El Torneig dels Quatre Bruixots - 20: Sí, és que a casa estem abonats a les cicatrius...
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 19/04/2010 a les 12:05:30
Última modificació 19/04/2010 a les 12:05:30
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


20: Sí, és que a casa estem abonats a les cicatrius...

Desperteu!

Amunt, amunt, amunt! Obriu els ulls eixugueu-vos les lleganyes de bon matí, poseu-vos les sabatilles i una bata i observeu bé el calendari que tingueu a l'habitació! Sí, sí, no és broma! És 24 de novembre! Avui viurem la primera prova!!!

No és emocionant? No sé vosaltres, però jo m'he passat la nit en vela imaginant el que pot arribar a passar! És que quasi estic tremolant de la pressió! I si jo ja estic com un flam, imagineu-vos com deuen estar els paladins! E, ja saps el que toca: a passar-los la mà per la cara a tots! J, L, G, no us ho prengueu com una cosa personal; no es pot fer res contra els millors…

I a continuació, aneu a mirar per la finestra (els qui tingueu vistes a l'est). Ho esteu veient? No és increïble el que han muntat en una sola nit? Déu n'hi do quin estadi; és gegant! Si aquí hi ha lloc per a moltes coses! Com pot ser? Hi ha... dos, quatre, sis, vuit, nou tancats! Nou! Per a què deuen voler nou tancats? I amb forma de creu! Voleu dir que no seran per a què cada paladí comenci des d'una punta i acabin tots enmig, o a l'inrevés? Això vol dir que els quatre actuaran alhora...? Bé, doncs ho sabrem d'aquí a... tres hores ni més ni menys!

Ara de veritat... penseu que morirà algú o què?

Em moro per saber-ho...! Ens veiem a les 11 a l'estadi, gent! Escoles estrangeres... prepareu-vos per a rebre la pallissa de la vostra vida... allà va l'Academia!

Sabeu que m'adoreu.

Xo, xo

Pandora

 

 

 


 

Bib, bib, bib!

El James es va despertar amb un sobresalt quan va sentir bitar la Caixa de Pandora, i va obrir els ulls alarmat. Li havia costat molt agafar el son dels nervis que tenia i no era just que el despertessin aquelles hores quan tot just acabava d'adormir-se. I molt menys la Pandora dels pebrots.

Més per massoquineria que per una altra cosa, perquè ja sabia el que s'hi trobaria, i no serien paraules d'ànim precisament, va obrir la capsa de roure a la vegada que l'Angelos, que també s'havia despertat amb el familiar sorollet.

—La nostra finestra dóna a l'est? —va preguntar-li el James a l'Angelos amb veu ronca.

—Sí... —va fer el noi, i tots dos es van aixecar per anar a veure el suposat estadi que devia d'haver aparegut aquella nit per art de màgia.

La Pandora tenia tota la raó: en una esplanada baixa que hi havia darrere les tres residències de l'Acadèmia, s'hi alçaven (o, més aviat, s'hi enfonsaven) unes grades que donaven a una mena d'arena de mides monumentals on hi havia nou tancats quadrats de fusta; un al centre i vuit més que sortien de dos en dos de cada un dels costats del tancat central, formant una creu. Al tancat del centre hi havia una mena de jardí amb un gran arbre antic i frondós del qual en penjaven uns fruits que resplendien daurats amb la llum del sol.

El jardí de les Hespèrides, va apuntar mentalment el James, amb les pomes d'or. Allà és on hem d'arribar tots.

El James i l'Angelos s'ho van quedar mirant embadalits.

—Angelos —va dir el James al cap d'una estona, sense treure els ulls de l'estadi—. Quantes vegades t'he de dir que et posis calçotets per dormir?

 

*   *   *

 

 &n bsp;          El Frank també es va llevar també quan va sonar la Caixa de Pandora i va llegir el missatge, pensant que no eren els millors ànims pel James per anar a fer la primera prova. El llit del seu costat estava ja fet, i l'Ulysses, el seu excèntric company d'habitació ja estava dutxat i vestit, i estava preparant la motxilla. El Frank va mirar el rellotge. Però si era un dissabte a les 8 del matí! Què coi feia llevant-se tan aviat?

    &nb sp;       —On vas? —li va preguntar mentre es fregava els ulls.

        &nbs p;   —A la biblioteca —va contestar el noi, pàl·lid i esprimatxat.

           ;  —A la biblio...? —va començar a dir el Frank—. Estàs de broma, no?

            L'Ulysses li va cavar una mirada penetrant.

    &nb sp;       —Jo mai estic de broma.

 &n bsp;          —Però si avui és la primera prova del Torneig dels quatre bruixots! —es va escandalitzar el Frank.

            ; —Precisament —va remugar l'Ulysses mentre es netejava les ulleres de cul de got amb la samarreta—. Per aquesta raó estarà buida i la tindré absolutament tota per a mi sol, sense haver d'aguantar murmureigs ni gent que pretén asseure's a la mateixa taula que jo i, oh, sí, de vegades fins i tot atrevir-se a parlar-me d'alguna assignatura, així, com si estiguéssim al mateix nivell. És de sentit comú, no veig com no te n'adones, per a mi seria humiliant fer preguntes estúpides com aquesta.

Es va penjar la motxilla a l'esquena i es va dirigir cap a la porta

—I a més tu sembles força intel·ligent —va dir abans de marxar—. Si et deixessis estar de foteses sense valor com el torneig i et concentressis en el que t'has de concentrar, ens evitaríem aquestes situacions humiliants. De veritat, quines ganes de fer-me malgastar saliva.

Va tancar la porta rere seu.

—Vull un canvi d'habitació... —va somiquejar el Frank.

 

*   *   *

 

El James va entrar al Partenó i va veure que l'Elektra seia sola en una taula, tota seriosa i pàl·lida. Va passar de llarg i va anar a asseure's on hi havia els magatotis i la Sofia, que s'asseia amb ells sempre que l'Elektra no ho feia. Va asseure's en una cadira buida i va sentir com els altres se'l quedaven mirant, sense gosar ell a dirigir-los la paraula ni a obrir la boca. Com sempre que se sentia malament per algun motiu o estava nerviós, tenia ganes de vomitar.

—T'has posat la crema refredadora de flames? —li va preguntar el Frank fluixet, i el James va assentir—. T'has pres la poció antieemmetzinament? —el James va tornar a assentir—. Molt bé. Al final què has decidit fer amb la poció aquella que fa que no sentis dolor?

El James va treure's un flascó de vidre de la butxaca de la seva túnica que contenia un líquid d'un violeta molt bonic.

—Encara m'estic rumiant si prendre-me'l o no... —va dir alçant la mirada cap als seus companys, i es va ficar per primer cop que no duien la túnica blanca de l'Acadèmia, com ell, sinó l'uniforme de Hogwarts—. I com és que aneu de negre?

—Anem tots del color de la nostra escola —va contestar l'Alice—. Que no t'hi has fixat?

El James va donar un cop d'ull al seu voltant. Era cert. L'usual mar d'uniformes blancs havia estat parcialment substituït per les robes vermelles de Durmstrang, blaves de Beauxbattons i negres de Hogwarts.

—Potser que tu no et presentis al Torneig amb l'uniforme de l'Acadèmia, no? —va suggerir el Frank irònicament.

—Ens han dit que ens donaran l'equip quan siguem a l'estadi... —va contestar el James—. Tu, Sofia, vas amb Hogwarts?

—A mi m'agrada més dir que vaig amb la residència Beta —va fer la noia, mirant-se la seva túnica negra que li havia deixat l'Alice—. De totes maneres necessites gent de més, ja que molts dels teus t'han abandonat... —va afegir senyalant la taula del costat, on el Romeo i la Juliet Montague, juntament amb el Brutus McNair i l'Elizabeth Zabini xerraven animadament mirant-lo de reüll, tots quatre vestits de vermell.

—La veritat és que a simple vista el Gunnar Ivanovitx és qui fa més patxoca... jo també aniria amb ell—va reconèixer el James.

—Bestieses —va dir la Geena, que li va passar un sandvitx de bacó i formatge que li acabava de preparar—. Seràs el millor. Menja. Que mengis, et dic. Així m'agrada. Si et veus en problemes dels grossos, llança espurnes daurades i intervindrem, d'acord?

 

*   *   *

 

Quan el James va entrar a la tenda que hi havia al costat de l'estadi, ja hi era tothom. Els jutges eren de peu parlant baixet en un racó, i la McGonagall només va alçar la mirada en veure'l entrar per saludar-lo breument amb el cap.

Els altres tres paladins també hi eren. La Linette estava asseguda en una cadira victoriana, mirant al terra i mossegant-se les ungles. Anava vestida amb una mena d'uniforme blau i platejat molt bonic que remarcava molt la seva pal·lidesa extrema, segurament causada pels nervis. Allà assegudeta, amb els peus  penjant-li de la cadira sense arribar a terra, semblava més petita que mai, tot i fer sisè. Al Gunnar, en canvi, se'l veia més gran que fins i tot normalment. Estava sorrut i feia passar els nervis caminant amunt i avall per la tenda, vestit amb un xandall que semblava de seda del color de la sang amb unes lletres negres a l'esquena que deien Ivanovitx. Ell també el va saludar amb el cap quan el James va entrar, i li va sobtar veure que darrere aquella fatxada de múscul pur hi havia amabilitat i força simpatia. La veritat era que el James el trobava força decent, per ser de Durmstrang. L'Elektra també era de peu, però estava recolzada a un dels pals que aguantaven la tenda, amb un xandall blanc brillant ribetejat de plata. S'havia recollits els llargs cabells castanys en una cua de cavall i els ulls blaus li ressaltaven com mai. Li va fer un somriure tímid al James, que va sentir que es desfeia en veure-la tan bonica i serena donades les circumstàncies.

El James es va mirar l'uniforme de l'Acadèmia que encara duia, preguntant-se què havia de posar-se ell, i la McGonagall, que ho devia veure, li va fer un senyal des del racó i li va dir:

—Potter, passi a la sala contigua, hi trobarà el seu uniforme.

El James va passar per una lona i va veure que allà en una banqueta hi havia tres uniformes blancs, que es devien haver tret els seus companys i un de negre plegat. El James es va desvestir i va agafar el seu xandall. Era molt suau i molt còmode i tenia els punys i els ribets daurats. A la banda esquerra del pit hi havia una H daurada i, a l'esquena, escrites també en daurat sobre la silueta vermella d'un lleó, hi posava POTTER. El James es va alegrar que, segurament per indicacions de la McGonagall, hi hagués referències a la residència Gryffindor.

Quan va plegar la túnica blanca es va adonar que duia una cosa a la butxaqueta interior, i en va treure el flascó de líquid violeta. Es va posar la mà a la butxaca es va posar l'anell. A qui demanava consell? La seva àvia i el Remus li dirien que no, seguríssim. Trobarien descabellat que es prengués allò. Però mai no s'havia sentit gaire identificat amb ells tampoc.

—Avi. Sirius.

Els dos rondadors van aparèixer a l'acte al seu costat.

—Què faig?

—Jo me'l prendria —va dir el Sirius, tal i com s'havia imaginat—. Que et fas mal i no ho notes, doncs mira, acabes el torneig encara que sigui amb la cama trencada i després que et curin, tu.

—Ja m'imaginava que em diries alguna cosa així... —va murmurar el James amb un somriure, perquè no el sentissin des de fora—. Avi?

—És decisió teva —va dir el Forcat encongint les espatlles—. Però si te'l prens hauràs d'anar amb molt de compte que, cada cop que t'ataquin no et facin més mal del que et penses. Hauràs de comprovar que tinguis els ossos al seu lloc i que no et ragi més sang del compte d'enlloc. Tu decideixes.

—Ja, ja —va fer el James—, però tu què faries?

—Suposo que jo me l'hagués pres —va reconèixer—, però això no vol dir que... oh, fantàstic —va afegir quan va veure que el James obria el flascó i se l'empassava d'un glop.

—Ei —va dir el James un moment després—, se m'ha passat de cop el mal de panxa que tenia...

—Deuen de ser els nervis —va suposar el Sirius—. Però ara no pots notar dolor de cap mena. Això vol dir que el Frank ha fet bé la poció. Si et sembla, ens quedarem amb tu durant tota la prova, per si et podem ser d'ajuda.

El James va assentir i es va mirar el rellotge. Tres quarts d'onze clavats. Disposava de tres hores justes sense dolor.

Quan va sortir, el Senador els va fer senyals perquè els quatre paladins s'acostessin. Duia una bosseta de vellut negre a la mà.

—Molt bé, tot és a punt —va anunciar—. Veuran, dins d'aquesta bossa tenen unes rèpliques en miniatura d'allò a què s'han d'enfrontar. Abans però, deixin-me que els expliqui en què consistirà la primera prova, que tracta del valor. Com que aquesta vegada han vingut aquí sense ni la més remota idea del que es trobaran —aquí els quatre paladins van intercanviar silencioses mirades de complicitat—, els he de posar al dia. Segons la mitologia, en temps de l'antiguitat, aquí a Grècia aquells que demostraven un valor inigualable eren anomenats herois, i se'ls anomenava així perquè lluitaven contra monstres que pretenien destruir la seva pàtria. El més famós d'ells va ser Hèracles, conegut pels dotze treballs que va haver de dur a terme. Vostès n'hauran de dur a terme nou, tot i que una d'elles serà comuna i no tindrà cap complicació: agafar les pomes d'or del jardí central. Per accedir-hi, però, hauran d'enllestir dues proves cada un. En aquesta bossa hi ha unes rèpliques en miniatura del éssers als quals s'hauran d'enfrontar. N'han d'escollir dues a sorts cada un. Les dames primer, d'acord? —va afegir, passant la bossa a la Linette Perrault, que va ficar-hi una mà tremolosa i la va treure subjectant un gos de tres caps. El Cerber.

Aleshores va ser el torn de l'Elektra, que va tancar els ulls i els va obrir amb compte per veure que havia agafat un ocell de color bronze. Les aus d'Estimfàlia. El Senador li va allargar la bosseta al James, que va ficar-hi la mà, pensant què preferiria treure'n.

—Res —va dir el Sirius darrere seu—, no preferires res, totes són horribles. Au, va, treu alguna cosa interessant, que ens divertirem.

El James va treure la mà de la bossa. Oh no. L'hidra. La maleïda hidra amb els seus maleïts dos caps. Va caminar-li pel palmell de la mà, i els dos caps es van girar per mirar-lo. Un d'ells va llançar una petita flamarada en la seva direcció. Es va preguntar per què devia ser que considerava el seu ésser pitjor que el dels altres. Segurament perquè era el seu.

El Gunnar Ivanovitx va treure el gegant Gerió. I van començar la segona ronda. A la Linette li va tocar el bou de Creta. A l'Elektra, una dona d'aspecte brutal, d'un sol pit i amb un arc i fletxes a la mà; l'amazona. El James va ficar la mà, que havia anat contant el que quedava. O el senglar d'Erimantea o el lleó de Nemea. Va tenir un pressentiment sobre quin dels dos seria, i ho va encertar. Pel que es veia, la seva vida estava marcada pels lleons. Amb un sospir, el Gunnar va agafar el senglar.

 

*   *   *

 

Quinze minuts més tard, quan els quatre paladins van sortir de la tenda, els va embolcallar una gran cridòria procedent de les grades que els envoltaven circularment. Tot i això, el públic va ser el que menys els va importar en aquell moment. El que més els preocupava era el que veien a dins els tancats, que ja no eren buits.

Mon dieu! —va exclamar la Linette, al costat del James—. Són encaga més grans del que m'espegava...

Just davant seu tenien el gos de tres caps; era immens.

—Crec... crec que enz haurríem que col·locar alz noztrez llocz... —va dir el Gunnar, i els altres van assentir—. Bona tzort, noiez.

La Linette només va empassar saliva i es va quedar allà on era, mentre l'Elektra se n'anava cap a l'esquerra i el Gunnar i el James cap a la dreta.

—Ezpantat? —li va preguntar el Gunnar, mentre s'acostaven al gegant Geriont, que s'havia pres allò de "gegant" amb més ganes del que el James trobava estrictament necessari.

—Què va —va fer el James empassant saliva.

—Ja —va somriure el Gunnar—, jo tampoc.

—Déu n'hi do amb el gegant... —va fer el James quan van passar per davant del tancat del Gunnar, sense poder apartar-ne els ulls.

El noi va riure.

—Doncz no t'envejo...

En sentir allò, el James es va tombar cap al seu tancat a l'acte. Oh, merda. Oh, merda, merda, merda. Qui li hauria manat...?

Amb el cap cot, es va començar a dirigir cap allà. Si hagués descrit l'hidra d'alguna manera, hauria dit que semblava una serp gegantina amb dos caps de... de drac, sí, no n'havia vist mai cap però segur que devien ser per l'estil... Tenia les escames entre blaves i liles i els ulls de tots dos caps vermells, que el seguien mentre s'acostava. S'hi va parar al davant i es va mirar la bèstia.

—Ella és més forta, però tu ets més intel·ligent, recorda-ho —li va aconsellar el seu avi.

—Home, tenint en compte que té dos cervells, no sabria què dir-te... —va ficar-hi cullerada el Sirius, que semblava entusiasmat amb tot allò.

—No ajudes, Sirius —va dir el James, però la seva veu va quedar amortida per la clamor del públic.

La multitud vestida de negre era darrere seu, donant-li ànims. Va buscar amb la mirada el rostre dels seus amics. Eren en un costat de la tercera fila, prop de la sortida, per si havien d'intervenir. A diferència de la resta de la grada, no semblaven tan entusiasmats per l'espectacle com preocupats per ell. La Geena tenia els ulls com taronges i s'havia tapat la cara amb les mans. El Frank, al seu costat, semblava una estàtua de pedra amb la boca entreoberta. El James va pesar que es devia haver quedat clavat a mitja síl·laba de "fli-...". L'Alice, a l'altre costat del seu germà, es mirava només el James i es mossegava les ungles. Quan va veure que el James la mirava li va fer un somriure nerviós, i li va donar un cop de colze al Frank perquè reaccionés.

—Benvinguts a la primera prova del torneig dels quatre bruixots! —va dir una veu molt coneguda. L'Angelos li havia explicat al James que l'havien escollit de comentarista; la veritat és que tenia bona veu—. Feia dies que ho estàvem esperant!

A continuació, es va posar explicar en què consistia aquella prova. Però la gent estava neguitosa per veure-ho començar, de manera que es va donar més pressa de la que James hauria volgut.

—I ara, donem pas als nostres protagonistes! G, L, J i E s'enfronten a unes bèsties magnífiques! Estaran a l'alçada? Doncs ara ho sabrem! Prepareu les varetes, paladins! En deu segons s'obriran els tancats! Tots a punt? Doncs vinga! Tres! Dos! U! Som-hi!

El James va deixar d'escoltar l'Angelos i es va focalitzar en l'hidra. La veritat és que era preciosa, però era la mena de bellesa que un preferiria veure des d'uns quants quilòmetres de distància. Va apuntar darrere seu amb la vareta, cap a la residència Beta i va cridar:

Accio espasa!

Un cop dit allò, va haver de llançar-se a terra per esquivar un cop de cua de l'hidra, va rodolar i es va tornar a aixecar. No va sentir ni el cop, aquella poció era genial. Quan es va girar, ja la tenia allà: suspesa en l'aire, resplendent, l'espasa de Godric Gryffindor a la seva disposició. Darrere seu, alguna gent va fer crits d'admiració: segur que n'hi havia que havien reconegut l'espasa. Va agafar l'empunyadura i va notar que se li esvaïen els nervis. Molt bé, tros de llangardaix, a veure qui pot amb qui.

Va veure que la cua de bèstia tornava a acostar-se-li, però es va quedar on era i va empunyar l'espasa amb decisió. Si l'hidra volia derrivar-lo, hauria de fer un cop de cua fort; si mantenia l'espasa ferma, la mateixa hidra faria que li tallés de pura força. I així va ser, ZAM! El James va caure a terra de costat, però la bèstia ja no tenia cua. Va mirar si tenia el braç amb un angle normal; sí, no li havia passat res. La bèstia bramava de dolor i d'ira i un dels caps es va donar la volta i li va llançar una flamarada. El James es va quedar quiet i, tal i com pensava, només va sentir unes pessigolles suaus i força agradables. Però es va adonar d'una cosa: se li havia incendiat el jersei. Se'l va treure ràpidament, deixant el tors al descobert, va apuntar al cul sense cua de la bèstia, d'on rajava sang a dojo, i l'hi va llançar. La bèstia va tornar a rugir, i va atacar. El James no va tenir més remei que córrer, però la bèstia era molt ràpida de moviments per ser tan gran; el va atrapar en un tres i no res amb els seus ullals pel braç esquerre i el va llançar enlaire. El James va pujar uns deu metres amunt de la força amb què l'havia llançat. Cauria en picat. Què podia fer?

—Levita! —va cridar el Forcat.

Quan era a pocs metres de terra va apuntar amb la vareta cap a ell mateix.

Wingardium leviosa!

Va acabar de descendir més lentament, i va picar el terra amb no gaire força. Es va mirar el braç esquerre. No li feia gens de mal, tot i que li rajava sang. Se la va fregar amb la mà; no semblava un tall gaire profund. Però es va girar a temps per veure que un dels caps de la bèstia tornava a la càrrega. El va esquivar, però a darrere l'esperava l'altre. Si el tornava a llançar enlaire acabaria trencant-se el cap. Sense pensar el que feia, va fer un gir tancat i ZAS! Li va tallar el coll a la criatura.

—No! —va cridar el Sirius—. Què fas?

—Guanyar temps!

—Però ara n'hi sortiran dos!

—I què he de fer, deixar que em mati? —va fer, mentre arrancava a córrer per evitar l'altre cap, que s'havia tornat boig de ràbia.

Es va dirigir cap a unes roques i s'hi va amagar mentre corria i l'hidra anava donant cops contra les roques per trobar-lo. Va sentir de fons l'Angelos que parlava.

—L ja ha passat al segon tancat! G ho està fent molt bé, però amb aquest gegant sembla que no hi ha manera! Déu n'hi dó quina força que té el noi, eh? La nostra E està rajant sang per tots cantons, però ja ha vençut la meitat dels ocellots i J està marejant de tal manera l'hidra que aquesta ja no sap per on agafar-lo... oh, oh, mireu, ja li estan creixent els dos caps nous...

El James es va arriscar a donar una llambregada per sobre la roca. Cert. Del coll tallat, ara en sortien dos; s'estava bifurcant.

—James! —va cridar una veueta a sota seu. Era la Geena, a l'altra punta de la roca que li feia senyals amb les mans mentre tothom mirava embadalit com es refeia l'hidra—. Espurnes daurades!

El James va vacil·lar. No sabia si volia ficar la Geena allà enmig. Però ella ho va veure i se'l va mirar enfadada com dient James-fes-el-favor-de-no-fer-te-l-heroi-o-vinc-i-et-foto-un-clatellot. El James va sospirar i va saltar per sobre les roques. Va caure de peu, es va alçar, i abans que l'hidra s'adonés del que havia passat, va llançar espurnes daurades cap al sector de roques on s'amagava la Geena. Un instant després hi apareixia un cavall ros que va saltar fins a posar-se al seu costat. El públic va contenir un crit

—Al·lucinant! Mireu el J! Acaba de crear una il·lusió perfecta! Això és màgia molt i molt avançada!

El James va muntar al cavall d'una revolada i va esquivar un dels caps de l'hidra. Ara anava molt més de pressa i tindria temps per fer la màgia que feia estona que volia fer. Es va ajupir per esquivar un dels caps, però un altre va anar directe cap a les cames de la Geena. No tenia més remei. ZAS!

—Però vols fer el favor de deixar de tallar-li caps? —anava bramant el Sirius.

El James no va fer-ne cas. Es va concentrar a fer allò que tenia en ment. Feia temps que havia après a conjurar cordes, però les cordes eren fàcils de cremar. Necessitava alguna cosa més resistent. Mentre la Geena anava esquivant caps, que ja eren quatre, ell va alçar la vareta, va apuntar cap al cap que tenia més a prop.

Catenis religo!

Va sorgir una cadena de ferro de la seva vareta, que es va tancar en un dels colls de l'hidra. El James va manar a la Geena que es dirigís cap al tancat i va lligar l'altre extrem allà, i un dels caps va quedar immobilitzat.

—Ben fet! —va exclamar el seu avi—. En queden tres.

—Ho sé —va dir ell, respirant amb dificultat—. Som-hi, G!

Es van tornar a posar en marxar, i el James va repetir l'operació. Cinc minuts després ja havia lligat dos caps més, però quan anava a capturar l'últim, el cap va esquivar cadena i va mossegar una de les cames del cavall, fent que caiguessin a terra els dos. El James va rodolar pel terra, i va veure com el cavall s'arrossegava per amagar-se de nou darrere les roques. Havia de distreure l'hidra com fos, de manera que li va llançar una pedrada al cap. L'hidra es va enfadar i va estirar el cap a ell per engrapar-lo, però aquell cop el James estava preparat. Tant bon punt el va alçar, el James va apuntar-li el coll amb la vareta.

Catenis religo!

Quan el va deixar anar, el James va sortir volant, però com que duia la cadena ben agafada, va escanyar aquell cap i després se'l va endur de baixada. Va aterrar dret, va alçar l'espasa i va clavar la cadena al terra de sorra. La bèstia va intentar alliberar-se, però l'espasa no va cedir.

—J ho ha aconseguit! L'ha vençut! I E també, ja està, ara els quatre es reuniran a la segon tanca.

El James va respirar profundament i va mirar cap a la grada, on la Geena pujava amb l'ajuda del Frank. Podia caminar, però anava una mica coixa. Esperava que l'hidra no li hagués fet gaire mal. 

El James va mirar cap al tancat on l'esperava una figura molt familiar: un lleó. El que ja no era tan familiar era que fes dos metres d'alt. Es va dirigir cap allà i va saltar per sobre de la tanca. Perquè no li venia de gust obrir-la. Ara no si servia cap arma a part de la vareta, perquè aquell era un ésser purament màgic i les armes terrenals no el podien ferir. Però era un lleó. I el James sabia com pensava un lleó. Pensament rectilini, les coses d'una a una. Molt bé, noi, doncs molt em temo que t'hauré de distreure...

—Expecto patronum!

El seu lleó va sortir de la vareta. I aquell cop l'havia fet pràcticament tan gran com el lleó al qual s'enfrontava. Això va atabalar molt al lleó, que es va mirar al seu contrincant amb una barreja de sorpresa i disgust. Per què hi havia un altre mascle al seu tancat?

—Mare meva, mireu el tancat de J! El tio ha fet un patronus corpori enorme! La mare que el va parir, primer la il·lusió i ara això!

—Ara et transformes en animàgic i el noi es desmaia de l'emoció —es va burlar el Sirius.

—Tinc uns bons mestres —va dir el James—. En fi, anem a veure què fem amb el gatet.

Per combatre un animal tan àgil, ell també hauria de ser àgil, de manera que es va concentrar per fer servir la seva agilitat de lleó sense transformar-se. Va sentir que els seus músculs es tensaven. Ja ho tenia. Es va enfilar per les roques amb un parell de salts ben calculats (que van fer que la grada es posés aplaudir, i no només els de Hogwarts) i va pujar fins a dalt de tot. Aprofitant que el lleó estava distret amb el seu patronus, es va llançar des de dalt de tot de les roques i va aterrar al seu llom. El lleó es va posar frenètic i va començar a fer bots per treure-se'l de sobre. El James, però, es va agafar fort a la seva cabellera i va dir:

Lacarnum inflamarae.

La melena se li va encendre en pocs segons i llavors en James es va deixar caure a terra, però es va aixecar ràpidament. No li feia mal res de res, però amb la de vegades que havia rodolat per terra, segur que l'endemà estaria cobert de blaus. El lleó també va rodolar per terra per espolsar-se la cabellera. Allò segur que l'hauria fet enfadar. Va aprofitar aquells moments per mirar què feien els seus companys. A la seva dreta, l'Elektra estava lluitant cos a cos amb l'amazona, i el James es va sorprendre de com de bé ho estava fent; no la coneixia, aquesta cara de l'Elektra, no era la mena de persona a la que semblava que agradés la lluita lliure.

—Oh! Au, quin mal! —va cridar l'Angelos—. El senglar s'ha llançat a sobre el G! Què farà, ara? Sembla que està atrapat... sembla que... que... collons, mireu què fa! L'està aixecant a pes!

El James va mirar cap a l'altra banda. El Gunnar acabava d'aixecar del terra un porc senglar de tres metres i unes quantes tones de pes per sobre del seu cap i l'havia llançat tres metres enllà contra les roques!

—Que et pensaves que series l'únic que duia asos a la màniga? —va dir el Forcat—. No sé què ha degut fer, per tenir tanta força... James, compte!!!

Massa tard. En aquells preciosos segons que havia perdut per mirar què feia el Gunnar, el lleó havia aconseguit apagar el foc i, tot i que tenia els cabells socarrimats, estava enfurismat, i s'havia llançat a la càrrega del James. Aquest, tot just va tenir temps de veure acostar-se-li l'urpa a la cara i, de la força, fer-lo caure a terra d'esquena.  El James es va alçar i es va posar rere la roca per mirar si seguia sencer, i de seguida es va endur les mans a la cara, esperant trobar-hi sang. No n'hi havia. Es va palpar la cara, però allà no hi havia ni una rascada. Curiós. En fi, es va encongir d'espatlles i es va tornar a concentrar en la seva agilitat. Músculs tensats, articulacions apunt... alehop! Amb un salt es va enfilar a la roca i de l'altre es va llançar sobre el lleó de nou per a derribar-lo.

Impedimenta!

Allò no va servir per aturar els moviments del lleó però sí per a fer-los més lents durant una estona. El James es va tornar a enfilar a les roques, i el lleó el va seguir de prop. El James va saltar una roca i quan era sota seu la va fer esclatar, de manera que quan el lleó va saltar, va caure al buit i es va estampar contra el terra quatre metres més avall. El James va saltar a terra també i es va preparar. El lleó es va aixecar i va caminar furiós cap a ell, però una de les potes li fallava. Tot i això, el lleó l'havia acorralat entre el tancat i les roques i el James no tenia escapatòria.

—Impedimenta! Petrificus totalus! Impedimenta! Petrificus totalus!

Va anar llançant els encanteris un darrere l'altre i va veure com els moviments del lleó s'anaven fent cada vegada més lents, tot i que cada vegada el tenia més a prop. Però quan ja només el tenia a mig metre...

—Petrificus totalus!

El lleó va quedar immobilitzat. El James es va recolzar al tancat que tenia darrere i va respirar fons amb els ulls tancats. Tot allò era massa per un sol dia. I la idea hagués estat que ho hagués fet sense saber a què s'enfrontaven? Normal, que tothom fes trampa, al torneig!

Es va aixecar, fent veure que li feia mal el braç i la cama que li semblava que s'havia endut més cops i va passar al tercer tancat, el jardí, on només l'esperava el Gunnar, tot ensangonat, que havia deixat inconscient el seu senglar a cops de puny.

—Felicitats, Gunnar —va dir-li—. Com t'ho has fet per tenir aquesta força...?

—Una potzió —va dir ràpidament el noi—. Com t'ho haz fet tu, per fer aquetz zaltz?

—Pocions, també... —va mig-mentir el James, mentre s'acostava a l'arbre i li arrencava una de les tres pomes daurades que quedaven—. Escolta, tinc alguna ferida a la cara?

—No... —va fer el noi—. Per què, que et fa mal?

—Sssí... —va fer el James dèbilment, mentre l'Elektra entrava al tancat, tota destarotada i amb la roba trencada i amb força sang també—. Estàs bé, Elektra?

—Sí, la major part de la sang és dels ocellots...

La Linette va arribar just després, coixejant, i va agafar l'última poma.

—Megda de bou dels collongs... quasi se m'endu la cama!

—I aquí acaba la primera prova! —va anunciar la veu de l'Angelos—. Els quatre paladins se n'han sortit a la perfecció i ja han recollit les pomes d'or que els serviran de pista per a la segona prova que tindrà lloc d'aquí a tres mesos justos, el 24 de febrer! I ara anem a veure les puntuacions del jurat, si els quatre paladins us podeu posar en línia recta...

Quan es van alinear, el James va notar que li queia una gota al pit nu. S'ho va tocar amb la mà, era vermell. Què...? El James es va palpar la cara i va notar que la tenia molla, i va veure amb horror que allò era sang.

—James que pa... —va començar a dir l'Elektra abans de tapar-se la boca amb les mans i posar-se a xisclar.

—Què està passant...? —va fer el James, que va notar que havia perdut la visió de l'ull dret.

Al seu costat, el Gunnar s'acabava de treure també el jersei i ara li pressionava contra la cara.

—Un tzanador! Que vingui un tzanador! Jaaaa!

 

*   *   *

 

—Un lleó de Nemea, a qui se li acudeix —anava dient la infermera de l'Acadèmia, mentre preparava unes gasses i tot de flascons de colors vius—. Les ferides que produeixen aquests animals actuen amb uns minuts de retràs... és part de la seva màgia defensiva, fer creure al seu contrincant que està bé quan en realitat és a punt de morir... Intentaré salvar l'ull, però aquesta ferida...

—Què? —va voler saber el James, que era conscient que la tenia al bell mig del rostre—. Què passa amb la ferida?

—Que no és una ferida ordinària de les que es curen amb medicina —va contestar la infermera pràcticament—. Aquestes bèsties són purament màgiques i el dany que li ha fet també ho és. Aquesta ferida li deixarà una cicatriu per recordar.

—QUÈ? —va tornar a repetir el James ara molt més alt, incorporant-se al camastre—. No em pot quedar aquesta cicatriu! És horrible!

—No, horrible haguéz eztat que t'haguéz matat —el va tallar el Gunnar, obligant-lo a estirar-se un altre cop—. Dóna gratzies que només és una tzicatriu.

Com que, enmig de la multitud curiosa, la infermera no podia arribar de cap manera cap a ell, el Gunnar l'havia aixecat com un sac de patates i se l'havia endut a l'infermeria, apartant la gent a cops.

—A tu també t'haurien de mirar les ferides... —va dir-li el James.

—Crreu-me, tinc molt millorr azpecte que tu.

—Certament —va dir la infermera, mentre li posava al James un cotó fluix impregnat d'alguna substància sobre l'ull—. Perdoni'm per ficar-me on no em demanen, però l'única persona que he conegut que  hagués patit l'atac d'un lleó de Nemea es va desmaiar del dolor. Em pot explicar perquè no s'està retorçant i cridant, en comptes d'estar aquí tan panxo preocupat per si li quedarà cicatriu?

El James se la va quedar mirant sense saber si dir-li o no.

—Au, va —va dir la infermera—. Confidencialitat sanador-pacient. Ja sé que es fan trampes, i no en diré res als jutges, però necessito saber què li passa per no posar-li cap substància contraproduent.

—M'he pres una poció per no notar dolor... —va sospirar el James.

—Ja m'imaginava una bajanada per l'estil —va contestar ella desaprovadorament—. El dolor serveix per alguna cosa, sap, senyor Potter? Ara haurem d'esperar per saber si té contusions. I no li puc posar anestèsia, o sigui que espero que tingui estómac, perquè li he de cosir aquest tall... Senyor Ivanovitx —va dir agafant una agulla que al James li va fer agafar vertigen—. Aguanti'l ben quiet...

 

*   *   *

 

Va resultar que no tenia tan d'estómac com es pensava, i va vomitar un parell de cops. Ara estava menjant una mica per recuperar forces, juntament amb el Gunnar i l'Elektra i la Linette, que havien arribat poc després perquè els curessin les seves ferides de menys importància. Portava la part dreta de la cara tapada des del front fins a mitja galta, i no tenia cap ganes de veure què hi havia sota, tot i que els altres tres insistien que podia donar gràcies i que hauria pogut ser molt pitjor. Al cap de menys d'una hora se li passarien els efectes de la poció i la infermera ja l'havia avisat que s'anés preparant, perquè desapareixerien mica en mica, i fins que no li marxessin del tot no el podria anestesiar. El fet que ho comparés amb una tortura xina no va millorar l'estat d'ànim del James.

I a sobre ni tan sols sabien la puntuació de la prova!

—Jamesie! —va dir una veu coneguda de sobte, entrant per la porta d'una revolada—. A veure com t'ha quedat la cara, a veure, a veure...? Oh —va fer la Lily, desil·lusionada—, està tapat. T'ho pots treure? Eh? T'ho pot treure?

—No, senyoreta Potter, no s'ho pot treure —va dir una veu severa rere seu. La McGonagall també hi era, així com l'Albus, el Frank, l'Alice i la Geena, que va entrar coixejant—. Felicitats per la seva estupenda actuació, senyor Potter. Com es troba?

—Ara bé, però diu la infermera que m'he de quedar perquè el dolor empitjorarà d'aquí a... menys de mitja d'hora —va mirar el Frank, per fer-li entendre que s'havia pres la poció.

—I això de la cara? —va preguntar l'Albus amb por.

—És un bon tall —va dir el James—. Amb una mica de sort recupero la visió, però em quedarà cicatriu.

—Què dius! —va exclamar la Geena, acostant-se-li.

—I a vostè què li ha passat, senyoreta? —va demanar la infermera, que havia vist que coixejava.

—L'han empès i ha caigut de la grada —va intervenir l'Alice ràpidament.

La infermera es va endur la Geena uns moment per mirar-li la cama.

—James... —va fer l'Alice—, em sap greu que et quedi una cicatriu... però pensa que de la manera que eren aquelles bèsties, la veritat és que tampoc no et pots queixar...

—Això li hem dit nosaltres... —va començar l'Elektra, però va callar de cop quan l'Alice li va fer la Mirada.

—Sembla que ho portin als gens, això de les cicatrius, eh? —va comentar la McGonagall alegrement—. No pateixi, ja s'hi acostumarà. Jo en tinc un munt, de cicatrius, i la veritat és que m'agraden força. Cadascuna d'elles em recorda que he sobreviscut i que sóc més forta.

—Gràcies professora —va dir el James.

—Haurien d'anar marxant —va dir la infermera, que va tornar amb la Geena completament curada—. El senyor Ivanovitx i la senyoreta Perrault també, sembla que ja estan bé del tot. Senyor Potter, al camastre, que de seguida prepararem l'anestèsia. I senyoreta Panatolis, esperi'm aquí que li donarem un cop d'ull a aquest braç.

Tots es van acomiadar i van deixar el James i l'Elektra sols a l'infermeria mentre la infermera era en una saleta apartada preparant els medicaments. El James es va anar a asseure al camastre mentre l'Elektra es passejava per allà.

—Encara no notes dolor? —el James va fer que no amb el cap, i ella va seguir—: M'he espantat molt quan he vist que se t'obria un tall a la cara sense més i més. Perdona per haver-me posat a xisclar.

—Qualsevol ho hauria fet, suposo... —va dir el James, mirant-se la ferida del braç esquerre—. Ai, merda, ajuda'm a posar-me bé la gassa...

L'Elektra va anar cap allà i ràpidament li va col·locar la bena al lloc. Abans que el deixés anar, el James li va agafar la mà i li va prémer al seu braç. Esperava que el fet d'anar tot embenat no li fes perdre gaire l'atractiu del què s'aprofitava en aqueles ocasions.

—Tu estàs bé? —li va preguntar amb veu suau.

—Sí... —va assentir ella.

—I quan vaig deixar d'agradar-te? Per què m'evites, ara?

L'Elektra, sorpresa pel canvi dràstic de tema, se'l va mirar als ulls.

—Jo... no... quan... quan tot es va tornar més real, i vau venir aquí, jo em vaig espantar i...

—Espantar-te? —va somriure el James—. Per què?

—Hi ha... hi ha moltes coses sobre mi que no saps.

—Doncs m'interessaria saber-les —va contestar el James—. Per què no me les expliques?

L'Elektra va abaixar la mirada amb un somriure trist.

—Això només pot acabar malament —va dir, però va aixecar el cap al seu i li va fer un petó als llavis. El James la va acostar més cap a ell i li va correspondre.

—Correré el risc —va dir ell amb un somriure, i ella li va tornar, amb les galtes enceses.

—Molt bé, senyor Potter —va dir la veu de la infermera, i els dos es van separar a l'acte—, estiri's. En deu trenta li deixa de fer efecte la poció. Senyoreta, m'haurà d'ajudar a mantenir-lo quiet per injectar-li l'anestèsia.

—Vol dir que cal..? —va començar a dir el James, girant-se cap  la infermera—. Tot això em pensa clavar?!!! —va exclamar quan va veure el pam de xeringa que duia a la mà.

—Tranquil, senyor Potter —va contestar la infermera—, que quan torni el dolor, aquesta agulla serà la menor de les seves preocupacions.

El James es va estirar i es va preparar, contant mentalment. Cinc, quatre tres, dos, u...

I aleshores va començar. Va començar per la cama dreta, on hi devia tenir uns quants esquinços i tota una cremada que s'havia fet de tant rodolar per terra. El cul li feia un mal espantós, semblava que li estiguessin clavant agulles a la columna vertebral i el braç esquerre li palpitava de tal manera que va pensar que se li partiria en dos. Però res, res de tot allò era comparable al mal que va sentir a la cara. Més que una urpa, semblava que li hagués obert una destral. Era un dolor agut i punyant, que li arribava fins al cervell. No podia ser, no podia ser! Com podia haver permès fer-se tan de mal? No sentia res més que dolor, al seu voltant algú parlava fort, però ell només sentia els seus propis crits d'angoixa... la mort era preferible a allò... i cada vegada era més i més fort, més i més dolor. No podia evitar retorçar-se.

—AAAAAAAHHHHHHHH!

I aleshores va sentir unes mans fermes a les espatlles que feien força cap avall, un pessic de no res al braç dret... i tot es va enfosquir.

 

 

 


 

VIST

Coses increïbles! Ocells de bronze, gegants, amazones, lleons, hidres...! I quatre valents que ho han fet més bé del que ningú s'esperava! Això sí, han acabat tots fets un cristo, especialment J que, no se sap com, se li ha partit la cara en dos un cop ja havia acabat! Llàstima, tan guapo que era! Crits d'espant i  d'alegria i de curiositat! Gent embogida corrent per tot arreu! Un jurat que no ha pogut votar! Una diada que no oblidarem mai!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo


Llegit 1503 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/04/2010 a les 12:09:32
#21385Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Apa, ja sé que fa un mes, però finalment ja tenim el capítol acabat.

Potsre heu notat que és el més llarg que he escrit mai. La veritat és que m'ha costat moltíssim escriure'l, però estic força contenta amb el recultat. Espero haver respost bé a les expectatives de la primera prova.

Comenteu tots molt, eh, que hi ha molt per comentar, aquesta vegada! espero que no us hagi important que hagi passat una mica per alt les proves dels altres tres paladins, però és que si posava tots els comentaris de l'Angelos no hagués acabat mai.

En fi, petonets per a tots!

Agatha Black

PS: No us ho creure, però la signatura "Pandora" del final no hi cap i me l'ha eliminada. Menys mal! Una mica més i no puc penjar el capítol per llargària! XD




AvatarTooru 240 comentaris19/04/2010 a les 17:24:35
#21386Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!
UAU!

Esta genial! M'he emocionat inclus llegint-ho! A mi no me importa que no hagis comentat els altres, amb el de J, t'has lluit.

Pobre J, aixo de la cicatriu en la cara, mentres no li quede molt horrible.

Fins aviat!




Avataranna_lovegood 206 comentaris19/04/2010 a les 18:27:27
#21387Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Fli-pa xDD no tinc paraules, és genial aquest capítol, m'he emocionat, oh déu meu m'agafara un colapse nerviós! En James, el meu Jamsie amb una cicatriu! al mig de la cara! No! Tu em vols traumatitzar, oi? primer amb la cicatriu i després amb el petò James-Elektra!

Bueno, intento tranquilitzar-me una mica o si que m'acabara agafant algo.

Anem per parts:

1- A mi em va bé que només hagis explicat la del James...i els comentaris del Sirius i l'Angelos genial xdd.

2-La cicatriu: crec que la meva opinió ha quedat més que clara una mica més amunt...El meu pobre Jamsie, esperem que continui igual de guapo xD

3-La Lily genial, com sempre, immillorable xD

4- El petò James/Elektra, m'he traumatitzat MOLT, de veritat estava emocionada amb el ball d'hivern i... aixòòò! Noo!

I per cert, la Elektra té coses que amagar, el problema es què...Algo que té a veure amb els vlads o els zúrichs?

Buf, un dels millors capitols de la fic!

Esperem que en el pròxim no tardis tant o ens agafarà un atac de nervis i hauràs de repartir til·les a tothom ;)




AvatarClara_Weasley 133 comentaris19/04/2010 a les 18:32:20
#21388Encara no he escrit cap fanfiction

Fli-pa! No pot ser, i què passará amb la bellesa natural del James? xDDDD No, Jamesi, pobret, el meu nen...

Jo vaig dir que li tocaria el Lleó de Nemea perque, bé, el James és un lleó i tot això i... tenia raó xDD

Sobr el petò, bueno, el James está fet per l'Alice i l'Alice pel James, i com diu l'Ariadna Tonks, que es casin i tinguin molts fillets xDD El mateix dic amb el Frank i la G (Quan pasara alguna cosa entre aquests dos, en serio? xDD) Jo què sé, que es comprin una caseta al costat de la del James i l'Alice i siguin veins (Aquesta part del comentari pots oblidarl-a xDD)

Sabia que passaria algo amb la puta crema aquella, joder, que casi li treu un ull! I, bé, lo de las cicatrius o podrem aguantar, total, ve de família xD

Bueno, pobret Jamsie, esperem tots que es recuperi aviat i no perdi la seva bellesa habitual xDD




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/04/2010 a les 19:01:50
#21389Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Buf, he tingut un dia horrible, menys mal que vosaltres sempre em doneu ànims...

Tooru: Merci ^^ Ohhh t'has emocionat, que bé! ^^ Jo també estava molt trasbalsada mentre ho escribia. Evidentment, que la cicatriu no li quedarà horrible ;) Per favor, és el James. I el que més m'agrada sobre el tema és la reflexió que li fa la McGonagall.

anna_lovegood: oh, que bé que et traumatitzis d'aquesta maneraaa! XDXD Bona senyal! Pel que fa a la cicatriu... el que és guapo és guapo, i punt! A mi les cicatrius em donen morbo, per exemple ;) La Lily... wenu, no ha sortit gaire, però en la seva línia. Síii... aquest petó ho canviarà tot a partir d'ara... L'Elektra és un personatge molt ineterssant, l'acabarem descobrint del tot cap al final de la fanfiction. Procuraré no trigar tant, em sap greu ^^.

 Clara_Weasley: Doncs jo tinc la impressió que les cicatrius no fan que la gent sigui més lletja, sinó més interessant (sempre que no vagin acompanyades de deformacions, és clar, això ja és una altra cosa). El James no està defomat. Simplement tindrà un tall que li partirà l'ull, rollo pirata XD. Jo crec que li pega. I vas tenir tota la reó amb el lleó de Nemea, l'he triat exactament per això, així de simple. Pel que fa a les parelletes, ja ho arreglarem, ok? Tot vindrà! ^^ I sí, la poció no ha estat bona idea del tot. XD

Seguiu comentant!!




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris19/04/2010 a les 19:08:20
#21390Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

M'ha agradat molt, però estic molt molt trista, ES QUE EM VOLS MATAR?? XDXD ho estic pasant fatal amb el petò del la E i el James, el James com sempre dic es per a l'Alice (son tan molnos), pero apar d'això que m'ha matat m'ha agradat molt, espero que no tardis en actualitzar, per que tinc ganes de llegir el proxim jiji!!

Ai a mi la cicatriu no m'importa gaire perque segú que igualment està guapo, pero igualment em fa pena, però home mola perque ve de familia xdxd

Mola molt fins al proxim, petons de :

Ariadna_Tonks




impedimenta 27 comentaris19/04/2010 a les 19:12:49
#21391Tinc 1 fanfictions i un total de 23 capítols

ja era hora Agata, avui kuan mo han dit les meves amigues me posat a saltar com una boja i a cridar HA PENJAT!! espero que et llegeixis la meva fanfik (que la vaig penjar pero me la van borrar grrrrrr) però la tornare a penjar. Mencanten les teves fanficks!! i per favor algundia de la teva vida fes k el scorpus (o com es digui) s'enamori de la Rouse!! "t'estimoooo"




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/04/2010 a les 21:48:22
#21392Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ariadna_Tonks: Moltes gràcies ^^ I aix`que quasi et mors amb el petó J-E, ho sento molt, però ja us hi podeu anar a acostumant, xk havia de passar. Punto! Ja sabeu tots que acabaran junts, però això no vol dir que no sigui saludable que surtin amb altra gent! ^^ I l'Elektra i el Paris són molt monos. He dit. XDXD

Impedimenta: Ui, tu ets nova, a la casa de barrets aquesta, no? Aquestes amigues deuen ser gent de per aquí, oi? Moltes gràcies pels ànims, m'agrada que t'agradin les meves ffics, i ja procuraré llegir la teva quan la pengis, però com pots veure gairebé no tinc temps ni d'escriure la meva de manera que no et puc prometre res... fins a l'estiu, al menys, que em posaré al dia de totes! ^^ Petonets!




Avatarrodlel14 119 comentaris20/04/2010 a les 14:20:24
#21394Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

FLÛTE! Σκατά! SHIT! Me casum els comentaris! Ahir vaig intentar comentar i no em va deixar, i avui faig una prova de tres punyeteres lletres per provar-ho i va i m'ho envia (el PER el pots borrar, no significa res). T'adjunto tot el que vaig escriure ahir: UAU! Simplement, UAU!!! Quin capítol, de veritat! Va, anem a parlar del capítol: - Les proves: BINGO! Les vaig encertar a la perfecció! I per ordre! Tot i que crec que a l'Elektra li has deixat massa fàcil. I me n'alegro, d'això. La prova que semblava més perillosa (a saber què faràs a les altres dues U.U') l'han superat tots. Això sí que em sembla massa exagerat (dubto que tots quatre junts fossin capaços de vèncer als vuit monstres, encara que s'ajudessin entre ells). Quan diran les puntuacions? - També podríem parlar del rotllo James-Elektra. Ja seria hora d'ajuntar-los, no? Vull dir, que dubto que aquesta situació duri gaire més... - Trobo a faltar la Agatha McGonagall. I trobo a faltar als vlads (il·lògic que a Grècia hi surtin menys vlads que al Regne Unit) i als zúrichs (tot i que aquest Gunnar m'ho he pensat, que ho era, quan ha aixecat el senglar). Per acabar, dir que trobo bastant estafa que encara no hagin anat a buscar el mirall, tot i que és comprensible. Encara els hi hauran fotut, quan hi vagin! XD Bé, millor ho deixo per avui, que sinó encara t'ocuparà massa. Rodlel14
Muahahahahahaha!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/04/2010 a les 22:43:53
#21397Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

rodlel14: Ah sí, l'Elektra tenia les proves més fàcils? Jo crec que li he deixat les més fàcils a la Linette... el cancerver no tenia cap problema, una miqueta de música i a dormir...! I sí, han suparat tots la primera prova, però hem de tenir en compte que la prova del drac de la Rowling també la superen tots i no surten ni de bon tros tan mal parats i ensangonats com els he fet acabar jo, que consti! XD L'Agatha es queda on és, que normalment em dóna molts maldecaps i ara que no hi és, és com un parèntesi gratificant; ja hi tornarem més endavant. I els Vlads sortiran, però amb tranquil·litat perquè precisament pel fet que allà n'hi ha molt, les mesures de seguretat a l'escola són molt més grans (pensa que viuen en una dimansió separada de la resta del món, i els vlads no hi poden accedir). El mirall està molt bé on és, i fins que no intentin robar la còpia falsa que hi ha a Hogwarts no l'hauran d'anar a buscar. Passarà? Sí, evidentment, però tot al seu temps. ^^ I menrci x llegir i comentar, com sempre!




Avatarivi_potter 512 comentaris20/04/2010 a les 23:29:22
#21398Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA!

Sí que és cert que hi han milers de coses per comentar, però estic en plens examens i vaig una mica de cul...

El primer de tot és que m'ha impressionat molt la ferida al bell mig de la cara del James, és a dir, crec que fins i tot tinc l'estomac una mica regirat d'imaginar-me com em sentiria si ara mateix fos el James... Ah, sé que l'Elektra és bona noia però... buf, vull que sigui un James-Alice i cada vegada el veig més improbable!

Com sempre, genial el capítol! Per cert, d'aquella història que vas enviar el pròleg, d'un dimoni o alguna cosa així, que se n'ha fet? L'has continuat?

Molts petons!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/04/2010 a les 22:16:47
#21401Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Holaaaa :D Encara no havia vist el capítol! Quan he entrat i he vist que era del dia 19 m'ha agafat algo vv' Què dir? Que m'encanta, però això ja ho saps. Molt ben pensades les proves, molt guarrada que li hagin tocat aquestes precisament al James vv' En fi, que m'ha agradat molt, però vull MÉS FRANK! Un petoneeet! Martaa PD demà és el teu sant, suposo. Si és així, felicitats!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/04/2010 a les 22:17:35
#21402Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

odio que amb el google chrome no es facin els punts i a part vv'




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/04/2010 a les 17:33:19
#21413Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Jope, ha comentat molt poca gent... T.T (és que em teniu molt mal acostumada). Però bé al menys us contestaré als que sí que m'estimeu...

ivi_potter: a mi m'agrada la cicatriu del James! XDXD I encara queda molt de temps per unir el James i l'Alice. Ja sabeu que acabaran sortint en algun moment, però de mentres els podem distreure. I pel que fa a l'història aquella del dimoni, sí que l'he continuat, però només dins la meva ment, encara no ho he escrit, no he tingut temps (i, quan en tinc, els magatotistenen prioritat). Quan ho faci, sereu els primers en saber-ho! ^^

Marta_ginny: merci per llegir i comentar, m'és igual que sigui tard; millor tard que mai! ^^ Va, el proper capítol faré que surti molt més el Frank, ok? Tens raó que és el qui tinc més aandonat dels 4, pobret meu, amb lo que me l'estimo jo! ^^ I sí, ahir va ser el meu sant, moltes gràcies per felicitar-me! Petonets!

I seguiu comentaaaaant!




Avatarlunalovegood 167 comentaris24/04/2010 a les 20:39:27
#21415Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

hola!
perdona per no haver-te comentat abans, em vaig llegir el capítol abans d'anar a anglès i feia tard...
el capítol m'ha enganxat molt i molt (tan que no vaig poder deixar-lo a la meitat i vaig acabar fent tard a anglès, però no et sentis culpable XD almenys hi vaig arribar de bon humor ;)
m'he quedat de pasta de moniato amb lo de la cicatriu del James. m'havia adonat que remarcaves lo curiós que era que el lleó l'hagués tocat sense fer-li cap ferida però em pensava que seria algun poder especial nou del James.

no entenc l'Elektra. suposo que tindrà les seves raons per ser tan rara, però vull saber-les ja!!! i no ens les diràs així com així, no?, ens faràs esperar una mica... ;)

Doncs res, em sap greu no fer-te un comentari massa elaborat, però és que últimament hi he perdut la pràctica XD. només dir-te altre cop, ja per acabar, que el capítol ha sigut trepidant!

un petó! i continua aviat!!! :)
lunalovegood

PD: pel pròxim sant jordi suposo que el teu llibre ja haurà sortit al mercat i ja sabré quin comprar-me però algú me'n pot recomanar un per aquest any? sé que vaig tard però més val tard que mai! ;)




MrsBlack Anònim24/04/2010 a les 22:16:54
#21416Encara no he escrit cap fanfiction

oooooooooooh! quines ganes que tenia de llegir aquest capítol. a mi ja m'agrada que sigui llarg! està molt emocionant... i això de la cicatriu del James ho he trobat molt bé la veritat, a més jo trobo que les cicatrius són sexys:$ xd molt bò de veritat.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/04/2010 a les 00:14:52
#21417Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

lunalovesgood: ja trigaves!!! XDXD Jajaja, ho entenc molt bé, que no em comentessis aleshores, a sobre que et faig fer tard a classe d'anglès...! Ja veig que el que més us ha impactat del capítol no han estat els mostres, ni la prova, ni la bèstia que li van creixent caps, ni el company del Frank que se'n va a la biblio, ni el que ha fet la Geena, ni l'escena amb l'Elektra... no, no, no! Aquí el que més us ha impactat és que el James tingui una cicatriu! QUINA COSA MÉS HORRIBLE, NO? XDXDXD L'elektra i els seus problemes sortiran cap al final de curs. I pel que fa a llibres, no m'atreveixo a recomanar, perquè la gent té uns gustos tan diferents... però si fos de tu, jo em compraria algun del Terry Pratchett. Per començar, jo crec que el millor és "¡Guardias! ¿Guardias?". És el primer que em vaig llegir i ara de seus ja en tinc com... què, uns 30? XD

MrsBlack: Tu també trigaves! ^^ Bieeeen, una de les meves! Proposo un brindis per les cicatrius sexys! A mi també m'agraden! ^^




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris27/04/2010 a les 21:26:34
#21426Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

MAre mevaaa mare meeva!! Aixo es massa!
Ara me quedat amb la intriga de saber la votacio del jurat...
El capitol es bruutaal!! :):) quina ilusio ma fet veurel! feia dies que no passava per aqui :P
A veure, la cicatriu, espero que segueixi igual de guapo! De fet, el fara mes interessant i tot jo crec ;)
El petó, genial, m'agrada molt aquesta parella, encara que prefereixo l'Alice, però ara m'interessa saber que amaga l'Elektra! jojojo!
La prova, mooolt be! Em sembla perfecte que t'hagis centrat exclusivament amb en James, ha sigut molt emocionant! Els comentaris d'en Sirius els millors! ^^
Uff!! hem hagut d'esperar pero ha valgut la penaa!!!

un petoo! :D




Avatarhermi_evans 45 comentaris01/05/2010 a les 11:09:26
#21446Tinc 1 fanfictions i un total de 5 capítols

Perfi m'he posat al dia!

deu meu que be que està aquest capitol i ara estic amb la intriga.

simplement que espero poder seguir llegint aviat, penso igual que la Laura*Malfoy el jamsie i l'alice fan molt bona parella...

fins aviat




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/05/2010 a les 06:23:23
#21452Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laura*Malfoy: eis! Ja feies tard, ja! Hahaha, la votacio del jurat, si vols que et sigui sincera encara no me l'he pensada ni jo!! La cicatriu mola, promès. I tot el que passa amb l'Elektra es desvelarà més endavant. Merci per llegir i comentar! Hermi_evans: mira, ja tenim una altra adepta! M'alegro que hagis tingut els anims per llegir-t'ho tot, k ja són ganes...! M'alegro molt k t'agradi. Be, gent, ja em perdonareu, però trigare a pujar el seguent capîtol, xk m'he ficat un altre cop amb la meva "novel•la", akella del dimoni, recordeu? Quan el tingui fet ja us el passare per missatge privat ok? I perdoneu si estic fent faltes, pero esk ecric ara mateix des del mbl i el teclat no es ideal k diguem. Petonets!




AvatarJuliet Bell 36 comentaris04/05/2010 a les 22:37:12
#21469Encara no he escrit cap fanfiction

Mare meva!! Aquí soc nova i tal i ja sé que és molt bèstia però m'ho he llegit tooot (i quan dic tot és tot, és a dir, la història completa des del clan de magatotis) i m'ha encantat!! Siusplau continua aviat! Aquest capítol m'ha agradat especialment! PD: voto per la parelleta Alice James!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/05/2010 a les 23:32:22
#21482Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Juliet Bell: ei, que bé, quanta gent nova que ha aparegut en aquest capítol! Moltes gràcies, m'alegro que t'agradi tant! ^^ Fins la propera!




myre_ginny 93 comentaris20/05/2010 a les 15:30:51
#21514Encara no he escrit cap fanfiction

eeiii!!

be, diuen que millor tard que mai, no? ho sento, feia molt que no passava.

m'ha encantat la provaa, el James es simplemen un crac! m'ha agradat la intervencio de la Geena.

em sembla be el peto de l'Elektra amb el James sempre que acabi amb l'Alice. perque la relacio James-Alice ha de durar per sempre, i si la comencen als 14 anys es perdran moltes coses, aixi que ja em sembla be que els dos vagin fen la seva vida xD.

trobo a faltar al Frank^^

un petoooo!!!




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris27/05/2010 a les 13:23:06
#21523Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Mola, la cicatriu! Perdona per no haver comentat abans, necessitava uns minuts de concentració per poder-ho llegir disfrutant. Buaaaaaaahhh pobre James, em fa mal a mi i tot! aaargghh

I l'Elektra....aixxx aquests dos...

BÉ, petons!

Maria




AvatarJuliet Bell 36 comentaris11/06/2010 a les 21:23:25
#21541Encara no he escrit cap fanfiction

Ei has de continuar!!! Ara no ens pots deixar amb la intriga!! :)




Avatarginny loovegod 314 comentaris16/06/2010 a les 23:34:58
#21542Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

agatha... sento dit-tho així però... Continuaràs algun dia?




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/06/2010 a les 16:50:13
#21545Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola.

A veure, tranquil·litat. Ja sé que he de continua i EVIDENTMENT HO FARÉ.

Us explico: M'encanta escriure, però significa dedicar-li molt de temps, i per molt de temps em refereixo a tancar-me dos dies sencers a l'habitació fent només això. Aquests 2 últims mesos m'ha estat completament impossible fer-ho, a no ser que vulgui que em quedin assignatures de la carrera per setembre. Ara estic d'exàmens, acabo el dia 30. A partir de l'1 de juliol, us prometo que tornarem a tenir a capitols, per poc que pugui, cada 2-3 dies, igual que he fet ELS ALTRES DOS ESTIUS. So dont panick. XD Vosaltres deixeu que jo acabi de fer les meves cosetes, i a le'stiu ens hi pose i segurament finiquitem aquesta tercera part de la història. Us sembla ?

(Ara he de dir : SIIIIII) XD

Doncs ja està. Ens veiem a primers de juliol. Petoneeets del que més us agradi ^^. Muaks!

Agatha Black




MrsBlack Anònim19/06/2010 a les 21:35:29
#21546Encara no he escrit cap fanfiction

SIIIIII!




Wiki-Wiki 4 comentaris26/06/2010 a les 15:31:48
#21554Encara no he escrit cap fanfiction

Agatha Black, ja tens un "nou" fan a les teves fanfictions. Vaig començar a llegir El Clan de Magatotis i L'Exèrcit de la McGonagall a mida que els anaves publicant, però no em veia en cor de comentar (de fet, ni estava registrat!).

Ara, de vacances (amb més temps) he acabat de llegir els capitols que tenies del Torneig dels Quatre Bruixots i m'he tornat a enganxar. Ja espero amb il.lusio el juliol; que aprovis tots els examens i no et quedi res pendent!

Pel que fa a la fanfiction, m'agrada l' "estil mediterrani" de l'Academia, que es el que potser faltava per descobrir en el mon de harry potter (Hogwarts de Gran Bretanya, Beauxbatons del centre d'Europa i Durmstrang dels nòrdics)

=)




AvatarJuliet Bell 36 comentaris30/06/2010 a les 20:35:54
#21567Encara no he escrit cap fanfiction

eiiiii com malegro de veure això! q bé q ja continuis!! Espero amb candeletes q acabis aquesta ff pq està super emocionant!! :)