Herois de barri - Akila en el món d’Haumea
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 28/01/2010 a les 19:23:27
Última modificació 28/01/2010 a les 19:23:27
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Akila en el món d’Haumea

Alohaa! :)
Ja sé que fa res que he penjat el capitol 8, però resulta que soc una impacient i que no puc esperar a penjar si tinc el capitol escrit, així que, per vosaltres molt millor! jeje!

Aquest capítol és el que, d'alguna manera, inicia l'aventura, així que espero que el disfruteu molt i que comenteu tot que volgueu! ^^

un petoo!


L'Akila va accedir a ajudar-los.

"Només heu d'ensenyar el que feu amb els vostres poders".

- Ja... però és que per exemple jo no puc llegir la ment a ningú... l'únic que podria mostrar que vola és en James...

"Jo, el que sé fer és el que ja heu vist... puc canviar la meva forma fent-me més petita, per camuflar-me..."

- Camuflar-te de què?- va preguntar en Lyle.

"Heu de trobar la manera de que el que es vegi al mirall reflecteixi el que sabeu fer" va dir sense respondre la pregunta.

- A veure...- va dir en James posant-se davant de l'animal amb precaució.

El noi es va mirar i, com sempre, en un primer moment no hi va veure res, ni tan sols a ell mateix. Al cap d'una estona va aparèixer un segon James al mirall.

- Mostri'm el que sap fer.- va dir la veu femenina amb suavitat.

En James es va concentrar i va començar a elevar-se poc a poc de terra. Quan estava a uns 20 centímetres del sòl, es va quedar mirant el mirall, expectant.

- I ara què?- va dir en veure que no reaccionava.

El noi ho havia intentat moltes vegades, havia volat davant del mirall, amunt i avall, fent piruetes i tot de coses així, però resulta que no era allò el que buscaven.

"Fes que el teu reflex també pugi..." va suggerir l'Akila.

Llavors en James es va adonar de que en James del mirall se'l mirava des de més avall, encara amb els peus a terra.

- Serà possible!.- va murmurar.

El noi es va concentrar, va tancar els ulls i va deixar que l'energia que desprenia el seu cos per enlairar-se fluís cap al mirall.

- Per tots els Déus....- va fer la veu de l'interior del mirall.- Llavors

és vostè!

El noi va dirigir una mirada interrogant als seus amics que se'l miraven sense gosar dir res i feien la mateixa cara de perplexitat.

En James reflexa estava surant a la mateixa altura que el de veritat.

"Ben fet" el va felicitar la veu vellutada de l'Akila "ara ja pots entrar".

Hi va haver un moment de silenci, llavors en James es va girar, encara enlaire, i es va mirar els presents.

- No vull entrar sol...- va admetre.- Perquè no ho proveu vosaltres?

- Burro!- va dir la Laura.- Tens l'oportunitat d'entrar i no ho fas?

El noi va abaixar el cap avergonyit.

"Ara ja t'han reconegut... podràs entrar quan vulguis sense fer el Primer Ritual..."

- I perquè t'has transformat, llavors?

"Per poder parlar amb vosaltres, sent petita no tinc la capacitat de comunicar-me amb humans".

En James va descendir i es dirigí cap als seus amics.

- Perquè no ho proveu?

- Jo ho provaré.- va dir l'Olga tota convençuda, i es va posar davant del mirall.

- Mostri'm el que sap fer...

- Està bé, crec que he entès el que s'ha de fer....- va dir.

La Laura va poder veure com la seva amiga es concentrava tancant els ulls, com havia fet en James.

La noia va deixar fluir els pensaments i l'energia d'aquests cap el seu reflex que esperava pacient. Quan va notar la presència d' algú, l'Olga va obrir els ulls i va clavar la mirada en la seva pròpia. Així es va quedar una estona, ningú gosava dir res, no se sentia ni una mosca. Llavors, la veu femenina, coneguda pels quatre joves i al mateix temps un gran misteri, va dir:

- Veig que per fi han arribat... Entri'n ja, sisplau, els esperàvem.

L'Olga va dubtar. Va mirar en James que tampoc les tenia totes.

- Lyle, Laura, afanyeu-vos que així entrem tots junts.- va dir la noia deixant-los el lloc.

En Lyle va avançar. Mentrestant, l'Akila s'ho mirava pacient.

- Està bé... què se suposa que he de fer, jo?

"El que saps fer..."

En Lyle va pensar en el que sabia fer. Era un bon mag, però no era a allò a què es referia l'animal. El que ell sabia fer eren escuts, escuts que el protegien dels cotxes... d'encanteris... de caigudes. De li va encendre la llumeta. Si podia protegir a l'altre gent amb un escut, llavors, l'únic que havia de fer envoltar, d'alguna manera, el seu "jo" del mirall. Va somriure interiorment per la gran descoberta.

Quan en Lyle va haver acabat a la Laura se li va presentar un problema. En aquell moment tenia el poder de volar, així que, simplement hauria d'haver fet com en James, però llavors no estava mostrant el que ella realment feia... no sabia com mostrar al mirall el seu poder. L'Akila va endevinar els seus pensaments.

"No et preocupis, senyora meva, trobaràs la manera, sempre ho fas".

La noia li va estranyar la manera que va tenir la seva mascota de dirigir-se-li. Se li feia estrany que un ésser tan magnífic com era ella li digués "senyora" a un simple humana.

- No sé què he de fer...- va murmurar.

- Transmet energia al mirall....- va dir finalment en Lyle.- He vist que, de fet, el mirall el que fa és rebre l'energia d'aquests poders que tenim, l'agafa i llavors la detecta i sap que som nosaltres.

Nosaltres qui? Havia pensat jo, en aquell moment. No tenia ni idea del que hi hauria a l'altre banda, no podia ni imaginar-me per un moment el que hi trobaria. Simplement, em canviaria la vida per sempre... Per molt que no ho volgués, hi estava destinada.

La Laura va transmetre, tal i com li havia suggerit el seu amic, tota l'energia que va poder cap el mirall. La veu del seu interior semblava esverada quan va tornar a parlar.

- Per tots el Déus!- va repetir.- Ja poden entrar! Entri'n sisplau!- deia amb impaciència.

Els quatre joves es van mirar sense tenir-les totes. L'Akila va avançar davant seu amb pas segur. Els quatre amics van ser testimonis de que el mirall, emetent una llum que encegava, va engolir l'esvelta figura de l'animal.

- Molt bé.- va dir la Laura agafant aire.- Ens toca.

Tots junts, van avançar aguantant la respiració cap el mirall, que semblava esperar-los, impacient. Quan van ser davant seu, la Laura, que anava al cap davant, va avançar amb seguretat i els altres la van seguir.... una llum els va engolir i una sensació molt estranya va envair-los.

La Laura va notar que es quedava sola i tot, és a dir, res, donava voltes al seu voltant cada vegada més apressa. Es va marejar. Després va notar que la cosa minvava i, de cop, sense previ avís, va xocar contra el terra, va perdre l'equilibri i va caure bocaterrosa. Va deixar anar un esbufec, contrariada. No es va moure, al seu costat va sentir un gemec i després dos cops i tot seguit un crit ofegat de dolor. Va reconèixer de seguida aquell crit.

- Olga?- va gosar dir a mitja veu.

- Laura? Hòstia, vaja trompada ens hem fotut...

La noia no va poder evitar riure pel comentari, va aixecar la vista i llavors, per primer cop des de que havia aterrat, va veure on estaven.

- Olga...- va aconseguir dir, mirant al seu voltant.- On som?

Mentre les dues noies es miraven aquell paisatge embadalides, no es van adonar que els dos nois s'havien aixecat i estaven al seu darrera amb la mateixa cara.

Però la pregunta de la Laura no la va respondre cap d'ells.

- Benvinguts a Haumea.- va dir una veu que els va resultar familiar a tots.

Els quatre joves es van girar. Davant seu, una dona, no arribaria als 35 anys, se'ls mirava amb un somriure ampli i amb ulls d'admiració. La Laura va saber que era amb ella amb qui havien estat parlant tots aquells mesos. La noia no se l'havia imaginada així, de fet, no se l'havia imaginada, sempre que hi pensava veia el mirall, res més. Ara, en canvi, la tenia al davant, i era dins dels mirall, aquell lloc que fins feia uns minuts creien que era una simple sala comuna... res d'allò feia pinta de ser una simple sala comuna. Es trobaven a una platja, una platja de sorra fina i blanca, si no fos perquè sabia pel tacte que no podia ser neu, es pensaria que ho era. Era un lloc preciós, més enllà hi havia unes roques que li va semblar que no estaven posades allà per casualitat. Semblaven tenir la forma... no, no podia ser. Va mirar cap a l'altre banda, tot era verd. Plantes i més plantes, arbres immensos, flors estranyes... era com una selva. Va tornar a dirigir la mirada cap a la dona. Tenia els cabells blancs recollits amb una llarga cua de cavall que li queia per un ombro, això deixava veure les seves orelles, més aviat grans i punxegudes. La Laura va poder admirar la profunditat del seus ulls verds tot i la distància que les separava, eren grans i estirats. Anava vestida amb un simple vel que semblava que li haguessin fet un forat per posar-hi el cap i queia fins els peus, tot i així, no la cobria. Era completament translúcid i a sota es veia clarament que anava amb un simple biquini o amb roba interior... la Laura no n'estava segura, com que estaven en una platja, va pensar que era un banyador. També va observar que no portava sabates.

- Em dic Salma.- va dir, encara amb el somriure als llavis.- He sigut la que us ha parlat a través de la Porta tot aquest temps...

- Sí...- va respondre la Laura.- Ja me'n havia adonat, però, on som?

- A Haumea.- va repetir la dona, amb dolçor.

Els quatre joves es van mirar, amb allò no en tenien prou.

- I es pot saber què és Haumea?- va preguntar en James.

- És el nostre món.- va dir simplement.

A l'Olga se li va escapar una rialla.

- El nostre món és la Terra...- va intervenir ella.- Això només deu ser una il·lusió... no pot se que...

- Què està passant aquí?

Tots cinc es van girar. Qui havia parlat havia sigut un home, un home gran, d'uns 60 anys. Anava vestit com la Salma, però al transparent del seu vel es veia que portava el pit destapat i un pantalons llargs. La Laura encara no entenia aquella manera de vestir. Els seu cabells també eren blancs, massa llargs pel seu gust, els duia recollits amb una trena que li arribava fins a mitja esquena i també portava una barba espessa.

- Pare.- va fer la Salma amb un somriure.- Son ells.- va dir simplement fent un gest cap els quatre joves que restaven davant seu, tots junts i desorientats.

- Aquests?- va fer l'home mirant-los amb atenció.

- Ja vaig avisar de que...

- Calla.- ho va dir sense aixecar el to de veu, però amb autoritat i ella ho va fer sense protestar.- Si són realment ells... els has de portar davant Mortak.

- Així ho anava a fer, pare.

- Molt bé.- va dir amb la seva veu forta i profunda. Llavors es va dirigir als quatre amics.- Havia sentit coses formidables de vosaltres...- se'ls va tornar a mirar fit a fit.- Ara veig que tot eren llegendes...

Anava a girar cua, quan en James ja no va aguantar més.

- Perdoni, senyor qui sigui.- va dir amb veu ferma.- Per comptes de despreciar-nos d'aquesta manera, ens podria explicar què recoi hi fem aquí, i si això té alguna cosa a veure amb Hogwarts o Heborough!- va acabar dient amb seguretat.

Els altres tres també es van mirar l'home esperant una resposta. Ell va contestar, amb tota la calma del món.

- Sóc en Mor, fill de Hokinari i príncep d'Aywna.

Els joves se'l van quedar mirant, encara sense entendre res. En canvi, Mor, va girar cua com si amb allò hagués quedat tot tan clar.

- Ara encara estic més perduda...- va fer la Laura.

"Tranquil·la, és així amb tothom".

- Akila!- va fer la Laura mirant la seva majestuosa mascota. Estava al costat de Salma.

- Va està molt bé que la compressis.- va fer Salma mirant-se l'animal.- No sé com hauria tornat sinó...

- Què vols dir?- va preguntar la jove.

- L'Akila és una espècie en extinció, només faltaria que es perdessin a la Terra.

- Està bé, ja n'he tingut prou.- va fer en Lyle avançant uns passos.- Em podeu explicar perquè és de nit i perquè coi hi ha dues llunes al cel?

Els seus amics van dirigir la mirada al cel estrellat, i, efectivament hi havia dues llunes. Una més gran que l'altre. Salma va somriure al mirar-les.


Llegit 815 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataranna_lovegood 206 comentaris28/01/2010 a les 20:34:59
#21172Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

:O! que guaaaay! mola moltissim! i Poden fer servir el mon del mirall com a Sala Comuna? Molaria tindra una platja per fer els deures xD

M'ha fet molta ilusió trobarme un capitol tan d'hora, que a l'altre ens vas deixar amb la intriga!

I l'Akila mola molt!

Bé, espero el proxim capitol ;D




AvatarClara_Weasley 133 comentaris28/01/2010 a les 20:36:50
#21173Encara no he escrit cap fanfiction

Haumea... Sona bé xD

Però es tot molt extrany... Primer Herborough, el mirall i ara un món. Cada cop em deixes amb més intriga xD




AvatarTooru 240 comentaris29/01/2010 a les 16:23:07
#21176Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Esta genial! 2 llunes , una la nostra i una la d'ells? Esta molt be, ens has deixat amb  l'intriga.

Fins aviat!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris29/01/2010 a les 16:29:46
#21177Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ualaaaaa

Vaig ràpid que haig d'anar a música :)

Un petoneeet!

Martaa




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris29/01/2010 a les 21:22:46
#21179Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Que guaaaai! Hahahha ara els hi diran que són els quatre humans en plan narnia que salvaran la terra, no?? xdd haha nono és broma xddd

:)))


un petó!

Maria




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris29/01/2010 a les 21:45:10
#21180Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

M'encanta, m'encanta, m'encanta!! Un dels millors capis, ara és com un entremig d'herois, memòries d'idhun i harry potter! Mola moltíssim!

Continua mooolt aviat, sisplau!


Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatarivi_potter 512 comentaris30/01/2010 a les 01:03:50
#21181Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

GUALAA NEEEEEEEEEEENG! jajaja uuuf m'ha agradat molt, cada vegada és més interessant això!

Molts petons maca segueix aviat!




Avatarnathalilupin 181 comentaris31/01/2010 a les 11:05:58
#21185Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!

No tinc massa temps així que comento ràpidament, el capítol genial, realement es nota que aquí començarà tot xDxD.
Continua aviat.

petonets

nathalilupin




myre_ginny 93 comentaris31/01/2010 a les 18:38:47
#21188Encara no he escrit cap fanfiction

wooww!!!!

es geniaaal, pq totom en aqet mon saben qi son ells i els esperen i ells no tenen ni idea d res??  pobreeess

segueix aviaat, k vui saber k els i passara en aqet moon!!

es nota k ara comnça l'aventura d vritat

un petooo




Avatar_llunàtica 88 comentaris02/02/2010 a les 18:11:49
#21193Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

:OOOO FORTÍSSIM
sembla un llibre d'aventures fantàstiques com Memòries d'Idhun, o Eragon! Que fort, que guai!
M'encanta, de veritat! A l'altre no hi he comentat perquè me'ls he llegit ara els dos junts! I m'han passat lleugeríssims, de debò.
Continua molt aviat!
Una abraçada!(;