Sense paraules - I quan pensem que tot va bé, il·lusos de nosaltres
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 29/04/2010 a les 19:03:50
Última modificació 20/09/2010 a les 20:05:09
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


I quan pensem que tot va bé, il·lusos de nosaltres

Hola ja soc aki amb el saguent capitol, es k no podia esperar més!! espero k us agradi i visca la xocolata!!
_______________________________________________

Capítol 2:I quan pensem que tot va bé, il·lusos de nosaltres!

Una passa, una altra, una altra, una més, i una altra més, i així ens hi podríem  tirar hores contant,  per tant em nego a fer-ho i posaré un simple ETC...

Només els hi quedava 1/4 de camí i ja es començaven a veure les torres més altes del castell on segurament i devia estar una princesa tancada amb els cabells de quilòmetres de llargada anomenada Rapunzel. Però aquesta no és la meva història.

-Que em moro!- deia esbufegant la Marina.

-Doncs moret- li va contestar la Carla.

-Haureu de caminar amb el meu cadàver, que m'he engreixat, eh?

-Ens veus cara de recollir cadàvers de gent que és desplomat pel camí?- va dir la Neus

-Home... però el meu és més especial que els altres... no?

-NO!!- li van dir les dues

-Neus, la matem i ens traiem un pes de sobre?- va proposar-li la Carla entusiasmada

-Oh! Bona idea Carla, jo t'ajudo a preparar la coartada.

-Espereu encara no he fet el testament.

-No necessites testament ningú vol res de tu, només els diners i tels robarem nosaltres i ja de pas els còmics- va dir la Neus

-Una merda, posaré els còmics en rajos X

-Tels robarem igualment, Marina ningú t'estima en aquest món- va continuar la Carla.

-Pobreta- va dir l'Helena

-Eso eso, pobrets còmics- va replicar la Marina

-Voleu callar una mica i no dir aquestes coses- va dir de cop la Isabel vermella- que tothom ens mira- em feu patir vergüenza ajena.

-No són coses, que em volen matar i no em volen enterrar- va contestar la Marina amb cara de "preocupada"- com a mínim cremeu-me i tireu les cendres per adob en un camp de maduixes.

-Mmmm…  maduixes amb sabor a Marina- va dir l'Helena pensativa.

-Arrrrggggg- van dir totes.

-XXXXX- els hi va fer la Isabel- no crideu tant que ens miren més.

-És que són maduixes amb sabor a Marina- va dir l'Helena.

-XXXXXXXXX!!! QUE ENS MIREN!

-Doncs que mirin, així contemplen la meva bellesa- va dir la Marina posat morritos.

-Que bellesa, ni que ocho quartos- va contestar-li la Carla

-XXXXXXXXX!!!!! JO NO US CONEC

- Mira Isa auto marginat dient que no ens coneixes, però si fas això t'asseguro que et miraran més a tu que a nosaltres- va dir l'Helena

La Isabel no va dir res però tampoc no és va allunyar d'elles

-A més- va començar la Neus- no ens entenen segur que deuen pensar que parlem un dialecte d'idioma alien.

- Molaría que existís l'idioma alien- va dir la Clara

-No, segur que ens els farien estudiar, no gràcies, ja en tinc prou amb el castellà, l'anglès i el Francès.

-Va noies!- va dir la Laia que caminava la primera de les últimes perquè eren les ultimes- accelerem el pas!

El cap de mitja hora només els hi quedaven deu minuts ja quasi ve es podia ve es podia veure Hogwarts sencer. S'havien posat a jugar per (a part de no morir de cansaments) no morir d'avorriment.

-Vec vec- va dir començat per tercera vegada la Marina

-Què veus?- li van respondre les altres

-Una cosa alta i verda

-Un arbre- li va dir la Laia sense pensar- portes tota l'estona dient arbres

-Jopetines! És que només hi ha arbres!, espera ja sé una altra. Vec vec.

-Què veus?

-Una cosa verd...

-Arbre!!- li van dir les altres sense deixar-la acabar.

-No no, aquest cop eren les fulles. Espereu que em sé una altra

-Mentre no sigui; arbre, fulla o pal...- va dir l'Isa

-Vec vec.

-Què veus?

-Una cosa grisa forta

-Aquella pedra- va dir la Neus.

-No no, no és aquella pedra, és aquella altra

- I que més dona les pedres són grises

-Sí, però la que has dit tu, és gris fluix, i jo he dit gris fort per tant és aquella d'allà.

-Anda ya!!!

*        *        *

Maleïda directora segur que havia estat idea seva, pujar caminant.

-Això no pot quedar així nois- va dir-los en James- ens hi hem de tornar.

S'havien anat cap al final perquè ningú els sentis

-Ja veus ens l'ha jugada la vella. Hem de muntar tal pollo que no només Slytherin quedi afectat- va dir en Lucas

-Se va ver, se va ver un follón que no sabe ni donde se ha metió!- va dir la Brue.

-Però, quan el fem?- va preguntar la Peyton

-No ho sé- va contestar pujant les espatlles en James- qualsevol moment aniria bé

-No no no, encara millor. Durant el curs fem les bromes petites, prou per fer anar a la McGonagall de cul, però al final de curts fem el GRAN BUM!! El pollo més gran que s'hagi muntat mai.

-Sí, sí, fem-ho, serà divertidíssim, durant el curs ens podem preparar estratègicament com anirà tot perquè no ens descobreixin, ens reunirem un cop a la setmana- va dir la Bru fent petits saltets de l'emoció.

-Em sembla que la McGonagall sospitarà de nosaltres, però si no té proves que ho demostrin no ens podrà culpar... em sembla bona la idea- va dir en Lucas

-M'agrada la idea, però com serà de gran el GRAN BUM!!?-va preguntar en James

La Peyton va fer una mitja rialla de malícia- Tan gran com que ens haurem d'aliar amb en Peves.

-Ets la canya Peyton!!-van exclamar amb els ulls brillants d'emoció

Van mirar enrere per si hi havia algú que els hagués pogut escoltar, només hi havia les 7 noies/muggles que només feien que senyalar arbres, fulles i pedres.

-Creieu que són muggles?-va preguntar la Brue mirant-les.

-Home, si ho fossin en Filch ja hagués dit o fet alguna cosa- va raonar en Lucas.

- Ja però en Filch no està gaire be de vista, ja se sap tant alcohol, no va bé per la salut- va dir la Brue.

-Ha! Creieu que ens han sentit?- va preguntar la Peyton preocupada.

-No, tranquil·la, no et preocupis, que aquelles noies parlen un dialecte del Japonès, com vols que ens entenguin, no crec que sàpiguen parlar el nostre idioma- va dir en James.

-Mireu! Ja arribem!- va dir de sobte en Lucas.

I tots van deixar de cop de parlar sobra si els havien descobert, per mirar el castell. Que més tard se'n penedirien d'haver-la deixat.

*      *         *

Van alçar la vista i van veure l'impressionant castell que s'alçava davant seu

-UAUh!!- no va poder evitar la Isabel- Així són les escoles terrestres? Quina passada!!

-Em moro de ganes de veure com és per dins- va dir l'Helena.

-Doncs jo em moro de ganes per donar-me una dutxa- va dir la Laia olorant-se- segur que faig olor a porc.

Quan van entrar a l'escola cap tenia paraules per descriure el que veia, potser sí, impressionant. Dalt d'unes escales els hi esperava un home d'uns quaranta i escaig d'anys, que els esperava.

Els va donar la benvinguda de nou al gran saló i els hi va dir a elles que els seguissin.

Quatre taules llargues i una de més petita, on hi estaven asseguts els professors, ocupava el gran saló. El sostre era una nit de lluna plena amb espelmes flotants.

Es van quedar quietes al costat de la taula de professors els altres es van asseure a les seves taules de residència.

L'home que els havia acompanyat les va acompanyar al costat de  la taula de  professors.

Va alçar una copa i va donar copets amb el ganivet per cridar l'atenció dels alumnes. Quan tots van haver callat, una dona "vella" (la directora) amb barret verd i capa verda que li arribava fins els peus, es va alçar i va pujar al pòdium amb forma d'àliga. Mirant a tots els alumnes.

-Benvinguts a Hogwarts- va dir mirant a les taules, i als de primer curs, que la miraven embaladits.

-Aquest any faré el discurs abans d'escollir residències, i pobres de vostès que em facin cares- va afegir veient gent que començaven a posar una cara com si anés a dir una penitencia de mort.

-Aquest any, com anava dient, és un any especial, tenim convidats- va dir mirant les noies de reüll, i tot el saló es va girar per mirar-les en perfecta sincronització, com aquelles vegades que estàs parlant d'un noi a les teves amigues, i els hi dius que és aquell, però que no és girin a mirar-lo, que potser és notarà, i llavors totes ho fan, llei de Murfi (o com s'escrigui). Doncs el gran saló va fer el mateix.

-He sentit rumors, que pensen que són muggles. S'equivoquen, són magues com tots nosaltres. El cas, és que venen d'una altra escola, una escola famosa.- tothom és va mirar entre si, no havien sentit mai que hi haguessin escoles famoses.

-Ja veig que fan aquestes cares d'estaquirots, els explicaré.- Va fer una pausa.

-Tothom sap que hi ha escoles a Europa, i pels qui no ho saben, ara ja ho saben. La seva escola és troba prop de Grècia, però no és això el que la fa ser tant famosa, sinó el fet que és l'única escola del món que és troba sota l'aigua. L'escola és la ciutat perduda que tan famosa per la llegenda muggle. D'Atlàntida. D'aquí el nom de l'escola. Fins ara no se sabia que existia una escola a l'aigua, ja que estava molt protegida per encanteris d'invisibilitat molt potents, raó per la qual els muggles encara busquen la misteriosa ciutat- va tornar a fer una pausa, i va mirar a les noies.

-Aquestes noies han vingut d'Atlàntida "d'intercanvi" per saber com són les escoles terrestres, i justament han vingut a Hogwarts. Estaran amb nosaltres tot el curs, després, al curs que ve, nosaltres anirem a Atlàntida.- va tornar a fer una pausa.

-També pensen que parles un altre idioma. És cert. El seu idioma natal és el Català, i estic segura que molt de vosaltres no sabia que existia aquesta llengua. Però no es preocupin, elles entenen i saben parlar l'Anglès perfectament- va fer una pausa llarga com per donar aquell tema per acabat.

-Passem a informar- va mirar els de primer i les noies- i a recordar- va mirar a tots els altres alumnes- les normes de l'escola. El bosc que tots han vist i que per alguns insensats els hi ha semblat bonic, és diu bosc prohibit i està prohibit, tal com indica el seu nom, per a tot aquell que no vulgui dormir a la infermeria o al calaix. El llac només si poden banyar tots aquells que sàpiguen fer l'encanteri de les olors, que poden preguntar o trobar en llibres, per mantenir allunyades les sirenes, perquè si vostès és pensen que les sirenes són com la Sirenita  de la pel·lícula de Disney, estan molt equivocats. Ha!- va fer recordant- pobres de vostès que s'acostin al Pi que baralla, el gran arbre que han vist, més que res és que a la' infermeria no hi ha prou llits i els medicaments pel mal físic va escassos.- va mirar els alumnes, la cara que posaven els de primer era de cine, el seu rostre reflectia la viva frase de ¡Socorro que voy a morir en esta escuela!, la McGonagall va intentar tranquil·litzar els de primer- a part d'això, només queden les normes bàsiques de comportament, que les trobaran escrites a les sales comunes- va tornar a fer una pausa.

-Aquest any només tenim una incorporació nova entre els professors, el senyor Cal Lightman com a defensa contra les forces del mal- un home és va aixecar i "totes" les noies del saló van llençar un sospir somiador, era un home jove d'uns trenta i escaig d'anys, musculat, amb aire sensual, en resum, molt sexy. Va saludar al "públic" que el va aplaudir (més fort les noies). La directora va torna a parlar- "Triem" residències i bon profit!.

Va picar de mans i els plats buits es van omplir de menjar, la gent com feres va atacar el menjar.

Al mig del saló es va posar un tamboret el professor Nevill Lombotton amb un barret va anar dient noms de nens, que s'anaven fica'n sota el barret, el barret deia la residència i ells anaven a asseure's a la taula corresponent entra aplaudiments.

Tothom havia acabat de menjar era el torn de les set nouvingudes. Es va fer silenci, tots miraven el tamboret buit on, en pocs segons, estaria ocupat, tots esperaven i imaginaven quina aniria a la seva residència.

-Marina Torres- va dir en Nevill en veu clara, llàstima que en pronunciació no gaire. Un nom estrany pels ignorants Anglesos

La noia de cabells negres i ulls blaus és va asseure al tamboret. Tremolava. No, no tremolava ella, tremolava el tamboret, no, no només el tamboret sinó les taules, els plats, els coberts, les copes, les parets. Tot Hogwarts tremolava.

I la gent va començar a cridar.

_____________________________________________

Ala!! espero k em comenteu molt, plis k em fa molta ilu!! prometo contestar-vos. I perdoneu si hi ha alguna falta d'ortografia. Visca els espagettis a la carbonara de ma mare!!



Llegit 782 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataranna_lovegood 206 comentaris29/04/2010 a les 19:11:57
#21428Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Vale, t'acabo de comentar a l'altre capítol, mira't-ho, vale?

Després... Terremoto? xDD i ADORO a la Brue, déu meu, casa'm amb ella(ara sóc lesbi...) na, és broma. Em quedo amb...millor callo!

Ala, continua aviat ;)




AvatarLuna Weasley 95 comentaris29/04/2010 a les 19:46:04
#21430Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Segonaa

Després comento!

~AL~




AvatarClara_Weasley 133 comentaris29/04/2010 a les 19:57:22
#21432Encara no he escrit cap fanfiction

Juls, des de quan provoques terratrémols? Es broma! Està molt, molt, molt bé!

Pero, dios, canvia el títol siusplau: SensE paraules. Encara te'l tornarán a borrar, Juls U.u

Un gran BUM! xDD




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris29/04/2010 a les 20:42:48
#21434Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

buaa!! m'encanta!! i com és que tremola tot? és una broma del james i aquests?

m'ha encantat lo de "és aquesta pedra? No, és aquella altre" xD

Penja abiat!!


Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatarivi_potter 512 comentaris29/04/2010 a les 23:10:25
#21437Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA!

Doncs m'he llegit els dos capítols i només puc dir una cosa... m'ha agradat moltíssim! A part de ser una història súper original és molt amena i diveritda!

Petons!




AvatarDijous13 14 comentaris30/04/2010 a les 16:22:09
#21440Encara no he escrit cap fanfiction

Dios!! hi ha expressions super Juls... '¡Dios mio, voy a morir en esta escuela!' xDDDD

continua-laaaaa aviaaaaat!!!

P.D.: Lightman:Q_____ (xdd)




AvatarTooru 240 comentaris03/05/2010 a les 18:35:57
#21460Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Esta molt be, hi ha moments que no he pogut parar de riure!    Les vas a separar, no?? Marina te poders o algo per l'estil? Tenen algunes d'elles poders?

Fins aviat!