ulls com plats.

—Mira Rita... et puc dir Rita?

—Em pots dir com vulguis.

El James va somriure. La tenia a la butxaca.

—Doncs mira, Rita, ja saps com van aquestes coses —es va asseure més bé i es va tirar cap endavant—. A qui li interessa que guanyi un desconegut qualsevol d'un país nòrdic? A ningú! El que vol la gent és veure els seus herois de sempre en acció. A la Conselleria li aniria molt bé promocionar-se a nivell internacional, i el Torneig dels Tres Bruixots és una oportunitat magnífica. I al Departament d'Aurors li aniria de primera que guanyés, sobretot al meu pare, que podria anar presumint per allà. Sincerament, això de mirar la gent per sobre l'espatlla li encanta.

—Ho sé —va dir la Rita—. James, veig que tu i jo tenim una bona comunicació. Creus que et podria anar fent entrevistes, de tant en tant?

—És clar, quan vulguis —va dir el James aduladorament.

—Perfecte... eh... Bé, parla'm una mica de tu... com és la teva família? N'hem sentit a parlar tot sovint, però... Per exemple, dius que el teu pare té molta influència... però a casa teva tant el teu pare com la teva mare són treballadors i sou una família nombrosa i... bé, la teva mare treballa pel Profètic a dies concrets i se quins són els sous del diari. El teu pare és cap de l'unitat d'Aurors, però, bé, sóc periodista i estic una mica informada dels sous de la majoria de càrrecs i... bé, que el que cobren els aurors tampoc no és com per tirar coets...

—Que no som rics, vaja —va resumir el James.

—Bé, sí, més o menys.

—No, no ho som, però vivim força bé —va explicar el James—. És clar que si haguéssim de viure dels sous dels meus pares, entre els tres fills que som no en tindríem ni per paper de vàter. Per sort la maria ens ajuda força.

—La Maria? —va preguntar l'Skeeter, encuriosida—. Qui és la Maria?

El James va riure.

—La nostra estimada maria —va fer—. La que viu en un hortet al jardí de casa. La cuidem molt, li donem aigua i fem que li toqui el sol, la protegim del vent... fet i fet és la principal font d'ingressos a casa.

A l'Skeeter se li va tallar la respiració.

—Perquè no estem parlant d'una persona... —va fer.

—No —va dir el James amb una mirada significativa.

—I... així que us dóna diners? —el James va veure que a l'Skeeter li tremolaven les mans de l'emoció—. Puc preguntar on...?

—A la Conselleria fa furor —va deixar anar el James, partint-se per dins—. Tots esl alts càrrecs estan sempre molt estressats i ... vaja, que serveix per relaxar-se i tal... —se li va acudir una altra idea—:Tot i que ens ha portat alguns maldecaps... pobreta Lily...

—La teva germana, oi? —va saltar l'Skeeter—. Se n'ha sentit a parlar molt...

—No pas de tot el que se n'hauria pogut sentir... —va fer el James amb aire abatut—. Ja els ho vaig dir als meus pares, que no deixessin a la Lily potinejant pel jardí... miri com ha acabat —va fer un sospir.

L'Skeeter al·lucinava.

—La teva germana és drogoadi...?

—Però tu l'has vista? —va fer el James— Rita, tu creus que el seu és el comportament d'una persona normal? No t'havies preguntat com era que no se l'hagués vist fora de casa en tot l'estiu, traient la final del mundial?

—Sí que és cert que no se la va veure ni tan sols a les festes on normalment anàveu tota la família...

—Els del centre de desintoxicació no van deixar que la traguéssim —va dir el James, recordant com la Lily havia estat castigada per "matar" la Lizzbell—. Però al final li van haver de donar l'alta, perquè el meu pare va dir que havia de venir a l'escola per no aixecar sospites... no li fa gràcia que se n'assabenti tothom, però, mira, Rita, jo crec que el millor per a ella és acceptar-ho i fer-ho públic, per molt que pugui repercutir la imatge del meu pare, no trobes?

—Oh i tant —va assentir la Rita efusivament. L'arrajaploma semblava que anés a calar-se de foc d'un moment a l'altre. El James se n'estava fent creus que s'ho estigués empassant tot. Li havia semblat que amb allò de la marihuana s'havia passat...

En aquell moment es va sentir a fora un crit.

—Com que se l'ha emportat? —va bramar una veu que el James coneixia molt bé— Com que una entrevista individual? La mare que la va...!

Es van sentir unes passes apressades i la porta de la sala on eren el James i l'Skeeter es va obrir d'una revolada i va aparèixer la McGonagall amb una cara que feia por.

—Senyor Potter, està bé? —va dir mirant-se seriosament.

—Sí, professora.

—Minerva, estimada, quina alegria veure-la!

La McGonagall va posar cara de pedra.

—Rita —va sonar a insult—. No et pots endur a un menor a fer-li una entrevista privada sense consentiment dels seus pares.

—Si no ha estat res, només hem xerrat uns minuts —la Rita es va aixecar i ja començava a guardar la ploma—. James, et trobo encisador, espero que puguem parlar un altre cop quan...

—Espera, espera, Rita —va dir el James, i es va mirar a la McGonagall—. Professora, li faria res deixar-nos un parell de minuts més per poder acabar l'entrevista? Estic segur que al meu pare no li molestarà gens —li va clavar la mirada a la McGonagall, que semblava sorpresa.

El James va veure que ho entenia de seguida. Aquell somriure del James volia dir que n'estava tramant alguna. La McGonagall se'l va mirar fixament, després es va mirar l'Skeeter, se'l va tornar a mirar a ell i va decidir que li importava ben poc el que li pogués passar a la mala pècora de la Rita.

—Com vulgui, senyor Potter —va dir amb un somriure—. Els esperem fora, doncs.

Va tancar la porta, per sorpresa de l'Skeeter, i els va deixar a soles a dins.

—Acaba de fer el que li has demanat? —va al·lucinar.

—És clar —va dir el James, que es partia la caixa interiorment—. Ja t'he dit que ser el fill del Harry Potter té les seves avantatges. I bé, voldries preguntar-me alguna cosa més?

—Ja que et veig tan obert... —va fer ella—. Et fa res que et pregunti per la teva vida personal?

El James va somriure.

—És clar que no —va dir—. Què vols saber?

—Bé, jo no, els lectors...

—És clar —va assentir el James.

—Si fos per mi no preguntaria, però els temes sentimentals venen moltíssim, saps, i si a més de al Periòdic Profètic pogués fer un petit reportatge per Bruixa Indiscreta, doncs...

—Cap problema! —va exclamar el James—. Vols preguntar-me si tinc parella, oi? —la Rita li va fer un somriure. Som-hi, James, llueix-t'hi—. Ai, Rita, sembla que m'hagis caigut del cel, perquè fa temps que volia fer-ho públic però no m'hi atrevia i... bé, crec que no tindré cap oportunitat com aquesta per sortir de l'armari.

A la Rita li van fallar les cames i va caure de cul a la cadira.

—Vols dir que...

—No tinc novia, tinc nòvio —deixar anar el James, tan tranquil—. A ell em sembla que no li fa gaire gràcia que se sàpiga encara, però... jo ja n'estic tip de veure'l d'amagades, saps?

—Ahà... —va fer la Rita amb els ulls com plats, sense alè. L'arrajaploma s'havia tornat boja un altre cop.

—De fet, crec que seria molt millor si ho fem públic.... —va fer veure que rumiava el James—. Sí. Serà més fàcil per tots dos si fem això a la vegada i per la porta gran. Que se n'assabenti tothom!

—Ben dit! —va exclamar la Rita—. Qui és el teu nòvio, James? No pateixis que ara això de l'homosexualitat es porta molt, sobretot entre el públic femení. T'adoraran. Us adoraran als dos, ja me n'encarregaré jo.

—N'estic convençut —va assentir el James—. El meu nòvio és el Romeo Montague, va al meu mateix curs i és la persona més carinyosa i adorable que he conegut mai, encara que de cara els altres sempre es vulgui fer el dur. Això ho pots citar literalment, si vols. És un romàntic. De vegades m'escriu poesies i tot.

—De debò? —va fer la Rita, entusiasmada.

—Oh, sí —va dir el James—. Tot i que em sap greu per la seva... tapadora. Veuràs, està "sortint" amb una altra noia, també, es diu Kristie Dolohov, però només perquè la gent no s'assabenti que va amb mi... Espero que no es prengui això gaire malament, no m'agradaria que el Romeo i la seva colla d'amics es barallessin per culpa meva —va afegir creuant els dits darrere l'esquena—. Escolti, un altre dia, perquè no mira de fer-li una entrevista a ell, també? Segur que l'ajudaria parlar-ne. Tot i que possiblement ho negui i li digui que no... espero que no s'ho prengui malament, que ho faci públic. Sincerament és el que trobo millor per la nostra relació.

—Oh i tant! —va dir la Rita.

—Però encara que s'hi negui, tu insisteix, Rita, que li agrada que li vagin molt al darrere —va explicar el James, tronxant-se interiorment.

—Ho faré —li va assegurar ella.

Mirant d'aguantar-se el riure com podia, el James va sortir de la saleta seguit de la Rita i es va mirar la McGonagall. Li va picar l'ullet i la directora va assentir. Ara una de dues: amb la de mentides que li acabava d'explicar a l'Skeeter hi havia dues possibilitats. La primera era que l'Skeeter no s'hagués acabat d'empassar del tot allò i que ho comprovés, amb la qual cosa veuria que tot era mentida i que no tenia article per escriure. La segona possibilitat era que ho publiqués tot l'endemà mateix, i com que tot era mentida, li caigués tal nombre de denúncies per difamació contra el Harry Potter, el Departament d'Aurors i la Conselleria, que es passaria una bona temporada a Azkaban. El James negaria haver dit res i a més a més la denunciaria també per difamació per publicar mentides sobre la seva vida privada a Bruixa Indiscreta. No hi havia gravacions. I el millor era que el Montague al·lucinaria en colors. Va tenir una altra idea. Dissimuladament, va treure la Caixa de Pandora de la butxaca on la duia i va fer una fotografia de la cara de flipada que duia la Rita Skeeter. Després l'enviaria amb una explicació perquè tothom sabés d'entrada el que havia fet. Tenia ganes de veure la cara que posaria el Montague...

La Linette i el Gunnar ja havien arribat, també, i estaven tots contestant simples preguntes gens compromeses dels seus periodistes, que ni tan sols es molestaven a emportar-se'ls a una altra sala, perquè eren unes preguntes ben simples que tothom podia sentir. El James ja tenia ganes de trobar-se amb els magatotis, l'Albus i la Lily per explicar-los el que havia fet. Ha! I també escriuria una carta al seu pare; li caurien les llàgrimes i tot.

—Molt bé —va interrompre llavors el Sòcrates—. Us sembla si comencem el varem de varetes?

—El què? —va fer l'Elektra.

—El Varem de Varetes és una tradició del Torneig dels Quatre Bruixots —va explicar el Sòcrates—. No han de fer res, simplement es tracta de comprovar l'estat de les seves varetes, ha vingut el senyor Damianou expressament per a fer la comprovació.

El James va mirar un home d'uns cinquanta anys de pell i cabells foscos i amb barba que s'havia asseguten un escriptori on hi havia una vela apagada.

El James es va treure la vareta de la butxaca i se la va mirar. Recordava el dia que l'havia anat a buscar a Ollivander's (és clar que llavors ja no les venia el senyor Ollivander sinó un altre fabricant de varetes, un home escocès que estava ben grillat i que li agradava experimentar amb nuclis exòtics). Així com l'Ollivander només havia venut varetes de plomes de fènix, pèls d'unicorn i fibres de cor de drac, com la majoria de fabricants de varetes, el senyor McPherson tenia nuclis per donar i per vendre. Podia ser un excèntric, però la veritat era que el James no tenia cap queixa de la seva vareta.

—Comencem per la senyoreta Elektra Panatolis? —va suggerir el senyor Damianou, que li va fer un somriure a l'Elektra.

Ella va anar cap allà o li va entregar la seva vareta, que era d'una fusta clara, i el senyor Damianou la va observar amb compte.

—La va comprar fa tres anys, oi? —va dir el Damianou—. Sí, és de la sèrie B-29. Un pam i mig, fusta de parra, flexible i versàtil i conté un pèl d'unicorn jove... Orchideus!

De la vareta en va sortir un ram de flors, que el Damianou va donar a l'Elektra.

—Està perfecte —va anunciar amb un somriure i va allargar la vareta a l'Elektra, que va tornar al seu lloc—. Senyoreta Linette Perrault?

La Linette, amb el seu metre i mig i la seva careta de nena petita va saltironejar cap a l'escriptori per donar-li la seva vareta fosca al Damianou, que la va observar de prop també.

—Un pam i dos dits, fusta d'ametller, agradable i versàtil i conté... un pèl d'unicorn, també.

Oui —va assentir la Linette amb veu aflautada—. Està coggecte?

Avis! —va fer el Damianou, i uns ocellets van sortir de la vareta i van marxar volant per la finestra—. Correctíssima —va anunciar i després va tornar-la a la seva propietària—. El senyor Gunnar Ivanovitx?

El Gunnar es va plantar allà en dues passes amb els seus dos metres d'alçada i la seva cara pàl·lida però atractiva que generalment tenia un posat extremadament seriós. El Damianou va observar la seva vareta, que el James va veure que era més llargues que les usuals. Es va preguntar si devia tenir alguna cosa a veure amb l'alçada del mag, ja que la de la Linette era molt curta.

—Dos pams, fusta de roure, inflexible i aerodinàmica i conté... fibra de cor de drac, correcte?

—Tzí —va assentir el Gunnar.

Aquamenti!

La copa d'aigua buida que el Damianou tenia sobre la taula es va omplir d'aigua immediatament.

—Molt bé —el Damianou va tornar la vareta al Gunnar i es va mirar el James—. Senyor James Potter... Potter, Potter? —va demanar.

—Sí, senyor —va afirmar el James amb un somriure acostumat a la pregunta.

—Fill de Harry Potter? —va insistir el Damianou.

—Sí, senyor —va repetir el James, mentre li allargava la seva vareta.

El Damianou se la va estar mirant una bona estona, molt més que les de la resta dels paladins.

—Que hi ha alguna cosa malament...? —va voler saber el James.

—No... —va fer el Damianou, tancant un ull i mirant amb l'altre per la punta de la vareta—. És que no reconec què... Oh! —va exclamar de sobte—. És una McPherson!

—Eh... sí, senyor.

—És que no entenia què hi havia dins... —va riure el Damianou—. El meu col·lega McPherson té una traça increïble per les varetes. Vam estudiar junts, saben? I ell estava convençut que una vareta podia tenir un nucli de pràcticament qualsevol bèstia màgica... però, és clar, no es tenen les mides agafades de res que no siguin pèls d'unicorn, fibres de cor de drac i plomes de fènix... però el McPherson té una traça increïble, tot i que li agrada una mica massa experimentar... què tal li funciona la vareta, senyor Potter?

—Fins ara la mar de bé —va dir el Harry sincerament.

—Aleshores deu punts pel Ralph McPherson —va constatar el Damianou—. Un pam i tres quarts, fusta de saüc, dura i mal·leable i conté un pèl d'esfinx. Increïble, no troben? S'haurien de fer estudis sobre quines propietats aporten aquests nous nuclis, però en fi... incendo!

La vela que hi havia a l'escriptori es va encendre i la flama es va recargolar, titil·lant.

—Meravellós, sembla que té molta força, oi? —es va entusiasmar el Damianou, observant la vareta de nou—. És interessant perquè el McPherson va fer un nus al pèl i em pregunto per què devia voler que...

—Mmm... que me la torna? —va preguntar el James, que començava a sentir-se una mica incòmode per tenir la vareta rareta.

—Oh, sí, sí, és clar —va dir l'home i el James es va guardar la vareta a la butxaca.

—Bé, doncs sembla que ja estem —va dir el Sòcrates.

—No, les fotos —va saltar de seguida l'Skeeter.

—Oh, sí... —va fer el Sòcrates—. Volen fotos en grup o individuals?

—Què li sembla de les dues... —va fer la Rita—. Oh, veig que tornem a tenir aquí a Madam no-sóc-mig-geganta-és-que-tinc-la-constitució-robusta —li va murmurar al seu fotògraf—. Què li sembla si a ella la posem de fons?

 

 


 

VIST:

E, J, G i L saltant-se classe per anar a fer entrevistes i fotografies pels diaris. Jo també vull ser famosa! J ha estat molt amable d'enviar-nos una fotografia de la cara que se li ha quedat a la seva reportera després de fer-li l'entrevista. Segons diuen, ell i la McCrits n'hi ha preparat una de bona. Segons diuen, J li ha deixat anar una de boles que ni Pinotxo; segons els rumors, li ha explicat que el seu pare (estem parlant de Harry Potter) és narcotraficant i que la Petita Psicòpata està així per culpa de fumar marihuana. Au, va, qui s'ho creu això? Demà tothom a comprar la premsa anglesa, que això pot ser interessant!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora


Llegit 1481 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/12/2009 a les 20:22:54
#20887Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Perdó, perdó, perdó! És que aquestes últimes dues setmanes he estat d'examens, em sap greu. Però m'ho he pasat genial escrivint aquest! He rigut molt mentre feia l'entrevista! XD

Una mala notícia i uan de bona: la dolenta és dimecres marxo de vacances i no torno fins el dia 3, de manera que fins llavors, res de capítols. La bona és que normalment de vacances m'inspiro molt i escric força i potesr torno amb 3 capítols més acabats i els aniré penjant cada poc.

Què més. Volia fer sortir el paris en aquest capítol, però se m'ha allargat l'estrevista i el Varem de Varetes, de manera que sortirà al proper.

QUè passarà amb la Rita??? Taxán, taxán! Próximamente.

vale, ara dues cosetes que us volia comentar:

1- Suposo que molts de vosaltres teniu facebook, no? No seria una bona idea agregar-nos? És guai poder posar cares als noms i imaginar-te a la penya per la cara que té. Si en teniu, agregueu-me, busqueu Georgina Val, crec que sóc l'única que hi ha.

2- Això ja és una mica més delicat i necessitaria l'ajuda d'uns quants. A veure, com us ho explico. He començat a escriure una altra història, que no té res a veure amb HarryPotter. La veritat és que m'agrada molt escriure i se m'ha acudit un fil conductor que em permetria poder fer una novel·la (no és que tingui plans de publicació ni res, però bueno, això). però mireu, m'agradaria fer-la en plan currat i en sèrio, i si pogués tenir les vostres valoracions, que ja em coneixeu, sabeu com escric i crec que em teniu una mica de confiança, doncs m'aniria molt bé. És una història fictícia de... fantasia, suposo. No ben bé fantasia és... wenu, serà entremig. De moment he escrit el primer capítols, que és molt curtet però us permetrà fer una idea de l'estil, tot i que no la història. Bé, si a algú li interessés llegir-la per fer-me crítiques, opinios o suggeriments, que ho digui, perquè no les puc penjar perquè no és de HP, de manera que us les enviaria per Missatge Privat. Ok? Doncs això, moltes gràcies ^^

I ara... a comentar!!! ^^

Bon Nadal i feliç any nou!

Agatha Black




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris22/12/2009 a les 13:09:22
#20888Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

PRIMERAAA!!

si no se m'avança ningu! :P

Primer de tot: estas del tot perdonada, en quan el capi esta geniaaal! com e rigut jajaj! mOlt bona, ja tinc ganes de veure la cara d'en Montague XD i de la Rita quan s'enteri que es tot mentidaa! :D
Genial de veritat!

Segon punt, facebook. JO em dic Laura Deltort, ja t'agregaré, no és mala idea (de fet es molt bona) ^^

Després, a mi no em faria res llegir la teva historia que no es de HP. de fet m'agradaria molt! :)

Bé, espero el dia que tornis de vacances per mes capis! Bon andal i feliç any 2010!!

(si vols, pots llegir la meva nova fanfic! XD)




MrsBlack Anònim22/12/2009 a les 13:42:30
#20889Encara no he escrit cap fanfiction

bonissím!
m'encanta de veritat!

bon nadal i feliç any nou!
(eu vist , que original que sóc?)




Gemma Evans 51 comentaris22/12/2009 a les 14:10:37
#20890Encara no he escrit cap fanfiction

ola!! o per fi as penjat!! :D:D
avera el capi perfecte! ma encantat tota la entrevisat, mestava rajan io sola xDD
avera qe pasa am la Rita ahjahj u publicara oi?? sino axo speru!
pobra lily!! mira k ferli fuma maria... XDD ahjahja ma fet mol riure! (pq relamen axo auria pugut pasa! si nagues trubat a algun lloc! xDD)
xDD avera... alice-paris fes alguna escens tipu la da la despedida! son tan monos! xDD pro no magrada la Gee am el Angelos! nose.... crec k t rao el Frank! ajhajahja:D:D
pos apa! fins el dia 3!

ptns

~~Gemma~~




Gemma Evans 51 comentaris22/12/2009 a les 14:12:08
#20891Encara no he escrit cap fanfiction

a per cert a mi si k magraderia llegir la teva historia k no es da HP pro io d'axo da critica no en se gaire! xDD

~~Gemma~~




Avataranna_lovegood 206 comentaris22/12/2009 a les 14:27:19
#20892Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Quedes perdonada! despres del capitol fantastic que ens has penjat...

La Petita Psicòpata es genial, quina pena que no hagi sortit en aquest capitol.

El Paris no em cau gaire be... es massa perfecte, ha de tindre algún defecte per força, si li trobés algun defecte em cauria millor xd però clar amb lo poquet que ha sortit no puc esperar trobar-li ningún encara.

Com es passa la Pandora amb la S! jo estic segura que la Pandora és la E, segur segur! perque és porta fatal amb la S i perque ella és fa sortir als comentaris de la Pandora però poquet. Segur que és ella!

M'ha encantat el capítol!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris22/12/2009 a les 14:29:42
#20893Encara no he escrit cap fanfiction

FLI-PA! (Com el Frank xdd) En James mentint és l'hostia! I la cara de la Rits Skeeter. Fuaa. Com m'ha agradat aquest capítol, tot i que he trobat a faltar a la Lilly, pero m'agrada quan ha dit que es drogava, i també com la Pandora li ha canviat el nom: Petita Psicòpata. xD

 El Paris em cau bé, pero l'Alice i el James han d'acabar junts! Per cert! Crec que el fabricant de varetes tornará a sortir a la fanfic...

Per cert, per lo de la novel·la qué estás escrivint, a mi m'encantaria llegirla, si et sembla bé...




Laiia Von Llasë 40 comentaris22/12/2009 a les 16:57:54
#20897Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Aii qe beee! ja et turnem a tenir aqui:) Suposu qee em pudre esperar fins al dia 3, tampoc no estaré gaire per aqui.

El capitol es genial, he rigut molt amb l'entrevista, sobretot cuan diu qe la Maria no es una persona...mestava descollonan. Exigeixo una bona dosis de Paris en el proxim capitol, porfaaa!

El meu facebook: busqueu Laiia Llasera i si no ja us aniré agregant jo, és molt bona idea:D!

Bon Nadal i et desitjo molta inspiració per l'any 2010. petons




Avatarullal 129 comentaris22/12/2009 a les 17:49:11
#20898Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

genial, genial, genial, genial!!!!!!

no se com t'ho fas pero cada capi es millor que l'anterior... encara em fa mal la caixa. feia tans dies que no passava per aqui i mira tu...

a veure al face Neus Masferrer Pallas (tot i que ja et tinc fitxada, va per les altres...) i si ja estas tardan a enviarme aquest futur premi planeta. jajajaja.

per cert fa 20 dies que tinc una gosseta que es diu LILY. no hace falta decir nada mas! jajajaja.




Avatarullal 129 comentaris22/12/2009 a les 17:50:49
#20900Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

bueno es un comentari molt curt i pessim pero es el que hi ha. bon nadal a tothom. i marxo abans de que se m'ofegui la criatura. dew!




myre_ginny 93 comentaris22/12/2009 a les 19:39:02
#20901Encara no he escrit cap fanfiction

holaaa!!

el capi es genial! estas mes q perdonada!  e rigut moltissim am l'entrevistaa i ja tinc ganes q surti el Paris!

a mi tamb m'agradaria llegir la tva novela o projecte de novela o el que sigui :)

al feisbuc soc mireia alonso oliva, ja et buscare^^

bonnadal i feli any nou!!  i totes akestes cosetes q es diuen!

petoneets!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/12/2009 a les 21:10:06
#20904Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Uooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Que amo el James... ^^

Estàs perdonadaa! Saps que fa un mes i 12 dies que vaig prometre capi? XD és que jo tmb vaig molt estressada...

La Rita... és capaç d'estar-ho gravant tot XD

T'ho juro, mon germà es pensava que estava boja per riure davant d'una pantalla... és que lo del Romeo Montague ja ha sigut el súmmum

Això del Facebook, no en tinc. Però próximamente espero que sí per les bones notes (quasi tot excel·lent :) ). Però sí que tinc fotolog. Si hi vols passar, és www.fotolog.com/martetta_3_15895

I de la història... ostres, m'encantaria llegir-la. Si me la pasessis et diria la meva opinió de seguida. De fet, ja te la dic abans i tot de llegir-ho. M'encantarà. No en tinc cap dubte.

No tinc ganes de currar-me el comentari, així que ho deixo.

1 pto

Marta 3 ((en el dia q fa 2 anys q vaig començar a escriure :) ))




AvatarTooru 240 comentaris23/12/2009 a les 18:38:55
#20912Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Esta genial! Me rigut molt amb l'entrevista, s'ho mereixia la Rita, la millor part la suposada relacio amb Montague i la Maria.  Estas totalment perdonada.

Hu sent pero no tinc facebook, si em faig ja te agregare.

Lo de l'historia, a me encantaria llegir-la, vinguent de tu segur que esta molt be, pero no se si se me donara molt be lo de les critiques i sugeriencies.

Bon nadal i Feliç 2010!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris23/12/2009 a les 22:13:23
#20913Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Fantàstic! Ja ho començava a trobar a faltar! Pobra Rita, ja deu començar a delirar...Si és que és més tonta, la pobra hahahahahhah tindrà el càstig que es mereix...des de fa molt temps! hohoho

geniaaaal!!!

I jo t'agregaré al facebook, Maria Salat.

Ahhh i envia'm la història! ;)


Mariaaaaa




Avatarivi_potter 512 comentaris23/12/2009 a les 23:19:51
#20914Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOOOOOOOOOOOOOOOOLAAAAAAA :)

Primer de tot, quina alegria he tingut al veure que havies penjat!

Jo també m'he rigut molt (de fet semblava idiota rient sola davant l'ordinador...xdd) putu James, l'ha clavat molt, moltíssim! Ja li està bé a l'Skeeter dels ous...!

Bé, això que has sugerit, jo t'accepto al facebook em dic Ivette Martorell i em sembla que també sóc l'única xdd!

Ah, a mi m'agradaria llegir els capítols de la teva història ja que m'agrada molt llegir i m'agrada com escrius :)

Bé, bones festes a tothom, que el Pare Noel es porti molt bé i els Reis també!

Petons ! :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/12/2009 a les 23:32:30
#20915Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, que guai, quants comentaris, faig un comenta general!

Moltes gràcies a tots per comentar i per ser tan comprensius després de gairebé un mes sense publicar capítol... i el doble de gràcies a aquells que m'esteu fent el favor de llegir-vos l'altra, sou genials ^^

Pel que fa a la Rita, ja veurem què passa al proper al proper capítol. No és tan tonta com sembla, però tampoc és una lumbreras, i recordem que el Harry n'estarà al cas, de tot això i ell també té idees ;)

Res, que moltes gràcies a tots! Un petó des de Logroño!




lurdees 19 comentaris23/12/2009 a les 23:37:42
#20917Encara no he escrit cap fanfiction

Ei!:)

primer de tot, el capitul genial, amb retràs pero val la pena. segon, l'altre dia vaig llegir en l'altre capitul que t'havien posat algu a la beguda que t'havia sentat malament! Ö espero que ja estigui tot bé! tercer, la trola que li ha dit en James a la Rita, fua, impresionant! per cert, em pregunto quants anys deu tenir la Rita ara, no? 50? quart, lo d'agregarte al facebook està molt bé, molt bona idea; pero t'he buscat i mhan surtit unes quantes! només hi havia una amb foto, i era una noia rosa, no sé si ets tu xd bueno, jo soc Lourdes Castellet xd cinqué i ultim, si a tu et va bé, m'encantaria llegir la teva futura novela, perquè com sempre diuen els meus amics criticant soc bona;)

petons!




Avatarlunalovegood 167 comentaris24/12/2009 a les 17:43:19
#20924Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

Hola! M'has alegrat el dia de Treball de Recerca, moltes gràcies! El capítol, com sempre, molt rebé, i l'entrevista fantàstica. M'he petat de riure amb lo de la Maria, XD.
Crec que tindré mono durant totes les vacances, però si promets que tornaràs amb més capítols...

Jo també havia pensat lo del facebook... Aquí Sabina Batlle per servir-vos. Hi ha 4 Georgines Val al facebook, has anat al santa anna de mataró???

Encantada de llegir el teu capítol si me'l vols enviar. Tens una experta en llibres de fantasia a la teva disposició, XD.

Un petó i bon nadal a tothom! :D




MrsBlack Anònim25/12/2009 a les 22:38:02
#20936Encara no he escrit cap fanfiction

A mi m'encantaria poder seguir la teva novel·la!
siusplau




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/12/2009 a les 19:46:26
#20940Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, gent.

Escolteu, als qui no us he enviat "la història" encara i m'ho heu demanat, ho faré en quant pugui, és que ara  mateix estic escribint el capítol nou.

Tinc bones notícies: com haureu notat, estic conectada, i és perquè, de moment, tots els hotels on he anar tenen servei de WiFi, de manera que podré penjar els capis a mida que els acabi. Crec que aquesta nit en podré penjar un, tot i que potser serà molt, molt tard, depenent de l'hora que l'acabi.

Apa, moltes gràcies a tots per comentar... ja us ho dic, capítol especial de l'Alice, amb ració extra de Paris ^^. Per fí!