El reculatemps - 3.La Sala comuna d'Slytherin
AvatarEscrit per Ariadna_Tonks
Enviat el dia 30/03/2010 a les 17:44:21
Última modificació 30/03/2010 a les 17:44:21
Tots els capítols de El reculatemps
< Anterior capítol ||


3.La Sala comuna d'Slytherin

Aquest capítol està escrit gairebé tot per mi, l'Ariadna_Tonks, però el final l'ha escrit la Clara_Weasley, perquè jo no sabia com acabar-lo i ella m'ha ajudat. Així que li dedico a ella :)

            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;

Dintre d'un dia començaven les classes i l'Hermione els feia anar a la biblioteca a llegir llibres per aprendre trucs per que la màgia no els surtis bé, i lo que feien era veure consells per fer-la bé i els feien al revés, i en quant a la poció anava molt bé, ja que l'Hermione havia aconseguit  que dures vint-i-quatre hores, només havies d'afegir una mica de péls de la persona que es bevia la poció, és a dir, si el Harry es beu la poció posarà els péls del Charly Winter i també els seus.

-Va Shophi no t'enfadis- va dir el Harry referint-se a la Ginny- va ser fa una setmana.

-Ja però jo encara sento aquell soroll tan agut que treien aquelles formigues.

-Eren formilloses, m'ho va dir el James- va fer el Ron en veure que se'l quedaven mirant els altres tres parats.

-I tranquil·les que el Sirius m'ha dit que ja no us vol atacar més, ara van a pels d'Slytherin.

-Doncs nosaltres...

-Tttssss!!!- li va dir la Ginny a l'Hermione amb un dit a la boca.

-Nosaltres què?- va voler saber el Ron.

-Nosaltres... nosaltres em de... d'anar a l'habitació desprès de llegir això, - i l'Hermione va apartar els ulls cap el llibre- aquí diu que t'has de concentrar en una cosa que no sigui l'encanteri

-Margot- va fer el Ron referint-se a l'Hermione- això nosaltres ja ho sabem fer, era el que fèiem abans de fer-ho bé, tu ets la única que li surt bé tot a la primera.

-Gracies, Paul.

-De res, però no era un complit, però lo que vull dir es que si ja ho sabem fer no val la pena que ho tornem a aprendre, així que si vols quedat però jo me'n vaig. Veniu?-els hi diu a la Ginny i al Harry.

-Jo em quedaré amb la Margot- va dir la Ginny al veure que el Harry s'aixecava- peseu-s'ho bé.

 

Caminant cap a la Sala Comuna de Grifindor es van trobar amb el James i el Sirius que venien corrents.

-Ja sabem lo que els hi farem als d'Slytherin, i ho posarem en pràctica aquesta nit, volíem fer coses més guays, però com encara no sabem prou màgia... Bé, però com demà comencen les classes les podrem utilitzar per la pròxima broma...

-Al que anàvem- va tallar el James al Sirius- necessitem a tots els nois de Grifindor de primer, us apunteu?- els dos nois es van mirar i van assentir amb entusiasme- perfecte no esperàvem menys de vosaltres, per cert algú de vosaltres dos ha provat mai els polvos pica-pica de Zonko's?

-Sí, jo- va dir el Harry, el Ron no podia dir res perquè se suposava que tenia pares muggles- per què?

-Perquè el que farem és posar-lis als d'Slytherin aquesta nit- va dir el Sirius emocionat- sabeu si és veritat quant posa que si dones tants cops amb la vareta son tantes hores que tardarà en fer l'efecte?

-Sí, suposo que és cert sinó perque ho posa?-va dir el Harry- per cert, com penseu entrar en la Sala Comuna d'Slytherin?

-Fàcil- va dir el Sirius, encongint-se d'espatlles- els meus pares estaven segurs de que jo acabaria a Slytherin així que em van dir on era la Sala Comuna perquè quan vinguéssim el primer dia jo em pogués fer el guay i dir on era- aquesta ultima frase la va dir amb una mica de ràbia.

El James se'l va mirar i va afegir:

-Bé, ens reunirem a l'habitació a les set així que haureu de menjar ràpid, perquè trigarem molt entre que us ho expliquem i tot, i hauria d'haver algun Slytherin despert perquè ens digui la contrasenya- el Harry i el Ron van fer una cara estranya, encara que sabien de que parlava el James- ja us ho explicarem aquesta nit i no peu tard, eh?

El Harry i el Ron van encogirse d'espatlles i van seguir caminant, i de sobte el Ron es va quedar parat, el Harry es va donar compte i li va seguir la mirada i va veure a els pares d'en Ron parlant animadament, devien anar a setè curs, la Molly no era tan grassoneta com en el futur i el senyor Weasley encara tenia cabell, el desconcertament del Ron seguia, així que el Harry el va agafar i se'l va endur a una cantonada.

-Això no ho havíem previst- va dir el Harry esbufegant.

-No em diguis jo em pensava que si, que veuria als meus pares parlant animadament i totalment diferents a lo que són en el futur,- va tornar a mirar- i si ens descobreixen?

-Ron..

-No Harry no em diguis que no tenim el cos que ells coneixen- el va interrompre el Ron- perquè també coneixen la nostra manera de ser i, merda, ens descobriran i anirem a Akaban - va seguir en Ron, aumentant el volum cada cop que anomenava alguna cosa- i lo pitjor de tot ens retiraran dels cromos de les granotes de xocolata- va dir amb un altre últim sospir.

-Encara no hem nascut, no ens poden reconèixer ni per la forma de ser.

En Ron es va parar a reflexionar - Ara que ho dius... Es veritat.

Van sopar molt ràpid i a les set menys deu ja eren a la Sala Comuna amb el James, el Sirius, el Llopin i només quedava el Ben.

-Ja sóc aquí -va dir el Ben esbufegant.

-Molt bé, anem a posar en pràctica el nostre pla- va fer el Sirius- entrarem a la Sala Comuna de les serps, anirem a l'habitació dels de primer i els hi posarem polvos pica-pica.

-Com espereu saber la contrasenya?- va fer el Ben.

-Esperarem allà fins que vingui un Slytherin, ell dirà la contrasenya, l'escoltarem, i així entrarem al cau de la serp- va fer el Sirius tot emocionat.

-Però ens estem posant en problemes- va dir el Remus tot tranquil.

-No, vosaltres només haureu de fer guardia i ja està, si li cau la bronca algú serà a nosaltres- va dir el James.

-Doncs que ens posem en marxa o no?- va dir el Sirius.

Els altres van assentir amb el cap.

-Molt bé, vosaltres dos - va dir el James assenyalant al Harry i al Remus- vigilareu els passadissos de la dreta i vosaltres- va dirigir-se cap el Ron i el Ben- cap a l'esquerra, heu de vigilar no trobar-vos ni el Filch ni a cap professor, si en trobeu algun heu de tossir, així nosaltres podrem entrar sense perill.

-No heu pensat que si entreu a la Sala Comuna dels d'Slytherin us veuran i sabran que sou de Grifindor?- va fer el Ron.

- si, Paul ho hem pensat i tenim la solució però si us la expliquem heu de prometre que no la direu a ningú, sou de confiança o no?- i el Sirius li va fer un senyal al James.

Els quatre van assentir encara que el Harry i el Ron ja s'havien de que parlaven, de la capa d'invisibilitat.

-Mireu, això sembla una capa normal i corrent, però...

-Ooooohhh!!!

-Si- va acabar el Sirius- una capa d'invisibilitat, ens la posarem el James i jo, però poder per la pròxima broma us la deixem a vosaltres.

Tots van fer cara d'al·lucinats, el Harry i el Ron van saber fingir-la, perquè ja sabien perfectament que en James en tenia una, és més ells també en tenien una en aquella mateixa habitació.

- Va- va donar-los pressa en James- Anem, o què?

Tots van seguir-lo pels passadissos fins arribar al davant de la Sala Comuna d'Slytherin i van esperar. Al cap de, més o menys, uns cinc minuts un alumne que portava una túnica verda i platejada es va apropar davant de una paret.

-Serpentoria- va dir. El que pensaven que era una part es va obrir com si fos una porta i els va deixar veure una part de la Sala: Estava plena de sofàs de color verd maragda, i adorns platejats amb serps que penjaven del sostre. Al costat d'aquests adorns hi havia làmpades que il·luminaven escassament l'habitació.

-Flipa lo lletja que és- va xiuxiuejar el James, amagat darrere una columna.

-Bé, anem a entrar. No ve ningú, no, ara? - En Sirius es va girar per mirar si s'acostava algú pel passadís, quan va veure que no, els dos nois es van tapar amb la capa i es van apropar a la paret.

-Serpentoria- va xiuxiuejar un dels dos. La paret va tornar a obrir-se i els dois nois, amagats sota la capa invisible, van entrar pel forat que havia deixat.

- Hem d'anar a vigilar, no? - va exclamar en Ben, entusiasmat, arrossegant en Ron cap al passadís que els tocava fer guardia.

En Harry i en Remus es van quedar al passadís de la dreta en silenci. Un silenci més aviat incòmode. 

- Com et deies? - li va preguntar en Remus, amb un mig somriure.

- Charly Winter

-Ah. - va fer en Remus, sense saber què més dir - Bé, vols xocolata? - li va preguntar, oferint-li una granota. El Harry la va acceptar i es va posar a rosegar-la. Llavors, en Harry es va ofegar amb un tros de xocolata i va començar a tossir. En Remus, mirant a totes bandes per por de que algun alumne d'Slytherin o un professor els sentís, va començar a donar-li copeta a l'espatlla.

-Charly, Charly... Estàs bé? - va preguntar, al veure que tenia tota la cara vermella de l'esforç.

Llavors, després de l'últim estossec d'en Harry, van veure en Ben corrent d'una banda a l'altra del passadís.

-Remus, Charly. Hi ha un professor? On? On? - va fer, tot nerviós, sense poder deixar de moure's i menjant-se les ungles- Què fem? El Sirius i en James encara estan dintre... ¿¡Què fem?!

Com si haguessin sentit en Ben cridar pels passadissos, en James i el Sirius van sortir de la Sala Comuna corrents, mentre reien. Al veure'ls allà davant, parats, sense moure's, van cridar:

-¡Correu!

 I com si es tractés de una cursa, van sortir tots corrents darrere en Sirius i en James que, esbufegant, anaven els primers.

-Val. ¿Es pot saber per què correm? - va preguntar en Remus, sense parar.

-No us gireu, però... Els de setè de Slytherin en estan perseguint - va dir el Sirius, esbufegant - Ens han descobert.

Al sentir allò van córrer encara més ràpid. Els de setè d'Slytherin no eren precisament fluixets, més aviat semblaven goril·les gegants.

Quan van arribar a la Sala Comuna de Gryffindor tenien els d'Slytherin casi trepitjant-los els talons. En Remus va dir la contrasenya, i tots van entrar corrents dintre, mentre el quadre de la Senyora Grassa es tancava sense deixar passar els Slytherin tots es van tirar al terra per poder descansar després de la correguda per tot el castell. De sobte, el Sirius va començar a riure.

-Heu vist la cara d'aquell goril·la quan s'ha tancat el retrat? Ha sigut boníssim.

- Per sort, ens han descobert quan sortíem, així que els polvos pica-pica ja estan a la roba dels Slytherin de primer. Ara només cal esperar a l'hora de sopar- va dir en James i un somriure trapella que no presagiava res de bo es va instal·lar a la seva cara. Somriure que estaria allí durant tota la seva vida, tot i que ell encara no ho sapigués.

A l'hora de sopar van baixar tots molt nerviosos. Tenien que dissimular, si no, els Slytherins sabrien que el James i el Sirius havien fet alguna cosa. Van baixar dels últims, mentre parlaven i reien. Segons en Sirius, l'efecte no tardaria gaire a començar. I tenia raó.

Va començar un noi castany i baixet que estava assegut a la punta de la taula. Primer es va rascar l'esquena dissimulant, però després no va poder resistir més i es va començar a gratar a consciència. Després, a l'altra punta de la taula, uns altres nens van començar a notar que els hi picava l'esquena, un grupet de nens que estaven parlant, van deixar de xerrar per començar a rascar-se. I un altre. I un altre. Al final, una part de la taula d'Slyherin - els alumnes de primer, concretament- no podien deixar de rascar-se, la cosa es va fer tan insuportable que es rascaven amb la forquilla, perquè no arribaven.

A la taula de Gryffindor, el riure no deixava respirar als comensals, que no podien parar. No sabien que ho havia fet, però si ho sapiguéssin l'haurien felicitat i l'haurien invitat a un batut de bescuit. Veure com l'hi fan una broma als Slytherins sempre es divertit.

Sis nois que estaven asseguts a la punta de la taula, reien amb els altres, potser més, però, per sort, ningú es va donar compte.

Mentre pujaven a la torre de Gryffindor encara continuaven comentant com aquell noi es rascava l'esquena amb una forquilla.

Al dia següent van baixar a esmorzar amb la Ginny i l'Hermione. A la Ginny li havia agradat la broma, però l'Hermione deia que tenir aquells prejudicis cap a una altre casa i, a sobre, fer-lis bromes era un comportament molt infantil.

-Pero... Hermione! Son Slytherins! - va protestar el Ron - I, bé, es suposa que tenim onze anys, no?

Van seguir discutint fins a arribar al Gran Saló.

- Escolta, James - va dir el Harry - Quina classe toca?

-Hola, Charly. Ara toca... - va treure un full de la motxilla - Defensa contra les forces del mal. Tinc moltes ganes de fer aquesta classe!

- Quin professor tenim? - va preguntar l'Hermione.

-Això no importa, Margot. Mentre no sigui Slytherin... - va dir en Ron, mentre acabava de menjar una torrada.

-Es diu Weasley- va dir en James, mirant el paper- Septimus Weasley.

 & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;     

Bueno, aquest capítol l'he acabat jo, la Clara_Weasley i espero que us hagi agradat, encara que se'm doni gaire bé...


Llegit 928 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)