Herois de barri - Una gata celebra el Nadal amb un escut
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 07/01/2010 a les 18:50:18
Última modificació 07/01/2010 a les 18:50:18
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Una gata celebra el Nadal amb un escut

En James es va posar davant del mirall, però abans que pogués fer res, el mirall es va il·luminar. Els quatre joves van retrocedir mig tancant els ulls a causa de la claror.

- Akila?- va dir la Laura en veure la seva gata sortir del mirall quan la claror s'havia esvaït.

Tots quatre se la van quedar mirant mentre l'animal seia i es llepava les potes.

- Laura... no és la teva gata?- va preguntar l'Olga.

- Si... ha sortit del mirall no?

- Aha...- va fer en Lyle.- Ja deia jo que aquesta cosa no era normal...

- Va calla.- va dir la noia ajupint-se al costat del gat.- Akila, d'on vens? Com hi has entrat allà?

- No t'entendrà, si ni t'escolta quan la crides.

- Encara l'he de domesticar, val? No em va donar temps de fer-ho.

La gata es va mirar a la Laura. Els seus ulls grocs es van trobar amb els ulls marrons de la noia, semblava que l'animal volgués entendre el que ella li deia, però, per molt que es concentrés, l'Akila no entenia ni un borrall. Així que es va aixecar i va marxar corrent fent sonar el cascavell que portava al collaret.

- Ha sortit d'aquí dins... Com s'ho haurà fet per entrar?- va dir en James que tocava el mirall i semblava que no el pogués travessar.

- Nois, no sé vosaltres, però jo tinc son...

- Si, deixem-ho per un altre dia.

I van marxar tots quatre capficats amb el que havien vist.

 

L'Akila no era mala mascota, simplement no es podia domesticar, era salvatge segons en Lyle. La vaig estar espiant durant un temps per veure si tornava al mirall, però no va ser així. Cansada de seguir un gat per tota l'escola, vaig decidir deixar estar tot el rollo dels poders durant un temps, s'estava acabant el primer trimestre i anàvem de cul amb el exàmens. Jo desitjava que les vacances arribessin d'una vegada.

 

- S'ha acabat el temps, deixin les plomes i facin passar els exàmens endavant que els recolliré.- va dir el professor Longbottom.

La Laura va fer passar el seu examen que li havia anat força bé, al menys molt millor que el de pocions. La noia va fer una ganyota en pensar-ho.

- Que t'ha anat malament?- va preguntar-li l'Olga en veure-la.

- No, m'ha anat força bé, estava pensant en el d'aquest matí... el professor Oparin s'ha passat molt...

- No et preocupis, l'única persona que m'ha dit que li havia anat bé és en Lyle.

Van recollir les seves coses van sortir de les masmorres per anar a encanteris.

- Últim examen de la setmana!- va fer en James.

- Espero que la professora Legende sigui tan generosa com el Longbottom...- va sospirar la Laura.

- No et posis nerviosa, t'ho saps molt bé!- la va encoratjar en Lyle.

 

Vam acabar els exàmens amb èxit i al cap de poc les vacances de Nadal van arribar amb la neu i el fred. Nosaltres quatre vam decidir que aniríem a casa per les festes i que ja quedaríem. Però els pares se'ls van avançar, un dia abans de marxar de vacances vaig rebre una carta del pare.

 

 

Estimada Laura,

La teva mare i jo hem pensat que, com que has fet amics nous i estem molt contents d'això, els voldríem conèixer. Així que hem contactat els pares d'aquests tres amics teus i hem quedat que faríem un sopar o un dinar o passaríem un dia tots junts a casa. Espero que et sembli bona idea, m'ha semblat que t'ho havia de comentar abans de que arribessis perquè ho poguessis parlar amb els teus amics. Un petó molt fort, ja tenim ganes de veure't.

Mama i Papa.

 

A la Laura se li va il·luminar la cara. Els seus amics anirien a casa amb les seves famílies per celebrar Nadal. Allò seria molt divertit.

Va sortir corrent de la Sala Comuna per trobar els seus amics que ja estaven esmorzant al Gran Saló.

- Ei nois!- va dir arribant quasi sense aire a la taula.- Mireu el que m'acaba d'enviar el meu pare!- va posar-los-hi la carta al davant.

Tots van somriure i va treure un pergamí cadascú.

- En ho han enviat a tots.- va dir en James.

- Genial!- va dir la Laura.- No us fa molta il·lusió?

 

El tren arrencava amb el seu habitual txu txu!

- El meu pare m'ha dit que ho parlarem quan arribem a l'estació.- va fer en Lyle.

La resta del viatge van estar jugant al burro explosiu i als escacs màgics, van menjar llaminadures i llavors van arribar.

Van baixar del tren i van buscar amb la mirada les seves famílies, que van resultar estar junts xerrant tranquil·lament.

- Ja s'han conegut...- va fer l'Olga.

- De fet els nostres pares ja es coneixien.- va dir la Laura a en James.

- Hola nois!- va saludar el senyor Potter.

- Hola papa, hola mama.- va saludar en James.

- James!!!- una nena de cabells vermells i llisos es va tirar sobre el jove.

- Hola Lyle, com ha anat el viatge?

- Hola Pare, ha anat força bé. Hola Mare.- va fer donant-li dos petons a la dona rossa d'ulls blaus.

- Ja us heu conegut?- va preguntar l'Olga als seus pare quan ja els havia saludat.

- Si, són molt amables i simpàtics, els senyors Bennett ens han convidat a passar...

- Si, si... ja m'ho has escrit, recordes?

- Ai, si!- va exclamar tornant a abraçar la seva filla.

La Laura feia cua per saludar els seus pares, encara faltaven la Molly, el Marc i el David davant seu. Quan per fi li va tocar, la seva mare i el seu pare la van abraçar amb força.

- Què tal el primer trimestre, Laureta?

- Bé mama... no em diguis Laureta, si us plau...

- Presenta'ns els teus amics, va.- va dir el seu pare.

- Ara?- es va queixar ella, però la mirada del seu pare no la va fer discutir més.- Ei nois, el meu pare us vol conèixer...

- Molt de gust senyor Bennett.- va dir en Lyle donant-li la mà.

- Tu deus ser en Lyle Smith, és igual que la seva mare.

- Ja m'ho diuen.- va dir el noi amb un somriure encantador.

- Jo soc l'Olga Ivanov, encantada.

- Igualment, Olga.- es va girar i va veure en James.- Oh! Tu deus ser el fill dels Potter, James oi?

- Si senyor.

- Molt bé! Us espero a tots a casa el dia 27, espero que hi sigueu tots!

Després de les despedides, cadascú va marxar cap a casa.

 

Aquell Nadal va ser com tots els altres Nadals. Érem onze germans i  jo era la petita, se suposa que hauria de ser la mimada, la que tots cuiden i adoren... doncs, com sempre, a la meva família era el contrari. Ningú es fixava en mi, era invisible. La meva família passava pel meu costat sense veure'm. Vam fer el dinar de Nadal amb tota la família, després els meus germans grans van sortir... tots excepte en David, em vaig quedar sola amb els meus pares, que, rebentats, van anar a dormir d'hora i jo em vaig quedar mirant la televisió amb el meu germà i la seva gata Akila.

 

- David... Tu creus que els pares em van tenir per error?- va preguntar la noia que sempre s'havia fet aquella pregunta.

- A què bé això?- va fer ell rient.- No sé perquè ho dius això...

- És que... no ho sé, passen molt de mi..- va fer amb tristor.

En David se la va mirar.

- Escolta, els pares tenen molta feina.- va dir.- Intenta criar onze nens, encara que n'hi ha que no viuen amb nosaltres segueixen sent fills seus, segueixen preocupant-se per ells, tu ets espavilada, saben que encara que no estiguin sempre sobre teu te'n sortiràs.

- Tu creus?

- És clar!- va fer tot convençut.

- Perquè no has sortit, David?

- Ara perquè ho preguntes, això?

- És que tots han sortit i tu no...

- Tu tampoc.

- Jo no tinc ni dotze anys!- va dir la noia rient.

- No et falta gaire per això.

Era cert, l'aniversari de la Laura era el tretze de gener, no faltava gaire per fer dotze anys, tot i així, la Laura volia ser més gran, volia créixer, poder sortir, poder fer tot allò que els seus germans feien i que ella no podia fer.

 

Per fi va arribar el dia 27. La Laura es va despertar ben d'hora per poder ajudar a la seva mare a preparar el dinar que farien pels seus convidats. Ja tenia ganes de que arribessin.

- Mama! La Molly i jo hem quedat! No ens espereu per menjar.- deia la Duna mentre baixava l'escala seguida de la Molly.

- Però si tenim convidats...- va fer la Laura.

- I què? Jo els veig cada dia els teus amiguets, quan seieu a la taula per fer el àpats. No em cal menjar amb ells.

La Duna va riure.

- Passeu-ho bé noies.- va dir la senyora Bennett que passava amb un davantal posat.

- Però mama...

- Adéu!- van dir les dos germanes sortint de la casa.

La Laura es va quedar mirant la porta emmurriada.

- Laura, escolta, m'han trucat del laboratori d'éssers màgics i hi ha una urgència, no em podré quedar al dinar, em sap molt de greu.- li va fer un petó al front i va marxar com una bala.

La noia va sospirar i va anar a acabar de parar taula. Sempre igual, quan havien de fer alguna cosa per ella només hi era ella...

- La Susan ha marxat, una urgència al laboratori...

- Vaja, un plat menys George!- va cridar la dona al seu marit.

- D'acord!- es va sentir a la llunyania.

- Hola, voleu que us ajudi?- va preguntar en David que acabava d'arribar.

- Ai si! Té mira...

La mare de la Laura es va endur el noi cap a la cuina per fer-li fer alguna cosa i ella anava posant coberts, fins que va sentir com en Kevin i en Dani entraven a la cuina i deien que havien de veure el partit d'avui al bar de Dina.

"Genial!" va pensar la Laura que començava a cabrejar-se. I a sobre la mare i el pare els deixaven fer!

Va entrar a la cuina i va agafar els gots sense mirar a ningú.

 

Al cap d'una hora ja ho tenien a punt i els convidats estaven a punt d'arribar. A casa només hi serien en David, la Laura i els  seus pares, però no li importava, veuria els seus amics i allò era el que comptava, tot i així, li estava molt agraïda al seu germà.

Es va acabar d'arreglar, bé, anar arreglada per ella era porta uns simples texans, mai massa estrets ja que ho odiava, i una samarreta de màniga llarga negra de coll alt. Molt senzilla, vaja. Llavors va sonar el timbra. La noia va sortir corrent de l'habitació molt emocionada, es va trobar l'Akila per l'escala i la va agafar en braços, la gata va miolar contrariada però no es va moure. Finalment, la Laura va obrir la porta.

- Hola!- van saludar la família d'en Lyle.

- Lyle! Quina alegria!- es van abraçar i el noi va fer les presentacions.

En Lyle era fill únic, la noia tenia ganes de que arribessin els altres ja que sabia que tenien germans i volia saber si vindrien o no. Els senyors Bennett els van fer passar encantats a la sala d'estar i van seure a esperar els altres. Mentrestant, els dos amics van pujar a l'habitació de la noia amb en David, per no deixar-lo sol.

- Pensava que em trobaria en una casa plena de gent! Com que tens tants germans...

- Si, però tenien plans...- va dir sospirant.

- Millor, quan estem tots junts a casa és per matar-nos, la convivència és molt dura.- va fer en David.

- Ja m'ho penso... encara que m'agradaria.- va dir el noi.

- Jo voldria no tenir germans...- llavors la Laura va veure la mirada d'en David i va afegir.- O tenir-ne un que no molestés.

Abans de que poguessin dir res més, el timbra va tornar a sonar.

- Anem!- va dir la noia aixecant-se de cop.

Va obrir la porta i van aparèixer en James i l'Olga amb un gran somriure.

- Bon Nadal!

- Hola nois! Ja us trobava a faltar!

Es van abraçar tots i els pares dels dos acabats d'arribar van passar amb els altres.

- I el teu pare, Olga?- va preguntar la Laura.

- Està aparcant, ara vindrà.

Van esperar poc més de cinc minuts al pare de la noia i llavors es van posar a taula. La Laura va veure que en James havia vingut amb els seus dos germans, l'Albrus, que l'any vinent estaria a Hogwarts i la seva germana Lily, tres anys més petita que ells, un encant de nena. L'Olga havia portat la seva germana petita, es deia Mery i tenia dos anys menys que la noia, tot i així, l'Olga els havia explicat que la nena no semblava tenir poders, que era muggle. Això encara estava per confirmar, però segons la noia, deia que hi podria haver una catàstrofe si la seva germana no anava a Hogwarts, es veu que estava desitjant o més aviat estava obsessionada en que volia ser bruixa.

El dinar va passar, tots xerrant i brindant i xerrant, fins que va sortir el tema...

- Encara no entenc el que ha passat.- va comentar el senyor Potter.- Ho estem investigant a la Concelleria però la professora McGonagall diu que ja ho solucionarà ella... però no ho veig clar.

- Heborough és un nom que no havia sentit mai...- va comentar la senyora Bennett.

- A vosaltres no us han dit res oi?- va preguntar la senyora Potter.

- No mama, ja t'ho he dit, sabem el mateix o menys que vosaltres.- va contestar en James.

Els adults van començar a discutir si havien de reunir-se amb la directora si havien d'enviar una carta a no sé on.... els joves van desconnectar i es van escapolir cap a l'habitació de la Laura.

- I el teu germà?- va preguntar en Lyle.

- S'ha quedat a baix, escoltant la conversa...

- I perquè no ve?- va fer en James.

- Perquè li agrada escoltar les converses dels adults.

- Uf! Que avorrit!

- Pensa que té 16 anys, quan jo tingui 16 anys també escoltaré converses d'adults.- va fer l'Olga amb un mig somriure.

- Ets una friki.- va fer en James, ho va dir com qui diu "Està claríssim".

- Li estàs dient friki al germà de la Laura?- va dir en Lyle rient.

- Què? No, no! Què va!

- Tranquil.- va dir la Laura, també rient.- Sé que és un friki.

- Perquè no ens deixem de frikis i no frikis i parlem sobre el mirall?

- Bona idea Lyle.- va dir la Laura posant-se seria de cop.- A veure, heu notat alguna cosa diferent? Alguna cosa nova? Perquè jo no i em comença a tocar el que no sona...

 

Què passa? Estava molt enrabiada perquè no tenia cap indici de poders sobrenaturals! Val, era bruixa, però allò no comptava. M'estava començant a témer el pitjor, sobretot quan en Lyle va dir...

 

- Jo crec que ja sé quin poder tinc...

Tots se'l van quedar mirant esperant que continués.

- Estava pel carrer.- va prosseguir el noi.- anava al meu món, pensant i tal...- va fer sense donar-li importància, preferia dir que era un despistat a dir que s'havia distret amb una noia que havia passat.

 

Jajajaja! Això ho vam saber uns anys després! Com vam riure quan ens ho va dir, eh que si, Lyle?

- No cali incloure-ho a la història... no és pas rellevant.

Jo crec que si... jaja! Va, continuem...

 

- Vaig creuar un carrer sense mirar i un cotxe se'm va tirar a sobre. Com que no sabia què fer, perquè, de fet, no podia fer-hi res em vaig posar les davant la cara i vaig tancar els ulls esperant el pitjor...

- I què va passar?

- Res.

Els amics es van mirar estranyats.

- Això és tot?- va fer en James.

- No us sembla estrany que no em toqués el cotxe si anava directe a mi?

La Laura es va encongir d'espatlles.

- De fet, quan vaig obrir els ulls, els cotxe estava abonyegat, aixafat pel morro i jo no tenia ni una rascada... vaig crear un escut al meu voltant.

Els quatre amics van somriure.


Ho sé, en aquest capítol no hi passa massa cosa i tot i així és el més llarg XD. Espero que igualment us agradi. A partir d'ara el temps volarà! Vull dir que, tinc moltissimes idees però no pel primer curs i clar, no em passaré escrivint capitols que no passi res per avorrir-vos a vosaltres i a mi, així que, aquí en teniu un altre!

un petoo! :)


Llegit 883 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataranna_lovegood 206 comentaris07/01/2010 a les 18:58:32
#21084Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Wiii!que bé has actualitzat! :D

Lo del escut mola molt, jo em pensava que en Lyle era un super-bruixot o algu aixi...potser lo de l'escut és només una part? o es el seu poder lo de crear escuts? O.O vaya coses mes rares que penso xD

Espero el proxim capitol ;)




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris07/01/2010 a les 19:03:12
#21085Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Ostres! anna_lovegood, que ràpida! XD m'alegro que t'hagi agradat el nou poder :P




AvatarClara_Weasley 133 comentaris07/01/2010 a les 19:04:50
#21086Encara no he escrit cap fanfiction

I el gat? El gat será l'animal de la residència i per això pot entrar al mirall?

I només falta el poder de la Laura! Pobre, es pensa què no en te...




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris07/01/2010 a les 20:07:38
#21088Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Clara_Weasley: L'intriga del gat encara durarà molt, així que podeu anar donant opinions del que creieu que hi feia allà dins o com hi deu haver entrat!

un peto! :)




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris07/01/2010 a les 21:19:40
#21089Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Perfecte! Cada cop m'agrada més! Pobra Laura, encara no té res de poders sobrenaturals.. xd

:)

un petó

Maria




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris08/01/2010 a les 07:53:25
#21091Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Oi, quina ràbia, acabo de veure que has penjat i ara no puc llegir-m'ho o faré tard al cole!!

Venou res, ja et comentaré! m'has alegrat el dia penjant el capi!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris08/01/2010 a les 14:41:46
#21092Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Així que un escut?? Que guaai!! Això si que no ho havia pensat!

M'ha agradat molt el capi, com sempre, ja saps que m'encanta la fic!

Lo del gat no en tinc ni idea, i el poder de la laura tampoc. Pobre.. és l'única que falta  Vueno que pobre ni què osties, ja m'agradaria a mi estar en el seu lloc i ser bruixa, sense cap poder sobrenatural!! xDD

Segueix aviat sisplau!! M'estàs enganxant moltíssim.


Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatarnathalilupin 181 comentaris08/01/2010 a les 15:14:46
#21093Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!

Mola molt, el poder d'en Lyke de fer escuts el seu voltant està molt bé, ara només falta la Laura que tingui el poder... no ho sé... parar eltemps xDxD ( se m'envà una mica).

Cotinua aviat que està molt bé.

un petonet

nathalilupin




Avatar_llunàtica 88 comentaris08/01/2010 a les 22:12:48
#21096Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

M'ha agradat molt!
Puto Lyle. Però... jo me l'imaginava negre i amb ulleres, no sé per què! hahah
Bé, continua aviat siusplau!
un petó!




myre_ginny 93 comentaris09/01/2010 a les 21:39:20
#21101Encara no he escrit cap fanfiction

eeii!! mol bo el capi

el poder del lyle es com el d la nena d los incriblees, noo??  sk la van fer x la tele i kuan u e llegit ma recordat xD

la pobra laura sta mol frustraada, no?  entre q se sent ignorada a casa i q es lunica q encara no te poder, pobreta...

wenu, seguex aviaat, un petoneeet!!




AvatarTooru 240 comentaris10/01/2010 a les 19:55:43
#21108Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Esata genial! Aquest no l'endevinat, casi xD

El gat es un animagic?

Fins aviat!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris13/01/2010 a les 16:10:28
#21113Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

en serio que no t'havia comentat? :o però si ja me l'havia llegit...

uenoo no tinc temps, continua aviat!

unpetoneet

Martaa