El Torneig dels Quatre Bruixots - 16: Jo no sóc pija, o sea, t’ho juro pels meus Louis Vuitton, ok?
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 26/12/2009 a les 23:55:12
Última modificació 26/12/2009 a les 23:55:12
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


16: Jo no sóc pija, o sea, t’ho juro pels meus Louis Vuitton, ok?

PLANS PEL CAP DE SETMANA

Us passo el parte dels plans del cap de setmana de l'èlit. Per saber què faran i on ho faran; més que res per si algú els vol ficar una bomba, cosa que animo a fer a qualsevol. És clar que... si no hi fossin, a qui criticaria, jo?

Bona part dels de beta se'n van a passar el dia a la platja, i han invitat a alguns alfa, E i la Rossa entre ells. Gràcies al cel, S no hi va (només d'imaginar-me-la en biquini a em venen ganes de vomitar... que potser és el que hauria de començar a fer ella, no?) perquè té altres plans amb la seva nova amiga Miss Simpatia i se'n van de compres pel centre, segurament amb P i C, que sempre s'apunten a les compres. Esperem que Miss Simpatia s'endugui l'American Express, perquè si no, poca cosa farà. No sé vosaltres, però jo m'hauria de prostituir durant uns mesos per anar-me'n de compres amb les germanes O'Sea (ho pilleu? "O SEA, que fuerte" ha,ha,ha).

Pels que no tingueu el caché suficient per haver estat invitats a algun dels dos esdeveniments, no patiu, que sempre queda la biblioteca, perquè recordo que ha començat el curs, benvinguts al món real. De totes maneres, ens veiem aquesta nit a l'Olimp, com sempre, eh? No em falleu, que necessito assabentar-me de totes les xafarderies!

Sabeu que m'adoreu

Xo xo

Pandora

 

 


 

—Que estàs sortint amb qui?

—Amb el Montague.

Tots es van tornar a partir la caixa un altre cop mentre tot el Partenó els mirava. El James els acabava d'explicar mentre dinaven tot el que li havia dit a la Rita Skeeter feia un moment durant l'entrevista. La Geena gairebé no podia ni respirar i l'Alice s'estava eixugant les llàgrimes amb el tovalló.

—Sí, senyor —va fer  el Frank entre riures—, els tens així de grossos, James. No, però ara seriosament, i si es descobreix que les hi has dit tu, totes aquestes mentides? I si realment hagués gravat l'entrevista?

—I què? —va fer el James encongint-se d'espatlles—. Mentir no és un delicte. El que és delicte és publicar mentides al diari. Se'n diu difamació, m'ho sé d'aquest estiu. Jo puc dir el que vulgui, és ella qui ha de contrastar les notícies i investigar que siguin veritat. I és genial, perquè encara que decideixi investigar-ho tot i descobreixi que és mentida, estarà sense article de totes maneres, cosa que ja val la pena.

—Bé, gent —va tallar-los la Geena, que havia acabat de menjar—. La companyia és molt grata, però vull aprofitar que aquesta tarda no tenim classe per anar a veure la família... Alice, has dit que volies venir?

—Sí! —l'Alice es va aixecar com un llamp—. Jo t'acompanyo.

—Frank, James? —els va preguntar la Geena—. Voleu venir a saludar?

Per veure com el Paris i l'Alice estan tota l'estona juntets, rient i murmurant?, va pensar el James. No gràcies, abans em tallo les venes.

—Vull escriure una carta al meu pare per explicar-li això de la Rita —va dir, en comptes del comentari de les venes.

—Mmm... —va rumiar el Frank.

—Ves-hi, ves-hi—el va animar de seguida el James, que sabia que no hi havia altra cosa com la presència del Frank perquè ningú no s'acostés a l'Alice.

—Jo la veritat és que no tinc res a fer... —va dir el Frank.

—No vas dir que volies revisar-te la moto abans del cap de setmana? —va saltar l'Alice a l'acte.

—Ho puc fer després...

—No et donarà temps —va dir ella—. Ja són gairebé les tres, entre que anem, estem allà, i tornem ja serà l'hora de sopar, i quan se'n vagi el sol ja no t'hi veuràs. A més, primer t'hauries d'anar a canviar; perquè la Gee i jo ja portem roba muggle, però tu encara vas amb túnica.

—Potser sí... —va accedir ell.

—Doncs vinga, Gee —va dir l'Alice tota animada—. Anem tirant.

—Sabeu com es canvia de dimensió? —els va avisar l'Elektra.

—Doncs no...

Era cert, va pensar l'Alice. Ja no hi pensava que es trobaven en una dimensió que els muggles no coneixien. Els havien dit que hi havia un portal o una cosa així.

L'Elektra les va acompanyar cap a fora el Partenó per ensenyar-los com es creuava. Les va portar cap a una petita edificació, que semblava més aviat un mausoleu de quatre metres quadrats que hi havia prop del Partenó i amb el qual no havien reparat mai.

—És molt senzill —els va explicar l'Elektra—. Heu de fer el mateix per sortir que per entrar, només que allà haureu d'anar amb compte que no us vegin els muggles... —es va ficar dins el mausoleu de pedra blanca amb elles—. Us fiqueu a dins i toqueu amb la vareta les quatre columnes... una, dues, tres i quatre —va dir mentre feia el que els havia explicat.

L'Alice i la Geena van veure com, per un instant, l'exterior es tornava borrós i després tornava al seu estat normal.

—I ja està... —va acabar l'Elektra.

Quan s'hi van fixar van veure que no eren exactament al mateix lloc. Ara a l'exterior hi havia molta més gent, ningú no portava túniques de color blanc, i la majoria no eren adolescents. Oh, i tots els edificis eren runes.

—Bé, doncs jo torno abans que no em vegi ningú —va dir-los l'Elektra , que portava la túnica de l'Acadèmia, mentre la Geena i l'Alice sortien del mausoleu—. Sabreu tornar, oi?

—Sí, sí —va assentir la Geena—. Cap problema, gràcies per ensenyar-nos-ho, Elektra.

—De res —va dir ella—. Fins després, G. Fins després, Alice.

L'Alice no va contestar. Li va donar l'esquena i va començar a caminar. La Geena la va atrapar un moment després.

—Cal que siguis tan borde amb ella?

—Sóc borde amb tothom —va contestar l'Alice.

—Ja —va fer la Geena—, però a diferència de l'altra gent, que passa de tu, l'Elektra mira de ser agradable amb tu, per si no ho havies notat.

L'Alice va tocar l'ase.

—Si tot això és pel James...

—Què James ni què James! —va saltar l'Alice a la defensiva—. Ja no hi penso en el James, d'acord? Tot allò va ser el curs passat, i ell em va deixar molt clar que no volia res amb mi, de manera que ja està, d'acord, i no vull seguir parlant del tema!

—Com vulguis —va dir la Geena, una mica dolguda. De seguida se li va passar, i va fer un d'aquells somriures que tan incòmoda posaven a l'Alice—. Per cert, sí que t'has arreglat, no?

L'Alice es va posar vermella.

—No —va dir, mirant de dissimular el fet que havia combinat les mitges amb la camisa, la faldilleta curta amb la diadema i les sabatetes de tacó baix amb la bossa petita que duia—. És el primer que he pillat a l'armari.

En realitat havia estat mitja hora provant-se roba i posant-li el cap com un bombo a la Sofia, que finalment li havia escollit el que s'havia de posar i li havia deixat la bossa i les sabates. L'Alice patia perquè eren de marca, megacares, i no les hi volia fer malbé.

No van parlar més sobre el tema en tot camí cap a casa l'Alice, però a la Geena no li va desaparèixer aquell somriure de la cara, aquell que deia a crits "sé que t'agrada el meu germà", que era el mateix que havia posat el curs anterior quan parlaven del James, i a l'Alice la posava negra. O sigui, ella no anava pel món preguntant-li com anava amb l'Angelos, oi que no? Perquè la vida privada de cadascú era privada i no acabava d'entendre com era que a la Geena li agradava tant ficar cullerada.

Quan van arribar a la porta de casa la Geena, l'Alice va notar que estava extremadament nerviosa, i es va posar a fer petits saltironets. Què diria? Hola, he vingut a saludar, daixò, hi hauria alguna manera que em pugui quedar a soles amb el Paris? No entenia com era que no hi havia pensat abans. Molt bé, el Paris seria allà, però també hi serien el seu pare i la Geena. Hola, Paris, què tal, xato? No es notaria molt què estava fent allà? Ara que s'ho rumiava bé, potser la visita no havia estat una idea del tot encertada.

Massa tard. La Geena ja havia picat a la porta, i l'Alice i pocs segons després la va obrir un noi encantador que va fer que a l'Alice se li remogués l'estómac.

—Hola, Georgina...! —va callar un moment quan va veure qui hi havia darrere de la seva germana, i se li va il·luminar la cara amb un somriure—. Alice! Hola! Quina sorpresa, no esperava que vinguessis tu també. Com va tot?

—Molt bé —va dir l'Alice amb un somriure tímid, conscient, a diferència del Paris, que la Geena era allà observant-los.

—Sí? —va seguir ell, tot emocionat—. Et vaig estar a punt d'escriure una carta, però aleshores vaig saber que vindríeu cap aquí, i vaig pensar que ja ens veuríem de totes maneres, bé, si tu volies és clar...

L'Alice es va posar una mica vermella.

—Ehem, ehem... —es va aclarir el coll la Geena.

—Oh, ets aquí —va dir el Paris, com si se n'acabés d'adonar—. Passa —va dir apartant-se del llindar de la porta, es va girar cap a l'Alice i va passar olímpicament de la seva germana—. I què tal les coses aquí? És molt diferent de Hogwarts?

—Una mica —va assentir l'Alice.

—Hola, Georgina, vau arribar bé? —es va preguntar la Geena a sí mateixa, fent veure que era el Paris—. Oh sí, molt bé, gairebé morim aterrant però aquí estem. I què tal va a l'escola nova? Oh, molt bé, hem conegut un munt de gent i estem fent molts amics...

—Està bé, no t'enfadis —va riure el Paris mentre li feia una abraçada a la seva germana i un petó a la galta—. Va, passeu les dues... Papa! Georgina einai edó!

Edó? Poú, edó? —va dir el senyor Thalassinos sortint de la cuina cap al rebedor—. Oh! Geia sou! Kai i fili sou! Hola, Alice, m'alegra veure't. Com estàs?

—Molt bé, gràcies —va dir l'Alice educadament.

—Passeu, passeu! —va dir el sr Thalassinos alegrement—. Estava fent cafè, en voleu? Oh, l'Alice voldrà te, oi?

—Si en té... —va fer la noia.

—I tant, i tant, seieu al sofà que ara vinc.

Els tres es van asseure al sofà, el Paris al costat de l'Alice, però no es van mirar. L'Alice se sentia extremadament incòmode allà amb la Geena i el seu pare i l'atac de simpatia del Paris que havia agafat amb la sorpresa ja havia passat i havia estat substituït per la seva habitual timidesa. La Geena s'estava divertint enormement amb aquell silenci incòmode com per trencar-lo amb xerrera banal. L'Alice se sentia observada i s'estava enfurismant, però no volia fotre-li quatre mocs a la Geena davant del Paris, perquè li semblaria que era una boja amb un temperament de mil dimonis, que ho era, però el Paris no tenia per què saber-ho. La Geena, per la seva banda, també ho sabia, i s'aprofitava de la situació.

—Sí que esteu callats —va dir el senyor Thalassinos quan va arribar amb la safata de tassetes—. Què, com és l'escola aquesta que aneu ara?

—Està bé —va dir la Geena—. És diferent. Però la gent és força maca, i els professors també. Fem algunes classes diferents, per això...

—I el Torneig aquest que ens vas explicar per carta? —es va interessar el sr Thalassinos.

—Oh, sí! —va exclamar la Geena posant-se les mans al cap—. Que encara no ho sabeu! Que ha sortit el James com a representant de Hogwarts!

L'Alice es va tirar el sucre dins el te, sense dir res.

—Què dius ara?

—El James? —va fer el Paris—. Que bé, me n'alegro molt, segur que ho farà molt bé.

—És clar —va assentir la Geena—. Ah, i de l'Acadèmia la paladina és l'Elektra!

L'Alice va remenar el te, de nou sense obrir la boca.

—L'Elektra? —va fer el senyor Thalassinos—. Però, escolta, que no tenen la vostra edat? No em vas dir que eren proves molt difícils i que normalment sortien els grans?

—Sí, però mira...

—Així que el James i l'Elektra... —va murmurar el Paris—. A l'estiu em va semblar que... bé, ja estan sortint o no?

—Mmm... no... —va fer la Geena, incòmoda, ara ella.

L'Alice va bufar la tasseta del te, sense dir res. Calia estar parlant del James i l'Elektra fins i tot ara? Eh?

—No? —es va sobtar el Paris—. Doncs a mi em sembla que fan molt bona parella.

—Eh que sí? —va saltar aleshores l'Alice amb la veu més alta del compte, que no podia més.

—Bé, i a tu com et va a l'escola d'art, Paris? —va canviar de tema ràpidament la Geena.

—Oh, genial, està molt bé —va dir el noi.

—Què, Alice, ja has vist la ciutat? —va preguntar el pare de la Geena—. L'Altre cop que vau ser aquí vau haver de marxar amb tantes presses que no us va donar temps de visitar res...

—Doncs la veritat és que encara no m'ha donat temps —va dir l'Alice.

—Com que no? —va fer el Paris aleshores—. Doncs no pot ser. Hi anem ara mateix.

—Ara...?

—Ara —va assentir el noi—. Georgina, perquè no et quedes aquí amb el papa, i el poses al dia, mentre jo vaig a ensenyar el centre a l'Alice?

—Perfecte —va dir a Geena recuperant el seu somriure que-monos-sé-que-voleu-estar-sols.

—Doncs vinga —va posar-li presses a l'Alice el Paris—. Va, anem.

L'Alice es va acabar el te d'un glop. Es va cremar la llengua viva. Auuuuuu. Aguanta, aguanta, aguanta, no ploris... Es va acomiadar amb la mà de la Geena i el seu pare i va sortir darrere el Paris.

—I bé? —li va preguntar el Paris amb els seus ullets alegres—. Què vols veure?

—El que tu vulguis —va dir ella—. Només he vist l'acròpoli.

—De fet és el més bonic... —va dir ell—. Ei, t'agraden les exposicions d'art?

—I taaaaant! —va exagerar ella, sabent que a ell sí que li agradaven; no era exactament que no li agradessin, però la veritat era que no hi entenia gaire.

—Doncs aleshores anem a la galeria on treballava aquest estiu —li va proposar el Paris—. Entrarem de franc.

—Molt bé —va assentir l'Alice, desitjant profundament que hi haguessin obres d'algun artista que conegués per no semblar una inculta al costat del Paris. És clar que si ell estudiava art segur que semblaria una inculta de totes maneres...

—Per cert, estàs preciosa —va dir el Paris sense atrevir-se a mirar-la, una mica vermell.

—Bah —va fer l'Alice traient-li importància—. És el primer que he vist a l'armari...

—Ja, però a tu et queda bé tot —va dir ell.

L'Alice va somriure. Que maco, que maco, que maco! Era o no era per menjar-se'l? A qui li importava l'idiota del James mentre passejava al costat d'un noi guapo i encantador com el Paris?

I en aquell moment, com si li hagués llegint la ment, va passar un autobús pel seu costat, que duia imprès als laterals l'anunci de Pepe Jeans de l'Elektra. Era com si li contestés: I a qui li importes tu mentre ell té això al costat, eh?

L'Alice va reprimir l'impuls de clavar-li una coça a l'autobús i, en comptes d'això, va fregar la seva mà amb la del Paris, que se la va mirar un moment i li va agafar de seguida amb un somriure. L'Alice no va poder evitar somriure també. Tenia ganes de cridar: "Ei, mireu, estic amb aquest noi, oi que és guapo?".

—Mira, ja hi som —va dir el Paris al cap d'un moment, aturant-se davant d'una galeria i mirant el cartellet escrit en grec—. Oh que bé! És una exposició de Leonardo da Vinci! No sé si els mags el coneixeu... saps qui és da Vinci?

Va ser com si a l'Alice li acabés de tocar la loteria.

—És clar que és! —va exclamar—. I m'hi jugo el que vulguis que en sé més que tu!

—No ho crec —va riure ell.

—T'hi jugues alguna cosa?

—Un gelat quan sortim.

—Fet.

Quan el Paris va entrar, l'Alice es va quedar un instant a fora, va mirar cap al cel i va murmurar:

—Gràcies, gràcies, gràcies!!!

 

*   *   *

 

—No em puc creure que estigui assegut davant la descendent directa del Leonardo da Vinci —va dir el Paris mentre ell i l'Alice prenien un gelat que havia hagut de pagar ell a la terrassa d'una gelateria.

—No t'ho esperaves, eh? —va dir l'Alice—. Doncs en el món dels mags, da Vinci no és gens conegut. El que sí que era conegut era el seu pare; va ser un dels fundadors de l'escola.

—Però això no és res comparat amb el que va fer da Vinci... —va fer el Paris.

—La majoria dels mags no opinarien el mateix —va somriure l'Alice.

—Bé, és genial de totes maneres. Així tota la teva família és d'ascendència màgica?

—Sí —va assentir ella—. Però no perquè siguem tradicionalistes i no ens vulguem mesclar amb muggles —va deixar clar de seguida l'Alice, que no volia que el Paris s'ofengués—. Hi ha moltes famílies màgiques que no en volen saber res dels muggles; són idiotes. En el nostre cas... senzillament ha anat així i ja està.

—Suposo que ho teniu millor a l'escola, per això, que la meva germana, per exemple, que era nova en tot...

—No et pensis —va dir l'Alice fent una cullerada al gelat de vainilla—. La Gee és molt bona estudiant, treu molt bones notes. Així estàs estudiant art? I com et va?

—M'encanta, i em va prou bé —va dir ell—. Però no sé si mai arribaré a dedicar-m'hi, no hi ha gaire gent que en pugui viure... ah!

Se li va caure la copa buida de les mans al terra i es va trencar

—Merda... —va dir ajupint-se per veure-ho— S'ha fet miques... ara l'hauré de pagar.

L'Alice es va ajupir al seu costat.

—Mira algú? —va preguntar.

—Què?

—Que si mira algú —va insistir.

—No... —va fer el Paris mirant a banda i banda—. Per què...?

Reparo.

La copa es va reconstruir davant dels seus ulls, cada trosset va levitar i es va col·locar al seu lloc, i les esquerdes van desaparèixer. Va quedar com nova.

—Guau —va fer el Paris, amb els ulls com plats—. És genial!

—Seh —va fer l'Alice, va agafar la copa i la va deixar de nou a sobre la taula—. La màgia té les seves avantatges —es va mirar la cara d'al·lucinat que li havia quedat al Paris i va somriure—. Què? Oh, és clar, no havies vist mai ningú fer màgia, oi?

El Paris va fer que no amb cap.

—La meva germana no pot fer màgia durant les vacances i no conec cap adult que faci màgia a bada dels pares del James, però com que a la final del mundial havíeu de fer veure que éreu tots muggles... Ho pots tornar a fer? —li va demanar un somriure. Com s'hi podia negar?

Wingardium leviosa —va murmurar l'Alice, assegurant-se que ningú els mirava, i la copa es va posar a levitar dos centímetres per sobre la taula, tambalejant-se lleugerament. El Paris, somrient com un nen petit davant l'espectacle en el qual algú acabés de treure's un conill del barret, va passar la mà unes quantes vegades per l'espai entre la taula i la copa.

—Increïble —va murmurar.

—Lo meu no són els encanteris, per això —va explicar-li l'Alice, deixant la copa al seu lloc.

—I què és? —es va interessar ell.

—Transformacions —va dir ella—. I Defensa, però no té cap gràcia si ningú no t'ataca. En canvi transformacions... mira.

Va assenyalar el dispensador de tovallons de paper que tenien damunt la taula amb la punta de la vareta, que duia mig amagada a la màniga perquè no es veiés i, de sobte, el dispensador es va convertir en un gerro amb unes flors violetes.

El Paris es va quedar amb la boca oberta.

—I no calen paraules màgiques ni res?

—En teoria sí, però estic començant a saber fer transformacions no verbals —el Paris va assentir, al·lucinat—. Escolta, fa tres hores que hem sortit, vols dir que no seria hora d'anar tornant?

—Què? —es va sorprendre el Paris—. Ja fa tres hores? Se m'ha passat volant!

—I a mi...

Es van aixecar de la tauleta i van anar caminant tranquil·lament cap a la costa, on era la casa dels Thalassinos, i a l'Alice li va encantar que el Paris li tornés a agafar la mà durant el camí.

—No saps com de content estava quan la Georgina em va dir que veníeu cap aquí... —va dir el Paris, poc abans d'arribar al seu carrer—. Pensava que no et tornaria a veure més.

—I em volies veure? —va somriure l'Alice.

El Paris va parar de caminar i es va girar de cara a ella, sense deixar-li anar la mà. Amb els talons, l'Alice era igual d'alta que ell, i els seus ulls mel brillants van quedar a la mateixa altura que els seus de color cafè.

—Jo sempre et vull veure —va dir el Paris.

L'Alice va apartar la mirada un moment, mossegant-se el llavi, però seguida se'l va tornar a mirar amb un somriure, i com que lo seu no eren les paraules agradables, sinó les accions, va fer un pas endavant i va ajuntar els llavis amb els d'ell, que li va correspondre de seguida. Aquell cop no els va interrompre ningú, i es van quedar una bona estona abraçats i besant-se enmig del carrer.

—Vindràs la setmana que ve? —li va demanar el Paris.

—Vindré sempre que tu vulguis.

El Paris la va abraçar li va dir a cau d'orella:

—Aleshores no te'n vagis.

L'Alice es va estremir i es va braçar més a ell.

—Em sap greu, però hauré de tornar a l'escola... encara no sé treure conills d'un barret.

—Vaja —va riure ell—. Em pensava que això era el més bàsic. Us deixen apuntar-vos a Hogwarts sense ni tan sols saber fer lo del conill?

—Som uns mags de pacotilla.

—Ja ho pots ben dir —va fer ell, i li va tornar a fer un petó, aquell cop és curt però més dolç—. Au, anem. La meva germana deu estar cansada d'esperar-nos.

—No vull veure-li la cara de sòmines quan ens vegi entrar...

 

*   *   *

 

—Així va anar bé, amb el noi aquest? —va preguntar la Sofia.

—Bé? —va fer l'Alice—. No, bé, no, va anar de meravella. S, és el noi més fantàstic del món.

—M'ho crec —va dir la Sofia amb aire crític—. No ho sé, aquests pantalons no m'acaben de fer el pes...

—I a més són una mica incòmodes...

—Doncs fora.

Portaven tota la tarda a una botiga immensa que es deia Bendels, on venien roba i cosmètics de totes les marques dignes de menció que existien al planeta. La Penèlope, la germana de gamma de la Sofia també s'hi havia apuntat amb una amiga seva, una tal Cal·líope. A l'Alice li havien semblat força simpàtiques, tot i que una mica curtetes la veritat. Eren les típiques barbies de l'escola.

—Sofi! —va cridar la P, corrent cap als vestidors on eren la Sofia i l'Alice—. Quina em queden millor, la grisa o la marró? —va preguntar-li a la seva germana, ensenyant-li els peus, un amb una sabata grisa i l'altre amb una de marró.

—La grisa, sens dubte —va dir la Sofia—. Són Prada, no?

—Sí —va contestar la Penèlope, traient-se la sabata marró—. Després em tries les mitges, que tens molt bon gust.

—És clar —va sospirar la Sofia, tornant a l'Alice—. M'agrada el jersei aquest... —és de cashmere? Sí, és de cashmere —va dir en tocar-lo.

—I això és bo o és dolent? —va voler saber l'Alice, i la Sofia es va posar a riure. L'Alice va riure amb ella, tot i que no ho havia preguntat en broma.

—Té, emprova-te'l amb aquesta faldilla. És Armani, l'he vista abans i he pensat que et quedaria bé.

Li va donar una faldilla blanca texana amb unes incrustacions precioses de pedreria a la part dreta. L'Alice se la va emprovar.

—Tu no et quedes res?

—Sí —va contestar la Sofia—. Unes sabates Louis Vuitton negres precioses i uns pantalons llargs, però me'ls han de fer a mida... t'has de quedar aquesta faldilla.

La veritat és que li estava molt maca i li feia les cames molt llargues. L'Alice la va palpar per trobar l'etiqueta i va mirar el preu.

—Collons! —va cridar de l'ensurt—. Val això?

—Rebaixat, sí —va assentir la Sofia, que no sabia a què venia aquell guirigall.

—Però si m'hauria de vendre la casa per pagar-la! —va cridar.

—Alice —va fer la Sofia, posant-la de cara al mirall perquè s'hi veiés bé—. Has de portar això la propera vegada que quedis amb el Paris i ho saps. Això és una raó. I la segona raó és que t'ho has de quedar per mi, perquè m'encanta però jo això no puc posar-m'ho, com comprendràs.

—Em vols tornar una pija com tu, oi? —es va burlar l'Alice.

—Jo no sóc una pija —va dir la Sofia.

—És clar que no —es va seguir burlant l'Alice.

—Les pijas no pesen mitja tonelada —es va defensar la Sofia—. Les pijas porten això i els queda així com a tu.

—Si no t'ho poses tu és perquè no vols —li va dir l'Alice—. Només t'hauries d'aprimar una mica.

—Ja m'agradaria, però no puc —li va contestar la Sofia—. Ho he intentat, i sóc així de constitució, no hi ha res a fer.

L'Alice va dubtar un moment de dir el que pensava o no.

—Sofia, em consideres amiga teva?

—Sí, és clar —va contestar la noia.

—Aleshores et puc ser sincera sense que t'enfadis?

—Suposo que sí —va contestar la Sofia.

—Molt bé, doncs —va dir l'Alice i va agafar aire—. Amb els deguts respectes, Sofia, si estàs grassa, no és perquè ho portis als gens, perquè ets clavadeta a la teva germana i mira com està ella. No és per la teva constitució, Sofia, a tu el que et passa és que t'has inflat a postres! Estàs tot el sant dia menjant dolços estirada al llit, quan no són pastissets, són batuts, quan no, llaminadures, quan no pastes, quan no patates fregides... Per l'amor de Déu, però si tens quatre caixes del Donkin Donuts a sota la tauleta de nit! Et vols aprimar? Tanca la boca, collons, i deixa d'endrapar!

La Sofia se la va quedar mirant.

—Wala, t'has quedat a gust, oi?

—T'has enfadat? —va demanar-li l'Alice, una mica preocupada.

—No... —va fer la Sofia—. Perquè suposo que tens raó. Però no tinc força de voluntat, Alice.

—Tot és qüestió de marcar-se un objectiu —va dir l'Alice mentre es treia el jersei turquesa de cashmere pel cap—. I de creure en un mateix. I de fer una mica d'esport, si t'he de ser sincera, perquè tu només t'aixeques del llit si és per anar a la nevera. Amb perdó —va afegir.

—No sóc prou forta —va negar la Sofia, agafant el jersei i la faldilla que s'havia tret l'Alice—. Bé, això t'ho quedes, oi?

—No, Sofia, no m'ho quedo! Quantes vegades t'ho he de dir? És molt maco però no tinc tants diners!

—Això t'ho quedes com em dic Sofia —va dir ella, tossuda—. T'ho regalo.

—Ni se t'acudeixi —la va avisar l'Alice—. No penso acceptar-ho.

—Però si ho pago amb la targeta del meu pare, home! —li va treure importància la Sofia—. Ni se n'adona! La meitat de roba que té la Cal·líope li ha comprat la meva germana!

—M'és igual el que facin la teva germana i la seva amiga —li va dir l'Alice—. Que no m'has de pagar la roba, Sofia, i ja està. Tampoc no és que sigui pobra, senzillament no em puc permetre aquesta classe de roba, però hi ha un munt de botigues a les que puc anar.

—Però no hi trobaràs aquest jersei ni aquesta faldilla.

—Sobreviuré.

—Ni parlar-ne.

—Sofia, deixa la roba al seu lloc.

—Al teu armari?

—Sofia, no en vull parlar més —li va dir l'Alice al final—. Deixa això al prestatge, paga les teves sabates i marxem.

La Sofia es va mirar la roba que tenia a les mans. No baixaria de burro fàcilment.

—Tinc una idea —va dir la Sofia—. Tu m'ajudaries a aprimar-me? Jo no tinc força de voluntat, però tu sembles una sergent, estaries disposada a fer-me una taula amb menjars i exercicis i totes les punyetes aquestes i, sobretot, a vigilar-me?

—És clar, si vols t'ajudo, cap problema —va dir l'Alice—. Però t'ho has de prendre seriosament.

—Molt bé doncs fem un pacte —va dir la Sofia—. Els entrenadors personals cobren una pasta, ho saps, oi? Molt bé, doncs a partir d'ara tu seràs la meva entrenadora personal i jo, un cop al mes, et compro el que em dóna la gana, començant per jersei de cashmere i la faldilla Armani. Tu em fas un favor i jo te'l torno, i res de regals. Et sembla més just així?

—Em sembla que no... —va fer l'Alice, tot i que va trigar uns moments crucials a rumiar-s'ho i, abans que s'hi pogués negar rotundament, la Sofia ja se n'anava cap al mostrador.

—Perfecte, doncs, tenim un tracte.

Total, que l'Alice va sortir de Bendels amb conjunt nou, i la Sofia, amb entrenadora nova. L'Alice se la va mirar preocupada. Estar sota les cruels normes de l'Alice no era per prendre-s'ho amb la lleugera, i amb la Sofia tenia molta, però que molta feina.

—Molt bé, noies —va dir la Penèlope—. Us sembla si anem tornant?

—Vosaltres dues aneu tirant —va dir l'Alice—, que la Sofia i jo encara hem de fer quatre compres.

—Anem a comprar més roba? —es va entusiasmar la Sofia.

—No —va dir l'Alice—. Anem a comprar fruita i iogurts per la teva nevera de l'habitació. La buidaràs de totes les porcades que hi tens i l'ompliràs de coses sanes que puguis menjar entre hores.

—Molt bé —va dir la Sofia amb un posat convençut que se li passaria al cap d'unes poques hores—. Anem a comprar fruita. M'alegro que siguem amigues, Alice.

—I jo —va assentir l'Alice.

—Crec que formem un bon equip —va seguir la Sofia, animada—. Tinc la sensació que quan estem juntes ningú no ens pot vèncer.

Van girar la cantonada i es va trobar de cara amb una paret empaperada pel un pòster gegant de l'Elektra, ensenyant una panxa i unes cames perfectes. Les dues se'l van quedar  mirant. L'Elektra tenia allò que elles dues més dues més desitjaven. Un bon físic i... bé, i altres coses.

—Ara veuràs... —va dir la Sofia, traient-se la ploma i el tinter de la bossa que duia.

 

 

 


 

VIST:

P, C, S i Miss Simpatia sortint de Bendels amb les mans plenes. No sabíem que Miss Simpatia també era milionària. Més tard, S i Miss Simpatia comprant fruita, presumiblement per a Miss Simpatia (a veure si n'aprens, S). Per la seva banda, K, Mr Playboy, J, el Motorista Cañón, la Rossa, E i uns quants més prenent el solet a la platja. He rebut un munt de fotos i us les passo totes: no tenen preu! I també n'adjunto una altra: S i Miss Simpatia pillades en plena àgora omplint d'arrugues, pèls i altres dibuixets grollers la panxa d'E de l'anunci de Pepe Jeans. Això té molt poc glamour, senyoretes multimilionàries. Que dolenta és l'enveja!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora


Llegit 1175 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/12/2009 a les 00:07:15
#20942Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Buf! Bé, com sabeu, estic de vacances però he tingut la sort que a l'hotel on m'estic hi ha WiFi, de manera que he pogut escriure. Aquest capítol és gairebé per complet de l'Alice, però ja va bé de tant en tant, ja que normalment els faig del James (és tan maco...! XD). Espero que hagiu quedat satisfetes amb el Paris, eh? Hahaha. Sabeu de què m'he adonat? Porto escrits 6 capítols que només narren el que ha passat en una setmana!O sigui, ho trobo molt fort, a aquest ritme la fanfic acabarà tenint 200 capítols o així! Hauré de fer que passin unes quantes setmanes de cop en el següent...

Bé, doncs a no sé què més dir. Bé, sí, moltes gràcies a tots els que comenteu i, especialment, els que m'heu fet el favor de llegir-vos "la història" XD, que m'esteu ajudant molt. Els que m'heu dit que la volíeu llegir però encara no l'heu rebut, perdoneu, és que estava escrivint aquest capi; ara us el passaré.

En fi, comenteu molt, eh? Molts petons desde San Sebastián. O sigui, Donosti! (estic flipant perquè, a l'hotel, a part de posar els cartells en basc i en castellà, també els posen en català! 10 punts pels donostiarras! XD).

Love yaa!

Agatha Black




Avatarivi_potter 512 comentaris27/12/2009 a les 11:30:33
#20943Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAAAAAAAAA :)

Bé, per començar bones festes a tothom! Espero que el Pare Noel hagi estat bo amb vosaltres ;)

Vale, seguim. El capítol m'ha agradat molt tot i odiar que l'Alice estigui amb el Paris haig de reconèixer que es moníssim i que ha estat un capítol molt romàntic! Parlem de S... ho aconseguirà? De veritat? M'agradaria que sorprengués a tothom i que s'aprimés així demostraria a molta gent que el fet d'estar grassa es pot arreglar amb força de voluntat! Aviam si al pròxim capítol hi ha molt James barrejat amb Alice també... jojojo

Res més, molts petons i segueix aviat!




Avatarginny loovegod 314 comentaris27/12/2009 a les 12:38:54
#20944Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Heya! era la primera pero s'ha borrat el comentari....

Joo...t'havia fet un super comment, pero s'ha borrat i ara no tinc temps per tornar-lo a fer. intentaré fer-lo quan pugui!

Een fi, que només tornava a comentar per dirte que el capi està genial i que tot i que probablement estigui desapareguda bastant temps més seguiré llegint!!!

dew!!

*laurie* 




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris27/12/2009 a les 12:45:20
#20945Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ouu love ya (com els del nooooorth) hahah
molt guai, el capítol, neeena lo màxim! hahaa !

Em cau tan bé la Sofia..! El Paris és el noi perfecte, tu!

Un petó, perdó pel comentari curtet!!

Maria




Avatarrodlel14 119 comentaris27/12/2009 a les 14:34:33
#20946Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Holaaaa! Ho sento molt, no vaig comentar el capítol anterior... És que estava molt enfeinat i avui, quan he entrat al web i he vist els capítols ja hi havia aquest... A mi me la podries enviar d'alguna manera, aquesta "història"??

Bé, avui no estic gaire inspirat, però tranquil·la, que si se m'acudeix alguna cosa ja tornaré! ;)

Rodlel14 (Enric)
Muahahahahahaha!!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris27/12/2009 a les 14:49:58
#20947Encara no he escrit cap fanfiction

La S i l'Alice dibuixant al poster de l'E... xD Que bo!

I el Paris... Ooh que mono! Pero l'Alice es del James i el James de l'Alice, que quedi clarito!

Si la fanfic dura 200 capítols jo seré feliç, això sí xD




Avataranna_lovegood 206 comentaris27/12/2009 a les 14:52:23
#20948Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

t'he dit algun cop que t'estimo?

Si t'estimo a tu, i l'adorable persona que va posar Wifi a l'hotel, oh que be capitol nou, soc feliç!

Ei, mireu, estic amb aquest noi, oi que és guapo?".-l'Alice ets tonteta, no veus que en James també es guapissim i això no ho pense, mestas decepcionant...

Bé, lo de que la S s'aprimi ho trobo genial!Creus que podrà resistir al dur entrenament de l'Alice, ho dubto...bé ja veurem :D

Per cert, ODIO el Paris, aargh! és...perfecte, quina rabia TT ah, i l'Elektra també, m'estressen un munt tots dos!

M'ha encantat la Geena amb els seus somriure de:que-monos- ser-que-voleu-estar-sols xD

m'ha encantat el capitol  però vull mes James i Motorista Cañón xD




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris27/12/2009 a les 15:23:53
#20949Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

OOH! capitol nou capitol nouuu!!! :)

Aiii... quina ilu! Bé, escena Paris-Alice, genial, estava nerviosa com l'alice xD pero igualment, trobo que queda millor amb en James... Després, a mi S no és que em caigui massa bé ara ja... no sé perquè, no la veig bona persona... I per últim, l'Alice l'ha cagat molt pintant l'anunci de E... que ho faci S dius, vale, però l'Alice? nono... a més, la noia intenta ser simpatica amb ella! Trobo que Miss Simpatia s'està passant!

Bé, això és tot! Un petoo! :)
(tot i les critiques m'ha agradat molt el capitol eeh!)

PD: ja t'he contestat la història!




Avatarginny loovegod 314 comentaris27/12/2009 a les 15:59:51
#20950Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Eis, acabo d'arribar i ja me'n vai un altre cop, pero és que m'havia oblidat de demanar-te la història!

La llegiré, encara que no te la comenti aviat.




myre_ginny 93 comentaris27/12/2009 a les 16:26:50
#20951Encara no he escrit cap fanfiction

uuuooo!!!  capitol nooou!^^

ma gradat moool, l'escena paris-alice mool tendree, k monu es aket noi, si sapigues com de borde pot arribar a ser l'alice sespantariaa xD

com se li acut a S posarse sota les ordres d l'alice?!!  pobra noiaa, patira. pro si serveix x fer callar gen com la pandora, alesores genial.

espero que nadal agi anat geniaaal!!

un petooo!!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris27/12/2009 a les 20:00:53
#20952Encara no he escrit cap fanfiction

Per cert! Ara que hi penso... Qaun ens juntaras la G i el Motorista Cañon? Aquests dos han d'acabar junts, ho vaig pensar des de el principi. Estan fets l'un per l'altre! Es clar que, si el Frank existís, sería propietat meva *Risa malvada/histèrica*

Vale, deixo de dir parides xD Fins aviat ;)




MrsBlack Anònim28/12/2009 a les 00:05:30
#20953Encara no he escrit cap fanfiction

Oish, que mono que és en Paris!
anant al gra: no comento per dir res del capítol, aquest cop vull felicitar-te per l'historia d'allà baix. Perquè m'ha atrapat des que parles de l'infern que tothom imagina, el de la tortura i el de la luxúria (per dir-ho d'alguna manera) i després dius que totes dues soposicions s'equivocaven. Aquí de veritat que m'has atrapat i no he pogut parar fins que m'he acabat el capítol. Et felicito de veritat, perquè l'argument és (de moment) molt bo i sobretot per la teva manera d'expressar-te i redactar.
espero amb ànsia que segueixis escrivint.

Laura.




AvatarTooru 240 comentaris28/12/2009 a les 11:14:29
#20954Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

M'encanta! S va a posar-se a regim i Alice sera la seua entrenadora ?? Pobra S ho pasara mal, menjara d'amagat. M'agradat el moment Alice-Paris, ja tocava.  En el següent posaras l'entrevista de la Rita? Ja me imagine la cara de Montague. xD

Fins aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/12/2009 a les 17:02:00
#20960Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wow, buenas!

Wenu, veig que en general ha agradat tot el troç amb el Paris, i me n'alegro, perquè no el podré fer sortir sovint. Per qui em deia que el trobava massa perfecte; a mi personalment no m'agrada. Defecte, 1: és un moñas. Però molt, molt, molt. A mi no em van gens els tios aquests tan sensibles i tan emotius (la majoria dels artistes ho són, per això també he fet que el Paris ho sigui. És això, és molt mono i encatador i tot el que vulgueu però és moñas. No hi ha més XD Clar que per guastos, colors, però precisament a l'Alice... ejem,ejem, diguem que ella no ho és gaire, així. Però és clar, el Paris és un encant, per algunes persones reconec que seria el novio ideal ^^. Jo em quedo amb el James. XD

Què més. Ah, a mi la S m'encanta. No es pot veure amb la E, però és la conya que tenen, mira. Això sí: S està molt més cabrejada amb E que no E amb S, per una cosa que va passar en el passat; però no ho explicaré ara, perquè ja sortirà.

El règim de S... wenu, règim en farà. I l'Alice és una dictadora però anirà molt mona gràcies a això XD.

Pel que fa a la Rita Skeeter no publicaré el seu reportatge, ja veureu per què, però sí que comentaré 4 cosetes. Al proer capítol faré sortir una mica algú de 3r, que els tinc molt abandonats, als pobres, i em fa la sensació que al Frank també. Haurà de sortir el James, però crec que aquest cop anirà de l'Albus. I al Frank li deixaré un trosset, suposo.

Ale, gent, que no m'enrollo més! Moltes gràcies per seguir a fanfic i comentar! ^^ Muaks!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris28/12/2009 a les 23:41:42
#20967Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Capítol de l'Alice quan vulguis. Saps que l'adoro :)

escolta, q tinc una amiga super depre i l'haig d'animar. Ja em currare + el comentari.. Ja ho vaig dir un dia. Lo prioritari es prioritari. Espero q u entenguis :)

1 pto

Marta 3

PD vai coneixer la Luna Weasley :)




Avataranna_lovegood 206 comentaris30/12/2009 a les 11:14:56
#20985Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Fes sortir a l'Albus, però que no el ridiculitzint,pobre T.T

Sip, el Paris és un moñas! massa perfecte, massa odiòs! m'agraden el James i el Motorista Cañon!

Bè, deixo de dir idioteses!

P.D. Vull Lily!! xD necesito una dosis de bogeria!




Gemma Evans 51 comentaris30/12/2009 a les 17:22:35
#20988Encara no he escrit cap fanfiction

Hola! Mancanta la Sofia:D:D fa mol riure ahjahaja... avera si saprima:)
pro mancanta mes el Paris es tan mono....ahjahjahaja:D:D
pos re k no tinc temps...

ptns

~~Gemma~~