Herois de barri - La història de la meva vida
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 25/01/2010 a les 21:15:47
Última modificació 25/01/2010 a les 21:15:47
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


La història de la meva vida

Hola,
Ja sé que fa dies que hauria d'haver penjat, si, però no he tingut temps... Espero que després de llegir el supercapítol que us he fet em perdoneu. A mi em sembla que m'ha quedat força bé... l'únic que em falla és el títol del capi, no sabia què posar XD
Bé, espero que comenteu moltissim! :)
Un peto!!


Les vacances de Nadal van passar sense cap altre problema. La Laura ja havia assumit que els seus germans no li ferien cap cas i quasi que ho preferia així. Al menys no molestaven.

Quan va arribar el dia de tornar a Hogwarts i es van retrobar tots els quatre amics, la noia es va sentir molt millor. Va fer una ràpida despedida dels seus pares i es va ficar a la gran locomotora amb l'Olga per buscar lloc. No és que haguessin arribat tard, però semblava que la gent tenia ganes de marxar ja que tots els compartiments estaven plens. Les dues noies van decidir esperar els nois per buscar tots junts, ja que, si marxaven molt endins no les trobarien. Quan aquests van pujar, la locomotora va arrancar a marxes forçades i es van començar a dirigir cap a Hogwarts.

- Perquè no hi ha cap compartiment?- es queixava l'Olga.

- I aquí?- va preguntar en James.- Hi ha una noia, però està sola.

La Laura va treure el cap per la finestra de la porta i va veure una noia de la seva mateixa edat si fa no fa. Ja anava vestida amb l'uniforma de l'escola, la noia va poder distingir l'escut de Griffindor al pit de la túnica. Portava els cabells llargs i llisos, d'un color caoba ataronjat, era molt blanca de pell i els seus ulls eren foscos. Estava seria i mirava amb la vista perduda l'horitzó per la finestra.

- No l'havia vist mai... va comentar en Lyle des de darrera la Laura.

- Entrem i preguntem si podem seure amb ells, no crec que ens mossegui.- va fer la Laura, i va obrir la porta tota decidida.

La noia que hi havia a l'interior es va sobresaltar i va dirigir la seva mirada encuriosida cap a la Laura, que va quedar tallada per la inexpresivitat del seu rostre. Però es va sobreposar de seguida.

- Hola.- va dir amb un somriure amistós.- Ens preguntàvem si podíem seure amb tu, és que tota la resta està ocupat.

La noia va repassar a tots quatre amb la mirada, després va fer un tímid somriure i va dir amb una veu suau:

- És clar, entreu.

Els quatre amics van vacil·lar un moment, però finalment es van assentar amb la noia.

Hi va haver un tens silenci que va trencar l'Olga quan ja no podia aguantar més.

- No t'havíem vist mai per Hogwarts.- va comentar-li.

- Jo a vosaltres si.- va dir com a tota resposta.

- Bé, és difícil no veure'ns quan estem sols en una taula al Gran Saló...- va remugar en James.

- Ja us havia vist abans.- va fer la noia.

Els quatre amics es van dirigir una mirada.

- I com et dius?- va fer en Lyle amb el seu somriure encantador.

- Meryl... Meryl Froyle.

- Jo em dit Olga Ivanov, i ell és en Lyle Smith, ella La Laura Bennett i per últim...

- James Potter.- va completar ella mirant el noi amb intensitat, directament als ulls.

El jove es va estremir.

- Com...?- però no va poder acabar.

- Només amb el murmuris que vas aixecar quan van dir el teu nom a la tria, ja sabia qui eres.

En James no va saber què dir.

Es van passar una bona estona sense dir gaire cosa més, simples comentaris, com ara "Fa bon dia eh, avui?" i aquestes tonteries que dius quan et trobes un veí a l'ascensor.

Al final, l'Olga que no aguantava estar callada massa estona va començar a explicar el que li havien regalat i d'allà, van anar sortint altres converses. La Meryl al principi, s'havia mostrat distant, tímida. Però quan ja estaven a punt d'arribar, s'havia relaxat i reia amb ells i xerrava pels descosits. A tots quatre els hi va semblar una noia molt simpàtica i maca.

Van baixar del tren i es van dirigir a Hogwarts amb la resta d'alumnes. Quan la Laura i els seus tres amics van tornar a sentir l'escalfor i l'acollidora sensació que els hi provocava el castell es van alegrar moltíssim d'haver tornat. Encara que les coses al primer trimestre no haguessin anat com estaven previstes, encara que, després de tan temps de desitjar anar a aquella escola, els hagués decepcionat amb la tria, encara que, feia poc que sabien, que eren molt més que mags i que al mateix temps no sabien res. La Laura la que menys, el que ella no sabia, era que no faltava tan perquè descobrís una cosa que li canviaria la vida el un segon.

Es van despedir de la Meryl que va anar a sopar amb els de Griffindor, però la Laura va poder observar que simplement seia allà i es posava a menjar, no saludava a ningú ni ningú la va saludar. Els quatre joves es van assentar a la seva taula, encara que semblés estrany, la Laura l'havia trobada a faltar. Hi havia alguna cosa en aquella escola que li feia sentir com a casa, més que la seva pròpia casa, on es sentia una estrangera que havia anat a parar allà per casualitat.

Quan van acabar de menjar van decidir que anirien a dormir d'hora, l'endemà començaven les classes i volien estar en forma, tot i així, no van poder evitar desviar-se cap el passadís del mirall.

- Hola.- va fer en Lyle.

- Hola se nou.- va fer la veu del mirall.

- Com han provat les vacances?

-Aquí no hi ha vacances, jove.

- Encara no ens deixeu entrar?- va fer en James.- En Lyle ja ha descobert el seu poder!

- Mostra'm el que saps fer.- va dir la veu com tantes altres vegades.

En Lyle va intentar amb totes les seves forces formar un escut al seu voltant, però els esforços van ser inútils.

- Val, ara no sé perquè no funciona però...

- Has d'aprendre a controlar-lo...- va fer l'Olga.- Com em va passar a mi.

El jove sospirar.

- Val, quan tots sapiguem controlar els poders aquests ja us avisarem.- va fer la Laura de mala gana dirigint-se a la seva sala comuna.

Quan els seus amics van entrar-hi, ella ja era a la cambra dormint.

 

Els dies següents van transcórrer amb normalitat. La Laura havia assumit que ella no tenia res especial dins seu i que era una noia qualsevol, una bruixa que havien posat a la residència equivocada. Simplement era així, i punt. No s'hi havia de capficar més. Era la història de la seva vida, quan es pensava que podria ser diferent, destacar en alguna cosa... acabava per adonar-se de que no era així. Que segui sent la mateixa, una tia normal i corrent, massa normal per el seu gust...

 

- Molt bé, ara has exagerat!

 Estava molt frustrada, d'acord?

- No n'hi ha per tan!

Va, calleu, que vull seguir amb la meva històra...

- Al final deprimiràs a tot Déu així.

Estar bé, avançarem una mica per saltar-nos la part de la depressió.

 

Els quatre joves eren al camp de quidditch una tarda de diumenge qualsevol. Els quatre bruixots es dedicaven a volar amb l'escombra amunt i avall, de fet, en James no necessitava escombra i com que no els veia ningú, aprofitava aquells moments per volar lliure per allà.

La Laura es mirava els seus amics des de terra, en Lyle va seure amb ella un moment per descansar.

- No penses volar avui?- va dir ell somrient, com sempre.- M'estranya... et trobes bé?- va fer com si li mirés la febre.

- Sí.- va dir ella mentre li apartava la mà amb suavitat.- És que avui estic cansada...

El noi no va tenir temps de dir res més, van sentir un crit i van mirar en direcció els seu amics. Havien xocat sense voler i en James queia en picat des d'una altura remarcable, l'Olga havia quedat penjant de l'escombra i feia esforços per no caure.

- James!- va cridar la Laura.

En Lyle i ella es van aixecar de cop, la noia no sabia què fer, en Lyle estava paralitzat i ella el va intentar fer reaccionar, quan els seus dits van tocar la pell del seu amic, la noia va sentir una misteriosa energia càlida que s'introduïa dins seu. No s'ho va pensar, va segui el seu instint, que li deia que protegís el seu amic de la caiguda. Llavors, va veure com en James tocava el terra amb un gran cop. Només llavors van reaccionar i es van dirigir cap a ell. L'Olga ja havia aconseguit pujar a l'escombra de nou i també volava cap a ells.

- James!- va repetir la Laura mentre queia de genolls al seu costat.

Però el noi estava intacta, al seu voltant hi havia una espècie de marca, un tros més enfonsat que l'envoltava, els tres amics es van mirar estranyats.

- Què ha passat?- va fer el noi, atordit.

- Ets viu!- l'Olga es va llençar als braços del noi.

- Si, però morirà ofegat per tu si no el deixes anar.- va fer en Lyle.

La noia se'n va separar immediatament.

- Què ha passat?- va fe ren Lyle, mirant el lloc de l'incident uns minuts més tard.

- Està clar.- va fer l'Olga.- Has format un escut protector al seu voltant.

- Però no ho recordo...

- Potser ha sigut per instint.- va reflexionar en James que ja estava recuperat.

- De fet...- va dir la Laura mirant-se el lloc dels fets.- Crec que he estat jo...

Tots se la van quedar mirant.

- Tu? I com t'ho has fet? Vull dir, també tens els poder de l'escut?

- No... no ho sé.- va rectificar.- Només ser que havia de protegir-lo d'alguna manera, que alguna cosa havia entrat dins meu... una espècie d'energia.

- Una energia? A mi no em va passar això...

- De fet, ha sigut en tocar en Lyle perquè reaccionés... s'havia quedat clavat a terra i jo no podia fer res, així que he intentat fer-lo reaccionar... llavors no he tingut més remei que fer-ho jo mateixa.

El noi va abaixar la mirada una mica avergonyit pel seu comportament.

- Llavors, no ho entenc... pots salvar vides? Com va la cosa?

- No crec que sigui això...- va dir ella, reflexionant, amb les celles arrufades.

- Doncs què és?

- Al tocar-te he absorbit alguna cosa... llavors he format un escut protector al voltant d'en James perquè no es fes mal... no sé ni com ho he fet, el cas és... que el meu poder és agafar poders...- va dir deduint-ho tot.

Els seus amics es van mirar, incrèduls.

- Això voldria dir que tens tots els poders...

- No, només en tinc un, quan toco un altre que en té... no ho sé, no sé com va encara.

Ho van seguir discutint durant molta estona. El cas és que no van veure com una ombra s'allunyava del camp de quidditch, en silenci, discreta, encara pensant en el que acabava de veure...

 

Després d'aquell dia la Laura es sentia molt millor, confosa, però millor. Per fi sabia quin era el seu poder sobrenatural. El seu bon humor va fer que els exàmens li anessin més que bé i allò encara la feia més feliç. Els seus amics la van ajudar a controlar el seu nou poder. Un dia que va tocar en James per absorbir la seva energia i es va posar a volar no sabia controlar-ho, així que en James va anar ajudant-la. El de l'Olga era el que menys li agradava, de fet, hauria sigut guai, la Laura li hagués encantat ficar-se a les ments dels altres per xafardejar, però l'Olga tenia molt clar que el seu poder no s'havia de fer servir per això i la bloquejava cada cop que ho intentava. Era divertit també quan el tenien les dues, es podien comunicar telepàticament, això era una cosa que feien sovint als exàmens, no copiaven, simplement, comentaven les preguntes.

S'ho passaven molt bé. Mentrestant ells feien tot això, els professors seguien investigant allò de la casa nova. Però a ells allò ja tan se'ls hi endonava, havien fet altres amistats. La Meryl, per exemple, n'era una. Havien anat trobant-se i de vegades coincidien a les classes. Ara anava pràcticament sempre amb ells. Tot i així, seguia sent un misteri per a ells. Tot i així, allò no els importava, havien començat a destacar entre l'alumnat i els professors, tan fos per les bromes cap als Slytherin gràcies als seus poders com per les notes que treien. Sobretot en Lyle, que havia aconseguit un 112 sobre 100 a l'examen d'Història.

Un dia, van decidir que ja s'havien entrenat prou, havien de poder entrar ja en el mirall. Així que es van plantar davant de mirall trencat. La Laura havia dut l'Akila per veure si feia alguna cosa.

- Hola!- va saludar l'Olga.

- Hola de nou!

- Escolta... qui siguis.- va fer en James.- Ja hem descobert quin és el poder de la Laura, el sap controlar, com tots nosaltres, ara ens deixaries passar?

- Mostreu-me el que sabeu fer.

La Laura va sospirar.

- Perquè vas deixar entrar a la meva gata?

- Perquè em va mostrar el que sabia fer. Ho fareu vosaltres?

Els quatre es van mirar.

- Està bé...- va fer la Laura deixant la gata a terra.- Va bonica, ensenya al mirall què saps fer...- va dir amb dolçor.

L'Akila va mirar un moment la seva ama i tot seguit es va dirigir al mirall, va desplegar les ales i es va enlairar, de fet, no volava, flotava, i el seu cos desprenia una tènue llum. Els quatre amics van tirar endarrere per precaució. El cos de l'animal va despendre un, de cop, una gran lluminositat. Quan els joves van aconseguir tornar a obrir els ulls, davant seu no hi havia la gata, sinó, una espècie de mamífer, entre lleona i pantera amb ales, d'un to lilós... era com si la petita bèstia hagués crescut de cop.

Els quatre amics es van quedar amb la boca oberta mirant aquella magnífica criatura.

"No temeu" va dir una veu dolça dins dels seus caps.

- Qui ets?- va fer la Laura.

"Akila, així em vas anomenar, així em dic."

- Oh, Déu meu...- va fer en Lyle amb uns ulls com taronges.

La Laura va tragar saliva i va aconseguir dir:

- Akila, mostra'ns com arribar a l'altre banda del mirall.

L'animal va assentir.


Llegit 837 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris25/01/2010 a les 21:46:12
#21136Encara no he escrit cap fanfiction

NO-EM-PUC-CREURE-QUE-HO-HAGIS-DEIXAT-AQUÍ.

xD Nooooooo, eta una persona cruel, ho sabies?

Aaaaaarghh, quina rábia m'ha fet. I amb l'Akila he flipat un bon ratet xD Ara es transforma i parla, i el poder de la Laura es el millor, perquè els té tots xD

Vull saber que hi ha darrere el mirall, aixxxx... M'has deixat amb molta intriga xD




Avataranna_lovegood 206 comentaris25/01/2010 a les 21:47:53
#21137Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

alaaa! jo vui el poder de la Laura! xD així podria volar, i fromar escuts i llegir la ment :O com molariaa...( vale, anna deixa de somiar)

M'encanta l'akila lleó/pantera és molt guay, i ademés és comunica amb ells! ojakà el meu gos també em "parlés" jajaja!

Bé,espero el proxim capitol :D




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris25/01/2010 a les 22:06:50
#21139Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Per culpa teva aviu no podré dormir!!! M'ha encantat el capi, és geniaaal!

M'agrada el poder de la Laura, crec que és el millor!

Apa, segueix aviat (ara més que mai, no ens pots deixar així! xD). Mola molt!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris25/01/2010 a les 22:26:48
#21141Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Oooh! Què guay, quants comentaris! ^^
Sento deixar-vos amb l'intriga (de fet no ho sento jejeje) soc molt dolenta, però així el següent us agradarà més encara! Veig que de moment us agrada molt el nou poder, i la sorpresa de l'Akila també ha agradat... tot i així ningú comenta al nou personatge!

gràcies per comentaar! :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris25/01/2010 a les 23:02:13
#21147Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Alaaaaa!

Les coses no es deixen així!

No tinc temps, així que passo ràpid.

Un petó

Marta




myre_ginny 93 comentaris26/01/2010 a les 00:35:46
#21149Encara no he escrit cap fanfiction

uuuoo!!!!

la laura es peter petrelli!!!  mencanta aket homee!!!  jajajaj

i ara ens dexes am la intrigaa, lu d l'Akila no mu esperava per rees, jajaj impresionan la transformacio i ke parli i tot axo

seguex aviaat, tin ganes d saber k ia darrere dl mirall ^^^

un petooo




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris26/01/2010 a les 15:58:35
#21153Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

OOOHH! Que guai! :)Que crack el poder de la Laura!

un petó!

Maria




AvatarTooru 240 comentaris26/01/2010 a les 18:13:36
#21155Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Esta molt be, m'agradat el poder de Laura.

"es podien comunicar telepàticament, això era una cosa que feien sovint als exàmens, no copiaven, simplement, comentaven les preguntes. " Es podien comunicar telepaticament i no es pregunten lo que no saben??

Jo  si pogueraho faria. Es fer trampes, pero si alguna pregunta no te la saps.. xD

Fins aviat!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris26/01/2010 a les 19:39:34
#21157Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Moltes gràcies per comentar, i ja ho sabeu que m'agradaar molt deixar-vos amb la intriga jejeje! Soc molt dolenta :P
Tooru: Lo dels exàmens era amb ironia... potser no s'ha entès, és com la frase de "no lo he robado, lo he tomado prestado", no se si m'entens xd

Moltes gràcies per comentar, de debò que és la part que més m'agrada d'escriure Fanfics ^^
El proxim capitol no us fare esperar tan perque ja el tinc molt pensat i començat... a veure si us agrada.

Segueixo insistint que ningú comenta el nou personatge! Bno, ja tindreu temps de comentar-lo jeje!

També us dic que la imatge no és la definitiva, però bé, el que volia fer era dibuixar els personatges principals (Laura, James, Olga, Lyle i potser l'Akila), però el problema és que a mi dibuixar mai de m'ha donat massa bé ¬¬'. El cas és que llavors he pensat com us els devieu imaginar vosaltres xd així que si algu sap dibuixar i vol fer-ne algun estic encantada de rebre'l.

Bé, no m'enrollo que semblo una persiana XD

un petoo! :)




AvatarTooru 240 comentaris26/01/2010 a les 20:43:16
#21159Encara no he escrit cap fanfiction

Val, ara si que t'entenc. Es que la frase en si m'ha fet gracia.

Ara que dius lo de la nova, pot ser que ella tambe tinga poders?? (val pot ser alucine masa)

L'animal de l'escut, sera l'animal en que s'ha transformat Akila? Eixa meitat lleona meitat pantera. 

Fins aviat!




Avatarivi_potter 512 comentaris26/01/2010 a les 22:23:52
#21161Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAAAAAAAAA :)

Mare meva, valia la pena esperar! La veritat és que aquest capítol mola molt, la Laura és molt guaay!

Continua aviat plis, per cert, l'Akila tamé mola xdd mha recordat al Keroberos de Sakura... xdd




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris27/01/2010 a les 16:47:34
#21166Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

ivi_potter: Sakura, en serio? XD no ho havia pensat jjaja! però ara que ho dius, si que ho sembla :P  Si t'ha agradat el cpaitol el seguent t'agradara encara més, perque a mi m'encanta! ^^ Començara l'aventura jejeje

Un petoo!




Avatarnathalilupin 181 comentaris28/01/2010 a les 19:17:40
#21171Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!

Perdona pel retard, però és que he tingut molta feina.
Wow simplement es pot dir wow, el capitol genial i el final el més impressionant, crec que ningú s'imaginava el que li passa a l'Akila. xDxD

Continua aviat

petons

nathalilupin