El Torneig dels Quatre Bruixots - 18: Calla, que potser no sóc l'únic que fa trampes, eh?
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 25/01/2010 a les 21:49:02
Última modificació 25/01/2010 a les 21:49:02
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


18: Calla, que potser no sóc l'únic que fa trampes, eh?

HI HAURÀ ALGUN ESPAVILAT?

Hola, Academiencs!

Ja som a primers de novembre i cada vegada s'acosta més la primera prova; en un parell de setmanetes veurem si a algun dels paladins l'hauran de treure en un taüt de la competició. No és emocionant?

He anat comptabilitzant totes les apostes sobre en què consistirà la primera prova, i sembla que la majoria us decanteu per les mantícores. Jo trobo que és passar-se una mica però, és clar, si l'última vegada van portar dracs, perquè s'haurien de quedar curts, ara? També hi ha qui aposta per impostorus. A veure, entenc que pot ser bona idea perquè ha de basar-se en el valor i tal, però tampoc no és per posar-los-ho tan fàcil, no? Els impostorus s'estudien a tercer! També n'hi ha uns quants que pensen que duran demèntors, però ho dubto molt. Ni tan sols el Papi Sòcrates podria controlar-los perquè no ataquessin tot l'alumnat... No, no, no, demèntors impossible, per sobre del meu cadàver, només de pensar-hi se'm posen els pèls de punta.

La veritat és que jo estic amb els que pensen en no-morts. Ei, som a l'est d'Europa, quines són les criatures més fàcils de localitzar, aquí? Vampirs i homes llop, no? (Bé, i vlads, però espero que aquests no els hagin considerat...). No us sembla que seria molt guai si els fessin enfrontar-se amb vampirs o homes llop? Jo poso tres galions per aquesta proposta!

Bé, sigui el que sigui, corren rumors que el Papi Sòcrates, el Senador i el Cap del Departament de Control i Regulació de Bèsties i Éssers Màgics es reuniran algun dia d'aquesta setmana per acabar d'acordar els detalls de la primera prova. Creieu que algun dels paladins s'assabentarà d'on i quan serà la reunió i hi anirà a espiar...? Els donarem un vot de confiança i esperarem que no, tot i que si fos jo la que s'hi jugués el coll... bé, sent jo, segurament ja hauria subornat algú! Ha, ha, ha!

En fi, que sigui el que sigui estic segura que serà un espectacle i que ens ho passarem molt bé. Sobretot si algú mor, seria emocionantíssim! (No us ofeneu, paladins, teniu els meus millors desitjos...).

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 


 

L'Alice va entrar a l'habitació rebentada. Era divendres, cosa que estava bé, però portaven hores tancats a la biblioteca fent un treball per Invocació que ni tan sols havien acabat. La Sofia era a l'habitació, estirada al llit, llegint subratllant uns apunts.

—Ei —va fer l'Alice estirant-se al seu llit—. Com estàs?

—Afamada —va contestar la Sofia de mala lluna, ensenyant-li mitja pastanaga que duia la mà—. Odio la pastanaga.

—És el que hi ha —va contestar l'Alice, agafant una altra pastanaga de la nevera portable que havien comprat feia poc—. I no em miris així, que va ser idea teva.

I, en el fons, i totes dues ho sabien, havia estat una bona idea. Feia poc més d'un mes que havien començat amb la dieta i la Sofia ja gairebé havia perdut deu quilos, però ningú no ho havia notat encara perquè era hivern, anaven amb les túniques de màniga llarga i la Sofia seguia portant l'uniforme de sempre, que ara li anava gairebé tres talles grans i no permetia que es veiés la seva silueta.

Però no havia estat fàcil, és clar. El pitjor van ser els primers quinze dies, perquè passava una gana increïble i ho pagava amb l'Alice, que no li feien ni fred ni calor cap dels insults de la Sofia, perquè normalment ella era així ja de per si. L'Alice encara recordava aquell dia que l'havia enxampat amagant dolços a l'armari, i s'havia muntat una en aquella habitació, que al final va haver d'entrar el Kostas a posar pau. Des de llavors, l'Alice s'havia compromès a seguir també la dieta de la Sofia, per solidaritat.

Actualment, la Sofia estava passant per la fase Acceptació Amb Un Lleu Punt De Rancor força suportable, però almenys ja no feia trampes. L'Alice estava molt contenta, perquè estava obtenint bons resultats, i a més tenia un munt de roba nova la mar de mona.

—Me'n vaig a la dutxa —va dir l'Alice un cop es va haver acabat la pastanaga.

—Vigila no se't talli la digestió amb aquest banquet, eh? —se'n va fúmer la Sofia fent-li una mala mirada.

—S, no és només una qüestió d'estètica —va dir l'Alice amb suficiència—. És una qüestió de salut.

—També ho és morir de gana —va replicar la Sofia quan l'Alice va haver tancat la porta.

 

*   *   *

 

El James i l'Angelos també es van deixar caure al llit quan van entrar a la seva habitació, rendits.

—T'importa que et pregunti com us va amb la Geena? —va fer el James al cap d'una estona—. Ella mai no ens en vol parlar...

L'Angelos es va encongir d'espatlles.

—Què vols dir?

—No esteu sortint? —es va sorprendre el James.

—Sortint? —va dir l'Angelos, asseient-se de cap—. Tinc la cara d'algú que "surt" amb una noia? En plan nòvios? Tu et xutes o què?

—Ah no? —es va estranyar el James—. Però la Pandora deia que...

—La Pandora és idiota —va dir l'Angelos—. Mira, amb la G... primer va semblar que sí, però en realitat no ha passat res, saps?

—Ah no? —el James cada vegada al·lucinava més.

—Res de res —va fer l'Angelos fent que no amb el cap—. La veritat és que he passat una temporada que he estat avorrit de tanta tia...

—Quina sort...

—Bé, és igual, el cas és que la G és bona tia, i em cau bé i d'acord que està bona, i que hem passat moltes estones junts, i hem tontejat però no ha passat res, de debò. La veritat és que no em va donar la sensació que ella en tingués gaires ganes...

El James no va dir res. A ell sí que li havia donat la sensació que la Geena en tenia ganes, i moltes, però no ho va dir per si de cas ficava la pota.

—A més, suposo que ja ho veu que jo no sóc una paio de tenir nòvia, a tu o el Frank sí que se us veu més així, no t'ofenguis, però jo crec que aquesta època és per estar lliures i per viure la vida, no trobes?

—Suposo —va dir el James.

—Tu per exemple, que ets força popular a Hogwarts, segur que has tingut alguna cosa amb un munt de ties...

—Només amb una —va dir el James.

I aquest pas, amb l'única, va afegir per si mateix, pensant en els progressos gairebé nuls que havia fet amb l'Elektra.

—Amb una? —va exclamar l'Angelos—. Amb una? Com que amb una?

—T'ho juro —va riure el James.

—Ai per favor... —es va exasperar l'Angelos, posant els ulls en blanc i fent que no amb el cap—. No sé on teniu el cap el jovent d'avui en dia... és que del fred que fa a Escòcia no se us calenta la sang o què?

—Doncs possiblement —va seguir rient el James que, de fet, s'havia adonat que des que eren a Atenes els temes dels amors estaven aflorant més que no pas allà a Hogwarts—. Potser sí que és clima...

—En fi... se'ns ha passat l'hora de sopar... —va fer l'Angelos—. Em sembla que baixaré a la cuina a veure si els elfs em donen almoina... ja et portaré alguna cosa.

—Molt bé, gràcies.

El James es va quedar estirat al llit una estona. Estava desaprofitant la seva joventut, com deia l'Angelos? Què desaprofitant ni desaprofitant! va exclamar la veu del Sirius de dins els seu cap. Tens quinze anys, per favor! És aquest, que es passa de fresc! Tu a la teva, i les ties ja vindran...

—Així et va anar a tu, solter tota la vida... —va remugar el James. És clar que tampoc no havia estat una vida massa llarga, va reflexionar després, i que s'havia passat dotze anys a la presó, on les possibilitats de lligar no era que fossin òptimes, tampoc...

Toc, toc, toc.

El James va girar el cap per la finestra, sorprès que fos l'Iris, perquè la veritat era que des que la Lily era amb ells a l'escola, ja no escrivia gaire a casa. No era que no s'estimés els seus pares, però la veritat era que entre el Torneig i tot, se li anava sempre del cap i, de totes maneres, sabia que l'Albus els enviava una carta religiosament cada setmana.

Però no era la l'Iris. L'animal que havia picat a la porta no era un mussol, sinó un ratpenat amb una placa d'auror penjada del coll. El James es va aixecar per anar a obrir. Ah, va pensar llavors, és el pare, que sí que vol saber coses de mi...

—Bona nit, Lizzbell... passa.

El ratpenat va travessar l'habitació i amb una fumarada fosca es va convertir en una noia de cabells vermells com la sang, vestida d'encaix negre i d'eterns vint-i-cinc anys. La Lizzbell von Überwald, que va tossir una mica.

—Tan de bo no calgués ferr tota aquesta fumarrada...

—Queda molt autèntic —va animar-la el James.

—Suposo que estàs sol, oi? —va preguntar la vampiressa, mirant al seu voltant.

—Sí, però no per gaire estona —va dir el James—. El meu company d'habitació vindrà de seguida.

—Aleshorres ens haurrem de donar prressa —va fer la Lizzbell.

—Com van les coses per Londres?

—Molt diverrtides grràcies a tu —va somriure la Lizzbell, cosa que feia estremir, perquè quan somreia se li veien els ullals esmolats i el James va fer un pas enrere inconscientment.

—Gràcies a mi? —es va sorprendre el James—. Per què?

—L'entrrevista de la Rita Skeeter! —va dir la Lizzbell—. La vam llegirr abans de rrebrre la teva carta, el senyorr Potterr es va ferr un farrt de rriurre durrant aquell dia... se'l sentia perr tot el passadís...

—Però no va publicar la part que trafiquem maria... —va fer el James amb un somriure.

—Això va serr el més bo! —va fer la Lizzbell—. Quan va rrebrre la teva carrta, el senyorr Potterr va tenirr una idea... estem intentant ferr parrar boja la Skeeter.

—Com? —ves va sorprendre el James.

La Lizzbell es va possar la mà a l'interor del vestit i en va treure un petit sobre de plàstic transparent que contenia unes fulles verdes tallades molt petites.

—Això és maria? —va fer el James amb els ulls com plats.

—És clarr que no —va contestar la Lizzbell—. És menta. Perrò si ho veiessis des de quatrre o cinc mentrres de distància mentrre una perrsona li dóna a una altrra en el que pot semblar una intenció de passarr desaperrcebut, ho semblaria, oi?

—Doncs sí —va assentir el James.

—Doncs és el que fem cada vegada que ens crreuem amb la Rita perr la Consellerria. Tot el deparrtament porrta un sobrret d'aquests.

—I sembla que trafiqueu droga quan us els passeu... —va somriure el James—. I llavors això confimaria les sospites que jo li vaig fer sobreentendre i si ho publiqués quan tot és fals... n'hi cauria una de bona.

—Exactament —va assentir la Lizzbell—. I estaria molt bé.

—I tant —va estar-hi d'acord el James—. És una idea genial. Veig que el meu pare ha sortit a mi.

—Ha! —va riure la Lizzbell—. Sí, deu serr això. Parrlant del teu parre, et porrto un missatge de parrt seva.

—M'ho imaginava, què és? —va voler saber el James.

I, abans que pogués fer res, la Lizzbell se li va llançar a sobre, el va agafar amb força per les espatlles i el va comçar a saccejar.

—James, idiota, espero que no estiguis fent-te l'heroi i no siguis tan estúpid com per voler jugar net! Perquè, deixa'm dir-te una cosa: al Torneig dels Tres Bruixots no es juga net! No et pensis que ens va agaradar gaire que t'hi presentessis, però era inevitable, de manera que espero que ja sàpigues en què consistirà la Primera Prova i t'estiguis preparant de valent, tros de gamarús, perquè com et presentis allà sernse ni la més remota idea del que has de fer, no duraràs ni cinc minuts! Desperta! L'últim cop van portar dracs, James, dracs! Dels que volen i treuen foc! Més et val que ja sàpigues de què va o que estiguis fent tot el possible per saber-ho, que al Torneig hi ha mort gent, hòstia!

Aquí la Lizzbell va parar un moment, i el James es va pensar que ja estava, però va ser només una pausa per afegir després:

—I escriu, collons, que la teva mare està preocupada!

I la Lizzbell el va deixar anar al final.

—Només la meva mare està preocupada, no? —va fer el James asseient-se al llit, que s'havia marejat amb tanta saccejada.

—A mi em va ferr el mateix que t'acabo de ferr quan em va dirr el missatge, de manerra que suposo que volia que jo també ho fes... I a mi em fa l'imprressió, perr el seu comporrtament dels últims dies, que ell està més prreocupat que la teva marre.

—Ja... —va fer el James—. Crec que s'ho pren massa a la valenta.

—No em diguis que no has esbrrinat en què consisteix la prrimerra prrova! —es va escandalitzar la Lizzbell.

—No... —va fer el James.

—Doncs espera't, que et torno a passarr el missatge, que em sembla que no ho has pillat... —va dir la Lizzbell, anant una altra vegada cap a ell.

—No, no, no, no cal, ja ho he entès —es va apressar a dir el James.

—Doncs no ho sembla! —li va cridar la Lizzbell—. Jo em pensava que el senyorr Potterr en feia un grra massa perrquè crreia que ja ho tindrries solucionat. Es pot saberr quin erra el pla? Prresentarr-se allà i imprrovitzar?

—Eh... —va fer el James—. Ho era. Però et prometo que tornaré a intentar descobrir què serà.

—Més et val...

—Perquè si em mosseguessis i així m'asseguro ser immortal...? Vale, vale, vale, era un broma —es va apressar a afegir el James quan va veure la mirada que li feia la noia. Canvi de tema, ja... —. I com has pogut arribar? Representa que som en una altra dimensió, no?

—M'he colat amb dues nenes a l'edifici aquell que canvia de dimensió —va explicar la Lizzbell—. Arra ja sé com es fa.

—I com van les coses per la unitat d'aurors? Què tal el Mundungues?

—El Dung... —va fer la Lizzbell—. Home, no donem ni un knut perr ell, perrò almenys arra el tenim contrrolat, i porrta menys prroblemes. Això sí, de vegades desaparreixen coses, materrial, el pot pot de dinerrs que tenim perr comprrarr te... No que a mi m'afecti —va afegir amb mitja rialla—. Perrò, vaja, que haurria pogut ser pitjorr... A la Kathleen Belacqua la té del nerrvis... ui!

Es van sentir unes passes apropant-se.

—El meu company d'habitació! Ràpid, marxa! —va apressar la Lizzbell.

—Prromet-me que esbrrinarràs en què consisteix la prrova!

—T'ho prometo —va assentir el James, tot i que no tenia ni la més remota idea de com s'ho faria.

La Lizzbell es va tornar a convertir en un ratpenat enmig d'un núvol de fum i, tot just quan va desaparèixer per la finestra, l'Angelos va obrir la porta.

—Coca de crema recién feta —va dir mostramt-n'hi una plata—. L'estaven fent per demà esmorzar i encara està calentona. L'has de provar, és una passada.

—En té tota la pinta —va fer el James, agafant-ne un tros.

—Vash a la dusha —va fer l'Angelos amb la boca plena—. No te l'acabish.

—Ok.

El James va agafar la plata i se la va endur a l'ampit de la finestra, on es va recolzar i es va posar a menjar. Ja no hi havia rastre de la Lizzbel. De sobte, dels matolls que hi havia a sota la finestra, en va sorgir un marramèu. Va abaixar el cap i es va topar amb la mirada severa d'un gat gris. Podia ser que els gats et miressin malament? Perquè aquell certament ho estava fent.

—Hola mixo... —va dir —que t'has perdut...?

I, abans que pogués reaccionar, el mixo es va fer gengant en mig segon, el va engrapar amb els braços, que en aquell moment no semblaven gaire felins i el va estirar amb força, fent que caigués de la finestra als matolls de sota.

—Aargh! —va cridar, però aleshores allò que l'havia atacat li va tapar la boca.

—Calli, Potter.

El James va intentar calmar-se per recuperar el control de la solució. En aquell moment no veia res perquè el seu atacant li tapava la llum de la finestra de l'habitació, però va reconèixer la veu de seguida. Va fer que sí amb el cap perquè li traiessin la mà de la boca.

—Professora McGonagall! —va exclamar en un murmuri—. Però es pot saber què...?

—El que ha entrat i sortit de la seva habitació era un vampir? —va preguntar la directora, amb urgència.

—Sí, era la Lizzbell von Überwald...

—Ah, l'auror? —va fer la McGonagall—. Li ha portat un missatge del seu pare?

—Sí... —va fer el James, asseient-se a terra i espolsant-se terra de la túnica blanca i taronja—. No podia venir com una persona normal i trucar a la porta?

—No volia que ningú ens veiés —va fer la McGonagall mirant a banda i banda—. Es pot saber on era? Porto aquí hores!

—A la biblioteca, estudiant... —va dir el James, recuperant el tall de coca que menjava, que miraculosament no havia caigut a terra sinó a sobre seu.

—I què és això que menja? —li va adreçar una mala mirada la McGonagall.

—Coca de crema, molt bona —va dir—. En tinc força, que en vol?

—Doncs és el mínim que pot fer, perquè no he sopat...

—Aquesta mala lluna —va dir el James, que es va posar dempeus, va agafar amb compte la safata de l'ampit i es va asseure un altre cop a terra, recolzat a la paret de sota la finestra amb la directora—. És perquè porta aquí hores a les fosques i li fa por la foscor, oi?

—No em fa por la foscor —va dir la McGonagall, orgullosa—. Senzillament tenim punts de vista diferents. Ella diu que només és l'absència de llum i jo dic que és una filla de puta que no em deixa veure què hi ha al meu voltant.

—Ja —va va somriure el James—. Volia alguna cosa? Suposo que això de presentar-se aquí d'aquesta manera i segrestar-me a les fosques deu estar relacionat amb ek Torneig, oi?

—Molt hàbil, Potter —va dir la McGonagall mentre feia un mos—. Sí que és bona, sí... Resulta que sé quan i on tindrà lloc la reunió.

—Quina reunió?

La McGonagall li va clava un clatellot.

—La reunió del Sòcrates amb el senador i el cap de departament de bitxos.

—Ah... —va fer el James, estranyat—. Mmm... no és que em queixi, eh? Però no representa que els professors no s'hi haurien de ficar, en això?

—Ha! —va fer la McGonagall—. En això s'hi fica tothom, Potter. Sap allò que diuen que l'important és participar?

—Sí —va assentir el James.

—Doncs menteixen! —va dir la McGonagall—. Aquí l'important és que ara per ara Hogwarts té la copa i que al juny quan marxem l'ha de segui tenint, em segueix?

—La segueixo... —va sospirar el James—. No ho sé, però és que el fet que vostè em doni ajuda em sembla fer més trampa que si m'ajuden els meus amics o el que sigui.

—Tot és trampa, Potter, tot és trampa —va dir la McGonagall—. Però d'això es tracta! Sempre, i repeteixo, sempre s'ha fet trampa al Torneig. Això és el que el fa emocionant. Per què es pensa que són tan refotudament difícils, les proves? Perquè ja es preveu que es farà trampa! Vostè creu que haguéssin portat dracs l'últim cop si pensesin que els alumnes menors d'edat anirien allà a improvitzar? No! Acabarien tots fregits! Fins i tot jo necessitaria un parell d'hores per preparar-me contra un drac, que no ho entén?

—Ja... —va fer el James, empassant saliva. Allò no l'estava tranquil·litzant massa.

—Això no es tracta de saber quin dels participants és millor —va dir la McGonagall—. Tothom sap que els quatre són bons, molt bons, el Calze de Foc ja se n'encarrega, ho entén? Això es tracta de saber quin dels participants fa més trampa sense que el descobreixin, i la resta tot és fingir sorpresa, m'entén? Ala, un drac, aquesta sí que no me l'esperava! Ala, goita que bé que m'ha sortit aquest sortilegi conjuntivític a la primera, si no l'he practicat gens...! Em segueix seguint?

—Crec que sí —va assentir el James.

—Molt bé, doncs vinga, que no hi ha temps —es va afanyar la McGonagall—. Aquesta tarda he sentit per casualitat que el Sòcrates li demanava al professor d'esport... ja sap, aquell alt i fort...

—Panos.

—Aquest —va assentir ella—. Doncs li ha demanat que si li podia deixar el seu despatx per a rebre aquesta nit a les deu al senador i al cap de departament de bitxos màgics.

—I per què al despatx del Panos i no al seu? —es va estranyar el James.

—Perquè deu pensar que els pladins pensaran que els rebrà al seu propi despatx, evidentment —va contestar la McGonagall—. Però no es preocupi. El despatx del Panos és al costat del meu, sap on és, oi?

—Sí, a l'edifici nord, al tercer pis.

—Exactament —va assentir la McGonagall.

—Però esperi... a les deu, ha dit? —va fer el James mirant-se el rellotge—. Falten quinze minuts!

—Perquè es pensa que porto aquí tanta estona esperant-lo? —va cridar la McGonagall, però es va silenciar de cop quan van sentir que la porta del bany s'obria.

—James, que has vist el meu...? —va dir la veu de l'Angelos per sobre seu—. James? On s'ha ficat? —es va sentir un silenci que es va trencar de seguida—: Malparit! No va el tio i s'emporta la coca...!

 

*   *   *

 

Deu minuts després el James ja sortia per la finestra de l'Albus de la casa Alfa amb la capa d'invisibilitat. No li havia fet gaire gràcia haver-li d'explicar per a què la volia davant dels nassos del Malfoy, però l'Albus li havia assegurat que no diria res. El James no sabia si fiar-se'n. La McGonagall havia dit que el més iumportant era que no l'enxampés ningú i sabia que els d'Slytherin volien que perdés el Torneig i... per favor, era el Malfoy? De debò no diria res a ningú? Bé, ara ja era tard per pensar-hi. El que estava fet, fet estava; hauria de confiar amb el que havia dit l'Albus...

—Ouch!

—Au!

El James va caure d'esquenes a terra. Acabava d'ensopegar amb algú! Merda, era tot fosc i no hi havia lluna, però posaria la mà al foc que allà no hi havia ningú. Es va assegurar que la capa el cobria per complet, i es va quedar en silenci, aguantant la respiració per no descobrir la seva posició. La persona que havia ensopegat amb ell també ho devia estar fent perqupe no se sentia res més que la remor del vent en passar entre les fulles dels arbres. Perquè no veie l'altra persona? També anava sota una capa d'invisibilitat?

Després de mig minut en abselut silenci, va sentir un xiuxiueig que deia:

Finite incantatem!

Va sentir un pessigolleig al cos, però no va passar res. Li acabaven de llançar el conjur a ell! La persona amb qui havia ensopegat es devia haver pensat que duia un sortilegi per tornar-se invisible, però com que duia la capa el finite incantatem no havia fet cap efecte. Aquest fet el va fer deuduir que possiblement l'altra persona sí que havia fet un sortilegi per ser invisible, i això el posava en una posició de superioritat.

Finite incantatem! —va dir apuntant a on havia sortit el xiuxiueig abans.

A l'acte es va materialitzar la figura d'una noia que coneixia nmolt bé. Bé la figura d'una de les dues noies que coneixia prou bé. Enmig de la foscor erta impossible discernir-les.

—Alice? —va provar—. Elektra?

—James? —va contestar la veu de l'Elektra—. Ets tu? No et veig! Per què no ha fet efecte l'encanteri que he fet?

—Perquè jo no porto cap encanteri —va dir amb un somriure, traient-se la caputxa de la capa.

—Ala! —va fer l'Elektra—. És una capa d'invisibilitat?

—Sí —va assentir ell—. I tu duies un encanteri mimetitzador? No és súperdifícil de fer?

—Sí... —va sospirar la noia, posant-se de peu, igual que ell—. Porto tota la tarda intentant-ho i quan finalment m'ha sortit, vens tu i m'engegues l'encanteri a fer punyetes...

—Vaja, em sap greu... —va dir el el James—. Escolta, com que suposo que anem al mateix lloc... perquè anem al mateix lloc, no?

—Despatx del Panos —va assentir l'Elektra.

—Aquí hi ha lloc pel dos —va dir el James, fent-li un lloc sota la capa.

Va semblar que l'Elektra se'l mirava reticent, però finalment va dever considerar que no tenia més opcions i es va ficar sota la capa amb ell. Van començar a tirar.

—I com te n'has assabentat, tu? —es va interessar el James.

L'Elektra va fer una mitja rialla.

—I tu? —li va preguntar.

—Està bé, està bé —va somriure el James—. Jo no pregunto i tu no preguntes.

Van començar a caminar cap a l'edifici nord, i ben aviat es van acabar les lloses de pedra blanca i van començar a caminar sobre la grava, cosa que no els va fer gaire gràcia perquè feia soroll, però no tenien cap més remei.

—James... —va murmurar l'Elektra molt baixet al cap d'uns quants segons—. No et fa la impressió que ens estan seguint?

Es dos van deixar de caminar. I aleshores van saber que hi havia algú més darrere seu, perquè van sentir com trepitjava. Sense girarse a mirar, el James va apuntar just darrere seu i va murmurar:

Petrificus totalus!

Una veu va ofegar un crit i el James i l'Elektra es van girar a mirar sota la protecció de la capa. Altra vegada, allà no hi havia ningú.

—Em sembla que tinc una lleugera idea de qui pot ser... —va dir el James sense molestar-se a abaixar la veu—. Finite incantatem!

I, tal i com esperava, allà hi havia algú. Una de les dues persones que s'esperava.

—Maleït tegga de sogga —va fer la Linette quan es va tornar visible de sobte—. Així no hi ha manega d'espiag ningú!

—Tranquil·la, pel que veig ho farem en comunitat —va dir l'Elektra sortint de sota la capa.

—Millog —va dir la Linette—. Així no em sentigué tan malament peg feg tgampes. Tot i que pel que diuen és tgadició, n'est pas?

—Au, va, fiqueu-vos aquí sota abans que no ens vegin! —les va apressar el James—. Ja som a l'edifici, a veure si trobo la finestra...

—Aquella —va assenyalar l'Elektra—. Mira, acaben d'engegar la llum...

Els tres es van afanyar a córrer cap allà, i es van anar a amagar a uns arbusts alts que hi havia al costat d'un arbre. Però com que miraven cap a dalt a la finestra, no es van adonar d'on ficaven els peus.

—Ei, ei, ei! —va fer una veu greu des de terra—. Foleu fer el favor d'anar amb compte?M'ezteu trrepitjant!

—Apa, ja hi som tots... —va sospirar el James.

—Hola, Gunnag! —el  va saludar la Linette, amb aquell somriure feliç que duia sempre—. Acabes d'aggibag?

—Arribar? —va bufar el Gunnar—. Porrto detz de les zitz de la tarrda aquí amagat! I total pel que em zervetx... m'haurria pogut quedar a l'habitatzió...

—Per què ho dius? —va fer l'Elektra, amagant-se amb la resta entre els arbusts.

—Perquè no ze tzent rez de rez! —es va queixar el Gunnar, que no semblava gens impressionat de veure'ls allà. De fet, havia estat el primer en assabentar-se de la reunió—. El tzo no baixa finz aquí abaix... ja ho he prrovat tot, perrò hi ha una barrerra per repel·lis encanteritz i aquezt arbre no ez pot trepar, hi ha matza ezpai entre branca i branca... no ez pot tzaltar tan amunt...

—Parla per tu —va dir aleshores el James.

Acabava de tenir una idea. Encara no havia provat de fer ús dels seus poders animàgics en la seva forma humana... el Frank tenia una visió extraordiària. Ell havia de tenir una agilitat sobrehumana. Trepar un arbre havia de ser bufar i fer ampolles, no?

—No tziguis ingenu... —li va dir el Gunnar, mentre el James mirava de localitzar el camí més fàcil cap a les branques superiors—. No ez pot. No feus que la primerra branca ja està molt alta? Una pertzona normal no podria saltar fins a tant amu... —es va callar de cop—. Fale, el Potter sí que pot... collonz, tzembla un gat, el paio!

El James mateix es va quedar impressionat del que estava fent. Sense ni tan sols canviar de forma! Va pujar a la primera branca d'un salt, després a la segona, va trepar una mica, va saltar a la tercera (aquí va haver-hi un crit d'admiració de les dues noies) i finalment des d'allà va gatejar una mica per la branca fins arribar al costat de l'ampit de la finestra.

Recolzant-se a la paret perquè no el poguessin veure des de dins, es va treure un capsa d'orelles extensibles que li acabava de donar el Fred des de la seva finestra abans de marxar. Va pensar que, ja que hi eren tots quatre, seria bona persona i no un egoista de merda com hauria pogut ser, perquè, en el fons, ell tampoc no deixaria que ningú s'enfrontés a un drac sense saber-ho... de manera que va agafar quatre orelles extensibles de la caixa de sis i les va fer entrar per la finestra.

Aleshores va somriure interiorment i, per sopresa i angoixa dels tres de baix, va saltar els quatre metres que el separaven de terra amb tota l'agilitat i l'elegància del món i va aterrar dret. Els altres se'l miraven amb els ulls com plats.

—Tot arreglat —va dir, passant un extrem de cada orella extensible a cadascul dels paladins, que encara contenien la respiració—. El so el patrocina Bromes dels Bruixots Bessons.

—El què? —va fer la Linette, que va ser la primera en reaccionar.

—Vosaltres posseu-vos això a l'orella —els va indicar el James.

Els quatre ho van fer, i van poder escoltar la veu perfectament clara del Sòcrates.

—... i, sincerament, és una sort que se'ls hagi acuit aquesta idea, senyor Giannis, com si no estigués ja prou enfeinat amb el seu càrrec, perquè la veritat és que encara no havíem acabat de resoltre en què consistiria aquesta primera prova. Si són tan amables de fer-me'n cinc cèntims...

 

*   *   *

 

La Sofia va ensumar l'aire un parell o tres de vegades. Al final, l'Alice va deixar el llibre que llegia.

—Què fas?

—No sents olor a menjar? —va fer la Sofia.

—No, Sofia... —va sospirar l'Alice—. Ets tu, que tens al·lucinacions de la gana. Estàs pirada.

—No, de veritat... —va insistir la Sofia—. Fa com olor a... coca de crema?

 

 


 

 

VIST:

El Senador entrant a l'Acadèmia! Això és que la reunió era avui! (O potser no, i només venia a parlar d'alguna altra cosa... qui sap!). MrPlayboy buscant per tota la residència Beta una safata de coca de crema. McCrits tornant al seu despatx tota enfangada. On es deu haver ficat aquesta dona, a la seva edat? I, si algun dels paladins s'ha colat a la reunió, no se l'ha vist pas! Això pot ser bon senyal o dolent...

Sabeu que m'adoreu!

Xo xo

Pandora


Llegit 1550 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/01/2010 a les 21:56:35
#21138Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eis! Perdó per tornar a tardar tant a penjar. (He tornat a tenir molta feina i fins aquest cap de setmana no m'hi he pogut posar). Això va també per les fanfics que encara m'he de llegir, que sapigueu que les tinc presents i que les llegiré quan tingu una mica de calma, cosa que potser no serà possible fins l'estiu.... em sap greu, però no puc fer més.

I perdó per deixar-vos amb l'intriga... volia posar la conversa de la reunió a aquí, però em quedava massa llarg i com que l'únc que tinc pensat pel proper capítol no és gran cosa, doncs ho posaré directament al següent.

el capítol 20 ja serà la primera prova. Bé, espero que us hagia agradat força... ja sé que gairebé només ha sortit el James i que últimament estic una mica monotemàtica, però a partir que se sàpiga de què va la primera prova, ja aniran tots junts un altre cop per fer que guanyi Hogwarts.

Doncs apa, comenteu-ho tot, oook?

Petonets, avui no m'allargo massa!

Agatha Black




Avataranna_lovegood 206 comentaris25/01/2010 a les 22:22:58
#21140Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Sisisisisisisisisisisisisisiiiiiii!!

Bien! has penjat! sempre em passa el mateix, entro i ja hi ha un capitol O.O

10 kilos ha perdut la Sofia, flipa! acabarà com una sílfide!

La Mcgonagall m'encanta! com pot ser que amb en james conspiri tant per fer trampes i a l'epoca del harry no digués res? Pobre Mccrits, deu ser l'edad xD

M'estàs insinuant(amb això de la G i l'Angelos) qye en Frank i La geena acabaràn d'aquí poquet junts? siii!(imagina't una noia rossa i una mica estupida donant saltets i cridant,aquesta soc jo en aquest moment)

Com és deu haver enterat l'Elektra? jo, quan misteria amb la noia aquesta...

Bé, no comento més que m'he n'haig d'anar :)

P.D: h etrobat a faltar la Petita Psicopata TT




Avatarlunalovegood 167 comentaris25/01/2010 a les 22:42:30
#21142Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

1a? visca! feia temps que quasi ningú no penjava res ;) final perfecte per un dia rodó, evui he entregat el TR!!! :D
El capítol molt guai, em pensava que ens diries la prova... però no fa res esperar-me si el pròxim està bé (com sempre)...  El pròxim ja el comentaré millor, que me'n vaig a dormir, estic rebentada!
fins aviat! :) i no triguis! (encara que jo no ho puc dir això, amb el temps que fa que no penjo capítols...)
Adéu!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris25/01/2010 a les 22:48:15
#21143Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

UOOooOO!!

M'enncantaaa!

Però si t'haig de ser sincera, trobo a faltar un d'aquells capítols en què passen tantes coses que no t'arriba el cap per a imaginar què ens espera.

Però m'encanten aquests, ja ho saps :)

Eenfi, vull veure més l'Angeloos :) que com que sé que la Geena acabarà amb el Franki me'l reservoo! (em pots passar també el seu mòbil ? XD)

un petoneet

//Martaa...*]




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris25/01/2010 a les 22:49:54
#21144Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Franki vv' volia posar Frank XD




MrsBlack Anònim25/01/2010 a les 22:49:59
#21145Encara no he escrit cap fanfiction

tens el motorista cañon abandonat eh TT'
no s'hi val..

m'encanta això de la dieta de la Sofia!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris25/01/2010 a les 22:58:50
#21146Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Vaja! Ens hem decidit per penjar capitol el mateix dia XD

No ens pots deixar així!!! O sigui, no, simplement ara no podre dormir... i vull saber ja d'una vegada què passarà a la primera prova! Ho necessito!! XD Està bé, aquest capitol m'ha agradat molt, la McGonagall és un crak i en Harry També! jajaj! LA Lizzbel em fa molta gràcia :P

Trobo a faltar en Frank i la Lily! A veure si podem tornar a llegir aviat!

un petoo!




myre_ginny 93 comentaris26/01/2010 a les 00:17:41
#21148Encara no he escrit cap fanfiction

eeii!!

geniaaaal, la millor manera d'arreglar un dia en k suspens un parcial d lassignatura mes importan d la carrera es k i a gi capitol noou!!^^

ma encantaat, d deboo, la mcgonagall es una craak!!  pobra dona a la seva edat i passar-se una tarda sencera tirada per terra.

i resulta q aki totm fa trampa, i ningu se namagaa  xD   genial la imatge dls 4 paladins espiant

seguex aviaat, k tin ganes d llegirne mes, wenu, tan aviat com puguis.

un petoooo




Avatarrodlel14 119 comentaris26/01/2010 a les 14:40:07
#21150Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Hola!!! Perdó per tardar tant!! Bé, con que estic moooooooooooooooolt content i molt motivat, avui m'hi passaré una estona, encara que no hi hagi gaire res a dir. Em dividiré en dos grans temes : MISTERIS i AMORS.

Comencem pels MISTERIS :
1. Mantícores? Ben pensat, però segueixo votant per la Hidra. Pero que la hidra ja la va matar Heracles!!! I què?! Si hi havia una hidra, n'hi pot haver més. De tota manera, no se m'acudeix cap manera de passar la pista de la segona prova... o sigui que podria ser el lleó de Nemea. Podria ser que a la pell del lleó (la mateixa que Heracles utilitzava com a armadura) hi hagués la pista... O fins i tot podria ser que els fessin fer TOTES les proves. No, mentida. Hi ha proves en que, més que necessitar valor, necessites astúcia. Em segueixo quedant amb la hidra. Ja sé que és alguna cosa relacionada amb Heracles, o sigui que podria ser.
2. No en sabem res, dels vlads? I dels zúrichs? I del mirall? Buits que possiblement ompliràs més tard, però que, ara per ara, a mi em fan pensar. L'úlitm torneig va acabar amb la resurrecció de Lord Voldemort, o sigui que podria ser que, durant el torneig (o a causa d'aquest) els vlads s'apoderessin del mirall. No ho sé, això m'ho acabo de treure de la butxaca.
3. La conversa de la reunió. Els aclararà les idees, però no sé si tots tindran temps de preparar-se. Segur que sí, perquè són molt bons, però es veu molt clar que en Gunnar només és un "musculitos" i la Linette només és paladina per la seva cara bonica. Ja ho he dit.

AMORS:
1. James - Alice - Elektra. Sembla que tots haguem oblidat la tendra i estúpida història d'amor entre els dos de Hogwarts, perque tan bon punt has fet sortir l'Elektra, en James sembla que es sent incòmode amb les dues. Amb la conversa que ha tingut amb el MrPlayboy, pot ben ser que es converteixi en un MrPlayboy anglès, aprofitant la seva popularitat.
2. Frank - Geena - Angelos. En Frank està gelós, l'Angelos segueix flipant-se i fent el seu paper de xulo rematat, i la tonteta de la Geena (que em pensava que era la més intel·ligent dels quatre magatotis) va al darrere del grec, sense adonar-se que està deixant escapar al Frank. Això em sona, i ho dic per experiència, o sigui que si anés com crec que anirà... L'Angelos pensarà en la conversa amb el James i es fixarà en la manera de fer de la noia. Llavors li dirà que ell és un falcó que ha de volar lliure, i que no el pot lligar. I la noia se n'anirà amb el veritable falcó, que en comptes de volar lliure se l'enfilarà al damunt i li ensenyarà la bellesa del cel, la del món i, per suposat, la seva.

Rodlel14 (Enric)
Jajajajajajaja! Jajajajajajaja! JAJAJAJAJAJAJA! XD




Avatarrodlel14 119 comentaris26/01/2010 a les 14:43:17
#21151Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Ja ho he dit, jo! Sóc tan feliç que ni tan sols m'adono que m'allargo tan... Increible. Tinc la sensacio que tot es tan perfecte...

Rodlel14 (Enric)
Jajajajajajaja! Jajajajajajaja! JAJAJAJAJAJAJA! XD




Avatarivi_potter 512 comentaris26/01/2010 a les 15:36:02
#21152Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA :)

M'ha agradat moltíssim! Crec que tots anem una mica justets de temps últimament, almenys jo sí!

Un petó i segueix aviat, tinc ganes de saber en que consistirà la primera prova!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris26/01/2010 a les 16:18:43
#21154Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Haahahahah que guai! xdd
No recordo qui era el Kostas perquè fa poc em vaig rellegir l'estiu dels texans blaus (saps quin llibre és?) i vaig mirar les pelis i el Kostas n'és un personatge i estic feta un lio xd. L'actriu que fa de Serena a gossipgirl n'és una de les protagonistes... haha

Bueeno que està moolt bé molt bé i m'agradaria saber en què consisteix però ja arribarà el moment xdd


:)

un petó!

Maria




AvatarTooru 240 comentaris26/01/2010 a les 18:28:15
#21156Encara no he escrit cap fanfiction

Holaa!!

No, pasa res que tardes, a no ser que tardes un mes. xD

Esta molt be, m'encanta la McG, no m'imaginava que fera trampes. Sera l'edat.

La Sofia ha perdut 10 kilos? Ara que esta Alice, pero quan se'n vaja, esperem que no torne als vells costums.

Fins aviat!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris26/01/2010 a les 20:17:56
#21158Encara no he escrit cap fanfiction

Que us lieu ja, joder! (S'em permeten les paraulotes? Sí? Gràcies!)

A ver, a l'Angelos no li mola la G, el Frank está totalment enamorat de la G i la G, encara que ella no s'hagi donat compte xD, li encanta el Frank. A qué esperen aquests dos? lieuvos! xD

Sí, sóc bastant monotema.

Lo de la McGonagall GENIAL, en serio. Em segueix seguint? xD

I la Lizzbell, també, amb el misatge del Harry. "Que en el Torneig ha mort gent, hóstia!" xD

M'encanta. I espero el seguent capítol! :) 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/01/2010 a les 23:14:50
#21162Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eis! Merci per comentar tots tan ràpid!

Vale, comentari així en plan general. El que passa amb la Geena i l'Angelos... bé, aquí hem vist la versió des d'un punt de vista, i al proper capítol ho veurem des del punt de vista de la Geena. El Frank surt molt poc, ho sé, al partir del proper capítol els 4 magatotis tornaran a sortir molt.

Pel que fa a la primera rova, serà força espectacular, però només presenciarem el que fa el James xk si he de descriure com ho fan tots no acabaria mai...

Vale, més coses. La Linette i el Gunnar no són només el tio bueno i la nena mona. Són molt intel·ligents també, de veritat. De fet, crec que la Pandora parla en algun capútol del unnar i diu que és el chico 10 el millor en tot de l'escola. És un contrincant molt molt dur, de veritat. I la Linette, sota la fatxada de nena mona se les sap totes, també.

La McGonagall m'encanta *.* I la Lizzbell està bé, la veritat és que trobo a faltar els aurors, m'agrada molt com queden les escenes del deparatament, suposo que vau notar que els feia sortir moltíssim a l'estiu... (de fet, mentre eren les vacances d'estiu casi que sortia més el Harry a la conselleria que no pas els fills, no? És que m'encanten els aurors... i m'agraden tots els personatges, des del Harry i el Ron, la Belacqua, la Lizzbell, el Columbus, el Mundungus... XD són uan panda genial XD

I crec que de moment ja està... Merci a tots de nou! Seguiu comentant!

Agatha Black




Gemma Evans 51 comentaris27/01/2010 a les 16:02:01
#21163Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaa:D
res k no tinc temps i numes dii k el capii mancantaaa:) i si hi ha mool james no mimportaaa xD

ptns

~~Gemma~~




Avatarrodlel14 119 comentaris07/02/2010 a les 20:14:02
#21215Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Holaaa! Bé, només dir que, si penges el capítol en qualsevol dia d'aquesta setmana (dilluns 8 a dissabte 13) no podré comentar.... Perquè men vai a ITÀLIAAA! Això dels viatges de fi d'etapa és bestial... Tot i que, amb una gent tan boja com io i els meus amics, potser fem caure la torre inclinada de Pisa enfonsem el vaporetto que ens passejarà per els canals venecians! Jajaja!
Bé, dons només era dir això... Espero que quan torni del viatge hi hagi algun capítol ;)

Rodlel14 (Enric)
Muahahahahahaha!

P.S. : T'has adonat que el meu comentari és fins i tot més llarg que el teu? I no m'has respost lu dels misteris del mirall, els vlads, els zúrichs... :)




MrsBlack Anònim07/03/2010 a les 22:13:16
#21272Encara no he escrit cap fanfiction

això ja comença a fer pudor..




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/03/2010 a les 12:56:08
#21273Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Aiiix, ho sento, no estic tenint gens de temps! Em sap greu.... avui he començat el capi nbou, però no sé si el podré acabar... no em mateu, és que no tinc temps material, ni per escriure ni per llegir... U.U'




Avatarrodlel14 119 comentaris14/03/2010 a les 15:31:48
#21276Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

jooo... io que volia fer publi de la meva novel·la al capi nou...
Wnu, dons la faig aquí.
L'Enric Fortin (un servidor) ha començat a escriure una novel·la, que es titularà "El falcó". Per a aquells que vulguin més informació, contacteu per MP o al MSN/e-mail (kikfofo@hotmail.com).

Rodlel14 (Enric)
Muahahahahahaha!