Herois de barri - Perquè sempre en el pitjor moment? (Primera part)
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 07/02/2010 a les 22:58:26
Última modificació 07/02/2010 a les 22:58:26
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Perquè sempre en el pitjor moment? (Primera part)


La Laura seguia a la Salma mirant a un costat i a l'altre, com els seus amics, no entenia res del que estava passant. Havien atravessat un mirall trencat, el qual, els havia dut fins a una estranya platja de Haumea, un nou món que no sabien que existia. Resulta que la dona que ara els guiava, era una nimfa.

 

No em mireu així! Ja sé que les nimfes, suposadament, no existeixen... però n'era una. Al principi pensava que ens prenia el pèl, però reflexionant-hi, era el més lògic veien el seu aspecte físic.

 

Havien fet la volta a la petita platja i havien agafat un camí que anava vorejant el mar. Ningú deia res. Els quatre joves miraven per tot arreu sense saber ven bé com reaccionar. Les dues llunes que havia senyalat en Lyle brillaven plenes, un dalt de l'altre. La Laura encara no entenia com es podia haver fet de nit tan dapressa, havien sortit de Hogwarts que era de dia, tan havia durat el viatge?

- Ja quasi hi som.- va anunciar la Salma amb la seva veu melodiosa.

La Laura la va observar per enèsima vegada. Caminava lleugera, molt lleugera, com si els peus no li toquessin a terra, un peus delicats i fins. Semblava que ballés amb l'aire. Un copet al braç la va treure dels seus pensament.

- Akila...- va dir somrient acariciant-li el morro.- No entenc res...- va dir amb un posat més trist que seriós.- on ens porten? Què volen?

"Has d'estar tranquil·la, tot arribarà al seu temps"

La noia va sospirar. Va mirar cap a la seva amiga, que feia cara d'estar-ho passant prou bé. Al menys no tenia aquella ombra de por i preocupació dels seus companys. Perquè devia ser?

- Olga... on creus que anem?

- Ni idea, però això és genial! Tan debò el nostre món fos tan natural!- va dir somrient.

La Laura va mirar al seu voltant, tot eren plantes, arbre, boscos, mar i muntanyes. Encara no havien vist cap civilització. Va fer una ganyota. No era que li desagradés la natura, però la ciutat feia més per ella.

- No tens por? Vull dir, no els coneixem de res!

- Si ens haguessin volgut fer alguna cosa, ja ho haurien fet. No es molestarien a dur-nos davant del seu superior...

- Com saps que...?

- Ja hi som!- va exclamar Salma amb un somriure.

Tots van enfocar la mirada davant seu i van observar que es trobaven davant d'un bosc molt espès i bonic.

- Què hi hem vingut a fer, aquí?- va preguntar en James.

- Us hem de dur davant Mortak, rei de l'illa de Canolog.

Els quatre amics es van mirar preocupats, mai havien vist a un rei...

Van entrar al bosc. La Laura es va adonar de seguida que les plantes i els arbres que hi creixien no eren exactament iguals que a la terra, de fet, tenien com una brillantor florescent i eren molt més grans.

- Això és molt estrany.- va murmurar a l'orella d'en Lyle, que anava al seu costat.

- Sí, tens raó. A més, haurem de tornar ràpid, abans de que vegin que no hi som.

- Però si ja és de nit, pensaran que estem dormint.- va fer l'Olga que anava al costat del noi.

- No, allà és de dia.- va dir tot seriós.- Ho he estat pensant, és impossible que portem tan de temps viatjant, ja que amb màgia no es triga mai tan, i no podem haver quedat inconscients ni res d'això, perquè se suposa que ens esperaven... no ens haguessin deixat a la sorra fins a despertar-nos.

- Tens raó...

- Llavors va diferent aquí que a la Terra?

- Això sembla.

- A mi, el que em sembla,- va intervenir en James.- és que això és molt, molt i molt estrany.

Els tres joves es van dirigir cap a ell i van veure que mirava endavant amb uns ulls com unes taronges. Van mirar a la mateixa direcció i van quedar muts.

Eren davant d'unes portes fetes amb plantes, semblava ben bé que ho hagués fet la natura per ella sola. Un arc preciós i gran. Tot i així, allò no era el més impressionant, el que realment els havia deixat amb la boca oberta era tot de gent, si se'n podia dir així, estaven a banda i banda del caminet que duia fins a un immens arbre darrera de l'arc. Hi havia de tot, homes, dones, nens, animals, alguna cosa amb ales i molt petita que la Laura no va saber interpretar i unes persones, no tenia clar si eren humanes, totes de color blau, és a dir, que eren blaves, totes elles, de color de pell i duien tots una llarga trena feta amb seu el cabell negre. La noia va veure que l'Olga també se'ls mirava atònita. Allò si que era fort.

- Tia.... això és molt fort.- va xiuxiuejar la seva amiga.

- Ho sé...

La Laura va observar, a part de que anaven tots mig despullats, com si no els importés gens, que duien armes, però un pèl primitives. Que si llances, escuts, arcs i fletxes.

Llavors va veure que també hi havia gent "normal" entre tot aquella massa.

La Salma va avançar a través de l'arc, segura. L'Akila la va seguir i els quatre amics van haver de fer el mateix. En quan van travessar l'arc la gent va començar a cridar i a aplaudir, dient coses com "Per fi han arribat" o alguna cosa així com "Estem salvats". El cas és que no entenien res.

Van entrar al gran arbre. Mai havien imaginat que un arbre pogués tenir alguna cosa a dins, però resulta que era com una gran casa. La Laura no va poder evitar deixar anar un "wow" d'admiració.

- Això és impressionant!- va fer l'Olga.

- Per aquí, sisplau.- va dir la Salma.

Els va guiar per unes escales laterals fetes amb el mateix tronc.

- Ara esteu al Gran Arbre o Arbre Casa, com vulguin dir-li. Aquí vivim totes les nimfes i algunes fades. Hem entrat al bosc d'Aywna, normalment no hi ha tanta gent d'altres races que no siguin feèrics, però ningú volia perdre-s'ho.

Els hi hauria agradat preguntar què no volien perdre's, però no tenien clar si ho volien saber.

- Viviu tots aquí?

- Exacte...

- Un moment.- va dir en Lyle.- L'home que abans has anomenat pare, ha dit que era príncep d'Aywna.

- Exacte.- va repetir.- El meu pare és germà d'en Mortak, el rei. Ell és el qui va heretar el tron per edat, el meu pare és el petit.- va explicar.

- Llavors això et converteix en princesa?

- Es podria dir que sí.

- Ostres... portem no sé quanta estona amb una princesa?- va fer en James.- Perquè no ens ho has dit? Vull dir, ets important...

- No gaire.- va dir rient amb aquell somriure encantador.- l'únic important és el rei.

Es va aturar davant d'una gran porta i va picar.

- Qui ve?

- Salma, filla de Mor i Plasc.- va respondre alt i segura.

- Salut, filla. Passa doncs.

Les portes es van obrir amb suavitat.

Els quatre joves van observar la gran sala (de fusta, clar està), decorada amb plantes de tot tipus, es veia elegant i seriós, tot i haver-hi flors de molts colors.

La Laura va veure que al fons de la sala s'alçava un tron enorme, fet d'una sola fulla, d'un color verd potent. Hi havia un home assegut allà, era més aviat forçut, tenia una llarga barba blanca, així com els cabells i una mirada severa. Anava vestit com tots els nimfs, que per cert, la Laura no tenia ni idea de que existien homes nimfs, i quan va parlar, ho va fer amb un veu segura i greu.

- Què passa, Salma?

- Ja han arribat els He (N.A: es pronuncia en anglès, amb la "h" espirada i la "e" com si fos "i", no sé si m'explico...).- va anunciar.

- Com ens ha dit?- va murmurar la Laura.

- He.... no sé què vol dir...- va fer l'Olga com a tota resposta.

- Molt bé.- va dir l'home, alçant-se de cop.- Que vingui el Savi doncs.

Tot de gent va sortir dels racons. Semblaven criats, ja que anaven vestits amb una tela més bruta que la del rei i la Salma. Es van mobilitzar i uns quants van sortir corrents per la porta.

- Mentre esperem.- va proposar el rei.- Porta'ls a visitar l'Arbre Casa, segur que els hi agradarà. Manaré a un dels meus criats que et vinguin a buscar quan el Savi arribi.

- Com vulgui.- va dir la Salma amb una lleugera inclinació de cap.

Es va girar i els va indicar amb un gest que la seguissin sense dir res. Ells ho van fer sense protestar. Quan van ser altre cop a l'espai principal de l'arbre, on hi havia totes les escales i arrels i altres coses per pujar per allà, van observar que hi havia més moviment que quan havien entrat.

- Molt bé, què està passant?- va preguntar en James.- Què vol dir que som He? Perquè ens volia veure el rei? Perquè tota aquesta gent ens mirar i ens aplaudeix?!

- Tranquil, ho acabaràs entenent tot.- va dir amb un somriure la dona.- Veig que deus ser l'impulsiu.

A allò no van saber què dir i es van quedar un moment en silenci, llavors l'Olga va parlar.

- Només volem entendre perquè nosaltres... què tenim perquè la gent ens admiri d'aquesta manera, si ni tan sols coneixíem aquest lloc.- va dir tranquil·lament.

- Tot al seu temps.- va respondre la dona amb un gran somriure.- I tu deus ser la tranquil·la... t'ho prens tot amb calma.

L'Olga es va quedar muda. Què volien dir totes aquelles coses?

Van anar passejant per l'arbre. La Laura va observar que hi havia petites habitacions distribuïdes per tota l'estructura del robust arbre. Quan ja pensava que portaven hores voltant, en Lyle, va decidir que era el moment de tornar.

- Fa molta estona que som fora... perquè no tornem ja?

- No vols saber perquè ens volen?- va fer en James.

- No sé si vull saber-ho... en tot cas, no crec que haguem d'estar més estona aquí... s'està fent de dia, això vol dir que a la Terra serà a punt de fer-se de nit. Hem estat quasi tot el dia fora, ens estaran buscant.

- Qui? Els Slytherins? Els nostres estimats amics? Qui, Lyle?- va preguntar l'Olga.

- Doncs la Meryl, per exemple.- va fer la Laura, posant-se de part del noi.- I encara que no ens esperi ningú... a mi això no em fa gaire bona espina... crec que hauríem de tornar com diu en Lyle.

- Però per què sou així?- va fer en James.- no us agrada l'acció? Ens ho estem passant bé! Aquí ens adoren, allà no ens veuen...

- No sé què prefereixo, doncs.- va respondre la Laura, seriosa.

- Prefereixes no ser ningú a ser algú admirat?- va fer l'Olga.- Per què sempre voleu ser tan responsables i talla rotllos? Passeu-vos-ho bé, gaudiu una mica la vida.

- La gaudim, el que passa que la gaudim de manera ordenada!- li va tornar la Laura.- Al menys sabem el que hem de fer a cada moment, no com vosaltres, que sempre se us ha de frenar, si no, ves a saber en quins merders us ficaríeu!

- Ja està bé noies.- va renyar-les en Lyle.- A nosaltres no ens hi fiqueu, jo només he proposat de anar cap a l'escola i acabar això demà a la nit...

- Sí, jo només m'he queixat perquè em feia molta mandra tornar....- va fer en James.

- Podeu tornar a la Terra quan ho desitgeu, però només s'hi pot tornar per la Platja del Portal. Allà l'Akila us mostrarà el que heu de fer. Jo us cobriré la partida.

I així ho van fer. L'Akila els esperava a fora, ajaguda a terra vora l'arc de l'entrada. En sentir-los arribar va aixecar el cap i els va mirar interrogant.

- Hi ha gent que no sap viure...- li va fer l'Olga.

- I hi ha gent que no té fre per ficar-se en merders...- va dir la Laura acariciant la seva mascota.- Ens pots guiar fins a la Terra de nou?

"Es clar, seguiu-me". Tots quatre van fer el camí sense obrir la boca. La Laura estava molt enfadada amb l'Olga, i l'Olga amb la Laura. Els nois, per la seva banda, no sabien què dir ni fer. Ells no havien volgut allò, però les noies estaven enfadades amb ells per no haver-les recolzat respectivament, així que no s'atrevien a dir res.

L'Akila va passar amb ells a l'altre món. Quan van aterrar, el castell estava en silenci. En Lyle va mirar per la finestra, era quasi de nit.

- Deuen estar sopant. Seria millor que hi anéssim per fer acte de presència...

Ningú es va queixar i es van dirigir al gran saló. La Laura duia l'Akila, que havia reduït la seva mida, en braços. Aquella nit va ser una nit molt llarga.


Espero que us agradii, ja sé que no hi passa massa res, però és la primera part d'una part important de la història! (Ultimament tot es important jeje)

Comenteeeu moolt! :)
Un petoo!


Llegit 792 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris07/02/2010 a les 23:35:59
#21216Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaa! M'agrada mooltíssim, no tinc temps per comentar ho sento!




AvatarTooru 240 comentaris08/02/2010 a les 16:35:16
#21217Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

Esta molt be. No s'enfadaran perque se'n vajen axi sense avisar??

Fins aviat!!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris08/02/2010 a les 19:21:23
#21218Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Ahahah molt bé! Mola molt! Uiix si l'Olga i la Laura s'enfaden...quina por! hahahha

a veure el proper capítol..

haha

ah! i recorda que tens una cita amb la meva quan vulguis (hohoxd)

Maria




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris08/02/2010 a les 22:00:54
#21219Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Un moment, passes a partir d'un mirall a un altre món on tothom et coneix inexplicablement, on hi ha gent blava, i encara no saps res i et preocupes per si t'estan buscant al cole?!? Jo Me n'hagués anat després de descobrir, com a mínim, el perquè de tot plegat!

Vueno, després de posar-me de part de l'Olga (evidentment també m'hagués enfadat) m'ha agradat molt el capi!

Vueno, espero que es perdonin, perquè si intenten barellar-se amb els poders i això pot ser perillós..

Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatar_llunàtica 88 comentaris09/02/2010 a les 17:41:18
#21220Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

HOLA!
Hòstia, que guai! Aywna surt a Eragon? I Mortak també, no? Crec uqe ja t'ho vaig preguntar. Semblen els d'Avatar! haha
i mola molt, auqestes coses sempre m'agraden.
Continua aviat! Un petó




AvatarClara_Weasley 133 comentaris09/02/2010 a les 20:14:39
#21221Encara no he escrit cap fanfiction

No sé, potser jo seria una mica com la Laura. Però la Olga també te raó, és un món nou on tothom, absolutament tothom, et coneix i t'admira, tens dret a saber-ho i, es més, jo volvria saber-ho a tota costa xD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/02/2010 a les 20:18:55
#21222Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Uooo

No ho havia pogut llegir abans, ho sento :S

M'encanta! Cada dia et llueixes més :)

Continua aviaaat!

Uunpetoneet!

Per cert, tu vas dir que tenies facebook, no? Com és?




Avatarnathalilupin 181 comentaris12/02/2010 a les 16:17:27
#21229Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!
Perdo pel retard és que he estat molt ocupada.
El capítol genil... la gent d'Aywan són iguals al d¡avatar no?? La peli em va agradar molt xDxD
Però no pots fer que la Laura i l'Olga s'enfadin, perquè són 4 a la residencia i si dos estan enfadats quina gràcia no?? xDxD

En fi continua aviat que està molt bé.

nathalilupin




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris12/02/2010 a les 16:37:35
#21230Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Graciees a tothom per comentaar :):)
Sento respondre axi tan rapid, pero no tinc temps.. ¬¬'

marta_ginny: el meu facebook és Laura Deltort

unpeto!
PD: Feliç Carnavaal ^^




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris25/02/2010 a les 16:19:34
#21262Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Sento trigar taaan! :S
Pero estic moolt estressada i ara he passat per aqui despres de molt de temps XD i he vist que esta tot molt estancat... bno, quan tingui temps ja penjare!!
petoons!